Míriam Nogueras i Camero
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Vostè, senyor Sánchez, ha de meditar. Internament també han de meditar. I la reacció normal d’algú a qui li diuen que és un dels grans culpables o responsables de la situació de bloqueig actual és resistir-se, que és exactament el que ha fet vostè avui. Adonar-se que apartar-se és una solució, senyor Sánchez, requereix madurar-ho.”
“El debat d’avui s’assembla molt al debat d’una qüestió de confiança, una qüestió de confiança que vostè no ha considerat convocar, però que hauria estat molt oportuna perquè el principal obstacle perquè aquesta legislatura pugui culminar els objectius pels quals va ser concebuda és vostè.”
“Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. En primer lugar, buena Diada Nacional de los países catalanes. A pesar de estar fuera de casa, hoy tomamos la palabra en la lengua de nuestros países catalanes, en catalán.”
“Els set diputats de Junts volem tornar a Catalunya amb la feina acabada. Per això, avui li plantejarem una proposta que potser en un primer moment li semblarà agosarada. Però li demano abans de pronunciar-se que mediti bé i que tingui present un antecedent que tots aquí coneixen molt bé.”
“I dic que és inèdita perquè mai abans Catalunya havia condicionat Madrid com ho han fet els set vots de Junts per Catalunya. Perquè hem aconseguit coses que sempre a Madrid ens havien dit que eren impossibles, com, per exemple, que jo avui pugui fer aquesta intervenció en català sense que em facin fora.”
“La fórmula de SUMAR, Podemos, Comuns, Esquerra Republicana en Madrid para nosotros ha sido un fracaso. Se han dedicado a hacer tuits y proclamas contra el -- 29 of 141 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2026 establishment y el régimen. Pero, cuando llega votar, sostienen al establishment y sostienen al régimen.”
The complete record
Every one of 865 lines we hold for Míriam Nogueras i Camero, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 16 of 18.
“A la luz del rechazo de todos los intentos que hemos expuesto, el Gobierno y el Parlamento de Cataluña deciden organizar un referéndum de independencia, de autodeterminación el 1 de octubre de 2017. La participación fue masiva y el apoyo a la independencia superó el 90 %. El presidente Puigdemont en aquel entonces priorizó la vía negociada, tal y como reclamaban el Gobierno español y las instituciones internacionales. El presidente proponía iniciar un proceso de negociación; no obstante, el Gobierno español decidió reprimir el referéndum de forma violenta, movilizó a miles de policías de toda España, intervino las instituciones catalanas y se inició un largo periodo de represión, que ha comportado persecución, prisión y exilio para muchas personas, dirigentes políticos, activistas y ciudadanos catalanes.”
“Y en 2014, cuando una amplia mayoría del Parlamento aprueba presentar en la Mesa del Congreso de los Diputados una proposición de ley para delegar las competencias para celebrar un referéndum sobre el futuro político de Cataluña, son Turull, Rovira y Herrera los diputados encargados de venir a defender aquí aquello que fue rechazado por el Congreso. Y tampoco la aprobación de la ley de consultas populares, sobre la base de la cual se convocó la consulta del 9-N, con una participación de más de dos millones de personas, y con el conseller Francesc Homs, el presidente Mas, la consellera Ortega y la consellera Rigau condenados por desobediencia e inhabilitados. Ni tampoco la petición del referéndum acordado después de la aprobación de la cuestión de confianza a la que se sometió al presidente Puigdemont, nada ha funcionado nunca.”
“Este relato como origen y perpetuación del conflicto por primera vez se acepta por la parte española, y esa parte de nuestro acuerdo es especialmente relevante, porque marca los adelantos que deben darse en la resolución del reconocimiento nacional de Cataluña. Todos ustedes saben que los últimos intentos de acordar una vía de restitución de nuestros derechos históricos perdidos, y hacerlo a través de la negociación que espera la sociedad catalana, han sido formulados a través de mecanismos que permite la Constitución, pero ninguno de ellos ha prosperado: ni la reforma del estatuto, ni en 2012 la aprobación en el Pleno del Parlamento de Cataluña de la propuesta del pacto fiscal, que, pocas semanas después, el presidente Mas llevó al presidente del Gobierno español de entonces, que rechazó discutirlo y, menos aún, negociarlo.”
“La sociedad catalana, desde la aprobación del decreto de nueva planta, con la subsiguiente abolición de nuestras instituciones seculares, nuestras constituciones, la pérdida de nuestra soberanía y la prohibición de nuestra lengua, ha batallado para recuperar lo que las armas y la monarquía nos hurtaron hace más de trescientos años. La distancia y el desacuerdo permanente entre las dos naciones han sido fruto de tensiones políticas, ante las cuales el Estado español, en muchas ocasiones, ha respondido a través de la represión política, militar, policial, judicial y mediática, y la manifestación máxima es la detención y la extradición, el consejo de guerra, la condena a muerte y la ejecución del presidente de la Generalitat, Lluís Companys. La evidencia de la existencia de un conflicto político era algo que exigía ser reconocido.”
“Les recuerdo los dos ámbitos para que quede constancia en el Diario de Sesiones: el ámbito del reconocimiento nacional, donde nosotros planteamos el referéndum de autodeterminación, y el ámbito de los déficits y el autogobierno. Plantearemos otras cosas: la cesión del cien por cien de los impuestos que pagan los ciudadanos de Cataluña. ¿Me puede confirmar —porque por la mañana no ha quedado nada claro— si usted está dispuesto a cumplir todos y cada uno de los puntos del acuerdo firmado y a ratificar las 1486 palabras del acuerdo, 1486 palabras, de las cuales ni una es casual o sobrera? El conflicto entre Cataluña… (fallo técnico) … tiene raíces profundas que vienen de muy lejos.”
“Está a tiempo, pero, si sigue adelante, que lo sepa todo el mundo que nosotros no engañamos a nadie, que somos fieles a nuestros compromisos adquiridos y que si estamos aquí hoy es para hacer que las cosas cambien de verdad. Y si estos cambios no son posibles, si no se avanza, no apoyaremos ninguna iniciativa que se presente desde su Gobierno y desde su mayoría, a ninguna. -- 76 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de noviembre de 2023 El acuerdo que hemos suscrito, señor Sánchez, lo dice bien claro. La estabilidad de la legislatura queda sujeta a los avances y cumplimientos de los acuerdos que resulten de las negociaciones en los dos ámbitos permanentes señalados en el punto segundo.”
“Por eso hemos definido en nuestro acuerdo político que el único límite es el Parlamento, que es, como muy bien pone en el texto, el representante legítimo del pueblo de Cataluña. Para que la legislatura avance, nuestro país, Cataluña, necesita que pasen cosas y que se culmine un acuerdo que cambie la historia. Dijimos en campaña electoral que nada sería igual, basta con ver lo que está sucediendo hoy para tener la primera constatación. Ciertamente estamos emprendiendo una legislatura donde nada será igual. Le hemos transmitido… Señor Sánchez, lo sabe, es consciente y se lo digo ahora porque todavía está a tiempo de desistir.”
“Nos sentimos muy orgullosos de defender Cataluña, reconociendo nuestros defectos y nuestras carencias que nos hacen, afortunadamente, una nación imperfecta, pero sí una nación. Nos sentimos orgullosos de poner de manifiesto toda su potencialidad, toda su diversidad y —es importante destacarlo— todos los grandes consensos. Sí, grandes consensos como los que existen sobre la lengua, sobre la enseñanza, sobre las infraestructuras, también sobre la denuncia del déficit fiscal y también la denuncia de la deuda histórica. También sobre la cultura, la ciencia, la internacionalización. Y ni qué decir tiene el derecho a la autodeterminación. Si estamos aquí hoy es para hacer que estos grandes consensos que el Parlamento de Cataluña ha recogido a lo largo de su historia sean atendidos.”
“Sé que muchos de ustedes han tenido la tentación, en estos últimos años, de hacer creer que nos teníamos que olvidar y que, de hecho, ya lo habíamos dejado atrás. Se engañaban, engañaban, y lo sabían. Ahora toca actuar en consecuencia y dejar de esconder el problema. ¿Está usted dispuesto a hacerlo, señor Sánchez? El debate vivo e intenso que se ha vivido en Cataluña siempre, no solo en los últimos diez años, es el propio de una sociedad madura democráticamente y no con problemas de convivencia, que se expresa de forma diversa y de forma plural, e incluso con contradicciones, pero que es capaz también de articular grandes acuerdos y que siempre, siempre, siempre se ha expresado por la vía democrática y la vía pacífica.”
“Seré clara, señor Sánchez. ¿Va usted a abordar el tema catalán de forma directa, tal y como establece el acuerdo que han firmado? Lo que es auténticamente disruptible es que se reconozca como lo que es, un conflicto histórico y político entre dos naciones. Que por primera vez se plantee en un acuerdo político una ley de amnistía que acabe con la represión judicial, que se pueda plantear un… (fallo técnico) … como una de las propuestas para resolver el problema de fondo, que, como muy bien hemos convenido a escribir en un acuerdo político, sigue sin resolver. La función de la política es justamente resolver los problemas que siguen pendientes. El resultado democrático expresado en las urnas ha recordado que el conflicto histórico no resuelto continúa en el epicentro del debate político español.”
“Existe un hecho incontrovertible que lo explica, un hecho que usted sabe —porque lo ha firmado, porque forma parte de nuestro acuerdo—. Ustedes saben que la cuestión no es tanto si España tiene un gobierno más o menos progresista, más o menos de izquierdas, o más o menos reformista; de hecho, esto ha pasado otras veces y el ruido no ha sido ni mucho menos comparable al de ahora. Lo que explica la tensión y la histeria de ciertos sectores es exclusivamente aquello que históricamente la política española ha denominado el problema catalán. Ni Gobiernos de izquierdas ni Gobiernos progresistas. Lo que no se digiere, lo que se combate por tierra, mar y aire. En definitiva, lo que es verdaderamente disruptivo es atreverse a abordar el tema catalán de forma directa. Usted hoy, de momento, a pesar de que lo ha afirmado, no se ha atrevido.”
“Un acuerdo firmado por ustedes donde no se habla de ‘reencuentro’, de perdón ni de medidas de gracia; eso fueron los indultos, y entendemos que en ningún caso se refería a la amnistía porque la amnistía es otra cosa: una ley y una desjudicialización de la política. Hoy tomaba la palabra en nombre de Junts, a quien formalmente represento, pero el sentido de nuestra intervención se explicaba por la voluntad de servir y representar mucho más allá de lo que son las posturas y los legítimos intereses de los partidos políticos. Este debate de investidura viene precedido de un enfrentamiento entre españoles y también de una división entre los dos grandes partidos respecto a Cataluña que no se había producido nunca en investiduras previas.”
“De hecho, en el acuerdo firmado, en el primer párrafo dice que las cosas se tienen que hacer en términos diferentes de cómo se han hecho en la última legislatura, y esto lo han firmado ustedes y lo hemos firmado nosotros. Cuando escribimos en términos diferentes, nos referimos a una definición muy fácil de entender. Por lo tanto, le reitero lo que hemos dicho en anteriores ocasiones no solo a usted, sino también a los miembros de su Gobierno: para decir y hacer lo mismo que se ha hecho durante los últimos cuatro años, Junts no le hace ninguna falta. -- 75 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de noviembre de 2023 Hemos pasado muchas horas trabajando el marco del acuerdo, sobre todo los antecedentes y el relato. Un acuerdo en el que no aparece ni una sola vez la palabra diálogo, y sí la palabra negociación.”
“Algo de esto habrá cuando su partido tiene el estómago de arrebatar a Junts la alcaldía de Barcelona, con el apoyo y gracias al Partido Popular, y ahora pretende arrebatar la Presidencia del Gobierno español al Partido Popular gracias a los votos de Junts. Ahora que estoy en la parte inicial de mi intervención, querría darle un consejo, que, naturalmente, usted no tiene ninguna obligación de seguir. Con nosotros no intente tentar a la suerte porque no le va a funcionar. Su discurso no ha sido un discurso valiente. Ahora tiene la oportunidad de responderme y decirme exactamente qué va a hacer usted. Su responsabilidad era encontrar la manera de respetar el marco que ustedes y nosotros hemos acordado, de hacer honor a aquello que hemos escrito.”
“El nostre compromís és amb el poble de Catalunya, amb ningú més. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Presidente en funciones y candidato, en Junts le hemos escuchado estos últimos cuatro años con mucha atención, sobre todo cuando ha hablado de nosotros y cuando ha hablado de Cataluña. Usted ya sabe por qué razón hoy le hemos escuchado de una forma todavía más especial. Hoy usted debía empezar a desmentirnos a quienes decimos que usted no cumple los acuerdos, que su palabra no vale, que a usted solo le interesa el poder, y que es capaz de aliarse con quien sea para conservarlo.”
“I estem parlant del mecanisme de mediació que serà independent a tots nosaltres, que ens acompanyarà en la recerca de solucions, que vetllarà pels compromisos que adquirim i que verificarà si no complim allò en el que ens hem compromès. Nosaltres no volem trencar res, no volem que ens trenquin. I ens defensarem sempre que algú ho intenti fer, sigui des dels tribunals, sigui des de l’enginyeria fiscal, sigui des de l’incompliment dels compromisos. Nosaltres el que volem és el millor per a la nostra nació i, per tant, el millor futur per als nostres fills i filles. No els hauria de sorprendre, doncs, que posem tot això al centre del debat polític que tenim avui. Ens devem a ells, i per ells lluitarem fins i tot pactant amb qui tan mal ens ha volgut. Perquè el nostre compromís és amb Catalunya.”
“Però tenim exactament les mateixes escasses competències que tenen comunitats autònomes on acullen el 0,6 % de la immigració. I si parlem de recaptació d’impostos, de contribució als pressupostos de l’Estat, d’inversions executades, de participació en fons europeus, el panorama és exactament el mateix i això s’ha d’acabar. El pacte que hem signat abordarà propostes inèdites que resolguin els dèficits i les limitacions del fracassat model del café para todos. I com que partim de la desconfiança i de les males experiències, i atesa l’enorme importància que té per a tots nosaltres la resolució del conflicte, hem constituït un espai de negociació inèdit que ofereix les garanties que feien falta, perquè escoltant-lo avui són imprescindibles.”
“Hem de parlar de la insostenibilitat del model actual, de l’empobriment que provoca; de com hem de recuperar els recursos, els diners que són fruit de l’esforç de vuit milions de catalans, però que se’n van a Madrid i que no tornen; de les eines que hem de tenir, que tenim dret a tenir, per gestionar els desafiaments més importants que tenim plantejats com a societat. Els posaré un exemple de la insostenibilitat del model actual d’un àmbit que és una de les principals preocupacions, el de la immigració. A Catalunya hi ha el 23 % de la població immigrant de tot l’Estat. Som el 16 % de la població, però tenim el 23 % de la seva immigració, 1,3 milions de persones. És un repte prioritari per a qualsevol societat, sobretot si és una societat amb vocació d’obertura i compromesa amb la convivència i els drets humans.”
“Ara es tracta de treballar en els dos àmbits que hem acordat, perquè la feina és ingent i el temps és limitat, i perquè tothom sap de la ferotge oposició que hi té l’estat profund, aquell que va quedar intacte després de la mort de Franco i que durant dècades ha fet i ha desfet —sobretot desfet— el que li ha convingut, des de terrorisme d’estat fins a la lawfare, aquesta paraula que tant espanta i incomoda alguns però que tothom sap que existeix i que es practica a l’Estat espanyol.”
“Perquè vostès no han deixat de ser aquell partit que va abraçar amb -- 74 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de noviembre de 2023 entusiasme l’aplicació del 155 contra el nostre país. I nosaltres no hem deixat de ser aquella força que va promoure el referèndum i la declaració d’independència. Som allà on érem, però sabem que tenim una oportunitat d’avançar i que per saber on anem has de saber d’on venim. D’on venim i cap a on anem ha quedat perfectament clar a l’acord que signem.”
“Perquè no ho hem fet i no ho farem mai, perquè aquest no és només un anhel nostre, pertany a les generacions i generacions de catalans que s’han sacrificat en circumstàncies molt més adverses que les actuals per aconseguir que arribem fins aquí, i avui perquè formem part d’aquesta cadena de generacions escrivim una pàgina més que ens acosta al nostre objectiu. En resum, calia identificar bé el problema, dotar-se de les condicions i elements necessaris per abordar la seva resolució i acordar una metodologia de treball. Si avui som aquí és perquè aquests elements, i altres inclosos a la conferència del president Puigdemont, són presents a l’acord que hem signat. Som conscients dels riscos, de les dificultats, i també de les profundes discrepàncies.”
“Hi havia una sèrie d’elements que eren imprescindibles que es complissin si el Govern espanyol volia emprendre un procés de negociació amb Junts, i el president Puigdemont els va indicar a la seva conferència el 5 de setembre. Eliminar tota referència de l’independentisme a la directiva d’intel·ligència. Retirar la vinculació de l’independentisme català amb el terrorisme dels informes de l’Europol. I la llei d’amnistia. Calia, i per això ho fem constar, un acord sense renúncies en què explicitem que per a nosaltres el mandat de l’1 d’octubre és vigent i el compromís amb la independència és irrenunciable, sense renúncies i sense enganyar ningú. Perquè si algú diu que aquest acord serveix per girar full, enganya els ciutadans.”
“Per això hem triat una manera diferent a la qual el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d’anar a preu fet, anirem a tant la peça; en lloc d’assegurar l’estabilitat de la legislatura d’entrada, caldrà guanyar-se-la acord a acord; en lloc de fer una llista de la compra sempre incompleta i mai satisfeta, volem parlar del supermercat sencer. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista en què alguns han quedat atrapats per una mala diagnosi de l’origen i naturalesa del conflicte, a una mentalitat d’estat que qualsevol nació ha de tenir per fer que les coses girin, que les coses canviïn, i que les coses es transformin. Calia assolir un canvi de paradigma, passar d’una relació de subordinació a una relació d’igual a igual, que és el que el president Puigdemont reclama fa més de set anys.”
“És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l’espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l’espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d’aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d’entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d’entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.”
“El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d’arreu d’Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l’Estat va treure tota possibilitat de resolució política.”
“Ni tampoc l’aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d’un referèndum acordat després de l’aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai. És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %.”
“Ni el 2012 l’aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d’aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés.”
“L’evidència de l’existència d’un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s’accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del -- 73 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de noviembre de 2023 reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d’acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d’ells ha prosperat. Ni la reforma de l’Estatut.”
“El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d’ençà de l’aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l’Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d’aquesta repressió és la detenció, l’extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l’execució del president de la Generalitat, Lluís Companys.”
“L’acord que hem subscrit, senyor Sánchez, ho diu ben clar: l’estabilitat de la legislatura queda subjecta als avenços i compliments dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats en el punt segon. Els recordo els dos àmbits perquè quedi constància al Diari de Sessions: l’àmbit del reconeixement nacional, on nosaltres plantegem el referèndum d’autodeterminació, i l’àmbit dels dèficits i limitacions de l’autogovern, on plantejarem, entre d’altres coses, la cessió del cent per cent dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya. Em pot confirmar, perquè al matí no ens ha quedat gens clar, si vostè està disposat a complir tots i cada un dels punts de l’acord signat i ratificar les 1486 paraules de l’acord? 1486 paraules de les quals ni una és casual o sobrera.”
“Vàrem dir en campanya electoral que res seria igual si depenia de Junts, i només cal mirar el que està passant avui per tenir-ne la primera constatació. Certament estem emprenent una investidura on res serà igual. L’hi hem transmès, senyor Sánchez, ho sap, n’és conscient, i l’hi ho dic ara perquè encara és a temps de desistir. És a temps a desistir, però si tira endavant sap, i que també ho sàpiga tothom, que nosaltres no enganyem ningú, que som fidels als nostres compromisos adquirits, i que si som aquí avui és per fer que les coses canviïn de veritat. I si aquests canvis no són possibles, si no s’avança, no donarem suport a cap iniciativa que es presenti des del seu govern i des de la seva majoria, a cap.”
“Sí, grans consensos com els que hi ha sobre la llengua, sobre l’ensenyament, sobre les infraestructures. També sobre la denúncia del dèficit fiscal i també la denúncia del deute històric. També sobre la cultura, la ciència, la internacionalització i, no cal dir, el dret a l’autodeterminació. Si som aquí avui és per fer que aquests grans consensos que el Parlament de Catalunya ha recollit al llarg de la seva història siguin atesos. Per això hem definit al nostre acord polític que l’únic límit és el Parlament, que és, com molt bé posa al text, el representant legítim del poble de Catalunya. Perquè la legislatura avanci el nostre país, Catalunya, necessita que passin coses, que passin coses diferents i que es culmini un acord que canviï la història.”
“Ara toca actuar en conseqüència i deixar d’amagar el problema. Està disposat a fer-ho, senyor Sánchez? El debat viu i intens que s’ha viscut a Catalunya sempre, no només en els darrers deu anys, és el propi d’una societat madura democràticament, no pas amb problemes de convivència, que s’expressa de manera diversa i de manera plural, fins i tot amb contradiccions, però que és capaç també d’articular grans acords. I sempre, sempre, sempre s’ha expressat de manera democràtica i de manera pacífica. Ens sentim molt orgullosos de defensar Catalunya, reconeixent els nostres defectes i les nostres mancances que ens fan, afortunadament, una nació. Imperfecte, però sí una nació. Ens sentim orgullosos de posar de manifest tota la seva potencialitat, tota la seva diversitat, i cal destacar-ho, tots els seus grans consensos.”
“El que és veritablement disruptiu és també que se’ls reconegui com el que és, un conflicte històric i polític entre dues nacions; que per primer cop es plantegi en un acord polític una llei d’amnistia que acabi amb la repressió judicial i que es pugui plantejar un referèndum d’autodeterminació com una de les propostes per resoldre el problema de fons que, com molt bé hem convingut a escriure en l’acord polític, continua sense resoldre. I la funció de la política és justament resoldre els problemes pendents. El resultat democràtic expressat a les urnes ha recordat que el conflicte històric no resolt continua a l’epicentre del debat polític espanyol. Sé que molts de vostès han tingut la temptació en aquests darrers anys de fer creure que ens n’havíem d’oblidar i que, de fet, ja l’havíem deixat enrere. S’enganyaven, enganyaven i ho sabien.”
“El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d’esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, -- 72 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de noviembre de 2023 el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s’hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l’acord que han signat?”
“Però el sentit de la nostra intervenció s’explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d’investidura ve precedit d’un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s’havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l’ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d’esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d’ara.”
“Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s’ha dit i que s’ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l’acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l’amnistia, perquè l’amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política. Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento.”
“I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l’oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l’acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s’han de fer en termes diferents de com s’han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d’entendre.”
“Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l’hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l’hem escoltat d’una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l’interessa el poder, i que és capaç d’aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d’això hi deu haver quan el seu partit té l’estómac d’arrabassar a Junts l’alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts.”
“La tesis que dice que votar divide y que un referéndum rompería la convivencia nace de la extrema derecha. En el año 2017 algunos la compran; hoy, algunos todavía la sostienen, a pesar de que más del 70 % de los ciudadanos de Cataluña están a favor de resolver el conflicto político votando. Votar no es dividir. En Cataluña, votar es consenso y en Junts per Catalunya no hemos aguantado la oposición durante tanto tiempo para acabar haciendo lo mismo que se ha hecho hasta ahora, que es evidente que no ha dado resultados positivos. Ahora, a Cataluña le toca ser Cataluña, y en Junts mantenemos la oposición. Nuestro voto será un no, señor Feijóo. ¡Viva Cataluña libre!”
“Ustedes han conspirado para cargarse el sistema sanitario de Cataluña, un sistema que es reconocido a nivel internacional. Han aplicado ustedes el 155, una medida que ha tenido consecuencias gravísimas en nuestro país. Ustedes tampoco pagan a Cataluña. Ustedes son los de la Operación Judas, los de la Operación Cataluña y los de Pegasus. Ustedes, señor Feijóo, mienten cuando hablan del catalán en el patio de las escuelas o cuando hablan de los apellidos, y se lo dice una que se dice Camero, y esto es cualquier cosa menos igualdad y libertad. En definitiva, ¿saben ustedes cuáles son las aportaciones por las que será recordado el Partido Popular en Cataluña? Eche una firmita aquí, en contra de Cataluña; Puigdemont a prisión, y antes alemana que catalana. Y ahora sí, termino.”
“Porque ustedes votaron en contra del incremento de las inversiones en Cataluña, votaron en contra de la promoción de la lengua catalana, votaron en contra también del modelo de escuela catalana, votaron en contra de las iniciativas por el cumplimiento de la ejecución de los presupuestos generales del Estado español en Cataluña, votaron en contra también de la transferencia de competencias y gestión de infraestructuras de Cataluña y votaron en contra del reconocimiento de la identidad y la lengua catalana. Ustedes, señor Feijóo, recurrieron 114 de los 223 artículos del estatuto, el Defensor del Pueblo recurrió 110. Su recurso tenía 410 páginas, que además estaba avalado por más de cien firmas de diputados. Algunos de los artículos eran calcados a los del Estatuto de Andalucía y ahí no se movilizaron.”
“Usted, señor Feijóo, en el transcurso de esta semana durante este debate de investidura, no ha aportado ni una sola propuesta para poder resolver el conflicto político que existe, porque existe, entre Cataluña y España. Ninguna propuesta, ninguna aportación y ninguna autocrítica tampoco. De hecho, lo que hemos escuchado también hoy es la cantinela de siempre, esa cantinela que mantiene al Reino de España en este permanente bloqueo. De momento, ningún partido español ha sido capaz de abordar el conflicto existente entre el proyecto nacional español, que es legítimo, y el proyecto nacional catalán, que también lo es. De hecho, la pregunta, señor Feijóo, es: ¿cuál es exactamente la aportación del Partido Popular en Cataluña?”
“La tesi que diu que votar divideix, que un referèndum trencaria la convivència, aquesta tesi neix de l’extrema dreta. El 2017 alguns la compren, avui encara alguns la sostenen, malgrat que més del 70 % dels ciutadans de Catalunya estan a favor de resoldre el conflicte polític votant. Votar no és divisió a Catalunya, votar és consens. I des de Junts per Catalunya no hem aguantat la posició durant tant de -- 10 of 24 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de septiembre de 2023 temps per acabar fent el mateix que s’ha fet fins ara, que és evident que no ha donat resultats positius. Ara a Catalunya li toca ser Catalunya i des de Junts mantenim la posició. El nostre vot serà un no, senyor Feijóo. Visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta, diputadas, diputados, presidente en funciones y candidato.”
“Vostès han conspirat per carregar-se el sistema sanitari de Catalunya, un sistema que és reconegut a nivell internacional. Vostès han aplicat el 155, una mesura que ha tingut conseqüències gravíssimes al nostre país. Vostès tampoc paguen a Catalunya. Vostès són els de Operación Judas, els de Operación Cataluña, també els de Pegasus. Vostès, senyor Feijóo, menteixen quan parlen del català al pati de les escoles o quan parlen dels cognoms a Catalunya, i l’hi diu una que es diu Camero. I això és de tot menys igualdad y libertad. En definitiva, sap quines són les aportacions que finalment seran recordades del PP a Catalunya? «Eche una firmita aquí en contra de Cataluña», «Puigdemont a prisión» y «antes alemana que catalana». I ara sí, acabo.”
“Perquè vostès van votar en contra de l’increment de les inversions a Catalunya, van votar en contra de la promoció de la llengua catalana, van votar en contra també del model d’escola catalana, van votar en contra de les iniciatives pel compliment de l’execució dels Pressupostos Generals de l’Estat espanyol a Catalunya, van votar en contra també de la transferència de competències i gestió de les infraestructures de Catalunya, van votar en contra del reconeixement de la identitat i llengua catalana. Vostès, senyor Feijóo, van recórrer 114 dels 223 articles de l’Estatut. El Defensor del Pueblo en va recórrer 110. 410 pàgines tenia el seu recurs, que, a més, anava avalat per més de cent signatures de diputats. Alguns dels articles eren calcats, articles que hi ha, per exemple, a l’Estatut d’Andalusia, i vostès allà no es van mobilitzar.”
“Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidats. Vostè, senyor Feijóo, en el transcurs d’aquesta setmana, d’aquest debat d’investidura, no ha aportat ni una sola proposta per poder resoldre el conflicte polític que existeix —perquè existeix— entre Catalunya i Espanya. Cap proposta, cap aportació, cap autocrítica, tampoc. De fet, el que hem escoltat, i també avui, és la cançó de sempre, aquella cançó que manté el Reino de España en aquest permanent bloqueig. De moment, cap partit espanyol ha estat capaç d’afrontar el conflicte que hi ha entre el projecte nacional espanyol, que és legítim, i el projecte nacional català, que també ho és. De fet, la pregunta, senyor Feijóo, és quina és exactament l’aportació del Partido Popular a Catalunya?”
“La España que usted defiende se ve muy bien reflejada en algunos de los titulares de la prensa internacional del 1 de octubre de 2017, y le voy a recordar algunos de ellos. En Francia leíamos: Cataluña, el golpe de fuerza. Alemania: La Policía ataca brutalmente a Cataluña. Italia: La Policía contra los votantes. Estados Unidos: Los catalanes votan sí, España dice no. Y Escocia: El día de la vergüenza en España. Cataluña no es España, señor Feijóo, pero sí marca la agenda de España. De hecho, ha hablado tanto de Cataluña y del presidente Puigdemont que, si lo sacamos de su discurso, usted se queda sin discurso y no solo se queda sin discurso, se queda sin presidencia. ¡Viva Cataluña libre! Muchas Gracias.”
“De hecho, en el tiempo que usted nos ha contestado, 1 250 000 euros pagados con los impuestos de todos los catalanes, independentistas o no independentistas, han volado a Madrid y ya no volverán. No es dumping, señor Feijóo, es expolio fiscal, más de 20 000 millones de euros al año. Nosotros estamos muy lejos de su proyecto de país. Cataluña, señor Feijóo, a pesar de todos ustedes, es líder en exportaciones al extranjero, bate récords de inversión extranjera, es de las regiones de Europa con más proyectos vinculados con el sector de la automoción, a pesar de que no se ha terminado el corredor mediterráneo después de veintiséis años, es el mayor hub químico del sur de Europa y Cataluña es líder en ensayos químicos. Nuestro modelo, señor Feijóo, por consiguiente, no es ni se parece al suyo.”
“-- 74 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de septiembre de 2023 Veo que en cifras y números va usted un poco perdido. Acabamos de reconocer la cifra de la deuda histórica acumulada de España con Cataluña, 456 000 millones de euros, dato que sale de una comisión de expertos impulsada por el Parlamento de Cataluña. Es una deuda que se ha ido acumulando a lo largo de treinta años de gobiernos socialistas y del Partido Popular, porque a los catalanes, independentistas o no, nos han dejado de pagar 51 000 millones en infraestructuras, 375 000 millones en partidas sociales y 30 000 millones en pensiones. Y esto, señor Feijóo, va en contra de Cataluña.”