Eduard Pujol Bonell
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Por cierto, un apunte para la gente del Gobierno: es necesario y urgente —las dos cosas— no enfadar más a Seat ni Volkswagen y cumplir; cumplan y dejen de poner en peligro sus inversiones en Sagunto y en Martorell. Que quede dicho, que conste en acta.”
“Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts.”
“Sí, claro. Pero al Estado le falta generosidad y seguramente también le falta inteligencia. El Estado tiene que repartir juego, tienen que repartir juego sin miedo. No puede ser que en los ministerios siempre todo esto acabe en un gran embudo; eso significa ineficacia.”
“La locomotora, señorías —todos, todos—, la locomotora, que es como les gusta definir a Cataluña, no puede más, no puede más. Señorías, ya está bien de subirse a la espalda del potencial económico de Cataluña. Dejen de negar la evidencia y escuchen a Cataluña, aunque esto hoy aquí va de otra historia.”
“Per exemple, i això no depèn de vostè, senyora ministra, el digne ofici de la política no pot ser una mena de Sálvame Deluxe amb familiars, coneguts i tribunals a tota hora. La política ha de ser una altra cosa. S’ha d’acabar amb els destralers que trenquen cames, és cert.”
“Somos una nación. Con este pueblo no se juega. Los conflictos nacionales no se resuelven con cuatro gestos y unos golpecitos a la espalda, señora ministra, es una mala costumbre negar los problemas de Cataluña, demasiado extendido.”
The complete record
Every one of 209 lines we hold for Eduard Pujol Bonell, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 2 of 5.
“Y se quedó tan ancho. Alguien que quiere ser presidente de Cataluña —y los diputados de Esquerra, señor Rufián, deberían tomar nota de ello—, alguien que quiere sumar apoyos dice que hacer la guerra sucia contra ustedes, contra nosotros y contra Cataluña es normal. Es muy grave. El Estado español es como la orquesta del Titanic: que la música no se detenga, aunque el sistema se hunda. A ver, ¿a esta hora la España política tiene algo más importante que hacer para la estabilidad política, para la libertad y para la prosperidad misma de la gente, tiene algo más urgente que hacer la España política que frenar esta obscenidad? Prisión y exilio, se ha hablado de ello. Han querido cargarse Cataluña, han violado nuestras comunicaciones…”
“Si hay policías capaces de diseñar pruebas prêt-à-porter, si el Ministerio del Interior es la Disneylandia del juego sucio, si el Poder Judicial actúa como parte y si ahora, para colmo, hay jueces dispuestos a boicotear las leyes que no les gustan, no me negarán ustedes que ha llegado el momento de hacer limpieza. Y ¡ojo!, esos franquistas con toga son más chic, más cool, más elegantes y han leído más que Tejero, es cierto, pero este sistema judicial es una gran amenaza. Como escribía Jordi Barbeta, se le llama golpe de Estado encubierto. Cuando todo el Estado es una mentira, entonces la derrota democrática es absoluta y hay que hacer sábado. ¿Quieren ustedes una prueba? Hace cuatro días, cuatro, el exministro del COVID, Salvador Illa, tuvo las santas narices de decir que todo el mundo tranquilo, que el espionaje son cosas que pasan.”
“Todo eran quejas y lágrimas de cocodrilo, todo era agua de borrajas, todo era estrategia electoral, encuestas, quejas y lamentos. Pero hoy Pedro Sánchez no está aquí. Está bien que el presidente Sánchez, el señor Houdini, quiera salvar el mundo, pero antes también tendría que salvar esta democracia. Y del diputado Feijóo, ¿qué sabemos? Al líder de la oposición le da pánico escuchar cómo hablamos de Policía y de jueces patrióticos. Reaccionen, por favor. La democracia está amenazada por el triple cáncer de la corrupción, del juego sucio y de las cloacas.”
“España es el paraíso de los fontaneros del juego sucio y no detendrán este estercolero tocando el violín con el iTunes -- 33 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 Partidos de Estado, no nos digan que más adelante, que ahora no toca. No, no nos lo digan. Este show tiene que terminar, no pueden continuar normalizando el juego sucio. No puede ser. Ahora sí toca. Desde luego, les toca que España admita sus corrupciones, todas. El sistema no puede más y la photo finish de su cultura democrática es dantesca. Es una lástima que hoy ni el presidente español, Pedro Sánchez, ni tampoco el jefe de la oposición, el señor Feijóo, estén sentados en su escaño. Lástima. Hace solo tres semanas el presidente Sánchez tenía que alzar un gran muro o algo así frente a la mala política.”
“En cuanto a la corrupción de Estado, lo que España ha hecho con Cataluña es una impudicia. La guerra sucia es corrupción, pero la corrupción también es guerra sucia. ¿Les suenan Xavier Trias, Artur Mas o Sandro Rosell? El expresidente del Barça ha sufrido dos años de cárcel y aún está esperando a que alguien se haga responsable de ello. ¿No se les cae a todos ustedes la cara de vergüenza? Señorías, si quieren salvar la democracia española tienen que activar el stop en todas las malas prácticas del Estado y tienen que aferrarse a la verdad. No se escondan. La España política tiene que hacer limpieza. El sistema es un lodazal.”
“S’han volgut carregar Catalunya, han violat les nostres comunicacions... Presidente, señorías, buenas tardes. El primer paso para que la corrupción triunfe es la indiferencia. Por lo tanto, escuchen. Corrupción la hay de muchos tipos y España ha despuntado en todos. La monarquía, la del 3 de octubre, es un buen ejemplo de la corrupción clásica, la del dinero y de la corrupción política. Todo en uno. En cuanto a la corrupción a la española, que es la corrupción de Estado pensada para frenar a Cataluña, España también ha sobresalido en ello. ¿Qué decir de la monarquía que no sepan? Hacen política y no les toca. El rey, señorías, no solo va desnudo, sino que va sucio y hecho un pingo. La monarquía española es El Corte Inglés de las malas prácticas. Planta 1, Felipe VI; planta dos, los sobrinos; plantas 3 y 4, las cosas del emérito.”
“En volen una prova? Fa quatre dies, quatre dies, l’exministre de la COVID Salvador Illa va tenir els sants nassos de dir que tothom tranquil, que l’espionatge són coses que passen, i es va quedar tan panxo. Algú que vol ser president de Catalunya, i els diputats d’Esquerra, senyor Rufián, n’haurien de prendre nota, algú que vol sumar suports diu que fer la guerra bruta contra vostès, contra nosaltres, contra Catalunya és normal. És molt gros. L’estat espanyol és com l’orquestra del Titanic: que la música no pari encara que el sistema s’enfonsi. A veure. A veure. A aquesta hora, l’Espanya política té res més important a fer per l’estabilitat política, per la llibertat, per la mateixa prosperitat de la gent, l’Espanya política té res més urgent a fer que aturar aquesta obscenitat? Presó i exili, se n’ha parlat.”
“Al líder de l’oposició li fa pànic escoltar com parlem de policia i de jutges patriòtics. Reaccionin, si us plau. La democràcia està amenaçada pel triple càncer de la corrupció, del joc brut i de les clavegueres. Si hi ha policies capaços de dissenyar proves prêt-à-porter, si el Ministeri de l’Interior és la Disneylandia del joc brut, si el poder judicial actua de part i si ara, per acabar-ho d’adobar, hi ha jutges disposats a boicotejar les lleis que no els agraden, no em negaran que és hora de fer la bugada. I alerta, aquests franquistes amb toga són més chic, més cool, més elegants, han llegit més que Tejero, és veritat, però aquest sistema judicial és una gran amenaça. Com escrivia Jordi Barbeta, se’n diu cop d’Estat encobert. Quan tot l’Estat és una mentida, aleshores la desfeta democràtica és absoluta i s’ha de fer dissabte.”
“No poden continuar normalitzant el joc brut. No pot ser. Ara sí que toca, clar que els toca que Espanya admeti les seves corrupcions, totes. El sistema no pot més i la photo-finish de la seva cultura democràtica és dantesca. Avui és una llàstima, és una llàstima que ni el president espanyol, Pedro Sánchez, ni el cap de l’oposició, el senyor Feijóo, no s’asseguin al seu escó. És una llàstima. Fa tres setmanes, només tres setmanes, el president Sánchez havia d’aixecar no sé què d’un gran mur davant la mala política. Tot eren queixes, tot eren llàgrimes de cocodril. Tot era un no res, tot era estratègia electoral, tot eren queixes i laments. Avui, però, Pedro Sánchez no és aquí. Està bé que el president Sánchez, en Houdini, vulgui salvar el món. Però abans també s’hauria de salvar aquesta democràcia. I del diputat Feijóo, home, què se’n sap?”
“Pel que fa a la corrupció d’estat, el que Espanya ha fet amb Catalunya és una impudícia. La guerra bruta és corrupció, però la corrupció també és guerra bruta. Els sonen Xavier Trias, Artur Mas, Sandro Rosell? L’expresident del Barça ha patit dos anys de presó i encara està esperant que algú se’n faci responsable. No els cau la cara de vergonya a tots? No els cau la cara de vergonya? Senyories, si volen salvar la democràcia espanyola, han d’activar l’stop en totes les males pràctiques de l’Estat i s’han d’aferrar a la veritat. No s’amaguin. L’Espanya política ha de fer net. El sistema és una bassa de fang. Espanya és el paradís dels lampistes del joc brut i no aturaran aquest femer tocant el violí i amb l’iTunes. Partits d’estat, no ens diguin que més endavant, que ara no toca, no ens ho diguin. Aquest xou s’ha d’acabar.”
“President, senyories, bona tarda. El primer pas perquè la corrupció triomfi és la indiferència. Per tant, escoltin. De corrupció n’hi ha de molts tipus, i Espanya ha despuntat en totes. La monarquia, la del 3 d’octubre, és un bon exemple de la corrupció clàssica, la dels diners, i de la corrupció política, tot en un. Pel que fa a la corrupció a l’espanyola, que és la corrupció d’Estat pensada per aturar Catalunya, Espanya la veritat és que també ha excel·lit. -- 32 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 Què dir de la monarquia que no sàpiguen? Fan política i no els toca. El rei, senyories, no només va despullat, també va brut com una guilla. La monarquia espanyola és el Corte Inglés de les males pràctiques: planta 1, Felip VI; planta 2, els nebots; plantes 3 i 4, les coses de l’emèrit.”
“La realidad es que Cataluña es nación y a España le cuesta Dios y ayuda respetar la diferencia. Cataluña tiene derecho a decidir, pero es España quien decide. Lo vemos también cada vez que hacemos una ley. Todos queremos decidir, es normal. Nosotros, porque Cataluña es nación, es nuestra casa, y porque defendemos la prosperidad y la plenitud de nuestra gente. Y España, la España política, porque se ha creído la mentira de que Cataluña es suya y que eso les da el derecho a decidir por nosotros. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Mire si es fácil de explicar. La ecuación de este problema es una ecuación de tercer grado, es complicado como una derivada neperiana que todavía está por resolver. ¿La solución? La solución, nada nuevo, pasa por la democracia y por el respeto. Muchas gracias.”
“Así, ustedes, el Estado profundo domina un cálculo que debe -- 41 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de mayo de 2024 ser complicadísimo, un cálculo que no tiene que ser nada fácil. En primer lugar, hacen que las leyes se aprueben, que sigan adelante. Esto es un mérito, es cierto. En segundo lugar, hacen que después tengan una interpretación restrictiva y que después no les tengan que salir los colores. Esta es la norma, y nosotros ponemos el stop. Resumo, para ir terminando. En su España, en esta España política, siempre hacen la misma película, y al catalanismo político esta película no nos gusta. Por a o por be, el Estado siempre acaba diciendo que no a las otras miradas de la realidad, se hable de la organización fallida del Estado o de cualquier artículo de una ley meramente sectorial.”
“Y los otros llegan al poder, entran dentro de los ministerios, quedan engullidos por cómo se ha hecho siempre, y acaban haciendo lo mismo; insisto, por mucho que los miércoles, y ayer lo vimos, el PP y PSOE discutan como fanfarrones en el patio de la escuela a ver quién está más enfangado. Por cierto, la comedia Feijóo-Sánchez es pésima. Por mucho que ustedes siempre compartan la misma mirada es una mirada que, sin la obligada pedagogía de los siete diputados de Junts, no ayuda, no respeta y no juega a favor de Cataluña. Se trata de un mecanismo automático y, por si acaso, España siempre piensa: ¿Sabes qué? Primero, invadamos competencias, no fuera que Cataluña y las otras naciones del Estado puedan decidir demasiadas cosas, aunque sean sus cosas.”
“Es como una especie de milagro. A ver si me explico: el Madrid-Estado, donde participan diputados de cualquier comunidad, está tomado por los dioses del poder, que siempre es más importante que la resta. Y la redacción de esta ley de enseñanzas artísticas se ha hecho de manera educada, eso sí, y se lo agradezco. Pero ustedes, todos, cuando cogen el ordenador y se ponen a redactar, qué manía tienen: PSOE y PP tienen tendencia a ningunear aquello que Cataluña pueda aportar. Y, atención, esta no es una denuncia resignada, no lo crean, al contrario. España siempre nos recuerda al catalanismo que vamos bien, nos confirma que vamos bien, porque, al final, siempre acabamos aceptando. La mirada catalana de la calle no es la mirada española. El PP, desde su nacimiento, piensa que el Estado es suyo, que España es suya.”
“Al final, hasta en la redacción de una ley como esta, y en el Senado se vio claramente, esta ley de enseñanzas artísticas, incluso cuando hablamos de estas enseñanzas, acabamos hablando sobre quién decide, quién aprueba, quién manda y, en este caso, sobre quién da el visto bueno a los planes de estudios, a las escuelas, a los profesores, a quién los vigila, quién marca prioridades, quién dice lo que está bien y lo que no. En el debate de esta ley, el hecho de que Cataluña tenga un extraordinario bagaje de estudios, de centros de enseñanzas artísticas ha sido como una pura anécdota. Es igual si Cataluña está hecha de creatividad o no, esto no interesa. La clave siempre acaba siendo la mirada centralista, que siempre tiene que ser más que el resto, se hable de cine, de puertos, de playas o de presupuestos, por supuesto.”
“Ni concordia ni la broma pesada del reencuentro, dejen de hacer marketing y hagan política, por favor. Hay un problema serio, como decía. Tenemos una mirada nacional, la española, que, a pesar de las buenas palabras —hay muchas buenas palabras—, siempre busca cómo se puede imponer, pese a quien pese, por encima de las naciones de un estado plurinacional. Ustedes me dirán: No, no es cierto. Pues sí, sí que es cierto. Es cierto que hay una idea de España más o menos endulzada que siempre quiere pasar por delante de Cataluña, cosa que también deben sufrir los representantes del País Vasco y de Galicia.”
“El debate y la redacción de esta ley de enseñanzas artísticas vuelve a poner al descubierto una gran evidencia que el debate, que la política, no se atreve a realizar. El elefante que ocupa todo este hemiciclo no es la clásica ecuación entre derecha e izquierda, como pasa en cualquier Parlamento europeo, aquí el gran tema es el conflicto no resuelto Cataluña-España. Somos y representamos naciones distintas, y no pasa nada, en política todo se tendría que poder solucionar. El debate pendiente es entre miradas nacionales, y también lo hemos visto en la redacción de esta ley. Y atención, este es un debate cultural, que desborda las lecturas apresuradas, por ejemplo, del resultado del 12M. Lo digo, porque ayer nos extrañó la alegría casi adolescente del señor Pedro Sánchez, y esto se aplica a todos.”
“I Espanya, l’Espanya política, perquè s’ha cregut la mentida que Catalunya és seva i que això els dona el dret a decidir per nosaltres. Mirin si és fàcil d’explicar. La qüestió d’aquest problema, certament, és una equació de tercer grau. És complicat com una derivada neperiana que encara està per resoldre. I la solució? La solució, res de nou, passa per la democràcia i passa pel respecte. Moltes gràcies. Señor presidente, ilustres señorías. Hoy aprobaremos la ley de enseñanzas artísticas una vez ha pasado por el Senado. Esta ley tiene que ser un paso hacia delante, siempre lo hemos dicho, y puede ser un buen instrumento, pero veamos cómo se aplica. Vayamos al fondo. Estamos hablando de competencias y de algo más. Es un buen momento, un buen día, para compartir toda una serie de reflexiones profundas y serias.”
“A la seva Espanya, a l’Espanya política, sempre fan la mateixa pel·lícula, i al catalanisme polític aquesta pel·lícula no ens agrada. Per a o per be, l’Estat sempre acaba dient «no» -- 40 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de mayo de 2024 a les altres mirades de la realitat, es parli de l’organització fallida de l’Estat o de qualsevol article d’una llei merament sectorial. La realitat és que Catalunya és nació i que a Espanya li costa Déu i ajuda respectar la diferència. Catalunya té dret a decidir, però Espanya és qui decideix. Ho veiem també cada vegada que fem una llei. Tots volem decidir, és normal. Nosaltres perquè Catalunya és nació, és el país, és casa nostra, i perquè defensem la prosperitat, la plenitud de la nostra gent.”
“Una mirada que, sense l’obligada pedagogia dels set diputats de Junts, no ajuda, no respecta, no potencia, no juga a favor de Catalunya. És, de fet, un mecanisme automàtic i, per si un cas, Espanya sempre pensa: «Saps què? Primer, envaïm competències, no fos cas que Catalunya i les altres nacions de l’Estat puguin decidir massa coses, encara que siguin les seves coses». Així vostès, l’Estat profund, dominen un càlcul que ha de ser complicadíssim, però el dominen. Un càlcul que no ha de ser gens fàcil. U: fan que les lleis s’aprovin, tirin endavant, és veritat, és un mèrit; i dos: fan que després puguin tenir una interpretació restrictiva i que, quan ho fan, no s’hagin de posar massa vermells. Això és la norma, i nosaltres hi posem l’stop. Resumeixo, per anar acabant.”
“Espanya sempre ens acaba recordant, al catalanisme, sempre ens confirma que anem bé. Anem bé perquè, al final, sempre estem al cap del carrer. Quin és el cap del carrer? La mirada catalana de les coses no és la mirada espanyola de les coses. Els uns, el PP, des del bressol es pensen que l’Estat és seu, Espanya és seva; i els altres, el PSOE, arriben al poder, entren als ministeris, queden engolits pel com s’ha fet sempre i, aleshores, acaben fent el de sempre. Insisteixo: per molt que els dimecres, i ahir ho vam veure, el PP i el PSOE es discuteixin com els fanfarrons al pati de l’escola, a veure qui està més enfangat —per cert, la comèdia Feijóo-Sánchez és pèssima—, al final vostès comparteixen la mateixa mirada, aquest sempre és el final.”
“La clau sempre acaba sent la mirada centralista, que sempre ha de ser més que la resta, es parli de cinema, de pagesia, de ports, de platges, de trens o de pressupostos, naturalment. És com una mena de miracle. A veure si m’explico: el Madrid-Estat —i al Madrid-Estat hi participen diputats de qualsevol comunitat— ha decidit, tocat pels déus del poder, que sempre és més important que la resta. I fent honor a la veritat, també és cert i vull que consti en acta, la redacció d’aquesta llei d’ensenyaments artístics s’ha fet de manera educada, i els ho agraeixo. Però vostès, tots, quan agafen l’ordinador i es posen a redactar... Noi, quina mania! PSOE i PP tenen tendència a menystenir allò que Catalunya els pugui aportar. I alerta, aquesta no és una denúncia resignada, no s’ho pensin, al contrari.”
“Al final, fins i tot en la redacció d’una llei com aquesta, i al Senat es va veure aquesta llei d’ensenyaments artístics, fins i tot quan parlem d’ensenyaments artístics s’acaba discutint sobre qui decideix, qui aprova, qui mana i, en aquest cas, sobre qui dona el vistiplau als plans d’estudi, a les escoles, als ensenyants, qui els vigila —quina obsessió amb l’ANECA!—, qui marca prioritat, qui diu el que està bé i el que no ho està. En la discussió d’aquesta llei, el fet que Catalunya tingui un extraordinari bagatge d’estudis, de centres d’ensenyament artístics, ha sigut, jo diria, que una pura anècdota. És igual si Catalunya està feta de creativitat o no. Tot això, al final, no interessa.”
“Tenim una mirada nacional, l’espanyola, que malgrat les bones paraules —de bones paraules n’hi ha moltes—, sempre busca com es pot imposar, peti qui peti, per sobre de les nacions d’un estat plurinacional. I ara em diran: «No, això no és veritat, no és veritat». Doncs sí que ho és, sí que ho és. Sí que és veritat que hi ha una idea d’Espanya, més o menys endolcida, que sempre vol passar per davant de Catalunya, cosa que també deuen patir els representants dels partits del País Basc i de Galícia.”
“Som i representem nacions diferents, i no passa res, que en política tot s’hauria de poder resoldre. El debat pendent, insisteixo, profund i sensible, és entre mirades nacionals, i ho hem vist també en la redacció d’aquesta llei. I atenció, aquest és un debat, i ja ho vam dir en aquest mateix hemicicle, és un debat cultural que desborda les lectures apressades, per exemple, del resultat del 12M. I ho dic perquè ahir ens va estranyar l’alegria gairebé adolescent del senyor Pedro Sánchez, i això va per tots. Ni concòrdia ni la broma pesada del retrobament. Deixin de fer màrqueting i facin política, si us plau. Hi ha un problema greu, com dèiem.”
“Senyor president, il·lustres senyories. Avui aprovarem la llei d’ensenyaments artístics un cop ha passat pel Senat. Aquesta llei ha de ser un pas endavant, sempre ho hem dit, i globalment pot ser una bona eina, a veure com s’aplica. Però anem al fons. Al final de tot hi ha les competències i una mica més. És un bon moment, doncs, és un bon dia per compartir una sèrie de reflexions profundes i serioses. La discussió i la redacció d’aquesta llei d’ensenyaments artístics torna a posar al descobert la gran evidència, el debat que la política no s’atreveix a fer. L’elefant que ocupa tot aquest hemicicle no és la clàssica equació entre dreta i esquerra com passa a qualsevol Parlament europeu. És una altra cosa. Aquí el gran tema és el conflicte no resolt Catalunya-Espanya.”
“Senyories, i acabo de debò. La democràcia és una actitud a temps complert. No hi ha una democràcia baixa en calories. Moltes gràcies. Acabo. La democracia es una actitud a tiempo completo, no hay una democracia baja en calorías. Gracias.”
“-- 55 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de mayo de 2024 Señoras y señores, nos costó muchísimo salvar las palabras y devolver el nombre a cada cosa. Detrás del catalán hay demasiado sufrimiento como para ahora hacer aspavientos y jugar con las responsabilidades de cada uno.”
“Vaig acabant, vaig acabant. Alguns parlen de Lérida i riuen i ens diuen que no n’hi ha per tant. Demà entrarem en una oficina d’Hisenda i ens obligaran a escriure «Gerona», i ens diran que som uns dramàtics. I demà passat imposaran «San Quirico de Besora», i aleshores correm-hi tots. Senyories, ens va costar molt, molt, salvar els mots i retornar el nom de cada cosa. Al darrere del català hi ha massa patiment com per ara fer el mec i jugar amb les responsabilitats de cadascú. Acabo, presidente. Algunos hablan de Lérida y se ríen y nos dicen que no es para tanto. Mañana, entraremos en una oficina de Hacienda y nos obligarán a escribir Gerona, y nos dirán que somos unos dramáticos y, pasado mañana, nos impondrán San Quirico de Basora y, entonces, todos a correr.”
“Cuando no respetas la lengua de Cataluña, te estás equivocando de bando y te estás colocando al lado de aquellos que, en parte, hicieron la Guerra Civil, justamente para matar la lengua y a la nación. Señores del PSOE, no se pueden pasar ustedes la vida dando lecciones sobre memoria democrática, para acabar repitiendo actitudes propias del franquismo de los años 50.”
“Es tan fácil como esto. Más cosas. No olviden que el fascismo llevó al exilio a grandes personas, que solo tenían un pecado, su catalanidad. Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda y Pau Casals son exilio. Representan un desastre que se ha repetido ochenta años después, cosa que nos debería llevar a pensar. Democracia es memoria, por lo tanto. Pero, señoras y señores diputados, que parece que están en el patio, democracia también es respeto a la lengua. Destaco esto porque mucha memoria y mucho llevarse las manos a la cabeza cuando la ultraderecha habla de concordia a su manera, pero cuando resulta que alguien teóricamente solvente habla del Bajo Llobregat y Lérida, en vez de hablar de Baix Llobregat y Lleida, se está equivocando gravemente, se está haciendo un flaco favor.”
“Y aquí es donde el PSOE sufre, porque está muy bien denunciar a Pegasus y los ataques gratuitos a las personas, pero hay denuncias —y aquí me refiero a Pedro Sánchez— que hay que hacer, al menos, cinco minutos antes de ser víctima. Cuando los malos están disparando, ya no tiene mérito. En cuanto se refiere a la prisión y al exilio, después del 1 de octubre, son pura miseria democrática. Cosas hechas con la misma harina, con la misma negación de Cataluña, que la represión perpetrada por el franquismo. Y aviso a navegantes, a todos ellos: que nadie se envalentone más de la cuenta analizando el resultado del 12M. Cataluña seguirá defendiendo sus derechos políticos, al margen de lo que sea la coyuntura, con lo cual no se aceleren y, si son tan valientes, pongan las urnas en Cataluña y cuenten los votos en un referéndum.”
“Además ―hagan un poco de repaso―, todos los gobiernos de España, ustedes también, han frenado leyes y han laminado competencias de Cataluña, todos; han negado debates en el Parlament de Catalunya a través del Tribunal Constitucional. Esto ha pasado, no me lo estoy inventando y ustedes aplaudieron la indignidad del 155, hechos que expresan una actitud francamente muy poco demócrata. ¿Cómo se lo diría? Señores socialistas, ¿ustedes comprarían un coche sin ruedas? No, ¿verdad? Un coche sin ruedas no es un coche y, por lo tanto, una democracia que tiene los bajos fondos llenos de porquería que, un día, te afina la sanidad y, otro día, te espía ilegalmente, no es una democracia plena.”
“El PSOE focaliza su idea de memoria en la Guerra Civil y coloca al mismo nivel el antifranquismo y la democracia, mientras que en Junts ponemos el acento en la democracia. Y, que conste, para el catalanismo, la guerra y la dictadura son sinónimos de asfixia permanente de -- 54 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de mayo de 2024 Cataluña, una estrangulación que la dictadura practicó con odio absoluto. Es cierto, el franquismo devoró y pisoteó derechos. No obstante, para ser demócratas no es suficiente con reivindicar la memoria. Para ser demócrata, primero, hay que serlo, en el Gobierno y en la oposición. El mejor demócrata, ¿saben quién es? Es el demócrata. No se puede ser demócrata light. Y, señores del PSOE, a veces, el PSOE se ha situado en la cara B de la democracia.”
“Però de què estem parlant? De què nassos estem parlant, si no som capaços de respectar allò que és bàsic? Quan no respectes la llengua de Catalunya, t’estàs equivocant de bàndol i t’estàs posant al costat dels que, en part, van fer la Guerra Civil precisament per matar la llengua i la nació. Senyors del PSOE, no es poden passar la vida alliçonant sobre memòria democràtica per acabar repetint actituds que serien pròpies del franquisme dels anys 50. Señor presidente, ilustres señorías, hoy se nos presenta un texto sobre la memoria democrática. Junts va a votar a favor, pero el texto se asienta en un error de base importante que nos obliga a compartir una reflexión en voz alta.”
“Ho destaco perquè molta memòria, molta memòria i molt posar-se les mans al cap quan la ultradreta parla de concòrdia a la seva manera, però, quan algú teòricament solvent diu «Bajo Llobregat» i diu «Lérida» enlloc de dir «Baix Llobregat» i de dir «Lleida», s’està equivocant greument, està fent un mal favor. Lérida, senyors del PSOE, és el que diria Javier Milei, ves per on. I ho diria per provocar i per faltar. Milei és un fanfarró liberal, és un cap de fava, és un carallot il·lustradíssim que també diria «Bajo Llobregat» en un acte de concòrdia. Per tant, Milei provocaria una ximpleria, una perversió que, segons com, pot acabar o podria acabar sent cosina germana de l’agenda del retrobament del candidat Illa. Per tant, alerta amb les concòrdies i amb l’unir i servir, no fos cas. Vostès volen ser els garants de la bona memòria, està bé.”
“Catalunya continuarà defensant els seus drets polítics al marge de la conjuntura. Per tant, no corrin tant i, si són tan valents, posin les urnes. Si són tan valents, posin les urnes a Catalunya i comptin els vots en un referèndum. És així de fàcil. Més coses. No oblidin que el feixisme va portar a l’exili grans homenots que només tenien un pecat: la seva catalanitat. Pompeu Fabra, Rodoreda, Riba i Pau Casals són l’exili. Representen un desastre que s’ha tornat a repetir 80 anys després, cosa que ens hauria de fer pensar. Per tant, democràcia és memòria, però democràcia, senyores i senyors diputats, que els veig com si estiguessin a l’hora del pati, democràcia també és respecte a la llengua.”
“Doncs una democràcia que té les clavegueres colgades de porqueria, que un dia t’afina la sanitat i un altre dia t’espia il·legalment, no és una democràcia plena. I aquí és on el PSOE pateix. Per tant, està bé denunciar Pegasus i els atacs gratuïts a la persona, només faltaria. Però hi ha denúncies, i això aniria pel senyor Pedro Sánchez, el Houdini espanyol, això aniria per Pedro Sánchez, perquè hi ha denúncies que s’han de fer com a mínim cinc minuts abans de ser-ne víctima. Quan els dolents estan disparant, ja no té mèrit. Pel que fa a la presó i l’exili posteriors a l’1 d’octubre, són pura misèria democràtica, feta de la mateixa farina, de la mateixa negació de Catalunya que la repressió perpetrada pel franquisme. I avís a navegants, a tots els navegants: que ningú s’embraveixi més del compte analitzant el resultat del 12M.”
“Saben qui és el millor demòcrata? El millor demòcrata és el demòcrata. No es pot ser demòcrata light, i el PSOE, a vegades, senyors del PSOE, a vegades s’han situat en la cara B de la democràcia. A banda, facin una mica de repàs: tots els governs d’Espanya, vostès també, han frenat lleis, han laminat les competències de Catalunya, tots, i han negat debats al Parlament de Catalunya via Tribunal Constitucional, cosa que ha passat. No ens l’inventem. I han aplaudit, vostès van aplaudir la indignitat del 155, fets que expressen una actitud, francament, molt poc demòcrata. Com els ho podria dir? Senyors socialistes, vostès comprarien un cotxe sense rodes? Oi que no? Un cotxe sense rodes no és un cotxe.”
“Senyor president, il·lustres senyories, avui se’ns presenta un text sobre la memòria democràtica que Junts votarà a favor, però que conté un error de base important que ens obliga a compartir una reflexió en veu alta. El PSOE focalitza, centralitza la seva idea de memòria en la Guerra Civil, i posa al mateix nivell antifranquisme i democràcia, mentre que, des de Junts, posem l’accent en la democràcia. I que consti: pel catalanisme, la guerra i la dictadura són sinònim d’asfíxia permanent de Catalunya, un ofec que la dictadura va practicar amb un odi absolut. És cert. És cert, el franquisme va devorar i va trinxar drets. Així doncs, la nostra denúncia és absoluta. Però, per ser demòcrata, no n’hi ha prou de reivindicar la memòria. Per ser demòcrata, primer de tot, cal ser-ne, al govern i a l’oposició. El millor demòcrata, saben qui és?”
“Cuando quieran liar a Cataluña, les recuerdo: siete es un número mágico. Ahora ya lo saben, no jueguen. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Muchas gracias.”
“Vaig acabant, senyor president. No hi ha dret. És Espanya qui ha munyit Catalunya. És Espanya qui ha munyit Catalunya. Catalunya vol horitzó i esperança i, en el mentrestant, i acabo, volem que s’acabi l’espoli. Senyories, tots: Espanya ha tibat massa la corda. Un dia aniran a munyir la vaca i la vaca ja no hi serà. I acabo. Quan vulguin enredar Catalunya, recordin: set és un número màgic. Ara ja ho saben. No juguin. Moltes gràcies. Voy terminando, señor presidente. No hay derecho. Desde España han ordeñado a Cataluña. Es España quien ha ordeñado a Cataluña. Cataluña quiere esperanza y mientras tanto —y termino— queremos que se termine el expolio. Señorías, todos, España ha tirado demasiado de la cuerda. Un día irán a ordeñar esa vaca y esa vaca ya no estará. Y termino.”
“El PP, el PSOE y los barones de sus partidos, todos los barones de sus partidos, los domingos, cuando hacen mítines, hace cuarenta y cinco años que se dedican a hacer pedagogía inversa sobre Cataluña cada vez que abren la boca, alimentando así el mito de la Cataluña insolidaria.”
“De 1986 a 2021, la contribución de Cataluña a los ingresos del Estado aumentó hasta el 19,4 % de media, mientras que el gasto recibido estos años es del 13,9 %. Hay un 6 % que se ha perdido por el camino. O sea, resumiendo, para no iniciados, somos los segundos a pagar y los décimos en recibir. Cataluña, trabajar, pagar y callar. Pues, bien visto, queremos ver las balanzas fiscales, porque lo que España perpetra tiene un nombre y lo sabe todo el mundo: asfixia premeditada de Cataluña; trabajar, pagar y callar. Hablamos de un latrocinio que se perpetúa manteniendo un sistema injusto y se perpetúa mintiendo.”
“Diputados de Esquerra —dicho con toda la prudencia del mundo, señora Jordà—, escuchen, esperemos que la respuesta al enésimo intento de que nos levanten la camisa en español en materia -- 60 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de abril de 2024 económica sea nulo. Desde 1978, todos los gobiernos de España, todos, han ordeñado a Cataluña. Lo explicaba Ramón Trías Fargas: la crónica económica de Cataluña responde a una asfixia premeditada. La magnitud de la tragedia es increíble, como diría el gran Quim Monzó. Entre 1986 y 2021, para la Generalitat, la deuda histórica de España para Cataluña —escuchen bien— es de 422 000 millones, una media del PIB de Cataluña del 8 %. Es sencillamente escandaloso.”
“¿Qué quiere decir abordar la reforma del sistema garantizando los principios de equidad y solidaridad? Cataluña es nación y todo esto que ustedes han escrito es literatura inservible. Sufrir más de 120 000 millones de déficit fiscal en diez años ¿no les parece suficiente solidaridad? ¿No les parece suficiente solidaridad? ¿Quieren más solidaridad? El Estado ejecuta 60 euros de cada 100 de los que se presupuestan para Cataluña. ¿Qué lealtad es esta? Diputados y diputadas de la sucursal del noreste peninsular del PSOE, abran los ojos. La solución no es la docilidad, no es la docilidad, no es ser dócil.”
“De nada sirve, absolutamente de nada, sentarse en el Consejo de Ministros si no defiendes a tu gente y no denuncias un agravio inevitable, abusivo y claustrofóbico con Cataluña. Cataluña no necesita encargados con bata gris, Cataluña quiere un presidente. Y cuidado con las futuras ocurrencias, y voy hacia el PSOE, Cataluña no quiere pasar del café para todos al calimocho para todos ni que sea más dulce y más divertido. Escuchen, ni se les ocurra, ni se les ocurra, hacernos beber, porque —se lo decimos— nos hemos leído la enmienda que han presentado a la moción que discutimos; es la misma santa broma pesada de siempre y lo saben, tal vez con algo más del azúcar. ¿Qué quiere decir adoptar medidas de alcance general para todas las comunidades, incluida Cataluña?”
“El Partido Popular y el PSOE quisieran una Cataluña allanada, un país arrinconado en la absoluta irrelevancia; se le llama anestesia, anestesia para Cataluña. Pero cuando el presidente Puigdemont denuncia el déficit fiscal, está hablando de familias que lo pasan muy mal, de hospitales saturados, de trenes que no van, de nuestra pequeña y mediana empresa y de un potencial enorme, que ustedes, ustedes nos tienen sedientos. Defender una financiación justa debería interpelar a todos los que representamos a Cataluña en esta Cámara, a todos. Pregunto, ministros y exministros venidos a Cataluña, ¿dónde estáis? Alcalde Hereu, señor Salvador Illa, ¿dónde estáis? ¿Dónde estáis? ¿Dónde os escondéis?”
“El PP i el PSOE i els barons dels seus partits, tots els barons dels seus partits, els diumenges quan fan mítings, fa 45 anys que es dediquen a fer pedagogia inversa sobre Catalunya cada vegada que obren la boca, alimentant així el mite de la Catalunya insolidària. Presidente, señorías, hoy es Sant Jordi, que es un estallido cívico y algo colectivo que nos obliga precisamente hoy a no renunciar a la esperanza de Cataluña y a decir las cosas por su nombre. Punto primero. La España política está exprimiendo a Cataluña. Cataluña es exprimida de forma sistemática por España. Cataluña tiene una financiación pésima, y la España política no tiene las narices de resolver un agravio histórico e inmovilizador.”