Josep Maria Cervera Pinart
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Y más de siete meses necesitamos para contar con un informe de una ponencia donde el PSOE, tutelado por el Gobierno, pasó todo transaccionando para autoenmendarse como más le convenía.”
“No dejarlo en manos del reglamento, como pasará con otras cosas que generan incertidumbre, que es todo lo contrario a lo que pretendíamos en todos los ámbitos con el detalle de nuestras enmiendas. Aun así, somos conscientes de que hoy todo el mundo quiere cerrar una solución a sabiendas de que el resultado podría ser mejor.”
“No deixar-ho en mans del reglament com passaran amb altres coses que l’únic que fan és generar incertesa, que és tot el contrari del que pretenien. En tots els àmbits, amb el detall de les nostres esmenes. Amb tot, som conscients que avui tothom vol tancar una solució, malgrat saber que el resultat podia ser millor.”
“I més de set mesos vam necessitar per tenir un informe d’una ponència on el PSOE tutelat pel Gobierno va passar el corró transaccionant per autoesmenar-se com més li convenia. Va seguir això una llarga comissió finalment avortada, maniobres matusseres de la majoria de la mesa, vetos i disconformitats del govern poc justificats.”
“Un text que han recordat fa un moment enrarit per la incorporació inesperada per a tothom de l’esmena 47 dels mateixos populars, incorporada per dos fets, un per un canvi radical de vot de VOX, que en comissió va votar que no i aquí en el ple va votar que sí, i perquè hi va haver tres diputats, dels que diuen estar a l’esquerra del PSOE,…”
“Fet, al nostre entendre importantíssim, especialment pels passius amb pensions molt baixes. És evident que, malgrat aquestes i altres millores incorporades durant la tramitació del text inicial dels socialistes, en cap cas tindrem ni la passarel·la ni les certeses que nosaltres volíem.”
The complete record
Every one of 894 lines we hold for Josep Maria Cervera Pinart, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 16 of 18.
“La Audiencia Nacional es un tribunal preconstitucional creado a toque de decreto ley y heredado del Tribunal de Orden Público franquista creado en 1963, creado en ese momento — y valga la pena recordarlo— para sustituir al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo instaurado en 1940 al acabar la guerra. Hablamos de dos herramientas de persecución política, pilares del engranaje represivo del régimen franquista. Este, señorías, es el origen de la Audiencia Nacional, un origen que nos ayuda a entender el autoritarismo judicial y la connivencia con una determinada concepción del Estado o, mejor dicho, de la España nación.”
“Junts per Catalunya no entrará a analizar el fondo que les ha traído a promover esta iniciativa. Somos conscientes de la gravedad de los hechos sucedidos hace unos meses en Cádiz y es evidente que sabemos que nuestra sociedad debe dotarse de mejores herramientas en todos los ámbitos para combatir las organizaciones criminales dedicadas al narcotráfico, pero en ningún caso esto pasa por aumentar la Audiencia Nacional. No solo no compartimos la atribución de dar más competencias a la Audiencia Nacional; es que ni tan solo compartimos la mayor: su existencia. Junts per Catalunya propugna el traspaso de sus competencias a la jurisdicción ordinaria y aboga por su definitiva desaparición.”
“Gracias, presidente Rodríguez. Buenas tardes, señorías. Volvemos a estar en un déjà vu, en que el Grupo Popular redobla el oportunismo y nos trae en este Pleno la toma en consideración de una nueva modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial en los términos que nos ha expuesto el diputado Romaní Cantera. Hablo de redoblar el oportunismo porque esta modificación ya se tomó en consideración en la Cámara Alta la semana que aquí levantábamos el veto del Senado a la ley de amnistía. Desconocemos si nos hallamos ante una anomalía legal, pero deben reconocerme que esta dualidad de tramitación no parece muy normal. De todos modos, esperamos que, como sucedió con la amnistía, hoy el resultado también sea distinto al del Senado y esta toma en consideración no prospere.”
“L’ús espuri dels seus procediments i de la seva estructura per personatges com el comissari Villarejo i les avui encara existents clavegueres de l’estat que s’hi mouen com rata a l’aigua. De veritat, senyories, facin un primer pas per descentralitzar la justícia, per fer-la més propera al ciutadà, més eficient i de millor qualitat a tot l’Estat, sense que uns jutges es creguin més preparats que uns altres, sense destinar més recursos públics a una estructura antidemocràtica i del tot innecessària. Acabo. Des de la lògica i des de la correcta tècnica jurídica, l’existència de l’Audiència Nacional és un atemptat al dret fonamental del dret al jutge natural i, per tant, incompatible amb la independència judicial. Res, de veritat, res, justifica la seva continuïtat. Per tant, molt menys aquesta modificació. Gràcies.”
“Senyories, si l’Estat espanyol vol abordar el repte, no afrontat encara, d’acabar la transició i garantir una veritable independència judicial, una de les reformes rellevants que ha d’entomar és la supressió de l’Audiència Nacional, un tribunal impropi d’un sistema judicial que es vol democràtic, que estableix de facto una jurisdicció especial amb el consegüent incompliment del principi de jutge ordinari predeterminat per llei. Un tribunal, ja s’ha dit, sense equivalent a Europa, que és una excepció i que no existeix en els països del nostre entorn. Un tribunal que només reflecteix una forma d’entendre la justícia pròpia de temps pretèrits o de la transició, però en cap cas del segle XXI. Suprimir l’Audiència Nacional també implicaria desfer-se d’un problema que s’ha demostrat endèmic.”
“Si a aquesta especificitat hi afegim que alguns casos jutjats són molt mediàtics, ens trobem amb un seguit de jutges estrella que rebreguen la seva independència i la seva ja dubtosa imparcialitat amb comportaments histriònics, com, per exemple, el cas d’un històric com el jutge Garzón, del qui l’independentisme olímpic en té tan bon record. O un altre, com l’esperpèntic jutge Guevara, del 17-A, amb intervencions dignes del top de la mala educació, la grolleria i el fora de joc. O alguna premiada, com la jutgessa Lamela, per empresonar els nostres líders socials i polítics i per la seva perversa instrucció del cas Rosell. O, més recentment, el jutge del tsunami: és terrorisme, sí o sí. El tsunami és terrorisme. El jutge García-Castellón. Mirin, cal que uns i altres deixin de promoure modificacions només de maquillatge.”
“Igualment, el fet de ser un tribunal amb unes competències -- 10 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2024 molt específiques, o sigui, delimitat a uns assumptes summament concrets, fa que les sospites que el Tribunal pugui estar condicionat en la seva tasca augmentin de forma considerable. I, encara que se’ns presenti l’Audiència Nacional com un òrgan especialitzat, la realitat ens descobreix sovint que els que hi exerceixen no compten amb cap especialització i molts hi estan destinats en comissió de serveis, serveis especials o amb situacions poc compatibles amb el dret al jutge preestablert per llei.”
“Però en termes de justícia, en termes de justícia amb majúscula, representaria la ruptura amb un passat del qual ningú que es consideri demòcrata pot estar orgullós. Però més enllà d’això, parlem d’un tribunal centralitzat que suposa una excepció al principi general segons el qual el jutge que ha d’investigar els delictes és el del lloc de la comissió del fet delictiu, on aquest té més repercussió i on és més fàcil que l’acusat es pugui defensar. És també un tribunal que fa un ús selectiu de la seva competència. El que fa imprevisible saber si un cas acabarà anant a l’Audiència o no, malgrat el seu origen o caràcter interprovincial.”
“L’Audiència Nacional és un tribunal preconstitucional creat a cop de decret llei, hereu directe del Tribunal d’Ordre Públic franquista creat l’any 1963, creat en aquell moment, i val la pena recordar-ho, per substituir el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme instaurat el 1940 en acabar la guerra. Parlem de dues eines de persecució política, pilars de l’engranatge repressiu del règim franquista. Aquest, senyories, és l’origen de l’Audiència Nacional. Un origen que ens ajuda a entendre l’autoritarisme judicial i la connivència amb una determinada concepció de l’Estat o, millor dit, de l’Espanya nació. Abolir l’Audiència Nacional implica, a nivell formal, ho deia el diputat de Bildu fa un moment, derogar un article i les seves normes concordants de la Llei Orgànica del Poder Judicial.”
“Des de Junts per Catalunya no entrarem a analitzar el fons que els ha portat a promoure aquesta iniciativa. Som conscients de la gravetat dels fets ocorreguts fa uns mesos a Cadis i és evident que sabem que la nostra societat s’ha de dotar de millors eines en tots els àmbits per combatre les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. Però en cap cas això passa per engreixar l’Audiència Nacional. No tan sols no compartim l’atribució de donar més competències a l’Audiència Nacional, és que ni tan sols compartim la major, la seva existència. A Junts per Catalunya advoquem pel traspàs de les seves competències a la jurisdicció ordinària i per la seva desaparició definitiva.”
“Gràcies, president Rodríguez. Bona tarda, senyories. Tornem a ser en un «déjà vu» on el Grup Popular redobla l’oportunisme i ens porta en aquest Ple la presa en consideració d’una nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial en els termes en què ens ha exposat el diputat Romaní Cantera. Parlo de redoblar l’oportunisme perquè aquesta modificació ja fou presa en consideració a la Cambra Alta, la setmana que aquí aixecàvem el veto del Senat a la llei d’amnistia. Desconeixem si ens trobem davant una anomalia legal, però aquesta dualitat de tramitació mana reconèixer que no sembla massa normal. De totes formes, esperem que, com va passar amb l’amnistia, avui el resultat també sigui diferent al del Senat i aquesta presa en consideració no prosperi.”
“Decía nuestra portavoz, Míriam Nogueras, al inicio de esta legislatura, que las cosas no volverían a ser como eran, y lo estamos cumpliendo, lo estamos cumpliendo negociando a la manera de Junts, sin hacer ruido, con todo el rigor, manteniendo nuestra posición, a menudo soportando la presión de los unos y los otros, y siempre, siempre, con la cláusula Cataluña sobre la mesa hasta cerrar el acuerdo. Estos son nuestros principios, estos son los principios de Junts per Catalunya. Y ¿saben qué, señorías? Si no les gustan, no tenemos otros. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!”
“Un hito histórico que se ha producido, que se ha alcanzado justamente en este momento, cuando Junts per Catalunya es determinante en Madrid, cuando Junts per Catalunya pone sus siete votos al servicio del país, haciendo así posible aquello que hasta ahora nos decían que era imposible. Lo saben ustedes bien, señorías. Junts tiene siete votos en esta Cámara, siete votos para hacer respetar y fortalecer a Cataluña con cada una de las leyes e iniciativas que le requieren.”
“De este modo, la pequeña y mediana empresa catalana tendrá voz y consolidará su participación en los foros de decisión, donde hasta la fecha había sido reiteradamente vetada. Hacía muchos años que uno de los pilares de la economía catalana, el de la pequeña y mediana empresa, reclamaba y trabajaba para disponer de una representación real justa y con voz propia allá donde se toman las decisiones que las afectan para defender la singularidad del tejido empresarial de nuestro país, Cataluña. Por eso, como decía hace unas semanas el presidente de PIMEC, Antoni Cañete, estamos ante un hito histórico.”
“Sin embargo, hoy, sin desmerecer ni una sola de las medidas contempladas en este real decreto ley que sabemos que darán respuesta, como les decía, a las necesidades de muchísimas personas, Junts per Catalunya queremos aprovechar esta intervención para poner en valor la modificación de la ley de creación del Consejo Económico y Social, así como la adaptación de su reglamento de organización y funcionamiento interno. Un cambio normativo que -- 14 of 56 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de junio de 2024 garantiza el derecho de la patronal catalana a formar parte del mismo, porque da cabida a las organizaciones empresariales que tienen la condición de más representativas en el ámbito autonómico.”
“Esta norma contempla una serie de medidas importantes que van desde establecer la prioridad aplicativa de los convenios autonómicos hasta la modificación del ingreso mínimo vital, pasando por la regulación de la negociación colectiva, asegurando la aplicación de los acuerdos o convenios más favorables para las personas trabajadoras. También la simplificación del subsidio por desempleo, la modificación del permiso de lactancia, la actualización del sistema de representación del sector de los artistas, la modificación del Estatuto Básico del Empleado Público para garantizar la conciliación familiar, así como una serie de mejoras en el nivel asistencial de la protección por desempleo, entre otros. Todas ellas, ciertamente medidas suficientemente importantes y, con toda seguridad, necesarias también para muchos catalanes.”
“Deia la nostra portaveu, Míriam Noguera, de l’inici d’aquesta legislatura, que les coses no tornarien a ser com eren. Estem complint. Estem complint negociant a la manera de Junts. Sense fer soroll. Amb tot el rigor. Mantenint la posició. Sovint aguantant la pressió d’uns i altres, i sempre, sempre, amb la clàusula Catalunya sobre la taula fins a tancar l’acord. Aquests són els nostres principis. Aquests són els principis de Junts per Catalunya. I saben què, senyories? Que si no els agraden, no en tenim d’altres. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Muchas gracias, presidenta Armengol. Buenos días. Buenos días, vicepresidenta segunda y ministra de Trabajo y Economía Social. Buenos días, señorías. Encaramos hoy el debate de la convalidación del Real Decreto Ley 2/2024 aprobado en el Consejo de Ministros del pasado 21 de mayo.”
“Feia molts anys que un dels pilars de l’economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s’ha produït, que s’ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.”
“Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l’adaptació del seu reglament d’organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l’àmbit autonòmic. D’aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada.”
“Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d’establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l’ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l’aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l’actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l’Estatut de l’Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans.”
“Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig.”
“Por lo tanto, en la tramitación legislativa —en caso de que prospere— negociaremos una vez más la cláusula catalana y presentaremos las correspondientes enmiendas para que no pase nada de lo que les acabo de anunciar y esta iniciativa acabe siendo una verdadera mejora. Gracias.”
“Y, por qué no decirlo, daríamos así también respuesta a una de las principales reivindicaciones de las movilizaciones que se produjeron el pasado mes de marzo, después de que un preso asesinara a Nuria López, cocinera de Mas d’Enric. En caso de que prospere esta toma en consideración, desde Junts per Catalunya ya les anunciamos que velaremos para que esta modificación, primero, no desvirtúe el modelo penitenciario catalán; en segundo lugar, que no represente una centralización encubierta que afecte a las competencias de la Generalitat, y, tercero, que no sea un lastre económico para el Govern de Catalunya, porque, como ha -- 11 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2024 pasado tantas veces, la mala financiación de su aplicación, si no está a la altura del aumento de coste que va a representar, generará un problema.”
“En el último periodo en que Junts tuvo responsabilidades en el Gobierno de la Generalitat, la consejera Ciuró — que anteriormente había sido diputada en esta Cámara— lideró desde el Departamento de Justicia la priorización de la formación, la estabilización y el diálogo con los funcionarios penitenciarios, así como sus representantes sindicales. Y lo hizo buscando soluciones en temas tan relevantes como la jubilación anticipada de los funcionarios de prisiones, la renovación de las condiciones laborales y, obviamente, la demanda de la condición de agentes de la autoridad; una condición que entonces, como ocurre hoy, desde Junts per Catalunya valorábamos y seguimos viendo como un reconocimiento a estos funcionarios; un reconocimiento que les igualaría a los docentes, agentes rurales, bomberos o al personal médico de la sanidad pública.”
“Este hecho en ningún caso debe estar reñido con lo que se propone hoy aquí. Las medidas que mencionaba conllevan y siguen conllevando un retorno social constatado en una menor reincidencia, pero es cierto también que exigen una mayor inversión, en particular por el tratamiento individualizado que se hace de los presos y presas. En este sentido, es imprescindible que el régimen previsto en el artículo 80 sea compatible con la creación de un cuerpo especial de funcionarios penitenciarios de la Generalitat de Catalunya, donde se asegure la necesaria vinculación de derechos y deberes, porque es evidente que nuestro modelo descansa en gran parte en los servidores públicos, que en las últimas cuatro décadas han demostrado su compromiso.”
“En este debate hay que tener presente también que nosotros siempre hacemos referencia al sistema de prisiones de Cataluña, conforme a las competencias que en materia penitenciaria asumimos en 1984 y que han configurado un modelo singular en lo que respecta al resto del Estado; un modelo de ejecución basado en los principios de rehabilitación y reinserción, donde quien persigue el delito no es quien se encarga del cumplimiento de la pena. Así pues, quien asume la ejecución penal y la rehabilitación no es la Consejería de Interior, sino la Consejería de Justicia. Este sistema, el catalán, es referente —como les decía— por centrar precisamente la ejecución penal en la rehabilitación y la reinserción, minimizando la intervención coercitiva y favoreciendo los terceros grados y la libertad condicional.”
“Más allá de nuestro programa, personas con responsabilidades penitenciarias en la Administración de Justicia de la Generalitat de Catalunya en distintos momentos han hecho valoraciones positivas de las iniciativas que han perseguido esta finalidad que hoy volvemos a tener sobre la mesa. Personas muy cercanas políticamente a un servidor, como Sergi Blàzquez, que fue secretario de Medidas Penales y a quien agradezco la colaboración y las aportaciones que me ha hecho en la preparación de esta intervención. Pero otros, también vinculados a opciones políticas, a menudo no han visto la medida con buenos ojos, como el actual secretario de Medidas Penales, Reinserción y Atención a la Víctima, el señor Amand Calderó, lo que ratifica la transversalidad de dicha iniciativa.”
“Durante la anterior legislatura, una proposición del mismo grupo, con un texto prácticamente calcado, ya fue tomada en consideración en esta misma Cámara con el voto favorable de Junts per Catalunya, defendido con gran rigor por nuestro compañero y entonces diputado Josep Pagès. Hay que decir que en nuestro programa electoral del 23-J, en el punto relacionado con las mejoras de las condiciones laborales de los funcionarios y el personal laboral de prisiones, recogíamos como medida destacada la de promover las modificaciones legislativas necesarias para reconocer al colectivo de los funcionarios de prisiones catalanes la condición de agentes de la autoridad.”
“-- 10 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2024 Per tant, en la tramitació legislativa, en cas de prosperar, negociarem un cop més la clàusula catalana, i presentarem les corresponents esmenes perquè no passi res del que els acabo d’anunciar i aquesta iniciativa acabi sent una veritable millora. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Se ha iniciado este Pleno con el debate de la toma en consideración de la modificación de la Ley 1/1979, para reconocer a efectos legales el carácter de agentes de la autoridad a los funcionarios de prisiones. Como han dicho ya todos los grupos que han intervenido antes de mí, esta no es la primera vez que se tramita una modificación en este sentido.”
“Donaríem també, per què no dir-ho, resposta a una de les principals reivindicacions de les mobilitzacions que es van produir el passat mes de març, després que un pres assassinés la Núria López, cuinera de Mas Enric. En cas que prosperi aquesta presa en consideració, des de Junts per Catalunya ja els anunciem que vetllarem perquè aquesta modificació, primer, no desvirtuï el model penitenciari català; segon, no representi una centralització encoberta que afecti a les competències de la Generalitat, i tercer, perquè no sigui un llast econòmic pel Govern de Catalunya. Perquè, com ha passat tantes vegades, el mal finançament de la seva aplicació, si no està a l’alçada de l’augment de cost que representarà, doncs generarà un problema.”
“Mirin, en el darrer període que Junts vam tenir responsabilitats en el Govern de la Generalitat, la consellera Ciuró, que anteriorment havia estat diputada d’aquesta cambra, va liderar des del Departament de Justícia la priorització de la formació, de l’estabilització i el diàleg amb els funcionaris penitenciaris i amb els seus representants sindicals. I ho va fer buscant solucions en temes tan rellevants com la jubilació anticipada dels funcionaris de presons, la renovació de les condicions laborals i, evidentment, la demanda de la condició d’agents de l’autoritat, una condició que llavors, com passa avui, des de Junts per Catalunya, vèiem i continuem veient com un reconeixement a aquests funcionaris, un reconeixement que els igualaria als docents, els agents rurals, els bombers o el personal mèdic de la sanitat pública.”
“Les mesures que els deia han comportat i comporten un retorn social constatat en una menor reincidència. Però també és cert que, alhora, exigeixen una major inversió, especialment pel tractament individualitzat que es fa dels presos i les preses. En aquest sentit, és imprescindible que el règim previst a l’article 80 sigui compatible amb la creació d’un cost especial de funcionaris penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, on s’asseguri la necessària vinculació dels drets i deures. Perquè és evident que el nostre model descansa, en bona part, en els servidors públics que durant aquestes quatre dècades han demostrat el seu compromís.”
“En aquest debat, també cal tenir present que nosaltres sempre fem referència al sistema de presons de Catalunya d’acord amb les competències que en matèria penitenciària vam assumir el 1984 i que han configurat un model singular en relació a la resta de l’estat. Un model d’execució basat en els principis de rehabilitació i reinserció, on qui persegueix el delicte no és qui s’encarrega del compliment de la pena. Així, qui assumeix l’execució penal i la rehabilitació no és la Conselleria d’Interior, sinó la Conselleria de Justícia. Aquest sistema, el català, és referent, com els deia, per això mateix, per centrar l’execució penal en la rehabilitació i la reinserció, minimitzant la intervenció coercitiva i afavorint els tercers graus i la llibertat condicional. I aquest fet no ha d’estar, en cap cas, renyit amb el que es proposa avui.”
“Més enllà del nostre programa, persones amb responsabilitats penitenciàries a l’Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en diferents moments, han fet valoracions positives de les iniciatives que han perseguit aquesta finalitat que avui tornem a tenir sobre la taula, persones molt properes, políticament, al que els parla, com en Sergi Blàzquez, que va ser secretari de Mesures Penals, i a qui agraeixo la col·laboració i les aportacions que m’ha fet per preparar aquesta intervenció. Però també d’altres vinculades a opcions polítiques que sovint no han vist la mesura amb bons ulls, com l’actual secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, el senyor Amand Calderó, el qual ratifica la transversalitat de la iniciativa.”
“Val a dir que, en el nostre programa electoral del 23-J, en el punt relacionat amb les millores de les condicions laborals dels funcionaris i el personal laboral de presons, recollíem com a mesura destacada la de promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d’agents de l’autoritat.”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Hem iniciat aquest ple amb el debat de la presa en consideració de la modificació de la Llei 1/1979 per reconèixer a efectes legals el caràcter d’agents de l’autoritat als funcionaris de presons. Com han dit, jo crec, tots els grups que han intervingut abans que jo, aquesta no és la primera vegada que es tramita una modificació en aquest sentit. Així, durant l’anterior legislatura, una proposició del mateix grup, amb un text pràcticament calcat, ja va ser presa en consideració en aquesta cambra amb el vot favorable de Junts per Catalunya, defensat amb gran rigor pel nostre company, el diputat llavors, Josep Pagès.”
“Sí, a pesar de esto votaremos a favor, y lo haremos con la mirada puesta en nuestra propuesta, que, como les decía, entendemos que dará mejores herramientas para responder al problema de la multirreincidencia. Muchas gracias.”
“Todos ustedes saben bien, porque lo repetimos siempre que tenemos la oportunidad, que la gente de Junts per Catalunya nos creemos aquella premisa democrática que ayer de forma tan solemne recordaba el flamante nuevo presidente del Parlamento de Cataluña, el molt honorable Josep Rull i Andreu, citando a la presidenta Forcadell cuando dijo que en un parlamento tiene que poderse hablar de todo. Es por esto también, porque tiene que poderse hablar de todo, por lo que hoy votaremos a favor de la toma en consideración de esta proposición de ley, aunque la propongan los promotores de la prisión por hablar de libertad en el Parlamento de Cataluña.”
“Pero esto no nos detuvo y a principios de abril nuestro grupo registró una proposición, trabajada a fondo y a conciencia por nuestra diputada Marta Madrenas, que en cuanto a multirreincidencia pensamos que da una respuesta más amplia que la que nos presentan hoy los populares, y lo hace porque va más allá de la modificación del Código Penal, contemplando también la mejora de los recursos judiciales a nivel humano y de registros administrativos, así como estableciendo la posibilidad de que las administraciones locales puedan ejercer la acción penal en los casos de multirreincidencia, se entiende que sin perjuicio de la que corresponde al Ministerio Fiscal.”
“De ahí que en los últimos meses en Junts per Catalunya hemos abordado con profundidad el fenómeno de la multirreincidencia con la finalidad de encontrar soluciones, tanto en términos de seguridad como de salud democrática. En ese sentido, el pasado mes de diciembre nuestro portavoz adjunto en esta Cámara, el diputado Cruset, ya advirtió en sesión de control de la problemática al ministro Bolaños, que, por cierto, haciendo gala de su lejanía de lo que sucede en la calle, negaba la problemática.”
“Ante esta situación, el responsable de la Policía de Cataluña ha manifestado en varias ocasiones en los últimos meses que es necesario actuar en diversos frentes para evitar la inseguridad generada ante esta situación. Uno de estos frentes es el de la reforma del Código Penal, porque, en palabras suyas, con el anterior no se han obtenido los resultados esperados en cuanto a la lucha contra la multirreincidencia. En Cataluña vemos el derecho a la seguridad como un derecho fundamental de las personas vinculado a los conceptos de dignidad y libertad. Además, estamos convencidos de que, si no tratamos con rigor el fenómeno de la multirreincidencia, lo que hacemos es armar el discurso y los postulados de la extrema derecha, que sabemos que son un peligro para cualquier sociedad que se considere democrática y de progreso.”
“Más allá de la capital de nuestro país, desde 2021 en el mundo local catalán se ha puesto de manifiesto y se ha denunciado muchas veces la alarma social y la inseguridad que genera en muchos de esos municipios un reducidísimo grupo de personas autoras de delitos poco graves, especialmente hurtos. Nos referimos a personas identificables -- 26 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2024 y detenidas de manera recurrente por los cuerpos policiales, pero que, una vez puestas a disposición judicial, recuperan de inmediato la libertad y, así, la actividad delictiva con total impunidad. De este modo aumenta la indignación, pero sobre todo el miedo y la sensación de vulnerabilidad de la ciudadanía.”
“En el mismo sentido, los Mossos d’Esquadra y la Guardia Urbana de Barcelona hicieron público hace más de un año el informe de valoración del Plan Tremall, esto es, el plan de acción contra la multirreincidencia de 2022, que se cerró con la detención de 283 personas multirreincidentes detenidas 2270 veces y que acumulaban 5602 hechos delictivos, principalmente hurtos. En 2023, el mismo informe del Plan Tremall elevaba a 526 los delincuentes multirreincidentes en Barcelona, 526 multirreincidentes responsables de 6169 delitos, la mayoría de los cuales eran de nuevo hurtos, pero también robos con violencia.”
“Esta percepción de la ciudadanía la confirman los datos policiales, que identifican a individuos, pero también a grupos organizados, que viven de la práctica sistemática del hurto, sabiéndose impunes. Así, el pasado mes de febrero de este año el comisario jefe de la Policía catalana, Eduard Sallent, advertía de que la delincuencia había crecido un 8 % en Barcelona y un 6 % en el conjunto de Cataluña, y se detectó, entre otros, un incremento significativo de la multirreincidencia en los hurtos.”
“Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy abordamos la toma en consideración de una proposición de ley en materia de multirreincidencia en delitos de hurto y estafa para adaptarlo a las sentencias del Supremo 481/2017 y 684/2019 y así intentar solucionar lo que las reformas de 2015 y 2022 no supieron recoger bien. A nosotros no se nos escapa que en muchos pueblos y ciudades de Cataluña, pero también en el ámbito rural y en el de las vías rápidas, la multirreincidencia ya está presente, y no solo está presente, sino que además se percibe como uno de los problemas más importantes de seguridad pública por la ciudadanía y, por tanto, también por muchos alcaldes y alcaldesas de nuestro país.”
“Saben bé tots vostès, perquè ho repetim sempre que en tenim l’oportunitat, que la gent de Junts per Catalunya ens creiem aquella premissa democràtica que ahir de forma tan solemne recordava el flamant nou president del Parlament de Catalunya, el molt honorable Josep Rull i Andreu, citant a la presidenta Forcadell quan va dir que en un Parlament s’ha de poder parlar de tot. És per això també, perquè s’ha de poder parlar de tot, que avui votarem a favor de la presa en consideració d’aquesta proposició, malgrat que la proposin els promotors de la presó per parlar de llibertat en el Parlament de Catalunya. Sí, malgrat això, votarem a favor, i ho farem amb la mirada posada a la nostra proposta que, com els deia, entenem que donarà millors eines a l’hora de respondre a la problemàtica de la multireincidència. Moltes gràcies.”
“Però això no ens aturà, i a començaments d’abril, el nostre grup registrà una proposició, treballada a fons i a consciència per la nostra diputada Marta Madrenas, que, pel que fa a multireincidència, entenem, dona una resposta més ampla a la que els populars avui ens presenten. I ho fa perquè va més enllà de la modificació del Codi Penal, i contempla també la millora dels recursos judicials a nivell humà i de registres administratius i estableix la possibilitat que les administracions locals puguin exercir l’acció penal en els procediments de casos de multireincidència, s’entén, sense perjudici de la que correspon al Ministeri Fiscal.”
“A més, estem convençuts que no tractar amb rigor el fenomen de la multireincidència el que fa és armar el discurs i els postulats de l’extrema dreta, que, sabem, són un perill per qualsevol societat que es vulgui democràtica i de progrés. Per això, els darrers mesos, a Junts per Catalunya hem abordat amb profunditat el fenomen de la multireincidència amb la finalitat de trobar-hi solucions, tant en termes de seguretat com en termes de salut democràtica. I en aquest sentit, el passat mes de desembre, el nostre portaveu adjunt en aquesta Cambra, el diputat Cruset, ja advertia en sessió de control de la problemàtica al ministre Bolaños, que, per cert, fent gala de la seva llunyania del que passa al carrer, negava la problemàtica.”
“Augmenten així la indignació, però sobretot la por i la sensació de vulnerabilitat de la ciutadania. Davant aquesta situació, el responsable de la Policia de Catalunya ha manifestat en vàries ocasions els darrers mesos que cal actuar en diversos fronts a l’hora d’evitar la inseguretat que genera aquesta situació. Un d’aquests fronts és el de la reforma del Codi Penal, perquè, en paraules seves, amb l’anterior no s’han obtingut els resultats esperats pel que fa a la lluita contra la multireincidència. A Catalunya veiem el dret a la seguretat com un dret fonamental de les persones lligat als conceptes de dignitat i llibertat.”
“El 2023, el mateix informe del Pla Tremall elevava a 526 els delinqüents multireincidents a Barcelona, 526 multireincidents responsables de 6169 delictes, la majoria, un cop més, furts, però també robatoris violents. Més enllà de la capital del nostre país, des del 2021, el món local català ha posat de manifest i ha denunciat en nombroses ocasions l’alarma social i la inseguretat que generen en molts dels seus municipis un -- 25 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2024 reduïdíssim grup de persones, autores d’onades de delictes poc greus, especialment furts. Parlem de persones identificables i recurrentment detingudes pels cossos policials, però que un cop posades a disposició judicial, recuperen amb immediatesa la llibertat i, amb aquesta, l’activitat delictiva amb total impunitat.”