Isidre Gavin i Valls
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“El tram d’autopista amb més usuaris de l’Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d’una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 %…”
“Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d’implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d’alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d’inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això?”
“Así, han aumentado los vehículos en un 30 %, la duración de las retenciones más de un 70 % y la vía acumula un 26 % de todas las retenciones de la red catalana, con 15 000 vehículos pesados y entre quince y veinte incidencias diarias de promedio, pero el ministerio no había previsto nada.”
“Los partidos que dan apoyo al PSOE ―SUMAR y los partidos que les apoyan entusiásticamente― deberían sentir vergüenza por pedir el apoyo a unos presupuestos de un Gobierno que siempre maltrata y siempre incumple con Cataluña.”
“La seva dialèctica, la dels socialistes d’aquí i d’allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d’aquesta desinversió, com a mínim, l’únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou.”
“El mateix èxit ha tingut l’esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d’aquest tipus de plantejament? I ara només faltaven les dades d’inversió del 2025, que suposo que tots vostès deuen conèixer.”
The complete record
Every one of 1,190 lines we hold for Isidre Gavin i Valls, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 5 of 24.
“La manera d’avaluar els danys, cada vegada que hi ha això, una pedregada, una gelada, no és precisa, no és exacta, i de vegades es basa en uns supòsits que no són del tot reals. El cost de l’assegurança sovint no és competitiu, sovint és car, massa car, i les condicions de la mateixa assegurança la fan poc atractiva. Saben vostès quin percentatge d’assegurança agrària s’està fent en aquest moment amb olivera i amb ametlla? El 10 %. El 90 % dels productors d’olivera i d’ametlla tenen un producte d’assegurança agrària i no el contracten, perquè no és competitiu, perquè és massa car i perquè està ple de requeriments. Sí, sí, el 90 % no el fan anar. I ara els posaré un altre exemple. El meu territori és molt de la fruita i la Teresa segur que ho sap això. Un pagès que fa fruita, si vol assegurar la seva collita de fruita, pot tenir un topall.”
“I això és una greu amenaça, perquè, de tots aquells factors que hem dit que són un greu problema per a la sostenibilitat de l’activitat, el principal és que la gent es guanyi la vida. Si els joves veuen expectatives de guanyar-se la vida, hi haurà més incorporació. Si no, no. El sistema actual d’assegurances agràries, a més a més, no resol aquesta sostenibilitat econòmica de les explotacions. I posaré algun exemple que complementi alguns dels exemples que s’han posat fins ara. Per exemple, les malalties com el míldiu de la vinya, molts grups parlamentaris hem fet propostes i hem defensat aquí, en aquesta cambra, i a la comissió, i s’ha aprovat que s’inclogui el sistema d’assegurances. Saben la resposta de què ha passat amb això? Evidentment, no s’ha fet res.”
“-- 23 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de marzo de 2026 Després, hi ha un escenari, que és molt evident, s’ha explicat, ho han dit altres ponents que han vingut aquí. Hi ha una incapacitat total i absoluta dels pagesos i ramaders per gestionar la comercialització del producte en un entorn tan variable i tan globalitzat. És a dir, al final, amb les assegurances actuals, pots estar intentant defensar una part de la teva collita, si no l’has perdut amb una pedregada o una maltempsada, i després resulta que aquella collita resulta que no té preu, perquè hi ha hagut una collita superbona a no sé quin lloc del món, o perquè ha passat el d’Ucraïna o perquè ha passat allò de no sé què. No hi ha control sobre els costos de producció, no hi ha control sobre el preu del producte.”
“L’altre dia vaig estar a la Fira de Sant Josep de Mollerussa i una vegada més vaig poder parlar amb molts pagesos. Al que li està anant millor està guanyant 50 euros per hectàrea. 50 euros per hectàrea vol dir que, si s’espatlla l’empacador o se t’espatlla el tractor, ja has perdut tot el benefici que tenia previst. És a dir, al que li va millor guanya 50 euros per hectàrea. Val, per tant, és imprescindible prendre mesures, és imprescindible explorar nous camins, és imprescindible prendre decisions, i aquest Govern no ho fa. No hi ha temps a perdre, no hi ha temps a esperar, s’han de prendre decisions. I, per tant, d’entrada, per a nosaltres això ja fa valorar que qualsevol iniciativa que aparegui en el terreny de mirem de donar millor consistència i capacitat de competitivitat al sector val la pena estudiar-la.”
“És que clar, un sector que està envellit. Ningú no ho qüestiona, no? Un sector envellit, mitjana d’edat alta, un sector on tanquen contínuament les petites explotacions, les petites i mitjanes, que són aquelles que estan a les zones menys poblades, a les zones que es despoblen, que, per tant, són els territoris on aquesta activitat agrària i ramadera aporta un valor de gestió del territori, d’evitar incendis. Poc relleu per a joves, hi ha pocs joves que s’incorporen a l’activitat. Manca de rendibilitat i de preus justos, i aquí anem a la cosa que crema, que és on va també la iniciativa que vostès presenten. Avui dia, els cereals, venim d’una de les millors campanyes de cereals d’aquests últims anys, i els cereals s’estan venent a pèrdua, s’estan venent sense beneficis.”
“Un Govern que no proposa lleis, una amb tot el mandat; un Govern que no proposa iniciatives, un Govern que no compareix. Nosaltres vam demanar la compareixença per Mercosur, que és una amenaça greu als petits i mitjans agricultors i ramaders, però altres grups també ho han demanat, que es comparegui per Mercosur, i aquí no hi ha cap perspectiva, cap compareixença. I un Govern que no resol problemes. La majoria d’iniciatives en relació amb aquest àmbit, i no només del PP, també d’altres grups de la cambra, han vingut dels grups parlamentaris. Segona qüestió: per què poso l’accent aquí? Perquè el sector està en una situació crítica. És que què està fent el Govern en l’àmbit de polítiques agràries? Guanyar temps? Pegar patada endavant a la pilota? Que és qui dia passa, any empeny, que diem en català, que diem a Catalunya.”
“Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, avui ens porten aquesta proposta per tal que es discuteixi, per tal que es prengui en consideració un document en relació amb la possibilitat d’establir assegurances agràries a l’estabilització de la renda. Jo voldria fer una primera consideració prèvia, que és la següent: aquesta proposta, i altres semblants d’altres grups d’aquesta cambra, el que demostren és que tenim un Ministeri d’Agricultura i un Govern en relació amb polítiques agràries que està paralitzat. A veure, algú que m’expliqui quantes iniciatives ha portat el Govern o els partits del Govern durant aquest mandat, en el sentit de fer propostes per millorar, per refer, per perfeccionar o per explorar nous camins per ajudar el sector agrari. Pràcticament cap, una llei.”
“No puede ser todo o nada, no puede ser un sistema insostenible económicamente o nada. Y por ello, señor Mikel Otero ―y no es la primera vez que oigo hacer replanteamientos en cuanto a infraestructura ferroviaria― esto es lo que compartimos. Gracias.”
“En vez de invertir en rodalies y en Avant, ustedes invierten cantidades ingentes de dinero en una red de alta velocidad ferroviaria centralizada, y esto ya está muy conectado con el tema del que habla la moción. Por ello, en este terreno del debate, lanzamos esta propuesta que para nosotros trata de un proyecto de fuera de Cataluña, porque al modelo español le falta mucha flexibilidad. Aquí necesitamos o alta velocidad radial ―que luego resulta que no es alta velocidad y que después los trenes no llegan ni sabes cuándo llegan― o nada, o trenes que no llegan nunca, que son rodalies. La propuesta que hacen ustedes hoy va en la línea de que las infraestructuras pueden incorporar un enfoque de mejor aprovechamiento y eficiencia y una mejor respuesta a las necesidades de la ciudadanía.”
“Incapaces de llegar a acuerdos con los operadores de autobuses existentes, que tienen casi 50 000 autobuses en servicio, están resucitando a una empresa del posfranquismo, ENATCAR, que se creó en 1988 y se liquidó en los años noventa. Las propuestas de transporte público de la izquierda española del siglo XXI son las mismas que las de la transición democrática de hace tantos años. Un desastre de inversiones, de mantenimiento, de gestión y también de planificación. Lo hemos dicho en otras ocasiones: en vez de invertir en el corredor mediterráneo, que tiene el doble de mercancías que el corredor central, ustedes siguen invirtiendo en el corredor central.”
“Señores del Gobierno ―PSOE y SUMAR― y otros socios habituales ―Esquerra, Bildu…― ya pueden predicar a favor de la movilidad sostenible, no hay nada más contaminante que la ineficiencia en la gestión de las infraestructuras ferroviarias de este Gobierno. Es lo que más contamina y no resuelve la movilidad ferroviaria; la empeora. Y, mientras vemos a este desastre, nadie asume ninguna responsabilidad política y los dos cargos que fueron cesados por esta crisis ferroviaria están siendo recolocados por la puerta de atrás, creo que uno de ellos como responsable de una nueva empresa pública de autobuses para dar servicio alternativo al ferroviario. ¡Qué gran declaración de incapacidad y de impotencia política y de gestión!”
“I, per això, senyor Mikel Otero, i no és la primera vegada que li sento fer replantejaments en temes d’infraestructures ferroviàries, que per assenyats i novedosos compartim. Gràcies. Gracias, presidente. Les decía que hoy la R2 Norte y Sur tiene unos retrasos de unos veinte minutos. Tienen servicio alternativo por carretera en alguno de los tramos de su línea la R15, la RL4, la R7, la RG1, la RG2 y la R1; la R8, la R4, la R3 y la R13, 14, 16 y 17, estas últimas por obras en el túnel del Garraf, unas obras que se tendrían que haber hecho años atrás. Y, mientras esto ocurre, cierran el túnel de Rubí, por donde pasan el 100 % de las mercancías del puerto de Barcelona a Europa por reparación, y lo hacen con una solución que supone siete horas de tráfico ferroviario. Se va a llevar con camión hasta la Llagosta.”
“I per això, en aquest terreny del debat, és una proposta que per a nosaltres podria ser objecte d’una abstenció, perquè es tracta d’un projecte d’un àmbit territorial de fora de Catalunya, doncs mereix ser tinguda en compte. Perquè al model espanyol li falta moltíssima eficiència i moltíssima flexibilitat. Aquí es tracta de tenir o l’alta velocitat radial, que després no és alta velocitat i que després els trens no arriben ni saps quan arriben, o res, o els trens que no arriben mai, que són les Rodalies. La proposta que fan vostès avui va en la línia que les infraestructures poden incorporar un enfocament de millor aprofitament i eficiència, i una millor resposta a les necessitats de la ciutadania. No pot ser el tot o res. No pot ser un sistema insostenible econòmicament o res.”
“Les propostes de transport públic de l’esquerra espanyola del segle XXI són les mateixes de la transició democràtica de fa trenta anys enrere. Està tot dit. Desastre d’inversions, de manteniment, de gestió i també de planificació. Ho hem dit en altres ocasions, en comptes d’invertir en el Corredor Mediterrani, que té el doble de mercaderies del Corredor Central, vostès inverteixen en el Corredor Central. En comptes d’invertir en Rodalies i Avant, vostès inverteixen quantitats ingents de diners en una xarxa d’alta velocitat ferroviària centralitzada. -- 90 of 100 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2026 I això ja està molt connectat amb el tema del qual parla la moció.”
“No hi ha res més contaminant que la ineficiència en la gestió de les infraestructures ferroviàries d’aquest Govern. És el que més contamina i no resol la mobilitat ferroviària, l’empitjora. I mentre veiem aquest desastre, ningú no assumeix cap responsabilitat política. I els dos càrrecs que van ser cessats per aquesta crisi ferroviària estan sent recol·locats per la porta del darrere. Crec que un d’ells, com a responsable d’una nova empresa pública d’autobusos, per donar servei alternatiu al ferroviari. Quina gran declaració d’incapacitat i d’impotència política i de gestió. Incapaços d’arribar a acords amb els operadors d’autobusos existents, que tenen gairebé 50 000 autobusos en servei? Estan ressuscitant una empresa del postfranquisme, ENATCAR, que es va crear el 1988 i es va liquidar als anys noranta.”
“Gràcies, president. Els deia, avui l’R2 Nord i Sud té unes demores d’uns 20 minuts. Tenen servei alternatiu per carretera en alguns dels trams de la seva línia, l’R15, l’R4 i R7, l’RG1, RG2 i R1, l’R8, l’R4 i l’R3, i la 13, 14, 16 i 17, aquestes últimes per obres del túnel de Garraf, unes obres que s’haguessin hagut de fer molts anys enrere. I mentre això passa, tanquen el túnel de Rubí, on passen el 100 % de les mercaderies del Port de Barcelona cap a Europa en ample internacional per reparació, i proposen una alternativa que precisa de set hores de trànsit ferroviari, contra les dues hores quaranta que s’utilitzava pels ample ibèric. Els ample internacional aniran en camió fins a la Llagosta. Senyors del Govern, PSOE, SUMAR i altres socis habituals, Esquerra, Bildu, ja poden predicar a favor de la mobilitat sostenible.”
“El 75 % de las incidencias han ocurrido en hora punta y el índice de puntualidad es el más bajo de todo el Estado, con un cumplimiento de horario del 50 %, detrás de Sevilla, por ejemplo, con el 58 % de cumplimiento; Madrid, 68 % o Bilbao, con más del 60 %. Hay trenes que llegan veinte minutos tarde; en cambio, en Sevilla, por ejemplo, este retraso es de unos trece minutos. No me extiendo en el tema del déficit de inversión porque hemos dado datos reiterados y con mucho rigor para que nadie ponga en cuestión el déficit de inversión en infraestructuras y el incumplimiento reiterado de los presupuestos de todos los Gobiernos. Hoy ―y me comprometí que lo haría mientras estuviéramos en esta situación―, les hago un repaso de la situación de cercanías, de Rodalies de Catalunya. La R2 Norte y Sur… (Rumores). Señor presidente.”
“Señoras y señoras diputados, cuando se habla de infraestructuras ferroviarias, hablamos del desastre de la gestión española de las infraestructuras y del servicio ferroviario, y esto tiene nombre y apellidos: se llama Rodalies de Catalunya. Ya hace dos meses del accidente de Gelida, y este fatal y evitable accidente ha puesto al descubierto que las limitaciones de velocidad de cercanías, de Rodalies se han triplicado en nueve años, que hay veintitrés puntos que tienen limitaciones desde hace nueve años. Años, por cierto, gobernados mayoritariamente por el PSOE. La semana que viene habrá unas 218 limitaciones temporales de velocidad.”
“A la cua, darrere de Sevilla, per exemple, amb el 58 % de compliment; Madrid 68, o Bilbao, 87. De mitjana, els trens de Rodalies que arriben tard ho fan a 20 minuts de desfase de temps. En canvi, a Sevilla, per exemple, aquest retard és d’uns 13 minuts. -- 89 of 100 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2026 I no m’estenc en el tema del dèficit d’inversió, doncs hem donat dades sobreres, reiterades i amb tot el rigor, perquè ningú, repeteixo, ningú posi en qüestió el dèficit d’inversions en infraestructures i l’incompliment reiterat dels pressupostos de tots els governs. Avui, em vaig comprometre que ho faria mentre tinguéssim aquesta situació, els faig un repàs de la situació de les Rodalies de Catalunya. Escoltin bé. L’R2 Nord i Sud… Senyor president. Gracias, señor presidente.”
“Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, quan es parla d’infraestructures ferroviàries, Junts parlem del desastre de la gestió espanyola de les infraestructures i del servei ferroviari. I això té noms i cognoms: es diu Rodalies de Catalunya. Ja fa dos mesos de l’accident de Gelida, i aquest fatal i evitable accident ha posat en descobert que les limitacions de velocitat a Rodalies s’han triplicat en 9 anys, que hi ha 23 punts que tenen limitacions des de fa nou anys enrere. Anys, per cert, governats molt majoritàriament pel PSOE. La setmana vinent hi haurà unes 218 limitacions temporals de velocitat. El 75 % de les incidències han succeït en hora punta. I té l’índex de puntualitat més baix de tot l’Estat, amb un compliment d’horari del 50 %.”
“Termino, señor presidente ―cumpliré con mi palabra―, haciendo un último comentario. En la comparecencia del ministro en la comisión y también a algún otro diputado les dije: No es Gélida, señor ministro, es Gelida. En el real decreto ponía Gelida; en cambio, ha habido una corrección nueva y se vuelve a poner Gélida. Y el presidente también ha dicho Gélida, porque debe de ser que es lo que tiene escrito en alguno de estos documentos. Aquí debe de haber alguna mano negra, y no sé si es la misma que está castellanizando los topónimos catalanes en las autopistas de Cataluña, donde están quitando unos carteles y poniendo otros. No sé si es la misma mano negra. Pero, en cualquier caso, todo da una imagen de la Administración española bastante lamentable, sinceramente. Gracias.”
“Algunos esperaron una solución durante veinte años y algunos decían que también influye el presupuesto que tenían para hacer una cosa u otra. Por tanto, tomen nota de todo eso y corrijan. Y también, en el caso de Cataluña, hagan un traspaso como Dios manda a la Generalitat de Catalunya, integral. Lo explicaba el otro día. El diccionario dice que el traspaso es pasar una cosa de un lado a otro o pasar de un lado a otro una cosa. Pues escuchen: hacer un traspaso para pasar de Renfe a una empresa participada mayoritariamente por Renfe, para que el operador sea Renfe, no es un traspaso ni -- 12 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de febrero de 2026 es pasar las cosas de un lado a otro, es mantener el control y el modelo centralista. Está clarísimo, es así, y no hace falta que nadie disimule más; es una evidencia.”
“En consecuencia, hay que tomar nota de lo ocurrido, no solo intentar salir aquí a dar el mensaje de que ustedes tienen sensibilidad y atienden a las familias; hay que tomar nota de todo eso y corregir, porque, si no, ¿cómo se explica que ahora en Cataluña aparezcan tantas limitaciones de velocidad? Ustedes dijeron un día que la sensibilidad de los maquinistas se ve afectada por la muerte de sus compañeros. Por supuesto, sí; pero ¿es que acaso se tapaban esos avisos? ¿O es la sensibilidad de los maquinistas? Pues bien, todo el mundo en el sector ferroviario sabe que siempre ha habido muchas limitaciones que han estado tapadas; que, cuando han arreglado dos o tres, han aparecido cuatro o cinco problemas.”
“Y yo le dije al ministro no hace mucho que se podía hacer un buen mantenimiento predictivo y preventivo, y no se hacía; que se podía atender a los avisos de los maquinistas de una forma diligente, y no se hacía; que se podía dotar presupuestariamente de forma adecuada el mantenimiento de este tipo de infraestructuras, suficiente, y no se hacía. Por tanto, a ustedes, les guste o no, estos accidentes los ponen en evidencia. La gestión no era suficientemente adecuada como para intentar minimizar los riesgos de accidentes, no evitarlos al cien por cien, obviamente.”
“Se dijo que el muro se cayó por la lluvia. Pues miren, no, no fue culpa de la lluvia, fue culpa de que los muros y los taludes tienen drenajes y, si no se mantienen bien, si no hay un mantenimiento preventivo y predictivo, con el paso de los años, si los drenajes no funcionan o si la lluvia se acumula, el muro o el talud se puede caer. Este accidente es calcado al de noviembre de 2008, el de la R4 de ADIF y Renfe en Vacarisses: también se dijo que fue por la lluvia, y no era culpa de la lluvia. Por tanto, la reflexión es que sí hay que socorrer y ayudar a las víctimas y a sus familias, evidentemente, pero quizás también lo que haga falta sea intentar que los accidentes no sucedan. No hay un escenario de accidentes cero, obviamente, o de seguridad al cien por cien, que no existe, pero se pueden hacer cosas.”
“Como hemos dicho en otros momentos también, hay que ayudar a las víctimas cuando ha ocurrido el accidente, pero también hay que hacer una reflexión pública y política. Decía que nosotros hemos hecho una reflexión parecida a la que haré ahora o en otro momento. Son dos accidentes totalmente diferentes, también en el número de víctimas. El de Adamuz, en Córdoba, es el que ha tenido más víctimas mortales y heridos. En este caso hay una investigación que todavía no se ha cerrado, que está abierta, y esperamos que se pueda cerrar lo antes posible y que, en función del resultado de la investigación ―esperemos que llegue pronto, que sea transparente, total y veraz y que tenga solvencia―, podamos extraer las conclusiones que toquen. Pero el accidente de Gelida era evitable. Ya lo expliqué en algún otro momento.”
“Todos hemos manifestado nuestra solidaridad y proximidad a todas las familias. Son 210 víctimas, un número muy importante; algunas han perdido un familiar y otras han tenido daños físicos, psicológicos o de otro tipo, y, en este caso, lo que hace falta es estar a su lado y que el sector público ―bienvenidos a la teoría de Junts per Catalunya de siempre― no espere a que los seguros o las compañías privadas reaccionen para que las víctimas puedan recibir una ayuda. Por tanto, el contenido del decreto, en principio, es positivo. Nosotros también queremos decir que, en estas situaciones, cuando se formulan posiciones políticas, también es muy importante ―y creemos que forma parte de ese acompañamiento― no utilizar a las víctimas, no utilizar el drama ni la emoción terrible del drama, que ha sido el caso en estos dos accidentes.”
“En canvi, hi ha una correcció d’errades -- 11 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de febrero de 2026 del mateix decret i tornen a posar Gèlida i el meu president també ha dit Gèlida, perquè ho deu tenir anotat d’algun d’aquests documents. Aquí hi deu haver alguna mà negra i no sé si és la mateixa mà negra que està castellanitzant els topònims catalans a les autopistes de Catalunya, que estan traient uns cartells i posant-ne uns altres. No sé si és la mateixa mà negra, però en tot cas, tot plegat dona una imatge de l’administració espanyola bastant lamentable, sincerament. Gràcies. Gracias, señor presidente. Creo que no agotaré el tiempo. Estamos aquí debatiendo la aceptación de un real decreto de ayudas a las víctimas de los dos accidentes. Obviamente, es un tema trágico y lamentable.”
“Doncs escolti, fer un traspàs per passar de Renfe a una empresa participada majoritariament per Renfe perquè l’operador sigui Renfe, això no és un traspàs ni és passar les coses d’una banda a l’altra. És mantenir el control i el model centralista. I això és claríssim que és així i, per tant, no cal que ningú dissimuli més ja. És una pura evidència. Per acabar, senyor president, com veu, compliré la paraula, un últim comentari. A la compareixença del ministre a la comissió i també d’algun altre diputat, els vaig dir: Escolti’m, no és Gèlida, senyor ministre, no és Gèlida. És Gelida. En el Reial decret està ben posat Gelida.”
“Bé, tothom dins del sector ferroviari sap que sempre hi ha hagut moltes limitacions que han estat tapades, que quan n’han arreglat dos o tres, n’han aparegut quatre o cinc. Que n’hi ha que tenien vint anys que portaven pendent d’arreglar-se i que, ADIF moltes vegades deia que ells tenien el pressupost que tenien per anar a fer alguna coseta. Per tant, prenguin nota de tot això i corregeixin i corregeixin. I també, en el cas de Catalunya, clarament facin un traspàs com Déu mana a la Generalitat de Catalunya, un traspàs integral. Jo explicava l’altre dia que al diccionari «traspàs» diu que «és passar una cosa d’una banda a l’altra o de passar una cosa d’un lloc a un altre».”
“I, per tant, vostès els agradi o no, aquests accidents els posen en evidència que la gestió no era una gestió prou adequada com per intentar minimitzar els riscos d’accidents. No evitar-los al cent per cent, òbviament. I, per tant, han de prendre nota de tot això, no només intentar sortir aquí a donar el missatge de que vostès són sensibles i atenen a les famílies, sinó també prendre nota de tot això i corregir. Perquè si no, com s’explica que ara, en el cas de Catalunya, per exemple, apareguin tantíssimes limitacions temporals de velocitat? Vostès van dir un dia: la sensibilitat dels maquinistes, que estan afectats per la mort dels seus companys i segur que estan afectats per la mort dels seus companys. Però és que estaven tapades o és que és la sensibilitat dels maquinistes?”
“Aquest accident era un accident calcat al d’accident d’ADIF i Renfe de Vacarisses de l’R4 del novembre del 2008. I també es va dir que era de la pluja i no era culpa de la pluja. I, per tant, la reflexió és sí, cal socórrer, ajudar a les víctimes i a les seves famílies, evidentment, però potser també el que cal és intentar preveure que els accidents no succeeixin. No hi ha un escenari d’accidents zero, òbviament, o de seguretat cent per cent, però es poden fer coses, es poden fer coses. I jo li vaig preguntar al ministre no fa massa: Es pot fer un bon manteniment predictiu i preventiu, i no es feia. Es pot atendre els avisos dels maquinistes d’una forma diligent, i no es feia. Es pot dotar pressupostàriament el manteniment d’aquest tipus d’infraestructures de forma adequada, suficient, i no es feia.”
“I, en aquest cas, hi ha una investigació encara no tancada, oberta, que esperem que es pugui tancar quan abans millor i que, en funció del resultat de la investigació, que esperem que sigui aviat, que sigui transparent, que sigui total, que sigui veraç, que tingui solvència, doncs esperem poder treure’n les conclusions que pertoqui. Però el de Gelida era un accident evitable. Jo ja vaig explicar en algun altre moment que quan es va dir que aquell mur que va caure allò era culpa de la pluja, escolti, no, no és culpa de la pluja. És culpa de que els murs i els talussos, que tenen drenatges, si no estan ben mantinguts i no hi ha un manteniment preventiu i predictiu, doncs, amb el pas dels anys, si els drenatges no funcionen, si la pluja s’acumula, efectivament, el mur o el talús pot caure.”
“Nosaltres també ens agrada dir que, en aquestes situacions, també és molt important i creiem que forma part d’aquest acompanyament no utilitzar les víctimes, no utilitzar el drama, l’emoció terrible del drama que ha sigut aquests dos accidents a l’hora de formular posicionaments polítics. Bé, hem dit en altres moments també, i crec que s’escau, perquè una cosa és ajudar a les víctimes quan ha passat l’accident, però també cal fer una reflexió pública i política. Deia que nosaltres hem fet una reflexió semblant a la que faré ara en algun altre moment de que són dos accidents totalment diferents, també en el nombre de víctimes. El de Ademuz de Córdoba, evidentment, és el que ha tingut més víctimes mortals i més ferits.”
“Gràcies, senyor president. Crec que no esgotaré el temps. Bé, estem aquí debatent l’acceptació d’un reial decret d’ajudes a les víctimes, les víctimes de dos accidents. La veritat és que, òbviament, és un tema tràgic i lamentable. Tots hem manifestat la solidaritat i la proximitat amb totes les famílies. Són 210 víctimes. És un nombre molt important. Algunes que han perdut un familiar, algunes que han tingut danys físics, psicològics o d’altres tipus. I, en aquest cas, el que requereix, òbviament, és estar al seu costat i que el sector públic, benvinguts a la teoria de Junts per Catalunya de sempre, que no s’havia d’esperar a les assegurances o a les companyies privades perquè les víctimes poguessin rebre una ajuda i, per tant, escolti, el contingut del decret, en principi, és un contingut positiu.”
“Cuando nosotros defendemos un buen servicio de cercanías en Cataluña y cuando usted defiende un buen servicio de cercanías para el país valenciano no lo hacemos para la gente que vota a un partido independentista o no, o para la gente que vota a Compromís, sino que lo hacemos para todos los ciudadanos, voten lo que voten, piensen lo que piensen, tengan la religión que tengan, hayan nacido donde hayan nacido. Es un -- 51 of 62 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de febrero de 2026 servicio público para todo el mundo, para la ciudadanía. Eso me ha gustado. Eso no va contra nadie, claro que no, va en defensa del derecho de la ciudadanía a poder moverse en un transporte público eficiente y con una gestión también eficiente de los recursos que cuesten estos servicios. Gracias.”
“Por eso nosotros decimos que no, claro que no, que no es una casualidad, sino que ha sido algo expreso, querido, premeditado. Y, por último, creo que su iniciativa dibuja bien un agravio, una desatención a los ciudadanos del país valenciano, un cierto centralismo. Pero me ha gustado mucho algo que usted ha dicho, y yo la acompañaré a usted en ese argumento. Usted ha dicho: esto no va contra nadie. Me ha gustado que usted diga eso. Yo a veces también lo digo, porque a nosotros, a los independentistas, nos vilipendia rápidamente la gente que es muy españolista: Ustedes son horribles, que destrozan no sé qué y no sé cuántos.”
“Hay tantas necesidades que no están bien cubiertas que yo, personalmente, le digo que no las puedo conocer todas con precisión pero estoy seguro de que responden a la realidad. Esta misma visión centralista, y aprovecho, ha aislado a Valencia y Barcelona de la alta velocidad, por ejemplo. Con Madrid hay que conectar todas las capitales de provincia que haga falta, aunque no haya pasajeros, aunque sean líneas ruinosas. En cambio, Barcelona-Valencia ―que son la segunda y tercera ciudades en importancia del Estado español― es una línea que no existe. Si tuvieran una línea de alta velocidad, como la hay para ir a Madrid, estaríamos la mitad del tiempo de viaje ―ahora se tarda lo mismo que en coche― y sería una línea rentable económicamente. Pues qué casualidad, eso no existe.”
“Efectivamente, nosotros vamos a apoyar esta iniciativa, pero no porque seamos unos independentistas horribles, saqueadores de la desigualdad de los españoles y de no sé qué. No, señores, por favor, hagan una reflexión mínimamente técnica y rigurosa: la movilidad de proximidad tiene que gestionarse desde la proximidad y tiene que conectar con los autobuses y con las bicis y tiene que conectar con las necesidades de la gente, con la planificación territorial, con el urbanismo. Por eso, tiene todo el sentido esta iniciativa, está claro que sí. Esta alma centralista nos ha dejado a los catalanes, a los valencianos y también a muchos otros territorios de las periferias del Estado en una situación de servicio penoso que no es de recibo, que es lamentable. Usted hace una lista larguísima de necesidades.”
“Esta alma centralista, de la que desgraciadamente hemos hablado en alguna ocasión por todo el caos que ha vivido Cataluña con las cercanías y ahora también con la situación de las cercanías en el país valenciano, pero que se reproduce también en iniciativas de otros grupos parlamentarios cuando hablan de Galicia, de Asturias o de Cantabria, etcétera, en algunos aspectos no solo es una visión centralista de la gobernanza de las infraestructuras, es una visión antigua. No puedo llegar a entender cómo el PP y el PSOE no ven que la gestión de la movilidad cotidiana, la gestión de la movilidad obligada, la gestión de la movilidad de corto radio, que en un porcentaje superior al 90 % es en todas partes la distancia a la que vive la gente, se tiene que gestionar desde la proximidad, se tiene que gestionar desde los territorios.”
“Hemos hablado a menudo de esto estos días: un Estado ―porque ha pasado lo mismo cuando ha gobernado el PP que cuando ha gobernado el PSOE― que ha dedicado las inversiones a Madrid y a la alta velocidad radial y no a las cercanías y a las periferias, como pasa con el corredor del Mediterráneo. Por lo tanto, los ciudadanos de Cataluña nos sentimos perfectamente identificados con la situación que ustedes sufren. Nosotros eso lo hemos explicado y me sorprende que haya un señor del Partido Popular que les quiera hacer responsables a ustedes cuando ellos no han invertido. No es que no hayan invertido, es que ni hicieron proyectos ni papeles de nada. Es sorprendente. Es un tema estructural español. La visión española de la gobernanza pasa por que las periferias queden en un segundo plano.”
“És un servei públic per a tothom, per a la ciutadania. Per tant, m’ha agradat. Això no va contra ningú. És clar que no, va en defensa del dret de la ciutadania a poder-se moure en un transport públic eficient i amb una gestió eficient dels recursos que costen aquests serveis. Gràcies. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, una vez más los ciudadanos del país valenciano y los catalanes estamos hermanados. Usted ha hecho una fotografía con la que nosotros nos sentimos perfectamente identificados, la fotografía de un servicio ferroviario de cercanías que también en el país valenciano tiene años de desinversión, de incumplimiento de presupuestos, como usted explica en su propuesta, donde ha habido una falta de mantenimiento, una falta de inversión.”
“Però m’ha agradat molt que vostè ha dit —i jo l’acompanyaré vostè amb aquest argument—, vostè ha dit: «Escolti, això no va contra ningú». Doncs m’ha agradat que vostè digui això. Jo a vegades també ho dic perquè nosaltres ens vilipendien ràpidament als independentistes, la gent que és molt espanyolista. «Vostès horribles, que destrossen no sé què i no sé quan». Quan defensem un bon servei de Rodalies a Catalunya, i quan entenc, perquè vostè ho ha dit, que defensi un bon servei de Rodalies per al País Valencià no ho fem per a la gent que vote un partit independentista o no, o vote a -- 50 of 62 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de febrero de 2026 Compromís, ho fem per tots els ciutadans, votin el que votin, pensin el que pensin, tinguin la religió que tinguin, hagin nascut on hagin nascut.”
“Bé, mira, a Madrid s’han de connectar totes les capitals de província que faci falta, encara que no hi hagi passatgers, encara que siguin línies ruïnoses i en canvi Barcelona i València, que són la segona i la tercera ciutat en importància de l’Estat espanyol, que si tingués una línia d’alta velocitat com hi ha per anar a Madrid, estaríem la meitat del temps del viatge. Ara s’està al mateix temps que en cotxe que en vehicle privat i que seria una línia rentable econòmicament. Doncs quina casualitat, això no existeix. Per això diem nosaltres: «No. És clar que no». És que no és una casualitat, és que això ha sigut expressament, ha sigut volgut i ha sigut premeditat. Jo, per últim, crec que la seva iniciativa dibuixa bé un greuge, una desatenció als ciutadans del País Valencià, un cert centralisme.”
“Aquesta ànima centralista que ens ha deixat els catalans, els valencians, també a molts altres territoris de les perifèries de l’Estat, amb una situació de servei penós, que no és de rebut, que és lamentable, vostè fa una llista llarguíssima de necessitats perquè hi ha tantes necessitats que no estan ben cobertes, que jo personalment li dic que no les puc conèixer amb tota precisió, però que estic segur que respon bé a la realitat. Aquesta mateixa visió centralista, que aprofito, ha aïllat València i Barcelona d’alta velocitat, per exemple.”
“S’ha de gestionar des de la proximitat, s’ha de gestionar des dels territoris i, per tant, nosaltres efectivament, recolzarem aquesta iniciativa. Però no només perquè siguem uns independentistes horribles, saquejadors de la desigualtat dels espanyols i de no sé què. No, no, senyors, si us plau, faci una reflexió mínimament tècnica i rigorosa. La mobilitat de proximitat s’ha de gestionar des de la proximitat i ha de connectar amb els autobusos i ha de connectar amb les bicicletes, i ha de connectar amb la necessitat de la gent, amb la planificació territorial, amb l’urbanisme. I per això té tot el sentit aquesta iniciativa. És clar que sí.”
“Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d’altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d’Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d’on viu la gent.”
“I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla.”
“Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d’un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d’incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d’inversió. N’hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l’alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani.”
“Pero para los catalanes ustedes han reservado un sabotaje premeditado. Porque para los Gobiernos españoles ―tanto del PP como del PSOE― que cercanías funcione no ha sido nunca una prioridad. Es una lógica del poder España, es estructural. ¡Veinte días de caos en Cataluña! ¡Ni servicios mínimos! Hoy han anulado todos los AVE de Girona sin ningún motivo. Dicen que es por la huelga. ¿Qué huelga? La gente perdiendo la vida en los andenes, los puertos bloqueados, ¿y nadie de ustedes asume las responsabilidades políticas? Es para salir huyendo.”