Míriam Nogueras i Camero
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Vostè, senyor Sánchez, ha de meditar. Internament també han de meditar. I la reacció normal d’algú a qui li diuen que és un dels grans culpables o responsables de la situació de bloqueig actual és resistir-se, que és exactament el que ha fet vostè avui. Adonar-se que apartar-se és una solució, senyor Sánchez, requereix madurar-ho.”
“El debat d’avui s’assembla molt al debat d’una qüestió de confiança, una qüestió de confiança que vostè no ha considerat convocar, però que hauria estat molt oportuna perquè el principal obstacle perquè aquesta legislatura pugui culminar els objectius pels quals va ser concebuda és vostè.”
“Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. En primer lugar, buena Diada Nacional de los países catalanes. A pesar de estar fuera de casa, hoy tomamos la palabra en la lengua de nuestros países catalanes, en catalán.”
“Els set diputats de Junts volem tornar a Catalunya amb la feina acabada. Per això, avui li plantejarem una proposta que potser en un primer moment li semblarà agosarada. Però li demano abans de pronunciar-se que mediti bé i que tingui present un antecedent que tots aquí coneixen molt bé.”
“I dic que és inèdita perquè mai abans Catalunya havia condicionat Madrid com ho han fet els set vots de Junts per Catalunya. Perquè hem aconseguit coses que sempre a Madrid ens havien dit que eren impossibles, com, per exemple, que jo avui pugui fer aquesta intervenció en català sense que em facin fora.”
“La fórmula de SUMAR, Podemos, Comuns, Esquerra Republicana en Madrid para nosotros ha sido un fracaso. Se han dedicado a hacer tuits y proclamas contra el -- 29 of 141 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2026 establishment y el régimen. Pero, cuando llega votar, sostienen al establishment y sostienen al régimen.”
The complete record
Every one of 865 lines we hold for Míriam Nogueras i Camero, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 10 of 18.
“Si no ingressen, senyor Sánchez, no hi ha crèdit, no es fia. Negociar, senyor Sánchez, és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat. I cap xantatge ni cap pressió servirà perquè passem per alt els seus incompliments, senyor Sánchez. Sempre parlem clar. Sempre ho hem fet. Nosaltres sí. I vostès ho saben. El que defensem des d’aquí, aquests set vots, onze comptant els nostres senadors, és el control; que Catalunya, ni Madrid ni vostès, que Catalunya mani sobre els ingressos i les despeses de Catalunya. El debat real que ni vostès, ni el PSC, ni el PP, ni els Comuns, ni els de SUMAR volen tenir és el debat sobre el poder. Catalunya ha de decidir sobre els ingressos que genera. Punt. La gran batalla és aquesta: el control dels ingressos, no la distribució, que és la trampa que el PSOE ha posat a Esquerra.”
“I tenim clar que, amb aquest set vots aquí al Congrés, no farem la independència. L’estat espanyol cada dia és més endins, però, si amb aquests set vots podem fer que cada dia estigui més enfora, ho farem. Si amb aquests set vots podem recuperar el terreny perdut, ho farem. Si amb aquests set vots podem fer que vostès facin allò que sempre ens han dit que no era possible, ho farem. I com que per molts de vostès l’incompliment també és una normalitat, els costa entendre que un partit es planti quan no es -- 27 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de octubre de 2024 compleix. Estan acostumats a la comoditat que els han donat altres aliances, altres aliances que els perdonen els incompliments reiterats i que es conformen amb una foto i un bon titular. Nosaltres no som així. No som això.”
“I aquest és el nostre objectiu: una Catalunya lliure, rica i plena, un estat català. La nostra vocació política no és donar estabilitat al govern espanyol; tampoc és desgastar ningú. I qui no entengui que som un partit català independentista, mai podrà entendre el que diem aquí i el que votem aquí. I qui no entengui que nosaltres som aquí per Catalunya, i Catalunya entesa com una nació, i no com una comunitat autònoma més, mai podrà entendre què fem aquí i el que fem aquí. I qui no entengui que nosaltres no regalem ni un sol vot dels catalans a canvi de res, sempre, sempre, sempre s’equivocarà amb nosaltres. Junts no forma part de cap bloc espanyol. No som aquí per fer el que s’havia fet fins ara, i ja vam advertir que si els vots de Junts eren decisius, res tornaria a ser com havia estat fins ara.”
“De promeses, en tenim per donar i per vendre, però de compliments, anem molt escassos. La contínua frivolitat del PSC i de vostès, del PSOE, fent promeses que saben perfectament que no podran complir, és una manca absoluta de respecte cap als ciutadans. I entristeix que el president de Catalunya busqui el suport d’aquells que han personalitzat el fracàs de les polítiques d’habitatge del país. Que serveixin, doncs, els set vots de Junts aquí, al Congrés, per fer el que no farà ni està fent el portaveu del PSOE a Catalunya: defensar els catalans, tenir-ne cura, defensar-los a tots. La riquesa dels catalans és dels catalans i han de ser els catalans que decideixin com es reparteix aquesta riquesa, quan es reparteix i a qui es reparteix. Aquesta és la nostra vocació política: que a Catalunya decideixin els catalans.”
“Perquè d’aquestes polítiques populistes, els qui més se n’estan beneficiant són els fons voltors i les principals víctimes són, com sempre, els més vulnerables. I Barcelona, sota el seu govern, senyor Sánchez, sota el govern socialista, n’és un clar exemple. Tornaríem a no donar suport perquè han d’acabar aquelles polítiques que traspassen tota la responsabilitat que és de l’Administració al propietari privat. Les promeses no solucionen els problemes. De fet, si alguna cosa tenim en abundància nosaltres són promeses, promeses i anuncis dels partits espanyols, del PSC, del PSOE i del PP: pluja de milions, pluja d’inversions, finançaments extraordinaris, pluja d’habitatge públic. Perquè ja el president Montilla va anunciar 50 000 habitatges públics. El que ens falla són els compliments.”
“I sí, tornaríem a no donar suport a la proposta de modificació de la llei d’arrendaments que va proposar SUMAR. I per què? Perquè, a diferència de vostès, nosaltres votem que sí a aquelles propostes que milloren la vida dels ciutadans de Catalunya, no votem que sí per quedar bé; perquè una habitació no és un habitatge; perquè el 95,5 % dels propietaris que tenen pisos de lloguer són petits propietaris; perquè no votarem que sí a les polítiques que s’estan carregant l’ascensor social i que s’estan carregant la classe mitjana; perquè la llei que pretenen apedaçar, la llei d’habitatge aprovada aquí fa dos anys, lluny de solucionar el problema, l’ha agreujat. L’oferta de lloguer ha caigut en picat i el petit propietari no té cap mena de seguretat jurídica.”
“I han aconseguit, gràcies a les mentides i a la repressió, i gràcies als vots regalats dels Comuns i d’Esquerra, que ara Catalunya tingui un govern que calla davant la reiterada entrada de la mà de l’estat espanyol a la butxaca dels ciutadans de Catalunya; un Govern de Catalunya que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans; un president de Catalunya que no fa de president, fa de portaveu del PSOE, un portaveu que es queixa perquè el PSOE, al Govern d’Espanya, perd votacions aquí, al Congrés dels Diputats. I amb un tema tan important i vital com és el de l’habitatge, vostès haurien de deixar de fer seguidisme dels Comuns. La fragilitat del seu govern i del govern del seu portaveu a Catalunya fa que vostès no tinguin més remei que defensar les polítiques d’habitatge que s’han demostrat un absolut fracàs.”
“I els ciutadans de Catalunya, senyor Sánchez, sempre han complert. Han treballat i han pagat. En canvi, vostès no han estat honestos. No han complert mai la seva part, i la seva part era molt senzilla. Ni vostès ni vostès. Agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya, i no ho han fet. I el 2017, la majoria de ciutadans de Catalunya i el Govern de Catalunya van deixar de callar. I d’això, vostès, n’han volgut passar pàgina. Porten set anys enganyant i reprimint per poder tornar a on érem abans del 2017, on els catalans treballen, paguen i, sobretot, callen.”
“La normalitat ha estat sempre que vostès espoliïn, confisquin 22 000 milions d’euros que són dels catalans i que no passi res; la normalitat ha estat sempre que vostès no executin els pressupostos a Catalunya i que no passi res; que només paguin el 45 % del que li correspon a Catalunya i, en canvi, paguin el 212 % a Madrid, i els catalans segueixin callant; la normalitat és que el servei de trens que vostès -- 26 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de octubre de 2024 gestionen a Catalunya des de Madrid sigui un absolut desastre, o que vostès no hagin invertit pràcticament res a Rodalies Catalunya els darrers 20 anys i ara tot es trenqui i es cremi. I els catalans, a seguir pagant, a seguir aguantant, a seguir esperant i a seguir callant. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya els darrers 300 anys.”
“Gràcies, presidenta. Quan un dels punts de la compareixença és parlar sobre el pla d’equilibri fiscal i, per tant, parlar d’economia, parlar de finançament, i vostè no n’ha parlat, o bé no l’interessa o bé l’incomoda. I les dues coses són preocupants. Nosaltres sí que en volem parlar, perquè vostè parla molt de tornar a la normalitat, però no explica què és, per vostè, la normalitat; perquè quan vostè parla de tornar a la normalitat, ho fa com si això fos un retorn a un estadi positiu, a alguna cosa bona. I li faré memòria, senyor Sánchez: l’única normalitat que ha existit per vostès, pels partits espanyols, és que els catalans treballin, paguin i callin. Ja ho diuen vostès mateixos, que la riquesa de Catalunya no és dels catalans.”
“Hoy es el 11 de septiembre, el Día Nacional de Cataluña, trescientos diez años resistiendo y aquí estamos todavía. Visca Catalunya.”
“Si se creen que luchamos por la independencia para acabar conformados con un poco de gasto, es que todavía no han entendido cómo actuar en el partido que representamos, el partido del presidente Puigdemont. Queremos el control, queremos que Cataluña ―ni Madrid, ni ustedes― mande sobre todos los ingresos, sobre todos los gastos y todas las políticas de Cataluña. Este es el debate real. El poder o lo tiene Madrid o lo tiene Cataluña, -- 11 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de septiembre de 2024 y recaudar y enviar el dinero de los catalanes o devolver el dinero de los catalanes a la caja española ni es concierto ni es poder ni es tener la llave de la caja. Señora ministra, si quiere resultados distintos, haga cosas distintas.”
“Hablemos claro, Europa les dice a ustedes que se pueden gastar 40 000 millones de euros el año que viene como déficit, y el modo en cómo ustedes van a repartir estos 40 000 millones de euros va a ser lo que vamos a tener que votar aquí. Y cómo se repartirá esto es lo que ustedes no cuentan. Pues de estos 40 000 millones de euros han decidido que se quedan para ustedes casi el 90 %, más de 35 000 millones de euros, sin contar en qué se los van a gastar. Porque no se los van a gastar ni en pensiones, ni en paro, ni en servicios sociales, ni en enseñanza, ni en salud; 35 000 millones de euros se los quedan ustedes. ¿Y a Cataluña qué le toca? Dice usted que su propuesta beneficia a todas las comunidades autónomas. Miente. Ustedes se quedan 35 000 millones de euros y lo que le toca a Cataluña no llega ni siquiera a 100 millones.”
“I recaptar i enviar els diners dels catalans o tornar els diners dels catalans a la caixa espanyola, ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. Senyora ministra, si vol resultats diferents, faci coses diferents. Avui és 11 de setembre, diada nacional. Portem 310 anys resistint i encara som aquí. Visca Catalunya lliure. Ni el acuerdo inconcreto publicado ni usted aclaran en qué consiste exactamente dicho acuerdo, y tampoco nos ha dicho la cifra, que debería saber si realmente hubiera cerrado un acuerdo de financiación para Cataluña. Queda claro entonces que no hay concierto ni nada que se le parezca, y esto también lo sabe el Partido Popular. Ayer usted aprobó otra vez más el techo de gasto en el Consejo de Ministros.”
“Perquè no se’ls gastaran ni en pensions, ni en atur, ni en serveis socials, ni en ensenyament, ni en salut. 35 000 milions d’euros se’ls queden vostès. I per Catalunya? Què toca a Catalunya? Diu vostè que la seva proposta beneficia totes les comunitats autònomes. Menteix. Vostès es queden 35 000 milions d’euros i el que toca a Catalunya no arriba ni a 100 milions. Si es pensen que lluitem per la independència per acabar conformats amb una mica de morralla és que vostès encara no han entès com actua el partit que representem, el partit del president Puigdemont. Volem el control. Que Catalunya ―ni Madrid ni vostès― que Catalunya mani sobre tots els ingressos, totes les despeses i totes les polítiques de Catalunya. Aquest és el debat real. El poder o el té Madrid o el té Catalunya.”
“Ni l’acord inconcret publicat ni vostè aclareixen en què consisteix exactament aquest acord. I no ens ha dit tampoc la xifra que hauria de saber si realment hagués tancat un acord de finançament per Catalunya. Queda clar que no hi ha concert ni res que se li assembli, i això també ho sap el Partit Popular. I ahir vostè va aprovar un altre cop el sostre de despesa al Consell de Ministres. Parlem clar, senyora Montero, Europa els diu a vostès que es poden gastar 40 000 milions d’euros de més l’any que ve com a dèficit i la manera com vostès repartiran aquests 40 000 milions d’euros és el que haurem de votar aquí. I com els repartiran? Això és el que vostès no expliquen. D’aquests 40 000 milions d’euros han decidit que se’n queden per vostès gairebé el 90 %, més de 35 000 milions d’euros sense explicar amb què se’ls gastaran.”
“Senyora ministra, quina és exactament la xifra de l’espoli fiscal que pateix Catalunya anualment, que entenem que és la base amb la qual han treballat l’acord de finançament? I, pot confirmar que aquest acord és un concert econòmic com el basc? Señora ministra, ¿cuál es exactamente la cifra del expolio fiscal que padece Cataluña anualmente, que entendemos que es la base con la que han trabajado el acuerdo de financiación? ¿Y puede confirmar que este acuerdo es un concierto económico como el vasco?”
“En Junts queremos agradecer a todos los efectivos de agentes rurales y bomberos el gran trabajo realizado año tras año a pesar de las condiciones; servicios que, como se ha manifestado reiteradamente en el procedimiento de esta ley, se han llevado a cabo asumiendo riesgos, riesgos y sacrificios que en algunas ocasiones han significado que personas, compañeros, hayan perdido la vida. Un reconocimiento para todos ellos, a los compañeros y a las familias. Ahora debemos ponernos las pilas en Cataluña, en el Gobierno de la Generalitat de Catalunya. Muchas gracias. Visca Catalunya libre.”
“No queremos que nuestro dinero se quede en Madrid, entre otros sitios, queremos que vaya a nuestros bomberos, a nuestros cuerpos de emergencias y seguridad. En Cataluña también es muy importante la tarea que llevan a cabo las Agrupaciones de Defensa Forestal, las ADF, un colectivo con más de 6000 propietarios forestales vinculados a más de 600 municipios distribuidos en todo el territorio catalán. Llevan a cabo una tarea de sensibilización, concienciación, que se convierte en una herramienta indispensable para que nuestro país sea más resiliente. Es también una estructura de apoyo a los cuerpos de bomberos ante los incendios forestales, y también quedan recogidos en esta ley.”
“Nuestro modelo es un referente para otros países europeos que tienen el modelo mixto de funcionarios y voluntarios como modelo propio. Este modelo está implantado en toda Europa menos en España. Es un modelo que queremos conservar, preservar de la recentralización. Nosotros no nos dejaremos arrastrar por políticas españolas que disminuyen nuestras competencias, como hace un año. Con Junts no se regala ni se pierde nada. Nuestro modelo, un modelo que permite una respuesta potente ante necesidades extraordinarias, tendrá siempre el apoyo de Junts per Catalunya. Necesitamos, pues, recursos, dinero y, como los recursos suficientes los generamos en Cataluña, no duden de que vamos a luchar por ellos, por cada uno de ellos.”
“De esta forma, tenemos policías, bomberos, protección civil, agentes rurales y sanitarios como principales garantes de la seguridad pública en Cataluña, y hacen frente a todos los riesgos en todos los ámbitos de actividad: en ciudades, industria, mar, montaña… el mundo rural. Esto ha hecho que en Cataluña, a diferencia de las comunidades autónomas que han apostado por modelos de emergencia externalizados, la respuesta ante el incendio forestal sea asumida por los bomberos de la Generalitat de Catalunya. Cada año se incorporan auxiliares forestales para las campañas de verano y disponemos de cuerpos especializados. Contamos, como no podía ser de otra forma, con los bomberos voluntarios, que también actúan como bomberos forestales.”
“Sobre los bomberos forestales y ante estas leyes básicas españolas, en Junts tenemos un objetivo principal, que es preservar el modelo propio de prevención, extinción y salvamento catalán. El modelo catalán de gestión de las emergencias es un modelo de respuesta integral mixta de reconocido éxito, que reconoce el éxito de los modelos mixtos implantados en el mundo, en países como Francia, Alemania, Austria o Finlandia. Siempre defenderemos este modelo y nos opondremos a aquellos que quieran eliminarlo o españolizarlo. Un modelo integral de emergencias significa que gestionan todos los riesgos del país los cuerpos operativos propios, y que se coordinan en su gestión.”
“No nació únicamente para cubrir funciones de gestión y prevención de incendios, sino con la misión de ser una policía de los bosques que abarcara todo el medio rural, para velar no solo por el patrimonio natural, sino también para velar por las personas que viven allí y dependen y disfrutan de ella. Se creó un cuerpo para garantizar la necesaria protección de la naturaleza en nuestro país, y esta protección empezó a ser firme después del traspaso de funciones por parte del Gobierno español a la Generalitat de Catalunya en la protección de la naturaleza. En nuestro partido velaremos por que leyes básicas españolas no disminuyan ni un milímetro el buen trabajo que hacen los agentes rurales en nuestro país.”
“Ahora hay una necesidad imperiosa de mejorar la protección del mundo rural. La protección del territorio empieza por la protección del mundo rural y del -- 45 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 tercer sector, y los agentes rurales son una pieza clave en ello. Es imprescindible el trabajo que hacen los agentes rurales en Cataluña a la hora de proteger la fauna. Cataluña ha sido pionera en la legislación a este respecto, y para ello se requiere de cuerpos especializados que puedan proteger a los animales. Estas son solo algunas de las muchas especialidades que los agentes rurales llevan a cabo. El Cuerpo de Agente Rurales, tal y como lo conocemos, nació en 1986 con la aprobación de la Ley 9/1986, de 10 de noviembre, de Cuerpos de Funcionarios de la Generalidad de Cataluña.”
“Ojalá todo el mundo pusiera la energía, fuerza y determinación que él ha puesto en ello. Empiezo con los agentes rurales, un colectivo de servidores públicos muy importante en nuestro país, en Cataluña. Este cuerpo de seguridad pública protege el patrimonio natural de nuestro país. Cataluña dispone de un modelo propio de seguridad pública en el cual cada cuerpo operativo: policía, bomberos, agentes rurales, sanitarios, Protección Civil, etcétera, despliega una parte de las competencias en seguridad pública y emergencias para garantizar la seguridad de todo nuestro país. En estos momentos, es imprescindible potenciar y mejorar la capacidad de trabajo de nuestros agentes rurales. Desde su creación, el Cuerpo de Agentes Rurales ha llevado a cabo tareas preventivas y reactivas para proteger el medio ambiente y el entorno rural.”
“Des de Junts, volem agrair a tots els efectius d’agents rurals i bombers la gran feina feta any rere any, malgrat les condicions. Serveis que, com s’ha dit reiteradament durant el procediment d’aquesta llei, s’han realitzat assumint molts riscos, riscos i sacrificis que, en algunes ocasions, han suposat que companys hagin perdut la vida. Per tant, un reconeixement a tots ells, pels seus companys, també, i per les seves famílies. Ara, a on ens toca posar-nos les piles és a Catalunya, des del Govern de la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, vicepresidente. Quería intervenir una sola vez respecto de los dos puntos, pensando que teníamos un poco más de tiempo. Lo primero que quería es hacer un reconocimiento al diputado José Luis Aceves.”
“I, com que els recursos suficients els generem a Catalunya, no tinguin cap dubte que els batallarem, tots i cada un d’ells. No volem que els nostres diners es quedin a Madrid. Els volem, entre d’altres llocs, als nostres bombers, als nostres cossos d’emergència i seguretat. A Catalunya, també és molt important la tasca que fan les agrupacions de defensa forestal, els ADF, un col·lectiu amb més de 6000 propietaris forestals i vinculats a més de 600 municipis distribuïts per tot el territori català. Fan una tasca importantíssima de conscienciació que es tradueix en una eina indiscutible per preparar i fer més resilient el nostre país, a més de ser una estructura de suport al cos de bombers en la resposta als incendis forestals. Queden també reconeguts en aquesta llei.”
“Comptem, també, com no podia ser d’una altra manera, amb els bombers voluntaris, que també actuen com a bombers forestals. El nostre model és un referent per altres països europeus que tenen el model mixt amb funcionaris i voluntaris com a model propi. Aquest model està implantat a tot Europa, menys Espanya. Un model que volem preservar, i preservar, també, de la recentralització. No serem nosaltres que ens deixem arrossegar per polítiques espanyoles que ens aprimen les competències, com va passar fa un any. Tothom ha après que, amb Junts, no es regala ni es perd res. Un model, el nostre, que permet una resposta potent davant necessitats extraordinàries, tindrà sempre el suport de Junts per Catalunya. I, per això, el que ens fa falta són recursos. Són diners.”
“Un model integral d’emergències vol dir que es gestionen tots els riscos del país dels cossos operatius propis, i que es coordinen en la seva gestió. D’aquesta forma, tenim policia, bombers, protecció civil, agents rurals i sanitaris com els principals garants de la seguretat pública de Catalunya. I fan front a tots els riscos, en tots els àmbits i activitats, ciutats, indústries, mar, muntanya, món rural. Això ha fet que a Catalunya, a diferència de les comunitats autònomes que han apostat per models externalitzats d’emergència, la resposta davant l’incendi forestal sigui assumida pels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cada any s’incorporen auxiliars forestals per les campanyes d’estiu i, alhora, es disposa de cossos especialitzats.”
“Des del nostre partit, vetllarem perquè lleis bàsiques espanyoles no minvin ni un mil·límetre, al contrari, la bona feina que fan els agents rurals pel nostre país. Sobre els bombers forestals, i davant d’aquestes lleis bàsiques espanyoles, des de Junts tenim un objectiu principal, que és preservar el model propi de prevenció, extinció d’incendis i salvament català. El model català de gestió de les emergències és un model de resposta integral mixt d’èxit, reconegut arreu, i reflex dels models mixts d’èxit implantats arreu del món, especialment a Europa, en països com França, Alemanya, Àustria o Finlàndia. I ens trobaran sempre defensant aquest model i oposant-nos a aquells que el volen eliminar o que el volen espanyolitzar.”
“El Cos d’Agents Rurals, tal com el coneixem avui, va néixer l’any 1986 amb l’aprovació de la Llei 9/1986 del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. No va néixer únicament per -- 44 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 cobrir funcions de gestió forestal i prevenció d’incendis, sinó amb l’ambició de ser una policia dels boscos, que vesteix tot el medi rural amb l’objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, en depenen i el gaudeixen. En definitiva, es va crear un cos per garantir la necessària protecció de la natura del nostre país. I aquesta protecció va començar a ser ferma a partir del traspàs dels serveis de l’estat espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura.”
“En aquests moments, es fa imprescindible potenciar i millorar la capacitat de treball dels nostres agents rurals. Des de la seva creació, el Cos d’Agents Rurals ha dut a terme tasques preventives i reactives en protecció del medi ambient i l’entorn rural i, actualment, hi ha una necessitat imperiosa de millorar la protecció del món rural. La protecció del territori comença per protegir el món rural i el tercer sector, on els agents rurals són una peça clau. També és imprescindible la feina que fan els agents rurals a Catalunya en la protecció de la fauna. Catalunya ha estat pionera en legislar en aquest sentit, i aquesta legislació requereix cossos especialitzats que puguin implementar-la i vetllar per la protecció dels animals. Aquestes són només algunes de les moltes especialitats que els agents rurals desenvolupen.”
“Gràcies, vicepresident. Volia fer la intervenció dels dos punts en aquest punt, pensant que potser amb el temps teníem una mica de joc, sembla que no. El primer que volia fer era un reconeixement al diputat José Luis Aceves. Tant de bo tothom hi poses l’energia, la força i la determinació que hi has posat tu. Començo amb els agents rurals, un col·lectiu de servidors públics molt important al nostre país, a Catalunya. Aquest cos de seguretat pública té la missió de protegir el patrimoni natural i el medi ambient del nostre país. Catalunya disposa d’un model propi de seguretat pública, en el qual cada cos operatiu, policia, bombers, agents rurals, sanitaris, protecció civil, etcètera, desplega una part de les competències en seguretat pública, emergències i protecció, per garantir la seguretat de tot el nostre país.”
“... una obligació. Acabo. És una obligació i un repte que Junts per Catalunya estem decidits a assumir. Retirin la llei i treballin un acord negociat amb Catalunya. Moltes gràcies. … es una obligación —termino— y un reto que en Junts per Catalunya estamos decididos a llevar hacia delante. Retiren la ley y trabajen un acuerdo negociado con Cataluña. Muchas gracias.”
“Cuestionar las políticas actuales de inmigración es una necesidad si queremos que los ciudadanos sigan creyendo en la democracia y el Estado del bienestar, y hacerlo sin complejos y con todo el cuidado del mundo…”
“Perquè estem negociant les competències en immigració, precisament, per poder oferir les garanties que ara no podem donar, perquè les decisions es prenen d’esquena a la realitat de Catalunya. Es prenen a 600 quilòmetres. Es prenen a Madrid. -- 21 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 Acabo. Qüestionar les polítiques actuals d’immigració és una necessitat si volem que els ciutadans continuïn creient en la democràcia i en l’estat del benestar. I fer-ho sense complexos i amb tota la cura del món és... Porque estamos negociando las competencias en inmigración precisamente para poder ofrecer las garantías que ahora no podemos ofrecer, porque las decisiones se toman de espaldas a Cataluña, a 600 kilómetros, en Madrid. Termino.”
“Nosotros nos plantamos y estoy segura de que no vamos a estar solos, porque una buena parte de la sociedad está harta también de todos nosotros. Somos conscientes de que no es fácil recuperar la confianza de la gente, pero el primer paso es plantarse. Todos, de hecho, tendríamos que salir de esta gran ola de populismo, de buenismo y demagogia que arrastra la política desde hace tantos años. Termino. Como ya le dijimos el primer día al señor ministro, su Gobierno está negociando con nosotros la delegación plena de las competencias y los recursos en inmigración. ¿Cómo puede pensarse que nosotros vamos a aceptar una ley que nos obliga a acatar sus decisiones en un ámbito en el que estamos negociando la delegación plena de las competencias? Cierren la delegación de las competencias y vamos a poder hablar de muchas cosas.”
“Por lo tanto, a pesar de que Cataluña explica que no llega, que no llegamos, que ya no se puede tensar más y que ya no se puede garantizar más una atención digna —abro paréntesis: mientras otras comunidades autónomas siempre se han negado a acoger menores no acompañados inmigrantes—, el resto de las comunidades autónomas y el Gobierno, PSOE, PSC, SUMAR, se ponen de acuerdo para poner Cataluña en primer lugar del reparto, insisto, con el voto no favorable de Cataluña. Los discursos buenistas de las supuestas izquierdas y los populistas de la derecha y la ultraderecha han llevado a tocar fondo a nuestro país en muchos temas, a alcanzar uno de los niveles más bajos en política, y nos tenemos que plantar.”
“A partir de ahora, con esta ley, pasa a ser obligatorio. Ahora, con esta ley, todas las comunidades autónomas estarán obligadas a acoger lo que allí se dicte, quieran o no, puedan o no puedan. ¿Qué sería para nosotros lo más sensato? Obligar a las comunidades autónomas que siempre o que casi siempre se han negado a acoger, pero no se ha hecho esto. Hace dos semanas se reunió este grupo de la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia con comunidades autónomas y Gobierno español y se estableció el primer reparto. El Gobierno español y todas las comunidades autónomas, excepto Cataluña, acordaron que, una vez más, Cataluña sea la comunidad autónoma que más reciba.”
“El señor Illa tendrá que explicar muy bien por qué su partido apoya una ley española que a quien presiona y a quien tensa es a Cataluña. Todos tenemos que hacer un ejercicio de realismo. Sin los recursos necesarios el sistema no funciona y, como no funciona, aprobar esta ley es engañarnos. Tal vez les va a dar titulares populistas, pero no va a erradicar el problema. Entrando al detalle ya de por qué se ha llegado a este nivel insostenible de tensión, es importante que los ciudadanos conozcan algo de lo que ustedes hacen. La misma ley explica que el criterio de reparto lo fijará la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, un grupo formado por representantes de todos los gobiernos autonómicos y del Gobierno español. Hasta ahora, también se tenían en cuenta los criterios de este grupo, pero no eran obligatorios.”
“Con esta ley ustedes no garantizan una vida digna y con condiciones, y esto a quien está dando alas es a ellos, a la derecha y a la ultraderecha. Diputados y diputadas, nosotros hablamos desde el sentido común. O bien damos tranquilidad y seguridad a las personas que llegan y les damos tranquilidad y seguridad a los que ya están, o esto no va a funcionar. La única manera para que esto funcione es trabajando, es haciendo las cosas bien, es negociando con todo el mundo, es entendiendo a todo el mundo, que es exactamente lo contrario de lo que está haciendo el Gobierno español, porque esta ley ni da tranquilidad ni da seguridad ni a unos ni a otros. No se ha trabajado con todos. Ningún partido catalán que conozca la realidad en nuestro país puede aceptar la ley en estos términos.”
“Es necesario garantizarles a todos ellos unas condiciones mínimas, y no las tienen, la gente sabe perfectamente que no las tienen, porque que no las tengan genera consecuencias que afectan al conjunto de la sociedad y, con mucha frecuencia, estas consecuencias las asumen los municipios, los ayuntamientos, que no tienen ni competencias ni recursos para hacerlo. Con mucha frecuencia me parece que los políticos vivimos en una burbuja y que no nos damos cuenta de lo que ocurre fuera, porque las decisiones que tomamos tienen consecuencias fuera de este hemiciclo; consecuencias para las personas que llegan y para aquellas que ya estamos aquí. Nos oponemos a seguir sobresaturando Cataluña, a seguir tasando la convivencia en nuestro país, y estoy convencida de que la mayoría de las personas entienden por qué lo hacemos.”
“La respuesta del Gobierno español a esta extraordinaria solidaridad del pueblo de Cataluña no ha sido negociar, empatizar y tener la voluntad de conocer cuál es la realidad de nuestra tierra, la realidad de nuestros municipios, cuáles son las necesidades esenciales, cuáles son los recursos que nos convienen y cuáles son también las prioridades para garantizar el bienestar de todas las personas que viven y tienen que vivir en Cataluña. La respuesta del Gobierno español ha sido la de siempre: abusar de esta solidaridad del pueblo de Cataluña. Cuando hablamos de recursos y de necesidades de lo que hablamos es de aquello -- 20 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 que es imprescindible para poder atender, cuidar, acompañar e integrar, y también mostrar los derechos y deberes que se tienen en la sociedad que te acoge.”
“Com pot pensar-se que nosaltres acceptarem una llei que ens obliga a acatar les seves decisions en un àmbit en què estem negociant la delegació plena de les competències? Tanquin la delegació de les competències i podrem parlar de moltes coses. [El señor vicepresidente: Debe finalizar, por favor]. Gracias, presidente. Cataluña es tierra de acogida, lo ha sido siempre. La solidaridad de los ciudadanos de Cataluña es incuestionable, y entendemos perfectamente la situación que se está viviendo en Canarias.”
“Els discursos bonistes de les suposades esquerres i els discursos populistes de la dreta i la ultradreta han portat a tocar fons al nostre país en molts temes, a assolir un dels nivells més baixos en política. I ens hem de plantar. I nosaltres ens plantem, i estic segura que no estarem sols, perquè una bona part de la societat n’està ben farta, també, de tots nosaltres. I som conscients que no és fàcil recuperar la confiança de la gent, però el primer pas per fer-ho és plantar-se. Tots, de fet, hauríem de sortir d’aquesta gran onada de populisme, de bonisme i de demagògia que arrossega la política des de fa tants anys. I acabo. Tal i com li vam dir el primer dia al senyor ministre, el seu Govern està negociant amb nosaltres la delegació plena de les competències i els recursos en immigració.”
“Fa dues setmanes es va reunir aquest grup de la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, comunitats autònomes i govern espanyol, i es va establir el primer repartiment. El govern espanyol i totes les comunitats autònomes excepte Catalunya van acordar que, un cop més, Catalunya sigui la comunitat autònoma que més en rebi. Per tant, malgrat Catalunya explica que no hi arriba, que no hi arribem, que ja no es pot tensar més i que no es pot garantir una atenció digna — obro parèntesi, mentre altres comunitats autònomes sempre s’han negat a acollir menors no acompanyats immigrants— la resta de comunitats autònomes i el Govern, PSOE, PSC, SUMAR, es posen d’acord per posar Catalunya al primer lloc del repartiment, insisteixo, amb el vot no favorable de Catalunya.”
“I entrant al detall de per què s’ha arribat a aquest nivell insostenible d’atenció, cal que els ciutadans coneguin algunes de les coses que fan vostès. La mateixa llei explica que el criteri de repartiment el fixarà la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, un grup format per representants de tots els governs autonòmics i del govern espanyol. Fins ara, també es tenien en compte els criteris d’aquest grup, però no eren obligatoris. Ara, amb aquesta llei, passa a ser obligatori. Ara, amb aquesta llei, totes les comunitats autònomes estaran obligades a acollir el que allà es dicti, vulguin o no, puguin o no puguin. Què seria per nosaltres el més sensat? Obligar les comunitats autònomes que sempre o quasi sempre s’han negat a acollir. Però no s’ha fet això.”
“I l’única manera perquè funcioni és treballant, és fent les coses bé, és negociant amb tothom. És entendre a tothom, que és exactament el contrari del que ha fet el govern espanyol, perquè aquesta llei ni dona tranquil·litat ni dona seguretat, ni a uns ni a altres, i no s’ha treballat amb tothom. Cap partit català que conegui la realitat al nostre país pot acceptar la llei en aquests termes. I el senyor Illa haurà d’explicar molt bé per què el seu partit dona suport a una llei espanyola que, de nou, a qui pressiona i a qui tensa és a Catalunya. Cal que tots fem un exercici de realisme. Sense els recursos necessaris, el sistema no funciona. I com que no funciona, aprovar aquesta llei és enganyar-nos. Potser els donarà molts titulars populistes, però no arreglarà el problema.”
“Massa sovint em sembla que els polítics vivim en una bombolla i que no ens adonem del que passa fora, perquè les decisions que prenem tenen conseqüències fora d’aquest hemicicle; conseqüències per les persones que venen i conseqüències per les persones que ja hi som. Ens oposem a seguir sobresaturant Catalunya. Ens oposem a seguir tensant la convivència del nostre país. I estic convençuda que la majoria de les persones entenen per què ho fem. Amb aquesta llei, vostès no garanteixen una vida digna i en condicions. I això, a qui està donant ales és a ells: a la dreta i a la ultradreta. Diputats i diputades, nosaltres els estem parlant des del sentit comú. O donem tranquil·litat i seguretat a les persones que venen i donem tranquil·litat i seguretat a les persones que ja hi són, o això no funcionarà.”
“Quan parlem de recursos i de necessitats, del que parlem és d’allò imprescindible per poder atendre, cuidar, acompanyar i integrar, i també ensenyar els drets i els deures que es tenen en la societat que t’acull. Cal que hi hagi garanties per tots ells. Cal que tinguin unes condicions mínimes. I no les tenen, i la gent sap perfectament que no les tenen, perquè que no les tinguin genera conseqüències que afecten el -- 19 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 conjunt de la societat, i molt sovint aquestes conseqüències les assumeixen els municipis, els ajuntaments, que no tenen ni competències ni recursos per fer-ho.”