Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 10 of 24.
“I, finalment, SUMAR és Govern d’Espanya. Si volen impulsar un marc regulador sòlid, tenen les eines per fer-ho: decrets, regulacions sectorials i instruccions. Una PNL és un instrument útil per a l’oposició. Quan la presenta un partit de govern, el que demostra el que demostra és manca de voluntat d’executar. I, en el context actual, amb incompliments reiterats dels acords per part dels socis de govern, ja vam advertir que no continuaríem facilitant la governabilitat. Si un govern no compleix amb Catalunya, tampoc pot esperar el suport de Junts. Muy buenas tardes a todo el mundo. Gracias, presidenta. Señora diputada, la proposición que nos presenta acierta en el diagnóstico, pero nosotros creemos que no ofrece soluciones a lo que ocurre realmente en el mercado inmobiliario digital.”
“I això és molt greu perquè a Catalunya tenim competències en habitatge, en consum, en comerç digital i en governança tecnològica. La Generalitat ja disposa d’eines pròpies per protegir consumidors i intervenir quan un portal perjudica ciutadans o territoris. I amb aquesta PNL, però, volen que tot passi a dependre de Madrid. No és eficient, això. No és necessari i no és respectuós amb l’autogovern de Catalunya. Un altre aspecte que a Junts ens grinyola: que les càrregues administratives i les auditories que es proposen les podran assumir les grans plataformes, segur. Però les iniciatives petites, les start-ups catalanes, les plataformes locals, no podran. Una regulació que només poden complir els gegants, reforça monopolis i debilita la competència real. La PNL, lluny de corregir-ho, això ho empitjora.”
“El que cal és implementar bé la normativa europea i no reinventar un sistema paral·lel, perquè nosaltres creiem que calen menys capes i això suposaria més eficàcia. I és sorprenent o no crec que li sorprengui perquè, fins i tot, el seu propi soci de govern, el PSOE, amb l’esmena que li han presentat, coincideix en això i li va canviant el redactat afirmant que, de fet, el que s’ha de garantir és el compliment de la normativa existent i que nosaltres hi estem absolutament d’acord. Potser al final no anem tan desencaminats. Un altre problema, i que per a Junts és central aquest, és que aquesta PNL recentralitza, un cop més, en aquest Congrés, recentralitza competències. Concentra tota la supervisió a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i no preveu cap, zero, cap, cap paper, cap, a les comunitats autònomes.”
“La PNL ho denuncia, és cert, però no proposa cap mesura concreta per evitar-ho. En resum, és un text que enumera problemes però no acaba donant solucions operatives. Per altra banda, la PNL també duplica normes que ja existeixen. Europa ja ha aprovat la l’AI Act, la DSA, la DMA i altres regulacions que estableixen auditories, explicabilitat, controls de risc, transparència, responsabilitat humana. Són totes aquestes lleis, la de la intel·ligència artificial, la dels serveis digitals, la dels mercats digitals, que ja existeixen, que ja és dret europeu, és a dir, és el nostre dret. Ja és aplicable directament aquí. Aquesta PNL no aporta res que no estigui ja regulat pel dret europeu. Simplement afegeix una capa de burocràcia estatal que duplica el què ja ha regulat Brussel·les.”
“I és cert, vostè ho diu, molts algoritmes amaguen anuncis de municipis petits o de zones amb molt poca demanda o que tenen més dificultats, o de persones grans que no tenen l’habilitat digital per fer bones fotos o bons anuncis. I això no és un detall. És un biaix que afecta les oportunitats reals de totes aquestes persones. I aquesta PNL ho menciona, sí, però no incorpora cap mecanisme efectiu per detectar ni corregir aquests biaixos. -- 38 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de noviembre de 2025 Un altre, els algoritmes poden tensionar els preus, sí. Els algoritmes en ocasions poden recomanar, fins i tot, imports més alts quan detecten més demanda i això no és teoria econòmica, és una pràctica. I que, efectivament altera el mercat, pot encarir l’habitatge i no és desitjable.”
“Primer problema, vostè s’ha referit a alguns. D’altres, que avui un ciutadà que publica un anunci en un portal tot de cop li baixa o li puja i no sap quina és la causa sense cap mena de transparència. No rep cap mena d’explicació clara o que pugui entendre ell, i això pot fer que sigui o més difícil vendre o llogar, tant pel venedor com pel comprador, que alteri preus, efectivament, o que pagui visibilitat extra sense saber si era necessari o no era necessari. I a la PNL vostè ens parla de més transparència i hi estem d’acord, però no obliga a cap explicació individual ni entenedora per als usuaris. Per tant, el problema continuaria igual. Un altre, plantegen com eliminar la discriminació social o territorial, no?”
“Molt bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Senyora diputada, la proposició que ens presenta encerta el diagnòstic, però nosaltres creiem que no dona solució al que passa realment al mercat immobiliari digital. A Junts coincidim amb part del què ha explicat vostè, que els algoritmes dels portals poden ser opacs en ocasions, que poden distorsionar el mercat, que poden perjudicar, perjudiquen a persones concretes. Ara bé, que el diagnòstic sigui correcte, que nosaltres creiem que sí, no vol dir que la solució que es planteja sigui l’adequada. De fet, vostè s’hi ha referit una mica parcialment i ha dit que, és clar, que la van presentar fa un any i és veritat perquè hi han hagut canvis. Aquesta PNL, tal com està formulada, no resol els problemes reals i en alguns casos, i ara els hi faré notar, fins i tot els pot empitjorar una mica.”
“No se puede sobrecargar la vivienda con impuestos para titulares, no se puede convertir en especulador a cualquier propietario, no se puede castigar a quien quiera ampliar la oferta y no se puede hacer ver que una acumulación de leyes sustituirá lo que solo se puede resolver con una ampliación sostenida del parque público. Porque la vivienda es el sostén de la vida cotidiana, familiar y futura, y si la política no sirve para mejorar eso, no servirá de nada. Muchas gracias.”
“La vivienda ha terminado por convertirse en una competición del populismo de titulares, aprovechándose de la buena fe de las personas que necesitan pisos y creando una expectativa de solución que nunca llega. Queremos que se recoja nuestra propuesta de ayudar a los jóvenes para acceder a una vivienda. El resto de las medidas no las vemos tan factibles. Precisamente por la gente tenemos que trabajar con rigor y con estabilidad jurídica, dando incentivos que impulsen la oferta, construyendo un parque público real, movilizando la vivienda para el alquiler asequible, no espantándola, y sobre todo hay que tener respeto a los jóvenes y a las familias que buscan estabilidad y que buscan piso, y a los pequeños propietarios que solo quieren aportar vivienda al mercado sin que se los trate como a delincuentes.”
“Algunas, como Primero H, por ejemplo, hacen lo que todos querríamos que se hiciera: alquiler asequible, rehabilitación profunda o alquiler temporal para personas muy vulnerables. Eliminar incentivos de forma indiscriminada puede tener un efecto indeseado, como expulsar a inversores que sí están dispuestos a contribuir al alquiler asequible, mientras que los grandes especuladores, los reales, no se ven verdaderamente afectados. Lo hemos dicho muchas veces, si no hay arrendadores, no habrá arrendatarios. Esta propuesta llega una semana después de que Podemos propusiera un 40 % de reducción de los alquileres por ley y después de unas semanas de anuncios de medidas estridentes imposibles.”
“Los grandes actores acumulan decenas y decenas de viviendas, y se esconden en sociedades, y van a esquivar esta medida. Lo saben todos. En cambio, sí va a afectar sobre todo a los ciudadanos que quieren comprar un piso para ponerlo en alquiler, precisamente a los que no son especuladores. Por otro lado, también nos preocupa que esta propuesta parte de un diagnóstico incompleto. La expulsión vecinal no pasa por que una persona tenga tres pisos. Pasa por los precios excesivos provocados por una enorme presión de demanda, déficit e inseguridad jurídica que reduce todavía más la demanda, y por la inexistencia de un parque público mínimamente robusto. Además, no creemos que un impuesto resuelva ninguno de estos factores de fondo. Y también tenemos reservas en cuanto al trato por igual a todas las socimis. No todas operan igual.”
“Sin este parque público robusto, ninguna política de alquiler funcionará, no se podrán modular los precios, no se podrá proteger ni a las familias ni a los jóvenes. Sin parque público, cualquier medida es cosmética, como era cosmética la medida de los comunes en el Ayuntamiento de Barcelona, con la reserva del 30 % para vivienda pública. Tenían que generar miles de viviendas cada año, pero treinta y una ha sido el resultado testimonial desde el 2018. Ya lo ven, la distancia entre el populismo y la realidad es inmensamente grande. -- 25 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de noviembre de 2025 Y llegamos a la propuesta de hoy. Nosotros tenemos dudas serias de que esta ley vaya a hacer frente a la especulación y a la expulsión vecinal. ¿Un impuesto en la segunda vivienda realmente va a poner fin a la especulación real?”
“Durante meses se nos ha dicho aquí mismo que la regulación y la contención de alquileres funcionan, pero esta semana, por fin, se han publicado los datos del departamento de vivienda. ¿Y qué nos dicen? Que en el segundo trimestre de 2025 han disminuido sustancialmente los contratos de alquiler y que ha aumentado el precio de alquiler en toda Cataluña. Todo eso mientras el Gobierno Sánchez y el Gobierno Illa y sus socios insistían en que la situación mejoraba en Cataluña. Los Gobiernos no pueden esconder los datos ni retrasarlos deliberadamente. Hay que rendir cuentas de forma honesta y no engañar. La ciudadanía tiene derecho a saber el resultado nefasto de las políticas que los socialistas y los comunes están implementando. En cuarto lugar, el parque público sigue siendo la gran asignatura pendiente.”
“El especulador busca beneficios inmediatos y rápidos, sin preocuparse en absoluto de su impacto humano ni social, y estos no son los pequeños propietarios ni las familias que han ahorrado toda la vida ni la gente que compra una vivienda y la pone en alquiler para complementar su renta o su pensión. Este relato solo ha servido para generar hostilidad, confusión y mucho miedo, y, sobre todo, y más importante, no ha creado ni una sola vivienda nueva. Trasladar a los vecinos y pequeños arrendadores las responsabilidades sociales y de vivienda, que corresponderían a la Administración, es el síntoma más claro de un Gobierno absolutamente impotente. En tercer lugar, los datos desmontan sus últimos relatos triunfalistas.”
“Todo incompatible con la estabilidad. En un panorama de inestabilidad, ¿quién se mueve como pez en el agua? Pues los grandes fondos, que pueden permitirse equipos jurídicos potentes. Y queda completamente desprotegido el pequeño propietario, que ve cómo las normas de juego cambian cada vez que trata de poner en alquiler una vivienda. ¿Y todo este caos ha servido para resolver el problema o ya pueden asumir que tanta inseguridad jurídica está agravando el problema de los precios desorbitados y la falta de vivienda? En segundo lugar, hay que acabar con la criminalización del propietario, que se usa como arma política. El populismo ha instalado un relato que dice que cualquier persona que pone un piso que tiene en alquiler es un especulador, y no es verdad.”
“Hoy volvemos a hablar de vivienda y, cuando lo hacemos, hablamos de lo que es probablemente el principal fracaso de las políticas públicas socialistas de los últimos años. Un fracaso que no es fruto del azar, sino de una improvisación continuada y de una absoluta falta de estrategia. Nos han hartado de denuncias y ocurrencias, pero lo que ocurre es que la vivienda es más inaccesible hoy que antes. Solo hay que buscar piso para comprobarlo. Si quieren ser honestos con la gente, tienen que decir eso. En primer lugar, hay que constatar el desorden legislativo en el que vivimos en estos últimos años. Entre Cataluña y España hemos tenido una inflación inédita. Es una montaña rusa legislativa. No es política pública. Cada seis meses un cambio: nueva definición de gran tenedor y de zona tensionada, nuevo impuesto...”
“No espantar-lo i, sobretot, que el respecte. Respecte als joves que busquen pis, a les famílies que volen estabilitat, els petits propietaris que només volen aportar habitatge al mercat sense ser tractat de delinqüents, No es pot governar l’habitatge a cop d’impost ni de titular. No es pot confondre acumulació especulativa en qualsevol propietari. No es pot castigar a qui vol ampliar l’oferta i no es pot fer veure que una acumulació de lleis substituirà el que només es pot resoldre amb una acumulació sostinguda i decidida del parc públic. Perquè l’habitatge és sobretot, una qüestió de vida, de vida quotidiana, de vida familiar, de vida futura. I si la política no serveix per millorar això, de res serveix. Moltes gràcies. Muchas gracias, buenas tardes.”
“I segur que una setmana abans d’un nou anunci de mesures -- 24 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de noviembre de 2025 estridents i impossibles. L’habitatge s’ha acabat convertint en una competició de populisme, de titulars, aprofitant-se de la bona fe de la gent que necessita pis i se li generen unes expectatives de solució que mai no arriben. Dit això, celebrem que es reculli la nostra proposta també fa temps d’ajudar els joves a accedir a la compra amb mesures fiscals favorables, amb algun canvi, cert, però ho veiem útil per a la gent. La resta no tant. I és que és precisament per a la gent que hem de treballar amb rigor. Donar estabilitat jurídica, posar incentius que fomentin l’oferta, construir el parc públic real, planificar a llarg termini, mobilitzar habitatge cap al lloguer assequible.”
“I, finalment, també tenim recels respecte al tractament que es proposa per a totes les SOCIMIS per igual. No totes operen igual. Algunes, com primero OAC, per exemple, de fet fan exactament tot el que tots voldríem que es fes. Lloguer assequible, rehabilitacions profundes, habitatge temporal per a persones amb extrema fragilitat. Eliminar incentius de manera indiscriminada pot tenir un efecte indesitjat. Expulsar inversors que sí estan disposats a contribuir al lloguer assequible, mentre que els grans especuladors, els que especulen de veritat, no en surtin especialment afectats. I ho hem dit moltes vegades, moltes. Si no hi ha arrendadors, no hi haurà llogaters. Mirin, aquesta proposta arriba una setmana després que Podemos proposés reduir el 40 % del preu de tots els lloguers per llei.”
“Els grans actors, els que concentren desenes i desenes d’habitatges i operen a través de múltiples societats, s’adaptaran fàcilment i esquivaran aquesta mesura i això ho sabem tots. En canvi, si acabarà afectant sobretot als ciutadans que volen comprar un pis per destinar-lo a lloguer, és a dir, precisament els que no són especuladors. En segon lloc, també ens preocupa que aquesta proposta parteix d’un diagnòstic incomplet. L’expulsió veïnal no passa perquè una persona tingui tres pisos, passa pels preus excessius provocats per una enorme pressió en la demanda, dèficit d›oferta, inseguretat jurídica que encara es redueix més. I, sobretot, per la inexistència d’un parc públic mínimament robust. Temem que un impost no resolgui cap d’aquests factors de fons.”
“Sense el parc públic no es poden protegir ni les famílies ni els joves. Sense parc públic qualsevol mesura és cosmètica. Com cosmètica era la mesura dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona, amb la reserva del 30 % per a habitatge protegit que havia de generar centenars d’habitatges cada any, però el resultat ha estat testimonial: només 31 des del 2018. Ja ho veuen, la distància entre el populisme i la realitat és immensament gran. I arribem a la proposta d’avui. Nosaltres tenim dubtes seriosos que amb aquesta llei es posarà, com diuen, fi a l’acumulació especulativa i a l’expulsió veïnal. Un impost sobre la tercera vivenda frenarà l’acumulació especulativa real?”
“Però aquesta setmana, finalment, s’han publicat les dades del Departament d’Habitatge i què ens diuen? Que el segon trimestre del 2025 han disminuït substancialment els contractes de lloguer i han augmentat el preu de lloguer a tot arreu de Catalunya. Tot això mentre el Govern Sánchez i el Govern Illa i els seus socis insistien que la situació millorava a Catalunya. Els governs no poden amagar les dades ni retardar-les deliberadament. Han de retre comptes de forma honesta i no enganyar. La ciutadania té dret a saber el resultat nefast de les polítiques que els socialistes i comuns estan implementant. En quart lloc, el parc públic continua sent la gran assignatura pendent. Sense un parc públic robust, cap política de lloguer funcionarà. Sense un parc públic no es poden modular els preus.”
“L’especulador persegueix beneficis immediats i ràpids, sense preocupar-se en absolut del seu impacte en l’humà, en allò social. I aquests no són els petits propietaris ni les famílies que han estalviat tota la vida, ni la gent que compra un habitatge i el posa a llogar per ajudar o complementar la seva renda o, més endavant, la seva pensió. Aquest relat només ha servit per generar hostilitat, confusió i molta por. I, sobretot, i el més important, que no ha creat ni un sol habitatge nou. Traslladar els veïns i els petits arrendadors les responsabilitats socials i d’habitatge que correspondrien a l’administració és el símptoma més clar d’un govern absolutament impotent. En tercer lloc, les dades desmunten els darrers relats triomfalistes. Durant mesos se’ns ha dit aquí mateix que la regulació i la contenció de rendes funcionen.”
“Nova definició de gran tenidor, nou criteri de zona tensada, nou impost. Tot plegat és incompatible amb l’estabilitat i en un panorama d’inestabilitat qui s’hi mou com peix a l’aigua? Els grans fons que poden permetre’s equips jurídics potents. I qui queda completament desprotegit és el petit propietari, que veu com les regles del joc canvien cada cop que intenta posar un habitatge a lloguer. I és legítim preguntar-se tot aquest desori ha servit per resoldre el problema? O ja poden assumir que tanta inseguretat jurídica està reduint encara més l’oferta i mantenint els preus desorbitats? En segon lloc, he de denunciar la criminalització del propietari que s’usa com a arma política. El populisme ha instal·lat un relat que diu que qualsevol persona que tingui un pis i el posi a lloguer és un especulador. I no, això no és veritat.”
“Moltes gràcies. Bona tarda. Avui tornem a parlar d’habitatge i quan ho fem parlem del que és probablement el principal fracàs de les polítiques públiques socialistes dels darrers anys. Un fracàs que no és fruit de l’atzar, sinó -- 23 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de noviembre de 2025 d’una improvisació continuada i d’una absoluta manca d’estratègia. Ens han atipat d’anuncis i d’ocurrències, però la realitat és tossuda. l’Habitatge és més inaccessible avui que ahir. Només cal buscar pis per comprovar-ho. Si volen ser honestos amb la gent això ho haurien de dir. En primer lloc, caldria constatar el desori legislatiu en què vivim. Aquests darrers anys entre l’Estat i Catalunya, els ciutadans hem patit una inflació normativa inèdita. Això no és política pública. Això és una muntanya russa legislativa. Cada sis mesos un canvi.”
“Y hay que hacerlo ampliando el apoyo a los ayuntamientos ―es la única manera―, que son los que sostienen el día a día de las políticas públicas mientras esperan que Madrid cumpla con lo que les promete. O sea, que si el Gobierno español quiere continuar gobernando sin cumplir, sin escuchar a Cataluña y ―permítanme decirlo― también sin el apoyo de Junts, quizá tendrá que empezar a pensar cómo lo hará. Nosotros, mientras tanto, seguiremos defendiendo lo que siempre hemos defendido, los derechos, la dignidad y la autonomía de las personas con discapacidad; y, a la vez, los derechos, la dignidad y el autogobierno de nuestro país, de Cataluña. Muchas gracias.”
“En Junts sabemos que defender y ampliar los derechos de las personas con discapacidad nos dignifica como sociedad; que una sociedad que cuida y que hace accesibles los espacios, los servicios y la movilidad es una sociedad más justa, más democrática y más humana; que garantizar la autonomía de una persona con discapacidad no es solo un acto de justicia individual, sino una expresión de civilización colectiva, porque la manera en que tratamos a los colectivos más vulnerables define el nivel moral y político de una sociedad; pero también sabemos que multar no es suficiente ni mucho menos. La sanción es necesaria, pero si queremos que tenga efectos reales, hay que educar, sensibilizar y tener presencia policial. Presencia de los agentes municipales y campañas sostenidas.”
“Tampoco podemos ignorar el vacío legal que afecta a las zonas privadas de uso público, como aparcamientos de hospitales, equipamientos deportivos o equipamientos comerciales, donde la ley actual no tiene ningún efecto. Si realmente se quieren proteger los derechos de las personas con discapacidad, habrá que hablar con el sector privado y con los municipios.”
“Eso no solo es una cuestión técnica, es una falta política y moral con los millones de personas con discapacidad que esperan soluciones concretas. En cuanto a las competencias, hay que recordar que en Cataluña ejercen sus competencias las ejecutivas en materia de tránsito a través del Servicio Catalán de Tránsito, que sufre una dependencia estructural del Estado, que es quien legisla y fija las sanciones. Y desde Junts defendemos que Cataluña debería poder adaptar estas normas a su realidad social y territorial. Es una cuestión de respeto. Por eso queremos que se garantice la capacidad de decisión y de adaptación desde Cataluña y desde los municipios especialmente.”
“Eso es proteger al colectivo y hacer justicia. -- 25 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de octubre de 2025 Y si hablamos de justicia, no podemos ignorar que el Reino de España tiene muchas asignaturas pendientes en esta materia. Acaban de hacer autobombo ahora mismo de lo que están haciendo, lo cual resulta un poco indecente ―si me lo permiten― cuando el Comité de Derechos de las Personas con Discapacidad de la ONU, en sus observaciones de Ginebra de 2023, ya les advertía de la falta de bienes reales en la accesibilidad universal y el cumplimiento insuficiente de la Convención. Además, el Gobierno español, que presume de tanta sensibilidad social, todavía no ha desarrollado el Plan Estatal de Accesibilidad Universal previsto desde hace años. Es decir, hablamos de muy buenas palabras, pero sin ninguna hoja de ruta efectiva.”
“¿Tenemos que recordarles que se comprometieron con nosotros, con Junts, para que los ayuntamientos pudieran utilizar los remanentes de tesorería para ello y que el PSOE y SUMAR lo están incumpliendo flagrantemente? En Junts no nos cansaremos de reivindicar a los ayuntamientos como primera línea de servicio público, y nos preocupa que esta ley no venga acompañada de un apoyo leal ni de un reconocimiento de esta realidad municipal. Por otro lado, creemos que es necesario afrontar a la vez el uso fraudulento de las tarjetas de discapacidad. Cada vez hay más casos de uso indebido de tarjetas falsas o prestadas. Es un comportamiento especialmente reprobable porque es aprovecharse de un derecho de quien realmente lo necesita. Creemos que hay que sancionar específicamente y de forma más severa estos casos, incluso con la retirada del distintivo.”
“A nuestro entender, el principal problema no es el importe de la sanción, es la falta de plazas adaptadas, la falta de coordinación entre Administraciones y, sobre todo, la enorme dificultad de los ayuntamientos para poder controlar y garantizar el cumplimiento de la norma por culpa de la histórica falta de recursos que sufren. Al final, los que tienen que hacer cumplir estas leyes son los municipios: son los ayuntamientos los que señalizan, controlan y sancionan, son los policías locales los que afrontan cada día conductas incívicas y son los gobiernos locales los que a menudo no disponen de los recursos humanos ni materiales para hacerlo de forma eficaz.”
“Esta cuestión tiene que abordarse en coherencia con las Naciones Unidas sobre los derechos de las personas con discapacidad y con la Ley catalana 13/2014 de Accesibilidad, que ya establece los principios de accesibilidad universal y autonomía personal. En cambio, lo que hoy proponen lo vemos como una medida estética puntual y absolutamente insuficiente que no puede sustituir la necesidad de diseñar una política integral de accesibilidad y movilidad inclusiva que el actual Gobierno español está evitando. En Cataluña hay más de 720 000 personas con el reconocimiento legal de discapacidad, muchas de ellas con movilidad reducida, que sufren enormes dificultades diarias que no se resuelven únicamente con una multa más alta.”
“Una plaza reservada para una persona con movilidad reducida no es un privilegio, es una condición mínima para que muchas personas puedan vivir con autonomía. Y cuando alguien la ocupa sin autorización no solo incumple una norma, sino que niega un derecho fundamental a quien la necesita. El texto que hoy debatimos propone endurecer la sanción por este comportamiento, porque la sanción actual no está teniendo un efecto suficientemente disuasorio. Hay que abordar este problema y lo que se presenta hoy es una medida profundamente incompleta que no resolverá las ausencias estructurales inclusivas.”
“O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti’m dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l’autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l’autogovern del meu país, de Catalunya. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenas tardes a todos. Esta iniciativa parte de una realidad demasiado recurrente en nuestras calles: el uso indebido de las plazas reservadas a personas con discapacidad. Hablamos de un problema de civismo y de derechos, pero sobre todo de una cuestión de dignidad.”
“Que garantir l’autonomia d’una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d’una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l’única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet.”
“Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d’adaptació des de Catalunya -- 24 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de octubre de 2025 i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d’ús públic, com aparcaments d’hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana.”
“A més, el Govern espanyol, que presumeix de tanta sensibilitat social, encara no ha desenvolupat el Pla Estatal d’Accessibilitat Universal previst de fa anys. És a dir, parlem de molt bones paraules, però sense cap full de ruta mínimament efectiu. Això no és només una qüestió tècnica, és una mancança política i moral envers milions de persones amb discapacitat que esperen solucions concretes. Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l’Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte.”
“Cada vegada hi ha més casos d’ús indegut de targetes falses o prestades. És un comportament especialment reprovable, perquè és aprofitar-se d’un dret pensat per a qui realment ho necessiti. I des de Junts considerem que caldria una sanció específica més severa per a aquests casos, i fins i tot la retirada del distintiu. I això també és protegir el col·lectiu i és fer justícia. I, si parlem de justícia, no podem ignorar que el Regne d’Espanya té moltes assignatures pendents en aquesta matèria. I miri que acaben de fer autobombo ara mateix del que estan fent, la qual cosa resulta una mica indecent, si m’ho permeten, quan el Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, en les seves observacions de Ginebra 2023, ja els advertia de la manca d’avenç real en accessibilitat universal i el compliment insuficient de la Convenció.”
“Són les policies locals les que s’enfronten cada dia a conductes incíviques i són els governs locals els que sovint no disposen dels recursos humans ni materials per fer-ho de forma eficaç. Cal que Junts els tornem a recordar que es van comprometre amb nosaltres que els ajuntaments podrien utilitzar els seus romanents de tresoreria per millorar els serveis públics? I que el seu Govern, PSOE-SUMAR, ho està incomplint flagrantment? Cal que ho tornem a repetir? Des de Junts no ens cansarem de reivindicar el paper dels ajuntaments com a primera línia de servei públic, i ens preocupa que aquesta llei no vingui acompanyada d’un suport real ni d’un reconeixement a aquesta realitat municipal. Per altra banda, creiem que és necessari afrontar alhora l’ús fraudulent de les targetes de discapacitat.”
“Mirin, a Catalunya hi ha més de 720 000 persones amb el reconeixement legal de discapacitat, moltes d’elles amb mobilitat reduïda, que pateixen enormes dificultats diàries que no es resolen únicament amb una multa més alta. Al nostre entendre, el principal problema no és l’import de la sanció, és la manca de places adaptades, la falta de coordinació entre Administracions i, sobretot, l’enorme dificultat dels ajuntaments per poder controlar i garantir el compliment de la norma per culpa de la històrica manca de recursos que pateixen. Perquè, al final, els que han de fer complir aquesta llei són els municipis. Són els ajuntaments els que senyalitzen, controlen i sancionen.”
“Si bé és evident que cal abordar aquest problema, el que es presenta avui és una mesura profundament incompleta que no resoldrà les mancances estructurals en matèria d’accessibilitat ni de mobilitat inclusiva. Aquesta qüestió s’hauria d’abordar en coherència amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i amb la Llei catalana 13/2014 d’Accessibilitat, que ja estableix els principis d’accessibilitat universal i autonomia personal. I, en canvi, el que avui proposen ho veiem com una mesura estètica puntual i absolutament insuficient que no pot substituir la necessitat de dissenyar una política integral d’accessibilitat i mobilitat inclusiva que l’actual Govern espanyol està evitant.”
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Aquesta iniciativa parteix d’una realitat massa recurrent als nostres carrers: l’ús indegut de les places reservades a persones amb discapacitat. Parlem d’un problema de civisme i de drets, però sobretot d’una qüestió de dignitat. Una plaça reservada per a una persona amb mobilitat reduïda no és un privilegi, és una condició mínima perquè moltes persones puguin viure amb autonomia. I, quan algú l’ocupa sense autorització, no només incompleix una norma, sinó que nega un dret fonamental a qui la necessita. El text que avui debatem proposa endurir la sanció per aquest comportament, perquè la sanció actual no està tenint efecte prou dissuasori.”
“Estaremos atentos, los compañeros de Junts per Catalunya, para ver cómo incumple flagrantemente este compromiso el presidente de la Generalitat de Catalunya, lamentablemente. Muchas gracias.”
“Quizá a usted no le gustan, pero a mí no me han dado respuesta de por qué ahora no se están publicando. Me suena un poco mal. Señor Conesa, que ahora en Cataluña se están construyendo 50 000 viviendas públicas ―lo ha dicho literalmente porque lo he apuntado― es mentira. Lo he apuntado literalmente. Ha dicho: Ahora se están construyendo 50 000 viviendas públicas en Cataluña. Y eso es mentira. Y lo digo porque no se lo podemos después mostrar a la ciudadanía porque no es verdad y tengo que decir lo que es mentira. Y otra cosa es que el Gobierno del presidente Illa prometa... (el señor Conesa Coma pronuncia palabras que no se perciben). No, no, ni cincuenta ni cien. Cuando ha dicho el presidente Montilla… Que habrá 213 000 viviendas. Perfecto.”
“Y eso es perentorio y es muy importante. Cuidado con las cifras. Es cierto que tratan siempre de ser muy rigurosos, y se lo tengo que reconocer, pero cuando habla de los datos de Cataluña y de que los precios no están subiendo o de que se ha podido frenar un poco el aumento de precios, cuidado porque yo no sé si se ha fijado usted en que se basa en los datos del primer trimestre que facilita la Generalitat o que facilitaba trimestralmente, desde hace años, la Generalitat. Salieron estos datos, que ustedes repiten, de que los precios bajan. No, los precios no bajan, pero se ha frenado el aumento. Cuidado, porque ya es el tercer trimestre que no se publican. Se quedaron con aquel dato, los datos seguramente les gustarían, y ahora no sé por qué no se están publicando.”
“Se lo decimos también en cada comisión: es que no puede ser, por favor, no puede ser que a -- 102 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2025 Cataluña se le haga pagar las incompetencias de los demás. A Cataluña, no solo porque se está haciendo el trabajo con mucho compromiso ―a veces mejor, a veces peor, con muchas ganas de encontrar soluciones―, es que además se nos suma un déficit fiscal escandaloso año tras año. Estamos hablando de 22 000 millones de euros cada año. Nos merecemos que estas viviendas que ya están pagados con los impuestos de los catalanes, que estos inmuebles pasen gratuitamente ―que no es así porque ya los hemos pagado― a favor y a titularidad registral de la Generalitat de Catalunya o de los ayuntamientos, si se quiere; es decir, de Administraciones del territorio, de nuestro territorio.”
“Por lo tanto, nosotros no aceptaremos nunca que se conculquen nuestras competencias y que se legisle aquí, por ejemplo, en temas de más regulaciones de pisos turísticos, como tampoco del derecho de habitaciones o de alquiler o uso de habitaciones ―no sé cómo se pensaría legislar― porque es materia exclusiva no ya de vivienda, es de derecho civil catalán, que es intocable. Los que queremos nuestro derecho, que es el principal tesoro que tenemos en Cataluña ―el derecho civil catalán―, no permitiremos que se toque y, por lo tanto, en este tema del derecho de habitaciones, nosotros no estaremos ahí. Lo digo porque van diciendo que si se reanuda. Pues en este aspecto no tendrán nuestro apoyo. En cuanto a la Sareb, cien por cien de acuerdo con lo que le acaba de decir mi compañera, la señora Estrems.”
“Nos habíamos quedado con el bono joven ―voy con usted, señora ministra―. No pongan una cantidad fija; intenten poner un porcentaje y será mucho más equitativo y justo para los jóvenes de los diversos territorios. Respecto al tema de los pisos turísticos, estamos de acuerdo y votamos a favor de que se regule y se intente evitar el fraude en las plataformas que gestionan los pisos turísticos y, por eso, votamos a favor, porque es lo que persigue la ley que presentó Bildu. ¿Regular aquí los pisos turísticos? De ninguna manera. ¿Evitar el fraude? Sí, siempre. Ya lo haremos desde Cataluña; lo haremos desde el Parlamento catalán, que es quien tiene las competencias.”
“También ha dicho usted: Para que los precios bajen hay que ser valiente y solo hay una opción, que es actuar contra la propiedad. Pues yo creo que no, porque hay una medida ―que no hemos hablado de ella porque ya se aplica― y es la de poderse desgravar el 90 % de las rentas que se perciben (el señor Pisarello Prados está hablando con la señora Vidal Sáez) ―bueno, ya me escuchará en otro momento― cuando se reduce un 5 % el alquiler, cuando el propietario voluntariamente decide reducir el alquiler un 5 %. Esta es una medida que vemos muy útil y que el propietario que no la utilice quiere decir que está muy mal asesorado, porque efectivamente tiene que tener mucha trascendencia. Y eso no es ir contra nada ni contra nadie. No es actuar contra ningún propietario. No es hacer la guerra a nada, es dar una opción.”