← LEADERSHIP TERMINAL

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS · FORMER

Eduard Pujol Bonell

Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain

IN THEIR OWN WORDS

Por cierto, un apunte para la gente del Gobierno: es necesario y urgente —las dos cosas— no enfadar más a Seat ni Volkswagen y cumplir; cumplan y dejen de poner en peligro sus inversiones en Sagunto y en Martorell. Que quede dicho, que conste en acta.

DIARIO DE SESIONES 58 · 2024-07-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts.

DIARIO DE SESIONES 58 · 2024-07-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

Sí, claro. Pero al Estado le falta generosidad y seguramente también le falta inteligencia. El Estado tiene que repartir juego, tienen que repartir juego sin miedo. No puede ser que en los ministerios siempre todo esto acabe en un gran embudo; eso significa ineficacia.

DIARIO DE SESIONES 58 · 2024-07-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

La locomotora, señorías —todos, todos—, la locomotora, que es como les gusta definir a Cataluña, no puede más, no puede más. Señorías, ya está bien de subirse a la espalda del potencial económico de Cataluña. Dejen de negar la evidencia y escuchen a Cataluña, aunque esto hoy aquí va de otra historia.

DIARIO DE SESIONES 58 · 2024-07-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

Per exemple, i això no depèn de vostè, senyora ministra, el digne ofici de la política no pot ser una mena de Sálvame Deluxe amb familiars, coneguts i tribunals a tota hora. La política ha de ser una altra cosa. S’ha d’acabar amb els destralers que trenquen cames, és cert.

DIARIO DE SESIONES 58 · 2024-07-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

Somos una nación. Con este pueblo no se juega. Los conflictos nacionales no se resuelven con cuatro gestos y unos golpecitos a la espalda, señora ministra, es una mala costumbre negar los problemas de Cataluña, demasiado extendido.

DIARIO DE SESIONES 58 · 2024-07-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

The complete record

Every one of 209 lines we hold for Eduard Pujol Bonell, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 3 of 5.

  1. Segons el càlcul fet entre el 1986 i 2021 per la Generalitat, el deute històric d’Espanya amb Catalunya, escoltin bé, és de 422 000 milions, una mitjana del PIB de Catalunya del 8 %. És senzillament escandalós. Del 1986 al 2021, la contribució de Catalunya als ingressos de l’estat es va enfilar fins al 19,4 % de mitjana, mentre que la despesa rebuda aquests anys és del 13,9 %. Hi ha un 6 % que s’ha perdut pel camí. És a dir, resum. Resum per no iniciats: som els segons a pagar, som els desens a rebre. Catalunya: pencar, pagar i callar. Doncs, ben mirat, volem veure les balances fiscals, perquè el que Espanya perpetra té un nom i el sap tothom: asfixia premeditada de Catalunya. Pencar, pagar i callar. Parlem d’un lladronici que es perpetua mantenint un sistema injust. I es perpetua mentint.

    DIARIO DE SESIONES 38 · 2024-04-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

  2. L’estat executa 60 euros de cada 100 dels que pressuposta per Catalunya. Quina lleialtat és aquesta? Diputats i diputades de la sucursal del nord-est peninsular del PSOE, obrin els ulls. La solució no és la docilitat. No és la docilitat, no és ser dòcils. I diputats d’Esquerra, dit amb tota la prudència del món, senyora Jordà, escolti’m. Esperem que la resposta a l’enèsim intent d’aixecada de camisa del socialisme espanyol en matèria econòmica a Catalunya sigui no. Ho esperem. Des del 1978, tots els governs d’Espanya, tots, han munyit Catalunya. Com explicava Ramon Trias Fargas, la crònica econòmica de Catalunya respon a una asfíxia premeditada. La magnitud de la tragèdia és increïble, que diria el gran Quim Monzó.

    DIARIO DE SESIONES 38 · 2024-04-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

  3. Catalunya no vol passar del cafè per tots al calimocho per tots, ni que sigui més dolç i més divertit. -- 59 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de abril de 2024 Escolti’m: ni se’ls acudeixi de fer-nos beure a galet. Per què els ho diem? Ens hem rellegit l’esmena que vostès, el PSOE, han presentat a la moció que discutim. És la mateixa santa broma pesada de sempre, i ho saben. Potser amb una mica més de sucre. Què vol dir adoptar mesures d’abast general per totes les comunitats, inclosa Catalunya? Que vol dir abordar la reforma del sistema garantint principis d’equitat, solidaritat, lleialtat? Catalunya és nació. I tot això que vostès han escrit és literatura inservible. Patir 220 000 milions de dèficit fiscal en 10 anys no els sembla prou solidaritat? No els sembla prou solidaritat? Volen més solidaritat?

    DIARIO DE SESIONES 38 · 2024-04-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

  4. Quan el president Puigdemont denuncia el dèficit fiscal, està parlant de famílies que les passen molt magres, d’hospitals saturats, de trens que no van, de la nostra petita i mitjana empresa, d’un potencial enorme que vostès no entenen, enlluernats, assedegats d’IBEX. Defensar un finançament just hauria d’interpel·lar tots els que representem Catalunya en aquesta cambra, a tots. Pregunto: ministres i exministres arribats a Catalunya, on sou? Alcalde Hereu, senyor Salvador Illa, on carai us amagueu? On carai us amagueu? No serveix de res, absolutament de res, asseure’s al Consell de Ministres si no defenses la teva gent i no denuncies un greuge inequitable, abusiu i claustrofòbic amb Catalunya. Catalunya no necessita encarregats amb bata grisa. Catalunya vol un president. I alerta amb les futures ocurrències, i vaig pel PSOE.

    DIARIO DE SESIONES 38 · 2024-04-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

  5. President, senyories. Avui és Sant Jordi. Sant Jordi és un esclat cívic i una expressió d’orgull col·lectiu que ens obliga precisament avui, precisament avui, a no renunciar a l’esperança de Catalunya i a dir les coses pel seu nom. Punt primer: l’Espanya política muny Catalunya. Catalunya és munyida de manera sistemàtica per Espanya. Catalunya té un finançament pèssim i l’Espanya política no té nassos de resoldre un greuge històric i immobilitzador. El Partit Popular i el PSOE voldrien una Catalunya aplanada, un país arraconat en l’absoluta irrellevància. Se’n diu anestèsia. Anestèsia per a Catalunya.

    DIARIO DE SESIONES 38 · 2024-04-23 · READ THE OFFICIAL RECORD

  6. Han de triar política o Prozac pels hooligans del «Una, grande y libre». Facin política o asseguin l’Espanya ultra al divan. Moltes gràcies. Política o Prozac para los hooligans de la «Una, grande y libre». Hagan ustedes política o pongan a la España ultra en el diván. Muchísimas gracias. (Aplausos).

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  7. ¿No ven que ese conflicto no es un juego de la Play? ¿No han entendido todavía que el presidente Puigdemont representa el liderazgo -- 65 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2024 y la expresión política de una actitud de resistencia, de no resignación, y que ese aguantar la posición les pone histéricos? Termino. (Rumores). Acabo. Si estuvieran ustedes en silencio, hubiera terminado ya. (Rumores). Termino. Muy muy breve.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  8. ¿Saben ustedes cómo? Pues bien, respetándola. ¿A quién quieren engañar? El PP respetaría a Cataluña si no habláramos, si no pensáramos en catalán, si no reflexionamos en base a valores que han definido una forma de ser concreta. Les da tanto miedo que hablemos en catalán y que pensemos en catalán porque eso es mucho más difícil de combatir. Cuando hablan de Cataluña mienten compulsivamente y la señora democracia les observa y se estremece. Termino. Después de trescientos años ―llevamos trescientos años, no uno ni dos, trescientos años― de conflicto sin resolver intentando enderezar Cataluña y después de la infausta aplicación del glorioso 155, ¿todavía no ven ustedes que la reivindicación de libertad de prosperidad de Cataluña no depende de un interruptor? ¿Todavía no han entendido que Cataluña no es un holograma?

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  9. Hoy en Europa todo el mundo sabe que ustedes fuerzan el derecho y todo lo que sea necesario para realizar trampas. Eso sí que es romper las costuras del Estado de derecho. Incluso fueron a llorar, a sollozar ante la Comisión de Venecia, y les ha salido el tiro por la culata. Esa comisión les he dicho: San Juan es en verano y no molesten más. Por cierto, cada vez que han forzado un aquelarre europeo contra la libertad de Cataluña lo único que han conseguido, y por ello les felicito, es ser un altavoz de la represión que ustedes mismos decidieron aplicar a Cataluña. La derecha española ―ya lo ven aquí― es un cúmulo de genios. Ustedes han internacionalizado la causa de Cataluña: gracias, gracias y gracias. Pero son ustedes muy ocurrentes, son un lujo, como decía Jesús Tusón y solamente hay una forma de respetar la lengua.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  10. ¿No es eso la democracia? ¿Qué les da miedo? ¿Cuánta democracia están dispuestos a resistir? Somos coherentes y no pensamos pedir perdón por nada, porque queremos realizar el trabajo al que nos hemos comprometido. ¿Nos piden lealtad? Esa sí que es buena, lealtad. ¿Es una broma? A ver, ¿el PP ha pedido alguna vez que el Estado ejecute los presupuestos y cumpla con Cataluña? ¿Una sola vez, por accidente o por casualidad? No, jamás. Pues veo que hoy tampoco lo han tenido a bien. No han tenido suficiente tiempo para hablar de los 220 000 millones, 220 000 millones de euros de expolio fiscal que cada año se van de Cataluña y no regresan. El Estado español ―dicho de forma muy llana― es como los atracadores del tren de Glasgow, pero con el BOE detrás y sin el gorro en la cara.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  11. Ustedes pueden convertir el Congreso, el Senado, el Tribunal Supremo o el Tribunal Constitucional en un circo, sí, un circo, pero con Cataluña, con nuestra tozuda voluntad de querer ser nuestro horizonte de libertad y nuestra exigencia de bienestar, con la esperanza de Cataluña, tampoco se juega. En definitiva, con Cataluña no se juega. Señores diputados, aquellos que dan la espalda y aquellos que están hablando, no se juega, ni ustedes, ni 155 como ustedes. Y es cierto, lo volveremos a hacer. Lo pueden escuchar todos: lo volveremos a hacer. Precisamente estamos aquí haciendo política para defender los intereses legítimos de Cataluña. Por esta razón lo volveremos a hacer. Y estamos aquí para tutelar el derecho de Cataluña de decidir su futuro político razonablemente con unas… en paz y con unas reglas de juego claras.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  12. Ustedes hablan de pasar página, pero, apunten, no hay pueblo sin historia. Y como dice el historiador Agustí Colomines, en todo caso, hay pueblos a quienes se les niega su propia historia, y este es el caso de Cataluña. Ustedes quieren pasar página porque no saben cómo resolver la complejidad, porque la complejidad, señoras y señores diputados, requiere de liderazgo y valentía, y ustedes, aquí en la bancada, no tienen ni una cosa ni la otra. En Cataluña, el Partido Popular solamente ofrece negación y resignación a Cataluña. En las antípodas ―y, por favor, les pediré silencio―, una parte muy importante del país lo que queremos es esperanza, porque sin esperanza las naciones no progresan.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  13. Señores del PP, ¿por qué no hacen ustedes cosas más normales? Por ejemplo, ¿por qué no hacen política? Hoy han presentado una lasaña, una especie de tarta de falacias y de autoodio. Hoy han hecho una vez más ustedes, junto con los señores de VOX, ostentación de la obsesión que tienen con el presidente Carles Puigdemont, es una obsesión enfermiza. ¿Qué les ocurre? ¿Quizás es que saben que el presidente Puigdemont no se rinde y que no lo tumbarán? ¿Ese es el problema? Hoy han disparado contra todo y lo han hecho con el santo morro, redefiniendo el terrorismo como si en España no lo hubieran sufrido nunca. Ustedes son unos frívolos. Hoy el único terrorismo es el parlamentario que la derecha española exhibe en este Congreso. ¿Acaso no lo ven? Cuanto más gritan, más débiles son ustedes.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  14. Encara no veuen que la reivindicació de llibertat i prosperitat de Catalunya no depèn d’un interruptor? Encara no han entès que Catalunya no és un holograma? No veuen que aquest conflicte no és un joc de la Play? No han entès encara que el president Puigdemont representa el lideratge i l’expressió política d’una actitud de resistència, de no resignació, i que aquest aguantar la posició els posa histèrics? Acabo. Si fessin silenci ja hauria acabat. -- 64 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2024 Presidenta Armengol, muchas gracias. Diputadas y diputados, buenas tardes a todos. Señorías del PP, a ver, Forrest Gump, sí, Forrest Gump, el gran héroe norteamericano, decía: Mi madre dice que tonto es quien hace tonterías. Pues bien, esta moción es una tontería, es una provocación y es una tontería política.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  15. Vostès mateixos han internacionalitzat la causa de Catalunya. Gràcies, gràcies, gràcies. Però vostès són molt ocurrents. Seriosament, les llengües són un luxe, com deia Jesús Tusón, i només hi ha una manera de respectar la llengua. Saben com? Respectant-la. A qui volen enganyar? El PP respectaria Catalunya si no parléssim, si no penséssim, en català, si no reflexionéssim a partir dels valors que han definit una determinada manera de ser. Els fa tanta por que parlem en català com que pensem en català, perquè això és molt més difícil de combatre. Quan parlen de Catalunya menteixen compulsivament i la senyora democràcia els observa i s’esgarrifa. Vaig acabant. Després de tres-cents anys ―no un ni dos― de conflicte no resolt provant de fer passar Catalunya per l’adreçador, després de l’aplicació infausta del gloriós 155, encara no ho veuen?

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  16. L’Estat espanyol, dit de manera planera, és com els atracadors del tren de Glasgow, però amb el BOE al darrere i sense passamuntanyes. En la moció també parlen del català i d’Europa. A hores d’ara, tota Europa sap que vostès forcen el dret i el que calgui per fer trampes. D’això sí que se’n diu desfer les costures de l’Estat de dret. Fins i tot van anar a plorar, a somicar, a la Comissió de Venècia i els ha sortit el tiro per la culata. Aquesta Comissió els ha dit: » Sant Joan és a l’estiu, i no molestin més». Per cert, cada vegada que han forçat un aquelarre europeu contra la llibertat de Catalunya, l’única cosa que han aconseguit, i els felicito, és fer d’altaveu de la repressió que vostès mateixos van decidir aplicar a Catalunya. La dreta espanyola, ja ho veuen, és un contuberni de genis.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  17. Per aquesta raó ho tornarem a fer. I estem aquí per tutelar el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític. Raonadament, amb urnes, amb pau i amb regles del joc que siguin clares. No va d’això, la democràcia? Què els aterreix? Quanta democràcia estan disposats a resistir? Som coherents i no pensem demanar perdó absolutament de res, perquè volem fer la feina que ens hem compromès a fer. Ens demanen lleialtat. Aquesta és bona, és una broma. A veure, el PP ha demanat mai que l’Estat executi els pressupostos i compleixi amb Catalunya? Una sola vegada, per casualitat, per accident? No, mai de la vida. Veig que avui tampoc no han tingut prou temps per parlar dels 220 000 milions, ho he dit bé, 220 000 milions d’euros d’espoli fiscal que cada deu anys marxen de Catalunya i no tornen.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  18. A Catalunya, el Partit Popular només li ofereix negació i li ofereix resignació. Als antípodes ―i si poden fer silenci, els ho agrairé― una part molt important del país el que volem és esperança, perquè sense esperança les nacions no progressen. Vostès poden convertir el Congrés, el Senat, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional en un circ, però amb Catalunya, amb la nostra tossuda voluntat de ser, amb el nostre horitzó de llibertat i amb l’exigència de benestar, amb l’esperança de Catalunya, tampoc no s’hi juga. En definitiva, amb Catalunya no s’hi juga. Senyors diputats, els que donen l’esquena i els que parlen, no s’hi juga. Ni vostès ni 155 com vostès. I és cert. Ho tornarem a fer. Ho poden escoltar tots: ho tornarem a fer. Precisament estem aquí fent política per defensar els interessos legítims de Catalunya.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  19. Avui han disparat contra tot, i ho han fet tenint la santa barra de crear una nova definició de terrorisme, com si a Espanya no l’haguessin patit mai. Vostès són uns frívols, uns frívols. Avui l’únic terrorisme és el terrorisme parlamentari que la dreta espanyola exhibeix en aquest Congrés. Que no ho veuen, que com més criden, com més lio organitzen, més dèbils són? Parlen de girar full, doncs, apuntin: no hi ha poble sense història. I com explica l’historiador Agustí Colomines, en tot cas, hi ha pobles que se’ls nega la seva pròpia història, que és el cas de Catalunya. Vostès volen girar full perquè no saben com resoldre la complexitat, perquè la complexitat, senyores i senyors diputats, necessita lideratge i coratge, i vostès, tota aquesta bancada, no tenen ni una cosa ni l’altra.

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  20. Presidenta Armengol, gràcies. Diputades i diputats, a tots, bona tarda. Senyories el PP, a veure. Forrest Gump, el gran heroi nord-americà, deia: «La meva mare diu que ximplet és el que fa ximpleries». Doncs, aquesta moció és una tonteria, és una provocació i és una ximpleria política. Senyors del PP, per què no fan coses més normals? Per exemple, per què no fan política? Avui hem presentat una lasanya, una mena de tarter de fal·làcies i d’autoodi. Avui han tornat a fer ostentació, vostès i els senyors de VOX, de l’obsessió que tenen amb el president Carles Puigdemont. És una obsessió. És una obsessió malaltissa. Què els passa? Potser que saben que el president Puigdemont no es rendeix i que no el tombaran? Aquest és el problema?

    DIARIO DE SESIONES 36 · 2024-04-09 · READ THE OFFICIAL RECORD

  21. En cada sector hay una vida previa, en cada sociedad hay una vida previa, al margen de la actividad legislativa y de lo que se diga en este Congreso. Y Cataluña, como nación, precisamente es prueba de ello. Somos nación, y lo somos al margen de lo que nos diga el Estado, de lo que se apruebe o no se apruebe en este hemiciclo. Esa también es la clave de todo ello y hoy es un buen día para recordarlo. Entenderlo o no, esa es la cuestión. Señoras y señores diputados, muchas gracias por su atención y que disfruten del día.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  22. En Cataluña siempre nos hemos movido a partir de la fuerza de la sociedad civil, porque nunca hemos sido Estado, y estaría bien que hicieran un silencio los que son Estado. Por eso sabemos que el exceso de normas puede encasquillar cualquier tipo de iniciativa. Por eso, cuando se escribe una norma nueva precisamente hay que evitar estropear la capacidad de crear, la innovación, la capacidad de avanzar con los tiempos. La norma no puede perjudicar, y eso es lo que hemos intentado en esta ley de enseñanzas artísticas. Estamos hablando de la enseñanza de las artes, y es bueno, pero las enseñanzas artísticas no empiezan aquí a esta ahora, cuando hayamos hecho la votación. Las cosas, ¡oh, sorpresa!, no empiezan cuando lo decide este Congreso, este hemiciclo o la España política.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  23. Y deberían ver que, al margen del debate ideológico recurrente y habitual en cualquier sociedad sana, aquí también hay un choque de miradas nacionales y que es un choque cultural y que por eso es tan difícil de resolver. Y no me pierdo, no. Para ser pedagógicos, mientras que en Madrid se levantaba el Teatro Real con el dinero del Estado, en Cataluña la sociedad construye el Liceo, con sus mecenas e impulsores, con sus propias manos. Y este detalle, que puede parecer menor, nos lleva al epicentro de la discusión de hoy, a la colaboración también entre la cosa pública y la iniciativa privada y la necesidad de hacerlo compatible; insisto, no es una anécdota, tampoco en la enseñanza artística es una anécdota.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  24. En el kilómetro cero de los intangibles, por ejemplo, y hoy es un buen día para decirlo, tenemos la necesidad de que Cataluña decida cuál es el camino de su futuro, lo que acabará sucediendo, señorías, y en el otro extremo, respecto a una de las cosas concretas, en una ley como la de hoy, que para algunos solo va de poner orden y ya está, también se hace notar el conflicto de naciones. De hecho, los que sostienen que España es una sola nación uniforme deberían analizar qué proponemos desde Cataluña en cada enmienda a esta ley. Deberían prestar atención a lo que dicen los grupos catalanes, vascos, gallegos, que no son terroristas sino representantes de los electores y aportan matices absolutamente distintos a los que proponen los dos grandes partidos con esta visión de Estado.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  25. En el fondo, y ahí voy, hay un debate cultural profundo, un choque cultural intrincado, porque lo que está en juego es cómo miramos el mundo. De hecho, debatiendo esta ley de enseñanzas artísticas, también ha tenido que centrarse el debate en si la España política es capaz o no de respetar Cataluña y el resto de naciones del Estado. Los Gobiernos de España siempre tienen la tentación de pasar la línea, y, claro, alguien tiene que decir, o los de Junts -- 8 of 27 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de marzo de 2024 tenemos que decir: ¡Calma! ¡Stop! ¡Paremos! Y esta necesidad de saber respetar es muy amplia, va de intangibles, ya lo he dicho en alguna ocasión, y de cuestiones materiales.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  26. Porque hay miradas profundamente de derechas, miradas de izquierdas y también más liberales, y tenemos claro este puzle de muchas sensibilidades, pero hay una lista más complicada que hacer cuadrar, la de las piezas del puzle que explican el porqué de las muchas discusiones en este Congreso, de las discusiones importantes, que no son las de patio de escuela entre unos y otros. Hablo de las miradas nacionales, las del Estado nación y las de las demás, las naciones que no somos Estado. No solo defendemos ideas opuestas entre lo que es el Estado español y lo que habría podido ser, no solo pedimos que se respeten las competencias de cada uno y que el Estado no haga trampas continuamente. No, el quid de la cuestión es otro.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  27. De hecho, se hace difícil imaginar a Tàpies, Bellver o Flotats atrapados en una telaraña de normas. En cambio, una cosa es el talento y la creatividad y otra la formación necesaria. Este querer aprender requiere un entorno seguro, reglado, que ordene la forma referente a cómo se brinda ese conocimiento. Se trata de fijar al enseñante y definir cómo y dónde se enseña. Hay que garantizar la calidad, y es lo que vamos a hacer. Globalmente, lo conseguiremos, lo haremos, está bien, y, por tanto, podemos felicitarnos por ello todos juntos. Ahora bien, cada vez que hablamos de un nuevo marco normativo nos colocamos de nuevo ante el espejo de las incertidumbres: primera, cómo es de complejo dibujar entre los grupos de este Parlamento un perímetro de entendimiento mínimo. ¿Por qué?

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  28. En cada societat hi ha vida prèvia, al marge de l’activitat legislativa del que es digui aquí, en aquest Congreso, i Catalunya, com a nació, precisament n’és la prova. Som nació i ho som al marge del que ens digui l’Estat, del que s’aprovi o no s’aprovi en aquest hemicicle. Aquesta també és la clau de tot plegat. I avui és un bon dia per recordar-ho. Entendre-ho o no, aquesta és la qüestió. Senyores i senyors diputats, gràcies per la seva atenció. Gaudeixin del dia. Presidenta, señorías, hoy es un buen día, muy buen día. Hemos salvado las prisas, las presiones y vamos a aprobar la ley de amnistía. Habrá costado, pero lo haremos, y saldrá investida y sólida. Y en este primer punto, vamos a aprobar también la ley de enseñanzas artísticas, que es una norma muy esperada. Es fácil pensar que el de la creatividad es un mundo sin reglas.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  29. És per això que sabem que l’excés de normes acaba encotillant o pot acabar encotillant qualsevol tipus d’iniciativa, i per això, quan se n’escriu una, de norma, de nova, s’ha d’evitar fer malbé precisament la capacitat de crear, precisament la innovació i el fet d’avançar-nos o la capacitat d’avançar-nos als temps. La norma no pot fer nosa, i això és el que hem procurat en aquesta llei d’ensenyaments artístics. Avui tindrem llei d’ensenyances de les arts i és bo, però els ensenyaments artístics, senyores i senyors, no comencen avui, no comencen a aquesta hora, no començaran quan haguem fet la votació, les coses —oh, sorpresa— no comencen quan ho decideix aquest Congreso, aquest hemicicle o l’Espanya política. En cada sector hi ha vida prèvia.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  30. Per ser gràfics i no em perdo, no m’estic perdent, no. No m’estic perdent. Per ser pedagògics, mentre a Madrid s’aixecava el Teatro Real amb els diners de l’Estat, a Catalunya, a Barcelona, la societat civil construïa el Liceu o el Palau amb els seus propis mecenes i impulsors. Aquest detall, que sembla menor, aquest detall, ens porta a l’epicentre de la discussió d’avui, a la col·laboració també entre la cosa pública i la iniciativa privada, i la necessitat de fer-ho compatible. No és, hi insisteixo, no és una anècdota, també en l’ensenyament artístic no és una anècdota. A Catalunya sempre ens hem mogut a partir de la força de la societat civil, perquè mai no hem estat Estat, i estaria bé que fessin silenci els que són Estat.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  31. I a l’altre extrem, el de les coses concretes, hi ha una llei com la d’avui, que per molts només va de posar ordre i prou, però no, no, no, no, també s’hi fa notar el conflicte de nacions. De fet, els que sostenen que Espanya és una sola nació uniforme haurien d’analitzar què proposem des de Catalunya en cada esmena d’aquesta llei, haurien de fer atenció a allò que diem els grups catalans, els bascos, els gallecs, que no som terroristes, sinó representants dels electors, i aportem matisos absolutament diferents al que proposen els dos grans partits amb visió d’Estat. I ho haurien d’analitzar per entendre que, al marge del debat ideològic, recurrent, habitual en qualsevol societat, sa, aquí també hi ha un xoc de mirades nacionals. És un xoc cultural i per això és tan, tan difícil de resoldre.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  32. De fet, discutint aquesta llei d’ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l’Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l’Estat. Els gobiernos d’Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d’intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials. -- 7 of 27 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de marzo de 2024 En el quilòmetre zero dels intangibles hi ha, per exemple —i avui és un bon dia de dir-ho—, la necessitat que Catalunya decideixi quin és el camí de la seva plenitud, cosa que acabarà passant, senyories, cosa que acabarà passant.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  33. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l’aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d’escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l’estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l’Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l’Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons — i aquí vaig—, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  34. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d’un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n’és de complex dibuixar entre els grups d’aquest Parlament un perímetre d’entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d’esquerres, d’esquerres light, també n’hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  35. Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d’amnistia, haurà costat, però ho farem, i s’ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d’ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l’ensenyant i definir on i com s’ensenya. Se n’ha de garantir la qualitat i és el que farem.

    DIARIO DE SESIONES 31 · 2024-03-14 · READ THE OFFICIAL RECORD

  36. Las democracias, si lo son, tienen que saber -- 22 of 59 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de marzo de 2024 pedir perdón, porque la exigencia de dignidad no caduca nunca. Dejémonos de discursos bonitos y amables y de excusas. Señor ministro, es muy fácil. El Gobierno no puede fallar ni a la razón ni a la memoria. El Estado español tiene que pedir perdón por haber matado a Salvador Puig Antich. Y una recomendación. Intenten encontrar todos juntos el documental Puig Antich, el libro rojo, en TV3, dirigido por Xavier Sanjuan. Es cultura democrática…

    DIARIO DE SESIONES 30 · 2024-03-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  37. Hoy el Gobierno socialista yo diría que se equivoca respondiendo con palabras dulces, con el sí pero no, no pero sí, ya hemos hecho, pero no hemos terminado de hacer. Se equivoca si no es capaz de concretar el perdón —y digo perdón— por el asesinato legal de Puig Antich. A Puig Antich lo condenaron los parientes lejanos, o no tanto, de los que viven instalados en las cloacas del Estado, que son los mismos de la operación Cataluña, Pegasus, los de la mentira del 11M — por cierto, veinte años después el PP todavía no ha pedido perdón—. Y el Gobierno español ahora mismo dice, dice, dice, lo más progre de la historia de Occidente. No se puede excusar con una telaraña legal para no hacer nada. Los demócratas no podemos ceder ante los que amenazan. El jueves lo demostraremos aquí mismo aprobando la ley de amnistía.

    DIARIO DE SESIONES 30 · 2024-03-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  38. L’Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich. I una recomanació, mirin de trobar tots plegats el documental «Puig Antich. El llibre vermell», emès a TV3, dirigit per Xavier Sanjuan. És cultura, cultura democràtica. Moltes gràcies. Ministro Ángel Torres, gracias. El otro día, concierto con violín de fondo cuando discutimos sobre el proceso de Lluís Companys. La melodía es la misma. Formalmente usted pasa con un cinco pelado el examen de memoria democrática. Lo ha aprobado, pero escúcheme. El asesinato de Puig Antich fue tan gordo que todo lo que no sea pedir perdón sin ambages no sirve. Mataron a Puig Antich para aleccionar a los jóvenes que querían acabar con el franquismo, que venían detrás. El régimen escogió la muerte.

    DIARIO DE SESIONES 30 · 2024-03-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  39. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l’Estat, que són els mateixos de l’operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l’11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d’Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d’amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir «perdó», perquè l’exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d’excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria.

    DIARIO DE SESIONES 30 · 2024-03-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  40. Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l’execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l’examen de primer de memòria democràtica. L’ha passat, l’ha aprovat, però escolti’m, l’assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s’equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s’equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir «perdó» per l’assassinat legal de Puig Antich.

    DIARIO DE SESIONES 30 · 2024-03-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  41. Senyor ministre, el dissabte 2 de març de 1974 l’Estat espanyol va assassinar Salvador Puig Antich. Aquest 50 aniversari ha sacsejat l’opinió pública de Catalunya, que ha viscut un colpidor procés de recordança. Colpidor. Senyor ministre, el Govern espanyol pensa demanar perdó per l’assassinat amb garrot vil de Salvador Puig Antich? Gràcies. Señor ministro, el sábado 2 de marzo de 1974 el Estado español asesinó a Salvador Puig Antich. Este 50 aniversario ha sacudido la opinión pública de Cataluña, que ha vivido un impacto en su recuerdo. Señor ministro, ¿el Gobierno español piensa pedir perdón por el asesinato con garrote vil de Salvador Puig Antich? Gracias.

    DIARIO DE SESIONES 30 · 2024-03-13 · READ THE OFFICIAL RECORD

  42. El Partido Popular cree que si el franquismo hubiera pervivido, hoy la gente del PP mandaría y también se sentarían en este hemiciclo. Todos ustedes tendrían su escaño; en cambio, en este Congreso no tendrían ustedes que soportar ni a Pedro Sánchez ni a esta tropa de independentistas catalanes, de desinhibidos, que desde el sentido común defendemos el derecho de Cataluña a defender su futuro de libertad y de prosperidad. Pero, señora Nacarino-Brabo, la varita mágica no existe. Cataluña sí, aquí estamos. Hagan política y dejen de mentir. Muchísimas gracias.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  43. El Partido Popular está más cómodo con los héroes del 23F —ya podrían celebrarlo—, con espías, suciedad y operaciones Cataluña, pero en Junts somos más bien de hacer política. Por eso defendemos la ley de amnistía, la buena, la completa. Acabo. Usted se ha referido a ello, señora Nacarino. Feijóo dijo que el día más triste de la democracia fue la tarde en la que el proyecto de ley de amnistía entró en el Congreso. Usted se ha referido a ello y lo ha repetido. Honestamente, para ustedes, la peor fecha que se ha vivido en este hemiciclo fue el 18 de noviembre de 1976. ¿Saben que pasó el 18 de noviembre de 1976? Pues que las Cortes franquistas se hicieron el harakiri votando sí a la Ley para la Reforma Política. Hoy, el PP querría tener una varita mágica para poder dar marcha atrás para votar que no, para frenar el tiempo.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  44. Hoy el Partido Popular repite hasta el agotamiento que nada de amnistía ―muy bien―, que nada de buscar una primera solución al conflicto histórico y político España―Cataluña, que les recuerdo es un conflicto que llevamos arrastrando desde hace siglos. Pues muy bien, señorías, se equivocan, se equivocan de plano, porque no estamos en una situación de normalidad, métanselo en la cabeza. En el franquismo, sí, en el franquismo los cerezos daban cerezas, como hoy, y había leyes, instituciones, gobiernos y ministros igual que ahora, normalidad, y jueces y cárceles. Normalidad, así lo llamaban. Pues bien, hoy Cataluña no quiere esta normalidad. En Junts hacemos política porque no aceptamos su oferta de libertad condicional y vigilada para Cataluña, y es cierto.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  45. Uy, no se acuerdan. La Presidencia del Gobierno, señora Nacarino, siempre tiene un precio. ¿O eso solo era en el año 1995 o es para nosotros? En cualquier caso, fue entonces cuando la España política se equivocó cambiando el terreno de juego. Desde 1978, cuando se tenía que interpretar la Constitución, prevalecía el respeto al espíritu de la norma, y mandaba aún una cierta idea de respeto, se buscaba la cohabitación entre las naciones del Estado, pero ustedes vieron que eso de respetar el espíritu de la Constitución era calderilla democrática, una bagatela prescindible. El PP asumió que bastaba con la literalidad y se cargó aquello de respetar el espíritu de la norma. Entendieron que, con conflicto, la derecha española viviría mejor y gobernaría más años, y aquí están, enfadados y en la oposición.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  46. El PP sí que practica —y ahora dirá que no—, ustedes sí que practican el terrorismo parlamentario, convirtiendo cada intervención en un fake sostenido, inaguantable e inacabable. El PP dibuja un mundo irreal, sabiendo que es irreal. Ustedes borran de la realidad a los millones de personas, a los millones de catalanes y catalanas que aspiran, como yo, a la plenitud, a la prosperidad de Cataluña. Nos borran, pero estamos aquí. Ustedes hablan de la Constitución española al estilo del Partido Popular, que desde la mayoría absoluta de José María Aznar, en el año 2000, han destrozado. Ustedes han destrozado su propia Constitución ―ahora les explicaré por qué―, haciéndola inservible. Y abro paréntesis. ¿Qué pasó en el año 1995, qué les pasó cuando su PP eliminó a los gobernadores civiles, aceptando el chantaje nacionalista? ¿Qué les pasó?

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  47. Ahora el PP habla de Europa y olvida que si alguien ha sido europeísta en el Estado español desde el principio es Cataluña. Espriu hablaba de que allá, en el norte, la gente es libre, despierta y feliz; en cambio, que inventen ellos, decía Unamuno, y ustedes van y ahora contradicen a Unamuno, inventando. Ahora inventan, ahora tenemos una obsesión por inventar, -- 59 of 63 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de febrero de 2024 embadurnando a los demócratas de Cataluña, reescribiendo la palabra terrorismo. Se les debería caer la cara de vergüenza, la reescriben e inventan con amenazas, inventan mentiras, inventan literatura judicial salida directamente desde las cloacas.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  48. El lunes estuve en Barcelona, allí cogí un tren a Lleida, el jueves cenaba en el Delta del Ebro, y le aseguro — escúcheme— que ustedes no saben nada de Cataluña. Ustedes en Cataluña serían extraterrestres, con todo el respeto. En Cataluña hay catalanas y catalanes, hay gente que vive bien, otros que las pasan moradas. Cataluña es poliédrica, ya lo sabemos, pero la Cataluña que dibujan ustedes, violenta y no democrática, lo siento, no existe; al contrario, Cataluña es cívica, somos profunda y convencidamente cívicos, somos herederos de Pau Casals, no se les olvide. Y lo que pasa es que Cataluña ha dicho «basta» y eso a muchísimos no les gusta. En Cataluña tenemos una lengua, una cultura que ustedes no respetan. Ya se las arreglarán.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  49. Però, en canvi, en aquest Congrés no hi haurien de suportar ni Pedro Sánchez ni aquesta tropa d’independentistes catalans que, desinhibits i des del sentit comú, defensem el dret de Catalunya a decidir el seu futur de llibertat i de prosperitat. Però, senyora Nacarino-Brabo, la vareta màgica no existeix. Catalunya, sí, som aquí. Facin política i deixin de mentir. Moltíssimes gràcies. Presidenta Armengol, señorías, buenas tardes a todos. Diputada Nacarino-Brabo, la he escuchado con interés. Usted tiene un don, no sé si alguno lo sabe: miente con gran elegancia en un tono pausadísimo, pero miente, y una enorme fineza, pero miente. Se me han puesto los pelos de punta oyéndola. Para el Partido Popular, Cataluña es una obsesión descontrolada, deriva en XXL, hablan de una Cataluña irreal que no existe. Yo vengo de Cataluña, del Penedès.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD

  50. Feijóo va dir que el dia més trist —aquí davant, aquí davant—, va dir en Feijóo que el dia més trist de la democràcia va ser la tarda que el projecte de llei d’amnistia va entrar al Congrés. Vostè s’hi ha referit i ho ha repetit. Honestament, per a vostès la pitjor data viscuda en aquest hemicicle és el 18 de novembre del 1976. Saben què va passar el 18 de novembre del 1976? Doncs a les Corts franquistes es van fer l’harakiri votant «sí» a la llei per la reforma política. Avui el PP voldria tenir la vareta màgica que li permetés tornar enrere per votar «no», per frenar el temps. El Partit Popular pensa que, si el franquisme hagués perviscut, avui la gent del PP manaria i també s’asseuria en aquest hemicicle, tots vostès tindrien el seu escó.

    DIARIO DE SESIONES 24 · 2024-02-21 · READ THE OFFICIAL RECORD