Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 9 of 24.
“Per què no s’explica tot això obertament? Per què hi ha…? Perquè la resposta seria perquè hi ha reclamacions per centenars de milions d’euros. Perquè estem, i ho sabem tots, en una guerra d’interessos econòmics i polítics. I aquí ve el clàssic. El clàssic que també coneix tothom. En una guerra, la primera víctima és la veritat i estar d’esquenes a ella perjudica sobretot a Catalunya, perquè si miren el mapa energètic de l’Estat resulta que la producció de renovables ―i ara hem sabut que també les ajudes a les instal·lacions de bateries― són majoritàriament fora de Catalunya. Nosaltres tenim tres reactors nuclears amb data de caducitat i necessitem respostes clares.”
“Els experts insisteixen en què s’hauria evitat el problema amb un mix més estable, amb nuclear o amb cicles i hidràulica que aporten més inèrcia, en línia, insistim, amb els àudios que s’han filtrat. I això, i que quedi clar i li diem al govern espanyol, no demonitza cap tecnologia ni, per descomptat, les renovables, ni és simplista, com diu la ministra Aagesen. Senzillament indica que s’ha de ser prudent amb com es configura aquest mix energètic per garantir el subministrament. Que s’ha de ser diligent a l’hora de buscar l’equilibri territorial de generació i demanda a nivell peninsular per evitar, com diuen els tècnics, kilimanjaros energètics que desestabilitzen encara més el sistema, això els diem, que s’ha de ser diligent. Una situació que afecta sobretot Catalunya quan no hi ha generació nuclear.”
“Per tant, a més tensió, més risc de desconnexió. La solució hauria estat desconnectar més generació per intentar rebaixar la tensió, però no es va poder fer a temps. I saben per què? Perquè no hi havia prou capacitat de resposta. El 28 d’abril, amb la meitat de la nuclear aturada, Redeia havia prescindit de massa cicles combinats o d’hidràulica. Tot això ja se sap… Tot això se sap i tard o d’hora s’haurà de reconèixer públicament. Per això, pensant en la gent que es va quedar sense llum, alguns amb patiment extrem, perquè estava en joc la seva vida ―recordem -- 69 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2025 que hi havia molts malalts electrodependents patint per aquesta apagada― preguntem: On és la transparència?”
“Ens preguntem: En una situació així, l’operador estava preparat per gestionar i reaccionar davant d’una xarxa amb tanta circulació de reactiva? És un dels factors que explicarien, per tant, l’apagada del 28 d’abril? Quants dies han estat caminant per aquesta corda fluixa? I el més important, això pot tornar a passar? La resposta a la darrera pregunta la sabem tots: Sí, això pot tornar a passar. I prova d’això és que des de l’apagada limiten la generació renovable per evitar riscos de tensió. Però també ens preguntem per quant de temps això serà així. També m’explicaven que si la tensió puja per sobre de 430 quilovolts, hi ha un gran risc de desconnexió de les subestacions o de les plantes de renovables. Surten automàticament per seguretat, perquè si no surten, se’ls crema el sistema elèctric, d’acord?”
“Els grans generadors, com ara Iberdrola, Endesa, Naturgy tenen centenars, milers de punts de mesurament que van detectar problemes de tensió no el dia de l’apagada només, sinó des de deu dies abans; problemes que van ser notificats a Redeia, qui gestiona la xarxa i que es produeixen quan hi ha més generació que demanda quan la xarxa va sobrecarregada. M’explicaven fa uns dies que la sobretensió també es pot produir quan la xarxa de distribució de 400 000 quilovolts està molt «mallada»; aquesta és l’expressió que es fa servir per indicar que s’utilitzen moltes línies elèctriques per fer aquesta distribució. Aleshores es genera electricitat reactiva i funciona com si encara hi hagués més electricitat a la xarxa.”
“Avui sabem una mica millor què va passar el 28-A, perquè dilluns es va filtrar en premsa la conversa entre un operador de Redeia i un cap de torn d’una central de generació. El que venen a explicar aquests àudios filtrats és el que més o menys ja se sabia: que faltava inèrcia per part de la nuclear o dels cicles combinats o de la hidràulica i que sobrava inestabilitat. Hi ha qui assenyala l’excés de renovables, però a mi m’agradaria també posar-hi el focus en com treballa la xarxa. I mirem d’aportar una miqueta més d’informació. Ja sé que és informació a vegades més tècnica, però és important que els ciutadans que estiguin interessats els arribi.”
“Gràcies, presidenta. Bé, des que hi va haver la gran apagada a cada ple, a cada ple, el PP demana explicacions. Sumin-li que fa uns dies es van aprovar dues comissions d’investigació al Congrés, que s’afegeix a la del Senat, que s’afegeix a la de la Comissió Europea, que s’afegeix a la CNMC, que s’afegeix a la del Miteco. Vaja, que si l’activitat inquisitorial postapagada fos electricitat tornaríem a estar amb problemes de sobretensió a la xarxa. Dit això, investigar està molt bé, però encara ens agrada molt més la transparència, que hauria de formar part de la bona praxi de qui té responsabilitats en la gestió pública. A falta de transparència, i com som a l’Estat espanyol, arriba la filtració d’àudios.”
“Y, mientras tanto, parece que al Gobierno de la Generalitat de Salvador Illa todo eso no les importa, que le trae al pairo. Nosotros tenemos otra expresión marinera, que buen viento y barca nueva. Y no voy a concluir sin decir que sin duda desde Dénia, donde el Estado ya ha expropiado a la brava las viviendas de catorce familias de Les Deveses, también conocen esta expresión. A los compañeros de los países catalanes les decimos que pueden contar con nuestra solidaridad y todo nuestro apoyo, la solidaridad y el apoyo de Junts. Gracias.”
“Desgraciadamente, el consenso inicial se rompió por unos pocos ayuntamientos, y ahora resulta que hay poblaciones que están -- 13 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de junio de 2025 en situación de emergencia, como Cabrera, que sigue esperando la arena y el espigón. Según la Ley de Costas, Cabrera es de actuación prioritaria. ¿Prioritaria de verdad? Han tardado cinco años en adaptar el proyecto del nuevo espigón y en que se apruebe el proceso de aprobación pública. ¿Cuándo se va a presentar la licitación? ¿Cuándo se van a iniciar las obras? También hemos visto cómo una apisonadora echaba a tierra dos clubes náuticos en Pineda y en Canet, históricos los dos. Estamos hartos de que desde Madrid se decida cómo tiene que ser nuestro litoral y se deje sin deportes del mar a nuestros niños y nuestras niñas.”
“Cuando hay un club, hay arraigo social, los niños y las niñas practican deporte todo el año, no lo hacen solo durante los meses estivales; eso no es tan difícil de entender. Desde Junts haremos todo lo que sea posible para que Cabrera pueda recuperar espacios en los que los niños y las niñas puedan practicar deportes náuticos. Pero lo primero es recuperar sus playas. Hace diez años se anunció un plan estatal para resolver la recesión de las playas del Maresme construyendo espigones desde Montgat hasta Malgrat: 50 millones de euros para hacer 30 y para aportar 5,5 millones de metros cúbicos de arena.”
“Y luego tenemos criterios culturales también para preservar los clubes, como el de Mar de Sitges, un edificio del arquitecto Coderch de mediados del siglo pasado que forma parte de la memoria. Mientras el Museo Reina Sofía puede difundir el archivo Coderch, ahora se propone su demolición. Junts ha conseguido un compromiso de la ministra para que no se derruya durante los próximos meses. Tendremos tiempo para pedir que ese bien local sea un bien cultural estatal para poder salvarlo de la apisonadora. Otro caso es el que se vive en Cabrera. En el año 2019 el Gobierno español cerró el club náutico y dos años después lo echaron abajo. Se aplicó la ley sin más y no se tuvieron miramientos ante un club que era un referente de la náutica catalana.”
“Un ejemplo es el del Club Náutico Vilassar, que es un club deportivo histórico de grandes instalaciones ―es cierto― pero que ha enseñado vela a miles de niños desde su creación en los años sesenta. Hace un trabajo encomiable de educación en valores deportivos. Los niños saben cómo identificar los bienes, cerrar una trayectoria o calcular la derrota. Es un aprendizaje importantísimo. En medio de la epidemia de enfermedades mentales a la que nos ha llevado el mal uso de la tecnología es importantísimo. En lugar de hacer individuos adictos al móvil, los clubes de playa hacen campeones y campeonas, y no me refiero solo a los que ganan medallas, me refiero a todos los deportistas porque aprenden a superar dificultades. Si queremos que haya deporte amateur, aficionado, hay que fomentar esos clubes de playa.”
“Pero no queremos, como proponen ustedes, que desde Madrid se determine cuál ha de ser la superficie de uso para todo el mundo, sino que sea la autoridad competente que determine cada comunidad autónoma la que fije los criterios subjetivos para cada club. Porque la relación de Cataluña con el deporte del mar es singular, pero, de nuevo, cada vez que hablamos de singularidad, vienen a uniformizarnos. No decimos que todo valga, ni mucho menos, hay que proteger las playas, pero pedimos que se tenga en cuenta la labor deportiva y social que hacen los clubes de playa, sus necesidades de espacio para hacerlos sostenibles, basándose en sus actividades o en el número de socios que tengan.”
“Nosotros hemos presentado una enmienda a la ley de puertos, pero el Gobierno español ha dejado en el cajón ese proyecto para evitar que nuestra enmienda salga adelante. En Cataluña, la Ley de Costas afecta a cincuenta y una zonas de playa donde niños y niñas aprenden a disfrutar del mar, a practicar hasta diecisiete deportes y, lo que es más importante, donde dejan varados los móviles para adentrarse en el mundo de las relaciones sociales al aire libre, construyendo una sociedad más sana. La enmienda de Junts también quiere salvar esos clubes deportivos de las limitaciones actuales, que en muchos casos los condenan a la desaparición.”
“Hemos presentado enmiendas para dar salida a sus reivindicaciones, porque hace más de cuatro años que no pueden hacer ninguna inscripción registral, ni en casos de negocios inter vivos ni en actuaciones mortis causa; es decir, están bloqueadas también las transmisiones vía herencia. La registradora les cerró el registro, ciertamente por imperativo legal, por la inseguridad jurídica generada en la ley del año 2013, que, por cierto, promovió Rajoy. Fue la última modificación de la Ley de Costas del año 1988 y en la que el PP introdujo la disposición que quiere ampliar ahora para que los bienes de interés cultural, local o autonómico puedan exceptuarse de la aplicación de la ley. Con eso estamos de acuerdo. Junts también propone modificar la Ley de Costas para limitar la actividad deportiva.”
“Estamos a favor de proteger la actividad social y deportiva, el patrimonio cultural y nuestras tradiciones; a favor de recuperar las playas, de evitar su recesión, y a favor de que todo todo lo anterior se haga escuchando a los pueblos y ciudades del litoral catalán y de las Administraciones catalanas, no por imposición del Estado. Ya estamos hartos de que desde Madrid nos digan cómo tienen que ser nuestras playas o qué actividades deportivas pueden hacer o no nuestros niños y nuestras niñas. Porque, aunque todo el mundo tiene que disfrutar de las playas, eso no se discute, gobierne quien gobierne, los planes de actuación para proteger el litoral acaban convertidos en castillos de arena. Legislan aquí y los problemas los sufrimos allá, como saben muy bien los propietarios de las viviendas de Castell d’Aro, S’Agaró y otras poblaciones.”
“I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l’Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió. Als companys dels Països Catalans els diem que poden comptar amb la nostra solidaritat i suport, amb la solidaritat i el suport de Junts. Gràcies. -- 12 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de junio de 2025 Gracias, presidente. Ante esta proposición de ley diremos que estamos a favor de buscar soluciones a las situaciones que ha generado la Ley de Costas.”
“Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d’informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova.”
“Els van ofegar amb la llei, no van tenir cap, cap mirament davant d’un club referent de la nàutica catalana. Quan hi ha un club, hi ha arrelament social, els nens i les nenes fan esport tot l’any, no només els mesos d’estiu. Això no és tan difícil d’entendre. Des de Junts, farem el que sigui possible perquè Cabrera recuperi espais on els nens i les nenes puguin fer esports de mar. Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d’euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d’uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra.”
“En altres casos, a més de l’esport, hi ha criteris culturals per preservar els clubs com el Club de Mar de Sitges, un edifici de l’arquitecte Coderch de mitjans del segle passat i que forma part de la memòria dels sitgetans. Mentre el Museu Reina Sofia té per missió protegir i difondre l’arxiu Coderch, el Miteco proposa la seva demolició. Junts ha aconseguit el compromís de la ministra que no hi haurà enderroc en els propers mesos, respectant l’activitat estival i donant temps per demanar que aquest bé d’interès local sigui un bé CIN, és a dir, un bé cultural d’interès estatal per salvar-lo de la piconadora. Un altre cas és el que es viu a Cabrera. El 2019 el govern espanyol els va tancar el club nàutic i dos anys després el van tirar a terra.”
“El Club Nàutic Vilassar és un club esportiu històric, de grans instal·lacions, cert, però que ha acostat la vela a milers de nens des de la seva creació l’any 1960, que està fent una feina d’educació en els valors de l’esport encomiable, que els ensenya a saber identificar els vents, a fer front a la mala mar en equip, a tancar una trajectòria, a calcular la derrota, un aprenentatge importantíssim, enmig de l’epidèmia de malalties mentals que ens ha portat el mal ús de la tecnologia, importantíssim. En lloc de fer individus addictes al mòbil, els clubs de platja, fan campions i campiones. I no em refereixo només als que guanyen medalles, sinó a tots els esportistes, perquè aprenen a superar les dificultats. Si volem que hi hagi esport amateur o de competició, hem d’ajudar els clubs de platja.”
“L’esmena de Junts també vol salvar aquests clubs esportius de les limitacions actuals que, en molts casos, els condemnen a la desaparició. Però no volem, com proposen vostès, que des de Madrid es determini quina ha de ser la superfície d’ús per a tothom, sinó que sigui l’autoritat competent que determini cada comunitat autònoma la que fixi els criteris objectius per a cada club. Perquè la relació de Catalunya amb l’esport de mar és singular. Però de nou, cada cop que nosaltres parlem de singularitat venen a uniformar-nos. No estem dient que tothom valgui, ni molt menys. S’ha de protegir les platges, però demanem que es tingui en compte la tasca esportiva i social que fan els clubs de platja, les seves necessitats d’espai per fer-los sostenibles en base a les seves activitats o al nombre de socis. Els poso un exemple.”
“Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d’interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l’aplicació de la llei. En això, hi estem d’acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l’activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant? A Catalunya, la Llei de Costes afecta 50 clubs de platja on els nens i les nenes aprenen a estimar el mar, practiquen fins a disset esports i, el més important, deixen varats els mòbils per endinsar-se en el món de les relacions socials a l’aire lliure, construint una societat més sana.”
“Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d’actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És -- 11 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de junio de 2025 a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy.”
“Gràcies, president. Bé, davant d’aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l’activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d’evitar la seva recessió. I a favor que tot l’anterior, tot l’anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l’Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes.”
“Queremos escuchar a los responsables del sistema, pero también queremos escuchar a los afectados por el colapso. Por ello, estamos a favor de las comisiones de investigación. En Junts las hemos defendido siempre siempre. Queremos comisiones de investigación. El apagón del 28 de abril puede volver a ocurrir; puede volver a ocurrir por inestabilidad de la red, pero también podría ser que volviera a ocurrir por un sabotaje, como ha ocurrido en el Festival de Cannes en Francia, donde 160 000 casas ―casas, no personas― se quedaron sin luz por el incendio de una subestación hace cuatro días. Estamos expuestos. Al menos, que no nos falte la luz para encontrar soluciones. Gracias.”
“¿Cómo puede ser que, si la garantía de suministro eléctrico forma parte de la estrategia de seguridad nacional de cualquier país, no hubiera protocolos claros y eficientes de respuesta ni en el Estado español ni en Cataluña? ¿Cómo puede ser que ante la angustia de la ciudadanía los máximos responsables políticos tardaran horas en dar la cara? ¿Cómo nos tenemos que tragar que con toda la tecnología actual se nos diga que no habrá informes sobre qué ocurrió hasta dentro de seis meses? ¿Así quieren evitar que aparezcan teorías como que se estaba experimentando para ver hasta qué punto aguantaba el sistema cargado de renovables? Queremos respuestas y queremos soluciones que eviten que esto vuelva a ocurrir y protocolos que nos permitan adaptarnos a situaciones como la que se vivió el 28 de abril.”
“El primero: Podría haber desconexiones por la elevada penetración de renovables sin la capacidad técnica necesaria para el comportamiento adecuado ante perturbaciones. Y el segundo punto: La pérdida de generación afectada por las nucleares podría generar un problema porque no hay baterías y bombeos suficientes. Sea como fuere, todo esto se tiene que analizar, porque aquí empiezan muchos interrogantes. ¿Cómo puede ser que una información tan relevante no llegara al Ministerio de Transición Ecológica? ¿Cómo puede ser que no se tuviera previsto cómo actuar en caso de apagón si en el año 2024 ya se tuvo que poner en marcha cuatro veces el sistema de respuesta activa de la demanda para desconectar la gran industria para no quedarnos todos y todas a oscuras?”
“De repente, volvimos a ser conscientes de nuestra absoluta vulnerabilidad, de nuestra absoluta dependencia de la tecnología y de la electricidad. Nosotros vivimos ignorantes de cómo funciona el sistema eléctrico, pero hay quien sí que tiene que tener información de primera mano. Por eso, lo primero que nos preguntamos es cómo es posible que la ministra competente en la materia, Sara Aagesen, dijera aquí, en su comparecencia, que nadie les había avisado de que podía haber un gran apagón. Este es el gran problema, porque, como explicamos, en el último informe presentado en la junta de accionistas de Redeia, el mapa de riesgos advertía que esto podía ocurrir en estos dos puntos que leo a continuación.”
“Fue un tiempo preocupante, sin poder contactar con la familia, personas atrapadas en los ascensores sin poder contactar con los vecinos o atrapadas en el tráfico o atrapadas en una cama o en una silla de ruedas sin saber si la batería de su respirador aguantaría suficiente; los más afortunados, con posibilidad de desplazarse a los sitios médicos y a los hospitales o de buscarse la vida a través de alguien que les pudiera conseguir un generador y combustible para hacerlo funcionar, eso si el de la gasolinera te lo podía vender sin efectivo y con el sistema de cobro desconectado. Y así iban pasando las horas. Un día que dura años es siempre un día de radio. Ante el apagón informativo de los Gobiernos centrales y del de Cataluña tuvimos la suerte de la radio, suerte y pilas.”
“En ese caso, el 28 de abril nos quedamos sin luz, pero no la luz del edificio, del barrio o de la ciudad, sino la luz de toda la península ibérica. Nos quedamos a oscuras también informativamente porque, de entrada, nadie, ni tan solo los periodistas, sabían qué estaba ocurriendo. Quizá era un ciberataque entre esta guerra híbrida que tenemos en las puertas de Europa. Corrían rumores ―que les recuerdo― de que medio continente estaba como nosotros en blackout, mientras que los de siempre hacían correr las fake news del día.”
“Pot tornar a passar per inestabilitat a la xarxa, però també podria ser que tornés a passar per un sabotatge, com ha passat al Festival de Canes a França, on 160 000 llars, no persones, llars s’han quedat sense llum per l’incendi d’una subestació ara fa quatre dies. Hi estem exposats, almenys que no ens falti la llum per trobar solucions. Gràcies. -- 76 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2025 Gracias, presidenta. Señorías, lo primero que tenemos que decir: el 28 de abril se nos hará largo. Será uno de esos días que, como se acostumbra a decir, durarán años. Uno de esos días en los que todo el mundo recuerda dónde estaba y qué estaba haciendo cuando ocurrió lo inesperado, algo que marca un antes y un después, como ocurrió con el 11S, con las Torres Gemelas o con el anuncio de confinamiento por la COVID.”
“Així volen evitar que apareguin teories com que s’estava experimentant per veure fins a quin punt aguantava el sistema carregat de renovables? Volem respostes i volem solucions que evitin que això torni a passar i protocols que ens permetin adaptar-nos a situacions com la viscuda el 28 d’abril. Volem escoltar els responsables del sistema, però també volem escoltar els afectats pel col·lapse. Per això estem a favor de les comissions d’investigació. A Junts les hem defensat sempre, sempre, volem comissions d’investigació. Acabo. Això de l’apagada del 28 d’abril pot tornar a passar.”
“Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d’apagada, si l’any 2024 s’havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda per desconnectar la gran indústria per no quedar-nos totes i tots a les fosques? Com pot ser que, si la garantia de subministrament elèctric forma part de l’estratègia de seguretat nacional de qualsevol país, no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l’Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que davant de l’angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara? Com ens hem d’empassar que amb tota la tecnologia actual se’ns digui que no hi haurà informe sobre què va passar fins d’aquí a sis mesos?”
“Aquest, aquest és el gran problema perquè, com vàrem explicar, en el darrer informe presentat a la junta d’accionistes de Redeia, al mapa de riscos s’advertia que això podia passar en aquests dos punts que passo a llegir. El primer: «Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions». I el segon punt: «La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema perquè no hi ha bateries i bombeig suficient». Sigui com sigui, tot això, tot això s’ha d’analitzar, perquè aquí comencen molts interrogants. Com pot ser que una informació tan rellevant no arribés al Ministeri de Transició Ecològica?”
“Un dia dels quals duren anys és sempre, sempre un dia de ràdio. Davant l’apagada informativa dels governs central o del de Catalunya, sort en vàrem tenir de la ràdio, sort i piles. De sobte, vàrem tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat, de la nostra absoluta dependència de la tecnologia i de l’electricitat. Nosaltres, que vivim ignorants de com funciona això del sistema elèctric. Però hi ha qui sí que ha de tenir informació de primera mà. Per això, el primer que ens preguntem és com és possible que la ministra competent en la matèria, Sara Aagesen, digués aquí en la seva compareixença que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada.”
“Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s’abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l’ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d’algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te’l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.”
“Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d’abril se’ns farà llarg. Serà un d’aquells dies que, com s’acostuma a dir, duren anys. Un d’aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l’inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l’11 de setembre, amb l’11-S a les Torres Bessones, o l’anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d’abril va marxar la llum, però no la de l’escala, no la de l’edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d’entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d’aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d’Europa?”
“Desde enero están detenidas dos plantas y seguimos sin solución para los ganaderos. De nuevo, dejadez con la complicidad de Illa. A mediados de junio, algunas instalaciones de renovables se quedarán sin posibilidad de conectarse a la red por la inflexibilidad de sus normas y pueden perder inversiones multimillonarias. Junts aprobó una solución, pero ustedes retiraron el proyecto de ley y ahora están desesperados. Señora ministra, estamos hartos de recibir la dejadez como respuesta, queremos soluciones. ¿Cuál será la respuesta a partir de ahora?”
“La Ley de Costas amenaza a cuarenta y cinco clubes de playa catalanes, que no podrán subsistir sin mantener o ampliar las instalaciones en las que los niños y los jóvenes practican hasta diecisiete deportes de playa, entre ellos el patín catalán de vela, que sin estos clubes no tendrá futuro. Estamos hablando de arraigo social, de vida sana, de deporte y de tradición. La respuesta: dejadez con la complicidad de Illa. En Platja d’Aro, los propietarios de ochocientas viviendas llevan cuatro años en un limbo legal sin poder hacer nuevas inscripciones en el Registro por la situación creada por la Ley de Costas. En Segrià y Osona está en riesgo la supervivencia de cien granjas de porcino porque su Gobierno no ha querido prorrogar las ayudas a las plantas de cogeneración de tratamiento de purines.”
“Porque hasta ahora ha sido dejadez con la complicidad del señor Illa. Y pongo algunos ejemplos. Su ministerio ordenó que el 2 de junio se derribe el Club de Mar de Sitges, un edificio histórico del arquitecto Coderch que es patrimonio protegido de la Generalitat. Utilizan la Ley de Costas como apisonadora para demoler su obra, cuando el ayuntamiento en pleno pide detener la demolición. In extremis, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la ha suspendido tres días. Ayer, el secretario de Estado de Medio Ambiente se comprometió con Junts a que no habrá derribo en los próximos meses. ¿Nos lo confirma? Necesitamos tiempo para hacer lo que no ha hecho el Gobierno Illa, catalogar el Club de Mar como bien cultural de interés nacional para salvarlo. ¿Tendremos ese tiempo para defender nuestro patrimonio?”
“Al Segrià i Osona està en risc la supervivència de 100 granges de porcí perquè el seu Govern no ha volgut prorrogar les ajudes a les plantes de cogeneració de tractament de purins. Des del gener, estan aturades dues plantes i seguim sense solució per als ramaders. De nou, deixadesa amb la complicitat d’Illa. A mitjans de juny, algunes instal·lacions de renovables quedaran sense possibilitat de connectar-se a la xarxa per inflexibilitat de les seves normes. Poden perdre inversions multimilionàries. Junts va aprovar una solució, però vostès van retirar el projecte de llei i ara estan desesperats. Senyora ministra, estem farts de rebre deixadesa per resposta. Volem solucions. Quina serà la resposta a partir d’ara? Gracias, señora vicepresidenta. ¿Cuál es la respuesta de su ministerio ante los problemas de Cataluña?”
“Necessitem temps per fer el que -- 15 of 90 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2025 no ha fet el Govern d’Illa: catalogar el Club de Mar com a bé cultural d’interès nacional per salvar-lo. Tindrem aquest temps per defensar el nostre patrimoni? La Llei de Costes amenaça 45 clubs de platja catalans, no podran subsistir sense mantenir instal·lacions on els nens i joves practiquen fins a 17 esports de platja, entre ells, el Patí Català de Vela, que sense aquests clubs no tindrà futur. Estem parlant d’arrelament social, de vida sana, d’esport, de tradició. La resposta? Deixadesa amb la complicitat d’Illa. A Platja d’Aro els propietaris de 800 habitatges porten quatre anys en el llim legal, sense poder fer noves inscripcions al registre per la situació creada per la Llei de Costes.”
“Gràcies. Senyora vicepresidenta, quina és la resposta del seu ministeri davant dels problemes de Catalunya? Perquè fins ara ha estat deixadesa, amb la complicitat d’Illa. I li poso alguns exemples. El seu ministeri ha ordenat que el 2 de juny s’enderroqui el Club de Mar de Sitges, un edifici històric de l’arquitecte Coderch que és patrimoni protegit de la Generalitat. Fan servir la Llei de Costes de piconadora per demolir la seva obra quan l’Ajuntament en ple demana aturar la demolició. In extremis, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’ha suspès tres dies. Ahir, el secretari d’Estat de Medi Ambient es va comprometre amb Junts que no hi haurà enderrocament en els propers mesos. Ens ho confirma?”
“El Gobierno español tiene que asignar una partida suficiente a través de las comunidades autónomas para aplicar la ley respetando las competencias y no haciendo pruebas piloto con aportaciones nominales insuficientes, que es lo que, parece ser, ha anunciado el Ministerio de Sanidad: una aportación nominal de solo 10 millones de euros. Inicialmente eran 40, pero como las aportaciones nominales no pueden ser de más de 10, resulta que hemos pasado de 40 a 10. Lo que pedimos son los 45 millones, como mínimo, para esta atención veinticuatro horas especializada que necesitan los enfermos. Entre la publicación de la ley y hoy han pasado siete meses y 630 personas afectadas por ELA nos han dejado. Hagamos, por lo menos, que la ley no sea algo en vano. Aquí hemos dado una palabra en el hemiciclo y tenemos que cumplirla. Muchas gracias.”
“Yo soy un privilegiado porque me quiero hacer la traqueotomía y con mucho esfuerzo físico y económico de mi familia podré tener los cuidados necesarios, pero me entristece pensar en todos mis compañeros de enfermedad que no pueden decidir, que solo tienen una opción, y me indigna como ciudadano, porque tenemos el derecho reconocido por la ley. Le pido que haga lo que sea necesario, tal y como se comprometió, para que esta situación se arregle. Dejen de decirnos que no hay presupuesto y empiecen a trabajar realmente en una implementación efectiva de la ley. Por favor, señor Sánchez, no tenemos tiempo. Este es nuestro bien más preciado y se nos está acabando. Ildefons Oliveras Gisbert, afectado de esclerosis lateral amiotrófica. Para hacerse la foto todo el mundo estaba, pero ahora hace falta retratarse.”
“Ahora me dirijo a usted en relación con el compromiso que adquirió con las personas afectadas de ELA durante nuestra visita: nos garantizó que se aseguraría de que se destinase una partida económica para financiar la ley ELA y que, pasado un año, se volvería a reunir con nosotros para valorar la evaluación de la implementación de la ley. Hoy, y después de cinco meses ―ya son siete―, no hay ninguna partida económica para la ley; es más, desde su Gobierno se nos ha indicado al colectivo de pacientes que no hay presupuesto y que por ello nos tenemos que adaptar al presupuesto de la ley de dependencia.”
“Fui una de las personas que asistió a la visita que hicimos un grupo de afectados y representantes de entidades ELA al Palacio de la Moncloa el 19 de septiembre de 2024, justo antes de la publicación de la ley ELA. En aquella visita se mostró impactado por la violencia que relaté y que había pasado la noche anterior: mi máquina de ventilación se había quedado sin batería y casi muero ahogado por no poder avisar a mi mujer. Sinceramente, sentí que empatizaba con los afectados de ELA, con lo que mis compañeros y yo le habíamos explicado.”
“Sí, cuando al Gobierno español le conviene, hay dinero, con o sin -- 40 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2025 presupuesto general del Estado, pero para garantizar un final de vida digno para las personas con ELA no hay ni dinero ni respuestas. Tampoco la tiene la carta que en marzo mandó Ilde Oliveras, diagnosticado con ELA en 2020, a Pedro Sánchez. Leeré algunas partes. Dice Ilde: Mi situación actual es delicada, ya que dependo totalmente de una máquina de ventilación mecánica que cada vez es menos efectiva por la debilidad de mi musculatura pulmonar. Próximamente tendré que optar por la traqueotomía o morir.”
“Hoy, siete meses después de publicar la ley ELA con el apoyo del Gobierno español, no hay los recursos comprometidos para poderla aplicar ni la partida necesaria para la atención especializada de veinticuatro horas para los cuatrocientos enfermos de ELA que están en situación de final de vida. Personas enganchadas a un respirador o que cogen aire a través de una traqueotomía quieren vivir, pero sin ser una carga insoportable para sus familias. Desplegar la ley requiere 230 millones, pero la partida más urgente, la más urgente, es de 45 millones. Les invito a hacer una regla de tres: 45 millones son el 0,45 % del nuevo presupuesto de defensa del Gobierno español, 10 741 millones; 45 millones son el 0,32 % de las ayudas para hacer frente a los aranceles de Trump, 14 000 millones.”