Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 11 of 24.
“Realmente es un milagro que en estos momentos, actualmente, tengamos luz, pero no hagan que parezca un milagro que tengamos claridad política. También queremos dejar claro que en Junts nos tomamos muy en serio la garantía de suministro eléctrico de continuidad, por ello estamos escuchando a todas las partes y estamos viendo cuáles son nuestras necesidades como país y cuáles son las mejores soluciones para garantizar que el sistema productivo y la ciudadanía tengan suficiente energía y de calidad para no solo mantener, sino mejorar nuestra competitividad y nuestro bienestar. Si no se cambian muchas cosas, lo que ocurrió el 28 de abril volverá a ocurrir. El año pasado se tuvo que activar cuatro veces el mecanismo que deja fuera del consumo a la gran industria para que no se quedase a oscuras toda la ciudadanía.”
“Si en algo están de acuerdo los expertos es en que faltan baterías y sistemas de protección ante los cambios de tensión y de frecuencia, y la generación más convencional aporta más estabilidad a la red. Así pues, tendremos que priorizar tener capacidad para estabilizar la red y trabajar para aplicar tecnología que ayude a las renovables en este sentido. No podemos caer ni queremos caer en guerras entre tecnologías, como hizo Pedro Sánchez cuando acusó de mentirosos e ignorantes a los que relacionaban el gran apagón con las nucleares. La mayoría de los expertos ya le quitó la razón. Insistimos, aquí estamos hablando de un equilibrio muy difícil, de ajustar oferta con la demanda, teniendo en cuenta las tensiones y la frecuencia.”
“Dos horas y media antes y media hora antes de ese blackout, ya se habían detectado problemas con la tensión de la red, pero el Gobierno español nos vendió que todo ocurrió en cinco segundos. Insistimos, alguien debería aclarar qué ocurrió y cómo. También tenemos motivos para preguntarnos, y por ello lo hicimos por escrito al Gobierno español, si tenemos que reabrir el calendario sobre si hace falta cerrar o no las nucleares. En Cataluña, a diferencia de otras comunidades autónomas, suponen más de la mitad de la energía eléctrica que consumimos. ¿Por qué lo decimos? En el momento del apagón, la mitad de la nuclear no estaba funcionando y tampoco lo hacían algunas de las principales centrales de ciclo combinado o algunas hidroeléctricas. La mayoría de la generación era renovable.”
“De entrada, a nosotros, a Junts, nos parece que esta estrategia ya existe, se llama PNIEC, el Plan Nacional de Energía y Clima en España. Es decir, ya existe un marco desde el que se planifica y se ordena cómo hacer posible la transición justa, limpia y competitiva. El problema, como siempre, con este Gobierno y con los anteriores, son los incumplimientos y la falta de reacción para corregir los desvíos entre lo que se dice que se va a hacer y lo que se acaba haciendo. Como decimos en Cataluña, este es el principal problema. ‘Aquí llora la criatura’ es la expresión. El lunes 28 se fue la luz, y en algunos despachos aún no ha vuelto, porque a estas alturas ya deberíamos tener respuestas claras al respecto de lo que ocurrió, del gran apagón.”
“En el cas de la cogeneració, ja ho saben: estem al costat dels ramaders i defensant les plantes de tractament de purins com a millor alternativa mediambiental i també al costat de la indústria de la cogeneració mentre no hi hagi gasos renovables amb suficiència i a un preu que ens permeti ser competitius en el mercat internacional. Per cert, prou de pressionar la cogeneració industrial que s’electrifiquin quan no els hi donen accés a més energia elèctrica. I ja acabo. Ara toca, com dèiem, obrir debat. En política a ningú no li hauria de fer por obrir debat. El que hauria de fer por és deixar-lo a les fosques. Muchas gracias, presidente. Hoy el PP nos trae una iniciativa elaborada en el pasado que tiene que ver con el futuro del mix energético. Pide la creación de una estrategia para una transición energética justa.”
“L’any passat es va haver d’activar quatre cops el mecanisme que deixa fora del consum la gran indústria perquè no es quedi a les fosques tota la ciutadania. Vam estar, per tant, quatre cops al límit i tenint en compte com creix la demanda elèctrica, estarem al límit moltes més vegades. Per tant, toca analitzar i buscar solucions. Ja els diem que estem d’acord amb algunes de les propostes que ens fan. En altres no, i en d’altres hi ha una barreja de temes intencionada que busca portar-nos al dilema, com per exemple, en el cas de la barreja que fan amb el tema nuclear. Com hem dit, a Junts estem estudiant la situació internament, amb -- 44 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de mayo de 2025 rigor i amb dades.”
“Hi insistim: aquí parlem d’un equilibri molt difícil, d’ajustar oferta i demanda i tenint en compte les tensions i la freqüència. Realment és un miracle que en aquests moments que ara mateix tinguem llum, però no facin que sembli un miracle que tinguem claredat política. També volem deixar clar que des de Junts ens prenem molt seriosament la garantia de subministrament elèctric de qualitat. Per això estem escoltant a tothom i analitzant quines necessitats tenim com a país i quines són les millors solucions per garantir que el teixit productiu i la ciutadania tinguin prou energia i de qualitat per no només mantenir, sinó millorar la nostra competitivitat i el nostre benestar. I si no es canvien moltes coses, el que va passar el 28 d’abril tornarà a passar.”
“En el moment de l’apagada la meitat de la nuclear no estava funcionant i tampoc ho feien algunes de les principals centrals de cicle combinat o algunes hidroelèctriques. La majoria de la generació era renovable i si en alguna cosa estan d’acord els experts és que a falta de bateries i sistemes de protecció davant dels canvis de tensió o de freqüència, la generació més convencional aporta més estabilitat a la xarxa. Doncs bé, s’haurà de prioritzar tenir capacitat per estabilitzar la xarxa i treballar per aplicar tecnologia que ajudi les renovables en aquest sentit. No podem caure ni volem caure en guerres entre tecnologies, com ha fet Pedro Sánchez quan acusa de mentiders i d’ignorants els que relacionaven la gran apagada amb les nuclears. Les opinions dels experts ja li han tret la raó.”
“El dilluns 28 va marxar la llum i en alguns despatxos pensem que encara no hi ha tornat. Perquè a aquestes alçades ja hauríem de tenir respostes clares respecte del que va passar de la gran apagada. Dues hores i mitja abans, i també mitja hora abans del blackout, ja s’havien detectat per part darrere d’ella problemes amb la tensió de la xarxa, però el govern espanyol ens va vendre que tot havia passat en cinc segons. Insistim, algú hauria d’aclarir exactament què i quan va passar. També hi ha raons per preguntar-se i per això varen qüestionar per escrit el govern espanyol si aquest té previst obrir el debat de si cal o no revisar el calendari de tancament de les nuclears, que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, suposen més del 50 % de l’energia que consumim de l’energia elèctrica que consumim. I per què ho diem?”
“Moltes gràcies president. Bé, avui el PP ens porta una iniciativa elaborada en el passat que té a veure amb el futur del mix energètic. Demanen la creació d’una estratègia integral per a una transició energètica neta, justa i competitiva. D’entrada, nosaltres a Junts, ens sembla que aquesta estratègia ja existeix. Es diu PROENCAT a Catalunya i es diu PNIEC al Pla Nacional Espanyol d’Energia i Clima a la resta de l’Estat. És a dir, que ja existeix un marc des del qual es planifica i s’ordena com fer possible la transició justa, neta i competitiva. El problema, com sempre, amb aquest govern i amb els anteriors, són els incompliments i la falta de reacció a l’hora de corregir els desviaments entre el que es diu que es farà i el que s’acaba fent. I com diem a Catalunya, «d’aquí plora la criatura».”
“Pero si realmente queremos dignificar la memoria del pueblo gitano, la Corona española debe pedir perdón. Habría servido para conmemorar mucho mejor el Día Internacional del Pueblo Gitano, y para celebrar los 600 años desde la llegada de Joan, conde de Egipto Menor, el primer gipsy, literalmente, en la península ibérica. (Pronuncia palabras en romaní). Salud y libertad, y, por supuesto, ¡Opre Roma!”
“El rey pidió perdón por la violencia y crueldad ejercidas por su antepasado, Leopoldo II, pero el rey Felipe VI, el del «a por ellos» del 3 de octubre de 2017, no pide perdón. Una nueva oportunidad perdida. Nos han robado el perdón. Como lo fue también la oportunidad perdida del Pacto de Estado contra el Antigitanismo, que trabajamos en esta Cámara, codo con codo, con los diputados gitanos Ismael, Sara y Bea. Así que estamos de acuerdo con emprender medidas de inclusión social, seguir trabajando por la igualdad de oportunidades y la no discriminación, y por el reconocimiento de la cultura gitana, añadiendo, por cierto, programas para recuperar la lengua romaní. Y también estamos de acuerdo en promover la participación de la población gitana y del movimiento asociativo gitano.”
“Porque, mientras la presidenta Francina Armengol recordaba que el Estado está en deuda con el pueblo gitano, la Corona española, con Felipe VI al frente, no ha pedido perdón por tantos siglos, como él mismo ha dicho ―y cito literalmente―, de legislación discriminatoria, de persecuciones y de estigmatización. Sí, el rey ha mencionado los agravios, pero obviando que fue la monarquía su principal impulsora, mucho antes del franquismo. Pidió perdón Alemania por los crímenes del Holocausto contra judíos y gitanos; pidió perdón el Vaticano por los crímenes durante la evangelización o por la pederastia; -- 54 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de abril de 2025 pidió perdón incluso el rey Felipe, pero el de Bélgica, cuando celebraban los sesenta años de la independencia del Congo en 2020.”
“Ellos son parte del pueblo catalán. El pueblo gitano tiene una lengua propia, el romaní, que ha enriquecido la nuestra, con su cangueli, o el miedo a diñarla, o el chaval que jala, o el avi que no guipa bien, que no ve bien, o el tío rico de tanta pasta, tantos calés, que decimos en catalán, que tiene. Desde la empatía, por tanto, estamos de acuerdo en que haya iniciativas para reconocer al pueblo gitano y para hacer memoria de la injusticia que han sufrido a lo largo de los siglos. Hacer memoria de la injusticia y repararla. Por eso decimos que el acto de hoy, presidido por los reyes, ha sido un nuevo ejemplo de hipocresía monárquica.”
“Una libertad de ser que les ha sido negada con una crueldad inimaginable, en forma de genocidio: con el Samudaripen de la Segunda Guerra Mundial, en que medio millón de gitanos perdieron la vida, o la Gran Redada de 1749, recordada antes por otros compañeros, para exterminar a la población gitana. Arrestaron a todos los gitanos, se los llevaron a hacer trabajos forzados o a la cárcel, separando a hombres de mujeres para que no pudieran reproducirse. El rey Fernando VI venía a rematar la faena de reyes anteriores con la orden de expulsión de los Reyes Católicos, renovada por Felipe II y por Felipe III. Contra el pueblo gitano se han conjugado todas las formas del verbo discriminar y se ha declinado hasta el infinito el concepto de represión. Por eso los independentistas sentimos empatía y también proximidad con ellos.”
“Y abro un paréntesis aquí para decir que la Cataluña norte es la parte de mi país que el delegado de la casa de la Generalitat en Perpiñán no quiere llamar por su nombre, haciéndole el juego, con el visto bueno de Salvador Illa, a la Corona española, que hace cuatro siglos, con el Tratado de los Pirineos, cedió el Rosellón y una parte de la Cerdaña a Francia, sin escuchar a las Cortes catalanas. Y cierro paréntesis. Como les decía, Cataluña celebró hace ya diez años los seis siglos de la llegada del pueblo gitano, de esta otra nación sin Estado, que tiene por bandera el azul del cielo, el verde del campo y el carro como símbolo de la libertad.”
“El 2024 no se fue solo, se llevó de la mano a Ricard Valentí Carbonell; ochenta y cinco años de memoria, de recuerdos, de la familia gitana más antigua de mi barrio, de Gracia, en Barcelona. Una familia que vive allí desde hace dos siglos. El tío Ricard contaba las historias de su pueblo gitano con la voz rota y los ojos llenos de lágrimas por la nostalgia y por la desesperanza. En 2015 nos decía: Llevamos 600 años aquí, en Cataluña, 200 años en el barrio de Gracia, y aún estamos luchando hoy contra la discriminación. Sí, porque el primer gitano ―Tomás se llamaba― habría llegado en 1415 a Perpiñán, a la Cataluña norte.”
“Així que estem d’acord a fer mesures d’inclusió social, a seguir treballant per la igualtat d’oportunitats i no discriminació, i pel reconeixement de la cultura gitana, afegint, per cert, programes per recuperar la llengua romaní. I també estem d’acord a promoure la participació de la població gitana i del moviment associatiu gitano. Però si realment es vol dignificar la memòria del poble gitano, la Corona espanyola ha de demanar perdó. Hauria servit per commemorar molt millor el Dia Internacional del Poble Gitano i per celebrar els 600 anys des de l’arribada del Joan, comte d’Egipte Menor, el primer gipsy literalment a la península Ibèrica. Salut i llibertat i, per descomptat, ¡Opre Roma! Sed bendecidos con la felicidad de hermanos y hermanas.”
“Va demanar perdó Alemanya pels crims de l’Holocaust contra jueus i gitanos. Va demanar perdó el Vaticà pels crims durant l’evangelització o per la pederàstia. Va demanar perdó fins i tot el rei Felip, però el de Bèlgica, quan celebraven els 60 anys de la independència del Congo, el 2020. El rei va demanar perdó per la violència i crueltat exercides pel seu avantpassat Leopold II, però el rei Felip VI, el de «A por ellos» del 3 d’octubre del 2017, no demana perdó. Una nova oportunitat perduda. Us han robat el perdó. Com ho va ser una altra oportunitat perduda, la del pacte d’estat contra l’antigitanisme que vàrem treballar en aquesta cambra colze a colze amb els diputats gitanos Ismael, Sara i Bea.”
“Des de l’empatia, per tant, estem d’acord que hi hagi iniciatives per reconèixer el poble gitano i per fer memòria de la injustícia que han patit al llarg dels segles. Fer memòria de la injustícia i reparar-la. -- 53 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de abril de 2025 Per això diem que l’acte d’avui presidit pels Reis ha estat un nou exemple d’hipocresia monàrquica. Perquè mentre la presidenta Francina Armengol recordava que l’Estat està en deute amb el poble gitano, la Corona espanyola, amb Felip VI al capdavant, no ha demanat perdó per tants segles, com ell mateix ha dit, i cito literalment «de legislació discriminatòria, de persecucions i d’estigmatització». Sí, el rei ha esmentat els greuges, però obviant que va ser la monarquia el seu principal impulsor molt abans del franquisme.”
“O la gran batuda recordada abans per altres companys del 1749 per exterminar la població gitana. Van arrestar tots els gitanos portant-los a fer treballs forçats o a presó, separant homes de dones, perquè no es poguessin reproduir. El rei Ferran VI vaní a rematar la feina de reis anteriors com l’ordre d’expulsió dels Reis Catòlics, renovada per Felip II i també per Felip III. Contra el poble gitano s’han conjugat totes les formes del verb discriminar i s’ha declinat fins a l’infinit el concepte repressió. Per això els independentistes hi sentim empatia i també proximitat. Són part del poble català. El poble gitano té una llengua pròpia, el romaní, que ha enriquit la nostra, amb el seu cangueli o la por a dinyar-la, o el xaval que jala, o l’avi que ja no guipa bé, o el paio ric de tants calés que té.”
“I obro parèntesi aquí per dir que la Catalunya Nord és la part del meu país que el delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà no vol anomenar pel seu nom, fent-li el joc amb el vistiplau de Salvador Illa a la Corona espanyola, que fa quatre segles, amb el Tractat dels Pirineus, va cedir el Rosselló i una part de la Cerdanya a França sense escoltar les Corts Catalanes. Tanco parèntesi. Com els deia, Catalunya ja fa deu anys que va celebrar els sis segles de l’arribada del poble gitano, d’aquesta altra nació sense Estat que té per bandera el blau del cel, el verd del camp i el carro com a símbol de llibertat. Una llibertat de ser que els ha estat negada amb una crueltat inimaginable, en forma de genocidi, amb el Samudaripen de la Segona Guerra Mundial, on mig milió de gitanos van perdre la vida.”
“(Comienza su intervención en romaní). Sigueu beneïts amb la felicitat, germans i germanes. El 2024 no va marxar sol, es van portar de la mà el Ricard Valentí Carbonell, 85 anys de memòria, de records de la família gitana més antiga del meu barri de Gràcia, a Barcelona. Una família que hi viu des de fa dos segles. L’oncle Ricard explicava les històries del seu poble gitano amb la veu trencada i els ulls amarats de llàgrimes per la nostàlgia i també per la desesperança. El 2015, ens deia, portem 600 anys aquí a Catalunya, 200 anys al barri de Gràcia i encara estem lluitant, avui en dia, contra la discriminació. Sí, perquè el primer gitano, Tomàs, es deia, hauria arribat el 1415 a Perpinyà, a la Catalunya Nord.”
“En cuanto a la proposición que nos trae hoy el Parlamento andaluz, vamos a votar a favor.”
“Por lo tanto, lo que deben hacer las comunidades autónomas para evitar esta situación es pedir urgentemente los recursos, el dinero que les hace falta desde sus consejerías de Derechos Sociales, para dar asistencia a las personas que lo necesiten y dignificar su vida y la de sus familias, que es lo que pretendía la ley ELA que se aprobó aquí por unanimidad, con el voto favorable de todos. No podemos seguir tragándonos que lo que se aprueba en Madrid se paga en Cataluña o en cualquier otra comunidad autónoma, y mucho menos todavía cuando hubo una opinión, como decía, unánime. Y, sí, como dice Ilde, quizás hoy es el mejor día, pero nos hacen falta los recursos ya. Desde la aprobación de la ley ya nos han dejado más de trescientas personas afectadas por la ELA sin haber visto o vivido los efectos positivos de esa ley.”
“Lo que tenía que ser una transferencia extraordinaria a las comunidades autónomas para cubrir los gastos de asistencia especializada de 24 horas a los enfermos en riesgo de muerte evitable se convirtió, primero, en un plan de choque de decenas de millones de euros a transferir directamente a las asociaciones, no a las comunidades autónomas, y, después, en una prueba piloto con la cuarta parte de los recursos que, clarísimamente, no llega ni de lejos a atender las necesidades de los enfermos en situación crítica en el Estado. Una vez más, a partir de un modelo centralizado que escurre la vía administrativa competencial.”
“Cubrir el gasto de las gafas de la población que lo necesita es muy caro y por eso necesitamos que el Gobierno se comprometa por ley, pero solo el visto bueno del Congreso no es una garantía de que las personas que necesiten esa prestación la vayan a recibir. Fíjense en lo que está pasando, por ejemplo, con la aplicación de la ley ELA. Tiñó de verde este hemiciclo, arrancó el compromiso del Gobierno, prácticamente cinco meses después, y tras preguntar al Gobierno español cómo va a garantizar los recursos necesarios para la aplicación de esa ley ―lo han hecho, por descontado, las asociaciones― les voy a contar cuál es la situación.”
“Y hoy todo el mundo va a votar a favor o se va a abstener, pero la propuesta, sin duda, va a salir adelante. A mí en este punto me gustaría compartir con -- 16 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de abril de 2025 ustedes una reflexión. Hemos visto demasiadas veces cómo los partidos del Gobierno toman en consideración las iniciativas de los parlamentos autonómicos o, incluso, las nacidas de la voluntad popular ―las ILP famosas―, que luego se quedan, al final, en un cajón, durmiendo ese sueño bíblico de los justos. Así que, quizás, deberíamos acabar convirtiendo lo que se pide en esta iniciativa en una enmienda para presentarla en alguna de las leyes que presente el Ministerio de Sanidad, para asegurarnos de que esto sea una realidad.”
“En Cataluña, el 60,9 % de los adolescentes afirma que no ven bien o que podrían ver mejor, y esto es una cifra superior en 4 puntos a la media del Estado español. Los jóvenes, por lo tanto, y parece que está bastante claro, se llevan la peor parte, seguro que por el abuso de las pantallas. Siete de cada diez jóvenes catalanes utilizan el móvil a oscuras antes de ir dormir, y eso es un hábito malo que, efectivamente, influye en la mala salud visual. Por lo tanto, estamos hablando de una auténtica pandemia entre los jóvenes, entre los menores, pero también entre los adultos, que se ve agravada desde la pandemia de la COVID, como es el caso de los problemas de salud mental. Esta redefinición del marco general de la cartera de prestaciones no se puede hacer si no hay una transferencia de recursos a las comunidades autónomas.”
“Tienen mucha razón cuando dicen, cuando hablan de pobreza visual, de las dificultades que hay por parte de determinadas familias a la hora de pagar gafas o lentes de contacto. Además, nos lo están reflejando las estadísticas. Vayamos a la miopía, por ejemplo. En cinco años, los casos de miopía han aumentado una media de 2 dioptrías, y los más graves, los de más de 6 dioptrías, se han disparado hasta el 8,2 % entre los adolescentes de la generación Z, es decir, la generación que nació entre 1997 y 2011. En el 2017, la cifra era solo del 1,3 %. La miopía afecta a un 3 % de los jóvenes entre 12 y 18 años; además, se constata que hay 2 dioptrías de diferencia entre los que nacieron entre el 2000 y el 2005, y los nacidos entre el 2004 y el 2010. Otro dato, por lo tanto, que tener en cuenta.”
“Respecte a la proposició que ens porta al Parlament andalús, votarem a favor. Muchas gracias, presidenta. Señorías, muy bienvenidas a esta Cámara. Esta propuesta de ley traslada la petición unánime del Parlamento andaluz para modificar la ley estatal de cohesión y calidad del sistema comunitario de salud para incluir los productos ópticos y de salud visual en la cartera común de prestaciones ―tal y como ya se hace con las prestaciones farmacéuticas, ortoprotésicas y de productos dietéticos― y se pide que sea gratuita para los menores y con copago para las personas adultas con la opción de su poder adquisitivo. Es una iniciativa, y lo decimos claramente, de gran impacto.”
“Per tant, el que han de fer les comunitats autònomes en resposta a aquesta situació és demanar urgentment els diners que els corresponen des de les seves conselleries de Drets Socials per donar assistència a les persones amb ELA i dignificar la seva vida i la de les seves famílies, que és el que pretenia la llei ELA que es va aprovar aquí amb unanimitat, amb el vot favorable de tothom. No podem seguir empassant-nos que el que s’aprova a Madrid es pagui a Catalunya o a qualsevol altra comunitat autònoma. I menys encara quan hi va haver una opinió, com deia, unànime. I si, com diu l’Ilde, avui potser és el millor dia, però necessitem els recursos ja. Des de l’aprovació de la llei, ja ens han deixat més de 300 persones afectades per ELA, sense veure o viure els efectes positius de la llei.”
“El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l’assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d’euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l’Estat, de nou, a partir d’un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.”
“Per tant, potser haurem d’acabar convertint el que demana aquesta iniciativa en esmena i presentar-la en alguna de les lleis que presenti el Ministeri de Sanitat, per assegurar que això sigui una realitat. Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l’aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d’escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació.”
“-- 15 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de abril de 2025 Però aquesta redefinició del marc general de la cartera de prestacions no es pot fer, no es pot fer, si no hi ha una transferència de recursos a les comunitats autònomes. I avui tothom votarà a favor o bé s’abstindrà, però vaja, que la proposta segur que sortirà endavant, però a mi m’agradaria en aquest punt compartir-los una reflexió. Hem vist massa sovint com els partits de Govern prenen en consideració les iniciatives dels parlaments autonòmics o fins i tot les nascudes de la voluntat popular, les famoses ILP, i al final es queden al calaix, dormint el somni bíblic dels justos.”
“A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l’Estat espanyol. Els joves, per tant, i em sembla que és prou clar, estan rebent la pitjor part. Segurament, vaja segur, per l’abús de les pantalles. 7 de cada 10 joves catalans utilitzen el mòbil a les fosques abans d’anar a dormir. Això és un mal hàbit que, efectivament, està influint en la mala salut visual. Per tant, estem parlant d’una autèntica pandèmia entre els joves, entre els menors, però també entre els adults, agreujada des de la pandèmia de la covid, com en el cas dels problemes de salut mental.”
“I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a l›hora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, s›han disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l’any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l’1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte.”
“Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte.”
“Si no, ¿cómo se explica que el Gobierno de Salvador Illa no haya puesto ninguna solución encima de la mesa? ¿Cómo se explica que, desde su departamento de Agricultura, se diga a los ganaderos que rebajen la producción o que se esperen dos o tres años ―que es el tiempo que se tarda en tramitar que haya nuevas plantas de biogás para ir sustituyendo la cogeneración para tratar los purines―? Dos o tres años transportando purines a más de cien kilómetros… ¿De verdad? ¿Es esta la solución del señor Illa para los ganaderos de Cataluña? ¿Quién puede costear eso? Es una vergüenza. Si quieren que les tomemos en consideración, hagan ustedes lo mismo con los ganaderos catalanes. Tómenselos en serio, porque, si no, serán ustedes los responsables del resultado final de la votación de esta ley. Muchas gracias.”
“Hoy votaremos a favor de la toma en consideración de esta propuesta de ley, pero ya les decimos que no renunciamos ―no lo vamos a hacer― a seguir defendiendo la única solución que tienen los ganaderos para gestionar los purines. Y eso significa que volveremos a presentar nuestra enmienda cuando haga falta, todas las veces que haga falta. Y cada vez que ustedes nos tumben la solución para los ganaderos, a lo mejor, quizás, se encuentren con que no tienen los votos de Junts para aprobar esta iniciativa o cualquier otra ley. Pisotear nuestro trabajo parlamentario conlleva costes. No les saldrá gratis. Están ustedes jugando con el futuro de uno de los sectores más importantes de Cataluña. Los ganaderos ven una maniobra de fondo que se está llevando su medio de subsistencia a otras comunidades autónomas, y tienen razón.”
“Se acepta el resultado. Pero el veto ya se les pasó el momento de hacerlo, que hubiera sido en el Senado. Pero han decidido ganar en los despachos lo que se ha perdido en el terreno de juego. Y esto con la complicidad de la Mesa del Congreso y el posicionamiento en contra del secretario general del Congreso y del letrado mayor. Han actuado en contra, incluso, de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, en contra del Reglamento, pisoteando los derechos de las minorías y los acuerdos de las mayorías. Ni siquiera se han dignado a contestar a los escritos de reconsideración presentados a la Mesa. Todavía no lo han hecho. Nada. Tiraron por la vía rápida, manteniendo la votación de la ley de desperdicio, cuando les pedimos pararla para que el daño no fuera irreversible.”
“Dos plantas que trataban más de doscientas mil toneladas de purines al año están paradas, una en Alcarràs y la otra en Les Masies de Voltregà. No pueden subsistir económicamente sin ayudas. Estos ganaderos no tienen ninguna alternativa eficiente que sea ambientalmente sostenible y económicamente asumible para tratar los purines. Por eso, cuando ustedes retiraron el proyecto en el Congreso, Junts y otras formaciones presentamos la enmienda en la tramitación de la ley de desperdicio alimentario en el Senado. Y se volvió a aprobar. ¿Por qué? Porque la mayoría quiere una solución para estos ganaderos. ¿Y el Gobierno qué hace? Vetar desde el Congreso unas enmiendas que ya estaban incorporadas al texto del Senado. Señorías, lo que viene del Senado no se veta; se vota. Si hay una enmienda que no les guste, voten en contra.”
“Una era para eliminar el impuesto a la generación eléctrica que tanto perjudica al despliegue de las renovables, especialmente necesario en Cataluña con esa dependencia que tenemos de la energía eléctrica de origen nuclear, y la otra era para prorrogar la vida útil regulada de las plantas de cogeneración, mientras se encaminan hacia la descarbonización, y mientras esperan ―y desesperan― una convocatoria de subasta que se anunció en 2019 y que aún no ha llegado. Recordemos, también, que algunas de estas plantas de cogeneración son de tratamiento de purines. Ahora está en juego, y no exagero, la supervivencia de más de cien granjas de porcino pequeñas y medianas en Cataluña, en las comarcas de Osona y Segrià.”
“Hoy, el Grupo Socialista le hace el trabajo al Ejecutivo, porque presenta una proposición de ley para recuperar la tramitación de un proyecto de ley que viene de una directiva europea y que quiere modificar el régimen de comercio de los gases de efecto invernadero, y que era muy urgente, muy urgente, hasta que les importó más derrotar nuestras enmiendas que mantener la tramitación de este proyecto de ley de -- 42 of 76 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2025 la Unión Europea. El Gobierno lo retiró para tumbar lo que había conseguido Junts per Catalunya. Sí, fue así. Casi todos los partidos apoyaron las enmiendas registradas por este grupo parlamentario y que fueron consensuadas y mejoradas con otros grupos.”
“Si no, com s’explica que el govern de Salvador Illa no hagi posat cap solució al damunt de la taula? Com s’explica que des del seu Departament d’Agricultura els diguin als ramaders que rebaixin la producció o que s’esperin dos o tres anys, que és el temps que es triga a tramitar, que hi hagi noves plantes de biogàs per substituir les de cogeneració per tractar els purins? Dos o tres anys transportant purins a més de 100 km, de debò? Aquesta és la solució que proposa el govern Illa pels ramaders de Catalunya. Qui ho pot costejar? És una vergonya, així que, si volen que nosaltres els prenguem en consideració, facin el mateix amb els ramaders catalans. Prengui’ls en consideració. Si no, seran vostès els responsables del resultat final en la votació d’aquesta llei. Gracias, presidente.”
“Avui, de tota manera, votarem a favor de la presa en consideració d’aquesta proposició de llei, però ja els diem que no renunciem, no ho farem, a seguir defensant l’única solució que tenen els ramaders per gestionar els purins. I això vol dir que tornarem a presentar la nostra esmena on faci falta i les vegades que faci falta. I cada cop que vostès ens tombin la solució pels ramaders, potser, potser es troben amb el fet que no tenen els vots de Junts per aprovar aquesta iniciativa o una altra llei. Trepitjar la nostra feina parlamentària té costos, no sortirà gratis. Estan vostès jugant amb el futur d’un dels sectors més importants de Catalunya. Els ramaders veuen una maniobra de fons que està emportant-se el seu modus vivendi a altres comunitats autònomes. I tenen raó.”
“Però el veto ja se’ls va passar el moment de fer-ho, que era, en tot cas, al Senat. Vostès han decidit guanyar, com s’acostuma a dir al futbol, guanyar als despatxos allò que s’ha perdut al terreny de joc. Amb la complicitat de la Mesa del Congrés i el posicionament en contra del secretari general del Congrés i del lletrat major, han actuat en contra fins i tot de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en contra del reglament, trepitjant els drets de les minories i els acords de les majories. Ni tan sols s’han dignat a contestar els escrits, encara no ho han fet, de reconsideració presentades a la mesa, res. Van tirar pel dret mantenint la votació de la llei de malbaratament. Quan els vàrem demanar aturar-la perquè el dany no fos irreversible, no van voler fer-ho.”
“Dues plantes que tractaven més de 200 000 tones de purins a l’any estan aturades, una a Alcarràs i l’altra a les Masies de Voltregà. No podem subsistir econòmicament sense ajudes i els ramaders no tenen cap alternativa eficient, mediambientalment sostenible i econòmicament assumible per tractar els purins. Per això, quan vostès van retirar el projecte al Congrés, des de Junts i altres formacions, vàrem presentar l’esmena a la tramitació de la Llei de malbaratament alimentari al Senat, i es va tornar a aprovar. Es va tornar a aprovar perquè la gran majoria vol una solució per als ramaders. I què fa el Govern? Vetar des del Congrés unes esmenes ja incorporades en el text del Senat. Senyories, el que arriba del Senat no es veta, es vota. Si una esmena no els agrada, la voten en contra, cap problema, i s’accepta el resultat.”
“Una era, com s’ha recordat, per eliminar l’impost a la generació elèctrica que tant perjudica el desplegament de les renovables, especialment necessari a Catalunya, amb la dependència que tenim de l’energia elèctrica d’origen nuclear. L’altra era per prorrogar la vida útil regulada de les plantes de cogeneració, mentre fan camí cap a la descarbonització i mentre esperen, i desesperen, esperant una convocatòria de subhasta que es va anunciar el 2019 i encara no ha arribat. I també recordem-ho, algunes d’aquestes plantes de cogeneració són de tractament de purins. A hores d’ara està en joc, i no és cap exageració, està en joc la supervivència de més de 100 granges de porcí petites i mitjanes a Catalunya, a les comarques d’Osona i a la comarca del Segrià.”
“Gràcies, president. Bé, avui el Grup Socialista podríem dir que li fa la feina a l’Executiu, perquè presenta una proposició per recuperar la tramitació d’un projecte de llei que ve d’una directiva europea que modifica el règim de comerç dels gasos d’efecte hivernacle i que era molt important i molt urgent, moltíssim. Fins que els va importar molt més tombar les nostres esmenes que mantenir la tramitació del projecte de llei al qual obliga la Unió Europea. El Govern el va retirar per carregar-se l’aconseguit per Junts per Catalunya. Sí, va ser així. Gairebé tots els partits van donar suport a les esmenes registrades per aquest grup parlamentari, però que van ser transaccionades i millorades per altres grups.”