Eduard Pujol Bonell
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Por cierto, un apunte para la gente del Gobierno: es necesario y urgente —las dos cosas— no enfadar más a Seat ni Volkswagen y cumplir; cumplan y dejen de poner en peligro sus inversiones en Sagunto y en Martorell. Que quede dicho, que conste en acta.”
“Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts.”
“Sí, claro. Pero al Estado le falta generosidad y seguramente también le falta inteligencia. El Estado tiene que repartir juego, tienen que repartir juego sin miedo. No puede ser que en los ministerios siempre todo esto acabe en un gran embudo; eso significa ineficacia.”
“La locomotora, señorías —todos, todos—, la locomotora, que es como les gusta definir a Cataluña, no puede más, no puede más. Señorías, ya está bien de subirse a la espalda del potencial económico de Cataluña. Dejen de negar la evidencia y escuchen a Cataluña, aunque esto hoy aquí va de otra historia.”
“Per exemple, i això no depèn de vostè, senyora ministra, el digne ofici de la política no pot ser una mena de Sálvame Deluxe amb familiars, coneguts i tribunals a tota hora. La política ha de ser una altra cosa. S’ha d’acabar amb els destralers que trenquen cames, és cert.”
“Somos una nación. Con este pueblo no se juega. Los conflictos nacionales no se resuelven con cuatro gestos y unos golpecitos a la espalda, señora ministra, es una mala costumbre negar los problemas de Cataluña, demasiado extendido.”
The complete record
Every one of 209 lines we hold for Eduard Pujol Bonell, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 5 of 5.
“Des de Junts insistim que l’important és la cultura política que conforma un estat. Si aquesta cultura política que conforma un estat és radicalment democràtica, es podrà parlar de tot, senyors socialistes, es podrà continuar negociant i vostès podran complir. Ara, però, hem de saber quines obscenitats es van dissenyar quan Espanya va entendre que Catalunya tenia la independència a tocar. Parlamentar, acordar és política. Pactar una amnistia necessària és política. I avui és un dia històric. S’ha acabat el joc. S’ha acabat el joc. Senyores i senyors diputats, la partida de la il·legalitat s’ha acabat. Una part d’aquest Estat que va jugar a espiar-nos avui votarà a favor de tot el que s’ha passat anys negant. I això és històric. Des que Junts és a l’equació les coses que no passaven, de cop passen.”
“Ens espiaven per frenar el que no podien aturar a les urnes. A Europa ho sap tothom. Espanya va perdre la vergonya i el control sobre el seu propi sistema. A veure, si de nit, amb alevosía i amb cara d’emprenyat el cap de l’Estat amenaçava Catalunya, si els jutges actuen de part contra Catalunya, si els policies pegaven, peguen catalans i catalanes quan decideixen anar a votar, si els governs ho impulsen i aplaudeixen, aleshores la corrupció ètica, el volcà d’il·legalitats és imparable. Se’n diu, senyores i senyors diputats, cercle viciós de la repressió. En aquest punt ja no hi ha clavegueres podrides, sinó que la claveguera és el sistema. No oblidin mai —i vaig acabant— que fora de la democràcia, sense blindar els drets més elementals, no hi ha progrés possible. Posin-s’ho al cap. I acabo.”
“Democràcia és una actitud, és un caràcter. Democràcia és una cultura que hauria d’impregnar totes les accions de qualsevol estat que es vol democràtic. La democràcia no té res a veure amb enyorar el franquisme, amb la nostàlgia o amb fer trampes per silenciar qui pensa diferent. Aquesta comissió Pegasus no s’ha de fer per saber si hi va haver o no hi va haver espionatge il·legal contra Catalunya. No, no. És clar que ens van espiar. És clar que es van malgastar milions d’euros, una barbaritat, per assaltar l’esfera privada de centenars i centenars de catalans i catalanes. És clar que ho van fer. No ho hem somiat. És clar que ho van fer. Van violar la nostra intimitat perquè van violar les nostres comunicacions. Això ja ho sabem. El pànic al procés va convertir Espanya en la gran fira, en el gran saló de l’espionatge mundial.”
“Amb aquestes comissions d’investigació, l’Espanya política ha d’entendre per sempre més que envalentint un estat de naturalesa addicte a la repressió, com és Espanya, només s’alimenta un monstre que un dia no es pot controlar. I aleshores, senyors socialistes, i els miro a vostès, què fem aleshores? Què faran quan les clavegueres de l’Estat apuntin cap als seus escons? Què faran? Ja no n’hi ha prou comprant litres de Fairy. Això va de drets, de llibertats, de democràcia. La guerra bruta, i a veure si en prenen consciència, mai no és legal ni mai és legítima. La guerra bruta sí que es carrega institucions. Votar la reforça, senyor Feijóo. Molts de vostès són brillants, molts, a tot arreu, quan agafen la paraula. Enhorabona. Però democràcia no és només una paraula bonica que sona bé en els discursos. No, no.”
“Hem de desembussar les clavegueres perquè l’error comès amb Catalunya i amb la democràcia és immens. Espiar, reprimir, amenaçar és corrupció. Corrupció ètica, moral, però corrupció. L’Estat més que ningú ha de respectar res, quatre idees molt bàsiques, molt senzilles, de primer de democràcia. Escoltin, escoltin. U, no s’espia. No s’espia. Dos, sense permís no es miren ni les cartes ni el correu -- 86 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de diciembre de 2023 electrònic dels altres. Hi estan d’acord o no hi estan d’acord? Si no hi estan d’acord és que no m’ho crec, és clar que hi han d’estar d’acord. I tampoc s’escolten les comunicacions i les converses de tercers, és clar que no.”
“Durant massa anys els governs de l’Estat —tots els governs de l’Estat—, i l’Estat nostàlgic i ultra que no es veu però que hi és, immobilista i trampós, han animat les clavegueres a embrutar-se molt i embrutar-ho tot, a empastifar-se. L’Estat espanyol s’han empastifat. L’Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta i es va normalitzar —ja poden anar parlant perquè no ho volen escoltar. L’Estat va normalitzar saltar-se impunement l’estat de dret per silenciar Catalunya. Això sí que és carregar-se les institucions, senyor Feijóo, això és carregar-se les institucions de dalt a baix. El president Puigdemont l’encerta quan diu que la llei d’amnistia és tornar a la política. És així. Però el president és el primer que sap que no n’hi ha prou. Necessitem que el terreny de joc quedi net com una patena.”
“El PSOE ha caigut del cavall, estem davant d’un miracle, o senzillament és que Junts ha entrat a l’equació i fidels al país, fidels a Catalunya, fent valer, ara sí, l’aritmètica parlamentària, com fins ara no s’havia fet servir. Amb els set vots de Junts l’aritmètica s’ha tornat pedagogia i el PSOE diu que sí al que fins ara deia que no. Està bé negociar seriosament. Ni xantatge, senyor Feijóo, ni xantatge, ni punyetes, ni xantatge, ni punyetes, se’n diu política. Però els de Junts no negociem per sortir al diari i semblar importants. No volem copets a l’esquena, no volem copets a l’esquena, no. Negociem per resoldre un conflicte que patim, que Catalunya pateix, un conflicte de fa segles entre Catalunya i Espanya. I negociem, és clar que negociem, perquè s’ha de fer net. Senyores i senyors, s’ha de fer net, s’ha de fer net.”
“Hem de saber quina tecnologia feien servir per violar la privacitat dels consellers del Govern de Catalunya, dels presidents Puigdemont, Aragonès i de tantíssima gent. Com carai es va rebentar la intimitat de centenars de ciutadans compromesos amb el país, compromesos amb Catalunya. Com? Avui el Gobierno d’Espanya negocia amb els independentistes. Negociar de cop és una paraula que té vida i sentit. S’ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l’enfadós que no portava enlloc. Hem passat a la negociació —la negociació—, que és una relació madura entre dues parts que es reconeixen d’igual a igual. Què ha canviat?”
“Presidenta Armengol, senyores i senyors diputats. Bona nit. Pegàs era un cavall alat, un objecte mitològic. En canvi, el Pegasus d’aquesta nit, crear una comissió sobre l’espionatge que Espanya va perpetrar per aturar Catalunya, té poc de diví i massa de terrenal. Investigar Pegasus és una part més però indispensable per saber-ho tot de l’Operació Catalunya. L’Estat — sí, l’Estat— es va graduar cum laude en l’enginyeria de la il·legalitat. Pegasus és un escàndol, és una vilesa perpetrada des de l’Estat. Una indecència, que aquesta nit se n’ha parlat molt d’indecències, això sí que era una indecència. A l’Estat li hauria de caure la cara de vergonya pel que va fer. Hem de conèixer com se’ns va espiar, com i a qui es va controlar.”