Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 19 of 24.
“Además, también preguntan por qué razón se ha modificado a la baja los descuentos. Desde ahora hasta junio de 2025 el descuento para consumidores vulnerables graves va a pasar del 80 % actual al 57,5 %, y el de los consumidores vulnerables pasará del 65 % actual al 42 % en junio de 2025. ¿Por qué razón si la gente va a seguir sin llegar a final de mes? ¿Se lo han pedido las energéticas que fuera así? Recordamos que es un coste que asumen todos los actores del sector energético; hay que decir que no de manera igualmente solidaria, el esfuerzo que hacen unos y otros es desigual. A falta de transparencia y números oficiales publicados, en Junts hemos hecho números.”
“Muchos ciudadanos estaban angustiados pensando que, en caso de impago, quizás no se renovaría la prohibición de cortes de suministro de electricidad, gas y agua en los hogares beneficiarios del bono social eléctrico. Iban pasando los días y nada, sin información. Seguramente es que ha estado usted muy ocupada, pero, vamos, eso no justifica la falta de activación de medidas hasta ayer, cinco años antes de la fecha límite. Ahora sabemos, y bienvenido sea, que no va a haber cortes por impago en los hogares vulnerables hasta el 31 de diciembre, pero los afectados exigen que estas medidas se consoliden en la ley del sector energético como un derecho estructural dentro de la renovación que esperamos de la Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética. Supongo que tendrá usted que decir algo sobre esto, yo se lo pregunto directamente.”
“Representantes de esa plataforma hace unos días nos decían: El Gobierno no ha dado ninguna pista sobre si estas medidas se van a mantener a partir del 30 de junio, cuando acabe la vigencia de las principales medidas de protección. Ninguna pista. Los ciudadanos, de alguna manera, han tenido que hacer de Sherlock Holmes para intentar averiguar por dónde va a ir el Gobierno español. Creemos que la buena política tiene en cuenta el malestar de la ciudadanía y no se espera hasta el último momento a aportar soluciones, y aún menos si hay 1 600 000 hogares afectados por las excepciones lógicas de cuando hay menores de dieciséis años, personas con discapacidad o en grado de dependencia.”
“Li pregunto en quina situació està. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señora vicepresidenta, ha expuesto aquí, cuando ha empezado su comparecencia, algunos de los argumentos de campaña en el Parlamento Europeo, que evidentemente le han tenido muy ocupada últimamente, y quizás por eso ―y se lo decimos desde el más absoluto respeto― llega usted sin haber hecho gran parte de los deberes que nosotros esperábamos o haciéndolos en el tiempo de descuento. Justamente ayer aprobaron una prórroga de las medidas contra la pobreza energética que acababan este domingo. Ha ignorado en las semanas previas la preocupación y la necesidad de información de los responsables de la plataforma contra la pobreza energética, que agrupa a más de veinte organizaciones -- 74 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 en todo el Estado.”
“I per acabar, volem recordar-li que el Parlament de Catalunya va sol·licitar a l’Estat espanyol la delegació de les competències hídriques plenes en tot l’àmbit territorial de Catalunya, incloses les conques en territori català gestionades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Nosaltres escoltem a Catalunya i ens preguntem si ho fa vostè Acabo. Per cert, el conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya encara no està al 50 %. A hores d’ara tenim aigua fins a finals d’any, però previsiblement s’aniran buidant aquests embassaments perquè vindrà calor i s’havien compromès vostès a fer l’ampliació de la dessaladora de la Tordera a Blanes. Però el més calent com diem els catalans, és a l’aigüera. Vostès, per cert, fan l’obra ―la paga Catalunya que consti―, però a hores d’ara no s’ha començat ni tan sols la licitació.”
“Demanem que es permeti també a les comunitats autònomes poder autoritzar les plantes de renovables de més de cinquanta megawatts, que s’ampliï l’exempció de sol·licituds de permís d’accés a totes les instal·lacions que injectin fins a quinze quilowatts a la xarxa, independentment de la potència instal·lada. Volem que es publiqui el llistat dels nusos on es preveu fer concursos i un calendari detallat per evitar l’especulació i per evitar el bloqueig d’emplaçaments. D’aquesta manera, millorem la transparència del procés. I també volem que es transfereixi aquesta facultat a aquelles comunitats autònomes on cal adjudicar accés i connexió addicional, perquè puguin complir els seus objectius de descarbonització de cara al 2030.”
“Des de Junts volem recordar-li també algunes de les nostres principals reivindicacions: acabar amb la que considerem discriminació que pateixen milers d’empreses a tot l’Estat, unes 3200 a Catalunya, que paguen els peatges de les línies de tensió de vint-i-cinc kilovolts molt més cars en comparació dels que corresponen a les línies de trenta; fet que suposa un greuge i una pèrdua de competitivitat a Catalunya i un sobrecost per les empreses d’uns 300 milions d’euros. Tenint en compte la similitud de les característiques de les línies i que subministren a la mateixa tipologia d’empresa, totes dues tensions haurien de tenir el mateix preu.”
“Es va tancar el període d’esmenes a l’articulat fa quatre mesos i, com dic, segueix al calaix i sense convocar ponència. És cert que és un reial decret llei que toca moltes coses ―amb el seu particular estil macedònia― i que no anirà a la Comissió de Transició Ecològica. Això és cert, però del total de 328 esmenes presentades, almenys la tercera part, té a veure amb el sector energètic. No li preocupa a vostè aquesta falta de resposta a les empreses, a les associacions, als col·lectius?”
“Mentre uns, els petits, van pidolant finançament, a aquests, als grans, els donen temps per consolidar els projectes d’instal·lacions de grans salts d’aigua reversibles. I ens expliquem. Si es fan matèries ràpides i distribuïdes, a les hidroelèctriques els queda menys espai de mercat on col·locar la seva energia gestionable, com dèiem, amb salts d’aigua. També de retruc, perjudica les bateries domèstiques, que només tindran futur si se’ls reconeix el servei de regulació que presten. Per tant, alguns deures pendents, senyora vicepresidenta. En un altre ordre de coses, quan tenen previst reprendre el tràmit del projecte de llei 8/2023? El reial decret llei ja es va convalidar el 10 de gener. Han passat sis mesos i encara no s’ha reprès la tramitació.”
“I amb aquest retard a transposar el que demana la Unió Europea, acaben de retruc perjudicant les renovables, que any darrere any deuen augmentar els coneguts com a abocaments, és a dir, l’energia perduda perquè n’hi ha massa moments puntuals i a uns preus ridículs. Tenen també pendent la creació d’un mercat de capacitat que és la consideració 39 de la directiva. Estan frenant el desplegament de l’emmagatzematge i, per tant, de les bateries. Vostè ha dit que treballarà en aquest sentit, però va dir també que no cal fer aquesta aposta perquè la diferència de preu del mercat ja fa viable les renovables sense necessitat d’acumular energia en bateries. És vostè conscient que això dificulta els promotors aconseguir finançament davant la volatilitat del mercat? Un cop més legislen, o no legislen, a favor d’Endesa o d’Iberdrola.”
“Per això ens sobta que li faci tampoc cas a Europa en alguns aspectes de les directives. Per exemple, la directiva europea 2014/944, sobre normes comunes per al mercat interior d’electricitat. Tenen pendent la regulació de les comunitats energètiques que demana aquesta directiva i que es va redactar i enviar al calaix. Tenen pendent la creació d’un mercat de flexibilitat, article 32 de la directiva, que recordem que no transposar-la només beneficia la gran hidràulica, la fòssil i una mica la nuclear, és a dir, les fonts gestionables a les quals -- 73 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 no els caldria aquesta flexibilitat.”
“Com a recordatori, Red Eléctrica de España, ara Redeia, ha publicat haver obtingut un resultat operatiu en Ebitda de 1508 milions, pràcticament el doble que tot el cost de la pobresa energètica, i els gestors de la distribució elèctrica van tenir un Ebitda agregat entre tots d’uns 3152 milions, gairebé quatre cops més que tot el cost de la pobresa energètica. S’ha de dir que des de la Generalitat, i ens agrada recordar-ho, l’exconseller Ramon Tremosa va aconseguir signar un conveni en el seu dia, com deia, perquè el Govern català i les empreses energètiques assumissin al 50 % el cost de l’impagament acumulat, que era en aquell moment de vint milions d’euros, una mesura que va permetre respirar a moltes llars catalanes. Segueixo. Vostè es va presentar com a candidata a ser la futura comissaria europea.”
“El cost de la pobresa energètica a tot l’Estat és, segons les nostres estimacions, d’uns 840 milions d’euros, i això suposa entre un 5 % i un 6 % de sobrecost de la despesa, que, al final, recordem-ho, paga tota la ciutadania, però que d’entrada va a costa dels beneficis dels diferents sectors, i com deia, del sector elèctric. Ho assumeixen fonamentalment els productors i els comercialitzadors, però, si parlem dels productors, la fotovoltaica assumeix un esforç que triplica el que fan els cicles combinats i multiplica per deu el que fa Red Eléctrica de España, que és l’excepció: només assumeix un 0,57 % de sobrecost de despesa.”
“Des d’ara, fins al juny del 2025, el descompte pels consumidors vulnerables severs passarà del 80 % actual al 57,5 % i el dels consumidors vulnerables passarà del 65 % actual al 42 % el juny del 2025. Per quina raó si la gent seguirà sense arribar a final de mes? Els ho han demanat a les energètiques, que fos així? Recordem que és un cost que assumeixen tots els sectors del sector energètic; s’ha de dir que no de manera, diguem-ne, igualment solidària: l’esforç que fan uns i altres és desigual. A falta de transparència i números oficials publicats, a Junts hem fet els números.”
“Anaven passant els dies i cap informació. Segurament ha estat, com dèiem, molt enfeinada, però, vaja, això no justifica la falta d’activació de mesures fins ahir, cinc dies abans de la data límit. Ara sabem, i home, i benvingut, que no hi haurà talls per impagament a les llars vulnerables fins al 31 de desembre, però els afectats demanden que aquestes mesures es consolidin en la llei del sector energètic com un dret estructural dins de la renovació que esperem de l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica. Suposo que d’això vostè haurà de dir alguna cosa. Jo li ho pregunto directament. A més, també pregunten per quina raó han modificat a la baixa els descomptes.”
“Representants d’aquesta plataforma, ens deien fa dies: El Govern no ha donat cap pista sobre si aquestes mesures es mantindran a partir del 30 de juny, quan finalitzi la vigència de les principals mesures de protecció. Cap pista. Els ciutadans, d’alguna manera, han de fer de Sherlock Holmes per mirar d’esbrinar per on anirà el Govern Espanyol. La bona política, pensem, té en compte el neguit de la ciutadania i no s’espera a l’últim moment a aportar aquestes solucions. Encara menys si hi ha 1 600 000 llars afectades amb les excepcions lògiques de quan hi ha menors de setze anys o persones amb discapacitat o en grau de dependència. Molts ciutadans estaven angoixats de pensar que, en cas d’impagament, potser no renovaria la prohibició de talls de subministrament d’electricitat, de gas i aigua a les llars beneficiàries del bo social elèctric.”
“Gràcies, president. Senyora vicepresidenta, ha exposat aquí, quan començava la seva compareixença, alguns dels arguments de campanya al Parlament Europeu, que evidentment l’ha tingut molt ocupada darrerament, i potser per això ―i li diem des del més absolut respecte― arriba vostè sense haver fet bona part de deures que nosaltres esperàvem o fent-los en el temps de descompte. Tot just ahir van aprovar una pròrroga de les mesures contra la pobresa energètica que acabaven aquest diumenge. Ha ignorat en les setmanes prèvies la preocupació i la necessitat d’informació dels responsables de la plataforma contra la pobresa energètica, que agrupa a més de vint organitzacions en tot l’Estat.”
“Dediquen menos energías a hacerse fuertes, a coger músculo a costa de nuestras competencias y más energías a hacer bien su trabajo. Por ejemplo, a garantizar que haya existencias en las farmacias, donde faltan más de ochocientos tratamientos y productos sanitarios —como los obturadores de colostomía o las bolsas de orina por las que les preguntábamos hace unos días— o reduzcan el tiempo de incorporación también de los medicamentos que están aprobados por la Agencia Europea al sistema público de salud. España ha vuelto a repetir este dato: más de seiscientos días de retraso.”
“La organización de la provisión de servicios sanitarios es de la Generalitat. Si hay que seguir haciendo el catálogo de servicios, proporciónennos recursos. Sin una financiación justa, nos abocan al desastre. Con el dinero que va a Madrid y no vuelve, reduciríamos, por ejemplo, las listas de espera. Los proyectos de su Agencia Estatal de Salud Pública, su ley de universalidad o la de la equidad pisan nuestras competencias. Se lo volvemos a decir, el modelo sanitario catalán no se toca, es una línea roja para Junts. Por eso, ya va siendo hora de que ese respeto se traduzca en el traspaso de las competencias que recoge el estatuto, porque es de justicia y porque es la única manera de mejorar la gestión que ahora depende, en muchos aspectos, del Gobierno español.”
“Al contrario, su guerra con Ayuso ha convertido en víctima colateral al modelo sanitario catalán; un modelo construido hace siglos por nuestra sociedad civil y que sigue siendo un referente, a pesar del ahogo económico y de su infrafinanciación, y a pesar de la mala gestión de las competencias que sí que tienen en su ministerio. Si se sale con la suya, con su modelo de gestión pública directa, los catalanes tendremos que renunciar a ser atendidos dentro del sistema público en centros referentes como San Juan de Dios, la Fundación Puigvert, el Instituto Guttmann y todas las fundaciones sanitarias como Mutua de Tarrasa, Mollet y Palamós. Todos trabajan para nuestro sistema público y los catalanes estamos encantados. Respeten las competencias de la Ley General de Sanidad.”
“-- 26 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2024 Dediquin menys energies a fer-se forts, a agafar múscul a costa de les nostres competències i més energies a fer bé la seva feina. Per exemple, a garantir que hi hagi existències a les farmàcies, on falten més de vuit-cents tractaments i productes sanitaris —com els obturadors de colostomia o les bosses d’orina per les que els hi preguntàvem fa uns dies— o redueixin també el temps d’incorporació dels medicaments, els que estan aprovats per l’Agència Europea, al sistema públic de salut. Espanya ha tornat, amb les dades a la mà, a repetir aquesta dada: més de sis-cents dies de retard. Mire, señora ministra, lo hemos vuelto a ver. Los discursos que hace públicamente no van acompañados de acciones que demuestren ese respeto.”
“Respectin les competències de la Llei General de Sanitat. L’organització de la provisió de serveis sanitaris és de la Generalitat. I si hem de seguir fent el catàleg de serveis, donin recursos. Sense un finançament just, ens aboquen al desastre. Amb els diners que van a Madrid i no tornen, reduiríem, per exemple, les llistes d’espera. Els projectes de la seva Agència Estatal de Salut Pública, la seva llei d’universalitat o la d’equitat i cohesió trepitgen les nostres competències. I ho tornem a dir, el model sanitari català no es toca, és una línia vermella per Junts. Per tant, ja va sent hora que aquest respecte es tradueix en el traspàs de les competències que recull l’estatut perquè és de justícia i perquè és l’única manera de millorar la gestió que ara depèn, en molts aspectes, del Govern espanyol.”
“Miri, senyora ministra, ho hem tornat a veure. Els discursos que fa públicament no s’acompanyen d’accions que demostrin aquest respecte. Al contrari, la seva guerra amb Ayuso ha convertit en víctima col·lateral el model sanitari català; model construït fa segles per la nostra societat civil i que segueix sent referent, malgrat l’ofec econòmic del seu infrafinançament i malgrat la mala gestió de les competències que sí que tenen al seu ministeri. Si es surt amb la seva amb el seu model de gestió pública directa, els catalans haurem de renunciar a ser atesos dins del sistema públic als centres referents com l’hospital de Sant Joan de Déu, la Fundació Puigvert, l’Institut Guttmann o totes les fundacions sanitàries com Mutua de Tarrassa, de Mollet i de Palamós. Tots treballen pel nostre sistema públic i els catalans hi estem encantats.”
“Senyora ministra, fa uns dies recordava vostè des del seu escó de ministra la màxima del metge grec Hipòcrates. Deia vostè primum non nocere. Sobretot, no fer mal. Per això li pregunto: creu que el Govern respecta el model sanitari català? Señora ministra, hace unos días recordaba usted desde su escaño de ministra la máxima del médico griego Hipócrates: primum non nocere. Sobre todo, no hagan daño. ¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?”
“Le dicen a España que espabile, en una palabra, que estos profesionales titulados se incorporen lo antes posible al mercado laboral, pero los títulos reconocidos de médico especialista extracomunitario, para que sepan las cifras que nos ha reconocido el ministerio, van de los 79 en 2020 a los 227 en 2023, cifras ridículas ante la avalancha de peticiones. Gracias.”
“Es una situación especialmente grave en Cataluña, donde los colegios de médicos de Barcelona o de Gerona, por poner dos ejemplos, han denunciado el bajo grado de resolución de expedientes de ambos ministerios, ya que se puede tardar hasta cinco años en hacer este reconocimiento de título y de especialidad. Estamos cansados de esperar soluciones de Madrid. Nos han dicho que han modernizado el sistema para agilizar las solicitudes de homologación y equivalencia de los títulos extranjeros de los residentes en el Estado. Atención, eso lo han hecho porque se lo ha pedido la UE.”
“El Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, por lo que respecta a la homologación y equivalencia de títulos universitarios, y el Ministerio de Sanidad, por lo que respecta al reconocimiento de las especialidades, han llevado al bloqueo por colapso la acreditación que permitiría que miles de profesionales -- 47 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2024 académicamente calificados pudieran trabajar en la sanidad y resolver parcialmente el problema de falta de recursos humanos que esta sufre. Sabemos que es un tema polémico, que es un tema delicado y hay que actuar con mucha precaución, asegurando la autenticidad de las titulaciones. Eso está claro.”
“Queremos las competencias para acreditar las plazas que realmente necesitamos. No es un problema de salarios, en Cataluña los sueldos son buenos en comparación con otras comunidades autónomas. Así que básicamente —básicamente— estamos de acuerdo con las quejas del PP en su iniciativa, pero hay una diferencia de base. Nosotros queremos el traspaso de competencias en la formación del personal sanitario y también en el reconocimiento de las titulaciones de los extranjeros extracomunitarios.”
“Que quede claro, no tenemos nada en contra de aquellos que vienen a estudiar a Cataluña, pero en esta situación nos vemos, curso tras curso, con que los estudiantes que vienen de fuera, una vez se han formado, vuelven a sus comunidades autónomas de origen para trabajar allí. En el caso de los extranjeros, el arraigo no pesa tanto por la distancia. En consecuencia, en Cataluña nos faltan profesionales, aunque somos una de las comunidades autónomas que más formación ofrece y de mayor calidad, y además gran parte de los costes de esa formación los paga la Generalitat de Cataluña. Si tuviéramos competencias en formación sanitaria especializada, podríamos garantizar mucho mejor una atención médica en catalán. Recuerden que los catalanes queremos vivir plenamente en catalán, tenemos derecho a ello.”
“Se puede tardar un año y medio en conseguir que te acrediten una plaza. ¿Y saben qué? Hay que acreditarlas una por una. ¡Imagínense cuál es esa buena gestión! Cataluña quiere formar el máximo número de profesionales y que sean ellos los que trabajen en nuestro país, pero resulta que un gran porcentaje de las plazas de formación en Cataluña las ocupan estudiantes de fuera. En el caso de la Universidad de Lleida o de la Universidad Rovira i Virgili, hablamos del 70 %. Esto es así porque fuera de Cataluña o también de Madrid no hay mucha oferta formativa y porque hay distrito único, es decir, las plazas se ofrecen para todo el Estado y cualquier persona de fuera de Cataluña tiene el mismo derecho a estudiar en Cataluña que un ciudadano catalán.”
“Los catalanes llevamos años reivindicando precisamente que nos dejen planificar a nosotros. Estamos hartos de estar atrapados en la inoperancia y en la incapacidad de solucionar el problema de un ministerio tras otro. Gestionar la formación sanitaria especializada que incluye las titulaciones de medicina, enfermería, farmacia, psicología, química, biología y radiofísica. Ahora, a estas alturas, el Ministerio de Sanidad regula la acreditación de las plazas y nos limita —nos limita— cuántas podemos ofrecer en Cataluña. Tenemos las estructuras, las plazas, los recursos económicos para pagarlas, pero no nos las acreditan. Queremos regular y decidir qué lugares se crean de acuerdo con las especialidades que necesitamos cubrir. Y ante su pelotas fuera, el de la ministra, les decimos que la inoperancia es de primera división.”
“Però els títols reconeguts de metge especialista extracomunitari, perquè sàpiguen quines són les xifres que ens han reconegut des del ministeri, van dels 79 del 2020, als 227 del 2023. Xifres ridícules davant l’allau de peticions. Gràcies. Gracias, presidente. Cuando se le dice a la ministra de Sanidad que faltan médicos para cubrir la atención primaria, su respuesta hace una semana fue que esto es un problema global. Y a mí esa salida me recuerda a aquel dicho de mal de muchos, consuelo de tontos. Y por aquí no pasamos, como tampoco por ese pelotas fuera que hace la ministra. ¿Qué significa que el problema es de las comunidades autónomas? ¿Qué significa que son ellas las que deben planificar sobre la base de sus recursos y necesidades porque los planes no se hacen en verano?”
“És una situació especialment greu a Catalunya, on els col·legis de metges de Barcelona o de Girona, per posar dos exemples, han denunciat el baix grau de resolució d’expedients dels dos ministeris. Poden trigar fins a cinc anys a fer aquest reconeixement de títol i d’especialitat. Estem cansats d’esperar solucions de Madrid. Ens han dit que han modernitzat el sistema per agilitzar les sol·licituds d’homologació i equivalència dels títols estrangers dels residents a l’Estat. Atenció. Això ho han fet perquè els ho ha demanat la Unió Europea. Li diuen a Espanya, en una paraula, que espavili, que aquests professionals titulats acabin d’incorporar-se al més aviat possible al mercat laboral.”
“El ministeri de ciència, innovació i universitats, pel que respecta a l’homologació, l’equivalència de títols universitaris, i el ministeri de Sanitat, pel que respecta al reconeixement de les especialitats, han portat al bloqueig per -- 46 of 77 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2024 col·lapse l’acreditació que permetria que milers de professionals acadèmicament qualificats poguessin treballar en la sanitat i resoldre parcialment el problema de falta de recursos humans que aquesta pateix. Sabem que és un tema polèmic, és un tema delicat i s’ha d’actuar amb molta precaució, assegurant l’autenticitat de les titulacions, això està clar.”
“Volem les competències per acreditar les places que realment necessitem. No és un problema de salaris. A Catalunya tenim uns sous bons en comparació a altres comunitats autònomes. Per tant, estem bàsicament d’acord amb les queixes que trasllada el PP en la seva iniciativa, però hi ha una diferència de base. Nosaltres volem el traspàs de competències en la formació del personal sanitari, però també en el reconeixement de les titulacions dels estrangers extracomunitaris.”
“No tenim, i que quedi clar, res en contra de la gent que ve a estudiar a Catalunya, però amb aquesta situació ens trobem curs darrere curs que els estudiants que venen de fora, una vegada s’han format, tornen a la seva comunitat autònoma d’origen per treballar-hi. En el cas dels estrangers, la situació d’arrelament al seu lloc d’origen no pesa tant per la distància. En conseqüència, a Catalunya ens falten professionals, malgrat ser una de les comunitats autònomes que més formació i de més qualitat ofereix, i quan, a més, gran part dels costos d’aquesta formació els paga la Generalitat de Catalunya. Si tinguéssim competències en formació sanitària especialitzada, podríem garantir molt millor una atenció mèdica en català. I és que recordin que els catalans volem viure plenament en català i hi tenim dret.”
“Catalunya vol formar el màxim nombre de professionals i que siguin aquests els que treballin al nostre país. Però resulta que un gran percentatge de les places de formació a Catalunya les ocupen estudiants que venen de fora. En el cas de la Universitat de Lleida o la Universitat Rovira i Virgili parlem del 70 %. Això és així perquè fora de Catalunya, o també de Madrid, no hi ha gaire oferta formativa i perquè hi ha districte únic, és a dir, que les places s’ofereixen a tot l’Estat. Qualsevol persona de fora de Catalunya té el mateix dret a estudiar a Catalunya que un ciutadà català.”
“A Catalunya demanem gestionar la formació sanitària especialitzada que inclou les titulacions de medicina, infermeria, farmàcia, psicologia, química, biologia i radiofísica. A hores d’ara, el ministeri de Sanitat regula l’acreditació de les places i ens limita quantes podem oferir des de Catalunya. Tenim les estructures, tenim les places, tenim els recursos econòmics per pagar-les, però no ens les acrediten. Volem regular i decidir quins llocs es creen d’acord amb les especialitats que necessitem cobrir. I davant del seu pilotes fora, del de la ministra, els diem que la inoperància és de primera divisió. Es pot trigar un any i mig a aconseguir que acreditin una plaça i saben què? S’ha d’acreditar una a una. Imagini’s quina és aquesta bona gestió.”
“Gràcies, president. Bé, quan se li diu a la ministra de Sanitat que falten metges per cobrir l’atenció primària, la seva resposta, fa una setmana, és que això és un problema global, i a mi aquesta sortida em recorda aquella dita de mal de molts, conhort de boig, i per aquí no passem. Com tampoc pel pilotes fora que fa la ministra. Què vol dir que el problema és de les comunitats autònomes? Què vol dir que són aquestes les que han de planificar en base als seus recursos i necessitats perquè els plans no es fan a l’estiu? Mirin, els catalans portem anys reivindicant justament que ens deixin planificar a nosaltres. Estem farts d’estar atrapats en la inoperància i en la incapacitat de solucionar el problema d’un ministeri darrere l’altre.”
“Hoy se cumplen cuatro meses desde que Juan Carlos Unzué les reclamó aquí una ley ELA. Han pasado 360 muertos. ¿Piensan ustedes que la gente de la calle no es sensible a esta circunstancia? Lo son y mucho. Seguro que, si reflexionan, también lo serán todos ustedes. Estoy convencida de ello. Esta historia seguro que va a tener un buen final. No será un final feliz porque todas estas personas, por desgracia, tienen una fecha de caducidad demasiado corta, pero, al menos, tendremos una ley ELA, estoy convencida. Pero, ahora mismo, necesitamos tener el mejor de los textos de partida para poder mejorarlo aún más, enmienda tras enmienda, en el trámite de ponencia y en la Comisión. Hoy me cuesta decir que es el mejor día, pero seguro que Ilde lo hará por mí. Muchas gracias.”
“O Yaiza, Yaiza trabajaba de bailarina profesional y de profesora de baile; tiene treinta y un años, anda con bastón, prácticamente no puede salir de casa por las dificultades que esto conlleva porque vive en un cuarto piso -- 44 of 56 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de junio de 2024 sin ascensor y le han negado ya cuatro veces ―cuatro veces― la incapacidad laboral absoluta. Tienen derecho a vivir, a exigir que una sociedad del bienestar les dé respuesta a todos. ¿Saben qué? Les estamos haciendo perder el tiempo y, precisamente, es de lo que menos sobrados están; entre tres y cinco años de supervivencia a partir del diagnóstico. Desde que se tomó en consideración la proposición en la legislatura anterior han pasado dos años, dos años, insisto, y tres meses; 2460 muertos.”
“Mañana nos podría ocurrir a cualquiera de nosotros, podríamos tener ELA o cualquiera de nuestros familiares o amigos. Duele solo de pensarlo, lo sé; es una idea terrorífica, lo es; nos hiela la sangre, pero así es. Yo, antes de dedicarme a la política, ya conocía unos cuantos casos de ELA: el de Jano, diagnosticado a los treinta y siete años, o Roser, nuestra maquilladora de los domingos en la televisión de Cataluña, o a Juan Carlos Unzué, al que todos conocen. Y muchos más de la gran familia ELA: Siscu, de Cambrils, Ilde, de Sant Jaume d’Enveja, Carina… todos, muchísimos más, todos ellos especiales.”
“La escucha activa sirve para convertir las preocupaciones y los problemas de la gente en iniciativas que solucionan sus problemas, pero el texto que presentan —lo lamento— deja fuera del sistema a los enfermos de ELA. ¿De verdad que este es el mejor texto que puede presentar el Gobierno español, como se nos dijo ayer? De momento; entiendo que luego puede ser mejorable. Necesitamos un texto que, como mínimo, asegure la atención veinticuatro horas de los enfermos con traqueotomía, como Carlos, para que no tenga que plantearse la eutanasia, cuando quieren vivir, para no arruinar a su familia. Carlos cobró un seguro, pero se le está terminando el dinero. Y está aquí, lo tienen aquí, ¿que tienen que decirle? No es tanto lo que les piden, reflexionen, reflexionemos todos desde la empatía.”
“Lo que ha presentado el Gobierno, después de pasar por el despacho de cinco ministerios, es absolutamente decepcionante y, si me lo permiten, una grave falta de respeto —como decía— por la labor parlamentaria desarrollada por los grupos que, como el nuestro, han hecho este trabajo de escuchar a los enfermos y proponer soluciones para las situaciones desesperadas que padecen. Por lo tanto, esa falta de respeto no es hacia Junts, sino hacia ConELA o la Fundación Miquel Valls o la Fundación Luzón o las demás organizaciones que dignifican la vida de los enfermos. Ayer me preguntaban en Cataluña: ¿para qué estáis los políticos, sino es para escuchar a las personas del pueblo? ¿Cómo pretendéis mejorar la vida de unas personas si no las escucháis?”
“Por cierto, a la diputada de VOX me gustaría recordarle que existe una disposición que no se ha leído, porque nosotros sí pedimos que se aplique la ley a otras enfermedades. Lo que ha dicho usted aquí antes es incorrecto, es una mentira. Dicho esto, sigo. A mí me gustaría hablarles de otra enmienda a la totalidad, sin embargo, con un texto alternativo, que es la que nos ha presentado el Gobierno español a través de los grupos Socialista y SUMAR despreciando ―y lo lamento, debo decir― el trabajo que hemos hecho con los enfermos y las asociaciones de ELA. Este hemiciclo se ha teñido de verde en tres ocasiones esta legislatura con tres iniciativas para crear una ley ELA. Para agilizar la tramitación, se consensuó reunir en un único documento las tres proposiciones y, a partir de ahí, poder presentar las enmiendas ya en ponencia.”
“Però ara mateix necessitem tenir el millor dels textos de partida per poder-lo millorar, esmena rere esmena, en el tràmit de ponència i en Comissió. Avui em costa dir que avui és el millor dia, però segur que l’Ilde ho farà per mi. Gràcies. Buenos días a todos. Gracias, presidenta. Ante todo, hoy nos vuelven a acompañar, en representación de las personas con ELA, Carlos de Pablo con María Mercè, su esposa, y Alejandra, su cuidadora, y Fernando Martín y Alberto Reyero de ConELA. Les doy la gracias y, en especial, a Carlos por estar aquí hoy. Estamos a veinticuatro horas del Día Mundial de Lucha Contra la ELA y, desgraciadamente, hoy no tenemos nada que celebrar. Me explico. Estamos aquí porque VOX ha presentado una enmienda a la totalidad a todas las iniciativas de ELA.”
“I precisament d’això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic. Des que es va prendre en consideració la proposició d’ELA de la legislatura anterior, han passat dos anys i tres mesos. 2460 morts. Avui fa quatre mesos que el Juan Carlos Unzué els va reclamar aquí una llei ELA. Han passat 360 morts. Pensen que la gent del carrer no és sensible a aquesta circumstància. Ho és molt. Segur que si hi reflexionen també ho seran tots vostès. N’estic convençuda. Aquesta història segur que tindrà un bon final, no serà un final feliç perquè totes aquestes persones malauradament tenen una data de caducitat massa curta, però com a mínim tindrem una llei ELA. Estic convençuda d’això.”
“El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d’Enveja; la Carina… Tots, tants d’altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. -- 43 of 56 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de junio de 2024 La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps.”
“De debò que aquest és el text, el millor text que pot presentar el Govern espanyol com se’m va dir ahir? Perquè, de moment, entenc que podria ser millorable. Necessitem un text que, com a mínim, asseguri l’atenció 24 hores dels malalts amb traqueotomia, com el Carlos, perquè no hagi de plantejar-se l’eutanàsia quan volen viure per no arruïnar la seva família. El Carlos va cobrar una assegurança, però se li estan acabant els diners. El tenen aquí, què li han de dir? No és tant el que els demanen, reflexionin, reflexionem tots des de l’empatia. Demà ens hi podem trobar qualsevol de nosaltres amb l’ELA o qualsevol dels nostres familiars o amics. Fa mal només de pensar-ho. Ho sé, és una idea terrorífica que glaça la sang. Però és així. Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d’ELA.”
“I, si m’ho permeten, una greu falta de respecte, com deia, per la feina parlamentària desenvolupada pels grups que, com el nostre, han fet la feina d’escoltar els malalts i de proposar solucions per les situacions desesperades que pateixen. Per tant, la falta de respecte no és cap a Junts, sinó cap a ConELA o cap a la Fundació Miquel Valls o Fundació Luzón o la resta d’organitzacions que dignifiquen la vida dels malalts. Ahir em preguntaven des de Catalunya per què estem els polítics si no és per escoltar les persones del poble. Com preteneu millorar la vida d’unes persones si no les escolteu? L’escolta activa serveix per convertir les preocupacions i els problemes de la gent en iniciatives que solucionen problemes. Però el text que presenten, ho sento, els deixa fora, deixa fora els malalts d’ELA del sistema.”