Míriam Nogueras i Camero
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Vostè, senyor Sánchez, ha de meditar. Internament també han de meditar. I la reacció normal d’algú a qui li diuen que és un dels grans culpables o responsables de la situació de bloqueig actual és resistir-se, que és exactament el que ha fet vostè avui. Adonar-se que apartar-se és una solució, senyor Sánchez, requereix madurar-ho.”
“El debat d’avui s’assembla molt al debat d’una qüestió de confiança, una qüestió de confiança que vostè no ha considerat convocar, però que hauria estat molt oportuna perquè el principal obstacle perquè aquesta legislatura pugui culminar els objectius pels quals va ser concebuda és vostè.”
“Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. En primer lugar, buena Diada Nacional de los países catalanes. A pesar de estar fuera de casa, hoy tomamos la palabra en la lengua de nuestros países catalanes, en catalán.”
“Els set diputats de Junts volem tornar a Catalunya amb la feina acabada. Per això, avui li plantejarem una proposta que potser en un primer moment li semblarà agosarada. Però li demano abans de pronunciar-se que mediti bé i que tingui present un antecedent que tots aquí coneixen molt bé.”
“I dic que és inèdita perquè mai abans Catalunya havia condicionat Madrid com ho han fet els set vots de Junts per Catalunya. Perquè hem aconseguit coses que sempre a Madrid ens havien dit que eren impossibles, com, per exemple, que jo avui pugui fer aquesta intervenció en català sense que em facin fora.”
“La fórmula de SUMAR, Podemos, Comuns, Esquerra Republicana en Madrid para nosotros ha sido un fracaso. Se han dedicado a hacer tuits y proclamas contra el -- 29 of 141 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2026 establishment y el régimen. Pero, cuando llega votar, sostienen al establishment y sostienen al régimen.”
The complete record
Every one of 865 lines we hold for Míriam Nogueras i Camero, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 17 of 18.
“No nos dé lecciones de democracia y tampoco nos dé lecciones de datos. Constitución de Portugal, artículo 7.3: Portugal reconoce el derecho a la autodeterminación de los pueblos y a la independencia. Y en la asamblea de Córcega también hay partidos independentistas. Por cierto, ¿dónde ha estado usted todos estos años? ¿Sabe usted que CiU se ha disuelto? Mire, les observamos hoy y constatamos que no nos formamos parte y les escuchamos y tenemos claro que nosotros no somos de este país. El presidente Puigdemont es el presidente número 130 de Cataluña y Cataluña no nace con la Constitución del régimen del 78, el presidente no es el primero que ha sufrido el exilio, y no fueron las urnas y no fueron los ciudadanos los que los apartaron, porque ustedes siempre tienen el comodín de la cúpula judicial.”
“De fet, ha parlat tant de Catalunya i del president Puigdemont que si els traiem del seu discurs vostè es queda sense discurs. I no només es queda sense discurs, es queda sense presidència. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señor Feijóo, ustedes recogieron firmas en contra de Cataluña y todavía no han pedido perdón. Si esto no es ser anticatalán, ya me contará. Ustedes presionaron a empresas y a empresarios con la ayuda del Rey para que cambiaran las sedes, antes alemana que catalana. Y si esto no es ser anticatalán, ya me contará. Señor Feijóo, mire usted, le voy a explicar algo de una manera muy simple. Yo quiero que Nacho Martín Blanco pueda votar que no, y Nacho Martín Blanco no quiere que yo vote. Esta es la diferencia entre ustedes y nosotros.”
“És de les regions d’Europa amb més projectes vinculats al sector de l’automoció, malgrat no s’ha acabat el Corredor Mediterrani després de 26 anys. Catalunya és el major hub químic del sud d’Europa. És també líder en assaigs químics. El nostre model, en definitiva, señor Feijóo, no és ni s’assembla al seu. De fet, l’Espanya que defensa vostè queda molt ben reflectida en algun dels titulars que van sortir a la premsa internacional l’1 d’octubre del 2017. Li recordaré algun d’ells. A França llegíem: «Catalunya, el cop de força». A Alemanya: «La policia ataca brutament Catalunya». A Itàlia: «La policia contra els votants». A Estats Units: «Els catalans voten sí, Espanya diu no». I a Escòcia: «El dia de la vergonya d’Espanya». Catalunya no és Espanya, señor Feijóo, però sí que marca l’agenda d’Espanya.”
“És un deute que s’ha anat acumulant al llarg de trenta anys de governs socialistes i del Partit Popular. Perquè als catalans, independentistes o no, ens han deixat de pagar 51 000 milions en infraestructures, 375 000 milions en partides socials, i 30 000 milions en pensions. I això, señor Feijóo, va en contra de Catalunya. De fet, en el temps que vostè ens ha contestat 1 250 000 euros pagats amb els impostos de tots els catalans, independentistes i no independentistes, han volat a Madrid i ja no tornaran. No és dumping, señor Feijóo, és espoli fiscal. Més de 20 000 milions d’euros l’any. Nosaltres estem molt lluny del seu projecte de país. Catalunya, señor Feijóo, malgrat tots vostès, és líder en exportacions a l’estranger, bat rècords d’inversió estrangera.”
“Ja sap que CiU s’ha dissolt? Miri, els observem avui i constatem que no ens sentim part. Els escoltem i tenim clar que nosaltres no som d’aquest país. El president Puigdemont és el 130 president de la Generalitat de Catalunya, i Catalunya no neix amb la Constitució del règim del 78. El president no és el primer que ha patit exili. I no van ser les urnes, per tant, no van ser els ciutadans que els van apartar. Perquè vostès sempre tenen el comodí de la cúpula judicial. Veig que amb dades i amb números va vostè una mica perdut. Voldria donar-n’hi algunes. Acabem de conèixer la xifra del deute històric acumulat d’Espanya amb Catalunya: 456 000 milions d’euros. La dada surt d’una comissió d’experts impulsada al Parlament de Catalunya a petició de Junts el 2021.”
“Gràcies, presidenta. Señor Feijóo, vostès van recollir firmes en contra de Catalunya i encara no han demanat perdó. Si això no és ser anticatalà, ja m’explicarà. Vostès van pressionar empreses i empresaris amb l’ajuda del rei perquè canviessin les seus. Antes alemana que catalana. I si això no és ser anticatalà, ja m’explicarà. Señor Feijóo, miri, l’hi explicaré de manera molt senzilla. Jo vull que Nacho Martín Blanco pugui votar que no. I Nacho Martín Blanco no vol que jo voti. Aquesta és la diferència entre vosts i nosaltres. No ens doni lliçons de democràcia. I tampoc ens doni lliçons de dades. Constitució de Portugal, article 7, punt 3: Portugal reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles i a la independència. I a l’Assemblea corsa hi ha també partits independentistes. I per cert, on ha estat vostè tots aquests anys?”
“Es la combinación de esas dos grandes carpetas y el -- 67 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de septiembre de 2023 progreso simultáneo en ambas lo que determinará la viabilidad y el éxito de una negociación; una negociación que hoy mismo no está, pero se espera. Las condiciones de Junts no han cambiado, son públicas y son las mismas para todos. Veremos si alguien está dispuesto a aceptarlas y a cumplirlas. No estamos aquí para recordarle la historia, señor Feijóo, estamos aquí para cambiarla. Viva Cataluña libre.”
“El pueblo catalán tiene derecho a hacer realidad de manera democrática la decisión que tomó en el referéndum del 1 de octubre de 2017 de convertirse en un Estado independiente en forma de república, y solo un referéndum acordado con el Estado español podría sustituir el mandato político del 1 de octubre, tal como hemos recalcado desde hace años. No existen impedimentos constitucionales para organizar y celebrar ese referéndum. Basta con recordar el artículo 92 de la Constitución. Lo que hay es una falta de voluntad política y en democracia no hay otro mecanismo mejor que el de poner en manos de los ciudadanos las decisiones de gran transcendencia, como son estas.”
“Los jóvenes no pueden acceder a viviendas —ya no de compra, sino tampoco de alquiler— a precios asequibles, para poder estudiar o emprender un proyecto de vida. El Gobierno español no ejecuta nunca los presupuestos aprobados en Cataluña». La lista es muy larga y no es ahora el momento de reiterarla. Solo lo menciono para constatar que todas estas carencias materiales no las ha resuelto el autonomismo ni el constitucionalismo; es una evidencia, no una opinión. Por tanto, que nadie se lleve a engaño, ni con esto ni tampoco con la amnistía se va a resolver el problema de fondo. No hay una receta autonómica para resolver los problemas de Cataluña. Lo determinante es el reconocimiento nacional de Cataluña y, por tanto, de su derecho a la autodeterminación.”
“Lo que les voy a leer ahora puede ayudarles a entender hasta qué punto llega la discrepancia con ustedes; y el diputado de Valladolid que esté atento. Esto forma parte de la conferencia del presidente Puigdemont del 5 de septiembre: «Cataluña es un país rico, pero de ciudadanos con muchas necesidades y con unas instituciones sin recursos para atenderlas, con un déficit fiscal de más de 20 000 millones de euros al año. Una cosa tan básica para la vida de la gente, como son los trenes, no funciona. Tenemos la tasa de inmigración más alta de toda la península, 16,2 %, más de 2 puntos por encima de la de Madrid, y no tenemos competencias ni recursos para gestionarla. No formamos a suficientes médicos ni podemos pagarles cómo se merecen. Nuestro salario mínimo es injusto, teniendo en cuenta el coste de la vida.”
“Pueden ustedes recuperar todos los recursos que han presentado en contra de las leyes sociales que se han aprobado en el Parlamento de Cataluña. Otro motivo es porque el PP es un partido contrario a la economía productiva. La visión económica y social del PP no es la de un partido liberal europeo, señor Feijóo; al contrario, es la visión de un partido estatalista que, pese a su discurso de hoy, se posiciona siempre al lado del Estado y del poder funcionarial antes que apostar por la pequeña y mediana empresa que configura en Cataluña —y también en toda Europa— el tejido de la economía productiva. Para el PP la palabra empresa es solo sinónimo de palco del Bernabéu. Por tanto, en Cataluña el PP no es capaz de conectar con normalidad con el mundo empresarial.”
“Un primer motivo es que el PP es un partido anticatalán. El PP se caracteriza por combatir todas las propuestas que en Cataluña generan un consenso amplio, político y social: la lengua catalana, la inmersión lingüística, la cultura catalana, la voluntad de autogobierno y un larguísimo etcétera. Queremos la independencia porque no queremos seguir retrocediendo con España, lo que queremos es avanzar con Cataluña. Otro motivo es porque el PP es un partido que ha querido como socio a la extrema derecha de VOX y esa es una línea roja aquí y en toda Europa. Otro motivo es porque el PP es un partido contrario a mejorar los derechos de las personas. De forma sistemática y continuada han estado en contra de cualquier mejora relacionada con el reconocimiento de derechos efectivos a favor de los ciudadanos en una infinidad de ámbitos y supuestos.”
“Por cierto, el diputado socialista, el diputado de Valladolid —ahora no lo veo—, si cree que invocando el espíritu del 155, que provocó unos daños gravísimos a toda Cataluña, se va a resolver el conflicto político, es que usted no ha entendido absolutamente nada. Durante la campaña repetimos que nuestro objetivo no era investir a presidentes españoles, que no era reformar España, y que nosotros no formábamos parte de ningún bloque español. Nuestro bloque era y es Cataluña. De hecho, dijimos que nada volvería a ser igual aquí sí dependía de Junts per Catalunya, y todo el mundo es consciente de que desde Junts está en la ecuación nada aquí ha vuelto a ser igual. Ahora puede parecer una obviedad, pero hay muchas razones para votar que no al Partido Popular. No es nuestra prioridad recordarlas cada día, pero hoy la ocasión lo exige.”
“La primera de las condiciones es identificar adecuadamente los elementos del -- 66 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de septiembre de 2023 conflicto — hacer ver que no existen o ignorarlos no permite en ningún caso resolver el conflicto—; el reconocimiento y respeto a la legitimidad democrática del independentismo y del 1 de octubre; el abandono completo y efectivo de la vía judicial contra el independentismo y contra los independentistas; la creación de un mecanismo de mediación y de verificación que aporte las garantías de cumplimiento y seguimiento de los acuerdos que los dos grandes partidos españoles no están en condiciones de darnos; fijar como únicos límites los definidos por los acuerdos y tratados internacionales que hacen referencia a derechos humanos, individuales y colectivos, y a libertades fundamentales, tratados y acuerdos ratificados por España.”
“Estamos hablando de que, si hay acuerdo, este debe ser un acuerdo histórico, un compromiso histórico como el que ningún régimen ni Gobierno español ha sido capaz de hacer realidad desde la caída de Barcelona el 11 de septiembre de 1714 y el Decreto de Nueva Planta, que abolió las instituciones y las constituciones catalanas e inició la persecución de la lengua catalana. Por eso, no sorprenderá a nadie que diga que hoy no existen las condiciones para llegar a ese gran acuerdo. Si hay interés en llegar, si hay voluntad real de afrontar un acuerdo de esta naturaleza, esas condiciones deberían crearse, aunque de partida sean forzadas por la necesidad y no por la convicción. Y las condiciones para empezar a hablar de ese gran acuerdo también las expuso el presidente Puigdemont, y son las siguientes.”
“Lo digo para que todos entiendan la distancia profunda que nos separa, porque la distancia entre nuestros proyectos nacionales respectivos también lo es, y para que se tome conciencia de la enorme dificultad de intentar encarrilar, partiendo de esa distancia y en solo unas semanas, una negociación que se ha olvidado o que se ha considerado innecesaria durante seis años. Porque no estamos hablando —o, al menos, nosotros no hablamos— de un parche para sacar adelante la legislatura y cerrar el paso a la derecha.”
“Sabemos que el marco político español es binario: o eres rojo o eres azul, o eres de un bloque o eres del otro, un marco en que el disidente es tratado con menosprecio y acritud. Por eso les decimos a unos y a otros que nos hemos endurecido frente a sus reproches y frente a su desprecio. Tenemos muy presente aquel refrán español que dice: ‘Menea la cola el can, no por ti sino por el pan’. No pretendemos cambiarles, pero sí queremos dejarles claro que tampoco nos van a cambiar a nosotros. Y, como recuerda el presidente Puigdemont, y cito literalmente: Que nadie llegue a la conclusión de que nos inspira el ánimo de venganza personal o partidista. Si fuera por eso, no habríamos pactado ni la Mesa del Congreso.”
“Hay que recordar también que la aritmética actual, que no es un capricho de los dioses ni del azar, sino que es fruto de lo más sagrado en la democracia, que son los votos directos de los ciudadanos, esa aritmética se convierte en su peor pesadilla, que Junts sea una fuerza decisiva e imprescindible en una hipotética investidura. Junts, como saben, no forma parte de ningún bloque político; ni formaba parte, ni forma parte, ni va a formar parte de ningún bloque político español, haya o no haya investidura, y el hecho de no formar parte de ningún bloque español nos sitúa como fuerza acostumbrada a recibir reproches y desprecios de un lado y del otro, y sabemos que va a seguir siendo así.”
“Por lo tanto, no es solo un no a usted, señor Feijóo; es un no rotundo a Aznar; a Rajoy; a los felipes, González y VI; a Guerra y a todos los zombis de la Transición que salen de caza cada vez que creen que su patria corre peligro. La anomalía democrática, señor Feijóo, es que usted haga alusión permanente a una persona que hoy no está en el hemiciclo y que no se le respete la inmunidad que todos los países de la Unión Europea, excepto el Reino de España, le respetan. En cualquier caso, la singularidad del debate de investidura de hoy obliga a recordar, desde la perspectiva de Junts, algunas cosas. España se ve confrontada ahora mismo a uno de sus dilemas, que no siempre resuelve bien: o bien vive en el bloqueo, cosa que podría cronificar la confrontación entre los dos bloques ideológicos españoles, o bien pacta.”
“Para que no se confundan, ustedes no van en contra de los independentistas; van desde hace siglos en contra de Cataluña y de todo lo que representa nuestra nación. Y el independentismo es una consecuencia de todo eso; es una defensa legítima que no vamos a dejar de ejercer. Hoy, como ya les he dicho, nuestro voto a esta investidura es no, siete noes que van a hacer imposible, a no ser que haya un ‘tamayazo’, que usted sea hoy presidente del Gobierno del Reino. Mientras dependa de nosotros, los nostálgicos que vuelven a llenar portadas como Aznar, Ayuso, Felipe González o Guerra, no van a decidir el futuro de Cataluña.”
“Quizá a algunos debería hacerles reflexionar que la propuesta estructural de los partidos españoles para incrementar el apoyo electoral sea siempre ir en contra de Cataluña, ir contra Cataluña. Porque querer perjudicar su economía, como hace el Gobierno español, por ejemplo, con el real decreto de medidas urgentes para incentivar el cambio de sede social de las empresas catalanas, eso es un ataque indigno e indecente a todos y cada uno de los ciudadanos de Cataluña; un ataque que tiene consecuencias en nuestra competitividad, también en nuestros puestos de trabajo y en la financiación de nuestro país. Ese modelo español que usted nos propone, señor Feijóo, no es el nuestro. Muchos no nos sentimos representados en él. Ustedes viven aún en la cultura del ‘a por ello’ contra Cataluña.”
“El domingo, usted, señor Feijóo, y su partido, un partido que ha gobernado y que querría volver a gobernar, se manifestó, junto con otros, contra un territorio que aún forma parte del país que usted quiere gobernar, igual que ya hicieron contra el estatuto en aquella vergonzosa campaña de recogida de firmas. -- 65 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de septiembre de 2023 «Eche una firmita aquí contra Cataluña», ¿se acuerdan de eso? En ningún lugar de Europa se ha visto que un partido de Estado se manifieste en contra de una de las zonas más pobladas y que genera más riqueza, donde está el PIB industrial más potente, donde el 16 % de la población genera más del 20 % de los ingresos tributarios de todo el Estado; donde se concentra el 25 % de las exportaciones de todo el Estado.”
“Tocar este sistema, diputados y diputadas, promover el cambio de ese sistema es el auténtico tabú de la política española, que, bajo el concepto tramposo de la unidad de España, acaba haciendo que la izquierda española sea el rehén y colaboradora de la derecha. Para nosotros, la independencia es una cuestión de supervivencia de nuestra nación: supervivencia cultural, lingüística, económica, también de bienestar y justicia social, de modelo de sociedad forjado a través de generaciones, a pesar de las incomprensiones y las hostilidades de todos los regímenes políticos españoles desde 1714.”
“Las sociedades fracasan cuando no tienen instituciones que proporcionen las herramientas, la inversión y la innovación que generen un marco en el que la mayoría de sus ciudadanos y territorios puedan desarrollar sus capacidades y también su talento, que puedan ser el resultado de su propio esfuerzo y de su propia voluntad. Si estas sociedades tienen élites extractivas que, aliadas con el poder institucional, se apropian de forma injusta de los recursos y de las riquezas que se generan, el país acaba fracasando. En España hace ya muchos siglos que se impuso un sistema institucional de tipo extractivo en el que unas élites económicas, políticas, aristocráticas, judiciales y funcionariales exprimían a los territorios periféricos, y muy particularmente a Cataluña, para mantener sus privilegios.”
“Si para los constituyentes de Cádiz eran territorios españoles lugares como Perú, Venezuela, Guatemala, la península de Yucatán o Cuba, hoy todos esos territorios pertenecen a Estados que se declararon independientes de España, dejaron de ser españoles, y España, señor Feijóo, siguió… Y para que tomen nota de ello todos los apocalípticos de la independencia de Cataluña, si ninguno de esos Estados ha pedido el reingreso en España debe ser porque la independencia no es algo tan malo y porque puede haber vida inteligente fuera de España. Existe la idea de que son las instituciones políticas y también las instituciones económicas de un territorio, y más concretamente la calidad y la proximidad de esas instituciones, lo que determina la prosperidad y también el bienestar de un país.”
“Señor Feijóo, usted comentó el domingo las Cortes y la Constitución de Cádiz para defender la españolidad de su posición y establecer un lazo con un momento modernizador que habría podido cambiar la historia de España, y se olvidó de contar que ese intento acabó liquidado por el rey Fernando VII, confirmando lo que la historia ha demostrado desde Felipe V, que siempre hay un Borbón que agua la fiesta. Pero, lo que sobre todo se olvidó de contar es que el territorio español de la Constitución de Cádiz no tiene nada que ver con el territorio español de la Constitución posfranquista que tenemos hoy. Sin embargo, España ni ha desaparecido ni se ha liquidado.”
“Pero no son solo los votos lo que le falta a usted, señor Feijóo; lo que sobre todo le falta a usted y a su partido, y, aún más a los socios que se ha buscado, que son de lo más impresentable, lo que sobre todo le falta es entender que la realidad es bastante más compleja y distinta de lo que ustedes escuchan en sus radios de cabecera o leen en sus periódicos de referencia. Empiezo por la cuestión más importante de todas. La mayoría de ustedes viene pregonando que el reconocimiento del derecho a la autodeterminación supondría la liquidación de España. Estos días lo hemos vuelto a oír con intensidad.”
“No som aquí per recordar-li la història, señor Feijóo, som aquí per canviar-la. Visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Diputados, diputadas, presidente en funciones, candidato, hoy asistimos al primer discurso del debate de investidura del señor Feijóo. El primero lo oímos el domingo, pero quiero hacer un apunte: no era ni una cuarta parte de la manifestación más concurrida del independentismo, pero su mensaje, eso sí, fue y ha sido hoy nítido. Básicamente: una y no cincuenta y una, y Puigdemont a prisión. Lo pueden decir con más o menos convicción, señor Feijóo, eso dependerá de si tiene cerca a Aznar o a Ayuso, pero no se puede decir que ustedes no hablen claro. Nosotros también hablamos claro: no va a recibir ningún voto nuestro.”
“I només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre, tal com hem recalcat des de fa anys. No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum, només cal recordar l’article 92 de la Constitució. El que hi ha és manca de voluntat política. I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència, com és aquesta. És la combinació d’aquestes dues grans carpetes i el progrés simultani en totes dues que determinarà la viabilitat i l’èxit d’una negociació. Una negociació que avui mateix no hi és, però se l’espera. Les condicions de Junts no han canviat, són públiques i són les mateixes per a tothom. Veurem si algú està disposat a acceptar-les i a complir-les.”
“El Govern espanyol no executa mai els pressupostos aprovats a Catalunya.» La llista és molt llarga i no és ara el moment de reiterar-la. Només ho esmento per constatar que totes aquestes mancances materials no les ha resolt l’autonomisme ni el constitucionalisme. És una evidència, no és una opinió. Per tant, que ningú s’enganyi. Amb això, tampoc amb l’amnistia, no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, del seu dret a l’autodeterminació. El poble català té dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que va prendre en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 -- 64 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de septiembre de 2023 d’esdevenir un estat independent en forma de república.”
“De la conferència del president Puigdemont del 5 de setembre: «Catalunya és un país ric però de ciutadans amb moltes necessitats i amb unes institucions sense recursos per atendre-les. Amb un dèficit fiscal de més de 20 000 milions d’euros per any. Una cosa tan bàsica per la vida de la gent com són els trens no funciona. Tenim la taxa d’immigració més alta de tota la península, 16,2, més de dos punts per damunt de la de Madrid, i no tenim competències ni recursos per gestionar-ho. No formem prou metges i no els podem pagar com es mereixen. El nostre salari mínim és injust tenint en compte el cost de vida. Els joves no poden accedir a habitatges, ja no de compra sinó tampoc de lloguer, a preus assequibles per poder estudiar, emprendre un projecte de vida o professional.”
“La visió econòmica i social del PP no és la d’un partit liberal europeu, señor Feijóo, al contrari, és la visió d’un partit estatalista que, malgrat el discurs que ha fet avui, es posiciona sempre al costat de l’estat i del poder funcionarial abans d’apostar per la petita i la mitjana empresa, el que configura a Catalunya i també arreu d’Europa el teixit de l’economia productiva. Per al PP la paraula empresa és només sinònim de llotja del Bernabéu. Per tant, a Catalunya el PP no és capaç de connectar amb normalitat amb el món empresarial. El que els llegiré ara els pot ajudar a entendre fins a quin punt arriba la discrepància amb vostès. I el diputat de Valladolid que estigui atent.”
“Un altre motiu és perquè el PP és un partit que ha volgut com a soci l’extrema dreta de Vox, i aquesta és una ratlla vermella aquí i arreu d’Europa. Un altre motiu és perquè el PP és un partit contrari a millorar els drets de les persones. De manera sistemàtica i continuada han estat en contra de qualsevol millora amb relació al reconeixement de drets efectius a favor de ciutadans en infinitat d’àmbits i supòsits. Poden vostès recuperar tots els recursos que vostès han presentat en contra de les lleis socials que s’han aprovat al Parlament de Catalunya. Un altre motiu, perquè el PP és un partit contrari a l’economia productiva.”
“El nostre bloc era i és Catalunya. De fet, vam dir que res tornaria a ser igual aquí si depenia de Junts per Catalunya, i tothom és conscient que des que Junts és a l’equació res aquí ha tornat a ser igual. I ara pot semblar una obvietat, però hi ha moltes raons per votar que no al Partir Popular. No és la nostra prioritat recordar-les cada dia, però avui l’ocasió ho exigeix. Un primer motiu és que el PP és un partit anticatalà. El PP es caracteritza per combatre totes les propostes que a Catalunya generen un consens ampli, polític i social: la llengua catalana, la immersió lingüística, la cultura catalana, la voluntat d’autogovern i un llarguíssim etcètera. Volem la independència perquè no volem seguir retrocedint amb Espanya, el que volem és avançar amb Catalunya.”
“La creació d’un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords que els dos grans partits espanyols no estan en condicions de donar-nos. Fixar com a únics límits els definits pels acords i els tractats internacionals que fan referència a drets humans, individuals i col·lectius, i a llibertats fonamentals, tractats i acords ratificats per Espanya.» Per cert, el diputat socialista, el diputat de Valladolid —que ara no el veig— si es creu que invocant l’esperit del 155, que va provocar uns danys gravíssims a tot Catalunya, es resoldrà el conflicte polític és que vostè no ha entès absolutament res de res. Durant la campanya vam repetir que el nostre objectiu no era investir presidents espanyols, no era reformar Espanya, i vam repetir que nosaltres no formàvem part de cap bloc espanyol.”
“Si hi ha interès a arribar-hi, si hi ha voluntat real d’encarar un acord d’aquesta naturalesa, aquestes condicions s’haurien de crear, encara que d’entrada siguin forçades per la necessitat i no per la convicció.» I les condicions per començar a parlar d’aquest gran acord també les va exposar el president Puigdemont, i són les següents: «La primera de les condicions és identificar adequadament els elements del conflicte. Fer veure que no existeixen o ignorar-los no permet en cap cas resoldre el conflicte. El reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme i de l’1 d’octubre. L’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme i contra els independentistes.”
“Estem parlant que si hi ha acord aquest ha de ser un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes i va iniciar la persecució de la llengua catalana. Per això no sorprendrà ningú que digui que avui no existeixen les condicions per arribar a aquest gran acord.”
“Ho dic per explicar, perquè tots entenguin la distància profunda que ens separa, perquè la distància entre els nostres projectes nacionals respectius també ho és, i perquè es prengui consciència de l’enorme dificultat d’intentar encarrilar, partint d’aquesta distància i només en unes setmanes, una negociació que s’ha negligit o que s’ha considerat innecessària durant sis anys. Perquè no estem parlant, o almenys nosaltres no en parlem, d’un pedaç per -- 63 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de septiembre de 2023 tirar endavant la legislatura i barrar el pas a la dreta.”
“Per això els diem a uns i altres que estem endurits davant dels seus retrets i davant del seu menysteniment. Tenim ben present aquell refrán espanyol que diu: Menea la cola el can, no por ti sino por el pan. No els pretenem canviar, però sí que els volem deixar clar que tampoc ens canviaran a nosaltres. I com recorda el president Puigdemont, i cito literal: «Que ningú no conclogui que ens inspira l’ànim de revenja personal o partidista. Si fos per això no hauríem pactat ni la Mesa del Congrés.”
“Cal recordar també que l’aritmètica actual, que no és un caprici dels déus ni de l’atzar, sinó que és fruit d’allò més sagrat en democràcia, que és el vot directe dels ciutadans, aquesta aritmètica esdevé el seu pitjor malson: que Junts sigui una força decisiva i imprescindible en una hipotètica investidura. Junts, com saben, no forma part de cap bloc polític, ni en formava, ni en forma, ni en formarà, hi hagi o no hi hagi investidura. I el fet de no formar part de cap bloc espanyol ens situa com una força acostumada a rebre retrets i menysteniments d’una banda i de l’altra. I sabem que seguirà sent així. Sabem que el marc polític espanyol és binari: o ets dels vermells o ets dels blaus, o ets d’un bloc o ets d’un altre. Un marc on el dissident és tractat amb menyspreu i amb agror.”
“Per tant, no és només un no a vostè, señor Feijóo, és un no rotund a Aznar, a Rajoy, als Felipes —González i VI—, a Guerra i a tots els zombis de la transició que surten de cacera cada cop que es pensen que la seva pàtria està en perill. I l’anomalia democràtica, señor Feijóo, és que vostè faci al·lusió permanent a una persona que avui no està a l’hemicicle i no se li respecti la immunitat que tots els països de la Unió Europea, excepte el Reino de España, li respecta. En tot cas, la singularitat del debat d’investidura d’avui obliga a recordar, des de la perspectiva de Junts, algunes coses. Espanya es veu confrontada ara mateix a un dels seus dilemes, que no sempre resol bé: o viu en el bloqueig, cosa que podria cronificar la confrontació entre els dos blocs ideològics espanyols, o pacte.”
“Vostès encara viuen en la cultura del a por ellos contra Catalunya, perquè no es confonguin, vostès no van en contra dels independentistes, van des de fa segles en contra de Catalunya i tot allò que representa la nostra nació. I l’independentisme és una conseqüència de tot això. És una defensa legítima que no deixarem d’exercir. Avui —ja els ho he dit— el nostre vot a aquesta investidura és no. Set nos que faran impossible —a no ser que hi hagi un tamayazo— que vostè avui sigui president del Govern del Reino. Mentre depengui de nosaltres els nostàlgics que tornen a ocupar les portades com Aznar, com Ayuso, com Felipe González o com Guerra, no decidiran el futur de Catalunya.”
“Potser a alguns els hauria de fer reflexionar que la proposta estructural dels partits espanyols per incrementar el suport electoral sigui sempre anar en contra de Catalunya, anar contra Catalunya. Perquè voler perjudicar la seva economia, com fa el Govern espanyol per exemple, amb el Reial decret de mesures urgents per incentivar el canvi de seu social de les empreses catalanes, això és un atac indigne i indecent a tots i cada un dels ciutadans de Catalunya. Un atac que té conseqüències en la nostra competitivitat, també en els nostres llocs de treball i en el finançament del nostre país. Aquest model espanyol que vostè ens proposa, señor Feijóo, no és el nostre. Molts no ens hi sentim representats.”
“Diumenge vostè, señor Feijóo, i el seu partit —un partit que ha governat i que voldria tornar a governar— es va manifestar juntament amb altres contra un territori que encara forma part del país que vostè vol governar, igual com ja vam fer contra l’Estatut en aquella vergonyosa campanya de recollida de firmes: Eche una firmita aquí contra Cataluña. Se’n recorden vostès d’això? En cap lloc d’Europa s’és vist que un partit d’Estat es manifesti en contra d’una de les zones més poblades i que genera més riquesa, on hi ha el PIB industrial més potent; on el 16 % de la població genera més del 20 % dels ingressos tributaris de tot l’Estat; on es concentra el 25 % de les exportacions de tot l’Estat.”
“I a Espanya ja fa molts segles que es va imposar un sistema institucional de tipus extractiu en què unes elits econòmiques, polítiques, aristocràtiques, judicials i funcionarials espremen els territoris perifèrics, molt particularment Catalunya, per mantenir els seus privilegis. Tocar aquest sistema, diputats i diputades, promoure’n el canvi, és l’autèntic tabú de la política espanyola, que sota el concepte trampós de la unidad de España acaba fent que l’esquerra espanyola sigui l’ostatge i la col·laboradora de la dreta. Per a nosaltres la independència és una qüestió de supervivència de la nostra nació. Supervivència cultural, lingüística, econòmica, també de benestar i de justícia social, de model de societat forjat a través de generacions, malgrat les incomprensions i les hostilitats de tots els règims polítics espanyols des de 1714.”
“Les societats fracassen quan no tenen institucions que proporcionen les eines, la inversió i la innovació que generin un marc en el qual la majoria dels seus ciutadans i territoris puguin desenvolupar les seves capacitats i també el seu talent, que puguin ser el resultat del seu propi esforç i de -- 62 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de septiembre de 2023 la seva pròpia voluntat. Si aquestes societats tenen elits extractives que, aliades amb el poder institucional, s’apropien de forma injusta dels recursos i de les riqueses que generen, el país acaba fracassant.”
“I perquè en prenguin nota tots els apocalíptics de la independència de Catalunya, si cap d’aquests estats no ha demanat el reingrés a Espanya deu ser perquè la independència no és cosa tan dolenta i que hi pot haver vida —vida intel·ligent— fora d’Espanya. Existeix la idea que són les institucions polítiques i també les institucions econòmiques d’un territori, i més concretament la qualitat i la proximitat d’aquestes institucions, el que determina la prosperitat i també el benestar d’un país.”
“I es va oblidar d’explicar que aquest intent va acabar liquidat pel rei Ferran VII, confirmant el que la història ha demostrat des de Felip V: sempre hi ha un Borbó que espatlla la festa. Però el que sobretot es va oblidar d’explicar és que el territori espanyol de la Constitució de Cadis no té res a veure amb el territori espanyol de la Constitució postfranquista que hi ha avui. I tanmateix, Espanya ni ha desaparegut ni s’ha liquidat. Si per als constituents de Cadis eren territoris espanyols llocs com el Perú, Veneçuela, Guatemala, la península de Yucatán o Cuba, avui tots aquests territoris pertanyen a estats que es van declarar independents d’Espanya, van deixar de ser espanyols. I Espanya, señor Feijóo, va continuar existint.”
“Però no són només els vots que li falten a vostè, señor Feijóo, el que sobretot li falta a vostè i al seu partit —i encara més als socis que s’ha buscat que són d’allò més impresentable—, el que sobretot li falta és entendre que la realitat és força més complexa i diferent de la que vostès escolten a les seves ràdios de capçalera o llegeixen en els seus diaris de referència. Començo per la qüestió més important de totes. La majoria de vostès venen pregonant que el reconeixement del dret a l’autodeterminació suposaria la liquidació d’Espanya. Aquests dies ho hem tornat a escoltar amb intensitat. señor Feijóo, vostè va esmentar diumenge les Corts i la Constitució de Cadis per defensar l’espanyolitat de la seva posició i establir un lligam amb un moment modernitzador que hauria pogut canviar la història d’Espanya.”
“Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidat. Avui assistim al segon discurs del debat d’investidura del señor Feijóo, el primer el vam escoltar el diumenge davant de força gent. Però sí que deixi’m fer un apunt: no era ni la quarta part de la manifestació menys concorreguda de l’independentisme. Però el seu missatge, això sí, va ser, i ha estat avui, nítid, bàsicament una y no cincuenta y una i Puigdemont a prisión. Ho poden dir amb més o menys convicció, señor Feijóo, i això dependrà de si té gaire a prop Aznar o Ayuso, però no es pot dir que vostès no parlin clar. Nosaltres també parlem clar: no rebrà cap vot nostre.”