Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 2 of 24.
“Per primera vegada es garantia per llei el dret a l’autodeterminació de gènere i el canvi registral sense requisits mèdics. Ho vàrem demostrar de nou en la Llei de Salut Sexual i Reproductiva, que va complementar l’anterior, reconeixent la diversitat de gènere i familiar a les polítiques públiques de salut sexual i reproductiva, garantint l’accés no discriminatori als serveis sanitaris relacionats amb la salut sexual i reproductiva per a les persones LGTBI o fomentant una educació sexual integral basada en els drets humans, la diversitat sexual i de gènere i el respecte a les diferents orientacions sexuals. Defensar la dignitat i la llibertat de les persones LGTBI forma part del nostre compromís amb els drets humans i amb la llibertat individual.”
“Dit això, avui es fa, com dèiem, un pas molt important que ens ha de fer sentir orgull, orgull; un pas que les associacions contra les pràctiques de conversió porten anys esperant: que es castigui penalment a qui pretén corregir la identitat de gènere o sexual d’una altra persona, com si es tractés d’una desviació, d’una errada, d’un defecte i no el que és, un -- 18 of 97 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2026 sentiment que neix a dins i que forma part del lliure desenvolupament de la personalitat d’un ésser humà i que permet una cosa tan meravellosa i tan essencial com estimar lliurement. Des de Junts, hem escoltat les associacions. Ho hem fet sempre. Ho vàrem demostrar en la tramitació de la Llei Trans, que va suposar una fita històrica per als col·lectius LGTBI.”
“Des de l’any 1990, l’homosexualitat no és considerada una malaltia ni per l’Organització Mundial de la Salut ni per cap altra de les principals organitzacions mèdiques internacionals. No són teràpies perquè no curen res. Així que, com reclamen molts col·lectius, hauríem de parlar de pràctiques de conversió o de pràctiques de canvi d’orientació sexual o d’identitat de gènere; pràctiques violentes i punt. El segon punt, hem de recordar —ho acaben de fer fa uns minuts també— que, quan parlem de Codi Penal, hi és present el principi d’última ràtio que vol limitar el poder punitiu de l’Estat, limitar-lo perquè un possible ús abusiu de la força podria posar en risc la llibertat individual. És el mateix principi que tots entenem quan pensem en el pare que ha de poder castigar el fill, però dins d’uns límits.”
“Moltes gràcies, presidenta. Bé, abans que res, doncs donar suport al poble de Veneçuela davant la situació que estan vivint, amb desenes de morts com a conseqüència dels dos terratrèmols que han patit a les últimes hores. I, per un altre costat, donar la benvinguda a les víctimes i a les associacions que tenen a veure amb la iniciativa que s’aprovarà avui per part d’aquesta cambra. Avui és un dia important, molt important per a tots ells. Avui decidirem que les mal anomenades teràpies de conversió siguin castigades penalment. En aquest punt, cal deixar clars un parell de punts, valgui la redundància. El primer, el terme «teràpia» pressuposa l’existència d’una malaltia o d’un trastorn a tractar.”
“-- 73 of 88 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2026 Todo lo que no sea actuar con responsabilidad no contará con el acuerdo de Junts; todo lo que no sea aportarnos la información económica que reclamamos para saber si se puede tirar adelante en estos momentos, tal como está la ley de dependencia ―aunque no sea esto―, no va a conseguir nuestros votos. Como digo, hacer la política de esta forma es irresponsable.”
“Es lo que les corresponde por derecho. El Gobierno español ha vetado nuestra enmienda, como ha vetado también la que reclama un copago Estado‑comunidades autónomas del 50 % de todas las prestaciones de la ley de dependencia. Además, tuvieron la barra ―porque de eso se trata― de presentarse a ponencia sin aportar información sobre el coste que van a tener las nuevas prestaciones que quieren aprobar. Una ley sin memoria económica no puede tener un recorrido porque, sin saber qué recursos son necesarios, ¿cómo se pueden planificar nuevas prestaciones? ¿Cómo se pueden asumir nuevos compromisos? Querer hacer política así es una irresponsabilidad. Tienen prisa, pero no hacen sus deberes. Por lo tanto, hagan sus deberes si quieren aprobar leyes. Esto tienen que saberlo las asociaciones a las que sí les preocupan los más vulnerables.”
“Cataluña tiene las competencias para evitarlo, a través de la intervención se puede evitar, puede no aplicar estos ajustes, esas reducciones. También, tiene la competencia para eliminar el copago que, en estos momentos, es de un 5 % para personas que reciben ingresos de más de 157 000 euros al año. Por lo tanto, en Cataluña pueden evitar este ajuste, esa reducción de otros complementos y pueden evitar el copago. Lo decimos porque lo están haciendo en otras comunidades autónomas. Ya basta de pagar con la mano derecha unas prestaciones y de quitarlas con la mano izquierda. En la ley de dependencia, Junts ha presentado una enmienda para que, también, desde la legislación estatal se garantice que a ninguna persona con dependencia extrema se le quite ninguna de las prestaciones que le corresponden por ley. No les están regalando nada.”
“Les están llevando a una situación de dependencia extrema también en lo económico. Durante la tramitación de la ley ELA, las personas con esta enfermedad ―representadas entonces por Juan Carlos Unzué― nos recordaron que muchos enfermos se plantean la eutanasia por razones económicas, personas que quieren seguir viviendo, pero que no quieren arruinar a sus familias por culpa de los sobrecostes de la enfermedad. Si no corregimos la situación actual, les volvemos a llevar a la desesperación y a plantearse ―eso es muy grave― la eutanasia, como digo, por cuestiones económicas. Van a pedir morir queriendo vivir, cuando hay una ley que les cubre la asistencia veinticuatro horas. Eso el Gobierno de Illa lo puede evitar.”
“Han estado dos años esperando para tener el dinero de las prestaciones que les corresponden por la aplicación de la ley ELA. Ahora pueden pedir estas prestaciones, pero, ¡cuidado!, algunos no pueden hacerlo, porque, si llega un dinero para pagar a los cuidadores ―dinero para curas, que no van al bolsillo de los enfermos―, les quitan los complementos, como los de gran invalidez u otros complementos económicos y, por lo tanto, no llegan a final de mes. Un enfermo con traqueotomía o con un respirador tiene un riesgo evidente de muerte evitable, necesita cuidadores, igual que un enfermo con cáncer puede necesitar quimioterapia. Bueno, pues un enfermo con ELA necesita cuidadores. Como decía, esto no se aplica solo a las personas con ELA, sino también a otras enfermedades.”
“Hoy volvemos a pronunciar un voto en contra de los Gobiernos de Illa y Sánchez, porque, lejos de ponerse en el lugar de las personas que se encuentran en una situación de sufrimiento tan grande que tienen que plantearse una eutanasia, les dan la espalda en algunas ocasiones. Explico por qué digo esto. Ahora mismo hay centenares de enfermos de ELA en todo el Estado en situación de dependencia extrema. En Cataluña, hay cien; en mi querida Barcelona, hay veintisiete personas con dependencia extrema y sufriendo la ELA. Pero es que también hay otras personas en esta situación con párkinson, alzhéimer u otras enfermedades. Los enfermos de ELA llevan dos años esperando. Dos años en una enfermedad que tiene un pronóstico de tres a cinco años es una eternidad, como pueden entender.”
“Esta iniciativa de hoy garantiza la dignidad de la persona, ya que respeta sus deseos; protege la -- 72 of 88 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2026 integridad moral y física, porque la dilación forzada del proceso puede ser equiparada legalmente a infringir un trato degradante, inhumano; conserva la seguridad jurídica, porque el texto no elimina el control judicial de terceros ni de la Fiscalía, sino que se limita a acortar los plazos legales para que la decisión final se tome con celeridad, y todas las garantías propias del Estado de derecho. Por lo tanto, votaremos a favor, solo faltaría. Aquí tenemos a nuestros compañeros del Parlament y, por lo tanto, votaremos a favor.”
“A nosotros nos toca hacer lo posible ante estas circunstancias terribles para reducir al máximo el sufrimiento de quien pide poder ejercer su derecho a morir dignamente. Una vez la persona ha decidido pedir una eutanasia después de superar un estricto proceso de control y verificación médica por parte de la Comisión de Garantía y Evaluación, ¿qué sentido tiene obligarla a esperar más de un año, o quizá dos, a causa de la burocracia judicial? ¿Qué sentido tiene alargar de forma intolerable una existencia que ya no es digna porque está totalmente condicionada por su sufrimiento físico o psíquico?”
“Desde la compasión y desde la empatía, que nos ponen en el sitio del otro, hacen que nos preguntemos cómo nos sentiríamos si nos encontráramos en esa misma situación, tener que plantearse la eutanasia como puerta de salida porque el sufrimiento ya no es soportable ni física ni mentalmente. ¿Cómo nos sentiríamos? Es una decisión personal como ninguna, de cada persona, de Carina o de Xavier o de Joan. Hay una persona como nosotros detrás de esa decisión que quiere conjugar por última vez en presente el verbo vivir. Es una decisión que afecta a la familia. De nuevo, ¿cómo nos sentiríamos? Porque a quien le toca hacer de observador, pero está emocionalmente totalmente implicado, también siente lo que pasa por dentro el padre o la madre que tienen que despedirse de su hijo que ya no puede más. Por lo tanto, toda la comprensión, toda.”
“Tot el que no sigui actuar des de la responsabilitat no comptarà amb el vistiplau de Junts. Tot el què no sigui aportar-nos la informació econòmica que reclamem per saber si es pot tirar endavant en aquests moments tal i com està la Llei de dependència, tot i que no sigui això, no aconseguirà els nostres vots. Com dic, fer la política d’aquesta manera és irresponsable. Buenas tardes. Antes que nada, quisiera dar la bienvenida a los diputados del Parlament que representa a mi país, Cataluña, especialmente a Jordi Fàbrega, que ha expuesto, como siempre, con su exquisita sensibilidad la necesidad de tirar adelante la iniciativa de hoy. Señorías, la política tiene que servir para mejorar la vida de los ciudadanos, pero también tiene que servir para garantizar la dignidad de su muerte.”
“No els estan regalant res, és el que els correspon per dret. El Govern espanyol ha vetat la nostra esmena, com ha vetat també la que reclama un copagament Estat-Comunitats autònomes del 50 % de totes les prestacions de la llei de dependència. Van tenir les penques —perquè d’això es tracta— de presentar-se a ponència sense aportar informació del cost que tindran les noves prestacions que volen aprovar. Una llei sense memòria econòmica no pot tenir recorregut perquè sense saber quins recursos són necessaris, com es poden planificar noves prestacions? Com es poden assumir nous compromisos? Voler fer política així és una irresponsabilitat. Tenen pressa, però no fan els deures. Per tant, facin els deures, si volen aprovar lleis. I això ho han de saber les associacions a les que sí que els preocupen els més vulnerables.”
“Això, el Govern Illa ho pot evitar. Catalunya té les competències per evitar-ho. A través de la intervenció, es pot evitar. Pot no aplicar aquestes aquests ajustaments, aquestes reduccions, i té també la competència d’eliminar el copagament. En aquests moments és d’un 5 % per a persones que reben ingressos de més de 57 000 euros a l’any. Per tant, a Catalunya, insistim, poden evitar aquest ajustament, aquesta reducció d’altres complements i poden evitar el copagament. I ho diem perquè ho estan fent en altres comunitats autònomes. Prou de pagar amb la mà dreta unes prestacions i de treure’ls amb la mà esquerra unes altres. Amb la llei de dependència, Junts ha presentat una esmena perquè també, des de la legislació estatal, es garanteixi que cap persona amb dependència extrema li treguin cap de les prestacions que li corresponen per llei.”
“I això, com deia, no s’aplica només a les persones amb ELA, sinó amb altres malalties. Els estan portant a una situació de dependència extrema també en l’econòmic. Durant la tramitació de la llei ELA, les persones amb aquesta malaltia —representades aleshores per Juan Carlos Unzué— ens van recordar que molts malalts es plantegen l’eutanàsia a contracor per raons econòmiques. Persones que volen seguir vivint però no volen arruïnar -- 71 of 88 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2026 les seves famílies per culpa dels sobrecostos de la malaltia. Si no corregim la situació actual, els tornem a portar a la desesperació, a plantejar-se —i això és molt greu— l’eutanàsia, com dic, per raons econòmiques. Demanaran morir, volem viure quan hi ha una llei que els cobreix l’assistència vint-i-quatre hores.”
“Els malalts d’ELA han estat dos anys esperant i dos anys, en una malaltia que té un pronòstic de tres a cinc anys, és una eternitat, com podeu entendre. Doncs com dic, han estat dos anys esperant a tenir els diners de les prestacions que els corresponen per l’aplicació de la llei ELA. Ara poden demanar aquestes prestacions, però atenció! Alguns no ho faran. No ho poden fer perquè si reben uns diners per pagar cuidadors —diners per cures que no van a la butxaca dels malalts— els treuen els complements de gran invalidesa —altres complements econòmics, per tant— i aleshores els passa que no arriben a final de mes. Un malalt amb traqueotomia o amb un respirador té un risc evident de mort evitable. Necessita cuidadors. Igual que un malalt amb càncer pot necessitar quimioteràpia, doncs un malalt amb ELA necessita cuidadors.”
“Ve del nostre Parlament, la porta el nostre company, entre d’altres, votem a favor, Però avui, avui tornem a fer un vot en contra dels governs Illa i Sánchez, perquè lluny de posar-se en el lloc de les persones que es troben en una situació de patiment tan gran que han de plantejar-se una eutanàsia, els donen l’esquena en algunes ocasions. I m’explico el perquè dic això. A hores d’ara hi ha centenars de malalts d’ELA a tot l’Estat, a tot l’Estat, en situació de dependència extrema. A Catalunya n’hi ha cent. A la meva estimada Barcelona, hi ha vint-i-set persones amb dependència extrema, patint la ELA. Però és que també hi ha altres persones en aquesta situació amb Parkinson o Alzheimer o amb altres malalties.”
“Quin sentit té allargar de manera intolerable una existència que ja no li és digna perquè està absolutament condicionada pel seu patiment físic o psíquic? Aquesta iniciativa d’avui garanteix la dignitat de la persona, ja que respecta els seus desitjos, protegeix la integritat moral i física, perquè la dilació forçada del procés pot ser equiparada legalment a infligir un tracte inhumà o degradant. Conserva la seguretat jurídica perquè el text no elimina el control judicial de tercers ni de la Fiscalia, sinó que es limita a escurçar els terminis legals, perquè la decisió final es prengui amb celeritat i totes les garanties pròpies de l’Estat de dret. Per tant, votem a favor, només faltaria!”
“Hi ha una persona com nosaltres al darrere d’aquesta decisió de conjugar, per últim cop des del present, el verb viure. Una decisió que afecta la família, de nou, com ens sentiríem? Perquè a qui li toca fer d’observador, però està emocionalment absolutament implicat, també sent que mor per dins, el pare o la mare que han d’acomiadar-se del seu fill, que ja no pot més. Per tant, tota la comprensió, tota. Però a nosaltres ens toca fer el possible davant d’aquesta circumstància terrible de reduir al màxim el patiment de qui demana poder exercir el seu dret a morir dignament. Una vegada la persona ha decidit demanar una eutanàsia, després de superar un estricte procés de control i verificació mèdica per part de la Comissió de Garantia i Avaluació, quin sentit té obligar-la a esperar més d’un any o potser dos a causa de la burocràcia judicial?”
“Bé, bona tarda. Abans que res, donar la benvinguda als diputats del Parlament que representa el meu país, Catalunya, molt especialment al Jordi Fàbrega, que ha exposat, com sempre des de la seva exquisida sensibilitat, la necessitat de tirar endavant la iniciativa d’avui. Senyories, la política ha de servir per millorar la vida dels ciutadans, però també ha de servir per garantir la dignitat en la seva mort, des de la compassió i des de l’empatia que ens posen en el lloc de l’altre, que fan que ens preguntem com ens sentiríem si ens trobéssim en aquesta mateixa situació d’haver de plantejar-se l’eutanàsia com a porta de sortida, perquè el patiment ja no és suportable ni físicament ni mental. Com ens sentiríem? És una decisió personal que com altre personal, de cada persona, de la Carina o del Xavier o del Joan.”
“Termino agradeciéndoles a todos su atención y, sobre todo, como decía, la intervención anterior del compañero Isidre Gavin. Termino pidiéndole, por favor, que no mienta cuando hable de Junts, sobre todo que no mienta haciendo referencia a las palabras de Junts. Reitero, rectifique sus palabras respecto a que nosotros no habíamos hablado de obligación moral, porque sí lo habíamos hecho. Gracias.”
“¿Nos está diciendo de verdad que todo un Ministerio de Sanidad, en plena emergencia sanitaria, no puede mandar PCR a Canarias, coger los test de las personas del buque, llevarlos a un hospital y realizar la prueba en un hospital de allí? ¿Me lo dice de verdad? Porque esto todavía me sorprende más. Voy terminando. Cuando se habla de Cabo Verde y de las posibilidades que tenía esta zona de realizar la repatriación desde Praia, le diré que en 2019 la OMS ―aquí sí que tengo que decirlo en inglés― tuvo que realizar un state party self-assessment annual reportment, es decir, un informe de autoevaluación. Pues bien, en 2019 Praia no aprobaba esta prueba, no la pasaba, pero resulta que en 2024 sí aprobaba esa prueba, sí que contaban con todo lo necesario para actuar ante una emergencia sanitaria.”
“Escuche, ¿usted cree que en medio de una crisis sanitaria se improvisa? No, señora ministra. En medio de una crisis sanitaria se actúa con orden y responsabilidad. Sigo. Le hemos preguntado por qué no se realizaron PCR a los pasajeros que estaban en el Hondius y usted ha dicho, como si nosotros fuéramos ignorantes… Por cierto, sí que se lo dijo el secretario de Estado de Sanidad al presidente de Canarias. Ahí sí que le insultaron. Nosotros también sufrimos insultos en esta Cámara y no vamos insultando ni a los compañeros diputados ni a los ministros. Yo no la estoy insultando. (La señora ministra de Sanidad, García Gómez: Yo tampoco). En fin, estoy exponiendo datos. Usted ha dicho que se habrían necesitado cuarenta y ocho horas.”
“Esto es de una gravísima irresponsabilidad política y no me diga que no, porque usted sabe que es así y nosotros, por escrito, le hemos pedido la documentación. Antes le hemos acusado de que han evidenciado una falta de protocolo claro, previo y coordinado entre las Administraciones implicadas. Le hemos puesto dos ejemplos, pero ha añadido un tercero usted hoy. Le recordábamos que ustedes dijeron que existía un avión medicalizado preparado para trasladar eventuales infectados de hantavirus. Pero usted también dijo que, si se hubiese detectado alguna persona infectada con hantavirus, se le habría derivado a un hospital de Canarias. Eso también lo dijo usted, ¿verdad? ¿Lo recuerda? Bueno, pues van dos. Pero ¿sabe qué ha dicho hoy? Que, si hubiera habido algún infectado entre los catalanes, lo habrían llevado a un hospital de Cataluña.”
“Vinieron a decirnos a todos que la Organización Mundial de la Salud les obligaba legalmente a dar respuesta en Canarias. Obligación moral sí, ya lo hemos dicho antes, legal no, señora ministra. Nosotros hemos denunciado en nuestra intervención una cuestión muy importante. El día 7 de mayo se reunieron con la Organización Mundial de la Salud y, por primera vez en la historia, la OMS confeccionó un protocolo, elaborado por los expertos de la OMS, para el desembarco de una amenaza biológica. El 8 de mayo ese protocolo de seguridad lo esperaba el presidente de Canarias y ustedes no lo compartieron con él. Es decir, mandaron al presidente de una comunidad autónoma a activar recursos sanitarios de emergencia sin saber qué tenía que hacer. (La señora ministra de Sanidad, García Gómez, hace gestos negativos).”
“Así que le pido que rectifique esas graves acusaciones contra Junts. En segundo lugar, nosotros le hemos reprochado que ustedes dijeron que existía una obligación legal y eso no es cierto. Ustedes han estado mintiendo a la ciudadanía. En tercer lugar, usted, manipulando, ha dicho cuál tenía que ser nuestro papel ante la ciudadanía catalana que viajaba en el buque. En cuanto a los ciudadanos de Cataluña que -- 111 of 127 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2026 viajaban en el buque, ¿sabe qué deseaba para ellos? Que les hubieran atendido desde el minuto uno, que se hubieran repatriado desde Cabo Verde porque se podía hacer, señora ministra, se podía hacer. Ustedes no le pidieron a la Organización Mundial de la Salud que actuara en ese sentido. No lo hicieron. ¡No lo hicieron!”
“I sobretot, que no manipuli quan fa referència a les paraules de Junts. I reitero de debò rectifiqui les seves paraules dient que nosaltres no havíem parlat d’obligació moral perquè sí que ho hem fet. Gràcies. En primer lugar, quisiera darle las gracias a mi compañero Isidre Gavin por su intervención. Muchísimas gracias, compañero. Tenemos un equipo en que, como ya ven, cuando falta uno, siempre hay un compañero que puede echarle una mano. En segundo lugar, quisiera decir, señora ministra, que aquí no se puede venir a mentir y a manipular, primero, diciendo que nosotros no hemos hablado de obligación moral. Nosotros, en nuestro discurso ―y si no, consulte el Diario de Sesiones―, sí hemos hablado de obligación moral, por descontado, de atender a cualquier persona que se encuentre en una situación de necesidad sanitaria.”
“Portar-les a un hospital i fer la prova en un hospital d’allà? Ho està dient de debò? Perquè és que això encara ens sorprèn més. I acabo. Quan es parla de Cap Verd, de les possibilitats que tenia. Cap Verd de fer la repatriació des de Praia. Miri, el 2019 l’Organització Mundial de la Salut és veritat que quan es fa ho dic en anglès, però després explico el que és: State party self‑assessment annual reportment, és a dir, un informe d’autoavaluació el 2019. Per allà no passava a Cap Verd, no passava la prova. Però resulta que el 2024 sí que passaven la prova. Sí que tenien tot allò que es necessita per actuar en una emergència sanitària. Per tant, acabo aquí agraint l’atenció de tothom. I, sobretot, com deia la intervenció abans del company Isidre Gavín, demanant-li, per favor, que no digui mentides quan parla de Junts.”
“No, senyora ministra, Enmig d’una crisi sanitària s’actua amb ordre i amb responsabilitat. Segueixo. Li hem preguntat per què no es van fer PCR als passatgers que estaven a l’Hondius. I vostè ha dit com si nosaltres fóssim ignorants, que per cert, sí que li van dir, el secretari d’Estat de Sanitat li va dir el president de Canàries, sí que van insultar. I nosaltres, per suposat, nosaltres patim insults en aquesta cambra i no anem insultant, ni als companys de diputats ni als ministres. Jo no li estic insultant. Jo no li estic insultant, estic dient. Estic parlant de dades de dades. Vostè ha contestat que s’haurien necessitat 48 hores. Ens està dient de veritat que tot un ministeri de Sanitat, en plena emergència sanitària no pot enviar PCR a Canàries a agafar els tests de les persones que estan al vaixell?”
“Després l’hem acusat abans que vostès han evidenciat una manca de protocol clar, previ i coordinat entre les administracions implicades, i li hem posat dos exemples. Però és que vostè avui n’hi ha afegit un de tercer. A vostè li recordàvem que vostès van dir que existia un avió medicalitzat preparat per traslladar eventuals infectats d’hantavirus. Ho van dir sí, però vostè també va dir que si s’hagués detectat alguna persona infectada amb hantavirus hauria estat derivada a un hospital de Canàries. Això també ho va dir vostè. Ho recorda? Ja portem dues. Però és que avui sap què ha dit avui vostè? Que si hi hagués hagut algun infectat entre els catalans l’haurien portat a un hospital de Catalunya. Escolti’m, vostè creu que enmig d’una crisi sanitària s’improvisa?”
“El dia 7 de maig es van reunir amb l’Organització Mundial de la Salut i per primera vegada en la història, l’Organització Mundial de la Salut elaborava un protocol que havien fet els experts de l’OMS per al desembarcament d’una amenaça biològica. El 8 de maig aquest protocol de seguretat l’esperava el president de Canàries i vostès no van compartir aquest protocol de seguretat. És a dir, van enviar el president d’una comunitat autònoma a activar recursos sanitaris, a activar recursos d’emergència sense saber què havia de fer. Això és d’una greu, gravíssima irresponsabilitat política. No em digui que no, perquè vostè sap que és així i nosaltres, per escrit, li hem demanat la documentació.”
“Tercera, vostè manipulant, parlant de quin havia de ser el nostre paper davant dels ciutadans catalans que viatjaven al vaixell. Miri, jo pels ciutadans de Catalunya que viatjaven al vaixell, sap que desitjava que els haguessin atès des del minut 1, que l’haguessin repatriat des de Cap Verd perquè es podia fer, senyora ministra, es podia fer. I vostès no li van demanar a l’Organització Mundial de la Salud que actués en aquest sentit. No ho van fer. No ho van fer. Van venir a dir-nos a tots que l’Organització Mundial de la Salut els obligava legalment a donar resposta a Canàries. Obligació moral, sí. I ja ho hem dit abans. Legal, no, senyora ministra. -- 110 of 127 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2026 Després, nosaltres hem denunciat en la nostra intervenció una qüestió molt important.”
“Sí, primer de tot voldria donar les gràcies al meu company Isidre Gavín per la seva intervenció. Moltíssimes gràcies, company. Tenim un equip que, ja veuen, que quan falta un sempre hi ha un company per donar una mà. Segona voldria dir, senyora ministra, que aquí no es pot venir a mentir i manipular primer. Primer dient que nosaltres no hem parlat d’obligació moral. Nosaltres, en el nostre discurs, i si no consulti el diari de sessions, hem parlat d’obligació moral, per descomptat, d’atendre qualsevol persona que estigui en una situació de necessitat sanitària. Per tant, li demano que rectifiqui aquestes greus acusacions contra Junts. Segona, nosaltres el que li hem retret és que vostès van dir que hi havia una obligació legal i no és veritat, i vostès han estat mentint a la ciutadania.”
“Somos una lista de siete con una capitana de diez ―lo repito: una lista de siete con una capitana de diez―. Gracias, Míriam Nogueras, eres una capitana de la que nos sentimos tan orgullosos como ella de nosotros. Termino con un dicho catalán que tiene mucho de karma budista y que dice ―traducido al español―, tal harás, tal encontrarás.”
“Las palabras tienen mucho poder, las que se escriben, las que se dicen, incluso las que todavía tienen forma de pensamiento. Hay que tener mucho cuidado, porque un mal pensamiento puede convertirse en una palabra terrible, y una palabra terrible puede llevar a una acción repugnante. La compañera Marta Madrenas fue perseguida por un hombre, quizá con la intención de agredirla, que terminó escupiéndola mientras ella huía. Eso nos puede pasar a cualquiera de los siete diputados de Junts señalados el martes al más puro estilo VOX. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Han sido días difíciles para muchos de nosotros, pero también han estado llenos de muestras de apoyo nacidas de la empatía y de uno de los valores más fundamentales de la democracia, el respeto a la disidencia.”
“Nos hicieron un «a por ellos» que me recordó las listas de otros tiempos; nos señalaron ―en español, por cierto― por no ser los catalanes el público objetivo. No solicitamos la palabra porque no formamos parte de este circo de los que ensucian la política. Miren, los de Junts venimos aquí para ir al grano, queremos legislar desde el rigor y sin olvidar jamás que estamos aquí por Cataluña y por los catalanes. Por responsabilidad, de este hemiciclo no pueden salir falsas promesas. Por responsabilidad, Junts jamás hará seguidismo de iniciativas que no resuelven las necesidades sociales, pero que algunos convierten en titulares de un día. No estar de acuerdo con las políticas que nos quieren imponer no debería llevar a cuestionar nuestra integridad moral ni a que seamos objeto de un señalamiento que puede traer consecuencias.”
“Con el aval de la Comisión de Venecia se hizo justicia, una justicia que niegan todavía en algunos despachos de la alta judicatura, que no han sabido digerir el triunfo del -- 49 of 58 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 30 de abril de 2026 Legislativo. Es por eso por lo que, en este momento, yo quiero terminar con una reflexión: tenemos al enemigo de quienes defendemos el sueño de una Cataluña libre maquinando en despachos donde todavía resuena el sonido de sables que acompañó los momentos más oscuros de la Transición. Ante esta realidad se hace muy difícil, muy difícil, entender cómo algunos osan convertir este atril, este, en un pelotón de ejecución. A la Presidencia: el martes no pedimos la palabra, a pesar de que tuvimos alusiones directas con nombres y apellidos a los siete diputados de Junts.”
“Su rigidez contrasta con la flexibilidad de otros textos constituyentes; por ejemplo, Alemania ha modificado su texto sesenta veces para adaptarlo a la modernidad de un Estado federal que respeta las competencias de los länder, pero también están los casos de Bélgica, Francia, Italia y otros países de la Unión Europea, en los que tienen claro que la Constitución no son las tablas de la ley que Dios entregó a Moisés. Pero la Constitución siempre es una buena excusa para unos y para otros, para socialistas o para populares, y la amnistía es un claro ejemplo. Nos decían que no encajaba en la Constitución, que era imposible. Catedráticos eméritos de claro signo político defendían con vehemencia que degradaría las instituciones españolas y nos decían que sería un asalto a la democracia, hasta que fue necesaria y aritméticamente posible.”
“Recordemos: apoyo de dos tercios del Senado y del Congreso, la disolución de las Cortes, la convocatoria de elecciones y, una vez constituidas las nuevas Cámaras, volver a aprobar la reforma con dos tercios, tanto en la Cámara Alta como en la Baja, y para rematarlo, al final de todo habría que hacer un referéndum. Ahora creo que se entiende perfectamente por qué la Constitución Española solo se ha modificado tres veces en cincuenta años y nunca se ha llegado a tocar el 168. La Constitución es prácticamente irreformable.”
“El PSOE propone garantizar constitucionalmente, dice que dentro del artículo 43, el derecho de las mujeres a la interrupción voluntaria del embarazo mediante las prestaciones y servicios necesarios y en condiciones de igualdad efectiva. Esta modificación, como se ha dicho, está dentro del capítulo de los principios rectores de la política social y económica que informan del funcionamiento y las prioridades de los poderes públicos de manera orientativa. No toca materia, y eso es importante, que requiera el procedimiento agravado del artículo 168, pero el Grupo Popular no está de acuerdo. Considera que la reforma debería hacerse, en cualquier caso, dentro del artículo 15, que afecta a derechos fundamentales, como lo son la integridad y la salud, y, por lo tanto, sí que requeriría el procedimiento del 168, cosa que nunca ha pasado.”
“Tenemos que evitar, entre todas, cualquier retroceso en esa materia, y la enmienda a la totalidad de VOX lo sería. Por tanto, votaremos que no, pero también votaremos que no a la de totalidad del Grupo Popular. Antes de analizar argumentos de los populares, hay que dejar claro que todo es humo: ni saldrán adelante, como hemos dicho, las de totalidad de VOX o del Grupo Popular ni tiene ningún recorrido la reforma constitucional del PSOE. El Gobierno de Sánchez, que no tiene mayorías simples para aprobar leyes, ¿cómo quiere hacernos creer que busca mayorías de tres quintas partes para cambiar la Constitución? Estamos ante un nuevo espectáculo electoralista, y tenemos que denunciarlo. Pero les hemos dicho que analizaríamos los argumentos de unos y otros.”
“El derecho a la interrupción voluntaria del embarazo está plenamente ―plenamente― reconocido en la legislación vigente, tanto en la Ley orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva, como en la Ley orgánica 1/2023, que modificó la anterior para garantizar el aborto libre y gratuito en la sanidad pública. También, como se ha dicho, está garantizado de manera constitucional. En Cataluña es un derecho consolidado que recibe un apoyo total e indiscutible, porque deriva directamente de la dignidad y la autodeterminación de la mujer, pero sabemos que eso no es así en todos lados. Por lo tanto, por solidaridad, nos ponemos al lado de cualquier mujer que quiera acogerse a este derecho, sea de donde sea, esté donde esté.”
“La companya Marta Madrenas va ser perseguida per un home, potser amb la intenció d’agredir-la, i que la va acabar escopint mentre ella en fugia. I això ens pot passar a qualsevol dels set diputats de Junts assenyalats dimarts al més pur estil VOX. Han estat dies difícils per a molts de nosaltres, però també plens de mostres de suport nascudes en l’empatia i també en un dels valors més fonamentals de la democràcia: el respecte a la -- 48 of 58 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 30 de abril de 2026 dissidència. Som una llista de set, amb una capitana de deu. I ho dic: una llista de set amb una capitana de deu. Gràcies, Míriam Nogueras, una capitana de la que ens sentim tan orgullosos com ella de nosaltres. I acabo amb una dita catalana que té molt del karma budista i que diu: Tal faràs, tal trobaràs. Gracias, presidente.”
“Mirin, els de Junts venim aquí a anar per feina. Volem legislar des del rigor i sense oblidar mai que som aquí per Catalunya i pels catalans. Per responsabilitat, d’aquest hemicicle no poden sortir falses promeses. Per responsabilitat, Junts mai no farà seguidisme d’iniciatives que no resolen les necessitats socials, però que alguns converteixen en titulars d’un dia. No estar d’acord amb les polítiques que ens volen imposar no hauria de portar a qüestionar la nostra integritat moral ni a ser objecte d’un assenyalament que pot portar conseqüències. Les paraules tenen molt poder. Les que s’escriuen, les que es diuen i, fins i tot, aquelles que encara mantenen forma de pensament. S’ha de tenir molta cura perquè un mal pensament pot portar a una paraula terrible i una paraula terrible pot portar a una acció repugnant.”
“És per això que, arribats a aquest punt, vull acabar amb una reflexió. Tenim l’enemic dels qui defensem el somni d’una Catalunya lliure maquinant en despatxos on encara ressona el soroll de sabres que va acompanyar els moments més foscos de la transició. Davant d’aquesta realitat es fa molt difícil, molt difícil, entendre com alguns gosen convertir aquest faristol, aquest, en un escamot d’execució. A la presidència: dimarts no vàrem demanar la paraula, malgrat que hi va haver al·lusions directes, amb noms i cognoms dels set diputats de Junts. Ens van fer un «a por ellos», que em va recordar les llistes d’altres temps. Ens van assenyalar —en castellà, per cert— perquè els catalans no eren el seu públic objectiu. No vàrem demanar paraula perquè no formem part d’aquest circ dels que embruten la política.”
“Però també hi ha els casos de Bèlgica, de França, d’Itàlia i de molts altres països de la Unió Europea, que tenen clar que la Constitució no són les taules de la llei que Déu li va lliurar a Moisès. Però la Constitució sempre és una bona excusa per a uns i per altres, per socialistes o per populars. L’amnistia és un bon exemple. Ens deien que no tenia encaix a la Constitució, que era impossible. Catedràtics emèrits de clar signe polític defensaven amb vehemència que degradaria les institucions espanyoles, que seria, ens deien, un assalt a la democràcia, fins que va ser necessària i aritmèticament possible. Amb l’aval de la Comissió de Venècia, es va fer justícia, una justícia que neguen encara en alguns despatxos de l’alta judicatura que no han sabut pair el triomf del legislatiu.”
“Recordem: suport de dos terços al Senat i Congrés, la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions generals i, un cop constituïdes les noves cambres, tornar a aprovar la reforma amb dos terços tant a la cambra baixa com a la cambra alta. Ah, i per reblar-ho tot al final, al final de tot plegat, un referèndum. Ara em sembla que s’entén perfectament per què la Constitució espanyola només s’ha modificat tres vegades en cinquanta anys i mai arribant als 168. La Constitució és gairebé irreformable. La seva rigidesa contrasta amb la flexibilitat d’altres textos constituents. Per exemple, Alemanya ha modificat el seu text seixanta vegades per adaptar-lo a la modernitat d’un estat federal que respecta les competències dels länder.”
“El PSOE proposa garantir constitucionalment, dins de l’article 43, diu: «El dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs mitjançant les prestacions i serveis necessaris i en condicions d’igualtat efectiva». Aquesta modificació, com s’ha dit, és dins del capítol dels principis rectors de la política social i econòmica, que informa del funcionament i de les prioritats dels poders públics de manera orientativa. No toca matèria —i això és rellevant— que requereixi el procediment agreujat de l’article 168. Però el PP no hi està d’acord. Considera que la reforma hauria de fer-se, en tot cas, dins de l’article 15, que afecta drets fonamentals, com ho és el de la integritat i la salut i, per tant, sí que requeriria el procediment del 168 cosa que mai no ha passat.”