Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 14 of 24.
“Cada cop hi ha més gent gran; aquest augment de l’expectativa de vida influirà en la planificació de l’atenció primària i comunitària i, a més, la gent vol ser, cada cop més, atesa a domicili. Això millora la qualitat de vida de les persones, però suposa un increment en la càrrega de treball del personal que fa -- 10 of 62 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de diciembre de 2024 aquesta atenció. I no només pensant en la gent gran, sinó també en les persones amb malalties d’alta complexitat i molt incapacitants, com l’ELA, que requereixen atenció especialitzada domiciliària. És important tenir-ho en compte, no oblidar-ho a l’hora de valorar l’aplicabilitat d’aquesta iniciativa, com també no oblidar que quan es trenca la nostra salut busquem refugi en elles, les infermeres.”
“Necessitem més recursos per poder millorar les condicions econòmiques dels nostres professionals sanitaris, incloses les infermeres, o per poder contractar-ne més i millorar la proporció personal-pacient, sense oblidar que cal planificar les dotacions futures d’infermeres des de l’oferta universitària per tal d’augmentar el nombre total i garantir la reposició per jubilacions. Dit això, volem deixar clar, com sempre —ja ho dèiem abans—, que les competències en sanitat són de les comunitats autònomes i també ho és la planificació de les dotacions de personal sanitari. Per tant, aquí tenim una situació de discrepància respecte d’aquesta ILP. Cada territori té el seu model sanitari i, per tant, la seva particular situació, i també s’ha de tenir en compte com evolucionen aquests models sanitaris.”
“Fa gairebé un any vàrem demanar a la ministra de Sanitat que impulsés el reconeixement de la categoria professional de la infermeria, com a facultatius que són, en l’escala i amb la solució econòmica que tingui en compte la preparació acadèmica. Acabem de veure com de nou les accions del ministeri són de cost zero; reconeixement laboral, sí, però no econòmic. Mentre el ministeri aplica el seu cost zero, la sanitat de Catalunya afronta cada any un sobrecost de gairebé 3000 milions, el que suposa un 20 % extra del pressupost total, que és de 13 000 milions. I, mentrestant, el Govern espanyol va ampliant la cartera de serveis.”
“Això podria evitar que moltes hagin de marxar a l’estranger, ajudaria a recuperar les exiliades i també les que han abandonat la professió, cremades per la sobrecàrrega de treball que suporten. Estem parlant d’un dèficit de 19 000 infermeres a Catalunya, més de 120 000 a tot l’Estat, per tant, d’un problema que de ben segur no s’arregla posant en una llei que s’ha de reduir el rati d’infermeres per pacient, senzillament perquè això no es podrà complir. Per tant, necessitarem altres mesures. Malgrat ser insuficients, les infermeres són les professionals més nombroses del sistema i massa sovint no tenen el poder de decisió que meriten. És important entendre que estem parlant de graduades en infermeria, i moltes d’elles especialistes via EIR com a infermeres residents amb quatre més dos anys de formació.”
“També hi ha més possibilitat d’allargar l’estada a l’hospital o que hi hagi un major nombre de reingressos, i això té un gran cost sanitari i, a més, un major risc de mort. Aquestes afirmacions estan basades en els estudis desenvolupats per la infermera Linda Aiken al llarg de trenta-cinc anys de professió i en més de trenta països. Linda Aiken, que és, per cert, doctora honoris causa per la Universitat de Vic, on van tenir molt clar —molt clar— el valor del seu treball d’investigació i anàlisi. Som conscients que el sistema va sobrepassat des de fa molts anys. A Catalunya patim una situació d’infrafinançament que posa molt complicat el dia a dia. Estem farts de reclamar-li a l’Estat més recursos, en part per fidelitzar les infermeres en actiu mitjançant el reconeixement econòmic més enllà del social i del laboral.”
“Avui, si es pren en consideració, es tornarà a posar en marxa el rellotge de la tramitació parlamentària, i totes i tots hem d’estar a l’alçada de qui ens cuida a la consulta, al domicili, a l’hospital o a d’altres serveis. Ara som nosaltres els que ens hem de cuidar d’ells, però, si m’ho permeten, nosaltres, a Junts, el que els diem és que ho volem fer des de Catalunya, perquè per això tenim les competències. Més infermeres és més salut, més seguretat i menys despesa. La sobrecàrrega sobre les infermeres fa que els pacients tinguin un major risc de patir errades sanitàries, com en la medicació, o complicacions evitables, com infeccions hospitalàries o les conegudes úlceres de pressió, que es tenen per estar massa sovint en una mateixa posició.”
“Afortunadament, ha quedat enrere aquell episodi que va portar al col·lapse qualsevol model sanitari, però la sanitat postpandèmia segueix patint, i de quina manera, les tensions lògiques de quan no hi ha prou personal per fer front a tota la demanda assistencial. I això es tradueix en estrès, en pressió sobre les bates blanques i, molt especialment, sobre les infermeres i els infermers. La professió ha donat un cop al damunt de la taula per reclamar solucions en moltes ocasions; fa unes setmanes, aquí mateix, al Congrés, quan la representant de la comissió promotora d’aquesta iniciativa legislativa popular denunciava que aquesta iniciativa, nascuda fa més de cinc anys, va ser prorrogada fins a vuitanta-tres vegades la legislatura anterior.”
“Gràcies, president. Senyories, aquesta iniciativa té com a objectiu garantir la seguretat dels pacients des de la millora de les condicions de treball del col·lectiu d’infermeria. Com a iniciativa legislativa popular va recollir 660 000 firmes el 2019, abans de la pandèmia de la covid-19. Estem segurs que haurien estat milions si s’haguessin recollit després de la pandèmia. Totes i tots recordem perfectament aquelles sortides a finestres i a balcons per aplaudir la feina dels sanitaris, herois i heroïnes en una de les vivències més dures que ens ha tocat afrontar: en dos anys, gairebé 100 000 morts a tot l’Estat, 24 000 a Catalunya. De nou, des d’aquí, gràcies a tots els membres del col·lectiu sanitari per cuidar-nos arriscant la vostra vida.”
“Que la mayoría de las comunidades autónomas no ha querido saber nada, absolutamente nada de la recaudación del canon, lo hace el Estado y después transfiere los recursos. En conclusión, quien lo hace bien, Cataluña, se encuentra con una gestión menos eficiente y esto va en contra de la sostenibilidad. Gracias.”
“Cataluña sí que había hecho los deberes, durante dieciocho años había creado, gestionado y mejorado un canon que obligaba a tributar por la incineración, el tratamiento de residuos, el vertido de la industria; dieciocho años facilitando la economía circular, el reciclaje y haciendo una gestión eficiente, una buena praxis elogiada en toda Europa que acabó siendo de titularidad de Hacienda pública española, y ahora los catalanes cobramos y gestionamos un tributo que ya no es nuestro y que, por cierto, para que lo sepan, ha perdido su eficiencia en un 5 %, cinco millones de euros al año como consecuencia de que el Estado permite generar excepciones y también porque han complicado la gestión pasando de cuatro tipos de canon a diecinueve. ¿Y saben qué ha pasado a nivel de las diferentes comunidades autónomas?”
“Es cierto que el Estado español optó por obligar a cubrir vía tasa el 100 % del coste del reciclaje, tratamiento, reutilización de los residuos, porque la Unión Europea le estaba presionando por no haber hecho los deberes. Tampoco los había hecho respecto al establecimiento del canon de residuos y mira por dónde lo solucionó a la valiente, cuando hablamos de Cataluña con la expropiación del canon de residuos catalán.”
“La realidad es que estamos muy cerca en el tiempo y muy lejos en el cumplimiento de los objetivos que nos impone la Unión Europea. La reutilización y el reciclaje de los residuos municipales debe ser del 55 % en 2025, el 60 % en 2030 y el 65 % en 2035. Hoy en día, el Estado está en un promedio del 24 % de recogida selectiva real. Por lo tanto, hay que incentivar a la ciudadanía a la aplicación de las tres erres: reducir, reutilizar y reciclar. Ustedes hablan de una tasa justa. También les pregunto cómo se puede establecer una tasa justa si no sabemos a qué costes nos estamos enfrentando. Por lo tanto, gestión transparente, números claros y que quien consuma de manera responsable y haga una gestión sostenible de los residuos reciba como recompensa una tasa justa.”
“Por otro lado, queremos que todo el mundo se conciencie, que cambie de hábitos, por ejemplo, reduciendo el volumen de basuras, comprando a granel en lugar de productos empaquetados en plástico, o separando los residuos en casa para poder cuidar del planeta, que no deja de ser la casa de todos nosotros. La diputada del Grupo Popular decía que se niega a que los ciudadanos tengan que asumir nuevos impuestos. No, mire, los ciudadanos, pagar, ya pagan. Pagar, ya pagamos. Por ejemplo, lo hacemos con costes indirectos, a través del IBI, a través de la factura del agua, de modo que, como no hay transparencia, no podemos cuantificar de manera precisa el problema que tenemos encima. Quizá una de las propuestas sería, por lo tanto, si ahora se pasa esta tasa directamente al ciudadano, se le podría reducir el IBI.”
“Es decir, una prestación exigida de manera coactiva para fines de interés general, en este caso el tratamiento de los residuos, pero la novedad radica en que esta tasa que tendrán que pagar los ciudadanos y las empresas debe cubrir el 100 % del coste de los servicios de recogida y tratamiento de residuos sólidos urbanos. Es decir, que los ayuntamientos ya no podrán financiar estos servicios a partir del presupuesto municipal. Esto tiene un objetivo, que todo el mundo sepa de manera transparente qué cuesta tratar los residuos que generamos. Insisto, de manera transparente. Quizá deberíamos preocuparnos o deberíamos preguntarnos a quién no le interesa la transparencia en este punto.”
“Que la majoria de les comunitats autònomes no ha volgut saber res, absolutament res de la gestió i recaptació del cànon. Ho està fent l’Estat i després transfereix els recursos. En conclusió, qui ho feia bé, Catalunya, ara es troba amb una gestió menys eficient, i això va en contra de la sostenibilitat. Gràcies. Muchísimas gracias, presidente. Señorías, la Ley 7/2022 sobre Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, más conocida en Cataluña como la ley con la que el Estado nos expropió el canon de residuos, dice que en abril los ayuntamientos tienen que fijar una tasa obligatoria para la recogida de residuos que pagarán íntegramente los ciudadanos en función de la cantidad de residuos generados. Por otro lado, está la opción de que los ayuntamientos fijen una prestación patrimonial de carácter público no tributaria.”
“Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l’abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l’economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva -- 36 of 60 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de noviembre de 2024 eficiència en un 5 %, uns 5 milions d’euros a l’any com a conseqüència que l’Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou. I saben què ha passat a nivell de les diferents comunitats autònomes?”
“També els pregunto com es pot establir una taxa justa si no sabem a quins costos ens estem enfrontant. Per tant, gestió transparent, números clars i que qui faci un consum responsable i una gestió sostenible dels residus rebi com a recompensa la taxa justa. És cert que l’Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l’estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l’establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l’expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures.”
“Per exemple, ho fem amb costos indirectes, ara a través de l’IBI, ara a través de la factura de l’aigua. De manera que com que no hi ha transparència, no podem mesurar d’una manera acurada el problema que tenim a sobre. Potser una de les propostes seria si ara se li passa aquesta taxa directa al ciutadà se li pot reduir l’IBI. La realitat és que estem molt a prop en el temps i molt lluny en el compliment dels objectius que ens ha posat la Unió Europea. La reutilització i el reciclatge dels residus municipals ha de ser del 55 % al 25, 60 % al 2030 i 65 % al 2035. A hores d’ara, l’Estat està en una mitjana d’un 24 % de recollida selectiva real. Per tant, cal incentivar la ciutadania a aplicar les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Vostès parlen de taxa justa.”
“És a dir, que els ajuntaments ja no podran finançar aquests serveis a partir del pressupost municipal. Això té un objectiu: que tothom sàpiga, de manera transparent, què costa tractar els residus que generem. Insisteixo, de manera transparent. Potser ens hem de preocupar o preguntar a qui no li interessa la transparència en aquest punt. També es vol que tothom prengui consciència i canviï els hàbits, per exemple, reduint el volum d’escombraries, comprant a granel en lloc de productes empaquetats amb plàstic o separant els residus a casa nostra per poder cuidar el planeta, que no deixa de ser la casa de tots nosaltres. La diputada del PP deia que es nega a què els ciutadans hagin d’assumir nous impostos. No, miri, els ciutadans pagar, ja paguen. Pagar, ja paguem.”
“Bé, gràcies, president, senyories. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, més coneguda a Catalunya com la llei amb la qual l’Estat ens va expropiar el cànon de residus, diu que a l’abril els ajuntaments han de fixar una taxa obligatòria per la recollida dels residus que pagaran íntegrament els ciutadans en funció de la quantitat de residus generats. També hi ha l’opció que els ajuntaments fixin una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, és a dir, una prestació exigida de manera coactiva per a fins d’interès general —en aquest cas, el tractament dels residus. Però la novetat radica en que aquesta taxa que paguen els ciutadans, que hauran de pagar els ciutadans i empreses, ha de cobrir el cent per cent del cost del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans.”
“Desde Junts pedimos que revisen los planos urbanísticos, los modelos constructivos, las actuaciones que hay que hacer aguas arriba y aguas abajo para evitar nuevos desastres, que se destinen recursos para limpiar los lechos de los ríos y evitar desbordamientos sin dilación y desde el consenso, convirtiendo toda esta carga emocional que sentimos unos y otros ―la positiva y también la negativa― en algo eficaz. No podemos cambiar lo que pasó en las horas previas a la DANA, las 226 personas que nos han dejado no van a volver, pero sí podemos hacer que el día de después, que las semanas de después la situación cambie y que esta reflexión sirva, por lo tanto, para cambiar el futuro. Gracias.”
“Es cierto, la peor parte de aquella riada del Vallès Occidental se la llevaron Terrassa, Sabadell o Rubi, con más de ochocientos muertos o desaparecidos, y es evidente que lo que no queremos es que estas poblaciones vuelvan a estar en riesgo. Con los expertos en cambio climático, que vaticinan que el retorno de estos episodios será cada vez más corto, y con las imágenes de la DANA todavía en nuestras retinas, es imperativo tomar medidas para evitar situaciones de riesgo. Es por ello que le preguntamos si su ministerio y el de Transportes tienen previsto modificar el puente del tren en Sant Adrià del Besòs.”
“Y si hablamos de Cataluña, en el Besòs hay una situación de riesgo que reclama actuación desde hace muchos años, hablamos del puente del ferrocarril sobre el Besós a la altura de Sant Adrià; su baja altura es un peligro, porque en caso de lluvia torrencial podría conllevar el desbordamiento del río e inundar la zona residencial e industrial hasta llegar a la antigua central térmica de las Tres Chimeneas, en la playa de Sant Adrià. No queremos ser alarmistas, de modo ninguno, pero estamos avisados por la historia. En el año 1962, este efecto barrera lo provocaron los derrumbes de la vía del tren, la fuerza del agua se llevó por delante uno de sus pilares y el desbordamiento afectó a dos barrios de Sant Adrià.”
“Por otra parte, todos deberíamos reflexionar en profundidad sobre el modelo urbanístico, que ha conllevado que buena parte de la construcción esté en zonas inundables, en los litorales marítimos, pero también en el lecho de los ríos, en las riberas. En Cataluña lo sabemos muy bien, en mar y en montaña, y miramos hacia el cielo, un cielo más amenazador por el cambio climático. Por lo tanto, urge analizar las actuaciones necesarias para evitar el riesgo de nuevas DANA, y con qué inversiones. El mismo secretario de Estado, Hugo Morán, reconoció que la falta de presupuesto impidió sacar adelante proyectos diseñados para minimizar el riesgo de inundación en los barrancos del Poyo y la Saleta, no hubo inversiones con el PSOE, pero tampoco con el PP.”
“Y cuando hablamos de recursos también nos referimos a las ayudas a los agricultores, sobre todo en Cataluña, sobre todo en las Tierras del Ebro, donde llueve sobre mojado, o en el Baix Llobregat, donde se ha perdido entre el 70 y el 100 % de la cosecha con la segunda DANA, la que sufrimos el 4 de noviembre. Gavà y Viladecans tienen muchas hectáreas afectadas y no han podido drenar la tierra a tiempo porque les falta la maquinaria necesaria. Los agricultores del Parque Agrario del Baix Llobregat denunciaban hace unos días que solo disponen de un caracol de Arquímedes, una infraestructura para evacuar el agua de una zona a otra, mientras que el aeropuerto de El Prat dispone de dieciocho.”
“Y si hablamos de gestión, siempre es mejorable, pero la eficacia en la respuesta de Protección Civil pasa por reforzar un modelo de emergencias del territorio que no dependa del Gobierno central, que, obviamente, llegará tarde. Los que siempre tienen el dedo a punto para apretar el botón del 155 están puliendo ese relato de recentralización de las emergencias, cuando lo que necesitamos en Cataluña es poder actuar en las emergencias, y no solo como un Estado. Pero, para poder actuar con eficacia, -- 66 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de noviembre de 2024 necesitamos más recursos, y, recuerden, sin bloquear la ayuda externa cuando esta sea necesaria o que, por proximidad, pueda llegar antes.”
“Es una forma muy nefasta de apartar el foco del desastre de la gestión del PP, porque el drama de la DANA no empezó el 29 de octubre, sino el día en que Mazón se chuleó en redes sociales de haberse cargado la Unidad de Emergencias del Gobierno saliente. Pero esta vez colocar a Cataluña en el titular no ejerce el papel de cortina de humo, porque Cataluña ha demostrado estar a la altura en otras crisis. Llevamos muchos años construyendo un modelo sólido con nuestro propio servicio Meteocat, que nació a principios del siglo XX, en plena mancomunidad; un servicio que hemos defendido cuando, a golpe de real decreto, el Gobierno socialista ha limitado sus competencias, haciendo prevalecer la AEMET gracias a algunos que hoy sospecho que no podrían explicar su voto; en esta Cámara solo votaron en contra Junts y la CUP.”
“Se ha construido un auténtico corredor mediterráneo de solidaridad, del que él formó parte, para orgullo nuestro, porque fue a sacar agua de las casas de los vecinos valencianos con los voluntarios de las Agrupaciones de Defensa Forestal. Hemos conocido muchas acciones solidarias que han surgido espontáneamente. Un empresario del Vallès envió, de forma altruista, cincuenta bombas para sacar agua de las casas al día siguiente de la DANA. Y como esta, tantas y tantas acciones. Desgraciadamente, el partido que lidera la oposición aquí y que gobierna en el país valenciano nos responde desde la catalanofobia, y lo hace cuando el señor Feijóo vincula las ayudas a Valencia con el posible coste de la financiación singular a Cataluña, que, por cierto, todavía nadie ha concretado.”
“Recordemos que la devastación en los municipios del barranco del Poyo no la causó la lluvia, sino el desbordamiento, que llegó a bajar con la fuerza de cuatro Ebros. El elevado coste en vidas humanas es una sentencia firme. Los ciudadanos deben saber con tiempo suficiente lo que se avecina para poder reaccionar, para salir del peligro, y hay que investigar urgentemente lo que falló en esta crisis humanitaria. En Junts somos muy conscientes de que ahora el Estado debe volcarse en la ayuda a aquellos que lo han perdido todo, y sumamos desde Cataluña porque decimos que también somos Valencia, como pueblo hermano. Lo explicaba el otro día mi compañero, el diputado Cervera.”
“Estas son las cosas que deben cambiar, que no pueden volver a suceder. Como ministra para la Transición Ecológica, usted es la máxima responsable de la AEMET, que avisaba de los riesgos, y de la Confederación Hidrográfica del Júcar, que informaba sobre el aumento del caudal de ríos y torrentes. Sin dejar de respetar las competencias autonómicas de Protección Civil en situaciones de riesgo como la vivida, hay que emitir alertas rápidas y de proximidad no solo por SMS, sino utilizando todos los medios disponibles, los públicos, los privados, la radio, la televisión, las redes sociales, para avisar a la población, como pasa, por ejemplo, en algunos de los estados dentro de Estados Unidos.”
“Por ejemplo, en Cataluña, en julio de 2021, el mismo ministerio de Marlaska denegó tres veces a los bomberos de la Generalitat de Cataluña la petición de ayuda a Francia para que hidroaviones franceses participaran en las tareas de extinción del incendio del Parque Nacional de Cap de Creus, en Girona. El Ministerio del Interior alegó que había un defecto de forma en la petición. ¡Un defecto de forma! El parque se quemó durante dos días, a pesar de la dedicación y el sacrificio de nuestros equipos de bomberos, los ADF y todos los voluntarios. Señora ministra, usted tenía bajo su competencia la protección del patrimonio natural de la biodiversidad, así como la lucha contra el cambio climático. Cuando Marlaska se refugia en un defecto de forma, ¿usted no tiene nada que decir?”
“Y aquí los dos gobiernos tienen la culpa. Hemos visto al PP acusar a Marlaska de no haber aceptado la ayuda de un montón de países, mientras que Mazón enviaba a los bomberos catalanes de vuelta a casa, y al propio ministro Marlaska respondiendo que era el Gobierno de Valencia el que tenía que pedir al Gobierno español que activara la petición de ayuda ante la Unión Europea: uno por el otro y los valencianos sin recibir la ayuda cualificada y extraordinaria cuando más la necesitaban. Y no es la primera vez que algunos van de sobrados y deciden rechazar o no pedir ayuda de fuera.”
“La DANA se ha llevado por delante el futuro de muchas familias, en algunos casos de forma literal, y especialmente -- 65 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de noviembre de 2024 de forma cruel con la pérdida de niños, nueve menores de menos de once años, pero también se ha llevado por delante gran parte de la confianza de la gente en la capacidad de los políticos de liderar respuestas ante una situación de emergencia. Y esto pasa cuando Mazón alarga su café tres horas y no activa a Protección Civil, esto pasa cuando Mazón no dimite, convirtiéndose en la máxima expresión del principio de Peter, el que dice que cualquier trabajador tiende a ascender hasta llegar a su nivel de incompetencia, y también de irresponsabilidad cuando se niega a aceptar la ayuda que ofrecen otras comunidades autónomas o Estados.”
“Añadiríamos «o de causa», pero saben que no vamos a bajarnos al barro, porque tenemos demasiado por hacer para dar respuesta a las necesidades de nuestro país, Cataluña, y sus gentes. No nos da miedo ser quiénes somos ni marcar perfil propio, y, sobre todo, no nos da miedo mantener la posición cuando negociamos. Y esto no significa ser inflexibles, para nada; significa no perder el norte, saber en todo momento adónde queremos ir. Quién cree en nosotros es esto lo que quiere, precisamente esto, así que, sí, los siete votos de Junts suman siete, pero cotizan al alza. Volviendo a la DANA, lo más importante es aprender de los errores para que no se repitan.”
“Estamos viendo cómo la política se está polarizando, como también el clima, pero faltar al respeto y buscar la destrucción política del adversario desde el barro solo sirve para generar desafección, y lo que les importa a las personas es que la política sirva para protegerlas. Esto genera todo lo contrario, menoscaba la confianza de la ciudadanía y además es una pérdida de tiempo. Últimamente Junts per Catalunya ha recibido bastantes ataques desde la propia trinchera independentista aquí, en el Congreso. Seguro que muchos conocen el dicho de Churchill, el que dice que hay tres tipos de enemigos: el enemigo a secas, el enemigo a muerte y los compañeros de partido.”
“Acaba de repasar algunas de las medidas de su competencia, que se suman a otras medidas de los ámbitos laboral, económico, fiscal y burocrático sobre recuperación de infraestructuras. La lista de todo lo que está por hacer para sacar del ahogo y del barro a los miles de afectados por la DANA es muy larga para reparar y prevenir, pero, negligencias aparte, la elevada cifra de muertos ha revelado una grieta enorme en el sistema de activación de las alarmas en las vías de información, que no ha llegado de forma efectiva a la población, y en la planificación urbanística, y de esto todo el mundo es responsable, como luego trataremos, aunque primero debemos dejar claro que Junts no tiene interés alguno en entrar en la guerra PP-PSOE. Lo hemos visto, es un espectáculo que degrada la imagen de los servidores públicos.”
“Pero usted, si me lo permite, tampoco sale muy bien parada, porque ha parecido estar más ocupada con pasar el examen para tener una vicepresidencia en la Comisión Europea que por pasar el examen de la opinión pública. Dar la cara en sesión de control más de tres semanas después de la tragedia no es una buena respuesta, y hacerlo un mes después, como hará Pedro Sánchez la semana que viene, todavía menos. Vicepresidenta, y virtualmente también ya vicepresidenta de la Comisión Europea, tenían que dar explicaciones en primera persona, y no por un ministro interpuesto. Uno y otro podían haber modificado su agenda para rendir cuentas antes, porque la empatía y la sensibilidad también cotizan en política y a veces parece que lo olvidan.”
“Dicho esto, empezamos ya con nuestra intervención ante la vicepresidenta tercera del Gobierno, y, señora Ribera, comparece usted ante este Parlamento 22 días después de la DANA, 226 muertos y 13 desaparecidos después. Sin duda, ha habido un responsable principal de la mala gestión, que es el presidente de la Generalitat Valenciana, quien ignoró los avisos meteorológicos de la AEMET y la información de riesgo de desbordamiento emitida por la Confederación Hidrográfica del Júcar. Como ha quedado demostrado ahora, que se ha podido reconstruir el hilo temporal de los acontecimientos, quien tenía competencias no las ejerció, quien tenía la dirección única no activó a tiempo la protección civil para advertir a los ciudadanos del riesgo; una negligencia muy grave de Mazón, que debe separarse del valor de la institución a la que representa.”
“Que es destinin recursos per netejar les lleres dels rius per evitar desbordaments, sense dilacions i des del consens, convertint tota aquesta càrrega emocional que sentim uns i altres, la positiva, però també la negativa, també la negativa, en una crida a l’acció. No podem canviar el que va passar les hores prèvies a la DANA. Les 226 persones que ens han deixat no tornaran, però sí que podem fer que el dia després, que les setmanes després la situació canviï. Que aquesta reflexió serveixi, per tant, per canviar el futur. Gràcies. Gracias, presidente. Señorías, una vez más desde Junts queremos acompañar en el sentimiento a todas aquellas personas que han perdido a algún familiar en la tragedia de la DANA, a las personas que en muchos casos también lo han perdido todo. Esperemos que no hayan perdido la esperanza.”
“Hi va haver més de 800 morts o desapareguts i està clar que el que no volem és que tornin a estar aquestes poblacions en risc. Amb els experts en canvi climàtic vaticinant que el retorn d’aquests episodis serà cada -- 64 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de noviembre de 2024 cop més curt i les imatges de la DANA encara a la retina, a les nostres retines, és imperatiu prendre mesures per evitar situacions de risc. Per això li preguntem si el seu ministeri i el de Transports tenen previst modificar el pont del tren a Sant Adrià del Besòs. Des de Junts, demanem que es revisin els plans urbanístics, els models constructius, les actuacions a fer aigües amunt i aigües avall per evitar nous desastres.”
“Parlem del pont del ferrocarril sobre el Besòs a l’alçada de Sant Adrià. La seva baixa alçada és un perill perquè, en cas de fortes pluges, faria de barrera i podria ocasionar un desbordament del riu inundant la zona residencial i industrial fins a arribar a l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a la platja de Sant Adrià. No volem ser alarmistes, de cap manera, però estem avisats per la història. L’any 62 aquest efecte barrera el van provocar els enderrocs que hi havia sota l’anterior pont de la via del tren. La força de l’aigua es va emportar per davant un dels seus pilars i el desbordament va afectar dos barris de Sant Adrià. És cert, la pitjor part d’aquella riuada del Vallès Occidental se la van emportar Terrassa, Sabadell o Rubí.”
“D’altra banda, tots hauríem de fer una reflexió profunda sobre el model urbanístic que ha portat a que bona part de la construcció estigui en zones inundables als litorals marítims, però també a la ribera dels rius. A Catalunya ho sabem prou, a mar i a muntanya i mirem el cel. Un cel més amenaçador pel canvi climàtic. Per tant, urgeix analitzar quines actuacions s’han de fer per evitar els riscos de noves DANAs i amb quines inversions. El mateix secretari d’Estat, Hugo Morán, ha reconegut que la falta de pressupost ha impedit tirar endavant projectes dissenyats per minimitzar el risc d’inundació en els barrancs del Poio i de la Saleta. No hi va haver inversions ni amb el PSOE, però tampoc amb el PP. I si parlem de Catalunya, al Besòs hi ha una situació de risc que reclama intervenció i actuació des de fa molts anys.”
“Quan parlem de recursos també ens referim a les ajudes de la pagesia, també la de Catalunya, especialment la de Terres de l’Ebre, on torna a ploure sobre mullat, o la del Baix Llobregat, que ha perdut entre el 70 i el 100 % de la collita amb la segona DANA, la que vàrem patir el 4 de novembre. Gavà i Viladecans hi tenen moltes hectàrees afectades i no han pogut fer el drenatge a temps perquè els falta la maquinària necessària. Els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat denunciaven fa uns dies que només tenen un cargol d’Arquímedes, una infraestructura per evacuar l’aigua d’una zona a l’altra, mentre l’aeroport del Prat, per exemple, en té 18.”
“En aquesta cambra, només van votar-hi en contra Junts i la CUP. Si parlem de gestió, sempre és millorable, però l’eficàcia en la resposta de Protecció Civil passa per reforçar un model d’emergències del territori que no depengui del model del govern central, que per força arribarà tard. Els que sempre tenen a punt el dit per prémer el botó del 155 estan polint el relat de recentralització de les emergències, quan el que ens cal a Catalunya és poder actuar en les emergències i no només com un estat. Però per poder actuar amb eficàcia necessitem més recursos i recordin: sense bloquejar l’ajuda externa quan aquesta és necessària o per proximitat hi pot arribar abans.”
“És una manera ben destralera de desviar l’atenció del desastre de gestió del PP des del minut u, perquè el drama de la DANA no va començar el 29 d’octubre, sinó el dia que Mazón va fer-se el milhomes publicant a les xarxes socials que s’havia carregat la unitat d’emergències del govern sortint. Però aquesta vegada posar Catalunya en el titular no fa de cortina de fum. També perquè a Catalunya hem demostrat estar a l’alçada en altres situacions de crisi. Portem molts anys construint un model sòlid amb el nostre propi servei Meteocat, nascut a principis del segle XX en plena Mancomunitat. Un servei que hem defensat quan, a cop de reial decret, el govern socialista ha limitat les seves competències fent prevaldre l’AEMET gràcies a alguns que avui sospito que no podrien explicar el seu vot.”
“Ho explicava l’altre dia el meu company, el diputat Cervera: S’ha construït un autèntic corredor mediterrani de solidaritat, del qual ell en va ser part, per orgull nostre, anant a treure ajuda, —perdó— anant a treure aigua de les cases dels veïns valencians amb els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal. Hem conegut moltes accions solidàries nascudes espontàniament. Una empresa del Vallès va enviar de manera altruista 50 bombes per treure l’aigua de les cases l’endemà mateix de la DANA. I com aquesta tantes i tantes accions. Malauradament, el partit que lidera l’oposició aquí i que governa el País Valencià ens respon des de la catalanofòbia. Ho fa quan el senyor Feijóo vincula les ajudes a València amb el possible cost del finançament singular amb Catalunya, que, per cert, encara ningú no ha concretat.”
“-- 63 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de noviembre de 2024 Recordem que la devastació als municipis del barranc del Poio no va ser causada per la pluja, sinó pel desbordament del torrent, que va arribar a baixar amb la força de quatre ebres. L’alt cost en vides humanes és una sentència ferma. Els ciutadans han de saber amb prou temps el que se’ls ve a sobre per poder reaccionar, per poder posar-se fora de perill i cal investigar urgentment què va fallar en aquesta crisi humanitària. A Junts som molt conscients que ara l’Estat s’ha de bolcar en ajudar aquells que ho han perdut tot i ens hi sumem des de Catalunya, on també diem que som València com a poble germà.”
“Com a ministra de Transició Ecològica, vostè és la màxima responsable de l’AEMET, que avisava dels riscos, i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que informava de l’augment del cabal de rius i torrents. Sense deixar de respectar les competències autonòmiques en Protecció civil en situacions de risc com la viscuda, s’han d’emetre alertes ràpides i de proximitat, no només per SMS, sinó fent servir tots els mitjans disponibles, els públics i els privats, la ràdio i la televisió i les xarxes socials per avisar a la població, com passa, per exemple, a alguns dels estats dins d’Estats Units.”
“Un exemple, Catalunya, el juliol del 2021, el mateix ministeri de Marlaska va denegar tres cops als Bombers de la Generalitat de Catalunya la petició d’ajuda a França, perquè hidroavions francesos participessin en les tasques d’extinció de l’incendi del Parc Nacional de Cap de Creus, a Girona. El Ministeri de l’Interior va al·legar que hi havia un defecte de forma en la petició, un defecte de forma. El parc va cremar dos dies malgrat la dedicació i el sacrifici dels nostres equips de bombers, les ADFs i tots els voluntaris. Senyora ministra, vostè tenia sota la seva competència la protecció del patrimoni natural, de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. Quan Marlaska es refugia en un defecte de forma, vostè no hi té res a dir? Aquestes són les coses que s’han de canviar, que no poden tornar a passar.”
“També frega la irresponsabilitat qui rebutja l’ajuda que s’ofereix des d’altres comunitats autònomes o des d’altres estats. I en això tots dos governs en tenen culpa. Hem vist el PP acusar acusant Marlaska de no haver acceptat l’ajuda d’un munt de països, mentre Mazón enviava els bombers catalans cap a casa. I el mateix ministre Marlaska, responent que era el govern de València el que havia de demanar-li al govern espanyol que activés la petició d’ajuda davant la Unió Europea. L’un per l’altre, i els valencians sense rebre l’ajuda qualificada extraordinària quan més la necessitaven. I no és la primera vegada que alguns van de sobrats i decideixen rebutjar o no demanar ajuda de fora.”