Josep Maria Cruset Domènech
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l’Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d’aquesta manifesta injustícia.”
“Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d’escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya?”
“Que permetem que el govern de l’Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se’ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin.”
“I això, -- 146 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l’hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen.”
“Resulta que, siendo de los que más pagan en forma de impuestos al Estado español, después somos los que nos encontramos en la cola a la hora de recibir recursos; por lo tanto, con menos capacidad para atender las necesidades de nuestros ciudadanos en el día a día; y, obviamente, aún más en los momentos de emergencia.”
“Necesitamos soluciones estructurales, señor vicepresidente, no basta con cuatro propuestas puntuales en forma de real decreto ley cuando las cosas van mal dadas, de verdad.”
The complete record
Every one of 1,154 lines we hold for Josep Maria Cruset Domènech, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 12 of 24.
“Unes mesures que es poden resumir que es garanteix que cadascun dels instruments financers del Reial decret es posaran a disposició en base als percentatges que representen les exportacions de Catalunya als Estats Units, que es prestarà especial atenció a Catalunya per ser la que més exporta als Estats Units, que s’articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l’aplicació del criteri territorial i vetllar el desplegament del mateix, que es garantirà que l’assignació de fons no es fa amb criteris polítics o arbitraris, i que s’establirà, o que s’estableix, com es rendiran comptes a aquesta Cambra mitjançant un informe trimestral, així com una compareixença trimestral també del ministre d’Economia.”
“No és d’estranyar, per tant, que davant la proposta inicial del Reial decret per part del Ministeri d’Economia, i considerant aquest lideratge de Catalunya en les exportacions, Junts per Catalunya introduíssim canvis importants en el Reial decret original per tal de garantir que es destinessin al nostre país els recursos econòmics en proporció del pes exportador de Catalunya. Allò que en el Reial decret queda recollit íntegrament en les disposicions addicionals segona, sota el títol «Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos»; tercera, sota el títol «Criterios de ejecución», i quarta, sota el títol «Rendición de cuentas».”
“El primer sistema portuari modern o la implantació d’un servei de telègraf inèdit fins llavors. No en va, Catalunya esdevé motor del creixement de nous sectors econòmics a començament del segle XX, com ara el metal·lúrgic, el químic i l’alimentari. No en va, en els mateixos anys, Catalunya lidera el naixement de moviments obrers i el cooperativisme des de les grans ciutats als pobles més petits, marcant-hi sovint la vida política, social i cultural. No en va, Catalunya en l’actualitat lidera les exportacions i representa més d’un 25 % del total dels productes exportats en sectors molt importants: l’agroalimentari, el químic, el farmacèutic, el metal·lúrgic, amb una facturació de milers de milions d’euros.”
“Malgrat tot això, Catalunya és un enorme motor econòmic. Segles de gent curtida gràcies a l’esforç de generació rere generació per aixecar les seves famílies, fer prosperar l’activitat allà on treballa i exportar el seu potencial més enllà de les nostres fronteres. No en va, Catalunya va ser pionera al segle XIII en el desenvolupament de les drassanes, la constitució de gremis i l’impuls del comerç internacional. No en va, al segle XIV, va esdevenir referent en dret marítim internacional a través del Consolat de Mar. No en va és la primera àrea peninsular a fer la Revolució Industrial al segle XIX. No en va és la capdavantera desenvolupant infraestructures modernes durant el -- 25 of 51 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de mayo de 2025 mateix segle XIX. Els primers ferrocarrils.”
“Moltes gràcies, president. Catalunya és terra d’emprenedors. Terra de gent treballadora que se sobreposa a totes les dificultats. Terra de gent lluitadora que serra les dents per agafar forces quan tot fa pujada. Terra de gent ferma davant de les dificultats que prefereix esforçar-se per tirar endavant, quan apareixen adversitats en el camí, en lloc d’asseure’s al voral esperant sobreviure dels esforços d’altres. Per això, malgrat el maltractament econòmic que des de fa segles l’Estat està dispensant a Catalunya. Malgrat haver de conviure en el dia a dia amb un Estat que espolia tot el que pot i intenta boicotejar constantment el desenvolupament de les nostres infraestructures. Malgrat estar sotmesos a un enorme dèficit fiscal i a una enorme i creixent pressió tributària. Malgrat haver d’avançar amb tot en contra des de fa segles.”
“Silencio del presidente Sánchez, silencio del ministro del Interior, del ministro de Industria, de la ministra de Transición Ecológica, del ministro de Transportes, silencio del presidente Illa, silencio de los consejeros de la Generalitat, de los 42 diputados del PSC en el Parlament y de los 19 diputados del PSC aquí, en el Congreso. Mientras la gente sufría ustedes estaban todos callados. Callados y escondidos en Madrid, porque nadie quería vincular su rostro a una situación desvinculada. Y callados y escondidos en Cataluña porque sufrimos un Gobierno sin capacidad de gestión y una gestión sin voz propia. Callados y escondidos porque nadie quería ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callados y escondidos que rima con dejar a los ciudadanos abandonados y un Gobierno cobarde.”
“El lunes 28 de abril, a las 12:33, todo el Estado español se queda sin electricidad. Seis horas después ―seis horas después― comparece Pedro Sánchez. Hasta entonces, silencio. Ocho horas después ―ocho― comparece Salvador Illa. Hasta entonces, silencio. Silencio mientras el sistema de telefonía quedaba a oscuras, el sistema de transporte colapsaba, la gente se quedaba encerrada en túneles oscuros, mientras sufrían la angustia de no encontrar a sus familiares. Silencio mientras los polígonos petroquímicos quemaban toda su producción. Silencio mientras todo quedaba parado. Horas y horas de un silencio inaceptable.”
“Silenci del ministre d’Interior, del ministre d’Indústria, de la ministra de Transició Ecològica, del ministre de Transports. Silenci del president Illa. Silenci dels consellers de la Generalitat, dels 42 diputats del PSC al Parlament i dels 19 diputats del PSC aquí al Congrés. Mentre la gent patia, vostès estaven tots callats, callats i amagats a Madrid, perquè ningú volia posar la seva cara a una situació descontrolada i callats i amagats a Catalunya, perquè patim un govern sense capacitat de gestió i una sucursal sense veu pròpia. Callats i amagats perquè ningú volia ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callats i amagats que rima amb deixar els ciutadans abandonats i uns governs covards. Señor ministro, su respuesta, como es habitual en el Gobierno, es una cortina de humo.”
“Senyor ministre, la seva resposta, com és habitual en el govern, és una cortina de fum. Dilluns, 28 d’abril. 12:33. Tot l’Estat espanyol es queda sense electricitat. Sis hores després, sis hores després compareix Pedro Sánchez. Fins llavors silenci. Vuit hores després, vuit hores després, compareix Salvador Illa. Fins llavors. Silenci. Silenci mentre queia completament el sistema de telefonia. Silenci mentre el transport públic col·lapsava mentre la gent quedava tancada als trens a l’interior de túnels foscos, mentre la gent patia l’angoixa de no trobar els seus familiars. Silenci mentre els polígons petroquímics cremaven a les torxes tota la seva producció. Silenci mentre tot quedava aturat. Hores i hores d’un silenci inacceptable. Silenci del president Sánchez.”
“Senyor ministre, com valora la fallada total del sistema elèctric? Què està fent el seu ministeri per compensar els danys causats? Señor ministro, ¿cómo valora el fallo total del sistema eléctrico? ¿Qué está haciendo su ministerio para compensar los daños causados?”
“Miles de millones de euros en daños, miles de jornadas laborales perdidas, decenas de miles de procesos industriales parados, centenares de miles de toneladas de productos de todo tipo tirados. Fábricas, talleres, despachos profesionales, tiendas, restaurantes… todo el mundo, absolutamente todo el mundo, a oscuras y con pérdidas económicas importantes. (Rumores).”
“Moltes gràcies, president. Senyor ministre, dilluns es va aturar tot el sistema productiu. Des de les grans cadenes de muntatge, fins a les petites botigues de barri. Milers de milions d’euros en danys, milers de jornades laborals perdudes, desenes de milers de processos industrials aturats, centenars de milers de tonelades de productes de tot tipus llançats. Fàbriques, tallers, despatxos professionals, botigues, restaurants, tothom, absolutament tothom a fosques i amb pèrdues econòmiques importants. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, el lunes se paró todo el sistema productivo. Desde las grandes cadenas de montaje hasta las pequeñas tiendas de barrio.”
“Nada nuevo, este es un Gobierno que ha acreditado, una vez tras otra, que su principal objetivo es sobrevivir él mismo y que, si hace falta, devora todo aquello que tiene en su entorno, ya sea la capacidad económica de las demás administraciones, la viabilidad futura de las empresas de diferentes sectores o bien el futuro de los ciudadanos; lo devora todo. Pero, más tarde que pronto, administraciones, empresas y ciudadanos se les van a girar en contra de forma radical, incluso aquellas gobernadas por ustedes mismos que, cuando lleguen las próximas elecciones, se van a empezar a poner nerviosos y, entonces, ya no va a haber publicidad institucional, Centro de Investigaciones Sociológicas ni control mediático que pueda parar esta verdad. Muchas gracias.”
“En definitiva, un Gobierno que ahoga económicamente a las administraciones que prestan los servicios más esenciales para los ciudadanos y que los prestan más próximos a sí mismos. Un Gobierno, por lo tanto y en definitiva, que hace sufrir a los ciudadanos. Un Gobierno que, además, ha logrado que en un momento en el que predica que es un momento de gran crecimiento económico y de gran bondad económica, tiene al país en las peores tasas de paro juvenil de Europa, con unos resultados educativos precarios, con una creciente presión fiscal para los ciudadanos y con una clase media que se ve exprimida hasta la extenuación.”
“Porque así, por ejemplo, mientras van pasando los meses sin que haya una aprobación de la bonificación a las empresas electrointensivas, el Gobierno va haciendo caja con lo que no ha aprobado de estas empresas, y así podríamos seguir alargando y alargando la lista de beneficios para el Gobierno a costa de los perjuicios que tiene para los ciudadanos. Pero esto tiene una cara B, toda esta forma de hacer las cosas implica unos daños importantes para los ciudadanos, una sanidad pública más saturada, una educación con menos recursos, unos servicios sociales sin posibilidad de hacer políticas potentes, unos ayuntamientos ligados económicamente y forzados a prestar servicios con los reducidos ingresos que tienen desde hace años.”
“Pero, es más, esta forma de hacer las cosas no es algo puntual en los presupuestos generales del Estado, no lo es. Preguntémonos ahora por qué, después del error monumental del Gobierno en intentar hacer un improcedente real decreto ómnibus, no ha aprobado todavía un real decreto económico. En cinco meses no ha tenido tiempo de prepararlo, negociarlo y llevarlo a trámite de aprobación, pues la respuesta se debe a la misma razón que los presupuestos generales del Estado: al Gobierno le va mucho mejor no tener aprobado el real decreto económico que tenerlo aprobado, porque así, sin ese real decreto no tienen que actualizar las entregas a cuenta a las comunidades autónomas y a las Administraciones locales, y de esta forma el Gobierno se queda con la mayor tesorería que obtiene fruto de una mayor recaudación de impuestos.”
“Este Gobierno prefiere incumplir lo que dice su Constitución y castigar a los ciudadanos con las consecuencias de no tener presupuestos, porque eso de no tener presupuestos le va muy pero que muy bien. Primero, porque se ahorra ponerse frente al espejo y poner en evidencia su precariedad en este hemiciclo. En segundo lugar, porque sabe que su tozudez en gobernar como si tuviera una mayoría absoluta que no tiene les haría sufrir mucho durante la tramitación de los presupuestos. Tercero, y eso es muy importante, porque así el Gobierno no tiene que actualizar los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública, y por eso, el Gobierno se queda para sí toda la capacidad de endeudamiento autorizada por Europa en lugar de repartirla también entre las comunidades autónomas y los ayuntamientos.”
“Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se’ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s’acostin les pròximes eleccions s’aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d’Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat. Moltíssimes gràcies. Por lo tanto, ¿qué razón puede tener un Gobierno para ni siquiera iniciar un trámite al que está obligado por la Constitución? Pues solo hay una razón, que el Gobierno tenga unos beneficios superiores no teniendo presupuestos que teniéndolos, y esto, señorías, es lo que pasa en realidad. Esta es la realidad de este Gobierno.”
“Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, -- 59 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de mayo de 2025 tingui el país el pitjor atur juvenil d’Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l’extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l’altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans.”
“Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans.”
“Perquè així, sense aquest reial decret no han d’actualitzar les entregues a compte a les comunitats autònomes i a les administracions locals, i d’aquesta manera el govern es queda la major tresoreria que obté, fruit de la major recaptació d’impostos. Perquè així, per exemple, mentre passen els mesos sense aprovar la bonificació a les empreses electro intensives, el govern fa caixa amb el que no ha pagat aquestes empreses. I d’aquesta manera podríem anar allargant i allargant la llista de beneficis pel govern a costa dels perjudicis per als ciutadans. Però això té una cara B.”
“Tercer, i molt important, perquè així el govern no ha d’actualitzar els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic i, per tant, el govern es queda per ell tota la capacitat d’endeutament autoritzada per Europa en lloc de repartir-la també entre les comunitats autònomes i els ajuntaments. Però és més, aquesta manera de fer no és un fet puntual amb els pressupostos generals de l’Estat. No ho és. Preguntem-nos ara per què després de l’error monumental del govern d’intentar fer un improcedent reial decret òmnibus no aprovat encara un reial decret econòmic. En cinc mesos no ha tingut temps de preparar-lo, negociar-lo i portar-lo a aprovació? Doncs la resposta respon a la mateixa raó que els pressupostos generals de l’Estat: el govern li va molt millor no tenir aprovat el reial decret econòmic que tenir-lo aprovat.”
“Així doncs, quina raó pot portar a un govern a ni tan sols iniciar el tràmit al qual està obligat per la Constitució? Doncs només n’hi ha una: que el govern tingui uns guanys superiors, no tenint pressupostos que tenint-ne. I això, senyors, és el que passa. Aquesta és la realitat d’aquest govern. Aquest govern prefereix incomplir el que diu la seva Constitució i castigar els ciutadans amb les conseqüències de no tenir pressupostos, perquè això de no tenir-ne li va molt i molt bé. Primer, perquè s’estalvia posar-se davant del mirall i evidenciar la seva precarietat en aquest hemicicle. Segon, perquè sap que la seva tossuderia en governar com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen, els portaria a patir molt durant la tramitació dels pressupostos.”
“La lógica más elemental y toda ciencia política nos dice que el propósito de un Gobierno es aplicar sus políticas en beneficio de los ciudadanos. ¿Cuál es el principal instrumento que tiene un Gobierno para aplicar estas políticas? Sus presupuestos. ¿De quién es responsabilidad el impulso de la aprobación de esos presupuestos? Única y exclusivamente del Gobierno. ¿Es normal que un Gobierno, año tras año, ni siquiera inicie el trámite de redacción de unos presupuestos? No lo es. No es nada normal. De hecho, tiene la obligación porque su Constitución, en el artículo 134.3, dice literalmente… … que el Gobierno deberá presentar ante el Congreso de los Diputados los presupuestos generales del Estado al menos tres meses antes de la expiración de los del año anterior.”
“Moltes gràcies, presidenta. Quin és el principal propòsit d’un govern? La lògica més elemental i tota ciència política, diuen que el propòsit d’un govern és aplicar les seves polítiques en benefici dels ciutadans. Quin és el principal instrument que té un govern per aplicar aquestes polítiques als seus pressupostos? De qui és responsabilitat d’impulsar l’aprovació d’aquests pressupostos? Única i exclusivament del govern. És normal que un govern un any darrere l’altre ni tan sols iniciï el tràmit per redactar uns pressupostos? No ho és gens normal. De fet, en té l’obligació perquè la seva constitució, en l’article 134 1.1, diu literalment… Muchas gracias, presidenta. ¿Cuál es el principal propósito de un Gobierno?”
“Una cifra pésima frente al 25,4 % de Francia, el 28,2 % del Reino Unido, el 33,4 % de Portugal o el 91 % de Noruega. Todo eso, lo cojas por donde lo cojas, es un despropósito. Y no decimos solo nosotros que todo eso es un despropósito; el propio presidente de la Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones, y entonces presidente de SEAT, dimitía hace unos meses, por —cito literalmente— la inacción del Gobierno del Estado en favor de la electrificación. Como decía antes, todo ello, desde el principio hasta el final, un despropósito. Muchas gracias. -- 15 of 83 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2025”
“Ustedes se quedan una parte de los fondos europeos que tendrían que ser ayudas para los ciudadanos. Una vez más, ustedes se quedan injustamente el dinero de los ciudadanos, haciendo negocio, haciendo caja con las ayudas europeas, aprovechando para ganar dinero con la transición ecológica, señora ministra. Es tal el despropósito que daría risa si no fuera porque la situación es para llorar. Y podríamos seguir alargando la lista de despropósitos, hablando del retraso en el despliegue de puntos de recarga, donde solo se han instalado un 10 % de los puntos que tendrían que estar operativos en 2030, 34 000 frente a los 340 000 que faltan. O bien, hablando también de los vehículos eléctricos en España, que son un 10 %, cuando el objetivo fijaba un 25 %.”
“¿Por qué no hacen como ellos y permiten que el precio ya se vea descontado en la venta del coche y el concesionario pueda recuperar la ayuda del Gobierno directamente y en poco tiempo? Y, finalmente, es un despropósito desde el punto de vista ético, me explico. Estas ayudas se financian con fondos europeos para agilizar la transición hacia una movilidad más sostenible. Hasta aquí, ningún problema. Pero atención, cuando un ciudadano recibe la ayuda por la compra de un vehículo o para colocar un punto de recarga, tiene que declarar esa ayuda como un ingreso en su declaración del IRPF, que además le va a cotizar en el tramo marginal, el que paga el porcentaje más alto. Por lo tanto, ustedes se quedan una parte del dinero de la ayuda a través del IRPF, una parte importante, un porcentaje muy alto.”
“Son todos tan complicados y farragosos que muchas veces parecen más bien diseñados para que el ciudadano abandone que para incentivarle a conseguir la ayuda. ¿Por qué no miran lo que hacen otros países? ¿Por qué no permiten, como ellos, que la gestión de las ayudas la puedan hacer los mismos concesionarios? Un despropósito también desde el punto de vista del cobro: tú paga por delante el coste del vehículo, asume primero el precio de la ayuda y espera después el tiempo, con un poco de suerte solo serán dieciocho meses para recuperar ese coste de la ayuda. En Cataluña, hay 30 000 personas que están esperando la resolución de las ayudas. En Cataluña solo han cobrado el 20 % de los coches comprados y el 23 % de los puntos de recarga instalados. ¿De verdad que no lo podían hacer mejor? ¿Por qué no miran lo que hacen otros países?”
“Pero, como en otras cosas que ustedes gestionan, llegó diciembre y nadie sabía nada del MOVES IV. Así que utilizaron el desafortunado real decreto ómnibus para prorrogar el plan anterior hasta mediados de 2025, porque entonces sí que tendrían a punto el plan MOVES IV. ¿Qué ha terminado por pasar? Pues que en la línea de la debilidad de su Gobierno, como decía antes, hoy, en lugar de traer el plan MOVES IV para aprobarlo, nos encontramos con una nueva prórroga del antiguo hasta finales de año. En definitiva, un auténtico despropósito. Y es un despropósito que se va repitiendo en diferentes aspectos del real decreto, señora ministra: un despropósito desde el punto de vista de la tramitación, los papeles, las gestiones a realizar, los trámites a superar.”
“Miles de ciudadanos han decidido no comprar un coche, porque no había ninguna garantía de que después pudieran acceder a las ayudas. Usted me dirá que eso se resuelve en el real decreto actual, y es cierto, las ayudas son retroactivas y de la misma cantidad que antes, pero el tiempo es irreversible. Y las pérdidas económicas de oportunidad, de seguridad y de prestigio del producto para los concesionarios y fabricantes de vehículos en buena parte son irrecuperables. Pero el despropósito de la gestión del Gobierno va mucho más allá. Hoy tendríamos que estar aprobando el MOVES IV. El MOVES III tenía que estar vigente solo hasta finales de 2024, momento en el que tenía que entrar en vigor el plan MOVES IV, plan que debería mejorar significativamente el actual.”
“-- 14 of 83 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2025 ¿Cómo se atreven como Gobierno a regatear vilmente con el dinero que hace falta para desplegar la ley ELA que aprobó este hemiciclo gracias, entre otros, a Junts? Y, tercero, es un Gobierno con fobia a las empresas, que no es capaz de entender cómo impactan sus decisiones, como esta de hoy de las ayudas a la movilidad eléctrica, en los diferentes sectores empresariales y, de rebote, en los propios ciudadanos. Tomemos el real decreto que hoy se convalida. Al perder cuatro meses en este real decreto, ustedes han puesto en riesgo al sector de la automoción y a todas las empresas que desarrollan su actividad en este sector. Durante meses, las dudas y las incertidumbres se han extendido.”
“En primer lugar, es un Gobierno débil, que pierde votaciones clave, que tiene que retirar puntos del orden del día o que tiene que volver a traer a votación temas por no negociar como tiene que negociar el que no tiene mayoría absoluta. En segundo lugar, es un Gobierno insensible, insensible con el sufrimiento de las personas. Ustedes son capaces como Gobierno de priorizar al máximo posible los ingresos a través de los impuestos, quedándose buena parte de los aumentos salariales y de las pensiones de la gente por culpa de no deflactar el IRPF. Insensible, además, hasta extremos inimaginables. Su Gobierno es un gobierno capaz de impedir, por ejemplo, que se destinen los recursos necesarios para la ley ELA cuando saben que esos recursos son esenciales para todo un colectivo para el cual cada día, cada hora, cada minuto cuenta.”
“Com deia abans, tot plegat del començament al final, un despropòsit. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Setenta y siete días, han tenido que pasar setenta y siete días desde que usted asistió a la no convalidación del real decreto ómnibus hasta que hoy lo ha vuelto a traer aquí. Setenta y siete días para volver a traer una propuesta que básicamente no cambia en nada sustancial el texto anterior. Setenta y siete días, por lo tanto, para nada. Y si no fuera porque lo estamos viendo en primera persona, parecería imposible que el Gobierno haya perdido tantos meses para volver a traer el mismo real decreto. Pero, de hecho, esto sirve muy bien para ilustrar perfectamente su Gobierno.”
“I podríem seguir allargant la llista de despropòsits parlant del retard en el desplegament dels punts de recàrrega, on només s’han instal·lat un 10 % dels punts que han d’estar operatius el 2030. Només 34 000 punts enfront dels 340 000 que fan falta. O bé, parlant també de que els vehicles elèctrics a Espanya són un 10 %, quan l’objectiu fixava un 25 %. Una pèssima xifra enfront del 25,4 % de França, el 28,2 % del Regne Unit, el 33,4 % Portugal o el 91 % de Noruega. Tot plegat, t’ho agafis per on t’ho agafis, un despropòsit. I no ho diem només nosaltres, que tot plegat és un despropòsit. El mateix president de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions i llavors president de la Seat, dimitia fa uns mesos per, cito literalment, «la inacció del govern de l’Estat en favor de l’electrificació».”
“Però atenció: quan un ciutadà rep l’ajuda per la compra d’un vehicle o col·locar un punt de recàrrega, ha de declarar aquesta ajuda com un ingrés en la declaració de l’IRPF, que a més a més, li cotitzaran el tram marginal, el que paga el percentatge més alt i per tant, vostès es queden una part dels diners de l’ajuda mitjançant l’IRPF, una part important d’un percentatge molt alt. Vostès es queden una part dels fons europeus que haurien de ser ajudes pels ciutadans. Un cop més, vostès quedant-se injustament els diners dels ciutadans fent negoci, fent caixa amb les ajudes europees aprofitant guanyar diners, senyora ministra amb la transició ecològica. És tal el despropòsit que faria riure si no fos que la situació és per plorar.”
“Tu paga pel davant el cost del vehicle, assumeix primer el preu de l’ajuda i espera després el temps amb una mica de fortuna: només 18 mesos per recuperar aquest cost de l’ajuda. A Catalunya hi ha 30 000 persones esperant la resolució dels ajuts. A Catalunya només han cobrat el 20 % dels cotxes comprats i el 23 % dels punts de recàrrega instal·lats. De veritat que no ho podien fer millor? De nou, per què no miren el que fan els altres països? Per què no fan com ells i permeten que el preu ja estigui descomptat en la venda del cotxe i el concessionari recuperi l’ajut directament i en poc temps des del govern? I finalment, un despropòsit des del punt de vista ètic. I m’explico. Aquestes ajudes es financen amb fons europeus per agilitzar la transició cap a una mobilitat més sostenible. Fins aquí cap problema.”
“Doncs que en la línia de la debilitat del seu govern que li deia abans, avui, en lloc de portar a aprovació el Pla MOVES IV, ens acabem trobant una nova pròrroga de l’antic fins a final d’any. Tot plegat, un veritable despropòsit. Un despropòsit que es va repetint en diferents aspectes d’aquest reial decret, senyora ministra. Fixin-se: un despropòsit des del punt de vista de la tramitació. Els papers, les gestions a realitzar, els tràmits a superar són tant complicats i carregosos que sovint semblen més dissenyats per fer abandonar al ciutadà que no pas per incentivar-lo a aconseguir l’ajut. Per què no miren el que fan altres països? Per què no permeten, com ells, que la gestió de les ajudes les puguin fer els mateixos concessionaris? Un despropòsit també des del punt de vista del cobrament.”
“Però el temps és irreversible i les pèrdues econòmiques i d’oportunitat, de seguretat i de prestigi del producte pels concessionaris i pels fabricants de vehicles, en bona part són irrecuperables. Però el despropòsit de la gestió del govern va molt més enllà. Avui hauríem d’estar aprovant el MOVES IV. El MOVES III havia d’estar vigent només fins a finals del 2024, moment en que s’havia -- 13 of 83 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2025 d’entrar en vigor al Pla MOVES IV, el qual havia de millorar significativament l’actual. Però com en moltes altres coses que vostès gestionen, va arribar el desembre i ningú en sabia res del MOVES IV. Així que van utilitzar el desafortunat reial decret òmnibus per prorrogar el pla anterior fins a mitjans del 2025. Perquè llavors sí que tindríem el pla MOVES IV. Què ha acabat passant?”
“I tercer, un govern empresofòbic que no és capaç d’entendre com impacten les seves decisions, com aquesta d’avui, de les ajudes a la mobilitat elèctrica en els diferents sectors empresarials i, de retruc, en els propis ciutadans. Agafem aquest reial decret que avui es convalida. Al perdre quatre mesos amb aquest reial decret, vostès han posat en risc el sector de l’automoció i totes les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest àmbit. Durant mesos, els dubtes i les incerteses s’han estès. Milers de ciutadans han decidit no comprar un cotxe perquè no hi havia cap garantia que pogués després accedir a les ajudes. I vostè em dirà que això està resolt amb el reial decret actual. I és cert. Les ajudes són retroactives i de la mateixa quantitat que abans.”
“Vostès són capaços, com a govern, de prioritzar ingressar el màxim possible a través dels impostos quedant-se bona part dels augments salarials i de les pensions de la gent per culpa de no flectar l’IRPF. Insensible a més a més, fins a extrems inimaginables. El seu és un govern que pas d’impedir, per exemple, que es destinin els recursos necessaris per la llei ELA quan saben que aquests recursos són essencials per a tot un col·lectiu pel qual cada dia, cada hora, cada minut, compta. Com s’atreveixen com a govern a regatejar vilment amb els diners que fan falta per desplegar la llei ELA que va aprovar aquest hemicicle gràcies, entre d’altres, de Junts?”
“Moltes gràcies, president. 77 dies. Han hagut de passar 77 dies des que vostè va veure no convalidat el reial decret òmnibus fins que avui el torna a portar aquí. 77 dies per tornar a portar una proposta que bàsicament no canvia en res substancial del text anterior. 77 dies, per tant, per res, i per tant, si no fos perquè ho estem vivint en primera persona, semblaria impossible que el govern hagi perdut tants mesos per tornar a portar el mateix reial decret. Però de fet, això serveix molt bé per il·lustrar perfectament el seu govern. Primer, un govern feble que perd votacions clau, que ha de retirar punts de l’ordre del dia o ha de tornar a portar a votació temes per no negociar, com ha de negociar qui no té majoria absoluta. Segon, un govern insensible, insensible amb el patiment de la gent.”
“Y tan importante es este último punto como el primero, porque trabajan en conjunto. Y, además, el ministro comparecerá trimestralmente también para dar cuenta de la evolución del plan. Como decía, se trata de un cambio radical de la propuesta inicial que se ha podido cerrar gracias a las negociaciones entre Junts y el Ministerio de Economía, gracias a poner el país por delante del partido, gracias a buscar resultados y no titulares, gracias a no formar parte de ningún bloque. Un cambio en la propuesta inicial que acredita que se va a mejor, que acredita que todo va a mejor cuando se entiende que, si no hay mayorías, tiene que haber negociaciones y acuerdos, y que todo va mejor cuando se entiende que, si uno no quiere sorpresas, si uno quiere acuerdos, lo mejor es ponerse a negociar con tiempo suficiente. Muchas gracias.”
“En Junts ya hemos hecho nuestra labor: garantizar que se pongan los recursos a disposición en función de las exportaciones. Ahora es la Generalitat la que tendrá que hacer su parte, la parte más fácil: que las empresas hagan las peticiones para que se les asignen estos recursos. Tercero. Se ha incorporado una disposición adicional nueva para asegurar que la asignación de fondos no se haga por criterios políticos o arbitrarios. Y cuarto. Para llevar el control del cumplimiento de los puntos previos, control del cual van a depender acuerdos y votaciones futuras, se ha incorporado que el Gobierno va a remitir trimestralmente al Congreso un informe desglosado con las actuaciones por territorio, por sector y por beneficiarios de cada uno de los instrumentos del real decreto.”
“Un canvi en la proposta inicial que acredita que es va millor quan s’entén que si no hi ha majories, hi ha d’haver negociacions i acords, i que es va millor quan s’entén que si no vols sorpreses i vols els acords, millor posar-te a negociar amb temps suficient. Moltíssimes gràcies. Segundo. Se ha incorporado que se van a articular los mecanismos de participación y seguimiento entre el Estado y la Generalitat de Catalunya para garantizar la aplicación del criterio territorial y velar por su despliegue. La Generalitat, que es la Administración que actúa en las distancias cortas, va a ser la responsable de velar por garantizar que los recursos, de acuerdo con lo que dice el real decreto, lleguen a las empresas y que estas empresas hagan las correspondientes peticiones.”
“I quart, per fer el control del compliment dels punts previs, control del qual en dependran acords i votacions futures, s’ha incorporat que el Govern remetrà trimestralment al Congrés un informe desglossat de les actuacions per territori, per sector i beneficiaris de cadascun dels instruments del Reial decret. I tan important és aquest últim punt com el primer, perquè treballen en conjunt i, a més a més, el ministre compareixerà també trimestralment per donar compte de l’evolució del pla. Com deia, un canvi radical de la proposta inicial que s’ha pogut tancar gràcies a les negociacions entre Junts i el Ministeri d’Economia, gràcies a posar el país per davant del partit, gràcies a buscar resultats i no titulars, gràcies a no formar part de cap bloc.”
“Segon, s’ha incorporat que s’articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l’aplicació del criteri territorial i vetllar pel desplegament d’aquest. La Generalitat, que és l’administració actuant a la curta distància, serà la responsable de vetllar per garantir que els recursos, d’acord amb el que diu el Reial decret, arribin a les empreses i que aquestes facin les corresponents peticions. Junts ja hem fet la nostra feina: garantir que es posen els recursos a disposició en funció de les exportacions. Ara la Generalitat haurà de fer la seva, la part més fàcil, que les empreses facin les peticions perquè se’ls assignin aquests recursos. Tercer, s’ha incorporat una disposició addicional nova per assegurar que l’assignació de fons no es faci amb criteris polítics o arbitraris.”
“Hombre, me han hecho la pitjor jugada, que és que a mig partit et canvien l’àrbitre. Hombre, me han hecho la peor jugada, y es que a medio partido me han cambiado el árbitro. Vull acumular los cinco minutos de després, d’acord? Voy a acumular los cinco minutos de después. -- 65 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025”
“Hemos incorporado que se van a articular los mecanismos de participación y seguimiento entre el Estado...”
“Y esto no lo decimos nosotros en una declaración en los pasillos, no valen aquí las opiniones, esto lo dice literalmente el real decreto: «Disposición adicional segunda. Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos». Garantía y proporcionalidad territorial. El título es claro. Y el texto dice:«El Gobierno garantizará que la puesta a disposición de las empresas de los instrumentos financieros regulados en el presente real decreto-ley se efectúe, con respeto al equilibrio territorial, sobre la base del porcentaje de las exportaciones…». «Garantizará» y «la base del porcentaje de las exportaciones». No lo decimos nosotros, lo dice el BOE, es norma. Y algunos, antes de hablar, deberían leerse literalmente lo que dicen las pocas páginas de este real decreto. Segundo.”