Àgueda Micó Micó
Grupo Parlamentario Mixto · Spain
“Gràcies, presidenta. Senyor ministre, ja li ho vaig explicar la setmana passada. No donarem suport mentre que no vinguin objectius de dèficit asimètric. Per tant, no vaig a tornar a explicar-ho perquè vull aprofitar el temps per a parlar d’una cosa més important que va passar ahir a València. I vull fer també abans un poc d’història.”
“I si no aprofiten aquesta oportunitat en companyia -- 124 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 nostra per a aprofitar aquesta llei i acabar amb ixe deute il·legítim per infrafinançament, estaran cometent un greu error i aniran en contra de tot el que sempre han dit i han fet en el País Valencià.”
“Amb l’aprovació d’aquesta llei aconseguim avui la creació d’una passarel·la que permetrà traslladar els drets econòmics acumulats a les mutualitats cap al RETA. I açò està bé.”
“Centres de salut amb menys horaris, professionals sense substituts, llistes d’espera disparades i milers de persones esperant un cribratge o una prova diagnòstica que no arriba. Perquè és que també han decidit el Partit Popular retallar en prevenció.”
“Per això considerem que l’aprovació d’aquesta llei no hauria de ser un punt i final. Hauria de ser un punt i seguit perquè les institucions continuen tenint un deute pendent amb totes aquelles i aquells professionals que ja no poden acollir-se a la passarel·la i que mereixen una resposta justa.”
“Gràcies, president. Els cribratges són fonamentals perquè permeten detectar una malaltia abans que sigui massa tard. Però hi ha un altre tipus de cribratge que és igual d’important i és detectar a temps aquelles persones que aspiren a governar per posar la sanitat pública de genolls.”
The complete record
Every one of 1,212 lines we hold for Àgueda Micó Micó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 16 of 25.
“Però és veritat que les paraules no servixen de res si al mateix temps es manté, per exemple, l’ampliació del port de València. I això, senyories del Partit Socialista, és pura incoherència. No podem parlar de l’Agenda 2030 amb una mà i amb l’altra, autoritzar l’ampliació del port de València, que és una agressió ambiental, social i econòmica per al nostre país. No és sostenible prometre objectius verds de les Nacions Unides i, al mateix temps, destruir hàbitats naturals i comprometre la salut de les nostres aigües, hipotecar l’Albufera, que és un ecosistema únic, posant en risc la nostra pesca artesanal o els llocs de treball locals en nom de les grans multinacionals.”
“Gràcies, presidenta. Pónganse sus gorritos de papel de plata porque hoy toca hablar de la Agenda 2030. Sí, ese plan secreto de las élites multinacionales que nos quieren implantar chips, que quieren acabar con los agricultores o que nos quieren dejar sin poder comer carne, porque esto es lo que me dice mi cuñado cuando me escribe en wasap, bueno, mi cuñado no, porque afortunadamente mis cuñados no son de VOX, pero cualquier otro cuñado de VOX diría esto mismo. Però en realitat, què és? Què és l’Agenda 2030? És un full de ruta compartit per la justícia social, la sostenibilitat i la igualtat. No és un document qualsevol. És un compromís global que el que busca és que ningú es quedi enrere, que la nostra societat avanci d’una forma equilibrada i que el planeta pugui continuar sent sostenible i habitable per als nostres fills i filles.”
“Quieren arrinconarla porque lo que quieren es abrir las puertas a los intereses privados de sus amigos. -- 57 of 93 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de septiembre de 2025 Señorías del Partido Popular, ustedes no tienen ―y no pueden tenerla― legitimidad para hablar de educación pública porque ustedes son el principal enemigo de la educación pública. Cada niña y cada niño valenciano que hoy ha empezado el curso en un barracón, que no tiene infraestructura, que no tiene recursos y que no tiene material es un recordatorio vivo de su incompetencia y de su menosprecio hacia la educación pública de calidad y en valenciano. Y su modelo es claro: tijeras para la escuela pública y ayudas para sus amigos. Por eso se lo decimos bien claro: son un peligro para la educación pública y para el futuro de nuestro país.”
“Hay seiscientos niños y niñas que no pueden ir a clase por culpa de ustedes. Han fracasado en la gestión básica, en garantizar un inicio del curso digno para ellos y para ellas, pero, claro, para lo que sí hay dinero es para las mariscadoras que se hace el consejero Rovira. Para eso sí que hay dinero. Barracones para el alumnado, pero mariscadoras para el consejero. Eso es el Partido Popular: lujo para ustedes y precariedad para la gente normal. Y luego tienen el morro de anunciar, como si fuera la cosa más extraordinaria del mundo, un supuesto plan de choque para el inicio de curso. ¿Qué plan de choque, si lo único que hacen ustedes es chocar la educación pública para que no tenga recursos? Lo que quieren es reventarla y lo que ustedes hacen es intentar hacer inviable una escuela pública.”
“Y también su negligencia llega a la educación, porque abandonaron los recursos directivos en medio de la emergencia de la dana. Permitieron que entraran trabajadores en las escuelas cuando había peligro de que se derrumbara. ¿Y cuál es el resultado? Que hay un trabajador que perdió la vida en una escuela de Massanassa. Señorías, la incompetencia del Partido Popular no es teórica, tiene consecuencias reales, tiene nombres y apellidos. Ayer mismo, señor Clavell, tres mil estudiantes valencianos empezaron el curso en barracones y hay muchos alumnos afectados por la dana que aún no saben cuándo lo empezarán. ¿Y usted tiene el morro de decirnos a nosotros que si hacemos inversiones o no las hacemos cuando usted en la Comunidad Valenciana tiene la competencia de educación y no tienen preparado el inicio del curso escolar?”
“Porque, además, hablamos aquí de un profesorado, el valenciano, que es el peor pagado de todo el Estado; un profesorado que ustedes menosprecian, que ustedes insultan y a los que ustedes quieren convertir en culpables del desastre que ustedes mismos han provocado. El consejero Rovira ha eliminado un 67 % de refuerzos en los institutos y un 18 % en las escuelas y después el consejero tiene la cara de decir que el profesorado valenciano no trabaja. Eso dice el consejero y el profesorado se deja la piel. Cada día se la dejó. Estuvo al lado del alumnado cuando estábamos en pandemia; estuvieron limpiando las escuelas en medio de la dana; y ahora están ayudando y trabajando en condiciones imposibles por culpa del consejero Rovira y de su Gobierno.”
“¿Esa es su coherencia? Predican así aquí en Madrid mientras recortan en el país valenciano. Sí, señorías del Partido Popular, 1135 personas menos en las clases, y esto no son solo cifras, son clases masificadas, son alumnos que no reciben la atención que necesitan y son maestros y profesores cargados con más trabajo y con menos apoyo. Esa es su política educativa: más tijeras y menos recursos. ¡Y aún tienen el morro de decir que ustedes defienden la educación pública! Señorías, defender la educación pública no es ponerla en los carteles, es invertir en los presupuestos para que esa educación siga siendo factible.”
“Cada xiquet i xiqueta valenciana que enguany ha començat el curs en un barracó, que no tenen infraestructures, que no tenen recursos i que no tenen materials, són un recordatori viu de la seua incompetència i del seu menyspreu cap a l’educació pública de qualitat i en valencià. I el seu model, és clar: tisores per a l’escola pública i catifes roges per als seus amiguets. Eixe és el Partit Popular que estem patint i per això els diem ben clar que són un perill per a l’educació pública i per al futur del nostre país. Gracias, presidenta. Señor Clavell, señorías del PP, se llenan la boca aquí en el Congreso hablando de reforzar la educación pública, pero en el país valenciano, en el suyo y en el mío, han recortado 1135 docentes en un solo curso, un 67 % menos de refuerzo en los institutos y un 18 % menos en las escuelas.”
“Eixa és la foto real del Partit Popular: institucions al servei del luxe propi i precarietat per a la gent normal. I després tenen la barra d’anunciar, com si fora la cosa més extraordinària del món, un suposat pla de xoc per a l’inici de curs. Quin pla de xoc? Si l’únic que fan vostès és xocar l’educació pública per a que no tinga recursos, el que volen és rebentar-la i el que vostés fan és intentar fer inviable una escola pública. Volen arraconar-la, perquè el que volen és obrir les portes de bat a bat als interessos privats dels seus amiguets. Senyories del Partit Popular, vostés no tenen, no poden, no tenen legitimitat per a parlar de l’educació pública, perquè vostès són el principal enemic de l’educació pública.”
“I ahir mateix, senyor Clavell, 3000 estudiants valencians van començar el curs en barracons i 600 xiquets i xiquetes afectats per la dana encara no saben quan van a començar el curs ¿i vosté té el -- 56 of 93 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de septiembre de 2025 morro de dir-nos a nosaltres, que si fem immersió, si no fem, quan vostés tenen la Generalitat Valenciana, tenen la competència d’educació i no tenen preparat el curs escolar, l’inici de curs escolar? N’hi han 600 xiquets i xiquetes que no poden anar a classe per culpa de vostès. Han fracassat en la gestió bàsica, en garantir un inici de curs digne per a ells i per a elles. Però clar, per al que sí que hi ha diners és per a les mariscades que fa el conseller Rovira. Per això sí que tenen diners. Barracons per a l’alumnat, però mariscades per al conseller.”
“Això ho diu el conseller i el professorat es dixa la pell cada dia, se la va dixar i va estar al costat de l’alumnat quan estàvem en pandèmia, va estar traient la fang de les escoles quan estàvem en la dana i ara estan fent classes, molts d’ells en condicions impossibles, per culpa del conseller Rovira i del govern del PP. I la seua negligència també arriba a l’educació, perquè van abandonar els equips directius i docents en la seua sort enmig de l’emergència de la dana. Van permetre que entraren treballadors a les escoles quan hi havia perill d’enderrocament. I quin va ser el resultat? El resultat és que hi ha un treballador que va perdre la vida en una escola de Massanassa. Senyories, la incompetència del Partit Popular no és teòrica, té conseqüències reals, té noms i cognoms.”
“I encara tenen la barra de dir que vostés defensen l’educació pública. Senyories, defensar l’educació pública no és posar-la als cartells, és invertir en els pressupostos per a què eixa educació siga factible. Perquè, a més a més, i parlem d’un professorat, el valencià, que és el pitjor pagat de tot l’Estat, un professorat que vostés menyspreen, que vostés insulten i que vostés volen convertir en culpable del desastre que vostés mateixos han provocat. El conseller Rovira ha eliminat un 67 % dels reforços als instituts i un 18 % a les escoles. I després el conseller té la cara forrada de vaqueta de dir que és que el professorat valencià no treballa.”
“Gràcies, presidenta. Senyor Clavell, senyories del PP, s’omplen la boca ací al Congrés parlant de reforçar l’educació pública, però al País Valencià —al seu i al meu— han retallat 1135 docents en un sol curs, un 67 % menys de reforç als instituts i un 18 % menys a les escoles. Eixa és la seua coherència? Prediquen ací en Madrid mentre que retallen al País Valencià. I sí, senyories del Partit Popular, 1135 persones menys a les aules. I això no són sols números, són… Sí, senyories del Partit Popular, 1135 persones menys a les aules. I això no són sols números. Són classes massificades. Són alumnes que no reben l’atenció, que necessiten i són mestres i professors carregats amb més feina i amb menys suport. I eixa és la seua política educativa: més tisores i menys recursos.”
“Por ello, hoy apoyaremos este real decreto ley, porque es un paso hacia adelante. Enhorabuena, vicepresidenta, por su trabajo y su esfuerzo.”
“No podemos tolerar que las familias se vean obligadas a elegir entre cuidar de su hijo o su hija o llegar a final de mes. Por ello, este derecho no puede ir solo, tiene que ir acompañado con servicios públicos que dan un apoyo real a este real decreto ley, como tienen que ser más escuelas y guarderías gratuitas, una red de cuidados y una mirada inclusiva también para la realidad rural; medidas que tienen que reconocer la diversidad de las familias, también de las monomarentales, que frecuentemente -- 38 of 93 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de septiembre de 2025 quedan al margen, y también de las familias reconstituidas y de las migrantes, que tienen que tener permisos adaptados a su realidad, porque la crianza no es de talla única. Señorías, hablamos de infancia, de derechos y de dignidades, no de beneficios empresariales.”
“Esto también incluye la paternidad, porque no hay igualdad sin compartir cuidados, porque el permiso de paternidad es reconocer que la crianza compartida es un paso hacia una sociedad más justa e igualitaria. Este real decreto ley que hoy aprobamos es el derecho a crecer en igualdad, afecto y acompañamiento. Tenemos que dejar de entender que es una cuestión solo laboral, porque también incluye la infancia, el bienestar y la justicia social. Y cuando hablamos de conciliación, no hablamos de comodidad adulta, hablamos de un derecho fundamental para las criaturas, como bien ha dicho la vicepresidenta, y se debe garantizar sin depender ni de la productividad ni del sueldo de los padres y de las madres. No tiene que ser negociable que un niño o una niña pueda pasar los primeros meses de su vida con sus cuidadores, con sus progenitores.”
“Mesures que han de reconèixer la diversitat de les famílies, com també les monomarentals, que freqüentment queden al marge, també les famílies reconstituïdes, les migrants que han de tindre permisos adaptats a la seua realitat perquè la criança no és de talla única. Senyories, parlem d’infància, de drets i de dignitat, no de beneficis empresarials. Per això, hui donarem suport a este Reial decret llei perquè és un pas endavant. Enhorabona, vicepresidenta, per la seua feina i pel seu esforç. Gracias, presidenta. Parir no es ni puede ser sinónimo de cargar con toda la vida familiar. Lo tenemos que decir bien claro: los permisos no son un derecho de los progenitores, sino que tienen que ser un derecho para las criaturas.”
“I s’ha de garantir sense dependre ni de la productivitat ni del salari dels pares i de les mares. No ha de ser negociable que un xiquet o una xiqueta puga passar els primers mesos de la seua vida amb els seus cuidadors, amb els seus progenitors. No podem tolerar que les famílies es vegin obligades a triar entre cuidar del seu fill o filla o arribar a final de mes. Per això, aquest dret no pot anar sol, ha d’anar acompanyat amb serveis públics que donin un suport real a este real decret llei, com han de ser més escoles i escoletes públiques i gratuïtes, una xarxa de cures i una mirada inclusiva també per a la realitat rural.”
“Gràcies, presidenta. Parir no és ni pot ser sinònim de carregar amb tota la vida familiar. I ho hem de dir ben clar: els permisos no són un dret dels progenitors, sinó que han de ser i són un dret per a les criatures. I això també inclou la paternitat, perquè no hi ha igualtat sense compartir cures, perquè el permís de paternitat és reconèixer que la criança compartida és un pas cap a una societat més justa i igualitària. Este reial decret llei que avui aprovem és el dret a créixer en igualtat, en afecte i en acompanyament. Hem de deixar d’entendre que és una qüestió només laboral, perquè és també d’infància, de benestar i de justícia social. I quan parlem de conciliació, no parlem de comoditat adulta. Parlem d’un dret fonamental per a les criatures, com molt bé ha dit la vicepresidenta.”
“Votarem a favor i treballarem per a continuar millorant junts tota aquesta qüestió. Votaremos a favor y trabajaremos para seguir mejorando juntos toda esta cuestión. Gracias.”
“Aquí se facilita el suministro de baterías y de generaciones a gran escala, pero, igual que con el autoconsumo, hace falta que el Gobierno vaya más allá y facilite y subvencione baterías para particulares y pequeñas empresas, porque así podrán verse beneficiados y en episodios como la crisis que acabamos de sufrir con el apagón se podría aprovechar la energía acumulada —acabo, señor presidente—. Además, es una medida necesaria para bajar el coste de la luz y fomentar un modelo que sea más democrático, más sostenible y más justo.”
“Tenemos que aprovechar las oportunidades para fomentar otro tipo de instalaciones renovables y ayudemos a democratizar y poner en manos de pequeñas y medianas empresas y administraciones públicas más renovables; más renovables, sí, y más democráticas, también. Segundo, la regulación de la expropiación es un punto delicado, también lo ha dicho usted. Hay que dar garantías para que la expropiación sea el último recurso, y siempre en casos muy excepcionales. No puede existir barra libre, tiene que haber garantías, controles y que la expropiación siempre sea un recurso justificado en proyectos concretos, con transparencia y respeto, para no hacer un desarrollo energético que resulte injusto. Y, en tercer lugar, uno de los grandes desagravios es el almacenamiento.”
“Aquest decret agilitza els tràmits per a les instal·lacions de bateries i hibridacions de gran escala. Però igual que l’autoconsum, cal que el govern vaja més enllà i facilite i subvencione bateries per a particulars i empreses, perquè també així elles van a poder veure’s beneficiats. I en episodis com la crisi que hem acabat de patir de l’apagada, es puga aprofitar l’energia acumulada. Acabe president. A més, és una mesura necessària per a abaixar el cost de la llum i per a fomentar un model que siga més democràtic, més sostenible, acabe de seguida, i més just. ¡Qué poco les gusta que hablemos las personas que no les representamos!”
“Què poc els agrada que parlem les persones que no els representen. Bé, hem d’aprofitar les oportunitats per a fomentar altra forma d’instal·lacions renovables i que ajudin a democratitzar, a posar en mans de xicotetes i mitjanes empreses, ciutadania i administracions públiques més generació renovable. Més renovables sí, més democràtiques també. Segon: la regulació de l’expropiació és un punt delicat. Vostè també ho ha dit. Cal donar garanties per a què l’expropiació siga l’últim recurs i sempre en casos molt excepcionals. No pot existir una barra lliure, calen garanties, controls i que l’expropiació siga sempre un recurs justificat a projectes concrets, amb transparència i respecte per a no fer un desenvolupament energètic injust. I tercer, un dels grans desafiaments és l’emmagatzematge.”
“En primer lugar, yo quería hablarle del fomento del autoconsumo, que es clave para que haya una transición energética y para que la ciudadanía que quiere participar en la generación de energía pueda hacerlo, ya que este decreto amplía el radio para compartir el autoconsumo y también regula el gestor colectivo. (Rumores). Tenemos que aprovechar las oportunidades para fomentar…”
“Gràcies, president. Vicepresidenta, este Reial decret avança en qüestions de transparència i de control i és un bon punt de partida. Però també hi ha deficiències en el sector que no podem ignorar. En primer lloc, jo voldria parlar-li del foment de l’autoconsum, que és clau per a que hi hagi una transició energètica i per a que una ciutadania que vol participar activament en la generació d’energia. Aquest decret amplia el radi. Per compartir l’autoconsum i regula el gestor col·lectiu. Hem d’aprofitar les oportunitats per a fomentar... Gracias, presidente. Vicepresidenta, este real decreto avanza en cuestiones de transparencia y control y es un buen punto de partida, pero también hay deficiencias en el sector que no podemos ignorar.”
“Reformen ya el sistema que nos discrimina y, mientras tanto, activen fondos específicos para situarnos en la media del resto de comunidades autónomas, como el Fondo Transitorio de Nivelación, que no lo dicen solo los expertos, sino que también lo han firmado en el acuerdo de investidura, porque los valencianos y las valencianas no somos menos que nadie Cumplan, señoras y señores socialistas, con las reglas del juego, porque mientras ustedes no lo hagan nosotros no vamos a dar apoyo a este real decreto ley. (Aplausos).”
“A los valencianos y valencianas 1700 millones de euros nos vendrían muy bien, es mucho dinero. Pero, muy al contrario, tenemos el Fondo de Suficiencia Global, que sí que afecta a las entregas a cuenta y a nosotros aquí se nos restan 2087 millones de euros. A pesar de que los valencianos y las valencianas estamos infrafinanciados en un sistema que está caduco desde hace once años, el Fondo de Suficiencia Global nos castiga con más de 1000 millones de euros. Somos de los pocos territorios que llegamos con saldo negativo y los que pagamos el precio más alto; las valencianas y los valencianos siempre al final.”
“Lo digo también porque cuando se llenan la boca de progresismo, parece que el pueblo valenciano no entra dentro de esa definición del concepto. No han entendido ustedes que esto no es solo una cuestión técnica, también es una cuestión de justicia social, y este real decreto ley nos vuelve a castigar sin ninguna vergüenza. La propuesta de este real decreto ley es que cada valenciano y cada valenciana reciba 601 euros menos que la media estatal, 3197 millones de euros que nos dejan de nuevo sin oportunidades para garantizar sanidad pública de calidad, educación digna, políticas sociales efectivas y otras en un contexto de posdana en el que nos hallamos ahora. ¿Por qué no se incluye en las entregas a cuenta que nos proponen hoy los fondos de convergencia? ¿Por qué tenemos que esperar al año 2027 para recibirlos?”
“El fons transitori d’anivellament, que no només diuen els experts, sinó que també tenen signat en l’acord d’investidura, perquè és que les valencianes i els valencians no som menys que ningú. Complisquen senyories del Partit Socialista, amb les regles del joc. Mentre que vosaltres no ho feu, nosaltres no donarem suport a este Reial decret llei. Gracias, presidenta. Señora ministra, señorías del Grupo Socialista, ¿recuerdan el acuerdo de investidura que firmaron, aquel en el que nosotros dábamos apoyo al Gobierno para que reformase el sistema de financiación? Parece que se les han olvidado las reglas del juego. A nosotros, como firmes defensores de la justicia social, nos gusta poder jugar en igualdad de condiciones.”
“Però és que en el sentit contrari, el fons de suficiència global, que sí que afecta els lliuraments de compte, a nosaltres se’ns resten 2087 milions d’euros, malgrat estar les valencianes i els valencians infrafinançades en un sistema que està caducat des de fa 11 anys. El fons de suficiència global ens castiga en més de mil milions d’euros que, per exemple, a la Comunitat Autònoma de Madrid som dels pocs territoris que apareguem amb saldo negatiu, i els que paguem el preu més alt. Les valencianes i els valencians, sempre al final. Reformen ja el sistema que ens discrimina, i mentrestant, activen fons específics per a situar-nos en la mitjana de la resta de comunitats autònomes.”
“La proposta d’aquest Reial decret és que cada valencià i valenciana reba 601 euros menys que la mitjana estatal, 3197 milions d’euros que ens deixen de nou sense oportunitats per a garantir sanitat pública de qualitat, educació digna, habitatge accessible i polítiques socials efectives en un context de postdana en el que estem en estos moments. Per què no s’inclouen en els lliuraments a compte que hui ens proposen els fons de convergència? Per què ens hem d’esperar a l’any 2027 per a rebre’ls? Perquè a les valencianes i els valencians 1700 milions d’euros ens vindrien molt bé, són molts diners.”
“Gràcies, presidenta. Senyora ministra, senyories del Partit Socialista, recorden aquell acord d’investidura que van signar? Aquell que nosaltres donàvem suport a este Govern a canvi de reformar el sistema de finançament? Perquè sembla que se’ls ha oblidat les regles del joc. I és que a nosaltres, com a fermes defensores de la justícia social, ens agrada poder jugar en igualtat de condicions. Ho dic també perquè quan s’ompliu la boca de progressisme, sembla que el poble valencià no entra dins de la definició del concepte. No han entès vostès que açò no és només una qüestió tècnica, que això també és una qüestió de justícia social. I este Reial decret llei ens torna a castigar sense cap vergonya.”
“Para acabar, hago mías las palabras de Maria-Mercè Marçal, agradezco a la vida tres cosas: haber nacido mujer, de clase baja y de sector oprimido, y de ser tres veces rebelde de paso. Muchas gracias. (Aplausos). -- 31 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de julio de 2025”
“En Compromís lo tenemos claro, por eso hace tiempo que proponemos que se nos visibilice en todas las normas, y por eso también defendemos que se pueda hablar aquí en valenciano, en gallego, en vasco, porque la invisibilización también es lingüística y nosotros no queremos que se nos traduzca, queremos que se nos escuche. Hoy no solo cambiamos palabras, cambiamos el relato, porque poner en el centro al feminismo y a las mujeres es cambiar el relato, porque es situar en el centro a la democracia, porque es situar en el centro al periodismo riguroso y porque es situar en el centro la protección de esta institución, el Congreso, que representa al conjunto de la población, también representa a las mujeres.”
“Ante esa estrategia de la extrema derecha, nuestra respuesta es muy clara: no vamos a aceptar que se nos hable como si no estuviéramos, no aceptaremos que se nos asedie en silencio, que se nos acose en silencio, y no vamos a aceptar que el fascismo vuelva a dictar las normas de la convivencia. Las dos reformas que hoy aprobamos no son reformas anecdóticas, son dos caras de una misma batalla política, hacer del Congreso un espacio que sea seguro, plural y democrático, un espacio en el que las mujeres no tengamos que pedir permiso por existir, porque sí, el feminismo también se escribe, el feminismo se regula y el feminismo se legisla, y el feminismo no es una estética, es una práctica política.”
“Tienen miedo porque, cuando nos nombran a las mujeres, nos hacemos visibles, y, cuando somos visibles, nuestra palabra vale y tiene sentido y nuestros actos valen y tienen sentido. Que VOX diga a nuestra presidenta siempre presidente, no es algo sin más, quieren invisibilizar el poder desde un punto de vista femenino invisibilizado. No vamos a permitirlo. En esta reforma, hay otra cosa que se debate aquí y que va a poner límites a los que han convertido los pasillos del Congreso en un plató de televisión. Hoy, se quita la llave a los que, disfrazados de periodistas, insultan y asedian la democracia. La extrema derecha mediática quiere que el Congreso sea un espacio de hostilidad, y eso no es un error, es una estrategia.”
“Cuando una niña lee un libro de texto en el que solo aparecen hombres; cuando una joven ve en los textos institucionales que solo se habla de hombres; cuando una mujer escucha que solo es reconocida como ciudadano, como elector o como diputado, no es una cuestión meramente lingüística, es un vacío de representación, es la invisibilización constante de las mujeres en la historia. Por eso, hoy hacemos justicia. Hacemos un acto de coherencia institucional, y lo hacemos a pesar de burlas, campañas y ridiculizaciones, que siempre vienen de la bancada de la derecha y de la extrema derecha, porque tienen miedo cuando avanza el feminismo, porque lo ven y lo viven como una amenaza. En este caso, no solo tienen miedo al lenguaje, tienen miedo a todo aquello que transforma el lenguaje.”
“Si durante décadas se ha hablado solo de diputados, de portavoces, de presidentes, no es casualidad, es porque el poder se ha inscrito, se ha escrito y se ha ejercido solo en masculino, solo para ellos, para los hombres. Eso es exactamente consecuencia del patriarcado. Como también lo es invisibilizar a las mujeres, hacernos callar, convertirnos en una excepción, pero no solo en la política, sino también en la ciencia, en las artes, en la historia, en los libros de texto y en los reconocimientos que aparece el masculino como norma, el masculino como centro y el masculino como único sujeto legítimo.”
“Reformar el Reglamento del Congreso para adaptarlo al lenguaje inclusivo y no sexista es mucho más que una corrección gramatical, es reconocer que una institución que representa al conjunto de la ciudadanía no puede seguir hablando como si solo existieran los hombres. Que el Reglamento esté escrito en masculino no es un error, es una decisión política, como también lo es el hecho de que las leyes, las sentencias, las normas y los tratamientos institucionales hayan ignorado sistemáticamente a más de la mitad de la población. Esta reforma no arregla una cuestión de forma, repara una ausencia estructural que hemos sufrido las mujeres, porque el lenguaje excluye y, cuando el lenguaje excluye, también excluye la realidad.”
“(Muestra una caricatura en la que se lee «Compromís logra que el Congreso deje de llamarse “de los Diputados”» y se ve un dibujo con la fachada del edificio en el que debajo del frontispicio pone «La Congresa»). Hoy, nueve años y cuatro meses después, damos un paso necesario, un paso justo y un paso coherente. Un paso que, para algunos, puede ser poco relevante, porque creen que el lenguaje exclusivo solo es una cuestión estética. Pero nosotros sabemos que el lenguaje no solo describe el mundo, el lenguaje construye el mundo. Por eso, este paso es fundamental, y, por eso, la derecha y la extrema derecha se sienten tan molestos con lo que estamos haciendo hoy aquí.”
“I és posar en el centre la protecció d’aquesta institució, el Congrés, que representa el conjunt de la població, també a les dones. I per això, per acabar, faig meves les paraules de Maria Mercè Marçal: «A l’atzar agraeixo tres dons haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel». Gràcies. Gracias, presidenta. El 8 de marzo de 2016, la diputada de Compromís, Marta Sorlí, ya propuso hacer inclusivo el lenguaje de este Parlamento y que el Congreso fuera de todas y de todos, no solo de los diputados. Entonces, en aquel momento, sufrió las burlas y el desprecio de las derechas y de algunos medios de comunicación. -- 30 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de julio de 2025 Así, una buena caricatura es la que tenemos aquí que se generó en aquel momento.”
“Són dues cares d’una mateixa batalla política fer del Congrés un espai segur, un espai plural i democràtic, un espai on les dones no haguem de demanar permís per a existir. Perquè sí, el feminisme també s’escriu. El feminisme es regula. I el feminisme es legisla. I el feminisme no és una estètica, és una pràctica política. I des de Compromís ho tinguem clar. Per això fa temps que proposem visibilitzar-nos en totes les normes i per això també defensem que ací es puga parlar en valencià, en gallec o en basc. Perquè la invisibilització també és lingüística i nosaltres no volem ser traduïdes. Nosaltres volem ser escoltades i avui no només canviem paraules. Canviem el relat perquè posar en el centre el feminisme i a les dones és canviar el relat, perquè és posar en el centre la democràcia, perquè és posar en el centre el periodisme rigorós.”
“I açò també connecta amb l’altra reforma que hui es debat ací i és la de posar límits al pseudomitjans que han convertit els passadissos del Congrés en un plató d’agitació. La que hui els lleva la clau a aquells que, disfressats de periodistes, insulten, assetgen i embruten la democràcia. L’extrema dreta mediàtica vol fer que el Congrés siga un espai d’hostilitat, i açò no és un error, açò és una estratègia. I davant d’esta estratègia de l’extrema dreta, la nostra resposta és clara no anem a acceptar que se’ns parli com si no estiguérem. No anem a acceptar que se’ns assetge en silenci i no anem a acceptar que el feixisme torne a dictar les normes de convivència. I les dues reformes que hui aprovem no són anecdòtiques.”
“És la invisibilització constant de les dones en la història. Per això hui fem justícia i un acte de coherència institucional. I ho fem malgrat les burles, les campanyes i les ridiculitzacions que sempre venen de la bancada de la dreta i de l’extrema dreta. Perquè tenen por quan avança el feminisme, perquè ho veuen i ho viuen com una amenaça. I en este cas no tenen sols por al llenguatge. Tenen por a tot allò que el llenguatge transforma. Tenen por perquè quan ens nomenen a les dones ens fem visibles i quan som visibles, la nostra paraula val i té sentit i els nostres actes valen i tenen sentit. I no és debades que VOX, a la nostra presidenta li digui sempre «presidente». No és debades. Saben molt bé el que fan perquè volen invisibilitzar el poder des d’un punt de vista femení i feminitzat. I no anem a permetre-ho.”
“I si durant dècades s’ha parlat només de diputats, de portaveus de presidents, no és casualitat, és perquè el poder s’ha escrit i s’ha escrit i s’ha exercit només en masculí, només per a ells, per als homes. I és exactament açò conseqüència del patriarcat: invisibilitzar-nos a les dones fer-nos, callar, convertir-nos en una excepció. Però no sols a la política, també a la ciència, a l’art, a la història, als llibres de text, als reconeixements. El masculí com a norma, el masculí com a centre, el masculí com a únic subjecte legítim. Quan una xiqueta llig un llibre de text on només apareixen homes, quan una jove veu en els textos institucionals que només es parla d’homes, quan una dona sent que només és reconeguda com a ciutadà, com a elector o com a diputat, no és una qüestió purament lingüística. És un buit de representació.”
“I per això la dreta i l’extrema dreta es molesta tant el que hui estem fent ací. Reformar el reglament del Congrés per adaptar-lo al llenguatge inclusiu i no sexista és molt més que una correcció gramatical. És reconèixer que una institució que representa el conjunt de la ciutadania no pot continuar parlant com si sols existiren homes. Que el reglament estiga escrit en masculí no és una errada, és una decisió política, com també ho és el fet que les lleis, les sentències, les normes i els tractaments institucionals hagen ignorat sistemàticament a més de la meitat de la població. I aquesta reforma no arregla una qüestió de forma, repara una absència estructural que hem patit les dones perquè el llenguatge exclou i quan el llenguatge exclou, també exclou la realitat.”
“Gràcies, presidenta. El 8 de març de l’any 2016, la diputada de Compromís Marta Sorlí ja va proposar fer inclusiu el llenguatge d’este Parlament i que el Congrés fóra de totes i de tots, i no només dels diputats. Aleshores, -- 29 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de julio de 2025 en aquell moment va patir la burla i el despreci de les dretes i d’alguns mitjans. Ací una bona caricatura del debat que es va generar en aquell moment. Hui, 9 anys i 4 mesos després fem un pas necessari, un pas just i un pas coherent. Un pas que per a alguns pot semblar irrellevant perquè encara creuen que el llenguatge és només una qüestió estètica. Però nosaltres sabem que el llenguatge no només descriu el món, el llenguatge construeix el món i per això este pas és fonamental.”
“Esa es la actitud de la extrema derecha ante el Estado español. ¡Qué valentía, madre mía! Así que es importante que el resto de los partidos políticos que estamos en ese arco parlamentario demos apoyo a esta iniciativa, porque es el momento de escoger. En Compromís, escogemos a favor de los servicios públicos. Escogemos clarísimamente a favor de la Agencia Estatal de Salud Pública. Gracias. (Aplausos).”
“Porque si alguna lección aprendimos durante la pandemia es que también en ese momento solo el pueblo puede salvar al pueblo, y el pueblo se salva con los impuestos de la gente, con sus profesionales ―también con los de la sanidad pública― y con sus servicios públicos y de emergencias, y no podemos esperar que venga otra pandemia para fortalecer nuestra capacidad de dar respuesta. Señorías, hoy se trata de crear. Evidentemente, no podemos esperar nada de la extrema derecha, de esa derechita cobarde que tenía miedo de si íbamos o no a ponernos la vacuna del COVID. No sé si lo recuerdan, pero, cuando preguntamos a Abascal si se había vacunado o no, contestó literalmente: No voy a hacer proselitismo ni de un lado ni del otro. O sea, que no estoy ni con el virus ni contra el virus.”