Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 3 of 24.
“Per exemple, la proposició no prohibeix només la publicitat adreçada a menors, prohibeix qualsevol publicitat o comunicació que pugui donar lloc a l’exposició a menors. És a dir, tot el que tenim al davant dels nostres ulls. I això afecta, òbviament, tots els mitjans de comunicació i xarxes socials, òbviament Internet. Però és que també arriba al mobiliari urbà aparadors de botigues, punts de venda, pantalles, envasos, a tot a tot. És a dir, ja no parlem de publicitat infantil estricta. Parlem d’una prohibició potencialment generalitzada basada en una possibilitat d’exposició indirecta. I aquí apareix el primer gran problema jurídic: què vol dir que pugui donar lloc a l’exposició? Què s’entén quan una publicitat quan indueix el consum a menors? Com s’acreditarà això?”
“Dit això, i com malauradament s’ha convertit en una costum en aquest hemicicle amb determinades propostes de regulació, com en aquest cas, poc rigoroses, —ja els hi diré per què— ja els avanço que no trobaran a Junts avalant una proposició que jurídicament és deficient. Per nosaltres és el pitjor, profundament invasiva des del punt de vista competencial i redactada amb un nivell d’ambigüitat incompatible amb la seguretat jurídica exigible a qualsevol norma restrictiva de drets com és aquesta. Perquè aquesta iniciativa no es limita a regular publicitat dirigida a infants o joves. Va molt més enllà i ho fa amb conceptes jurídics, extraordinàriament indeterminats i amb una extensió pràcticament il·limitada del seu àmbit d’aplicació.”
“Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. La lluita contra l’obesitat infantil i juvenil, òbviament, és un objectiu necessari i compartit per Junts per Catalunya. Perquè estem, efectivament, davant d’un problema de salut pública molt real. L’OMS fa anys que alerta de l’augment del sobrepès infantil i és evident que els poders públics han d’impulsar polítiques de prevenció, educació alimentària i promoció d’hàbits saludables. Catalunya fa anys que es treballa en aquesta línia amb programes d’alimentació saludable, escoles, guies de salut pública, estratègies de prevenció impulsades des de les diverses institucions catalanes. És evident que queda molta feina per fer.”
“A ver si al final, tanto que hablan de lo que defendemos o no defendemos en Junts, resulta que en Junts creemos mucho más en la cosa pública que los Comuns. Y ahora sí termino, presidenta. Disculpe, porque, en nombre Junts, quiero trasladar nuestro pésame a nuestro compañero Néstor Rego por su pérdida. Un abrazo a él y a su familia. Gracias.”
“En Cataluña necesitamos menos dogmas y más soluciones y, sobre todo, necesitamos poder decidir con plenitud; recursos y capacidades de gestión para afrontar los principales problemas de nuestro país, porque demasiado a menudo las decisiones que llegan desde aquí, de Madrid, han demostrado que no tienen ni el conocimiento ni la ambición de construir ningún futuro de progreso para Cataluña. Si me permite, señora presidenta, quisiera referirme brevemente al señor Pisarello y responder a la pregunta que me ha hecho antes. En Junts creemos que, si un piso está okupado, tiene que desalojarse rápidamente. Y si los okupantes son vulnerables de verdad, las Administraciones tienen que protegerles, a su cargo, porque nosotros sí que creemos en el papel de las Administraciones públicas y en la protección social.”
“Y aquí es donde cae toda la propaganda, cuando nos anuncian los 7000 millones de euros en cinco años, pero que después descubrimos que solo aportan un 60 %, y el resto lo tienen que asumir las comunidades autónomas. Con estos recursos, la capacidad real de construcción ―ya se lo he dicho antes― es absolutamente insuficiente para la magnitud enorme del problema. Solo en Cataluña el déficit acumulado supera ya las 125 000 viviendas, y cada año sigue aumentando. Señorías del PSOE y de SUMAR, ya basta de experimentos y más sentido común, por favor. En Junts les decimos que ya basta de políticas que generan titulares, pero que no resuelven el problema de la gente.”
“Y también significa hacer lo que no se ha hecho después de años gobernando ―no me cansaré de repetirlo―: un inventario riguroso de las viviendas vacías reales. Si realmente creen que hay una gran cantidad de viviendas susceptibles de movilizarse, lo primero que tendrían que haber hecho es saber exactamente cuántas son, dónde están, pero no, tampoco lo han hecho. Como tampoco han sido capaces de activar de forma efectiva las viviendas de la Sareb. Anuncios, titulares o fotografías hemos visto muchos, pero poca cesión real de los inmuebles a la Generalitat o a los ayuntamientos. Segunda línea: aumentar la oferta; más vivienda pública; más rehabilitación; facilitar la vivienda libre asequible; reducir la burocracia. Si no aumenta el parque de vivienda, los precios nunca van a bajar.”
“La primera es reducir ese ahogo habitacional en el que viven muchas familias, y eso significa actuar directamente sobre la economía cotidiana de la gente, desgravar los alquileres, porque los inquilinos no tienen un alivio real; desgravar hipotecas o reducir impuestos como el IVA; ayudar a los jóvenes a ahorrar para acceder a la primera vivienda; garantizar el derecho a comprar la hipoteca de la vivienda por el mismo precio superreducido en aquellos casos en los que se venden en bloque a un fondo, y también recuperar seguridad jurídica para que los pequeños propietarios puedan confiar y mantengan sus viviendas en alquiler, porque sin los pequeños propietarios no habrá suficiente oferta, y eso es insostenible.”
“Porque si alguien de este hemiciclo hiciera prospecciones serias, se daría cuenta de que, si la tendencia sigue así, en toda Europa se necesitarán a medio plazo millones de nuevas viviendas adicionales, aunque la población no creciera; es decir, aunque la población se estabilizara, seguirían haciendo falta centenares de miles de nuevas viviendas. Por algún motivo que no puedo entender, ¿alguien cree que lo que está pasando en toda Europa no va a pasar aquí o no va a pasar en Cataluña? Pues los que lo piensen se equivocan y tienen que dejar de negarlo y tienen que asumirlo. -- 85 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 En Junts estamos decididos a trabajar con rigor con todos esos datos. Por eso defendemos una estrategia basada en dos grandes líneas.”
“Los hogares cada vez son más pequeños; aumentan muy sustancialmente las personas que viven solas, algunas obligadas, pero otras porque es el estilo de vida que escogen; aumentan las separaciones; aumenta la gente mayor, que vive sola durante muchos más años, gracias también a la esperanza de vida más larga; aumentan las parejas que deciden mantenerse cada una en su casa. Según Eurostat, los hogares unipersonales son la tipología que más crece en Europa, un 20 %. ¿Algún Gobierno ha hecho prospecciones serias de esta tendencia?”
“El Gobierno Sánchez y también el Gobierno Illa se han dejado arrastrar hacia estos planteamientos populistas, y hoy tenemos menos oferta, precios más caros y, en definitiva, muchas más dificultades de acceso que hace unos años. Y aún hay quien insiste en que no hace falta construir más vivienda. Ahora les diré por qué se equivocan. Cataluña, por ejemplo, ha pasado de seis a ocho millones de habitantes en los últimos años. Pero el problema no es solo demográfico, también es estructural. Se lo explico con datos y les recomiendo que vean ese informe.”
“No repetiré los datos que he dado hoy y los que hace meses que estoy repitiendo en este mismo hemiciclo porque el problema ya forma parte de la vida cotidiana de millones de personas. Los jóvenes no se pueden emancipar, las familias destinan una parte desproporcionada de sus sueldos al alquiler y los pequeños propietarios han perdido toda confianza y retiran viviendas de alquiler, y ante esto lo que toca es rigor, capacidad de gestión y políticas útiles, ni discursos populistas ni discursos simplistas, porque los extremos, tanto los de la izquierda como los de la derecha, suelen funcionar igual: buscan culpables rápidos, recetan fórmulas mágicas y convierten problemas complejos en eslóganes, y eso no va a solucionar nada.”
“Només a Catalunya el dèficit acumulat ja supera els 125 000 habitatges, i cada any continua augmentant. Senyories del PSOE i SUMAR, prou d’experiments i més sentit comú, si us plau. Junts els diem que ja n’hi ha prou de polítiques estrafolàries que generen titulars, però no resolen el problema de la gent. Catalunya necessitem menys dogmes i més solucions. I sobretot, necessitem poder decidir amb plenitud, recursos i capacitat de gestió per afrontar els principals problemes del nostre país. Perquè massa sovint les decisions que arriben d’aquí, de Madrid, han demostrat que no tenen ni el coneixement ni l’ambició de construir cap futur de progrés per Catalunya. I si em permet, senyora presidenta, em volia, res, molt breument, dirigir al senyor Pisarello. Li responc a la pregunta que m’ha fet abans.”
“Anuncis i titulars, fotografies, n’hem vist moltes, però la cessió real dels immobles a la Generalitat o als ajuntaments catalans molt poca. I la segona línia és augmentar l’oferta. Més habitatge públic, més rehabilitació, facilitar l’habitatge lliure assequible, reduir burocràcia. Perquè, si no augmenta el parc d’habitatge, els preus mai baixaran. I aquí és on cau tota la propaganda quan ens anuncien els 7000 milions d’euros en cinc anys, però que després descobrim que només aporten el 60 % i la -- 84 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 resta l’han d’assumir les comunitats autònomes. I amb aquests recursos la capacitat real de construcció, ja els hi he dit abans, és absolutament insuficient per la magnitud enorme del problema.”
“Garantir el dret a comprar la hipoteca de l’habitatge pel mateix preu superreduït en aquells casos que es venen en bloc a un fons, i també recuperar seguretat jurídica perquè els petits propietaris tornin a confiar i mantinguin els seus habitatges en lloguer. Perquè sense petits propietaris no hi haurà prou oferta. I això és insostenible. I també vol dir fer allò que encara no han fet després d’anys governant: un inventari. No m’afartaré de repetir-ho. Un inventari rigorós dels habitatges buits reals. Si realment creuen que hi ha una gran quantitat d’habitatges susceptibles de mobilitzar-se, el primer que haurien d’haver fet és saber exactament quants són i on són. Però no, tampoc ho han fet això. Com tampoc han estat capaços d’activar de manera efectiva els habitatges de la Sareb.”
“És a dir, encara que la població s’estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s’estan equivocant i han de deixar de negar-ho i ho han d’assumir. Junts estem decidits a treballar amb rigor i avaluant totes les dades, i per això defensem una estratègia basada en dues grans línies. La primera és reduir l’ofec habitacional immediat que pateixen moltes famílies, i això vol dir actuar directament sobre l’economia quotidiana de la gent, desgravar lloguers perquè els llogaters notin un alleujament real, desgravar hipoteques, reduir impostos com l’IVA i ajudar els joves a estalviar per accedir al primer habitatge.”
“Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d’altres perquè és l’estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l’esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenir-se cadascú a casa seva. Segons l’Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d’aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d’aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués.”
“Ni discursos populistes ni discursos simplistes, perquè els extrems, tant els d’esquerres com els de dretes, acostumen a funcionar igual: busquen culpables ràpids, recepten fórmules màgiques i converteixen problemes complexos en eslògans, i això no solucionarà res. El Govern Sánchez i també el Govern Illa s’han deixat arrossegar cap a aquests plantejaments populistes i avui tenim menys oferta, preus més cars i, en definitiva, moltes més dificultats d’accés que fa uns anys. I encara hi ha qui insisteix que no cal construir més habitatges. I ara els diré per què s’equivoquen. Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d’habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe.”
“Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Ho hem repetit mantes vegades: la situació de l’habitatge és extraordinàriament greu. No repetiré les dades, les que he donat avui, ni les que fa mesos que estic repetint en aquest mateix hemicicle, perquè el problema ja forma part de la vida quotidiana de milions de persones. Els joves no es poden emancipar. Les famílies destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Els petits propietaris han perdut tota confiança i retiren habitatges de lloguer. I davant d’això, el que toca és rigor, capacitat de gestió i polítiques útils.”
“Y, especialmente, dejando de gobernar y legislar a golpe de eslogan como hacen ustedes, porque después de todos estos años en el Gobierno la vivienda es más inaccesible que nunca, los jóvenes están más expulsados y las familias están más ahogadas, y eso sí que es un fracaso, es el fracaso de todos ustedes. Gracias.”
“Reformular los incentivos para que la inversión contribuya a generar actividad económica, que la necesitamos todos, y también oferta de -- 59 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 vivienda, y no destruir instrumentos que pueden ser útiles, modificándolos por puro dogmatismo ideológico. Este problema se va a solucionar con deducciones de alquiler, como hace tiempo que estamos proponiendo en Junts, con la compra y el ahorro para adquirir la vivienda habitual y aumentar la oferta, pero sobre todo ampliando el parque público y privado de vivienda, rehabilitando las viviendas obsoletas y activando las viviendas vacías realmente disponibles.”
“Su improvisación y falta de rigor llega hasta el punto de que ni tan solo han pensado en excluir de esta prohibición de comprar a las personas jurídicas, a fundaciones, Administraciones públicas, cooperativas de vivienda o entidades sociales del tercer sector, que también son personas jurídicas; pues no, no los han excluido. Respecto a las socimis, nosotros no compartimos esta política de tierra quemada, porque no solo operan en residencial las socimis, también operan en inversión logística, industrial o de oficinas y comercial, y lo que hay que hacer es reformularla, quizá.”
“Pero lo que es relevante es la evolución que ustedes ocultan, porque tocamos mínimos en 2013 cuando solo el 41,5 % de las viviendas se compraban con hipoteca en Cataluña y ahora estamos ya en el 71 % y crece. Ustedes siempre prefieren el relato simple y el culpable fácil. Y mientras juegan a eso, la realidad es que cada vez hay más jóvenes y familias expulsadas del acceso a la vivienda. Y delante de esto, ¿ustedes qué proponen? Prohibir, prohibir, prohibir. Prohibir a las personas jurídicas, a las socimis, etcétera, y seguir alimentando la confrontación. Tienen que centrarse, ¿no ven que con estas propuestas no resuelven nada?”
“Pero cuando se miran los datos reales resulta que en Cataluña, en el 2025, los compradores extranjeros no residentes representan el 3,95 % de las operaciones y en 2022 suponían el 5,62 %, por tanto, se está reduciendo. Y aún más, los vendedores no residentes representan el 4,94 % de las ventas, es decir, que los extranjeros no residentes también están vendiendo más viviendas de las que compran. Es un saldo negativo también, por tanto, nos están engañando a todos. También aseguran que una gran parte de las operaciones se pagan al contado, pero incluso aquí vuelven a ofrecer una imagen parcial de la realidad, porque en Cataluña ―y les recuerdo que es de los territorios más tensionados y con el problema de la vivienda más grave―, en 2025, más del 71 % de las viviendas adquiridas se compraron con hipoteca.”
“En Cataluña la diferencia aún es más clara: unas 14 000 compras ante casi 26 000 ventas, más del doble; es decir, las personas jurídicas titulares de viviendas vendieron cerca de 12 000 viviendas más de las que adquirieron, por tanto, son muchas menos que en el año anterior. Y en Barcelona ciudad ocurre lo mismo. Por tanto, deberían dejar de repetir este relato según el cual hoy las empresas están absorbiendo masivamente el parque inmobiliario porque es directamente una mentira. Lo mismo pasa con los compradores extranjeros, porque ustedes intentan instalar la idea de que el problema de la vivienda es la compra masiva de viviendas para empresas o bien por parte de extranjeros no residentes.”
“Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada. Ustedes afirman que el problema de la vivienda es la compra masiva de viviendas por parte de personas jurídicas que se está produciendo actualmente, pero los datos notariales dicen lo contrario. En España, en el año 2025 las personas jurídicas compraron aproximadamente 78 000 viviendas, pero vendieron más de 123 000, es decir, vendieron muchas más viviendas de las que compraron, por tanto, hay un saldo negativo superior a las 45 000 viviendas en un año a nombre de personas jurídicas.”
“Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello.”
“Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l’estalvi per adquirir l’habitatge habitual, augmentar l’oferta… Però sobretot ampliant parc públic i privat d’habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d’eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l’habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. -- 58 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 Buenas tardes, nuevamente.”
“La seva improvisació i manca de rigor arriba fins al punt que ni tan sols han pensat a excloure d’aquesta prohibició de comprar de les persones jurídiques a fundacions, administracions públiques, cooperatives d’habitatges, entitats socials del tercer sector, que també són persones jurídiques. Ja, doncs no els han exclòs. I respecte de les SOCIMI, nosaltres no compartim la política de terra cremada, perquè no només operen amb residencial les SOCIMI, també en inversió logística, industrial, d’oficines, comercial. I el que cal és reformular-la potser, reformular els incentius perquè la inversió contribueixi a generar activitat econòmica, que la necessitem tots, i també oferta d’habitatge. No destruir instruments que poden ser útils modificant-los per pur dogmatisme ideològic.”
“Però el que és rellevant és l’evolució que vostès amaguen, perquè van tocar mínims el 2013, quan només el 41 % d’habitatges eren comprats amb hipoteca. Però ara estem ja al 71 i va creixent. Però vostès sempre prefereixen el relat simple, el culpable fàcil. I, mentre juguen a això, la realitat és que cada vegada hi ha més joves i famílies expulsades de l’accés a l’habitatge. I davant d’això, vostès què proposen? Prohibir, prohibir, prohibir persones jurídiques, tancar SOCIMI, tot, continuar alimentant la confrontació. S’han de centrar. No veuen que aquestes propostes no resolen res?”
“Però, quan es miren les dades reals, resulta que a Catalunya, el 2025, els compradors estrangers no residents representen el 3,95 de les operacions. Però és que el 2022 suposaven el 5,62. Per tant, s’està reduint. I encara més, els venedors no residents representen el 4,94 de les vendes. És a dir, que els estrangers no residents també estan venent més habitatges que no pas compren. Per tant, saldo negatiu també. Per tant, ens estan enganyant a tots. També asseguren que una gran part de les operacions es paguen al comptat. Però fins i tot aquí tornen a oferir una imatge parcial i esbiaixada de la realitat. Perquè a Catalunya —i els recordo que és dels territoris més tensionats, on el problema de l’habitatge és més greu—, el 2025 més del 71 % dels habitatges adquirits, 71, es van comprar amb hipoteca.”
“Per tant, hi ha un saldo negatiu superior als 45 000 habitatges en un any, a nom de persones jurídiques. A Catalunya, la diferència encara és més clara: unes 14 000 compres davant gairebé 26 000 — el doble, més del doble— vendes. És a dir, les persones jurídiques titulars d’habitatges es van vendre prop de 12 000 habitatges més dels que van adquirir. Per tant, són molts menys dels que eren l’any anterior. I a Barcelona ciutat igual. Per tant, haurien de deixar de repetir aquest relat segons el qual avui les empreses estan absorbint massivament el parc immobiliari, perquè és directament una mentida. I el mateix passa amb els compradors estrangers, perquè vostès intenten instal·lar la idea que el problema de l’habitatge és la compra massiva d’habitatges per empreses o bé per part d’estrangers no residents.”
“Però és que vostès fan exactament el mateix. I aquesta proposició n’és la prova. Agafen dades parcials i construeixen un relat ideològic que no s’aguanta quan es miren les xifres completes. I això també és populisme. Perquè els populismes, siguin d’extrema dreta o d’extrema esquerra, sempre acaben igual: simplificant problemes molt complexos i impulsant mesures que no resolen res. Perquè vostès afirmen que el problema de l’habitatge és la compra massiva d’habitatges per part de persones jurídiques que s’està produint actualment. Però les dades notarials diuen el contrari. A Espanya, l’any 2025, les persones jurídiques van comprar aproximadament 78 000 habitatges, però en van vendre més de 123 000. És a dir, van vendre molts més habitatges dels que van comprar.”
“Bona tarda de nou. Hi ha una única cosa, senyor Ibañez, una, en tota aquesta proposició de SUMAR que Junts compartim, que és el primer paràgraf, quan afirmen que l’habitatge és avui una de les principals preocupacions socials. Precisament per això, perquè és un problema greu, estructural i que està expulsant tota una generació sencera de l’accés a l’habitatge, el que no es pot fer és convertir-lo en una fàbrica de titulars fàcils o de falsos culpables. Perquè, després d’aquest paràgraf, el que torna al seu discurs és el seu discurs de sempre, de les extremes esquerres: especulació, demonització, molta propaganda, però poc rigor. I és curiós perquè després acusen l’extrema dreta de manipular dades i de construir relats -- 57 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 basats en la por.”
“Pues cinco mil al año para todo el Estado español. ¡Cinco mil al año! ¿Es una broma? ¿Esta es su gran revolución de vivienda? ¿Es así como creen que tienen que actuar ustedes para resolver el problema de la vivienda? ¡Si solo en Cataluña ya faltan más de 725 000 viviendas y el déficit sigue agravándose cada año! Ni ustedes se creen que este plan vaya a resolver el problema. El problema no es la falta de registros centrales, sino que sus políticas han fracasado y están arrastrando a toda la ciudadanía en su fracaso. Muchas gracias.”
“A los que tienen la tentación de decir que no hay que construir más porque primero hay que activar los millones de pisos públicos, les recordamos algo: los Gobiernos socialistas no han sido capaces de hacer un inventario riguroso sobre las viviendas reales para poder movilizarlas para las familias y los jóvenes, y eso demuestra las pocas ganas reales que tienen ustedes de activar esas viviendas. Aquí se cae su propaganda, porque anuncian 7000 millones de euros en cinco años en vivienda pública y después descubrimos que el Estado tendrá que aportar 4200 millones; el resto, las comunidades. Es decir, el PSOE anuncia titulares y las comunidades pasan por caja. De esos 4200, ¿saben cuántas viviendas públicas se podrían llegar a construir cada año, suponiendo que todo el dinero se destine a construir vivienda?”
“Primero, fomentar la oferta a las familias; desgravar a quien alquile; facilitar la compra a los jóvenes; permitir adquirir hipotecas a precios superreducidos; recuperar la seguridad jurídica para que los propietarios vuelvan a confiar en el alquiler y aumentar la oferta real ―más parque público, pero con presupuestos robustos―; facilitar la vivienda privada y pública; y rehabilitación masiva, porque, si no aumentan la oferta, los precios no bajarán nunca.”
“¿De verdad es proporcional condicionar una vivienda para siempre por haber recibido una ayuda, por ejemplo, como la que les hemos dicho? Nos parece que no, porque cada nueva ocurrencia desincentivará todavía más la fuerza de la vivienda protegida, y después se preguntarán por qué falta oferta. Lo que tendrían que hacer es reducir burocracia y ampliar la vivienda pública y privada, porque los ayuntamientos están saturados y los promotores públicos y privados están hartos, como los ciudadanos. Ustedes lo saben. Tenemos informes sectoriales, planes urbanísticos, nos inunda todo eso, y después ustedes se sorprenden de que no se construya vivienda. Nosotros tenemos claro qué hay que hacer.”
“Les recuerdo especialmente a los diputados socialistas catalanes que en Cataluña tenemos las competencias en vivienda, que somos una nación con instituciones propias. ¿Lo recuerdan ustedes? Estamos hartos de que, cada vez que el PSOE tiene un problema, intente eliminar competencias y recentralizar decisiones y registros desde Madrid. En Junts siempre nos opondremos a esta manera de hacer las cosas. Además, hay aspectos profundamente discutibles. En Junts defendemos que la vivienda pública mantenga la protección permanente, sí, pero ustedes van mucho más allá en esta proposición: ahora plantean que cualquier tipo de ayuda pública o cualquier beneficio fiscal comporte la sumisión permanente de la vivienda al régimen de protección pública, un beneficio fiscal de 800 euros, aunque sea mínimo.”
“¿O es que, por fin, el PSOE ya ha asumido que el Gobierno de PSOE y SUMAR está totalmente desbordado en materia de vivienda? Porque, después de siete años gobernando, el balance es ciertamente devastador: precios disparados, jóvenes y familias expulsados del mercado, oferta hundida y, además, se dejan arrastrar por las izquierdas extremas convirtiendo en un campo populista el tema de la vivienda. Más caro todo, menos vivienda y, además, proponen estos mecanismos de más burocratización y recentralización. Digámoslo, por cierto, porque esta proposición -- 41 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 hace precisamente eso: registros de demandantes, inventarios públicos, registros de sueldos, mecanismos estatales de supervisión… Siempre igual: más recentralización desde Madrid.”
“Obviamente, en Junts defendemos un sistema público de vivienda basado en la transparencia y la igualdad de oportunidades y que hay que perseguir cualquier irregularidad, pero con esta proposición ustedes, Grupo Socialista, no vienen a hablar de vivienda; lo que hacen hoy aquí es pura política de desgaste bipartidista, y con la grave crisis que tenemos encima en vivienda es bastante cínico dedicar este Pleno a sus guerras partidistas con el PP y no a ayudar a la gente a acceder a un piso o a no dejarse medio sueldo. El PSOE gobierna en España y controla el Ministerio de Vivienda y el Grupo Socialista comparece hoy aquí para instarse a sí mismo, a su propio Gobierno, a reforzar controles y registros, lo que es bastante revelador.”
“I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners —que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació— suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l’any, per a tot l’estat espanyol, 5000 l’any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d’actuar vostès per resoldre el problema de l’habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes de nuevo.”
“I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s’han d’activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d’anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzar-los cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d’activar-los. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d’habitatge de 7000 milions d’euros en cinc anys. Després descobrim que l’Estat només n’haurà d’aportar 4200 milions. La resta l’hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa.”
“Primer, alleugerir immediatament l’ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l’oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l’habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l’oferta, els preus no baixaran mai.”
“Qualsevol benefici fiscal, de 300 euros, encara que sigui mínim, de debò és proporcionat condicionar un habitatge per sempre per haver rebut un ajut, per exemple, com els he posat així de menor? A nosaltres ens sembla que no. Perquè amb cada nova ocurrència desincentivaran encara més la promoció de l’habitatge protegit, home. Després es preguntaran per què falta l’oferta. El que haurien de fer és reduir burocràcia, ampliar l’habitatge públic i el privat, perquè els ajuntaments estan saturats. Els promotors estan tots farts, els públics i els privats. I els ciutadans també. Avui es poden perdre anys sencers, ho saben, entre informes sectorials, plans urbanístics, llicències urbanístiques. I després encara se sorprenen que no es construeixi habitatge. Nosaltres tenim clar què cal fer.”
“I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer. Però és que, a més, hi ha aspectes profundament discutibles. Junts defensem que l’habitatge públic mantingui protecció permanent, sí, però vostès van molt més enllà en -- 40 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 aquesta proposició. Ara plantegen que amb qualsevol tipus d›ajuda pública o qualsevol benefici fiscal ja comporti el sotmetiment permanent de l›habitatge al règim de protecció pública.”
“O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d’habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l’oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s’han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l’habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid.”
“Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d’habitatge basat en la transparència i la igualtat d’oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d’habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d’habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixar-se mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d’Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador.”
“También defendemos que, en esta Cámara, de una vez por todas, se deje de bloquear la propuesta legislativa de Junts per Catalunya y se permita, de una vez por todas, que se aborde este problema con seriedad, eficiencia y sentido común. Muchas gracias.”
“Sensibilidad social también es impedir que las mafias hagan negocio con la vulnerabilidad y evitar que algunos hagan negocio también con la desesperación de muchos propietarios que ven constantemente sus derechos limitados. Y sensibilidad social también es dejar de hacer demagogia cada vez que alguien plantea abordar este problema con sentido común. -- 17 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de mayo de 2026 Al final, escuchándonos a todos, parece que solo hay dos opciones: o negamos el problema o competimos para ver quién endurece más el Código Penal. Nosotros no compartimos ninguno de esos dos extremos; defendemos el rigor, la seguridad jurídica, la convivencia y el respeto por los derechos fundamentales, y defendemos que las Administraciones públicas asuman sus responsabilidades.”