Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 21 of 24.
“Arriba, això sí, després que la setmana anterior SUMAR no donés suport a la proposició del PSOE sobre el proxenetisme, i també després que el PSOE retirés, va haver de retirar dijous la llei del sòl, perquè no tenia els suports suficients i era un vaixell que anava a estavellar-se contra les roques. Si tira endavant aquesta presa en consideració, sí que els demanem, els preguntem si es tramitarà la iniciativa amb diligència o, passada la cita electoral del 9 de juny, es quedarà en un calaix durant mesos, -- 24 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2024 perquè ens temem que això podria passar i voldríem que això no passés. Aquesta darrera pregunta, sabem que no té resposta immediata. Ja veurem què passa.”
“Perquè estaran, o estarem d’acord que no té sentit que una persona, per posar un exemple, que es trenqui una mà, tingui més permisos i prestacions retributives que una persona que fa donació altruista d’un òrgan. L’altruisme s’ha de reconèixer, no compensar econòmicament, però sí reconèixer des dels drets i prestacions socials. Per això, considerem que la iniciativa, benvinguda sigui, arriba amb deu anys de retard, perquè la directiva europea que ja anava en aquest sentit és de 2013. Una altra reflexió que fem: la iniciativa la presenta el grup socialista. Sembla que li estigui esmenant la plana al Ministeri de Drets Socials de SUMAR. Potser no.”
“Equipara les condicions sociolaborals d’aquests donants que avui no tindrien la mateixa consideració, perquè un trasplantament de ronyó o de lòbul del fetge, per exemple, no està considerat de gran risc, malgrat que requereix una intervenció quirúrgica, per tant, un preoperatori i també un postoperatori. És a dir, que la iniciativa fomenta la igualtat entre donants vius. D’acord, però davant la proposició del grup socialista, se’ns fa inevitable fer-nos un parell de preguntes. Per exemple: com és possible que aquest reconeixement, que és de justícia pels donants de ronyó o de lòbul de fetge, no hagi arribat fins ara? Com és possible això?”
“Senyories. Gràcies, presidenta. Bé, també volem donar la benvinguda a les associacions de trasplantats de donacions. Venim d’un país, de Catalunya, on hi ha una gran conscienciació sobre la importància de les donacions dels trasplantaments, una gran conscienciació social. De fet, cada any es bat el rècord. Aquest any es va batre el rècord. El 2023 es va batre el rècord. Hi va haver 1393 transplantaments d’òrgan, 1393. Per tant, estem molt d’acord amb tot allò que serveixi per visibilitzar l’altruisme dels donants, per visibilitzar la seva importància respecte del seu paper social. Aquesta iniciativa té per objecte modificar la llei perquè els donants vius de ronyó o de part del fetge tinguin dret, per exemple, a situacions d’incapacitat laboral temporal. Per tant, com ja s’ha dit, va més enllà de la cobertura per malaltia comuna.”
“Más allá de las buenas intenciones epistolares y de las gesticulaciones, ¿qué quieren hacer? ¿Cambiarán la Ley del Deporte para adaptarla a la defensa del interés superior del menor? Porque, si no se cambia la ley, dejan a los niños y a los jóvenes en las gradas y a los clubes entre la espada y la pared. Algunos han sufrido sanciones de —¡atención!— más de 40 000 euros. Porque, si no se cambia la ley en aplicación del derecho internacional, puede haber consecuencias civiles por el daño psicológico causado -- 19 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de mayo de 2024 a los menores o penales sobre aquellos que hayan negado la licencia a un menor. Con los niños y las niñas y con los adolescentes no se juega.”
“Rodríguez Uribes nos dijo que se reunió con el Defensor del Pueblo y que había enviado una carta a la Federación Española de Fútbol recordando que primero están los derechos del menor y después lo que establezca la normativa federativa internacional; por tanto, defendiendo que solo se actúe cuando se produzca un caso flagrante de cosificación de tráfico de menores deportistas por parte de las mafias que se dedican a ello. ¿Pero saben qué ha pasado con esta carta? Pues dicen que la Real Federación Española de Fútbol no ha reenviado esa carta a las federaciones autonómicas porque no quieren hacer nada en contra de los derechos de los intereses de la UEFA y de la FIFA. Vuelvo a preguntar: ¿les han amenazado con alguna acción, como, por ejemplo, poner en riesgo el Mundial de Fútbol en España si no se aplica la normativa de la FIFA?”
“¿Cómo se le explica a un niño, a una niña o a un adolescente que no puede competir al lado de sus compañeros y amigos porque es extranjero? ¿Cómo se le protege del daño psicológico que representa tener que ver y vivir los partidos desde la grada, apartado del grupo, cuando no ha hecho nada para merecer esta situación? ¿Qué forma es esta de fomentar la vida saludable a la que tienen derecho? ¿Cómo puede ser que el mundo de los adultos ignore sus necesidades físicas y mentales? A mediados de abril pregunté al presidente del CSD qué pensaba hacer en defensa de los derechos de estos menores extracomunitarios que vienen a estudiar, a veces con sus padres, o de aquellos que solicitan asilo político, protección internacional.”
“Se les niega su derecho al juego y a las actividades recreativas propias de su edad, así como el derecho a la educación, porque si van a estudiar a Cataluña, por ejemplo, solo podrán jugar federados el primer año. El segundo año no se les va a permitir porque el reglamento de la FIFA lo prohíbe —se les retirará la licencia—, por no hablar de la vulneración de su derecho de asociación. Todos estos derechos están recogidos en la Convención sobre los Derechos del Niño, ratificada por España en 1990, y en la Carta Europea de los Derechos del Niño, de 1992, derechos imbricados en la legislación estatal, pero también en el Estatut de Cataluña o en las leyes de protección del menor. Sabemos que los niños, las niñas y los adolescentes no entienden ni de leyes ni de derechos.”
“Después de ver todo el escándalo que ha pasado en la Federación Española y en la FIFA, de expulsar de los partidos si hay interferencias por parte del CSD, empezamos a entender de manera retroactiva esta genuflexión de la ley española ante los intereses de la FIFA. ¿Se amenazó cuando se estaba tramitando la Ley del Deporte, quizá con dejarlos fuera del mundial? ¿Es así? Porque sería muy grave. ¿Y cómo se explica que interviniera en una gran cantidad de casos obligando a conceder licencias a determinados menores, pero se vulnera el derecho de dos menores? Estamos hablando de mayo de 2021. Se está discriminando a los menores por razón de su nacionalidad.”
“En el proyecto de ley de familias se establece que los menores extranjeros en situación irregular podrán tener un documento de identidad como extranjeros, con lo cual se resolvería el problema de los papeles. Desgraciadamente, nuestra enmienda a la Ley del Deporte no prosperó en sus términos, y la ley española establece que el derecho de los menores extranjeros cuando se trata de competir con licencia está supeditado a la normativa federativa nacional e internacional aplicable. Es decir, la ley española facilita que las federaciones internacionales, que son entidades privadas, como es el caso de la FIFA, con sede en Suiza, limiten los derechos de los menores extracomunitarios que llegan al Estado; una genuflexión normativa en toda regla.”
“En la tramitación de la ley española del deporte Junts denunció esa situación de desprotección de los menores extranjeros y presentamos una enmienda para que se ponderara en todo momento su derecho a la práctica deportiva recreativa como forma de inclusión social, facilitando la tramitación de las licencias federativas con el único requisito de que los menores estén en situación regular. En Junts entendemos que esta situación siempre debería estar garantizada, es decir, que todo menor tiene que ser considerado regular cuanto se trata de que prevalezca su interés superior. Tienen que contar con la oportunidad de jugar con otros niños, con otras niñas o con adolescentes de su edad.”
“Hay un tema, como digo, del que se ha ocupado el Defensor del Pueblo —también lo ha hecho el presidente del CSD, Rodríguez Uribes—, pero sin proponer soluciones que vayan más allá de la mera -- 18 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de mayo de 2024 gesticulación, y les voy a explicar por qué. Me refiero a la discriminación que sufren muchos menores extracomunitarios, a los que se impide competir con licencia federativa, un problema especialmente escandaloso cuando hablamos de fútbol. Claramente, en el Estado español pesa más la normativa FIFA que los derechos del menor. Insisto, en el Estado español pesa más la normativa FIFA que los derechos de los menores extranjeros extracomunitarios.”
“Perquè si no es canvia la llei en aplicació del dret internacional, poden fins i tot haver-hi conseqüències civils, pel dany psicològic causat als menors, o penals sobre aquells que hagin negat la llicència al menor. I perquè amb els nens, les nenes i els adolescents no s’hi juga. Señorías, presidenta, muchas gracias. De antemano, diré que, como sabe muy bien el señor Gabilondo, las catalanas y los catalanes tenemos nuestro propio Defensor del Pueblo, el Síndic de Greuges, en este caso la síndica. Por tanto, es al Síndic de Greuges a quien reconocemos. Desgraciadamente, en muchos casos seguimos dependiendo de las decisiones del Gobierno español o, si hablamos de deporte, de las federaciones españolas, y por eso no hemos querido desaprovechar esta oportunidad para volver a denunciar un caso que consideramos flagrante.”
“Em diuen que la Reial Federació Espanyola de Futbol no ha reenviat aquesta carta a les federacions autonòmiques perquè no volen fer res en contra dels interessos de la UEFA o de la FIFA. Pregunto de nou: els han amenaçat amb alguna acció, com per exemple posar en risc el Mundial de Futbol d’Espanya si no s’aplica la normativa FIFA? Més enllà de les bones intencions epistolars i de les gesticulacions, què pensen fer? Canviaran la Llei de l’Esport per adaptar la normativa a la defensa de l’interès superior del menor? Perquè, si no es canvia la llei, deixen els nens i els joves a la graderia i els clubs entre l’espasa i la paret. Alguns han patit sancions, atenció, de fins a 40 000 euros.”
“A mitjans d’abril li vaig preguntar al president del CSD què pensava fer en defensa dels drets d’aquests menors extracomunitaris que venen a estudiar, a vegades amb els seus pares, o d’aquells que estan demanant asil polític, protecció internacional. Rodríguez Uribes ens va contestar que s’havia reunit amb el Defensor del Poble i que havia enviat una carta a la Reial Federació Espanyola de Futbol recordant que primer estan els drets del menor i, després, el que digui la normativa federativa internacional. Per tant, defensant que només s’actuï quan hi hagi un cas flagrant de cosificació de tràfic de menors esportistes per part de les màfies que s’hi dediquen. Però saben què ha passat? Saben què ha passat amb aquesta carta?”
“Drets que estan imbricats a la legislació estatal, però també a l’Estatut de Catalunya, o a les lleis de protecció del menor sortides del Parlament. Sabem, però, que els nens, les nenes o els adolescents no entenen de lleis ni de drets. Com se li explica a un nen, a una nena, a un adolescent, que no pot competir al costat dels seus companys i amics perquè és estranger? Com se’l protegeix del dany psicològic que representa haver de veure i viure els partits des de la grada, apartat del grup, quan no ha fet res per merèixer aquesta situació? Quina manera és aquesta de fomentar la vida saludable que tenen dret a tenir? Com pot ser que el món dels adults ignori les seves necessitats físiques i mentals?”
“Estem parlant de casos en els que es va facilitar la llicència: març del 2016, desembre del 2018, gener del 2021, maig del 2021. S’està discriminant els menors per raó de la seva nacionalitat. Se’ls nega el seu dret al joc, a les activitats recreatives pròpies de la seva edat, així com el seu dret a l’educació. Perquè si van a estudiar, per exemple, a Catalunya, només podran jugar federats el primer any. El segon any no se’ls permetrà, perquè el reglament de la FIFA ho prohibeix. Se’ls retirarà la llicència, per no parlar de la vulneració del seu dret d’associació. Tots aquests drets són recollits a la Convenció sobre els Drets del Nen de Nacions Unides, ratificada per Espanya el 1990, però també a la Carta Europea dels Drets del Nen de 1992.”
“Després de veure tot el que ha passat amb l’escàndol dins la Reial Federació Espanyola de Futbol i les amenaces de la FIFA d’expulsar els clubs de futbol espanyol de les competicions europees si hi ha interferències en l’elecció del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, interferències per part del CSD, comencem a entendre retroactivament aquesta genuflexió de la llei espanyola davant els interessos de la FIFA. Els van amenaçar aleshores, quan estava tramitant-se la llei de l’esport, potser amb deixar-los fora del Mundial? És això? Perquè això seria molt greu. Però com s’explica si no que, en el passat, el CSD intervingués en un munt de casos, obligant les federacions a concedir llicència a un determinat menor i, en canvi, es permeti que la Llei de l’Esport vulneri els drets del menor?”
“Malauradament, la nostra esmena a la Llei de l’Esport no va prosperar en els seus termes, i la llei espanyola estableix que el dret dels menors estrangers, quan es tracta de competir amb llicència, està supeditat a la normativa federativa nacional i internacional aplicable. És a dir, la llei espanyola facilita que les federacions internacionals, que són entitats privades, com és el cas de la FIFA, amb seu a Suïssa, limitin els drets dels menors extracomunitaris que arriben a l’Estat. Una genuflexió normativa en tota regla.”
“S’ha de dir que, a Junts, entenem que aquesta situació hauria d’estar garantida sempre, és a dir, que tot menor ha de ser considerat regular quan es tracta de fer prevaldre el seu interès superior. Han de tenir l’oportunitat de jugar amb els altres nens, amb les altres nenes o adolescents de la seva edat. De fet, en el projecte de llei de famílies es diu que els menors estrangers en situació irregular podran tenir un document d’identitat com estrangers, amb la qual -- 17 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de mayo de 2024 cosa es resoldria el problema dels papers.”
“Em refereixo a la discriminació que pateixen molts menors extracomunitaris als que se’ls impedeix competir amb llicència federativa. Un problema especialment escandalós quan parlem de futbol. Clarament, a l’Estat espanyol pesa més la normativa FIFA que els drets del menor. Insisteixo, a l’Estat espanyol pesa més la normativa FIFA que els drets dels menors estrangers extracomunitaris. En la tramitació de la llei espanyola de l’esport, Junts va denunciar aquesta situació de desprotecció dels menors estrangers. Vàrem presentar una esmena perquè es ponderés en tot moment el seu dret a la pràctica esportiva recreativa com a forma d’inclusió social, facilitant la tramitació de les llicències federatives amb l’únic requisit que el menor estigui en situació regular.”
“Senyories, presidenta, gràcies. Bé, vagi per endavant que, com sap molt bé el senyor Gabilondo, les catalanes i els catalans tenim el nostre propi Defensor del Poble: el Síndic de Greuges —en aquest cas la síndica—. Per tant, és el Síndic de Greuges a qui reconeixem, en tot cas. Malauradament, en molts casos seguim depenent de decisions del Govern espanyol o, si parlem d’esport, de les federacions espanyoles, i és per això que no hem volgut desaprofitar aquesta finestra d’oportunitat per tornar a denunciar un cas que considerem flagrant. Hi ha un tema, com dic, del que se n’ha ocupat el Defensor del Poble —i també ho ha fet el president del CSD, Rodríguez Uribes—, però malauradament sense proposar solucions que vagin més enllà de la mera gesticulació, i els explicaré per què.”
“Hoy se ha hablado de 30 000 mujeres de los sectores de la prostitución que han recibido ayuda, pero no disponemos de una información objetiva al respecto. Tanto que hablamos de ratio, ¿qué ratio de inserción laboral han conseguido? Para concluir, si lo que quieren es ajustar el Código Penal para poder castigar el proxenetismo coercitivo, hay formas de hacerlo sin enviar la prostitución regulada a la clandestinidad. Si la toma en consideración prospera, presentaremos enmiendas en este sentido, pero ¡ojo!, mucho cuidado, porque lo que estamos haciendo es enviar a mujeres vulnerables a la clandestinidad, es decir, a que sean aún más vulnerables. (Aplausos).”
“Aquí sí que nos van a encontrar a todas y a todos, aquí tenemos que ser implacables. Y basta ya de decir que el 95 % de la prostitución es forzada, porque no existe ningún estudio que lo demuestre. Hagan bien el trabajo, hagan el trabajo con rigor y con datos objetivos. Además, ¿qué han hecho unos y otros para ayudar a las mujeres, incluidas las trans, para que tengan formación que les permita optar a otras alternativas ocupacionales que les permitan dejar de vender servicios de sexo? Se ha recordado hace unos momentos que se asignaron casi 13 millones de euros vía real decreto a diversas entidades para luchar contra la trata y la explotación sexual, pero no se han rendido cuentas, no sabemos qué se ha hecho con ese dinero.”
“Entonces, nos preguntamos cómo es que el -- 29 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de mayo de 2024 feminismo socialista no ha propuesto un cambio en el Código Penal para incluir la prostitución voluntaria y, por lo tanto, consentida en el delito de violación. Ya se lo digo yo: porque jurídicamente no se sostiene. Otra contradicción. Dicen a las mujeres que tienen la libertad de vender el sexo, no ilegalizan la prostitución, pero castigan a los clientes; es decir, no prohíben la venta, pero prohíben la compra. Si el objeto de venta de sexo no es ilícito, ¿por qué lo es la compra? Les pedimos que dejen aparte ese uso arbitrario del consentimiento ajeno y que se concentren en la lucha contra la trata y contra el proxenetismo coercitivo, ampliamente mayoritario.”
“En la Comisión de Igualdad ya hemos tenido otros ejemplos de efectos indeseados en el pasado, como la Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, que, como seguro recordará todo este hemiciclo, supuso la rebaja de centenares de condenas por agresión sexual, una ley que salió del Ministerio de Unidas Podemos y de Justicia del PSOE. Además, como también dijimos hace ahora dos años, ¿qué ha pasado con el consentimiento? Hablan de libertad sexual, defienden que solo sí es sí, salvo cuando una mujer adulta de forma voluntaria escoge ejercer la prostitución, entonces, su consentimiento no es válido. Aquí, desde el Grupo Socialista, hemos oído que la prostitución es una violación previo pago.”
“Pero también les decía que esta iniciativa del abolicionismo más punitivo no va a acabar con la prostitución, sino que enviará a la que se ejercía en espacios regulados, los conocidos de tercería locativa, a la clandestinidad, tal y como expuso en su informe Amnistía Internacional. Una regulación que llevará a las prostitutas que no forman parte del proxenetismo coercitivo a poner en riesgo su integridad física no es una buena regulación. Una regulación que las empuja a ejercer en su entorno familiar o vecinal, profundizando en su estigmatización, no es una buena regulación. Además, dependerán todavía más de las mafias de explotación sexual. Cuando se legisla hay que analizar muy muy bien qué consecuencias pueden tener los cambios propuestos.”
“I per acabar, si el que volen és ajustar el Codi Penal per poder castigar el proxenetisme coercitiu, hi ha maneres de fer-ho sense enviar la prostitució regulada a la clandestinitat. Si la presa en consideració prospera, presentarem esmenes en aquest sentit, però molt de compte perquè, en aquests moments, el que estem enviant és a dones vulnerables a la clandestinitat, és a dir, a que siguin encara més vulnerables. Gracias, presidenta. Lo veíamos este mediodía: los temas polémicos son terrenos abonados a la demagogia, y hoy hemos visto una master class. El 7 de junio del 2022, en la toma en consideración de esta misma iniciativa, se decía que todas las mujeres de este hemiciclo estábamos en contra de la explotación sexual; todas, ninguna de nosotras quería que una mujer se viera obligada a prostituirse.”
“I prou de dir que el 95 % de la prostitució és forçada, perquè no tenen cap estudi que ho demostri. Facin bé la feina. Facin la feina amb rigor i amb dades objectives. A més, què han fet uns i altres per ajudar les dones, incloent-hi les trans, a tenir formació per poder optar per altres alternatives ocupacionals que els permetin deixar de vendre serveis de sexe? S’ha recordat, ara fa uns moments, que es van assignar gairebé 13 milions d’euros via reial decret a diverses entitats per lluitar contra la tracta i l’explotació sexual, però no hi ha hagut retiment de comptes. No sabem què s’ha fet amb aquests diners. Avui s’ha parlat de 30 000 dones dels entorns de prostitució que han rebut ajuda, però no tenim una informació objectiva al respecte. Tant parlar de ratis, quin rati d’inserció laboral han aconseguit?”
“Aleshores ens preguntem: com és que el feminisme socialista no ha proposat un canvi al Codi Penal per incloure la prostitució voluntària, per tant, consentida, en el delicte de violació? Ja els ho dic jo: perquè jurídicament no s’aguanta. Una altra contradicció: diuen a les dones que tenen la llibertat de vendre sexe, perquè no il·legalitzen la prostitució, però castiguen els clients. És a dir, no prohibeixen la venda, però prohibeixen la compra. Si l’objecte de la venda de sexe no és lícit, ho és la compra? Els demanen, o els demanem, millor dit, que deixin de costat aquest ús arbitrari del consentiment aliè i que es centrin en la lluita contra la tracta i contra el proxenetisme coercitiu, àmpliament majoritari. Aquí sí que ens trobaran a totes i a tots. Aquí hem de ser implacables.”
“A la Comissió d’Igualtat ja hem tingut altres exemples d’efectes indesitjats en el passat, com amb la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual que, com recordarà segur tot l’hemicicle, va suposar la rebaixa de centenars de condemnes per agressió sexual, una llei que va sortir del Ministeri d’Igualtat d’Unidas Podemos, però també del Ministeri de Justícia del PSOE. A més, com vàrem dir també ara fa dos anys, què ha passat amb el consentiment? Parlen de llibertat sexual, defensen que només sí és sí, menys quan una dona adulta, de manera voluntària, tria exercir la prostitució. Aleshores, el seu consentiment no és vàlid. Aquí hem escoltat, des del Grup Socialista, que la prostitució és una violació previ pagament.”
“Una regulació que pot portar les prostitutes que no formen part del proxenetisme coercitiu a posar en risc la seva integritat física no és una bona regulació. Una regulació que les empeny a exercir en el seu entorn familiar o veïnal, aprofundint en la seva estigmatització, no és una bona regulació. A més, dependran encara més de les màfies d’explotació sexual. Quan es legisla, s’ha d’analitzar molt i molt bé quines conseqüències poden tenir els canvis que es proposen.”
“Gràcies, presidenta. Bé, ho dèiem aquest migdia, que els temes polèmics són terrenys abonats a la demagògia, i avui hem vist tota una masterclass al respecte. El 7 de juny del 2022, en la presa en consideració d’aquesta mateixa iniciativa, els deia que totes les dones, totes les dones d’aquest hemicicle estem en contra de l’explotació sexual. Totes. Cap de nosaltres vol que una dona es vegi obligada a prostituir-se. Però també els deia que aquesta iniciativa de l’abolicionisme més punitiu no acabarà amb la prostitució, sinó que enviarà la que -- 28 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de mayo de 2024 s’exercia en espais regulats, els coneguts de terceria locativa, a la clandestinitat, com va exposar en el seu informe Amnistia Internacional.”
“La maravillosa Judith Neddermann les ha escrito una canción que estrena el domingo, y aquí tenéis un poquito de la letra, que dice: ELA quiere decir recursos, quiere decir fatiga, quiere decir discursos. ELA es un cuento, una mano amiga. Que quien nada por la causa hace del mar un lugar de pausa del dolor que la ELA trae, de decir adiós, que siempre cuesta. Pero todo el tiempo que nos queda se llena de alegría. Transitemos la pena. Hoy es el mejor día. Feliz Sant Jordi para todos.”
“Puede ser la primera ley que ponga de acuerdo a este hemiciclo. Pongamos, pues, el foco en su esperanza. Luz verde. Además, hoy es Sant Jordi, el día de Sant Jordi; el día de la amistad, del amor, de la cultura; el día de las rosas, el día de los libros, y, por eso, quiero compartir con todos ustedes este cuento que se llama Mà amiga, Mano amiga. (Muestra un cuento). Este cuento es una mano que ayuda a todos los enfermos de ELA y de otras enfermedades neuromotoras a recaudar dinero para encontrar la cura. Me lo ha regalado Ilde, con una dedicatoria atrás, a veces temblorosa, a veces rota, pero cargada de buena energía. Y voy a acabar con una primicia.”
“El equipo de Juancar está formado por más de tres mil hombres y mujeres de todo el Estado también con ELA, y sus familias, y sus amigos y ese jugador número doce en el que se ha convertido la sociedad, la gente de la calle que quiere una ley ELA. -- 13 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de abril de 2024 El otro día les decía, y se lo vuelvo a repetir hoy, que la gente no les perdonaría una nueva decepción como la que tuvimos en la legislatura anterior, en la que este Gobierno, el Gobierno del Estado, prorrogó hasta cuarenta y ocho veces una proposición de ley que al final decayó porque se convocaron elecciones. Todos y todas somos responsables de poner una fecha, fijarla rápidamente para la ponencia de esta ley. Todos y todas somos responsables de encontrar el consenso y hacerlo sin dilaciones.”
“La ley ELA puede ser una ley pionera, una ley valiente, una ley avanzada, que abra camino, como hacen los héroes de las novelas de aventuras, como los líderes que descubren nuevas formas de enfrentarse al mundo o de enfrentarse a la vida. Los enfermos de ELA tienen muchos héroes. Uno de ellos cumplió años ayer. Desde aquí, feliz 57 aniversario, Juan Carlos Unzué. En otras circunstancias podríamos decir que tendría mucha vida por delante, pero Juan Carlos sabe que la enfermedad avanza implacable, que no tiene cura, que él no tiene tiempo, y por eso Juancar no pierde ni un minuto, ni un segundo, porque sabe que su causa es mucho mayor que él.”
“Y no es porque Junts lo haya acertado, sino porque Junts los ha escuchado desde la empatía, sabiendo que esto de la ELA le puede tocar a cualquiera, sabiendo que hay muchas enfermedades neurodegenerativas que requieren atención, pero que la ELA es una enfermedad compleja desde el momento del diagnóstico y que marca un final de vida especialmente cruel, porque mata en pocos años, porque te acaba dejando inmóvil, con la mente clara y la voluntad firme, atrapada en un cuerpo que ya no te obedece. Señorías, pongamos ante el espejo las políticas del bienestar social en las situaciones de gran dependencia y de gran discapacidad.”
“Se habla de rehabilitación para mejorar la calidad de vida de los enfermos, pero se olvidan de lo más importante, que es la atención sociosanitaria o intermedia de veinticuatro horas que necesitan las personas de gran dependencia en riesgo de muerte en el caso de los que tienen, por ejemplo, una traqueotomía, como sucede en la fase final de vida de los enfermos de ELA. Formación de los cuidadores profesionales. Sí, vale, pero ¿y a los familiares cuidadores quién los forma? Proponen residencias específicas para enfermedades neurodegenerativas. En Junts creemos, ya lo dijimos, que tal vez es mejor que haya plazas especializadas en centros sociosanitarios. En fin, las asociaciones de lucha contra la ELA han dejado claro que la proposición de Junts es la que ahora mismo refleja sus reivindicaciones y necesidades.”
“Nosotros, por ejemplo, pedimos un grado de discapacidad y de dependencia más alto de inicio, y al cabo de un año, de forma automática, pasar al máximo grado permitido sin trámites burocráticos. En relación con la electrodependencia, les recordamos que para las personas con discapacidad ya existe la figura del consumidor vulnerable o consumidor vulnerable severo condicionada a los ingresos. La mejora que se propone del baremo económico es tan baja que la mayoría de electrodependientes quedaría fuera de este bono social. Les proponemos que, además de los ingresos, tengan en cuenta también los gastos de una persona que está veinticuatro horas conectada al consumo eléctrico.”
“Con la toma en consideración de la tercera proposición de ley que tiene que ver con las enfermedades neurodegenerativas, cerramos la primera fase de tramitación de la que debe ser la futura ley ELA. Insisto, ley ELA. La proposición socialista volverá, seguro, a teñir de verde el hemiciclo, pero, por ahora, no es una ley ELA. ¿Tiene presente la esclerosis lateral amiotrófica? Sí, pero le niega su singularidad. Habla, por ejemplo, de agilizar los grados de discapacidad y de dependencia para que, en lugar de en seis meses, se revisen en tres, pero igualmente obliga a los enfermos que están tocados de muerte a volver a pasar por un tribunal médico y a hacer todos los trámites burocráticos que ello implica.”
“Aquest conte és una mà que ajuda a tots els malalts d’ELA i d’altres malalties neuromotores a recaptar diners per trobar la cura. Me l’ha regalat l’Ilde, amb una dedicatòria de traç, a voltes tremolós, a voltes trencat, però carregat de bona energia. I acabo amb una primícia. La meravellosa Judit Neddermann els ha escrit una cançó. S’estrena diumenge i aquí teniu un bocí de la lletra. Diu: «Ella vol dir recursos. Ella vol dir fatiga. Ella vol dir discursos. Ella és un conte, Mà amiga, que qui neda per la causa, fa del mal un lloc de pausa del dolor que l’ELA porta de dir adeu, que sempre costa. Però tot el temps que ens queda s’omple d’alegria. Transitem la pena, avui és el millor dia». Bona diada de Sant Jordi per tothom. Muchas gracias, presidente.”
“Els deia l’altre dia, i els torno a repetir avui, que la gent no els perdonaria una nova decepció com la que van tenir la legislatura anterior, en què aquest govern, el govern de l’estat, va prorrogar fins a 48 vegades una proposició de llei que, al final, va decaure perquè es van convocar eleccions. Tots i totes som -- 12 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de abril de 2024 responsables de posar data ràpidament a la ponència d’aquesta llei. Tots i totes som responsables de trobar el consens sense dilacions. Pot ser la primera llei que posi d’acord aquest hemicicle. Posem, per tant, el focus en la seva esperança. Llum verda. Avui és Sant Jordi, a més. És la diada de Sant Jordi, dia de l’amistat, de l’amor, de la cultura, dia de roses, dia de llibres. Per això vull compartir amb tots vosaltres aquest conte que es diu Mà amiga.”
“Els malalts d’ELA tenen molts herois. Un d’ells va fer anys ahir. Des d’aquí, feliç cinquanta-setè aniversari, Juan Carlos Unzué. En altres circumstàncies podríem dir que tindria molta vida per davant. Però el Juan Carlos sap que la malaltia avança implacable i que no té cura, que ell no té temps. Per això el Juancar no perd ni un minut ni un segon, perquè sap que la seva causa és molt més gran que ell. L’equip de Juancar el formen més de 3000 homes i dones de tot l’estat, també amb ELA, i les seves famílies i els seus amics. I aquest jugador número 12 en què s’ha convertit la societat, la gent del carrer que vol una llei ELA.”
“I no és perquè Junts l’hagi encertat, sinó perquè Junts els ha escoltat des de l’empatia, sabent que això de l’ELA li pot tocar a qualsevol, sabent que hi ha moltes malalties neurodegeneratives que requereixen atenció, però que l’ELA és una malaltia complexa des del moment del diagnòstic que marca un final de vida especialment cruel. Perquè mata en pocs anys, perquè t’acaba deixant immòbil, mut, amb la ment clara i la voluntat ferma atrapades en un cos que ja no obeeix. Senyories, posem davant del mirall les polítiques del benestar social a les situacions de gran dependència i de gran discapacitat. La llei ELA pot ser una llei pionera, una llei valenta, una llei avançada que obri camí, com fan els herois de les novel·les d’aventures, com els líders que descobreixen noves maneres d’enfrontar-se al món o d’enfrontar-se a la vida.”
“Es parla de rehabilitació per millorar la qualitat de vida dels malalts, però s’obliden del més important, que és l’atenció sociosanitària o intermèdia de 24 hores que necessiten les persones de gran dependència en risc de mort, en el cas dels que tenen feta, per exemple, una traqueotomia, com passa en la fase final de vida dels malalts d’ELA. Formació dels cuidadors professionals, sí. Però, i els familiars cuidadors, qui els forma? Proposen residències específiques per malalties neurodegeneratives. A Junts pensem, i ja ho vam dir, que potser és millor que hi hagi places especialitzades a centres sociosanitaris. En fi, les associacions de lluita contra l’ELA han deixat clar que la proposició de Junts és la que a hores d’ara reflecteix les seves reivindicacions i necessitats.”
“Nosaltres, per exemple, demanem un grau de discapacitat i dependència més alt d’inici i, al cap d’un any, de manera automàtica, passar al màxim grau permès sense tràmits burocràtics. Respecte a l’electrodependència, els recordem que, per a les persones amb discapacitat, ja existeix la figura del consumidor vulnerable o consumidor vulnerable sever, condicionada als ingressos. La millora que es proposa del barem econòmic és tan baixa que la majoria d’electrodependents quedarien fora d’aquest bonus social. Els proposem que, a més dels ingressos, tinguin en compte, també, les despeses d’una persona que està 24 hores connectada al consum elèctric.”
“Gràcies, president. Bé, amb la presa en consideració d’aquesta tercera proposició de llei que té a veure amb les malalties neurodegeneratives, tanquem la primera fase de tramitació de la que ha de ser la futura llei ELA. Insisteixo: llei ELA. La proposició socialista tornarà, segur, a tenyir de verd l’hemicicle, però, ara per ara, no és una llei ELA. Té present l’esclerosi lateral amiotròfica? Sí, però li nega la seva singularitat. Parla, per exemple, d’agilitzar els graus de discapacitat i de dependència perquè, en lloc de en sis mesos, es revisin en tres, però igualment obliga els malalts tocats de mort a tornar a passar per un tribunal mèdic i a fer tots els tràmits burocràtics que això implica.”
“Eso es lo que hemos venido a reclamar o hemos venido a recordar también hoy y, sobre todo, como han dicho distintos interlocutores, más allá de operaciones amorales del sector privado venimos aquí a recordar que hay responsabilidades políticas y quién sabe si judiciales. Muchas gracias.”
“También ha dicho usted en tono crítico que no le gustaba que nosotros —supongo, porque nosotros lo hemos hecho—hayamos puesto sobre la mesa el ‘y tú más’, pero ha venido usted a contar que hay un listado de casos irregulares y que es un listado muy largo; sepa que nosotros conocemos ese listado, y venir aquí a quitar la existencia de ese listado me parece que es una forma de practicar el ‘y tú más’. Por terminar, en Junts no estamos negando que la situación que se vivió fue muy complicada, que estábamos en situación de emergencia; lo que sí decimos es que hubo una mala gestión que nos perjudicó cuando Cataluña había puesto en marcha mecanismos bastante eficientes para conseguir material sanitario.”