Josep Maria Cervera Pinart
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Y más de siete meses necesitamos para contar con un informe de una ponencia donde el PSOE, tutelado por el Gobierno, pasó todo transaccionando para autoenmendarse como más le convenía.”
“No dejarlo en manos del reglamento, como pasará con otras cosas que generan incertidumbre, que es todo lo contrario a lo que pretendíamos en todos los ámbitos con el detalle de nuestras enmiendas. Aun así, somos conscientes de que hoy todo el mundo quiere cerrar una solución a sabiendas de que el resultado podría ser mejor.”
“No deixar-ho en mans del reglament com passaran amb altres coses que l’únic que fan és generar incertesa, que és tot el contrari del que pretenien. En tots els àmbits, amb el detall de les nostres esmenes. Amb tot, som conscients que avui tothom vol tancar una solució, malgrat saber que el resultat podia ser millor.”
“I més de set mesos vam necessitar per tenir un informe d’una ponència on el PSOE tutelat pel Gobierno va passar el corró transaccionant per autoesmenar-se com més li convenia. Va seguir això una llarga comissió finalment avortada, maniobres matusseres de la majoria de la mesa, vetos i disconformitats del govern poc justificats.”
“Un text que han recordat fa un moment enrarit per la incorporació inesperada per a tothom de l’esmena 47 dels mateixos populars, incorporada per dos fets, un per un canvi radical de vot de VOX, que en comissió va votar que no i aquí en el ple va votar que sí, i perquè hi va haver tres diputats, dels que diuen estar a l’esquerra del PSOE,…”
“Fet, al nostre entendre importantíssim, especialment pels passius amb pensions molt baixes. És evident que, malgrat aquestes i altres millores incorporades durant la tramitació del text inicial dels socialistes, en cap cas tindrem ni la passarel·la ni les certeses que nosaltres volíem.”
The complete record
Every one of 894 lines we hold for Josep Maria Cervera Pinart, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 15 of 18.
“És aquesta la reforma que tenen per acabar amb la parcialitat? És aquesta la reforma que tenen per acabar amb la falta d’imparcialitat? És aquesta la reforma que tenen per acabar amb els jutges prevaricadors? De veritat? Mirin, ho podem mirar del dret o del revés. Aquesta reforma ni amb correccions tècniques ni sense -- 31 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2024 soluciona el problema de fons, i no ho fa perquè la imparcialitat la condiciona l’extrema dreta judicial. La imparcialitat es condiciona a la sacrosanta unitat d’Espanya, que sempre passa per davant, inclús dels drets fonamentals. Els hi vaig dir i els hi repeteixo: amb el pacte entre la dreta popular espanyola i l’esquerra socialista espanyola, es reitera el fracàs de la transició espanyola i es manté la negror de les cúpules judicials espanyoles.”
“És precisament aquesta manca de neutralitat, d’imparcialitat, la que va portar a la judicialització de la política i la politització de la justícia que els catalans, i sobretot els independentistes, encara patim. Ara, amb l’aplicació de la llei d’amnistia, amb els falsos raonaments de Llarenas i Marchenas, jutges empeltats del règim i representants de l’obsessió d’estat amb el president Puigdemont, la democràcia se’ls desfà a les mans. Ho saben. Hi ha jutges que fan política des del seu càrrec, política per subvertir l’estat de dret amb el qual sempre s’omplen la boca; jutges que li poden dir al Govern que li queden dos telediaris alemanys, dos i ja està; jutges que els anuncien cap a on van i ho fan sense embuts, literalment els envien a prendre per on seuen. I vostès què fan? Pactar. Vostès pacten amb els que els aplaudeixen.”
“Des de Junts per Catalunya, els darrers anys els hem advertit i hem denunciat reiteradament el descrèdit del govern del Poder Judicial, de les seves constants ingerències polítiques, de les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar l’executiu i a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema del sistema judicial espanyol i, més concretament, de les cúpules i òrgans de govern del Poder Judicial. Un problema estructural que s’arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, una mancança que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells.”
“Aquesta reforma, l’únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d’un sistema de portes giratòries per anar de la política a la judicatura i de la judicatura a la política, com sempre, i encara afegint a l’articulat mecanismes per fer-ho sense risc i a càrrec del contribuent. Vostès, un cop més, perpetuen el model assegurant que volen fer el contrari. Res de separació de poders. Un cop més, com els darrers 40 anys, el que pacten és la divisió del poder, entesa com el seu repartiment, entre populars i socialistes, entre socialistes i populars. Un cop més, l’espanya política practicant lampedusianisme d’estat, fent veure que tot canvia per no canviar res. Tornen a aplicar la fórmula de la Transició, la de l’Espanya de la fina capa de color que, per poc que rasquis, torna a la foscor.”
“Com s’atreveixen a parlar d’independència i integritat del sistema judicial després de l’exhibició a cop de togues d’alguns jutges que vostès —els de la dreta i l’extrema dreta, per descomptat, però també vostès— han envalentit durant els darrers anys per aturar l’independentisme? I saben què ha passat? Que el que han aturat és la poca democràcia que tenien. Mirin, el dia de debat a les totalitats de VOX i Podemos, els demanava que per què volen reforçar la independència del sistema judicial. Volen fer-ho per poder perseguir els jutges prevaricadors o volen fer-ho per continuar callant i encobrint-los? No cal que em contestin, sabem que som allà mateix. Som en el mateix lloc, malgrat la propaganda per vendre que aquesta reforma s’ajusta a criteris europeus.”
“Partits sistèmics que pacten canvis cosmètics després d’anys de retrets i gesticulació desproporcionada pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I ara ja s’han entès. Ja tenen acord, un acord, com hem tingut oportunitat de recordar en altres intervencions, forjat i anunciat a l’estranger, en el clímax de l’enfangada general, certament inversemblant després de tot el que hem sentit a dir en aquesta cambra. En fi, suma y sigue, que diuen a la Meseta. I aquí estem, aguantant la broma d’aquesta reforma per reforçar la independència i la integritat del seu sistema judicial.”
“Gràcies, president. Bon dia, senyories. Ens arriba a debat la votació del dictamen aprovat a la Comissió de Justícia de la setmana passada, que no és diferent a la proposició original de la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i de la llei que regula l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Una proposició tramitada per urgència, la que no han tingut els darrers cinc anys, i que ara, amb 26 dies, hauran deixat vista per sentència. Per cert, com fan sovint en aquest estat, escrita abans del debat i que ja la podien donar per dada i beneïda el dia de la seva presentació. Perquè són unes reformes acordades per PP i PSOE, els dos partits sistèmics de l’estat espanyol. Sí, senyor Aranda, malgrat no li agradi, partits sistèmics; el seu, també.”
“Junts per Catalunya estamos aquí para plantar cara, para desenmascarar al partido de las cúpulas judiciales que, lejos de impartir justicia, aplican venganza. Junts per Catalunya continuaremos trabajando para la independencia de nuestro país, que es la única garantía de vivir en una auténtica democracia que respete las libertades y los derechos de todos los catalanes, piensen lo que piensen. Nada más y viva Cataluña libre.”
“Con el pacto entre la derecha popular española y la Esquerra Socialista española se reitera el fracaso de la Transición española y se mantiene la oscuridad de las cúpulas judiciales españolas. El pacto no solo no regenera nada, sino que invalida cualquier medida de regeneración democrática que nos puede venir a presentar la semana próxima a bombo y platillo el presidente Sánchez. Porque los jueces que pueden y quieren hacer podrán continuar prevaricando con la impunidad de que este nuevo pacto de Estado, con el que los socialistas se rinden a las tesis que los populares y la ‘toga nostra’ avalan. Aquellos que en campaña proclaman a los cuatro vientos que hay que protegerse del lobo como si no hubiera un mañana, con este acuerdo hoy lo alimentan. No cuenten con nosotros para blanquear este Estado podrido.”
“Precisamente, es esta falta de neutralidad la que llevó a la judicialización de la política y a la politización de la justicia que los catalanes, sobre todo los independentistas, todavía sufrimos. Por cierto, en Cataluña hay estupor con la aplicación de la ley de amnistía, con los falsos razonamientos de los jueces, de los jueces del régimen, y la obsesión de Estado con el presidente Puigdemont. La democracia se les deshace ante sus ojos y ustedes, los del PSOE, pactan con los que lo aplauden. ¿Qué propuesta tienen para acabar con estos jueces prevaricadores? ¿Cuál? ¿Nos la pueden decir? Lo miremos del derecho o del revés esta reforma del Consejo General del Poder Judicial no soluciona ese problema de parcialidad, porque la sacrosanta unidad de España siempre pasa por delante de los derechos fundamentales.”
“-- 40 of 49 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de julio de 2024 Desde Junts per Catalunya en los últimos años hemos advertido y denunciado reiteradamente el descrédito del Poder Judicial fruto de las constantes injerencias políticas y las fuertes presiones partidistas, que han llevado a las cúpulas de la judicatura a emitir opiniones políticas, a criticar e, incluso, a cuestionar a los legisladores. Este es el auténtico problema de las cúpulas y órganos del gobierno del Poder Judicial; un problema estructural que se arrastra desde hace décadas y que ha provocado una falta absoluta de neutralidad judicial que algunos solo han comenzado a ver ahora, hace cuatro días, cuando les ha afectado a ellos.”
“Señorías, estas medidas, lejos de ser un desincentivo para hacer girar la puerta, lo que hacen es garantizar las idas y vueltas de la judicatura a la política sin riesgo y a cargo del contribuyente. La medida seguro que garantizará la independencia, al menos la económica de algún juez, pero la imparcialidad, como siempre, continuará en entredicho. Cuando la España política pacta lo que hacen es perpetuar más de lo mismo, asegurando que quieren hacer justo lo contrario. Ustedes son una banda de trileros haciendo que parezca que todo cambia para no cambiar nada. Es la fórmula de siempre, la de la Transición, la del juicio al golpe del 23F y la de tantas y tantas trampas de Estado.”
“Por cierto, para algunos les anuncio que un mal reparto, porque nos venden que habrá diez miembros conservadores y diez, a priori, progresistas, pero lo cierto es que quien continuará controlando el Consejo será la extrema derecha judicial. Respecto a la reforma legislativa, y a pesar de la propaganda de que se ajusta a criterios europeos, lo único que hace es sofisticar un poco más la perpetuación de un sistema de puertas giratorias mediante el que se puede ir y volver de la judicatura a la política. Es cierto que se modifica el tiempo que transcurre en el proceso de vuelta, pero este acaba siendo un periodo remunerado hasta la reincorporación y adscripción a la Presidencia del Supremo.”
“La independencia del Poder Judicial, dicen. En el tiempo en que vivimos, como mínimo suena a chiste de mal gusto. Sorprende que, después de la exhibición a golpe de toga de las últimas semanas y de los últimos días, todavía se atrevan a hablar de reforzar la independencia del Poder Judicial. ¿Para hacer qué? ¿Para continuar callando? ¿Para continuar tragando? En relación con la renovación nada de nuevo. Se confirma que populares y socialistas no buscan la división de poderes, que sería lo exigible si quieren tener una democracia plena de verdad, sino que lo que buscan es la división del poder entendida como su reparto, como han hecho durante los últimos cuarenta años.”
“Junts per Catalunya no entraremos en el análisis de los textos alternativos. En el primer caso, porque no valoramos opciones fascistas; en el caso del Grupo Mixto, porque no tiene ninguna posibilidad de prosperar ante el pacto para poner hilo al largo bloqueo para renovar el Consejo General del Poder Judicial entre PSOE y PP, los dos partidos sistémicos del Estado español. Un acuerdo que parecía imposible después de más de cinco años de exagerada gesticulación de unos y otros y más, todavía, con el actual enfangamiento general. Por cierto, un acuerdo anunciado desde el corazón de Europa o, dicho de otra manera, desde fuera del Estado, aquello que tantas veces el populismo político de derechas nos ha echado en cara y nos ha criticado. Un acuerdo que también incorporaba esta proposición para reforzar la independencia del Poder Judicial.”
“Aquells que, en campanya, proclamen als quatre vents que cal protegir-se del llop com si no hi hagués demà, amb aquest acord, avui, l’alimenten. No comptin amb nosaltres per blanquejar aquest estat corcat. Junts per Catalunya som aquí per plantar cara, per desemmascarar el partit de les cúpules judicials que, lluny d’impartir justícia, apliquen venjança. Junts per Catalunya continuarem treballant per la independència del nostre país, que és l’única garantia de viure en una veritable democràcia que respecti les llibertats i els drets de tots els catalans, pensin el que pensin. Res més, i visca Catalunya lliure. Gracias, presidente. En este punto tratamos conjuntamente las dos enmiendas a la totalidad presentadas por el Grupo VOX y por la diputada Belarra del Grupo Mixto.”
“Mirin, ens ho mirem del dret o del revés, aquesta reforma del Consell General del Poder Judicial no soluciona el seu problema de parcialitat, perquè la sacrosanta unitat d’Espanya sempre passa per davant dels drets fonamentals. Amb el pacte entre la dreta popular espanyola i l’esquerra socialista espanyola, es reitera el fracàs de la transició espanyola i es manté la foscor de les cúpules judicials espanyoles. El pacte no només no regenera res, sinó que invalida qualsevol mesura de regeneració democràtica que ens pugui venir a presentar la setmana que ve, a bombo i plateret, el president Sánchez, perquè els jutges que poden i volen fer podran continuar prevaricant amb la impunitat que aquest nou pacte d’Estat, amb què els socialistes es rendeixen a les tesis dels populars i la toga nostra, avala.”
“Precisament és aquesta manca de neutralitat la que va portar a la judicialització de la política i a la politització de la justícia que els -- 39 of 49 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de julio de 2024 catalans i, sobretot, els independentistes, encara patim. Per cert, a Catalunya hi ha estupor amb l’aplicació de la llei d’amnistia, amb els falsos raonaments dels jutges, dels jutges del règim, i l’obsessió d’Estat amb el president Puigdemont. La democràcia se’ls desfà davant seu. I vostès, els del PSOE, pacten amb els que aplaudeixen. Quina proposta tenen per acabar amb aquests jutges prevaricadors? Quina? Ens la poden dir?”
“Des de Junts per Catalunya, els darrers anys hem advertit i denunciat reiteradament el descrèdit del poder judicial, fruit de les constants ingerències polítiques i les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar i fins i tot a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema de les cúpules i els òrgans de govern del poder judicial, un problema estructural que s’arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells.”
“Senyories, aquestes mesures, lluny de ser un desincentiu per fer girar la porta, el que fan és garantir les anades i tornades de la judicatura a la política sense risc i a càrrec del contribuent. La mesura, de ben segur, garantirà la independència, almenys l’econòmica, d’algun jutge, però la imparcialitat, com sempre, continuarà en entredit. Quan l’Espanya política pacta, el que fan és perpetuar més del mateix, assegurant que volen fer just el contrari. Vostès són una banda de trilers, fent que sembli que tot canvia per no canviar res. És la fórmula de sempre, la de la transició, la del judici al cop del 23-F i la de tantes i tantes trampes d’Estat.”
“Per cert, per alguns, els anuncio que un mal repartiment, perquè ens venen que hi haurà deu membres conservadors i deu de, a priori, progressistes, però el cert és que qui continuarà controlant el Consell serà l’extrema dreta judicial. Respecte a la reforma legislativa, i malgrat la propaganda que s’ajusta a criteris europeus, l’únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d’un sistema de portes giratòries mitjançant el qual es pot anar i tornar de la judicatura a la política. És cert que es modifica el temps que ha de transcórrer en el procés de retorn, però aquest acaba sent un període remunerat fins la reincorporació i adscripció a la presidència del Supremo.”
“Un acord que també incorporava aquesta proposició per reforçar la independència del poder judicial. La independència del poder judicial, diuen, en el temps que vivim, com a mínim, sona a acudit de mal gust. Sorprèn que, després de l’exhibició a cop de toga de les darreres setmanes i dels darrers dies, encara s’atreveixin a parlar de reforçar la independència del poder judicial. Per fer què? Per continuar callant? Per continuar empassant? En relació a la renovació, res de nou. Es confirma que populars i socialistes no busquen la divisió de poders, que seria l’exigible, si volen tenir una democràcia plena de veritat, sinó que el que busquen és la divisió del poder entesa com el seu repartiment, com han fet els darrers 40 anys.”
“Gràcies, president. En aquest punt tractem conjuntament les dues esmenes a la totalitat presentades pel grup VOX i per la diputada Belarra del Grup Mixt. Junts per Catalunya no entrarem a l’anàlisi dels textos alternatius. En el primer cas, perquè no valorem opcions feixistes i, en el cas del Grup Mixt, perquè no té cap possibilitat de prosperar davant el pacte per posar fi al llarg bloqueig per renovar el Consell General del Poder Judicial entre PSOE i PP, els dos partits sistèmics de l’estat espanyol. Un acord que semblava impossible després de més de cinc anys d’exagerada gesticulació d’uns i altres, i més encara amb l’actual enfangada general. Per cert, un acord anunciat des del cor d’Europa o, dit diferent, des de fora de l’estat, allò que tantes vegades el populisme polític de dretes ens ha retret i ens ha criticat.”
“Mire, ministra, nosotros no queremos su estructura, ni la del siglo XIX ni la del XXI; en Junts per Catalunya queremos nuestra estructura, queremos la que se merece la actual Cataluña. Por eso mismo nosotros queremos preservar esta competencia, extender la justicia de proximidad, la justicia de paz en todo nuestro país, en toda Cataluña. Este es nuestro principal objetivo, un objetivo que les avanzo que guiará todos nuestros posicionamientos en la tramitación de este trámite legislativo y que condicionará los siete votos de Junts per Catalunya. De momento, nada más y muchas gracias.”
“En la legislatura anterior Junts per Cataluña se quedó sola en la defensa de los juzgados de paz ante la voluntad del Estado de suprimirlos con las leyes de eficiencia en el ámbito de la justicia de aquel momento y con la connivencia entonces del Gobierno de la Generalitat. En Cataluña los juzgados de paz son un instrumento de justicia y de proximidad muy enredado en el país, que han demostrado a lo largo de su historia su vocación de servicio público, utilidad y eficacia en la resolución de los conflictos. Pero no solo eso, los juzgados de paz son, por encima de todo, órganos pertenecientes al Poder Judicial, a los que les corresponde ejercer las funciones de la llamada justicia de proximidad recogida en el artículo 108 del Estatut de Catalunya.”
“Es una prioridad, a pesar de su redacción actual, la del Estatuto de Cataluña, que es el resultado de la indebida intromisión mediante la sentencia 31/2010 de un Tribunal Constitucional politizado y falto de legitimidad. Es una prioridad. A pesar de sus enormes faltas y a pesar de todo esto, el -- 27 of 49 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de julio de 2024 estatuto es una norma vigente que reconoce una serie de competencias que nosotros hoy estamos aquí para defender, y en este proyecto, Junts per Cataluña, sin descuidar ninguno de los otros temas legislados, pondremos todo el hierro en la defensa de los juzgados de paz.”
“Ministro, sin ningún entusiasmo se lo digo: Quizá tendríamos que valorar si tiene razón de ser esta totalidad. Lo veremos. En relación con todo lo que se regula en este proyecto, que no es poco, nosotros, como siempre, tenemos una prioridad: Cataluña; en este caso, concretamente, la defensa de las competencias de la Generalitat de Catalunya en materia de justicia y en el cumplimiento del estatuto. Es una prioridad a pesar de que el actual Estatuto de Autonomía de Cataluña, hay que recordarlo, no ha sido aprobado por el Parlamento de nuestro país y tampoco por esta Cámara ni por el Senado ni tampoco refrendado por los ciudadanos de Cataluña.”
“El Grupo Parlamentario Popular presenta enmienda a la totalidad a este proyecto de ley orgánica de medidas en materia de eficiencia del servicio público de justicia y acciones colectivas para la protección y defensa de los derechos e intereses de los consumidores y usuarios. Es un proyecto que, ciertamente, como dicen los populares, es un auténtico cajón de sastre donde se recogen una serie de materias que en la anterior legislatura —lo han dicho varios de los ponentes que me han precedido— se trataron en tres proyectos diferentes. Para nosotros esto no es ninguna sorpresa, es la extensión de los decretos ley ómnibus o macedonia, como les llamamos nosotros, a los que ya nos tiene acostumbrados este Gobierno y que tantas veces hemos dicho que, muy a menudo, nos dificulta su debate y también su posicionamiento.”
“Junts per Catalunya volem la nostra estructura. Volem la que es mereix l’actual Catalunya. Per això mateix, nosaltres volem preservar aquesta competència i estendre la justícia de proximitat, la justícia de pau, arreu del nostre país, arreu de Catalunya. I aquest és el nostre principal objectiu: un objectiu que ja els avanço que guiarà tots els nostres posicionaments en la tramitació d’aquesta iniciativa legislativa i que condicionarà els set vots de Junts per Catalunya. De moment, res més i moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días de nuevo, ministro; buenos días de nuevo, señorías.”
“A l’anterior legislatura, Junts per Catalunya es va quedar sola en la defensa dels jutjats de pau davant la voluntat de l’Estat de suprimir-los amb les lleis d’eficiència en l’àmbit de la justícia d’aquell moment i la connivència, llavors, del Govern de la Generalitat. A Catalunya, els jutjats de pau són un instrument de justícia de proximitat molt arrelat al país i que han demostrat, al llarg de la seva història, la seva vocació de servei públic, d’utilitat i eficàcia en la resolució dels conflictes. Però no només això. Els jutjats de pau són, per sobre de tot, òrgans pertanyents al poder judicial, als quals els correspon exercir les funcions de l’anomenada justícia de proximitat, recollida a l’article 108 de l’Estatut de Catalunya. Miri, ministre, nosaltres no volem la seva estructura, ni la del segle XIX ni la del segle XXI.”
“Una prioritat, ho és, malgrat que l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya, val la pena recordar-ho, no ha estat aprovat pel Parlament del nostre país ni tampoc per aquesta cambra ni pel Senat, ni tampoc referendada pels ciutadans de Catalunya. Una prioritat malgrat la seva redacció actual, la de l’Estatut de Catalunya, és el resultat de la indeguda intromissió mitjançant la sentència 31/2010 d’un Tribunal Constitucional polititzat i mancat de legitimitat. Una prioritat malgrat les seves enormes mancances, perquè, malgrat tot això, l’Estatut és, com els deia, una norma vigent que reconeix una sèrie de competències que nosaltres avui som aquí per defensar. I en aquest projecte, Junts per Catalunya, sense descuidar cap dels altres temes legislats, posarem tot el ferro en la defensa dels jutjats de pau.”
“És l’extensió dels decrets lleis òmnibus, o «macedònia», com els anomenem nosaltres, a què ja ens té acostumats aquest Govern, i que tantes vegades hem criticat perquè, certament, sovint en dificulta no només el seu debat, sinó també el posicionament. Ministre, sense cap entusiasme li dic que potser ens caldrà valorar si té raó de ser, aquesta totalitat. Ho veurem. En relació a tot el que es regula en aquest projecte, que no és poc, nosaltres, com sempre, tenim una prioritat: Catalunya. En aquest cas, concretament, la defensa de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia i en el compliment de l’Estatut.”
“Gràcies, presidenta. Bon dia de nou, ministre. Bon dia de nou, senyories. El grup popular presenta esmena a la totalitat d’aquest projecte de llei orgànica de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia i d’accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris. És un projecte que, certament, i com diuen els populars, és un veritable calaix de sastre on s’hi recullen un seguit de matèries que, en l’anterior legislatura, ho han dit varis dels ponents que m’han precedit, van ser tractades en tres projectes diferents. Per nosaltres això no és cap sorpresa.”
“Esta es la actitud ante los que les preocupa más que en el Tribunal Supremo se pueda llegar a hablar catalán o alguna de las lenguas cooficiales del Estado, que la arbitrariedad del juez Llarena o la parcialidad del juez Marchena. Señores del PP, esto sí cuesta dinero y, más a corto plazo que a largo plazo, espero que también algún disgusto. Pero esto es España; mientras el ministro apedaza la justicia para proteger derechos como este derecho de defensa, se pacta el Consejo General del Poder Judicial con aquellos que se han pasado los derechos por el forro y solo los quieren para ellos y cuando les conviene. Como les decía, hoy, como ayer, en el Reino de España, absoluta normalidad. Gracias.”
“Lenguas como el catalán que, con las transaccionales de dos de nuestras enmiendas, una de Esquerra y otra del BNG, y la labor compartida con las diputadas Mercè Perea y Pilar Vallugera, dan un paso adelante, incorporando a la ley el derecho a utilizar en los procesos ante todos los órganos con jurisdicción en todo el Estado cualquiera de las lenguas oficiales de las nacionalidades donde se resida o donde se hayan iniciado las actuaciones judiciales, y también a recibir en cualquiera de estas lenguas las comunicaciones que se hayan producido. Defender el catalán es legislar a favor del catalán, pero ante todo es utilizarlo siempre, siendo el altavoz de prestigio de nuestra lengua.”
“Esto, sumado a otras mejoras gracias a la incorporación de enmiendas y transaccionales de la práctica totalidad de los grupos de la Cámara, ha hecho que, a pesar de la falta de ambición del proyecto, que ya se ha manifestado y han manifestado algunos portavoces que me han precedido, la iniciativa haya alcanzado un amplio apoyo que, sin duda, habría sido más significativo si no fuera por la alergia de la derecha extrema a la diversidad, en este caso a la diversidad de las lenguas de este Estado.”
“Así, en el periodo de Ponencia se ha incorporado el uso de sistemas alternativos como, por ejemplo, el braille, la lectura fácil, los pictogramas, el lenguaje de signos, los intérpretes o cualquier otro tipo de sistema de comunicación o de dispositivo necesario para, como decíamos, garantizar la accesibilidad de todas las personas al derecho de defensa, también las de la tercera edad y menores.”
“Saben ustedes que esta ley, entre otras cosas, tiene por objeto, importante para nosotros, dar a conocer a las personas físicas y jurídicas las garantías que les corresponden como titulares del derecho de defensa, y lo hace estableciendo el libre acceso a los tribunales de justicia, garantizando un proceso sin dilaciones indebidas y asegurando la protección en procedimientos penales. Precisamente porque estos derechos amparan a toda la -- 12 of 49 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de julio de 2024 población, buena parte de nuestras enmiendas tenían por objetivo garantizar la accesibilidad de todas las personas a estos derechos, también de aquellas que conviven con una discapacidad.”
“Hoy llega a este Pleno el Proyecto de Ley Orgánica del Derecho de Defensa, y lo hace después de diversas reuniones de Ponencia y unas cuantas más con el Grupo Socialista, en nuestro caso, que nos han servido para incorporar o transaccionar, en el dictamen emitido por la Comisión que tenemos a debate, la práctica totalidad de nuestras enmiendas. Así, de las quince enmiendas presentadas, todas han quedado recogidas en mayor o menor medida, salvo dos vinculadas a la asistencia jurídica gratuita, que han sido vetadas por el Gobierno porque tenían afectación presupuestaria.”
“Aquesta és l’actitud davant dels que els preocupa més que, en el Tribunal Suprem, s’hi pugui arribar a parlar català, o alguna de les llengües cooficials de l’Estat, que no l’arbitrarietat del jutge Llarena o la parcialitat del jutge Marchena. Senyors del PP, això sí que costa diners i, més a la curta que a la llarga, espero que també algun disgust. Però això és Espanya. Mentre el ministre apedaça la justícia per protegir drets, com aquest dret de defensa, es pacta el Consell del Poder Judicial amb aquells que s’han passat els drets per l’engonal i només els volen per ells i quan els convé. El que els deia: avui, com ahir, en el reino de España, absoluta normalitat. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, señorías; buenos días, ministro.”
“Llengües com el català, que amb les transaccionals de dues de les nostres esmenes, una d’Esquerra i una del BNG, i la feina compartida amb les diputades Mercè Perea i Pilar Vallugera, fa un pas endavant, incorporant a la llei el dret a utilitzar, en els processos davant tots els òrgans en jurisdicció a tot l’Estat, qualsevol de les llengües oficials de les nacionalitats on es resideixi o on s’hagin iniciat les actuacions judicials, així com també a rebre en qualsevol d’aquestes llengües les comunicacions produïdes. Mirin, defensar el català és legislar a favor del català. Però, sobretot, és utilitzar-lo sempre, sent un altaveu de prestigi de la nostra llengua.”
“Això, sumat a altres millores gràcies a la incorporació d’esmenes i transaccionals de la pràctica totalitat dels grups de la cambra, ha fet que, malgrat la manca d’ambició del projecte, que ja ha estat manifestat per alguns dels portaveus que m’han precedit, la iniciativa hagi assolit un ampli suport; un suport que, de ben segur, hagués estat més important si no fos per l’al·lèrgia de la dreta extrema a la diversitat, en aquest cas, a la diversitat de les llengües d’aquest Estat.”
“Ho fa establint el lliure accés als tribunals de justícia, garantint un procés sense dilacions indegudes i assegurant la protecció en procediments penals. Precisament perquè aquests drets emparen tota la població, bona part de les nostres esmenes tenien la finalitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones a aquests drets, també d’aquelles que conviuen amb una discapacitat. Així, en el període de ponència, s’ha incorporat l’ús de sistemes alternatius, com per exemple el braille, la lectura fàcil, els pictogrames, el llenguatge de signes, els intèrprets o qualsevol altre tipus de sistema de comunicació o de dispositiu necessari per, com dèiem, garantir l’accessibilitat de totes les persones al dret de defensa, també de les de la tercera edat i dels menors.”
“Gràcies, presidenta. Bon dia, senyories. Bon dia, ministre. Avui arriba a aquest ple el projecte de llei orgànica del dret de defensa. Ho fa després de vàries reunions de ponència i unes quantes més amb el grup socialista, en el nostre cas, que ens han servit per incorporar o transaccionar en el dictamen emès per la Comissió que avui tenim a debat la pràctica totalitat de les nostres esmenes. Així, de les 15 esmenes presentades, totes han quedat recollides en menor o major mesura, llevat de dues vinculades a l’assistència jurídica gratuïta, que han estat vetades pel Govern perquè tenien afectació pressupostària. Saben que aquesta llei, entre d’altres, té per objecte, important per nosaltres, fer conèixer a les persones físiques i jurídiques les garanties que els corresponen com a titulars del dret de defensa.”
“Nada, nada, de verdad, nada justifica su continuidad y, por lo tanto, mucho menos esta modificación. Gracias.”
“Suprimir la Audiencia Nacional también implicaría deshacerse de un problema que se ha demostrado endémico: el uso espurio de sus procedimientos y su estructura por personajes, como el comisario Villarejo y las todavía existentes alcantarillas del Estado que se mueven como rata en el agua. De verdad, señorías, den un primer paso para descentralizar la justicia, para hacerla más cercana al ciudadano, más eficiente y de mejor calidad en todo el Estado, sin que unos jueces se crean mejor preparados que otros, sin destinar más recursos públicos a una estructura antidemocrática y totalmente innecesaria. Miren —y acabo—, desde la lógica y desde la correcta técnica jurídica, la existencia de la Audiencia Nacional es un atentado al derecho fundamental del derecho al juez natural y, por lo tanto, es incompatible con la independencia judicial.”
“Señorías, si el Estado español quiere abordar el reto no abordado todavía de acabar la Transición y garantizar una verdadera independencia judicial, una de las reformas relevantes que se debe llevar a cabo es la supresión de la Audiencia Nacional. Un tribunal impropio de un sistema judicial que quiere ser democrático, que establece de hecho una jurisdicción especial con el consiguiente incumplimiento del principio de juez ordinario predeterminado por ley; un tribunal —ya se ha dicho— sin equivalente en Europa, que es una excepción y que no existe en los países de nuestro entorno; un tribunal que solo refleja una forma de entender la justicia propia de tiempos pretéritos o de la Transición, pero en ningún caso del siglo XXI.”
“Si a esta especificidad le añadimos que algunos casos juzgados son muy mediáticos, nos encontramos con una serie de jueces estrella, jueces que hablan de independencia e imparcialidad dudosa, con comportamientos histriónicos, como, por ejemplo, el caso de un histórico, el juez Garzón, del que el independentismo olímpico tiene tan buen recuerdo. U otro juez esperpéntico, el juez Guevara, del 17-A, con intervenciones dignas de mala educación y fuera de juego. O alguna premiada, como la jueza Lamela, premiada por llevar a prisión a nuestros líderes sociales y políticos y por su perversa instrucción del caso Rosell. O, más recientemente, el juez que dice que el tsunami es terrorismo sí o sí, que el tsunami es terrorismo, el juez García-Castellón. Es necesario que unos y otros dejen de promover modificaciones solo de maquillaje.”
“También es un tribunal que hace un uso selectivo de su competencia, lo que hace imprevisible saber si un caso acabará llegando a la audiencia o no a pesar de su origen o carácter interprovincial. Asimismo, el hecho de ser un tribunal con unas competencias muy específicas, es decir, delimitado a unos asuntos sumamente específicos, hace que las sospechas que sobre el tribunal pueden existir aumenten de forma considerable. Y aunque se nos presente la Audiencia Nacional como un órgano especializado, la realidad nos descubre a menudo que los que ejercen allí no cuentan con ninguna especialización y muchos están destinados allí en comisión de servicios, servicios especiales o en situaciones poco compatibles con el derecho a lo establecido por ley.”
“Abolir la Audiencia Nacional implica a nivel formal — y lo decía el diputado de Bildu hace un momento— derogar un artículo y sus normas concordantes -- 11 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2024 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, pero en términos de justicia —en términos de justicia en mayúsculas— representaría la ruptura con un pasado del cual nadie que se considere demócrata puede enorgullecerse. Aparte de esto, hablamos de un tribunal centralizado que supone una excepción al principio general, según el cual el juez que tiene que investigar los delitos es el del lugar de la comisión del hecho delictivo, donde este tiene más repercusión y donde es más fácil que el acusado pueda defenderse.”