Josep Maria Cervera Pinart
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Y más de siete meses necesitamos para contar con un informe de una ponencia donde el PSOE, tutelado por el Gobierno, pasó todo transaccionando para autoenmendarse como más le convenía.”
“No dejarlo en manos del reglamento, como pasará con otras cosas que generan incertidumbre, que es todo lo contrario a lo que pretendíamos en todos los ámbitos con el detalle de nuestras enmiendas. Aun así, somos conscientes de que hoy todo el mundo quiere cerrar una solución a sabiendas de que el resultado podría ser mejor.”
“No deixar-ho en mans del reglament com passaran amb altres coses que l’únic que fan és generar incertesa, que és tot el contrari del que pretenien. En tots els àmbits, amb el detall de les nostres esmenes. Amb tot, som conscients que avui tothom vol tancar una solució, malgrat saber que el resultat podia ser millor.”
“I més de set mesos vam necessitar per tenir un informe d’una ponència on el PSOE tutelat pel Gobierno va passar el corró transaccionant per autoesmenar-se com més li convenia. Va seguir això una llarga comissió finalment avortada, maniobres matusseres de la majoria de la mesa, vetos i disconformitats del govern poc justificats.”
“Un text que han recordat fa un moment enrarit per la incorporació inesperada per a tothom de l’esmena 47 dels mateixos populars, incorporada per dos fets, un per un canvi radical de vot de VOX, que en comissió va votar que no i aquí en el ple va votar que sí, i perquè hi va haver tres diputats, dels que diuen estar a l’esquerra del PSOE,…”
“Fet, al nostre entendre importantíssim, especialment pels passius amb pensions molt baixes. És evident que, malgrat aquestes i altres millores incorporades durant la tramitació del text inicial dels socialistes, en cap cas tindrem ni la passarel·la ni les certeses que nosaltres volíem.”
The complete record
Every one of 894 lines we hold for Josep Maria Cervera Pinart, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 2 of 18.
“Y, señorías, este marco competencial no puede quedar desplazado por el simple hecho de que el Estado legisle mediante una ley orgánica porque, como recordó la Sentencia 137/1986, la ley orgánica no constituye por sí misma un título competencial autónomo. La jurisprudencia constitucional ha sido clara a la hora de afirmar que el artículo 149.1.30.ª de la Constitución solo habilita al Estado a regular aquellos aspectos directamente vinculados al desarrollo del derecho a la educación y a las condiciones de obtención, de expedición y homologación de títulos académicos. Así lo señaló también la Sentencia 77/1985 y lo reiteró la Sentencia 137/1986, cuando advertían de que el Estado no cuenta con una competencia general sobre el ordenamiento del sistema educativo.”
“La presentamos por todo ello, y no por una oposición a los objetivos de fondo que persigue el texto, porque mejorar las condiciones del profesorado, reducir las ratios o reforzar el sistema educativo son objetivos bien legítimos; muchos, incluso, pueden ser compartidos. Nuestra discrepancia, ministra, es otra. La discrepancia es constitucional y estatutaria, porque no nos hallamos ante una simple discrepancia política sobre el alcance de una reforma educativa, nos hallamos ante una cuestión que afecta directamente al modelo territorial diseñado por su Constitución y desarrollado por nuestro estatuto de autonomía, por el Estatuto de Autonomía de Cataluña. El artículo 131 del estatuto atribuye a la Generalitat competencias exclusivas en la ordenación del sistema educativo, la política de personal docente y la organización de los centros.”
“Senyors socialistes, Catalunya, els seus mestres i el conjunt dels seus ciutadans necessiten menys propaganda, menys màrqueting, menys submissió a Espanya i més compromís amb el país i la seva gent, més compromís amb una escola catalana forta, de qualitat i, ara més que mai, en català. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra. Empiezo la defensa de nuestra enmienda a la totalidad de este proyecto de ley diciendo que la presentamos porque excede claramente las competencias estatales, porque vulnera las competencias de la Generalitat de Catalunya, porque desnaturaliza el concepto constitucional de la legislación básica, porque altera profundamente su modelo de distribución territorial del poder, y porque vulnera los principios de lealtad institucional y de autonomía financiera.”
“Però, és clar, què n’havíem d’esperar d’un govern que té en peu de guerra a la majoria dels seus mestres i professors? No és millor el govern socialista que tenim allà que el govern socialista que tenim aquí. I, en aquest sentit, em permetran acabar expressant, en nom de Junts per Catalunya, un cop més, el suport als mestres i professors emprenyats i mobilitzats. Perquè tenim més ben dit, alguns tenen, l’escola catalana al límit. Suport als mestres i professors que surten al carrer no per interès propi, sinó perquè fa massa temps que se’ls demana sostenir amb vocació allò que el Govern Illa no és capaç de sostenir ni amb recursos ni amb respecte.”
“I sorprèn, o no, que això es faci sense cap piulí a la majoria de diputats dels que avui conformen el tripartit català, aquells que van fer president el senyor Illa, que ho van fer per un resultat que —també val la pena recordar-ho— va ser fruit de l’adulteració de la campanya electoral catalana. Ho recorden? Aquella adulteració protagonitzada pels dies de falsa reflexió del president Sánchez. Així que, davant un govern català que va arribar a autoanomenant-se de la gestió amb majúscules, però que ha resultat ser el de la gestió en minúscules, que -- 88 of 115 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2026 ha convertit la Generalitat en una gestoria d’Espanya incapaç de defensar Catalunya i evitar la invasió competencial, ja estem nosaltres aquí amb aquesta esmena a la totalitat per defensar els interessos del nostre país.”
“I encara és menys admissible que aquells que han d’executar-les i finançar-les no participin realment de la seva definició. Senyories, com els deia al començar, no discutim la necessitat de reforçar el sistema educatiu ni la importància de millorar les condicions del professorat. El que discutim és la manera que vostès tenen de fer les coses. Qüestionem que una vegada més, es pretengui construir un model uniforme des de Madrid, ignorant la realitat competencial, la diversitat dels sistemes educatius i l’autogovern reconegut per la seva pròpia constitució.”
“El preàmbul afirma alegrement, com alegrement ho fan el president Sánchez i tots els ministres d’aquest govern i ho ha fet aquest dematí també algun diputat de SUMAR, que la situació financera de les comunitats autònomes ha millorat significativament, com si això volgués dir res. Però ho diuen, però no aporten cap estudi rigorós, cap memòria territorialitzada, cap quantificació seriosa del seu impacte econòmic real. I, tanmateix, imposa. Imposa obligacions que tenen cost econòmic, el cost econòmic amb el que sempre veten qualsevol proposició o esmena d’aquest grup. El que dèiem, l’Estat decideix i les comunitats autònomes executen, paguen i, sobretot, callen. I això no és lleialtat institucional, ministra, això és irresponsabilitat. No és admissible que qui no assumeix el cost sigui qui adopta unilateralment les decisions.”
“Cada nova llei ha anat concretant més i més els detalls, convertint una competència que constitucionalment és compartida en una competència, com els deia, que a la pràctica és exclusiva o s’atribueixen com a exclusiva de l’Estat. Les comunitats autònomes deixem de decidir per convertir-nos en simples aplicadors de les seves decisions, com els deia el ponent que m’ha precedit. I això, per nosaltres, és incompatible amb la naturalesa política de l’autonomia i és, evidentment, incompatible amb la vocació que Junts per Catalunya tenim d’un autogovern ambiciós al que no posem mai límits. Però, senyories, no només és això. Hi ha una altra qüestió igualment preocupant. Perquè malgrat la pluja de milions recitada a títol de propaganda per la ministra, aquest projecte no només envaeix competències, també trasllada costos.”
“El Govern de l’Estat, així acaba regulant de manera exhaustiva aspectes que no li corresponen, que corresponen a les comunitats autònomes. I saben què els diem? Que ja n’hi ha prou d’aquesta barra lliure on l’Estat imposa i les comunitats autònomes paguen i callen. A Catalunya estem cansats de pagar i no decidir. Per això, tenim l’obligació de plantar cara a una tendència que malauradament es va imposant amb el temps, amb la voluntat de les majories i el silenci d’uns i la posada de perfil d’altres que avui haurien d’estar al nostre costat. Cada reforma educativa estatal ha anat ampliant una mica més el concepte de legislació bàsica.”
“I això, des del nostre punt de vista, desnaturalitzar el mateix concepte constitucional de legislació bàsica i al mateix temps altera l’equilibri territorial que la seva Constitució, com els deia, i el nostre Estatut garanteixen o haurien de garantir. Saben que Junts l’autogovern de Catalunya no el defensem només quan convé o quan és políticament rendible. Junts el defensem sempre. I aquest projecte de llei no és res més que un nou exemple d’una manera de legislar que s’ha convertit en habitual en aquesta cambra, governin els de la bancada de la dreta o governin els de la bancada de l’esquerra. Aquest projecte de llei no fa res més que aprofundir en la tendència recentralitzadora que fa anys que denunciem. Un cop més ho fa sota conceptes com bases, igualtat o condicions bàsiques.”
“El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l’Estat derivades de l’article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari -- 87 of 115 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2026 dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l’exercici de la seva competència sobre la política de personal de l’Administració educativa. Per tant, quan aquest projecte pretén regular amb detall aspectes organitzatius i laborals del personal docent, no està establint unes bases comunes. El que està fent és esgotar l’espai normatiu autonòmic, convertint una competència constitucionalment compartida en una competència materialment exclusiva de l’Estat.”
“La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l’article 149.30 de la Constitució només habilita l’Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l’educació i a les condicions d’obtenció, d’expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l’Estat no disposa d’una competència general sobre l’ordenació del sistema educatiu. I encara n’hi ha més.”
“La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l’abast d’una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d’Autonomia, per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 131 de l’Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l’ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l’organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l’Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom.”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra.”
“El centro de la norma tiene que ser el menor y sus necesidades de cuidado, no la situación administrativa de sus padres. Y, a pesar de que usted no acepte hoy nuestra enmienda y que los padres de Iris y la propia Iris, como tantos otros, queden a la intemperie, desde Junts seguiremos trabajando e impulsando todas esas reformas que permitan mejorar la vida de las familias que conviven con estas situaciones tan complejas, porque detrás de cada expediente hay una familia, hay un menor y hay una realidad humana que merece toda nuestra atención. Muchas gracias.”
“Somos un país de autónomos, de pequeñas empresas y emprendedores, por lo que no tiene sentido que una prestación creada para proteger situaciones de vulnerabilidad genere efectos diferentes si la persona trabaja por cuenta propia o por cuenta ajena. Por tanto, compartimos la necesidad que usted expresa de corregir esta situación. Dicho todo esto, quiero terminar haciendo referencia a nuestra enmienda, que insta al Gobierno a modificar el artículo 190.1 del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social para eliminar la obligación de que ambos progenitores estén trabajando, estén dados de alta en la Seguridad Social para acceder a la prestación CUME, porque la necesidad de cuidado de un menor con una enfermedad grave no disminuye porque uno de los progenitores esté en el paro, sea pensionista o esté incapacitado para trabajar.”
“De la misma manera que compartimos con usted la revisión de los límites de las edades actuales porque una enfermedad grave o una discapacidad severa no desaparecen simplemente porque una persona cumpla una determinada edad, igualmente tenemos que ser capaces de dar respuesta a las nuevas realidades familiares, a las familias monoparentales, a las situaciones de custodia compartida y a las nuevas formas de convivencia para evitar situaciones de desprotección. Otro elemento relevante es la actualización permanente del catálogo de enfermedades graves, para ajustar la norma a la realidad médica, que evoluciona mucho más rápido que la Administración. Y querría referirme en este momento a una cuestión especialmente importante para Cataluña, la de la situación de los trabajadores autónomos.”
“Cuando existen enfermedades graves, discapacidades severas o situaciones de gran dependencia, en esos casos la Administración tiene que evitar ser una carga añadida. Por eso compartimos la necesidad de unificar criterios entre las diferentes mutuas colaboradoras, reforzar su control y garantizar que situaciones idénticas reciban respuestas idénticas, evitando interpretaciones excesivamente restrictivas. También es de sentido común reducir la carga burocrática. No tiene ninguna justificación obligar a familias con hijos afectados por enfermedades irreversibles o sin expectativa de mejora a renovar constantemente informes y documentación que no alteran la realidad clínica del menor. Y, asimismo, es necesario adaptar la normativa a la realidad social y asistencial actual.”
“Y la CUME nació para dar una respuesta y garantizar que los progenitores puedan dedicar el tiempo necesario al cuidado de sus hijos sin ver comprometida su situación económica. Hablamos de una cuestión de dignidad humana, de justicia social y de protección efectiva de las familias. Ahora bien, la realidad nos demuestra que demasiadas familias se encuentran atrapadas en una burocracia excesiva, en requisitos absurdos, criterios interpretativos desiguales y procedimientos que a menudo las obligan a litigar para defender un derecho que debería estar reconocido de manera ágil y efectiva, y eso no es aceptable. La prestación CUME no puede convertirse en una carrera de obstáculos administrativos.”
“El centre de la norma ha de ser el menor i les seves necessitats de cura, no la situació administrativa dels seus pares. I malgrat avui vostè no accepti la nostra esmena i els pares de la Iris i la mateixa Iris, com tants altres, quedin a la intempèrie, des de Junts, continuarem treballant i impulsant totes -- 74 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 aquelles reformes que permetin millorar la vida de les famílies que conviuen amb aquestes situacions tan complexes. Perquè darrere de cada expedient hi ha una família, hi ha un menor i hi ha una realitat humana que mereix tota la nostra atenció. Moltes gràcies. Desde Junts per Catalunya compartimos plenamente la preocupación por las familias que conviven con situaciones de enfermedad grave, crónica o discapacidad grave de sus hijos e hijas.”
“Som un país d’autònoms, de petites empreses i d’emprenedors. No té sentit que una prestació creada per protegir situacions de vulnerabilitat generi efectes diferents segons si la persona treballa per compte propi o per compte d’altri. Per tant, compartim la necessitat que vostè expressa de corregir aquesta situació. Dit tot això, vull acabar fent referència a la nostra esmena, una esmena que insta el Govern a modificar l’article 190.1 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, per eliminar l’obligació que ambdós progenitors estiguin treballant, estiguin donats d’alta a la Seguretat Social per accedir a les prestació CUME. Per què la necessitat de cura d’un menor amb una malaltia greu no disminueix perquè un dels progenitors estigui a l’atur, sigui pensionista o estigui incapacitat per treballar.”
“Igualment, és necessari adaptar la normativa a la situació social i assistencial actual, de la mateixa manera que compartim amb vostè la revisió dels límits de les edats actuals, perquè una malaltia greu o una discapacitat severa no desapareixen simplement perquè una persona compleixi una edat determinada. Igualment, hem de ser capaços de donar resposta a les noves realitats familiars, a les famílies monoparentals, les situacions de custòdia compartida i a les noves formes de convivència per evitar situacions de desprotecció. Un altre element rellevant és l’actualització permanent del Catàleg de malalties greus, per ajustar la norma a la realitat mèdica, que evoluciona molt més ràpid que l’administració. Voldria referir-me en aquest moment a una qüestió especialment important per a Catalunya, la situació dels treballadors autònoms.”
“I això no és acceptable. La prestació CUME no pot convertir-se en una cursa d’obstacles administratius quan existeixen malalties greus, discapacitats severes o situacions de gran dependència. En aquests casos, l’administració ha d’evitar ser una càrrega afegida. Per això, compartim la necessitat d’unificar criteris entre les diferents mútues col·laboradores, de reforçar-ne el control i de garantir que en situacions idèntiques rebin respostes idèntiques, evitant interpretacions excessivament restrictives. És de sentit comú reduir la càrrega burocràtica. No té cap justificació obligar famílies amb fills afectats per malalties irreversibles o sense expectativa de millora a renovar constantment informes i documentació que no alteren la realitat clínica del menor.”
“Doncs, gràcies, presidenta. Bona tarda de nou, senyories. Des de Junts per Catalunya, compartim com vostè, diputada, plenament la preocupació per les famílies que conviuen amb situacions de malaltia greu, crònica o discapacitat severa dels seus fills i filles. I la CUME va néixer per donar-hi resposta garantint que els progenitors puguin dedicar el temps necessari a la cura dels seus fills sense veure compromesa la seva situació econòmica. Parlem d’una qüestió de dignitat humana, de justícia social i de protecció efectiva de les famílies. Ara bé, la realitat demostra que massa famílies es troben atrapades en una burocràcia excessiva, amb requisits absurds i criteris interpretatius desiguals i amb procediments que sovint les obliguen a litigar per defensar un dret que hauria de ser reconegut de forma àgil i efectiva.”
“Por eso reclamamos incorporar explícitamente la catalanofobia entre las conductas objeto de prevención y sanción, reconocer la discriminación lingüística como forma específica de intolerancia y defender el derecho de los deportistas catalanes a competir internacionalmente bajo sus propias selecciones. En este sentido van nuestras enmiendas, porque no se puede construir una sociedad verdaderamente inclusiva dejando fuera a millones de ciudadanos que también tienen derecho a ver respetada su identidad, su lengua, sus símbolos y sus aspiraciones deportivas. Por todo eso, reclamamos una política de tolerancia cero contra todas las formas de odio, también contra la catalanofobia. Muchas gracias.”
“Nadie las considera una amenaza. Al contrario, el reconocimiento de la pluralidad refuerza la convivencia. Por eso denunciamos también desde aquí el bloqueo permanente del PSOE y del PSC que mantienen respecto a la oficialidad de las selecciones catalanas. Hacen lo de siempre: pactan y no cumplen. Propaganda y declaraciones, pero ningún avance real. -- 43 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 Miren, la diversidad que ustedes invocan no es solo una cuestión de género, origen u orientación sexual. Insistimos: la diversidad también es cultural, lingüística y nacional.”
“Cuando los símbolos de una colectividad reconocida son objeto de un trato diferenciado, estamos ante un problema de respeto, de discriminación y de vulneración de derechos. ¿Y saben cuál sería una buena manera de revertir esta situación? Pues garantizar el respeto a la identidad deportiva catalana y permitir que Cataluña pueda competir internacionalmente con normalidad. Disponemos en nuestra casa de una larga tradición deportiva, de un tejido federativo potente y de deportistas reconocidos en todo el mundo. A pesar de eso, el ordenamiento deportivo español sigue impidiendo que muchas federaciones catalanas puedan participar oficialmente en competiciones internacionales. Eso es una anomalía, y lo saben. Escocia, Gales, Irlanda del Norte, las Islas Feroe o Groenlandia compiten internacionalmente con normalidad.”
“Cuando la víctima es Cataluña, lo que se llamaría intolerancia en cualquier otro contexto se convierte en un hecho menor folclórico, y eso no es aceptable. La lucha contra el odio no puede funcionar con una doble vara de medir. No es creíble perseguir unas discriminaciones e ignorar otras. No es creíble hablar de diversidad mientras se excluye la diversidad nacional y lingüística. Por eso reclamamos que cualquier estrategia pública contra los discursos de odio incorpore de manera explícita la discriminación por identidad nacional, por lengua u origen territorial. Señorías, ejemplos tenemos para dar y tomar. Solo hace unos meses, durante los Juegos Olímpicos de Invierno de Milán‑Cortina, se denunció la retirada de senyeras y esteladas durante una competición en la que Oriol Cardona se proclamaba campeón olímpico.”
“Porque, señoras y señores socialistas, hay una forma de odio que sigue viéndose invisibilizada porque las instituciones del Estado la invisibilizan y ustedes, desde aquí, también. Está invisibilizada y a menudo es aplaudida por algunos de sus votantes y por algún que otro cargo electo de ustedes. Me refiero a la catalanofobia. Hablan de discursos de odio sectarios en las redes, pero no hay ninguna referencia a los cánticos de desprecio contra la identidad catalana, las lenguas, los símbolos, los aficionados y clubes catalanes. Durante años, hemos oído el grito de «¡Puta Cataluña!» ¿Y en qué campo no se ha oído ese canto de «¡Puta Barça, puta Cataluña!» En muy pocos no se ha gritado eso. Insultos a nuestra identidad colectiva, manifestaciones de desprecio que con demasiada frecuencia han justificado como rivalidad deportiva.”
“És en aquest sentit que van les nostres esmenes, perquè no es pot construir una societat veritablement inclusiva deixant fora milions de ciutadans que també tenen dret a veure respectada la seva identitat, la seva llengua, els seus símbols i les seves aspiracions esportives. Per tot això, reclamem una política de tolerància zero contra totes les formes d’odi, també contra la catalanofòbia. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. En Junts per Catalunya compartimos plenamente la necesidad de combatir cualquier tipo de racismo, xenofobia, misoginia o discriminación en el deporte. Pero para que esta lucha sea creíble tiene que ser completa, y aquí es donde falla su iniciativa.”
“Per això, denunciem també des -- 42 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 d’aquí el bloqueig permanent del PSOE i del PSC, que mantenen respecte a l’oficialitat de les seleccions catalanes. Fan el de sempre, pacten i no compleixen. Propaganda i declaracions, però cap avenç real. Mirin, la diversitat que vostès invoquen no és només una qüestió de gènere, d’origen o orientació sexual. Insistim, la diversitat també és cultural, lingüística i nacional. Per això reclamem incorporar explícitament la catalanofòbia entre les conductes objecte de prevenció i sanció, reconèixer la discriminació lingüística com a forma específica d’intolerància i defensar el dret dels esportistes catalans a competir internacionalment sobre les seves pròpies seleccions.”
“Doncs garantint el respecte a la identitat esportiva catalana i permetre que Catalunya pugui competir internacionalment amb normalitat. Disposem a casa nostra d’una llarga tradició esportiva, d’un teixit federatiu potent i d’esportistes reconeguts arreu del món. Però, malgrat això, l’ordenament esportiu espanyol continua impedint que moltes federacions catalanes puguin participar oficialment en competicions internacionals. I això és una anomalia. I ho saben: Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord, les illes Fèroe o Groenlàndia competeixen internacionalment amb normalitat. Ningú les considera una amenaça. Al contrari, el reconeixement de la pluralitat reforça la convivència.”
“No és creïble perseguir unes discriminacions i ignorar-ne unes altres. No és creïble parlar de diversitat mentre s’exclou la diversitat nacional i lingüística. Per això reclamem que qualsevol estratègia pública contra els discursos d’odi incorpori de manera explícita la discriminació per identitat nacional, per llengua o origen territorial. Senyories, d’exemples en trobaríem per donar i vendre. Fa només uns mesos, durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina, es va denunciar la retirada de senyeres i estelades durant la competició on l’Oriol Cardona es proclamava campió olímpic. Quan els símbols d’una col·lectivitat reconeguda són objecte d’un tracte diferenciat, estem davant un problema de respecte, de discriminació i de vulneració de drets. I saben quina seria una bona manera de revertir aquesta situació?”
“Parlen dels discursos d’odi als estadis, a les xarxes socials, però no hi ha ni una sola referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya i els catalans, contra la llengua catalana, contra els símbols nacionals catalans o contra els clubs i aficionats catalans. Durant anys hem sentit el crit de «puta Catalunya». A quin camp no han sentit cridar «puta Barça» i «puta Catalunya»? A molt pocs, molt pocs no s’ha cridat. Insults a la nostra identitat col·lectiva, manifestacions de menyspreu que massa sovint han justificat com a rivalitat esportiva. Quan la víctima és Catalunya, allò que se li diria intolerància, en qualsevol altre context, es converteix en un folklòric fet menor. I això no és acceptable. La lluita contra l’odi no pot funcionar amb una doble vara de mesurar.”
“Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Junts per Catalunya compartim plenament la necessitat de combatre qualsevol forma de racisme, de xenofòbia, de misogínia o discriminació en l’esport. Però perquè aquesta lluita sigui creïble ha de ser completa i aquí és on falla la seva iniciativa perquè, senyors i senyores socialistes, hi ha una forma d’odi que continua sent invisibilitzada, perquè les institucions de l’Estat la invisibilitzen i vostès, des d’aquí, també. Està invisibilitzada i sovint és aplaudida per alguns dels seus votants i per algun que altre electe seu. Em refereixo a la catalanofòbia.”
“Por ello, creemos que esta toma en consideración de hoy es un punto de partida, pero que la norma requiere de ajustes importantes para que sea garantista y de definiciones mucho más precisas. Debe ser posible defender la dignidad de las instituciones, pero hay que hacerlo de modo que sea compatible con la defensa de los derechos de los representantes que han elegido los ciudadanos. Nada más. Muchas gracias.”
“Y precisamente, porque hablamos de derechos y de garantías democráticas, esta reforma merece para nosotros una reflexión más profunda. Es evidente que esperamos poder realizarla en el periodo de enmiendas, porque, cuando se regulan derechos, la seguridad jurídica no es un mero detalle técnico, es una exigencia democrática. Señorías, los parlamentos son espacios de debate, de discrepancia, de confrontación. Deberíamos ser todos capaces, motu proprio, de garantizar que estas discrepancias, este debate, esta confrontación parlamentaria se desarrollaran dentro de unos límites de respeto y no tener que recurrir al fortalecimiento de la disciplina parlamentaria, porque mal usada o aplicada de forma arbitraria puede ser una herramienta susceptible de limitar la libertad de expresión o la acción de algunas minorías parlamentarias.”
“Esto degrada el parlamentarismo, erosiona esta institución y empobrece nuestro modo de trabajar. El respeto no puede depender de a quién o contra quién vamos, el respeto a un diputado, una presidenta, una mesa, un letrado, un ujier o un trabajador de la Cámara debe ser un mínimo compartido, y no porque pensemos todos igual, sino precisamente porque pensamos distinto. El parlamentarismo existe para ordenar el conflicto político, no para convertirlo en una barra libre de descalificaciones. Por ello, si esta reforma aspira a -- 51 of 88 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2026 reforzar el respeto institucional, debe hacerlo de verdad. Debe ser garantista con todo el mundo y se debe poder aplicar con criterios objetivos.”
“La discrepancia política puede ser profunda, la defensa de los argumentos intensa y el tono contundente, pero deben evitarse el insulto, el menosprecio, la señalación personal o la intimidación. Todos en esta Cámara ―estoy seguro― condenamos la violencia, las amenazas y las coacciones contra la Presidencia, contra los miembros de la Mesa y contra los trabajadores del Congreso. No obstante, debemos decir con la misma claridad que esta reforma no puede ser una vara de doble medida. Si hablamos de decorum parlamentario, hablemos de ello para todos y cada uno de los diputados de este hemiciclo, sin excepciones, sin privilegios y sin impunidades, porque aquí se han oído insultos y se han visto señalaciones personales. Aquí se ha faltado al respeto a los diputados, cargos electos que representan a ciudadanos.”
“Perquè hem de fer possible defensar la dignitat de les institucions, però ho hem de fer de forma compatible amb defensar els drets dels representants que han elegit els ciutadans. Res més i moltes gràcies. Buenos días, presidente. Buenos días, señorías. Me permitirán empezar diciendo que es significativo que, después de más de cuatro décadas del recuperado parlamentarismo democrático, esta Cámara deba emprender una modificación del Reglamento a fin de regular aspectos que nosotros entendemos que deberían estar intrínsecamente vinculados a la acción política y al ADN parlamentario. Que se deba reformar el Reglamento para preservar el buen funcionamiento de esta Cámara y el respeto institucional, así como las buenas prácticas parlamentarias, nos dice ya en qué se ha convertido la política y el parlamentarismo español.”
“Senyories, els parlaments són espais de debat, de discrepància, de confrontació. Els deia que tots hauríem de ser capaços de motu propi, de garantir que aquestes discrepàncies, aquest debat, aquesta confrontació parlamentària, es desenvolupés en límits de respecte i no haver de recórrer al reforçament de la disciplina parlamentària, perquè mal utilitzada i aplicada arbitràriament, pot ser una eina susceptible de limitar la llibertat d’expressió o l’acció d’algunes minories parlamentàries. Per això, creiem que aquesta presa en consideració d’avui és un punt de partida, però que la norma necessita ajustos importants per ser garantista i definicions molt més precises.”
“El respecte a un diputat, una presidenta, a una mesa, a un lletrat, un uixer o un treballador de la cambra ha de ser un mínim compartit. No perquè tots pensem igual, sinó precisament perquè pensem diferent. El parlamentarisme existeix per ordenar el conflicte polític, no per convertir-lo en una barra lliure de desqualificacions. Per això, si aquesta reforma vol reforçar el respecte institucional, ho ha de fer de veritat, ha de ser garantista amb tothom i s’ha de poder aplicar amb criteris objectius. I precisament perquè parlem de drets i de garanties democràtiques, aquesta reforma mereix, per nosaltres, una reflexió més profunda, que és evident que esperem poder fer en el període d’esmenes. Perquè quan es regulen drets, la seguretat jurídica no és un detall tècnic, és una exigència democràtica.”
“Tots en aquesta cambra estic segur que condemnem la violència, les amenaces -- 50 of 88 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2026 i les coaccions contra la presidència, contra els membres de la Mesa i contra els treballadors del Congrés. Ara bé, també volem dir-ho amb la mateixa claredat: aquesta reforma no pot ser una vara de doble mesura. Si parlem de decòrum parlamentari, parlem-ne per tots i cadascun dels diputats d’aquest hemicicle, sense excepcions, sense privilegis i sense impunitats. Perquè aquí s’han sentit insults, aquí s’han vist assenyalaments personals, aquí s’ha faltat el respecte a diputats, càrrecs electes que representen ciutadans i això també degrada el parlamentarisme, erosiona aquesta institució i empobreix les nostres maneres de fer. El respecte no pot dependre de a qui o en contra de qui.”
“Bon dia, president! Bon dia, senyories! Em permetran començar dient que és significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagi d’emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que nosaltres entenem que haurien d’estar intrínsecament vinculats a l’acció política i a l’ADN parlamentari. Que s’hagi de reformar el reglament per preservar el bon funcionament d’aquesta cambra i el respecte institucional i les bones pràctiques parlamentàries ja ens diu en què s’ha convertit la política i el parlamentarisme espanyol. La discrepància política pot ser profunda, la defensa dels arguments intensa i el to contundent, però s’ha d’evitar l’insult, el menyspreu, l’assenyalament personal o la intimidació.”
“Termino con un agradecimiento a todas las personas que nos han ayudado, que me han ayudado en el camino de esta tramitación. Algunas están hoy aquí en la tribuna y me consta que otras nos están siguiendo en línea. El resultado será el que sea, pero nadie podrá negar que hemos trabajado con el fin de mejorar el texto inicial. De verdad, muchas gracias por vuestra lucha, por vuestro trabajo y por todo lo que nos habéis aportado. Nada más y, como siempre, quedo a su disposición. Muchas gracias.”
“Nuestras enmiendas, tanto las vivas como las aprobadas, son sobradamente conocidas por los afectados, porque desde el día uno hemos escuchado a los distintos grupos de mutualistas, a las mutualidades alternativas y a los colegios profesionales y hemos ajustado nuestro posicionamiento manteniendo lo que hemos dicho siempre: que había que poner el acento en la pasarela, que debía ser universal y voluntaria para garantizar pensiones dignas a todos los mutualistas alternativos y obligados y que, por ello, no hacía falta poner fin a la alternatividad. Todo ello para que la solución a un problema no genere otro problema. Estaremos ahí hasta el final. Vamos a dar la mejor respuesta posible al conjunto de los mutualistas y, al hacerlo, garantizaremos la viabilidad de las mutualidades.”
“Las enmiendas incorporadas han generado disfunciones en el texto del dictamen ―disfunciones evidenciadas por el letrado― que exigen de una corrección técnica; una corrección técnica que sorprendentemente no se ha hecho de oficio, la hemos tenido que -- 30 of 88 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2026 presentar nosotros y hoy tendrá que votarse aquí, como también tendrán que votarse nuestras enmiendas 34 y 35, que hemos mantenido vivas hasta la fecha. Son enmiendas por una pasarela amplia, que dé respuesta al grueso de los mutualistas y que reconozca el uno por uno en tiempo para todo el mundo, es decir, un día de cotización en el RETA por cada día de alta en la alternatividad.”
“A pesar de todo, la comisión volvió a evidenciar que este Gobierno no tiene una mayoría para hacer lo que quiere y con el apoyo de otros grupos ―por cierto, apoyo que agradezco desde aquí― pudimos aprobar tres de nuestras enmiendas para que la pasarela fuera compatible con el mantenimiento de la alternatividad. También aseguran que todos los mutualistas alternativos tengan reconocidos los mismos derechos que los trabajadores autónomos en las prestaciones en las que su financiación no esté vinculada a la cotización en un sistema u otro; a nuestro entender, modificación importantísima porque abre la puerta al complemento a mínimos para mutualistas pasivos con pensiones muy bajas.”
“Hoy tendremos la oportunidad de hacerlo con aquellos que hayan cotizado más de cuarenta años y se jubilen de forma anticipada, y también con el turno de oficio, pero no con los autónomos ni la microempresa, porque las transaccionales para no tener que pagar el IVA cuando todavía no lo has cobrado, para no tener que pasar por caja cuando lo que quieres es apelar y para no penalizar al I+D+i las habíamos presentado nosotros, Junts per Catalunya. Y la respuesta ha sido bajar la presión que se ejerce desde la Hacienda española a la gente. La respuesta es vetar el debate e impedir la votación. La Mesa hizo lo mismo que ha hecho el Gobierno con la proposición de ley de reforma integral del trabajo autónomo, registrada por Junts en abril pasado.”
“Da una vergüenza sideral cómo hacen las cosas estos socialistas, y una vergüenza sideral cómo actúa la mayor parte de la Mesa, sobre todo cuando la Presidencia hace gala de su sectarismo hacia Junts per Catalunya no aceptando nuestras transaccionales, diciéndonos de palabra que eran intrusas cuando en este Pleno vamos a votar algunas que también lo eran. Pero ¿cuál era la diferencia? Pues que las que vamos a votar son de Podemos y de los grupos del bloque del Gobierno; lo ha dicho ya una diputada antes. A nosotros ya nos parece bien que veamos lo que está haciendo este Gobierno para legislar en el contexto actual que vive la gente: se aprovecha cualquier hueco, cualquier oportunidad para dar respuestas a la población.”