Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 5 of 24.
“Paguin el que li deuen a Catalunya, inverteixin aquests diners en polítiques real: habitatge accessible, ocupació digna i -- 11 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de febrero de 2026 oportunitats efectives per als joves catalans. Mirin, els joves no demanen informes, demanen casa, feina i futur. Aquesta llei no augmentarà ni un euro. El salari d’un jove no reduirà ni un més l’edat d’emancipació i no crearà ni una sola plaça de formació professional addicional. Avaluar està bé, però governar millor i amb recursos és el que necessitem. És imprescindible. Gràcies. Gracias, presidente.”
“Miri, prova de que han perdut els papers d’alguna manera o que van perduts, és que fa dos anys van anunciar la creació de la cartera digital justament per controlar l’accés dels menors a les plataformes de continguts d’adults com la pornografia. Va ser un altre gran titular. Encara no hi ha cartera, ni beta, ni digital. No sabem en quina fase està, però sí que se sap. Ho sap tothom que això serà un fiasco. No tindrà efectes en les principals plataformes de pornografia que actuen des de fora de la Unió Europea i, per tant, fora de l’abast de la legislació. I ja acabo, no destinin més recursos a avaluar el que ja sabem que no funcionarà.”
“Darrerament vostès han fet un gran anunci —insisteixo: anunci—, de prohibir l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials com a Austràlia, com França. El president Sánchez s’hi ha llançat de cap al titular i ara, certament, no sap com en sortir-se. Sí, perquè estem esperant que expliquin com faran possible aquesta prohibició, perquè pot ser molt necessària, però afecta el tractament de dades personals amb els riscos que això comporta. Però a més, els joves saben com escapolir-se de les limitacions fent servir VPN o fent ús de servidors intermedis o fent servir la identitat d’un adult. Per tant, estem davant d’un problema, al que volem trobar solució, però menys anuncis i més debat i més anàlisi rigorosa.”
“70 000 persones en llista d’espera amb terminis entre 6 i 8 mesos i amb un 65 % d’afectats menors de 30 anys. De nou, els joves surten perdent més que ningú. No és una qüestió menor aquesta, és mobilitat laboral, és accés a una feina, és autonomia econòmica. Amb només 131 examinadors i convocatòries estatals insuficients, el sistema bloqueja les oportunitats per a tota una generació. I clar, tampoc tenen una alternativa real, perquè Rodalies, per molt que facin descomptes al transport públic, resulta que no funciona com sí que ho fan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Insistim: per molts joves catalans tenir o no tenir el carnet és la diferència entre poder treballar, accedir a uns estudis concrets o haver de renuncia-hi. Si no saben fer-ho, transfereixin a Catalunya les competències. Ras i curt.”
“Però resulta que a l’Estat espanyol cobren un 17 % menys de salari. Per tant, acabem formant un talent amb fuga. I si analitzem la formació professional, les dades no són millors. Estan desajustades oferta i demanda. D’un costat, hi ha 31 000 joves que no troben plaça en la formació professional i, de l’altra, 20 000 places que queden vacants i 9000 que s’abandonen després de l’assignació. Des de Junts insistim en que cal prestigiar la formació professional, fer-la més dual enfocada a les pimes, que suposen, recordem-ho, el 98 % del teixit empresarial català i que contractarien joves si trobessin els perfils professionals que necessiten. I això li diem al govern Sánchez i li diem al govern Illa perquè són corresponsables d’aquesta situació. Un altre tema que tampoc ja no és sostenible. El col·lapse dels exàmens de conduir a Catalunya.”
“Si parlem de compra, algunes dades: un jove català necessita quatre anys i mig de mitjana de sou per a l’entrada del pis i tres quartes parts del salari per pagar la hipoteca. Seria una bona política per als joves que hauria d’aplicar el govern socialista d’Illa, rebaixar del 5 % al zero per cent en l’impost de compra del primer habitatge. Ho pot fer. A Catalunya van establir un 20 % de l’impost de transmissions per als grans tenidors. Doncs bé, en contraprestació que es bonifiqui amb el zero per cent als joves en aquesta primera compra. Estableixen una beca d’estudis igual a tot l’Estat, de nou perjudicant els joves que viuen en territoris amb cost de vida superior. I malgrat tot, formem joves amb molt de talent. Un 30 % dels joves de més de 30 anys estan sobre qualificats, 8 punts més que la mitjana de la Unió Europea.”
“Si és a ciutats amb preus més alts, com ara Barcelona, digui’m vostè quin jove pot aconseguir llogar per menys de 900 euros a Barcelona, on la mitjana dels lloguers està molt per sobre? Doncs bé, els catalans segueixen sortim perdent perquè vostès no apliquen, no indexen les ajudes depenent del cost de la vida allà on s’han d’aplicar. Encara més, des que vam aprovar aquí i a Catalunya, les restriccions al preu del lloguer en zones tensionades. Ha desaparegut, atenció, la cinquena part dels pisos en oferta i passarà també amb el lloguer de temporada i habitacions. A Catalunya de 3500 ofertes s’ha passat a només a 500, però les que hi falten no han passat el lloguer habitual. A més, els propietaris cada cop són més exigents en les condicions per llogar i això aquí acaba perjudicant els més vulnerables, entre ells els joves.”
“La taxa d’atur juvenil de l’Estat espanyol ha arribat a ser del 28 % i és de les més altes dins de la Unió Europea, doblant la taxa mitjana i multiplicant per quatre o per cinc les taxes d’Alemanya o dels Països Baixos. Una reforma laboral per eliminar la temporalitat que manté la precarietat perquè els salaris segueixen sent baixos. Si parlem d’habitatge, l’edat mitjana d’emancipació supera els trenta anys, quatre anys més que la mitjana de la Unió Europea. Els joves de l’Estat espanyol han de destinar entre el 40 % i el 60 % del seu sou per cobrir les despeses d’habitatge. El govern Sánchez es va treure del barret el Bo jove: 250 euros al mes com a ajuda al lloguer. Però resulta que el lloguer no podia ser de més de 600 euros o 900 euros.”
“Els joves necessiten solucions reals. El problema d’habitatge, que no els permet emancipar-se o fer-ho en condicions dignes, a la seva precarietat laboral i de salaris baixos que no els permet arribar a final de mes. Problemes que els porten al desànim, a l’ansietat, a la depressió o altres problemes de salut mental, omplint les llistes d’espera del psicòleg. Mirin, no sabem si vostès van analitzar prèviament quins resultats podien tenir les seves polítiques públiques per als joves. El que sí que sabem és que l’anàlisi ex post és clara. Han fracassat amb la -- 10 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 17 de febrero de 2026 joventut.”
“Gràcies, president. Bé, si haguéssim fet una avaluació prèvia de la necessitat d’aquesta llei, haurien arribat a la conclusió que senzillament no calia, perquè la llei que vol modificar la 27/2022 per avaluar, per exemple, les polítiques públiques de l’Administració General de l’Estat té caràcter transversal i general i permet a l’Agència Estatal d’Avaluació incorporar nous indicadors per analitzar i predir quina repercussió pot tenir una política concreta en un determinat àmbit, com ara la joventut i infància. Per tant, no ens facin perdre el temps o no li facin perdre el temps als joves per respecte, bàsicament. I fins aquí l’avaluació de la seva iniciativa d’aquesta pancarta electoralista dirigida als joves que només serveix per gesticular i que ni millora les seves condicions de vida ni la seva confiança en el futur.”
“Bueno, pues sí, se recomienda que las organizaciones contraten a especialistas en accesibilidad con discapacidad. Ya ven, en pocos segundos ChatGPT me ha aportado más medidas concretas que la iniciativa que hoy han presentado ustedes.”
“Yo lo he hecho y me pasa las siguientes recomendaciones: incluir a las personas con discapacidad como evaluadoras de la inteligencia artificial respecto a las tecnologías que se utilizan y respecto al sesgo que hay con la discapacidad, valorando si el modelo genera respuestas respetuosas y adecuadas. ¿Y cómo? Bueno, la inteligencia artificial responde así: participando en entrevistas y talleres, ayudando a definir problemas reales que la inteligencia artificial tenga que resolver, estableciendo cuáles tienen que ser las funciones prioritarias para las personas con discapacidad, generando datos con descripciones alternativas para facilitar la comprensión, incorporando textos generales para las personas afectadas o aportando datos sobre interacciones con la tecnología de asistencia. ¿Alguna cosa más?”
“En pocs segons, el ChatGPT m’ha donat, m’ha aportat més mesures concretes que la iniciativa que avui han presentat vostès. Es una lástima porque, como decíamos, estamos hablando de discapacidad. Decía que ciertamente el reglamento europeo busca proteger a las personas con discapacidad, pero no dice cómo integrarlas en el desarrollo de la propia IA. Ese es el trabajo de los Gobiernos, en este caso ―y lo decimos así claramente― del Gobierno de la Generalitat de Cataluña y también del Gobierno español, en las áreas que son de su competencia. ¿Y saben qué? Si no saben qué pueden hacer, ¿por qué no le preguntan a la inteligencia artificial?”
“Incloure les persones amb discapacitat com a avaluadors de la intel·ligència artificial respecte de les tecnologies que es fan servir, respecte del biaix que hi ha amb la discapacitat, valorant si el model genera respostes respectuoses i adequades, i com la intel·ligència artificial respon, participant en entrevistes i tallers, ajudant a definir problemes reals que la intel·ligència artificial hagi de resoldre, establint quines han de ser les funcions prioritàries per a les persones amb discapacitat, generant dades amb descripcions alternatives per facilitar la comprensió, incorporant text generat per les persones afectades o aportant dades sobre interaccions amb tecnologia d’assistència. Alguna cosa més? Doncs sí, es recomana que les organitzacions contractin especialistes en accessibilitat amb discapacitat. Ja ho veuen.”
“És una llàstima perquè, com dèiem, estem parlant de discapacitat. Deia que, certament, el reglament europeu busca protegir les persones amb discapacitat, però no diu com integrar-les en el desenvolupament de la pròpia IA. Això és la feina dels governs. En aquest cas, ho diem així i ben clarament, del Govern de la Generalitat de Catalunya i també del Govern espanyol en les àrees que li són de la seva competència. I saben què? Si no saben què poden fer, per què no li pregunten a la intel·ligència artificial? Jo ho he fet, i em passa les següents recomanacions.”
“¿Qué piensan hacer desde el Gobierno para que lo que se aprobó en el Congreso se implemente? Como decía al principio, su propuesta no aporta ni una sola medida; por no aportar, ni tan solo aporta referencias a la Convención de Naciones Unidas de 2006 ni al Reglamento de la Inteligencia Artificial de la Unión Europea, que hace muchas referencias a la discapacidad. El reglamento clasifica los sistemas de inteligencia artificial según el potencial de riesgo para la salud, la seguridad y los derechos fundamentales, y prohíbe los usos inaceptables, entre los cuales está el aprovechamiento de vulnerabilidades, como justamente la discapacidad. Ciertamente busca proteger a las personas… (Rumores).”
“Trabajar la accesibilidad no afecta a unos pocos, sino que puede ser algo bueno para todos a lo largo de la vida. Por eso, Junts ve en la accesibilidad una inversión en autonomía personal. Como les he acusado de no concretar medidas, les explico lo que hemos hecho desde Junts. Conseguimos la aprobación de una iniciativa para modificar la LOREG, la Ley Orgánica del Régimen -- 72 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 Electoral General, para que se establezcan esos procedimientos de votación, medios de apoyo o de adaptaciones, adoptando todas las medidas que garanticen el ejercicio del derecho del sufragio de las personas con discapacidad para adaptar el régimen electoral justamente a la Convención de Naciones Unidas sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad.”
“Si la inteligencia artificial aprende de un mundo lleno de desigualdades, las reproduce; si la inteligencia artificial se entrena sin contar con las personas con discapacidad, no las tendrá en cuenta. Lo que necesitan las personas con discapacidad, por lo tanto, son políticas que sean útiles para evitar que la brecha digital acabe siendo una brecha insalvable. Hay que garantizar la accesibilidad universal y proteger a los colectivos más vulnerables, pero con medidas más específicas que aporten resultados inmediatos. En Cataluña entre el 8 y el 10 % de la población tiene una discapacidad reconocida. Aproximadamente el 20 % de la población va a necesitar apoyo de accesibilidad en algún momento de su vida, especialmente por motivos de edad, es evidente.”
“Ni aporta mecanismos concretos ni define instrumentos operativos ni incorpora ningún compromiso real, ni presupuesto, ni calendario, ni sistemas de evaluación para llevar a cabo lo que postula. De nuevo estamos ante una iniciativa que da un buen titular, que busca quedar bien con las asociaciones, pero que no tiene afectación en lo que de verdad importa, que es mejorar la vida de las personas con discapacidad. Compartimos el objetivo central que inspira la iniciativa. Las personas con discapacidad han sufrido históricamente barreras físicas, sociales, institucionales, y ahora toca evitar que los algoritmos y los sistemas automatizados de la IA generen nuevas formas de exclusión y discriminación. El riesgo es real.”
“El Reglament classifica els sistemes d’intel·ligència artificial segons el potencial de risc per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals, i prohibeix els usos inacceptables, entre els quals l’aprofitament de vulnerabilitats, com ara justament la discapacitat. Certament, el reglament europeu busca protegir les persones... Gracias, presidenta. La iniciativa que trae hoy el Grupo Socialista habla de reconocer y proteger los derechos de las personas con discapacidad ante la inteligencia artificial y, ante esos desafíos éticos, hablan de estudiar la implantación de sistemas para garantizar un uso ético de la inteligencia artificial. Hablan, hablan y hablan, pero ni una medida concreta, ni una. La propuesta del Grupo Socialista es superficial, reactiva e insuficiente.”
“Vàrem aconseguir l’aprovació d’una iniciativa per modificar la LOREG, la llei de règim electoral, perquè s’estableixin aquells procediments de votació, mitjans de suport o adaptacions adoptant totes les mesures que garanteixin l’exercici del dret de sufragi de les persones amb discapacitat, per adaptar el règim electoral, justament, a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què pensen fer des del Govern perquè el que es va aprovar al Congrés s’implementi? Com els deia al principi, la seva proposta no aporta ni una sola mesura. Per no aportar, ni tan sols aporta referències, ni a la Convenció de Nacions Unides de 2006, ni al Reglament de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que fa moltes referències a la discapacitat.”
“El que necessiten les persones amb discapacitat, per tant, són polítiques que siguin útils per evitar que la bretxa digital acabi sent una esquerda insalvable. S’ha de garantir l’accessibilitat universal i protegir els col·lectius més vulnerables, però amb mesures més específiques que aportin resultats immediats. A Catalunya, entre el 8 i el 10 % de la població té una discapacitat reconeguda. Prop del 20 % de la ciutadania necessitarà suport d’accessibilitat en algun moment de la seva vida, especialment per motius d’edat. És evident: treballar l’accessibilitat no afecta uns pocs, sinó que pot ser una bona cosa per a tothom al llarg de la vida. Per això, Junts veu en l’accessibilitat una inversió en autonomia personal. Com que els he acusat de no concretar mesures, els explico el que hem fet des de Junts.”
“De nou, estem davant d’una iniciativa que dona molt bon titular, que busca quedar bé amb les associacions, però que no té afectació en el qual de veritat importa, i és millorar la vida de les persones amb discapacitat. Miri, compartim l’objectiu central que inspira la iniciativa. Les persones amb discapacitat han patit històricament barreres físiques, socials i institucionals, i ara toca evitar que els algoritmes i els sistemes automatitzats de la IA generin noves formes d’exclusió i discriminació. El risc és real. Si la intel·ligència artificial aprèn d’un món ple de desigualtats, les reprodueix. Si la intel·ligència artificial s’entrena sense comptar amb les persones amb discapacitat, no les tindrà en compte.”
“Gràcies, presidenta. Bé, en la iniciativa que porta avui el PSOE parlen de reconèixer i protegir els drets de les persones amb discapacitat davant la intel·ligència artificial. Parlen de promoure el debat dels desafiaments ètics. Parlen d’estudiar la implantació de sistemes per garantir un ús -- 71 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 ètic de la intel·ligència artificial. Parlen, parlen, parlen. Però ni una mesura concreta, ni una. La proposta del PSOE és superficial, reactiva i insuficient, ni aporta mecanismes concrets, ni defineix instruments operatius, ni incorpora cap compromís real ni en pressupost, ni en calendari, ni en sistemes d’avaluació per portar a terme allò que postula.”
“¿Creen ustedes que vamos a renunciar a nuestra vida para venir a servir de abono al árbol del centralismo, a un árbol que vosotros mismos reconocéis que está mal y con las raíces con filoxera? ¿A título de qué nos pedís que nos desentendamos y dejemos nuestra personalidad? No, no vamos a dejar nuestra personalidad. Vamos a renunciar a todo, a todo, a todo, antes de renunciar a nuestro mundo en Cataluña.”
“Encontré algo que hoy tiene todo el sentido. Diario de sesiones del 29 de noviembre de 1902. Domènech i Montaner carga valientemente contra el decreto del ministro de Instrucción Pública, el conde de Romanones, que prohíbe el uso del catalán en la enseñanza y dice: están siempre con el ánimo de uniformizar España. El conde de Romanones dice cosas muy graves, que la lengua es la piel que recubre los órganos que constituyen -- 51 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 un pueblo y que los organismos de España los tiene que cubrir una sola piel, y que a Cataluña se la tiene que privar de su lengua. Viene a decir que a la personalidad de Cataluña le tienen que quitar la piel y después, como es natural, va a morir. Y la pondrían en el pie de su árbol para que se asimile a lo que quede de ella.”
“Y sí, el catalán también es una lengua oficial del Estado, pero su regulación no puede ser centralizada, porque entonces, de alguna forma, estaríamos invadiendo nuestras propias competencias desde Madrid, y con eso Junts nunca nunca estará de acuerdo. Vamos a tomar en consideración la proposición, que lleva mucho trabajo detrás ―lo sabemos―, pero ya les decimos que, si el PSOE decide llevarla hacia adelante y no dejarla en el cajón, la vamos a enmendar. Termino con unas palabras de quien defendía la lengua catalana, también aquí, hace ciento veintitrés años. Hace unos meses, movida por la curiosidad, fui al archivo del Congreso a buscar documentos sobre la etapa del arquitecto Lluís Domènech i Montaner cuando era diputado, uno de los máximos referentes del modernismo con su Palau de la Música o su recinto de Sant Pau y de Santa Creu.”
“Esta iniciativa, por lo tanto, según nuestra opinión, en lugar de empoderar a Cataluña, lo que hace es estatalizar la normativa lingüística y reordenarla según un modelo que inevitablemente sigue pivotando sobre la primacía del castellano, el centralismo institucional y el marco del artículo 3 de la Constitución española. Se habla de garantía de los derechos lingüísticos individuales cuando, visto desde Cataluña, de lo que queremos hablar es de sus derechos colectivos e históricos. No queremos que el Estado vea nuestra lengua como si se tratara de una modalidad cultural, sino que la reconozcan como el pilar de nuestra nación.”
“El catalán no puede seguir encajando goles, especialmente los que el actual Gobierno de la Generalitat se hace en propia puerta. Ampliar los cursos de catalán es importante y necesario, pero aún lo es más defender los derechos lingüísticos de los catalanoparlantes cada día y en todas partes. Entrando en el detalle de la proposición de hoy, estamos de acuerdo ―de verdad, estamos de acuerdo― con el objetivo, pero no con el marco que se escoge: el constitucionalismo lingüístico español. Junts siempre ha defendido que el catalán no necesita que el Estado le garantice nada, necesita que el Estado deje de ahogarlo y que reconozca soberanía plena a Cataluña para regular su uso.”
“Pero no tienen voluntad política de defender el catalán ni en Madrid ni en Cataluña cuando gobiernan los socialistas, porque no hemos visto al presidente Illa preocupado ni por la impugnación de esta ley catalana en el Constitucional ni por la regresión de la lengua en nuestro país. Cuando a principios de año la encuesta de usos lingüísticos en Cataluña revelaba que en ocho años el número de hablantes habituales del catalán ha caído 13,4 puntos, situándose en un 32,6 %, Illa dijo aquella frase tan futbolera de hay partido, pero siguiendo su símil, con Illa en el terreno de juego, la portería del catalán está vacía. ¿Dónde está la oficina para la vulneración de derechos lingüísticos que fue impuesta por Junts y que tenía que estar en marcha antes de finales de año?”
“Nos preguntamos: ¿dónde está ahora la voluntad del PSOE? Si hoy la proposición de ley orgánica para el plurilingüismo se toma en consideración, ¿van a priorizar su tramitación? ¿O la van a dejar colgada, como han hecho con la ley del Parlamento de Catalunya sobre el uso y aprendizaje de las lenguas oficiales en la enseñanza no universitaria? A pesar de que ustedes, los socialistas, tienen mayoría en el Tribunal Constitucional, no resuelven en contra de la impugnación del PP y de Ciutadans de una ley que, como recordaba este fin de semana el periodista Jordi Barbeta, se aprobó con los votos de Junts, Esquerra, Comuns, pero también del Partido Socialista de Cataluña.”
“Junts lo convirtió en una enmienda, presentada por el diputado Josep Pagès, que establece que, en las comunidades autónomas con lengua oficial propia, las actuaciones judiciales se seguirán en la lengua oficial diferente del castellano cuando así lo solicite una de las partes, a voluntad del catalanoparlante, y no si una de las partes no se opone, como dice ahora la ley. También hemos pedido que los jueces, magistrados, fiscales, secretarios y otros funcionarios de los juzgados y tribunales tengan que acreditar los conocimientos suficientes de la lengua oficial propia de la comunidad autónoma. El derecho lingüístico, como dice claramente Europa, tiene que respetarse y más en situación de emergencia lingüística. El uso del catalán ha bajado del 10 % en los procedimientos judiciales en Cataluña, siendo prácticamente residual.”
“-- 50 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 En 2021 el Comité de Ministros de los Estados miembros del Consejo de Europa requirió a las autoridades españolas que ―cito― enmiende la Ley Orgánica del Poder Judicial para garantizar la utilización de las lenguas cooficiales en los procedimientos judiciales a solicitud de una de las partes; un requerimiento basado en la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, que el Estado español ratificó en 2001 y que el Estado español lleva veinte años incumpliendo, porque ningún Gobierno, ya sea socialista, ya sea del PP, voluntariamente va a dar apoyo al catalán. Este requerimiento del Consejo de Europa fue ignorado por el Gobierno Sánchez, que dice que hace todo lo que puede para la oficialidad del catalán en Europa.”
“El Grupo Popular ha revertido nuestras enmiendas en el Senado, pero el jueves vamos a volver a ganar este derecho en la votación que tendrá lugar aquí. En Junts también hemos pedido reiteradamente que se respete el derecho a utilizar el catalán en la justicia, y en eso no estamos solos, como demuestra la iniciativa de hoy y un hecho muy relevante.”
“Hoy se toma en consideración una iniciativa que busca garantizar que cualquier ciudadano pueda utilizar su lengua oficial autonómica ―catalán, euskera o gallego― ante todas las instituciones del Estado con plena validez jurídica y en cualquier procedimiento, ya sea administrativo, judicial, policial, de consumo o de relación con los servicios audiovisuales; es decir, acabar con el monolingüismo en castellano, que vulnera claramente el derecho efectivo de opción lingüística ante el Estado en ámbitos tan importantes como el de la justicia, la Administración general o el consumo. En Junts acabamos de vivir cómo ha costado garantizar el derecho a utilizar el catalán en los servicios de obtención a la clientela en las grandes empresas que prestan servicios en todo el Estado, también en Cataluña.”
“Viendo sus incumplimientos posteriores, quizá esta era la jugada socialista: marear la perdiz con su ley de lenguas y dejar en vía muerta la modificación del Reglamento para poder hablar catalán y las otras lenguas oficiales del Estado en el Congreso; un cambio que finalmente lideró obligado por Junts.”
“A un arbre que vosaltres mateixos reconeixeu que està corcat i amb les arrels fil·loxerades? A títol de què ens demaneu que ens desprenguem de la nostra personalitat? No, no ens desprendrem d’ella. Renunciarem a tot, a tot, a tot, abans de renunciar al nostre amor a Catalunya. Gracias, presidenta. Si hoy intervengo en catalán es, primero, porque un derecho conquistado se defiende ejerciéndolo, y no todos lo hacen, y, segundo, porque al inicio de esta legislatura Junts condicionó su apoyo a una Presidencia socialista de la Mesa del Congreso a poder hablar en catalán con normalidad en el Congreso de los Diputados. El PSOE no quería. De hecho, nos vinieron con la propuesta de una ley de lenguas, que nunca ha entrado en el orden del día.”
“I vaig fer una troballa que avui té tot el sentit citar. Diari de sessions del 29 de novembre de 1902. Domènech i Montaner carrega valentament contra el decret del ministre d’Instrucció Pública, el comte de Romanones, que prohibeix l’ús del català en l’ensenyament. I diu: «Estan sempre amb l’ànima d’uniformar Espanya. El comte de Romanones diu coses molt greus, que la llengua és la pell que cobreix els òrgans que constitueixen un poble i que als organismes d’Espanya els ha de cobrir una sola pell, i que a Catalunya se li ha de privar de la seva llengua. Ve a dir que a la personalitat de Catalunya li han de treure la pell i, després, com és natural, morirà. I la posarien al peu del seu arbre perquè s’assimili el que d’ella quedi. Creu que renunciarem nosaltres a la nostra vida per venir a servir d’adob a l’arbre del centralisme?”
“I sí, el català també és una llengua oficial de l’Estat, però la seva regulació no pot ser centralitzada, perquè aleshores estaríem d’alguna manera envaint les nostres pròpies competències des de Madrid. I en això Junts, mai, mai, hi estarà d’acord. Prendrem en consideració la proposició que té al darrere molta feina, ho sabem, però ja els diem que si el PSOE decideix tirar-la al davant i no deixar-la al calaix, l’esmenarem. Acabo amb unes paraules de qui defensava la llengua catalana també aquí fa 123 anys. Fa uns mesos, moguda per la curiositat, vaig anar a l’arxiu del Congrés a buscar documents sobre l’etapa de diputat a Corts de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims referents del modernisme, amb el seu Palau de la Música o amb el seu recinte de Sant Pau i de la Santa Creu.”
“Necessita que l’Estat deixi d’ofegar-lo i reconegui sobirania plena a Catalunya per regular el seu ús. Aquesta iniciativa, per tant, segons la nostra opinió, en lloc d’empoderar Catalunya, el que fa és estatalitza la normativa lingüística i la reordena segons un model que inevitablement continua pivotant sobre la primacia del castellà, el centralisme institucional i el marc de l’article 3 de la Constitució espanyola. Es parla de garantia dels drets lingüístics individuals quan, vist des de Catalunya, del que volem parlar és dels seus drets col·lectius i històrics. No volem que l’Estat vegi la nostra llengua com si es tractés d’una modalitat cultural, sinó que la reconeguin com el pilar de la nostra nació.”
“Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l’Oficina per la vulneració de drets -- 49 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de diciembre de 2025 lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d’estar en marxa abans de final d’any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l’actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu. Entrant en el detall de la proposició d’avui, estem d’acord, de veritat, estem d’acord en l’objectiu, però no en el marc que es tria: el del constitucionalisme lingüístic espanyol. Junts sempre ha defensat que el català no necessita que l’Estat li garanteixi res.”
“Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d’una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d’Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d’aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d’any l’Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de «Hi ha partit».”
“I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d’acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s’ha de respectar, i més en situació d’emergència lingüística. L’ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari?”
“Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l’Estat espanyol va ratificar el 2001, que l’Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d’Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l’oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s’hi oposa, com diu ara la llei.”
“El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d’avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d’Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d’una de les parts.”
“Avui es pren en consideració una iniciativa que busca garantir que qualsevol ciutadà pugui utilitzar la seva llengua oficial autonòmica (català, euskera o gallec) davant de totes les institucions de l’Estat, amb plena validesa jurídica i en qualsevol procediment, ja sigui administratiu, judicial, policial, de consum o de relació amb serveis audiovisuals. És a dir, acabar amb el monolingüisme en castellà que vulnera clarament el dret efectiu d›opció lingüística davant l›Estat, en àmbits tan importants com el de la justícia, l›Administració general o el consum. A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d’atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l’Estat, també a Catalunya.”
“Gràcies, presidenta. Bé, si avui intervinc en català és primer perquè un dret conquerit es defensa exercint-lo, i no tothom ho fa. I segon, perquè a l’inici d’aquesta legislatura Junts va condicionar el seu suport a una presidència socialista de la Mesa del Congrés a poder parlar en català amb normalitat al Congrés dels Diputats. El PSOE no volia. De fet, ens van venir amb la proposta d’una llei de llengües que mai han entrat a l’ordre del dia. Veient els seus incompliments posteriors, potser aquesta era la jugada socialista: marejar la perdiu amb la seva llei de llengües, i deixar en via morta la modificació del reglament per poder parlar català i les altres llengües oficials de l’Estat al Congrés. Un canvi que finalment va liderar obligat per Junts.”
“Y recuerden: la verdad no hay que repetirla mil veces para que sea verdad.”
“Lo que hay que hacer es garantizar que la tecnología de las pulseras destinadas a proteger a las mujeres funcione correctamente, por ejemplo. Lo que hay que hacer es desenmascarar a los machistas, denunciarlos, dejarlos retratados, como a Pelicot o a Rubiales; exhibirlos, a ver si se les cae la cara de vergüenza ante las mujeres y sus hijas. Y lo tenemos que hacer en todas partes: en las escuelas, en las empresas, en el deporte, en las conversaciones del barrio, en los medios de comunicación y en las redes sociales. Hoy es 25 de noviembre, ayer fue 25 de noviembre y mañana también será 25 de noviembre. Y mientras haya una mariposa en el recuerdo, cada día será 25 de noviembre. Mientras el latido de una mariposa pueda llevar al caos, tenemos esperanza. Seguiremos luchando contra el machismo.”
“Lo hacen desde estas autopistas sin peaje que son las redes sociales, con jóvenes y no tan jóvenes que quedan atrapados dentro de la burbuja del algoritmo, secuestrados en esta realidad paralela en la que las opiniones y las creencias las construyen los nuevos ídolos digitales de la desinformación y de la mentira, haciendo realidad el principio de Goebbels, el publicista de Hitler. Ustedes saben que le atribuían la frase de que una mentira repetida mil veces acaba siendo una verdad. Así es como funciona el negacionismo. Y hay que combatirlo, pero no solo hoy, sino cada día. No hace falta una iniciativa no legislativa como la de hoy que insta al Gobierno español a hacer exactamente lo que ya está recogido de manera clara en el Pacto de Estado contra la Violencia de Género.”