Marta Madrenas i Mir
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Sàpiga que el TEDH —cas Müdür Duman contra Turquia— va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d’expressió, garantida per l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibir-ne l’exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d’expressió.”
“Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia?”
“De hecho, viendo todos los casos de corrupción que envuelven a su Gobierno, entiendo que quiera estar a buenas con la Policía, quizás esa es la razón de que no solo no haya dicho que no se actuó correctamente ―de hecho, ilegalmente―, sino que además les ha felicitado. Es un escándalo.”
“Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l’excepció, i només es pot limitar-la en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d’aquests supòsits.”
“Cataluña y España son dos naciones diferentes, con lengua, instituciones y proyectos políticos y sociales diferentes, y precisamente porque son dos naciones diferentes, nosotros no tenemos ningún proyecto para España, ni queremos formar parte de ella, ni queremos ni reclamamos decidir el futuro de los españoles.”
“Por eso, a Junts nos preocuparon especialmente las declaraciones del conseller Dalmau, del Govern de Illa. Afirmó que la libertad de expresión está muy bien, pero que nadie debería ―atiéndanme― ejercerla siempre y en cualquier sitio, cada cosa en su momento. Pero es que es absolutamente al revés, señor Marlaska.”
The complete record
Every one of 1,189 lines we hold for Marta Madrenas i Mir, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 8 of 24.
“La prensa internacional se ha hecho eco de esto, señalando las resistencias internas de la judicatura española para ello, especialmente cuando afecta al presidente en el exilio, Carles Puigdemont. ¡Y luego hablan de una paradoja jurídica! Literalmente, una ley vigente que no se quiere aplicar. Todo muestra un problema estructural. Cuando se habla de Cataluña, el Estado español actúa y sigue actuando con un sesgo profundamente antidemocrático. No solo ha reprimido el independentismo, no solo ha ignorado a las Naciones Unidas, también ha negado la posibilidad de decidir libremente a los catalanes y respetarla como merece cualquier nación del mundo.”
“Les recuerdo que la ONU también denunció que las detenciones de dirigentes sociales y políticos catalanes fueron arbitrarias y exigió corregir la situación. ¿Y cuál fue la respuesta? Ignorarlo. Y cuando el Comité de Derechos Humanos afirmó que España había vulnerado los derechos políticos de los políticos Junqueras, Rull, Turull y Romeva, la reacción, su reacción también, fue el silencio de la prepotencia. Y llega la ley de amnistía, que tenía que reparar el daño causado durante años de persecución penal del movimiento independentista. Los mismos poderes que impulsaron aquella persecución han hecho lo imposible para impedir que la ley tenga efectos reales.”
“-- 56 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 Ahora le hablaré de normas y legalidad. El Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas dictaminó en el referéndum del 1 de octubre que España vulneraba los derechos fundamentales de libertad de expresión, reunión y participación política, y el mundo entero vio las imágenes de personas golpeadas, arrastradas por el suelo, de colegios electorales asaltados y más de mil heridos en los hospitales. El reino de España se ha ganado a pulso ser durísimamente cuestionado por este comportamiento. Pero aquí todavía hay quien no quiere aceptar esto, que esa represión no fue normal. Aquel día los catalanes sufrieron abuso de poder, indignidad democrática.”
“Eso sí, siempre que hablen de los demás, siempre para criticar a Gobiernos extranjeros o siempre que señalen abusos cometidos a muchos kilómetros de aquí. Pero, curiosamente, cuando la legalidad internacional habla de España, cuando organismos independientes de la ONU señalan vulneraciones claras de derechos fundamentales, entonces hay silencio. Y se calla porque la verdad les delata, porque saben que, cuando se trata de Cataluña, el Estado acumula una lista de agravios que ninguna democracia madura toleraría. Este es el punto clave. No se puede utilizar la legalidad internacional como un arma política hacia fuera, mientras que se ignora de forma sistemática cuando se ponen en evidencia las carencias internas. No se mide por lo que se denuncia fuera la capacidad de un Estado, sino por lo que puede corregir y reparar en su seno.”
“Avui és molt pertinent que Junts per Catalunya reafirmem que la qüestió catalana no és un problema d’ordre públic ni un afer penal. No és una anomalia. És la reivindicació legítima d’una nació que vol viure amb dignitat, amb respecte i amb la capacitat per decidir el seu futur. I cada dia que Espanya persisteix en negar-ho, cada dia que desatén el que diu la comunitat internacional, cada dia que posa obstacles al nostre progrés, la seva credibilitat democràtica es va esmicolant. Junts continuarem defensant Catalunya, la seva dignitat, els seus drets i el seu futur. I un Estat que es vol presentar com a democràtic només té una opció: escoltar-la. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes a todo el mundo. Venezuela, Groenlandia, Irán: hoy volvemos a oír discursos que apelan con vehemencia a la defensa de la legalidad internacional.”
“Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s’esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d’Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat. Mirin, no es pot defensar la legalitat internacional de manera selectiva. No es pot exigir als altres allò que un no vol complir.”
“Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d’un sistema que condemna Catalunya a un futur d’oportunitats estroncades.”
“Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l’impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n’ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l’exili, Carles Puigdemont, i d’altres s’hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l’Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l’independentisme, no només ha ignorat l’ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món.”
“El Regne d’Espanya s’ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l’ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència. I arriba la llei d’amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista.”
“No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s’ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d’un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d’admetre, reparar i corregir a dins. -- 55 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l’ONU va dictaminar amb el referèndum de l’1 d’octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d’expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d’un miler de ferits als hospitals.”
“Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d’aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d’Espanya, quan organismes independents de l’ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l’Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau.”
“Que no se resuelva nada a base de fuerza, ya sea de forma interna o externa. Defender los derechos de los pueblos significa defender a todos y siempre, porque si se entiende que se puede ignorar la voluntad del pueblo, nadie puede estar seguro: ni hoy Venezuela ni ayer Cataluña ni nadie más mañana. Por eso ―insistimos― el reto no es escoger entre fuerza o silencio, sino construir un marco en el que los conflictos políticos se resuelvan con derechos, garantías y democracia real. Esta es una posición exigente. No da titulares fáciles, lo sabemos, pero es la única posición que no traiciona ni a las víctimas de hoy ni a las libertades de mañana. Muchas gracias.”
“Y aquí es donde el derecho internacional, con todas sus fallas, no obstante, es imprescindible no para proteger a regímenes, sino para proteger a pueblos. En Junts siempre hemos defendido que los derechos colectivos no son una concesión de gracia del poder, sino una expresión legítima de la voluntad democrática. Lo defendemos en todas partes. Lo hemos hecho aquí muchas veces y también cuando esa voluntad incomoda, igual que incomoda aquí. Cataluña sabe qué quiere decir que la fuerza del Estado se imponga sobre la palabra, que la legalidad se utilice como instrumento de castigo y que los conflictos políticos se gestionen desde la coacción y no desde el diálogo. Lo sabemos muy bien y precisamente por eso no podemos aceptar un relato internacional que normalice los problemas políticos de los pueblos ni de las naciones.”
“El futuro de Venezuela no puede ser el paso de una dictadura a una tutela exterior ni la sustitución de un poder arbitrario por otro que se rija por los intereses geopolíticos propios. Una democracia nunca se exporta con bombas ni se impone desde fuera, solo es real cuando es el resultado de la voluntad del pueblo que vive allí. Hay que garantizar procesos políticos libres, instituciones legítimas, derechos efectivos y soberanía popular, por supuesto, y eso requiere tiempo. Garantía y respeto; no sumisión, dependencia; no convertir un país en un espacio de influencia, señor ministro. Concretamente, ¿qué hará su Gobierno para garantizar ese paso? Lo decimos con claridad. Venezuela no puede pasar de ser víctima de un régimen autoritario a ser objeto de un proyecto neocolonial.”
“No ha concretado usted qué hará mañana con respecto a la posible reforma de este derecho internacional que usted mismo ha juzgado insuficiente, lento. Díganos, ¿qué va a hacer mañana exactamente? Porque renunciar al derecho internacional, de hecho, es aceptar un mundo en el que las reglas solo existen para los más poderosos y ese mundo no es más seguro ni más justo, es un mundo en el que Cataluña no tiene mucho que ganar. Y voy a retomar una cuestión que quizás se ha dejado un poco de lado en el debate, a saber. ¿Ahora qué? Porque derrocar a un régimen autoritario no es por sí solo construir una democracia, lo sabemos todos. Confundir ambas cosas es un error que hemos conocido muchas veces en el mundo.”
“En Junts no proponemos una posición cómoda, no lo hacemos demasiado; lo que proponemos es una posición coherente. Maduro dirigía una dictadura. Trump ha vulnerado el derecho internacional y ambas cosas son ciertas a la vez. Cuando el derecho internacional falla ― hoy lo está haciendo; si no, no nos encontraríamos en la situación actual―, la tentación es abandonarlo, pero las normas no desaparecen porque sean inútiles, sino porque incomodan a aquellos que tienen el poder y la fuerza. Sin este marco, la política exterior se convierte en arbitrariedad y la arbitrariedad puede parecer muy eficaz a corto plazo, pero genera mucha más inestabilidad, violencia y menos derechos para el pueblo. El derecho internacional no es un dogma, es una herramienta imperfecta que hay que reformar. Lo hemos dicho. Otro paréntesis, señor ministro.”
“Un primer paréntesis. He hablado antes del apartheid de género y usted ha dicho que estaba totalmente de acuerdo. Les proponemos algo. ¿Pueden iniciar todos los trámites para instar mañana mismo a que se incluya como un delito perseguible por la Corte Penal Internacional? Concreciones. Hoy hemos escuchado a algunos que celebran cualquier golpe contra un régimen autoritario sin plantearse el cuerpo jurídico que está establecido. Y hemos escuchado a otros que condenan sistemáticamente a Estados Unidos, pero guardan un silencio selectivo y vergonzante ante otros atropellos, como lo que ocurre en China. Eso no es internacionalismo, eso es populismo. Lo he dicho en la primera intervención. El autoritarismo no tiene una única bandera y los derechos humanos no se pueden defender solo cuando encajan en el relato propio.”
“Es un ejemplo de manual de lo que significa la doble moral. Estamos apañados con ustedes. Acabamos de escuchar opiniones muy divergentes, pero que comparten ―creo― en muchos casos un punto débil: reducir un debate complejo a una consigna simple. Pero la política exterior, como les decía antes, la seria, no es un concurso de lealtades emocionales, es un ejercicio de responsabilidad. ¿Es cierto que las herramientas del derecho internacional pueden ser lentas, insuficientes? La respuesta es sí. En consecuencia, ¿es mejor validar la fuerza unilateral del más fuerte? Para Junts per Catalunya la respuesta -- 40 of 45 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de enero de 2026 siempre es no, porque cuando el derecho deja de ser un marco y lo que entra en juego es la fuerza y no la justicia, nunca se ha protegido a quienes no tienen la fuerza.”
“Perquè si acceptem que la voluntat d’un poble pot ser ignorada, quan el poder decideix que molesta, aleshores cap poble està segur, ni avui Veneçuela, ni ahir Catalunya, ni demà cap altra. Per això, insistim, el repte no és escollir entre força o silenci, sinó construir un marc on els conflictes polítics es resolguin amb drets, amb garanties i amb democràcia real. Aquesta és una posició exigent. No dona titulars fàcils, ho sabem, però és l’única que no traeix ni les víctimes d’avui ni les llibertats de demà. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, ha formulado principios grandilocuentes, pero faltan concreciones. Señora Álvarez de Toledo, ¿ustedes pretenden dar lecciones de naciones y democracia con lo que han hecho con la nación catalana, con lo que han hecho ustedes?”
“Des de Junts, sempre hem defensat que els drets col·lectius no són una concessió graciosa del poder, sinó una expressió legítima de la voluntat democràtica. Ho defensem arreu, ho hem defensat aquí moltes vegades. I ho defensem també quan aquesta voluntat incomoda, com incomoda aquí. Catalunya sap què vol dir que la força de l’Estat s’imposi sobre la paraula, que la legalitat s’utilitzi com a instrument de càstig i que els conflictes polítics es gestionin des de la coerció i no des del diàleg. Ho sabem bé. I precisament per això, no podem acceptar un relat internacional que normalitzi els problemes polítics dels pobles ni de les nacions, que es resolgui res a cop de força, sigui externa o interna. Defensar els drets dels pobles vol dir defensar-los tots i sempre.”
“La democràcia només és real quan és el resultat de la voluntat del poble que l’ha de viure. Restaurar la democràcia vol dir garantir processos polítics lliures, institucions legítimes, drets civils efectius i, òbviament, sobirania popular. I això exigeix temps, garanties i respectes. No exigeix submissió. No exigeix dependència. No exigeix convertir un país en un espai d’influència. Senyor ministre, concretament, què farà el seu govern per garantir aquest pas? Ho diem amb claredat: Veneçuela no pot passar de ser víctima d’un règim autoritari a ser objecte d’un projecte neocolonial. I aquí és on el dret internacional, amb totes les seves mancances, és imprescindible, no per protegir règims, sinó per protegir pobles.”
“Digui’ns què farà exactament demà, perquè renunciar al dret internacional, de fet, és acceptar un món on les regles només existeixen per als més poderosos. I aquest món no és ni més just ni més segur. I sobretot, no és un món on Catalunya hi tingui res a guanyar. I permeti’m afegir una qüestió que avui potser ha quedat una mica absent del debat, ara una miqueta més. El: I ara, què? Per què hem de enderrocar un règim autoritari no és per si sol construir una democràcia, ho sabem tots. I confondre aquestes dues coses és un error que el món ja ha comès massa vegades. El futur de Veneçuela no pot ser el pas d’una dictadura a una tutela exterior, ni la substitució d’un poder arbitrari per un altre que actuï segons interessos geopolítics propis. La democràcia no s’exporta mai amb bombes ni s’imposa des de fora.”
“Quan el dret internacional falla — i avui està fallant, si no, no ens trobaríem en la situació que ens trobem— la temptació és abandonar-lo, però les normes no desapareixen perquè siguin inútils, sinó perquè incomoden a aquells que tenen el poder i la força. Sense aquest marc, la política exterior es converteix en arbitrarietat i l’arbitrarietat pot semblar molt eficaç a curt termini, però sempre genera, òbviament, molta més inestabilitat, més violència i menys drets per al poble. El dret internacional no és un dogma —ho hem dit— és una eina imperfecta —ho hem dit— que cal reformar. Un altre parèntesi, senyor ministre: No ha concretat què farà demà respecte a la possible reformulació a la possible reforma d’aquest dret internacional, que vostè mateix ha dit que veia insuficient.”
“I n’hem sentit d’altres que condemnen sistemàticament els Estats Units, però guarden un silenci selectiu i vergonyós davant d’altres potències com Rússia o la Xina. I això no és internacionalisme, això és populisme, també de manual. Ja ho he dit a la primera intervenció: l’autoritarisme no té una sola bandera i els drets humans no poden defensar-se només quan encaixen amb el relat propi. Des de Junts no proposem una posició còmoda. De fet, no fem massa aquí, per no dir gens. Proposem una posició coherent, això sí. Dir que Maduro dirigia una dictadura, dir que Trump ha vulnerat el dret internacional i dir que totes dues coses són certes alhora.”
“Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s’ha protegit aquells que no la tenen, la força. Un primer parèntesi. He parlat abans, m’he referit a l’apartheid de gènere. Vostè ha dit que hi estava absolutament d’acord. Els proposem: Poden instar demà mateix iniciar tots els tràmits per instar demà mateix a que sigui inclòs com un delicte perseguible per la Cort Penal Internacional? Concrecions. Avui -- 39 of 45 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de enero de 2026 hem escoltat alguns que celebren qualsevol cop contra un règim autoritari, sense preguntar-se pel cost jurídic i polític del precedent que òbviament està establint.”
“Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d’escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen — entenc— en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí.”
“Gràcies, presidenta. Gracias, presidenta. (Rumores).”
“Acabo recordando que, cuando el marco del derecho internacional se debilita, Rusia, China y todas las dictaduras del mundo sonríen satisfechas, porque su objetivo siempre ha sido el mismo, que la fuerza, y no la justicia, sea la medida de todo, y eso no es un debate académico, sino una amenaza real para todos los pueblos que aspiran a decidir libremente su futuro. Ante eso, nuestra obligación no es decidir qué poder incomoda menos, sino defender los principios, aunque no sean cómodos, aunque no sean populares, aunque no encajen en ningún relato simplista. Junts per Catalunya no está aquí para justificar la fuerza, está para defender la democracia, los derechos humanos y la libertad de los pueblos, de todos los pueblos, sin excepciones y sin silencios cómplices. Muchas gracias.”
“Porque no podemos continuar avalando un marco jurídico que condena pero no protege y que con demasiada frecuencia llega tarde. Si el derecho internacional es débil ante las dictaduras y la opresión, habrá que cambiarlo, ¿no? Obviamente somos muy conscientes de que la modificación del marco internacional no depende de un solo Gobierno, está claro, ni se hace de un día para otro, pero también sabemos que ningún cambio empieza si no se asume la iniciativa, si no se abre el debate y si no se está dispuesto a asumir el coste político de hacerlo, señor ministro.”
“Señor ministro, hace meses que Junts ha registrado una proposición para que el apartheid de género se reconozca explícitamente como crimen internacional perseguible por la Corte Penal Internacional; así, sus autores, como los del régimen iraní, podrían verse perseguidos y enjuiciados, como también los de Afganistán. Señor ministro, hacen falta decisiones políticas. Inste inmediatamente a esta reforma, porque conculcar sistemáticamente los derechos de las mujeres ni es cultura ni es religión ni es tradición, es un crimen. En paralelo, señor ministro, ¿qué plantea su Gobierno con respecto a la revisión y reforma de las normas del derecho internacional que, tal y como hemos denunciado muchos hoy, se han demostrado incapaces de proteger efectivamente los derechos humanos?”
“Lo que está pasando en Irán podría acabar abriendo una brecha de esperanza en otros países de la región, como, por ejemplo, en Afganistán, donde las mujeres siguen siendo menospreciadas y maltratadas, donde se abusa de ellas y son silenciadas y se las expulsa del espacio público y son sometidas a un régimen de miedo. Desde ahí tenemos que actuar para derrocar ese marco de opresión sistematizado y sostenido en el tiempo que se basa en la supremacía masculina y está exclusivamente diseñado para perpetuar la subordinación y represión de las mujeres.”
“Desde ayer vemos imágenes de cientos de manifestantes muertos. Es una lucha liderada por las mujeres, pero también por los hombres, que luchan a su lado. Se apoyan unos a otros. Reclaman libertad, dignidad y derechos. Su lema «Mujer, vida y libertad» lo están gritando por igual hombres y mujeres. Piden lo que se les niega. Es una idea simple, pero muy política. La libertad de las mujeres es una condición irrenunciable para cualquier sociedad que quiera verse libre, justa y democrática. Allí donde las mujeres se ven silenciadas, perseguidas y excluidas, la libertad del pueblo inevitablemente queda secuestrada.”
“Este debate no va solo de Venezuela, sino también del mundo que estamos construyendo, y no nos podemos permitir un mundo en el que los valores y la democracia sean sustituidos por la fuerza ni en el que las normas solo valgan cuando convienen a los fuertes, a los poderosos. Para Junts asumir acríticamente el régimen de Maduro es tanto como aceptar que Franco no era un dictador. Asumir acríticamente la actuación de Trump es tanto como legitimar la represión ejercida por España contra el independentismo. Esta es nuestra posición. No es simple, pero es honesta, rigurosa y necesaria. Permítanme acabar dando un ejemplo reciente: Irán. Hace días que hay una revuelta profunda y sostenida, un llamamiento colectivo contra un régimen que gobierna con el miedo, una población que se está viendo represaliada brutalmente con autoritarismo.”
“El mundo no va hacia un escenario más ordenado, sino hacia un escenario mucho más duro, un mundo en el que pesa menos el respeto a los valores compartidos y más la capacidad de imponerse y un mundo en el que la fuerza gana terreno a la palabra y al derecho, y es en este contexto cuando los derechos colectivos se ven más expuestos. No idealicemos el orden internacional existente. Sabemos que es imperfecto, pero también sabemos que cuando los valores y los derechos de los pueblos desaparecen lo que queda es más arbitrariedad y menos garantías. Por eso, defender el derecho -- 18 of 45 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de enero de 2026 internacional no es defender el inmovilismo, sino un marco en el que la voluntad de los pueblos pueda expresarse sin quedar sometidos a la fuerza.”
“Decir que un régimen es una dictadura y decir al mismo tiempo que intervenir vulnera el régimen internacional no es equidistancia, sino legitimidad. Junts siempre ha distinguido entre legitimidad y normas y nunca mirará hacia otro lado cuando se vulneren los derechos humanos. Cuando no ocurre esto, no hay que cuestionar las normas, sino impedir que se debiliten. La política exterior no se puede hacer a base de consignas. Las consignas seguro que tranquilizan a algunos, pero no explican nada, y sin explicaciones no hay sentido crítico. Creemos que la ciudadanía merece que se la trate como adulta, merece comprender las contradicciones y conocer todos los dilemas, porque sin espíritu crítico no hay democracia madura y sin ella no hay capacidad real de defender ni los derechos ni las libertades.”
“No es perfecto, pues sus herramientas son limitadas, lentas e insuficientes para responder al sufrimiento inmediato, y negarlo sería infantilizar el debate. El derecho internacional falla porque, entre otras cosas, depende de los mismos Estados que después lo vulneran, porque no dispone de mecanismos coercitivos suficientes y porque con demasiada frecuencia se aplica un doble rasero. Esta debilidad mina, por supuesto, la fuerza de las normas comunes, pero constatarlo no debe servir para debilitar las normas, sino para reforzarlas, porque, si desaparecen, manda la fuerza y no la justicia, y eso no es una discusión teórica, sino una discusión profundamente humana. Vivimos tiempos en los que parece que todo se tiene que simplificar, como realidades complejas, dejándolas de lado e irreconocibles, pero la realidad no funciona así.”
“No es casual ver cómo los venezolanos en Cataluña no lamentan la caída del régimen, sino que la bendicen, porque su sufrimiento ha sido enorme. Venezuela no es una abstracción geopolítica. Hablamos de vidas concretas y eso nos obliga ahora a reafirmar nuestra solidaridad y a expresar nuestro apoyo al pueblo venezolano. Dicho eso, el debate de hoy no solo trata de lo que ha ocurrido, sino también de cómo ha ocurrido. La actuación del Gobierno Trump ha vulnerado los principios básicos del derecho internacional, como la prohibición del uso unilateral de la fuerza o el marco multilateral como espacio de resolución de conflictos. No ha habido mandato compartido y no ha habido un procedimiento colectivo; ha habido una demostración de fuerza, y eso nos tiene que interpelar. Cuando hablamos de derecho internacional hay que hacerlo con datos.”
“La responsabilidad política comienza precisamente aquí, cuando somos capaces de ir más allá de la reacción inmediata y de ver qué significa todo ello para nuestro futuro. Empecemos por lo que para nosotros es esencial y que algunos evitan decir con claridad: el régimen de Maduro ha sido una dictadura que ha dejado a millones de personas abocadas al exilio, cientos de presos políticos, elecciones manipuladas, represión sistemática y una economía devastada, hasta el punto de que el pueblo ha quedado absolutamente desamparado. Esta afirmación no es una opinión, es una realidad contrastada. No me mostraré ambigua tampoco diciendo que existen dictaduras de izquierdas también. Olvidar es una forma de deshumanizar a las víctimas, de dejar la moral.”
“I Junts per Catalunya no som aquí per justificar la força. Hi som per defensar la democràcia, els drets humans i la llibertat dels pobles, de tots els pobles, sense excepcions i sense silencis còmplices. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todo el mundo, también al señor ministro. Hoy, efectivamente, como estamos viendo, no estamos ante un debate sencillo. Los acontecimientos que han sacudido a Venezuela no se pueden entender desde una sola perspectiva ni con respuestas automáticas, y eso nos obliga a explicar algo, a matizar y a asumir la complejidad, porque cuando ocurren hechos como los que analizamos hoy es inevitable que se mezclen emociones, valores y también consecuencias que no siempre están alineadas.”
“Però també sabem que cap canvi comença si no s’assumeix la iniciativa, si no s’obre el debat i si no s’està disposat a assumir el cost polític de fer-ho, senyor ministre. -- 17 of 45 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de enero de 2026 Acabo recordant que quan el marc del dret internacional s’afebleix, Rússia, Xina i totes les dictadures del món somriuen satisfetes, perquè el seu objectiu sempre ha estat el mateix: que la força i no la justícia sigui la mesura de tot. I això no és un debat acadèmic. És una amenaça real per a tots els pobles que aspiren a decidir lliurement el seu futur. I davant d’això, la nostra obligació no és escollir quin poder incomoda menys. La nostra obligació és defensar uns principis, encara que no siguin còmodes, encara que no siguin populars, encara que no encaixen en cap relat simplista.”
“Insti immediatament aquesta reforma, perquè conculcar sistemàticament els drets de les dones ni és cultura, ni és religió, ni és tradició. És un crim. I en paral·lel, senyor ministre, què planteja el seu govern respecte a la revisió i reforma de les normes del dret internacional que, tal com molts hem denunciat avui, s’han mostrat incapaces de protegir efectivament els drets humans? Perquè no podem continuar apel·lant a un marc jurídic que reconeix les vulneracions però no les atura, que condemna però no protegeix i que massa sovint arriba tard. Si el dret internacional és feble davant les dictadures i l’opressió, bé caldrà canviar-ho, no? I òbviament, som ben conscients que la modificació del marc internacional no depèn d’un sol govern, és clar, ni es fa d’un dia per l’altre.”
“El que està passant ara a l’Iran podria acabar obrint una escletxa d’esperança per altres països de la regió, com l’Afganistan, per exemple, on les dones continuen menyspreades, abusades, silenciades, expulsades de l’espai públic, sotmeses a un règim de la por. I des d’aquí hem d’actuar per enderrocar aquest marc d’opressió sistematitzat i sostingut en el temps, que es basa en la supremacia masculina i està exclusivament dissenyat per perpetuar la subordinació i repressió de les dones. Senyor ministre, Junts fa mesos que vam registrar una proposició perquè l’apartheid de gènere sigui reconegut explícitament com a crim internacional perseguible per la Cort Penal Internacional. Així, els seus autors, com els de l’actual règim iranià o l’afganès, podrien ser perseguits i enjudiciats. Senyor ministre, calen decisions polítiques.”
“Està sent represaliada brutalment per l’autoritarisme. Des d’ahir es comencen a veure imatges de centenars de morts, manifestants morts. És una lluita liderada per les dones, però també pels homes que lluiten al seu costat, colze a colze, reclamant llibertat, dignitat i drets. El seu lema «Dona, vida i llibertat», que estan cridant per igual dones i homes, diu exactament el que els és negat. Expressa una idea simple però profundament política. La llibertat de les dones és una condició irrenunciable per a qualsevol societat que es vulgui lliure, justa i democràtica. Allà on les dones són silenciades, perseguides o excloses, la llibertat del poble queda inevitablement segrestada.”
“És defensar un marc on la voluntat dels pobles pugui expressar-se sense quedar sotmès a la força. Aquest debat no va només de Veneçuela, va del món que estem construint i no ens podem permetre un món on els valors i la democràcia siguin substituïts per la força, ni on les normes només valguin quan convenen als forts, als poderosos. Per Junts, assumir acríticament el règim de Maduro és tant com acceptar que Franco no era un dictador. Assumir acríticament l’actuació de Trump és tan com legitimar la repressió exercida per Espanya contra l’independentisme. Aquesta és la nostra posició. No és simple, però és honesta, rigorosa i necessària. I permetin-me acabar posant un exemple recent: l’Iran. Fa dies que hi ha una revolta profunda i sostinguda, un crit col·lectiu contra un règim que governa amb la por.”
“Mereix entendre les contradiccions i conèixer tots els dilemes, perquè sense esperit crític no hi ha democràcia madura. I, sense democràcia madura, no hi ha capacitat real de defensar ni els drets ni les llibertats. El món no va cap a un escenari més ordenat. Va cap a un escenari molt més dur. Un món on pesa menys el respecte als valors compartits i més la capacitat d’imposar-se. Un món on la força guanya terreny a la paraula i al dret. I, en aquest context, els drets col·lectius és quan queden més exposats. No idealitzem l’ordre internacional existent. Sabem que és imperfecte, però també sabem que, quan els valors i la voluntat dels pobles desapareixen, el que queda és més arbitrarietat i menys garanties. Per això, defensar el dret internacional no és defensar l’immobilisme.”
“Dir que un règim és una dictadura i alhora dir que la manera com cau vulnera el dret internacional no és equidistància, és capacitat d’anàlisi. A Junts, com a independentistes que som, sempre hem distingit entre legalitat i legitimitat i mai mirarem cap a una altra banda quan es conculquen els drets humans. Les normes només tenen sentit si serveixen la voluntat democràtica i protegeixen les llibertats. Quan això no passa, el problema no és qüestionar-les, sinó impedir-ne qualsevol canvi. La política exterior seriosa no pot fer-se a base de consignes. Les consignes segur que tranquil·litzen alguns, però no expliquen res. I sense explicacions no hi ha esperit crític. Nosaltres creiem que la ciutadania mereix ser tractada com a adulta.”
“El dret internacional falla, entre altres coses, moltes altres, però perquè depèn dels mateixos estats que després el vulneren, perquè no disposa de mecanismes coercitius suficients i perquè massa sovint s’aplica -- 16 of 45 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de enero de 2026 amb dobles estàndards. Aquesta feblesa, òbviament, erosiona la confiança en les normes comunes. Però constatar-ho no pot servir d’excusa per prescindir-ne, sinó d’argument per reforçar-les, perquè quan desapareixen les normes compartides, el buit no l’omple la justícia sinó la força. I això no és una discussió teòrica, és una qüestió profundament humana. Vivim temps en què sembla que tot s’hagi de reduir a triar bàndol, a simplificar realitats complexes, fins a fer-les absolutament irreconeixibles. Però la realitat no funciona així.”
“Dit això, el debat d’avui no és només sobre què ha passat, sinó sobre com ha passat. L’actuació del Govern Trump ha vulnerat els principis bàsics del dret internacional, com la prohibició de l’ús unilateral de la força o el marc multilateral com a espai de resolució de conflictes. No hi ha hagut mandat compartit, no hi ha hagut un procediment col·lectiu. Hi ha hagut una demostració de força i això ens ha d’interpel·lar. Quan parlem de dret internacional, cal fer-ho amb honestedat, és clar. No és perfecte. Les seves eines són limitades, lentes, insuficients per respondre al patiment immediat. Negar-ho seria infantilitzar el debat.”
“Una dictadura que ha deixat milions de persones forçades a l’exili, centenars de presos polítics, eleccions manipulades, repressió sistemàtica i una economia devastada, fins al punt que el poble ha quedat absolutament desemparat. Aquesta afirmació no és una opinió, és una realitat contrastada. I no en mostraré ambigua, tampoc en dir que existeixen dictadures d’esquerres. Oblidar és una forma de ceguesa moral que només aconsegueix deshumanitzar les víctimes. No és casual que molts veneçolans, també a Catalunya, no plorin —de fet, al contrari, beneeixin— la caiguda del règim i és que el seu patiment ha estat enorme. Quan parlem de Veneçuela no parlem d’una abstracció geopolítica, parlem de vides, parlem de vides concretes. I això ens obliga ara a reafirmar la nostra solidaritat i a expressar el nostre suport al poble veneçolà.”
“Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Molt bon dia, senyor ministre! Avui, efectivament, ho estem veient, no estem davant d’un debat senzill. Els esdeveniments que han sacsejat Veneçuela no es poden entendre des d’una sola mirada ni amb respostes automàtiques. I això ens obliga a explicar, a matisar i a assumir la complexitat. Perquè quan passen fets com els que avui analitzem, és inevitable que s’hi barregin emocions, valors i també conseqüències que no sempre van alineades. La responsabilitat política comença precisament aquí, quan som capaços d’anar més enllà de la reacció immediata i què significa tot plegat per al nostre futur. Comencem pel que nosaltres és essencial i que encara alguns eviten dir amb claredat: el règim de Maduro ha estat una dictadura.”