Pilar Calvo Gómez
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovar-ho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional.”
“Desde la entrada en vigor de la ley de dependencia, la Ley 39/2006, hemos soportado su política de «yo invito y tú pagas». Ustedes desde Madrid amplían prestaciones; nosotros desde Cataluña las encajamos.”
“Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia.”
“I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d’Hisenda, ens venen amb l’enganyifa del nou model financer Estat-autonomies, a fer-nos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d’euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.”
“El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l’any.”
“En Junts no podíamos seguir aceptando que en Cataluña hubiera 80 000 personas en lista de espera para una prestación a la que tienen derecho y, como decíamos en el punto anterior, que el año pasado murieran 10 000 personas esperando dicha prestación.”
The complete record
Every one of 1,180 lines we hold for Pilar Calvo Gómez, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 24 of 24.
“En los países -- 73 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de diciembre de 2023 democráticos siempre se inicia una investigación parlamentaria para saber qué ha fallado y pedir responsabilidades políticas, y en paralelo se lleva adelante la causa judicial a la que se aportan las conclusiones parlamentarias para complementar. Como hizo Francia, donde no se cerraron las causas judiciales hasta tener las conclusiones de las respectivas comisiones parlamentarias de investigación por los atentados de Charlie Hebdo o del Bataclan. En otros países no tienen miedo a saber la verdad ni miedo a reconocer errores ni a repasar estos errores que pueden haber existido para corregirlos, porque eso salva vidas.”
“El excomisario Villarejo dijo en el caso Tándem a la Audiencia Nacional que ayudó al CNI —cito— a arreglar el entuerto del famoso atentado del imán de Ripoll, que al final fue un error grave del señor Sanz Roldán, que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Cataluña. ¿Qué información tenía el director del CNI? ¿Qué pasó con las comunicaciones entre los diferentes cuerpos de seguridad? ¿Por qué fallaron? Las comisiones de investigación en el Congreso sirven para investigar asuntos de interés público y esclarecer las sombras que hay en torno a los atentados del 17-A es de interés público.”
“También hubo negligencia de la Secretaría de Seguridad del Estado cuando no aplicó el Reglamento 99/2013, que desde 2014 obligaba a regular y controlar la venta de precursores de explosivos. No se aplicó este reglamento y los terroristas pudieron comprar gran cantidad de sustancias para preparar explosivos sin ningún tipo de control. ¿Y cómo se explica, además, el error de ciberseguridad que supone que se estuvieran haciendo muchas búsquedas en Internet para hacer bombas, para alquilar furgonetas, para comprar armas o localizar posibles objetivos? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Recordemos que en aquel objetivo estábamos en el nivel 4 sobre 5 —4 sobre 5— de alerta terrorista. Hay muchos más interrogantes, muchos.”
“Pero, señorías, si hay un hecho extremadamente sospechoso, es que el imán Es Satty era confidente del Centro Nacional de Inteligencia español, y miembros del CNI lo habrían visitado cuando Es Satty había estado encarcelado por tráfico de drogas. Cuando fue excarcelado, se dio una orden de expulsión contra él, la recurrió y sorprendentemente el abogado del Estado validó que siguiera residiendo en España. Es más, le dieron permiso de larga duración. ¿Cómo puede ser que el CNI, el principal organismo de seguridad del Estado, actuara con esta negligencia alrededor del instigador de los atentados, que era su colaborador? ¿Cómo es posible que Es Satty, un yihadista radical que había estado vinculado al atentado del 11-M de aquí, de Madrid, y a la operación Chacal pudiera preparar durante meses un atentado que tenía que ser de gran magnitud?”
“Se dijo que la explosión de Alcanar fue accidental, donde murieron dos terroristas y un tercero resultó gravemente herido, pero hay testimonios que vieron la furgoneta del imán Es Satty, el cerebro de la operación, huyendo después de la operación, un hecho que nunca, nunca se ha investigado. ¿Quién conducía esta furgoneta? ¿Quizá quien provocó la explosión? ¿Quizá el mismo imán Es Satty? Seis días después de la explosión, el juez Andreu dijo que el imán había muerto en Alcanar, sin ningún informe forense que lo avalara. De hecho, a fecha de hoy, no hay pruebas concluyentes para asegurar al cien por cien que Es Satty está muerto.”
“Hoy sí que está, y nos acompaña, Javier Martínez, su padre (dirigiéndose a la tribuna de invitados), que desde aquel 17 de agosto de 2017 ha convertido el dolor en lucha por la defensa de la verdad. Él, con la ayuda de sus abogados. De eso se trata, de defender este derecho a saber qué hay detrás de los atentados del 17 de agosto, unos atentados que fueron una salida a la desesperada de los terroristas. Un plan B improvisado después de que el día antes una explosión hiciera estallar su base de operaciones en Alcanar, donde la célula yihadista fabricaba una gran cantidad de explosivos para cometer un atentado mucho más mortal, presuntamente en la Sagrada Familia, en el Camp Nou o en la Torre Eiffel.”
“Su recorrido en zigzag en casi 500 metros dejó un rastro de muerte que no olvidaremos nunca. Trece personas murieron en el acto, una en el hospital y hubo otras dos muertes, pues el terrorista de Las Ramblas intento huir robando un vehículo y apuñaló mortalmente al conductor, y de madrugada en Cambrils otros miembros de la célula yihadista armados con navajas y un hacha atacaron a los peatones del paseo marítimo, y mataron a uno y causaron heridas a otros. En total, dieciséis muertos y más de 250 heridos, de más de treinta y cinco nacionalidades. La víctima mortal más pequeña fue Xavi, que solo tenía 3 añitos. Ahora tendría 9. Quizá a estas horas habría terminado los deberes y estaría jugando o haciendo extraescolares o algún deporte con otros niños de su edad, pero Xavi murió en Las Ramblas y hoy no está aquí.”
“Per tant, -- 72 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de diciembre de 2023 s’hauria d’haver obert la comissió d’investigació immediatament després dels atemptats i no sis anys més tard i gràcies —i ja ho hem dit en moltes ocasions darrerament— al fet que Junts ha entrat a l’equació. Les víctimes tenen dret a saber la veritat, també com a dret reconegut per Nacions Unides en diverses resolucions. I buscar la veritat no és responsabilitat ni ha d’anar a càrrec de les víctimes, sinó de l’Estat espanyol. Gracias, presidenta. El 17 de agosto de 2017, sobre las cinco de la tarde, un joven marroquí criado en Ripoll y enrolado en el Estado Islámico se metió en el paseo de Las Ramblas de Barcelona con una furgoneta con la intención de atropellar al máximo número de personas.”
“Als països democràtics sempre s’inicia una investigació parlamentària per saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques, i en paral·lel es tira endavant la causa judicial a la qual s’aporten les conclusions parlamentàries per complementar. Com va fer França, on no es van tancar les causes judicials fins tenir les conclusions de les respectives comissions parlamentàries d’investigació pels atemptats de Charlie Hebdo o de Bataclan. A altres països no hi ha por a saber la veritat, ni por a reconèixer errors, ni corregir-los, o sigui, ni por a repassar aquestes errades que hi poden haver existit per corregir-les, perquè això salva vides.”
“Recordem que en aquell moment estàvem en nivell 4 sobre 5 —4 sobre 5— d’alerta terrorista. Hi ha molts més interrogants, molts. L’excomissari Villarejo va dir en el Cas Tándem a l’Audiència Nacional que va ajudar el CNI, cito, a arreglar el entuerto del famoso atentado del imán de Ripoll, que al final fue un error grave del señor Sanz Roldán, que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Cataluña. Quina informació tenia el director del CNI? Què va passar amb les comunicacions entre els diferents cossos de seguretat? Per què van fallar? Les comissions d’investigació al Congrés serveixen per investigar assumptes d’interès públic, esclarir les ombres que hi ha a l’entorn dels atemptats del 17-A és d’interès públic.”
“Com és possible que Es-Satty, un gihadista radical que havia estat vinculat a l’atemptat de l’11-M d’aquí, de Madrid, i a l’Operació Chacal, pogués preparar durant mesos un atemptat que havia de ser de gran magnitud? També hi va haver negligència de la Secretaria de Seguretat de l’Estat quan no va aplicar el Reglament 98/2013 que des del 2014 obligava a controlar i regular la venda de precursors d’explosius. No es va aplicar aquest reglament. Els terroristes van poder comprar gran quantitat de substàncies per preparar explosius sense cap tipus de control. I com s’explica, a més, l’error de ciberseguretat que suposa que estiguessin fent un munt de recerques a internet per saber com preparar una bomba, llogar furgonetes, comprar armes blanques o localitzar possibles objectius?”
“Sis dies després de l’explosió, el jutge Andreu va dir que l’imam havia mort a Alcanar sense cap informe forense que ho avalés. De fet, a data d’avui no hi ha proves concloents per assegurar al cent per cent que Es-Satty és mort. Però senyories, si hi ha un fet extremadament sospitós és que l’imam Es-Satty era confident del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol. Membres del CNI l’havien visitat quan Es-Satty va estar empresonat per tràfic de drogues. Quan va ser excarcerat, va fer front a una ordre d’expulsió, la va recórrer i, sorprenentment, l’advocat de l’Estat va validar que seguís residint a Espanya. És més, li van donar permís de llarga durada. Com pot ser que el CNI, el principal organisme de seguretat de l’Estat, actués amb aquesta negligència al voltant de l’instigador dels atemptats que era el seu col·laborador?”
“Uns atemptats que van ser una sortida a la desesperada dels terroristes, un pla B improvisat després que el dia abans una explosió fes volar pels aires la seva base d’operacions a Alcanar, on la cèl·lula gihadista fabricava una gran quantitat d’explosius per cometre un atemptat molt més mortal, presumptament a la Sagrada Família, o al Camp Nou, o a la Torre Eiffel. Es va dir que l’explosió d’Alcanar va ser accidental, hi van morir dos terroristes i un tercer va resultar greument ferit. Però hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l’imam Es-Satty, el cervell de l’operació, fugir d’Alcanar just després de l’explosió, un fet que mai, mai, s’ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta? Potser qui va provocar l’explosió? Potser el mateix imam Es-Satty?”
“La víctima mortal més petita va ser el Xavi. Només tenia tres anyets. Ara en tindria nou. Potser a aquestes hores hauria acabat els deures i estaria jugant, fent extraescolars, fent algun esport amb altres nens de la seva edat. Però el Xavi va morir a les Rambles. I no hi és. Avui sí que hi és, ens acompanya, Javier Martínez, el seu pare, que des d’aquell 17 d’agost del 2017 ha convertit el dolor en lluita per la defensa de la veritat. Ell, amb l’ajuda dels seus advocats. D’això es tracta, de defensar aquest dret, de saber què hi ha al darrere dels atemptats del 17 d’agost.”
“Gràcies, presidenta. El 17 d’agost de 2017, sobre les cinc de la tarda, un jove marroquí criat a Ripoll i enrolat a l’Estat Islàmic va endinsar-se amb una furgoneta al passeig de les Rambles de Barcelona amb la intenció d’atropellar al màxim nombre de persones. El seu recorregut en zig-zag al llarg de gairebé cinc-cents metres va deixar un rastre de mort que no oblidarem mai. 13 persones van morir a l’acte, una a l’hospital, i hi va haver altres dues morts. El terrorista de les Rambles va intentar fugir robant un vehicle i en va apunyalar mortalment el conductor. I de matinada, a Cambrils, altres membres de la cèl·lula gihadista, armats amb ganivets i una destral, van atacar els vianants del passeig marítim matant-ne i causant ferides als altres. En total, 16 morts i més de 250 ferits de més de 35 nacionalitats.”
“Advertía la lingüista Carme Junyent que el catalán estaba en emergencia lingüística y que son los hablantes ―y la cito― aquellos que deben salvar la lengua, pero no tan solo los hablantes de la lengua amenazada, porque también necesitamos la solidaridad de los hablantes de las lenguas dominantes. Apelamos hoy aquí a todos los hablantes. Como decía al principio, la última vez que intenté dar todo mi discurso en catalán en esta Cámara, acabé expulsada. Gracias, presidenta. Ocurra lo que ocurra en el futuro, hoy estamos haciendo historia.”
“Así que no nos engañemos: tan solo la independencia garantiza la supervivencia de nuestra lengua y nuestra nación; repito, tan solo la independencia garantiza la supervivencia de nuestra lengua y de nuestra nación; una nación formada en más de un 70 % por ciudadanos con orígenes de fuera de Cataluña. Yo misma no tengo ni un solo apellido catalán y mi lengua materna fue el castellano, pero la de mi hijo es el catalán, porque queremos un futuro en catalán, y lo digo sin renegar de mis orígenes, sin animadversión alguna hacia cualquier otra lengua, pero teniendo claro que quiero vivir en una Cataluña libre, donde se luche contra las desigualdades y no contra las diferencias, donde no haya ciudadanos de primera y ciudadanos de segunda, ni hablantes de primera y hablantes de segunda.”
“Mi generación no tuvo inmersión lingüística en catalán en la escuela, y si, como en mi caso, eras hija de inmigrantes, estabas obligada a vivir casi al cien por cien en castellano. Muchas personas sienten vergüenza de no saber escribirlo o de cometer errores cuando lo hablan. Aquí y ahora les decimos que lo hagan, que lo escriban, que lo hablen, porque los que tendrían que sentir vergüenza son aquellos que nos robaron el catalán durante décadas. Yo tuve la suerte de poder aprenderlo en Viladrau, un pequeño pueblo del Montseny, cuando iba a casa de mi tío Santiago, y allí también aprendí que la lengua es el pilar de la nación catalana. Esto, los nostálgicos de la uniformidad colonialista bien lo saben.”
“Es un hito histórico, pero los catalanes mejor que nadie sabemos cómo las gasta el Reino de España. El mismo PSC que hoy se enfrenta al PP no tuvo ningún escrúpulo a la hora de pactar precisamente con el PP para expulsar a Junts del Ayuntamiento de Barcelona, cuando fue Xavier Trias quien ganó la Alcaldía de Barcelona. Así que tengamos claro que lo que sucede hoy no es por convicción, sino por necesidad, y porque muchos -- 19 of 26 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de septiembre de 2023 no pueden resistir esa atracción fatal que sienten por los tiempos del blanco y negro, los tiempos en los que en Cataluña no podíamos escuchar la radio ni ver la televisión en catalán.”
“Aprovechamos para mostrar todo nuestro apoyo a los alcaldes catalanes de Elna, Portvendres, Tarerac y Sant Andreu, por su defensa del derecho a llevar a cabo sus plenos en catalán. Mientras vemos que aquí hay quien pierde el euskera en veinticuatro horas, reivindicamos la normalidad, como la que existe en las Naciones Unidas, donde mañana, en la Asamblea, se hablará en catalán, donde hace treinta años que se habla en catalán desde aquel primer discurso del jefe de Estado de Andorra, Òscar Ribas Reig, en 1993. Decía Ribas: Tenemos muy claro que para hacer cosas y comunicarlas hay que ser cosmopolitas y políglotas, pero también que para ser, uno debe profundizar en sus propias raíces, y las nuestras son las de la cultura catalana. No somos ingenuos ni vamos a caer en la complacencia de lo que ya se ha logrado.”
“Votaremos a favor de la enmienda del PNV para garantizar el valor jurídico de las versiones que se publiquen en lenguas cooficiales. Y votaremos a favor de la reforma porque, después de casi cuarenta y cinco años de negación del derecho a expresarnos libremente en catalán, ya era el momento de poner negro sobre blanco este derecho preexistente: que las lenguas propias de los ciudadanos que representamos deben estar presentes en pie de igualdad en la casa de la palabra, de las palabras. Porque cuando desde Junts defendemos el catalán lo hacemos pensando en los más de 10 millones de hablantes que tiene la lengua, amando a todos y cada uno de sus acentos y sus variantes, desde Salses a Guardamar, desde Cataluña hasta el Alghero, pasando por Valencia, Baleares y Pitiusas, la Franja, Andorra o la Cataluña norte.”
“Los mismos que nos discriminaban y ninguneaban lingüísticamente se han erigido ahora en defensores de las lenguas cooficiales, aquí y en la Unión Europea; han tardado cinco años en hacerlo. Como han señalado algunos, es más que evidente que faltaba Junts en la ecuación. Insistimos, se podía y se puede utilizar el catalán en esta Cámara sin reformar el Reglamento, y lo decimos desde nuestra posición independiente, externa a los bloques que promueven o atacan la reforma, pero clave, determinante a la hora de garantizar la no discriminación del catalán. Como saben ustedes, Junts forzó una modificación de la proposición inicial justamente para que desde el primer momento se tratara el catalán en igualdad de condiciones.”
“Com deia al principi, la darrera vegada que vaig intentar fer tot el discurs en català en aquesta cambra vaig acabar expulsada. Gràcies, presidenta. Passi el que passi en un futur, avui fem història. La última vez que hablé en catalán en esta Cámara me llamaron al orden, me retiraron la palabra y me expulsaron. De nada sirvió recordarle a la presidenta Meritxell Batet que ningún artículo del Reglamento prohibía el uso del catalán, y me entendió perfectamente, porque ella también es catalanohablante. Pero en aquel momento no había voluntad política de respetar nuestros derechos lingüísticos. Todo lo contrario, me repitió hasta tres veces que utilizara su lengua común.”
“Jo mateixa no tinc ni un cognom català, i la meva llengua materna va ser el castellà, però la del meu fill és el català perquè volem un futur en català. I ho dic sense renegar dels meus orígens, sense animadversió cap a qualsevol altra llengua, però tenint clar que vull viure en una Catalunya lliure on es lluiti contra les desigualtats i no contra les diferències, on no hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona, ni parlants de primera i parlants de segona. Advertia la lingüista Carme Junyent que el català està en emergència lingüística i que són els parlants —i la cito— els que han de salvar la llengua. Però no només els parlants de la llengua amenaçada, perquè també necessitem la solidaritat dels parlants de les llengües dominants. Apel·lem avui aquí a tots els parlants.”
“Aquí i ara els diem que ho facin, que l’escriguin, que el parlin, perquè els que haurien de sentir vergonya són els que ens van robar el català durant dècades. Jo vaig tenir la sort de poder-lo aprendre a Viladrau, un petit poble del Montseny, quan anava a casa del tiet Santiago. Allà també vaig aprendre que la llengua és el pilar de la nació catalana. Això, els nostàlgics de la uniformitat colonialista ho saben prou. Així que, no ens enganyem, només la independència garanteix la supervivència de la nostra llengua i de la nostra nació. Ho repeteixo, només la independència garanteix la supervivència de la nostra llengua i de la nostra nació. Una nació formada més d’un 70 % per ciutadans amb origen de fora de Catalunya.”
“El mateix PSC que avui s’enfronta al PP no va tenir cap escrúpol a l’hora de pactar justament amb el PP per fer fora Junts de l’Ajuntament de Barcelona, quan va ser Xavier Trias qui va guanyar l’alcaldia de Barcelona. Així que tinguem clar que el que passa avui no és per convicció, sinó per necessitat i perquè molts no poden resistir -- 18 of 26 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de septiembre de 2023 aquesta atracció fatal que senten pels temps del blanc i negre, els temps en què a Catalunya no podíem escoltar la ràdio o veure tele en català. La meva generació no va tenir immersió lingüística en català a l’escola i si, com en el meu cas, eres filla d’immigrants, estaves obligat a viure gairebé al cent per cent en castellà. Moltes persones senten vergonya de no saber-lo escriure o de fer errades quan el parlen.”
“Mentre veiem com aquí hi ha qui perd l’euskera en vint-i-quatre hores, reivindiquem la normalitat. Com la que hi ha a Nacions Unides, on demà es parlarà a l’assemblea en català, on fa trenta anys que es parla en català des d’aquell primer discurs del cap d’Estat d’Andorra, Òscar Ribas i Reig, el 1993. Deia Ribas: «Tenim ben clar que per fer coses i comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també per ser cal aprofundir en les pròpies arrels, i les nostres són les de la cultura catalana.» No som ingenus ni caurem en la complaença del que s’ha aconseguit. És una fita històrica, però els catalans millor que ningú sabem el pa que s’hi dona, al Regne d’Espanya.”
“I votarem a favor de la reforma perquè després de gairebé quaranta-cinc anys de negació a expressar-nos lliurement en català, ja tocava posar negre sobre blanc aquest dret preexistent, que les llengües pròpies dels ciutadans que representem han de ser presents en igualtat a la casa de la paraula, de les paraules. Perquè quan des de Junts defensem el català ho fem pensant en els més de deu milions de parlants que té la llengua, estimant tots i cadascun dels seus accents i de les seves variants, des de Salses a Guardamar, des de Catalunya fins a l’Alguer, passant per València, Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra o la Catalunya Nord. Aprofitem per mostrar tot el nostre suport als alcaldes catalans d’Elna, PortVendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per la seva defensa del dret a fer els plens en català.”
“Hi insistim, es podia i es pot fer servir el català en aquesta cambra sense reformar el reglament. I ho diem des de la nostra posició independent externa als blocs que promouen o ataquen la reforma, però clau, determinant, a l’hora de garantir la no discriminació del català. Com saben, Junts va forçar una modificació de la proposició inicial justament perquè des del primer moment es tractés el català en igualtat de condicions. Votarem a favor de l’esmena del PNB per garantir el valor jurídic de les versions que es publiquin en llengües cooficials.”
“La darrera vegada que vaig parlar en català en aquesta cambra em van cridar a l’ordre, em van retirar la paraula i em van expulsar. No va servir de res recordar-li a la presidenta Meritxell Batet que cap article del reglament prohibia l’ús del català, i em va entendre perfectament perquè ella també és catalanoparlant. Però en aquell moment no hi havia voluntat política de respectar els nostres drets lingüístics, ans al contrari, em va repetir fins a tres vegades que fes servir la seva llengua comú. Els mateixos que ens discriminaven i menystenien lingüísticament s’han erigit ara en defensors de les llengües cooficials aquí i a la Unió Europea. Han trigat cinc anys a fer-ho. Com han assenyalat alguns, és més que evident que faltava Junts a l’equació.”