Josep Maria Cruset Domènech
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l’Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d’aquesta manifesta injustícia.”
“Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d’escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya?”
“Que permetem que el govern de l’Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se’ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin.”
“I això, -- 146 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l’hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen.”
“Resulta que, siendo de los que más pagan en forma de impuestos al Estado español, después somos los que nos encontramos en la cola a la hora de recibir recursos; por lo tanto, con menos capacidad para atender las necesidades de nuestros ciudadanos en el día a día; y, obviamente, aún más en los momentos de emergencia.”
“Necesitamos soluciones estructurales, señor vicepresidente, no basta con cuatro propuestas puntuales en forma de real decreto ley cuando las cosas van mal dadas, de verdad.”
The complete record
Every one of 1,154 lines we hold for Josep Maria Cruset Domènech, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 13 of 24.
“A ustedes no les molesta que votemos una cosa u otra, a ustedes no les molesta que coincidamos con unos u otros, a ustedes Junts les molesta porque les molesta todo aquello que sea defender Cataluña sin complejos y no tenernos sujetos. En definitiva, les molesta que seamos libres de pensamiento y libres de acción. ¿Qué hemos negociado en este caso? Pues solo hay que tomar el real decreto que se filtró el lunes y compararlo con lo que se aprobó por el Consejo de Ministros. Primero, se ha incorporado la garantía de que cada uno de los instrumentos financieros del real decreto se va a poner a disposición sobre la base del porcentaje que representan las exportaciones de Cataluña. En resumen, para Cataluña lo que es de Cataluña.”
“Y en esto tiene razón la señora Montero, el acuerdo no es ningún privilegio, es simplemente lo que nos toca por peso de exportación, pero en este caso el mundo también parece que se acabe y vuelve todo el mundo a cargar contra Junts porque ha evitado que el PSOE y el PP voten lo mismo. Porque, ¡ay, Dios!, cuando coinciden con el PP los mismos que antes se quejaban porque coincidíamos nosotros, entonces parece que no pasa nada. ¿Qué es lo que cambia, pues? ¿Cuál es el denominador común de los dos escenarios que provocan la misma reacción de algunos de ustedes contra nosotros, votemos lo que votemos, en un bloque u otro? Pues solo hay uno, que Junts per Catalunya vota solo en clave catalana y pensando en aquello que beneficia a Cataluña. Por tanto, hagan ustedes el favor de nombrar a las cosas por su nombre.”
“Entonces parece que el mundo se acabe porque nuestro voto ha coincidido con el voto del Partido Popular, y llegan las grandes proclamas de unos y de otros rasgándose las vestiduras. Pero cuando las cosas se hacen bien por parte del Gobierno, cuando hay negociación, se llega a acuerdos, y si estos acuerdos se cumplen Junts per Catalunya, nosotros, damos nuestro voto favorable. Pero entonces el mundo parece que también se acabe porque Cataluña se lleva lo que es de Cataluña, ni más ni menos que lo que nos corresponde, ya sea por peso poblacional, por PIB o por porcentaje de exportaciones; lo que nos corresponde.”
“Como he dicho, esto era así en el texto original, pero Junts per Catalunya hemos puesto de nuevo nuestros votos al servicio de Cataluña, a fin de corregir esta nueva amenaza de recentralización de recursos y que no se puedan hacer las cosas por la puerta de atrás. Y se negoció la modificación del texto con el fin de evitarlo; sí, negociar para llegar a acuerdos, aquello que aquí yo mismo he explicado varias veces que hay que hacer cuando no se tiene la mayoría absoluta. Es preciso negociar para llegar a acuerdos y es preciso cumplir los acuerdos, y con la confianza ganada hay que volver a empezar a plantearse nuevos acuerdos, porque cuando esto no sucede, entonces votamos en contra, y al votar en contra, el bloque del Gobierno pierde la votación, y entonces, ¡ay, entonces!”
“-- 64 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 El segundo elemento que cabe destacar es que estamos ante un nuevo intento del Gobierno del Estado de gobernar al margen de las atribuciones del Congreso de los Diputados. Solo hace falta fijarse cómo el real decreto original establecía que el desarrollo detallado de estos mecanismos se pretendía hacer única y exclusivamente mediante acuerdo del Consejo de ministros, sin que se requiriera ningún desarrollo normativo posterior para su aplicación y sin dar ninguna explicación aquí, en el Congreso de los Diputados, sin facilitar la participación de las Administraciones más cercanas a los ciudadanos y a las empresas.”
“Ya sea con recursos existentes o con nuevos recursos que se movilizan lo que encontramos en el trasfondo de este real decreto son diferentes elementos preocupantes. El primero, que este es un real decreto que acredita, una vez más, la visión centralista del Gobierno. De hecho, hasta aquí, ninguna novedad: movilización de recursos, de los cuales una buena parte provienen de los impuestos de los catalanes, sin establecer en el primer texto que conocimos ningún mecanismo que garantizase que dichos recursos iban a repartirse en función del porcentaje que representan las exportaciones de cada demarcación respecto al total del Estado, es decir, una nueva vía para empobrecer Cataluña en beneficio de otros territorios.”
“(El señor vicepresidente Rodríguez Gómez de Celis ocupa la Presidencia). Tomemos, por ejemplo, el real decreto que se aprobó ayer martes, de seis artículos, tres de los cuales no aportan nada nuevo: el artículo 2 porque solamente establece las garantías y cobros por parte del Estado y los artículos 3 y 6 porque ya los habíamos conocido en el desafortunado real decreto ómnibus de finales de año. ¿De verdad que esta es toda la capacidad de desplegar medidas de protección ante esta guerra arancelaria que estamos viviendo? ¿No son capaces ustedes de ir más allá? ¿No tienen la capacidad de prever todas las derivadas y escenarios que se pueden producir durante las próximas semanas y anticiparse a cada uno de estos escenarios, tal y como deberíamos hacer? Parece que no, en principio. ¿Y qué encontramos, pues, en este real decreto?”
“En este contexto y ante este riesgo enorme, el Gobierno del Estado, lejos de aportar el análisis técnico y las soluciones fundamentadas, lo primero que hizo en las primeras horas fue lanzar una pequeña campaña que carecía de todo tipo de fundamento técnico. Eso sí, llena de proclamas patrióticas e izando la bandera española como si todo eso, la bandera española, fuera garantía de algo. Una campaña con el único propósito de sacar rédito político del temor de la gente, la misma gente que, lejos de recibir la protección de las decisiones del Gobierno del Estado, a menudo ven como este adopta decisiones que no sirven para mucho e incluso decisiones que pueden perjudicar a la propia ciudadanía y, por tanto, a menudo, demasiado a menudo, mucho ruido y pocas nueces o, como decimos en Riudoms, mucha música para tan poca procesión.”
“Sin embargo, como decía, aventurar cuál es el propósito de la Administración Trump es extremadamente difícil, pero igualmente es cierto que saberlo o intuirlo es clave para acertar en aquello que se debe hacer en próximos tiempos y para encarar dicho desafío, porque, en caso contrario, adoptar decisiones fruto de la mera testosterona política, pensando solo como machos alfa, puede además conducir directamente al desastre. Por ejemplo, lo que decida Europa podría acelerar el desastre si pensamos que estamos ante el primer supuesto, el de buscar solo una mejor posición de negociación, y en realidad estuviéramos ante el supuesto de que Trump busca intencionadamente deteriorar la economía global a fin de reforzar el papel de la economía de los Estados Unidos.”
“La segunda es aprovechar el momento en el que las nuevas elecciones de Estados Unidos quedan más lejos para provocar una recesión económica que surta un doble efecto para los Estados Unidos: por un lado, provocar un aumento de la inflación que permita reducir en términos reales la enorme deuda pública que tienen y, en paralelo, conseguir una modificación de los tipos de interés que permita reactivar la economía estadounidense. La tercera es revertir el proceso de globalización de la economía mundial buscando un doble reto: relocalizar la producción industrial volviendo a producir en Estados Unidos bienes que ahora se fabrican fuera y, en consecuencia, revertir su déficit comercial para evitar esa continuada decadencia industrial de los Estados Unidos.”
“De cara a un supuesto escenario de negociación con los socios comerciales de los Estados Unidos, puede que le vaya bien provocar que todo el mundo entre en pánico con el fin de situarse en una posición de fuerza y clara ventaja en la negociación. Es la clásica estrategia de amenazar con una situación catastrófica a fin y efecto de que después los perjudicados compren fácilmente una situación menos mala pero que claramente antes no habrían aceptado y, de paso, él consigue más fácilmente los beneficios que se ha propuesto.”
“Hay incluso quien pronostica que tal vez vivamos una situación de -- 63 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 enfriamiento y parada del comercio internacional parecida a la que se vivió durante la pandemia, y no es para menos el anuncio hecho por la Administración Trump. Si llegara a materializarse, implicaría la imposición de aranceles más grande de los últimos cien años. La pregunta del millón, sin embargo, es por qué Trump adopta una decisión de esta magnitud si ninguna otra vez, cuando se ha entrado en una política expansiva de aranceles, la cosa ha acabado bien. ¿Por qué lo hace? Aventurar la respuesta es difícil, pero, si hacemos un análisis de riesgo-beneficio para los Estados Unidos, podríamos encontrar tres posibles razones. La primera.”
“El títol és clar del tot i el text diu: «El Gobierno garantizará que la puesta a disposición de las empresas de los instrumentos financieros regulados en el presente Real Decreto ley se efectúe con respeto al equilibrio territorial sobre la base del porcentaje de las exportacions», «garantizará» i «la base del porcentaje de las exportacions». No ho diem nosaltres, ho diu el BOE, és norma. I alguns, abans de parlar, haurien de llegir-se literalment el que diuen les poques pàgines d’aquest Reial decret. Segon: hem incorporat que s’articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l’Estat... Muchas gracias, presidenta. Es evidente que nos encontramos ante un escenario que puede evolucionar hacia una de las peores crisis económicas de los últimos años.”
“Doncs només cal agafar el Reial decret que es va filtrar dilluns i comparar-lo amb el que va aprovar el Consell de Ministres. Primer, s’ha incorporat la garantia que cadascun dels instruments financers del Reial decret es posaran a disposició basant-se en el percentatge que representen les exportacions de Catalunya. En resum, per a Catalunya, allò que és de Catalunya. I això no ho diem nosaltres en una declaració al passadís, no valen aquí les opinions. Això ho diu literalment el Reial decret. «Disposición adicional Segunda. Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos». «Garantía» i «de proporcionalitat territorial».”
“Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d’alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l’altre? Doncs només n’hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l’altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d’acció. Què hem negociat en aquest cas?”
“Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s’arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s’acabi, perquè Catalunya s’endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d’exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. L›acord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes d›exportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s’acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res.”
“I es va negociar la modificació del text per tal d’evitar, per tal d’evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s’acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d’uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep!”
“Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d’aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar- los.”
“Ja sigui amb recursos existents o amb nous que es mobilitzen, en el rerefons d’aquest Reial decret hi trobem diferents elements preocupants. El primer, aquest és un Reial decret que acredita, un cop més, la visió centralista del Govern. De fet, fins aquí cap novetat. Mobilització de recursos als quals una bona part provenen dels impostos dels catalans, sense establir en el primer text que vam conèixer, cap mecanisme que garantís que aquests recursos es repartirien en funció del percentatge que representen les exportacions de cada demarcació respecte al total de l’Estat. És a dir, una nova via per empobrir Catalunya en benefici d’altres territoris. El segon element a destacar: estem davant d’un nou intent del govern de l’Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats.”
“Agafem, per exemple, el Reial decret que es va aprovar ahir dimarts. Sis articles, tres sense aportar res de nou. L’article 2, perquè només estableix les garanties i cobraments per part de l’Estat, i el tercer i el sisè perquè ja els havíem conegut en el desafortunat Reial decret Òmnibus de final d’any. De veritat que aquesta és tota la capacitat de desplegar mesures de protecció davant de la guerra aranzelària que estem vivim? No som capaços d’anar més enllà?, no tenen la capacitat de preveure totes les derivades i escenaris que es poden produir durant les pròximes setmanes i anticipar-se a cadascun d’aquests escenaris com -- 62 of 136 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de abril de 2025 caldria fer-ho? Sembla que no, en principi. I què hi trobem, per tant, en el Reial decret?”
“En aquest context, i davant d’aquest risc enorme, el govern de l’Estat, lluny d’aportar l’anàlisi tècnica i solucions fonamentades, en aquestes primeres hores, el primer que va fer va ser llançar una campanyeta sense cap mena de fonament tècnic, això sí, plena de proclames patriòtiques i embolcallant-se amb la bandera espanyola, com si tot això, embolcallar-se amb la bandera espanyola, fos garantia d’alguna cosa. Una campanya amb l’únic propòsit de treure rèdit polític de la por de la gent. La mateixa gent que, lluny de rebre la protecció de les decisions del govern de l’Estat, sovint veuen com adopta decisions que no serveixen per a gran cosa o, fins i tot, decisions que perjudiquen els mateixos ciutadans i, per tant, sovint, massa sovint, molt soroll per ben poca cosa. O com diem a Riudoms, molta música, per tan poca processó.”
“Perquè, en cas contrari, prendre decisions, fruit només de la testosterona política pensant només com a mascles alfa per portar a més els desafiaments, pot portar directament al desastre. Per exemple, allò que decideixi Europa podria accelerar el desastre si es pensa que estem davant del primer escenari, el de buscar només una millor posició de negociació, i en realitat estiguéssim davant dels supòsits en què Trump busca intencionadament deteriorar l’economia global per tal de reforçar el paper de l’economia americana.”
“I paral·lelament, aconseguir una modificació dels tipus d’interès que permeti reactivar l’economia americana. I la tercera, revertir el procés de globalització de l’economia mundial, buscant també un doble efecte: relocalitzar la producció industrial tornant a produir als Estats Units béns que ara es fabriquen fora i, en conseqüència, revertir el seu dèficit comercial per evitar la continuada decadència industrial dels Estats Units. Com deia, però aventurar quin és el propòsit de l’administració Trump és extremadament difícil. Però igualment és cert que saber-ho intuir-ho és clau per encertar allò que s’ha de fer en els pròxims temps per encarar aquest desafiament.”
“La primera, de cara a un suposat escenari de negociació amb els socis comercials dels Estats Units, li pot anar bé fer entrar a tothom en pànic per tal de situar-se en una posició de força i clar avantatge negociador. La clàssica estratègia d’amenaçar amb una situació catastròfica per tal que després els perjudicats comprin fàcilment una situació menys dolenta però que clarament abans no haurien acceptat. I de passada, ell aconsegueix més fàcilment els beneficis que s’ha proposat. La segona, aprofitar el moment en què les noves eleccions americanes són més lluny per provocar una recessió econòmica que tingui un doble efecte per als Estats Units: per un costat, provocar un augment de la inflació que permeti reduir en termes generals l’enorme deute públic que tenen.”
“Moltes gràcies, presidenta. És evident que ens trobem davant d›un escenari que pot evolucionar cap a una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers anys. Hi ha fins i tot qui pronostica que podem viure una situació de refredament i parada del comerç internacional similar a la viscuda durant la pandèmia. I no és per menys: l’anunci fet per l’administració Trump, si es materialitzés, implicaria la imposició d’aranzels més gran dels darrers cent anys. La pregunta del milió, però, és per què Trump pren una decisió d’aquesta magnitud si cap altra vegada, quan s’ha entrat en una política expansiva d’aranzels, ha acabat bé? Per què ho fa? Aventurar la resposta és difícil, però fent una anàlisi de risc benefici pels Estats Units podríem trobar tres possibles solucions.”
“Cada vez cuesta más llegar a final de mes o encontrar una vivienda digna porque el Gobierno del Estado te está sangrando cada vez más con más impuestos y cada vez más te ofrece unos servicios públicos peores. Y mientras tanto, los diecinueve diputados del PSC en el Congreso, aquí, están sin hacer nada, aplaudiendo esta forma que tienen ustedes de hacer las cosas. Para nosotros no es ninguna sorpresa, ni por el expolio del Estado, ni por el papel de los diputados del PSC.”
“¿De verdad es esto así? Fíjese usted. Tomemos, por ejemplo, un salario de 1600 euros. Hace unos años pagaba un IRPF del 10 %. Ahora pasa del 16 %. Por tanto, ustedes están exterminando a la clase media, haciéndoles pagar hoy un 60 % más que hace unos años. Pero usted nos va a decir que eso no afecta a los pensionistas. ¿De verdad que no? Hace unos años los pensionistas pagaban de media un 6,5 %. Hoy, un pensionista paga un 53 % más que entonces. En definitiva, usted presume de no subir los impuestos, pero mientras dice eso está poniendo en riesgo el estado del bienestar. Porque si uno es autónomo, asalariado, empresario, jubilado, si uno cobra mucho o menos, no importa.”
“Su modus operandi es el siguiente: suben ustedes el precio de la vida, ha subido el precio de la vida un 20 % en los últimos años. Usted no actualiza los tramos del IRPF con ese aumento del precio de la vida, lo cual hace que la gente pase a un tramo superior de IRPF y, en consecuencia, pagan más en la declaración de la renta. Por tanto, mediante esta vía usted se queda buena parte del aumento de los salarios y de las pensiones. Hablemos con datos en la mano. Usted toma posesión como ministra de Hacienda en 2018. Recaudación de IRPF en 2024: un 30 % más desde que usted es ministra. Recaudación de IVA en 2024: un 10 % más desde que usted es ministra. Recaudación total de impuestos de 2024: un 20 % más desde que usted es ministra. Sin embargo, usted nos va a decir que eso es gracias a que hacen pagar más a quienes más ganan.”
“Perquè, siguis autònom, siguis assalariat, siguis empresari o siguis jubilat, cobris molt o cobris poc, cada cop et costarà més arribar a final de mes o trobar un habitatge digne perquè el govern de l’Estat t’està sagnant cada vegada més amb més impostos i cada vegada més t’ofereix uns pitjors serveis públics. I mentrestant, els 19 diputats del PSC al Congrés, aquí sense fer res, aplaudint aquesta manera de fer. Per a nosaltres, cap sorpresa, ni per l’espoli de l’Estat, ni pel paper dels diputats del PSC. Que esta sería su respuesta ni siquiera cotizaba. Señora vicepresidenta, todo el mundo empieza a percatarse de sus trampas. Ustedes utilizan el IRPF para aumentar con premeditación y nocturnidad los impuestos a la gente.”
“Recaptació total d’impostos 2024: un 20 % més des que vostè és ministre. Però ens dirà que això és gràcies al fet que fan pagar més els qui més guanyen. De veritat? És així? Fixi’s: agafem un salari de 1600 euros. Fa uns anys pagava un IRPF del 10 %. Ara passa del 16 %, per tant, vostès exterminen la classe mitjana fent-los pagar avui un 60 % més que fa uns anys. Però ens dirà que això no afecta els pensionistes. De veritat que no? Fa uns anys els pensionistes pagaven de mitjana un 6,5 %. Avui, un pensionista paga un 53 % més que llavors. En definitiva, vostè presumeix de no apujar els impostos, però mentre diu això va posant en risc l’estat del benestar.”
“Que aquesta seria la seva resposta ni tan sols cotitzava. Senyora vicepresidenta, tothom comença a adonar-se de les seves trampes. Vostès utilitzen l’IRPF per augmentar amb premeditació i nocturnitat els impostos a la gent. El seu modus operandi és el següent: apuja el preu de la vida un 20 % en els darrers anys. Vostè no actualitza els trams de l’IRPF amb aquest augment del preu de la vida. Això fa que la gent salti a un tram superior d’IRPF i, en conseqüència, paguen més a la declaració de la renda i, per tant, per aquesta via, vostè es queda bona part de l’augment dels salaris i de les pensions. Parlem amb dades a les mans. Vostè pren possessió de ministre d’Hisenda el 2018. Recaptació d’IRPF el 2024, un 30 % més des que vostè és ministre. Recaptació d’IVA el 2024, un 10 % més des que vostè és ministre.”
“Senyora vicepresidenta, seguirà augmentant els impostos als ciutadans? Señora vicepresidenta, ¿seguirá aumentando los impuestos a los ciudadanos?”
“En definitiva, todas las familias, tanto las que necesitan este instrumento por su renta baja, por sus ingresos bajos, como aquellas que lo necesitan por ser familias numerosas, todas necesitan el máximo despliegue del bono social energético sin las dificultades que presenta el instrumento actual y sin las nuevas dificultades que se quieran introducir a partir de esta proposición no de ley. Muchas gracias.”
“Por otro lado, entendemos que es absolutamente inadmisible que para acceder a esta ayuda deba contratarse el suministro en una comercializadora de las que figuran en una lista preconfigurada. No tiene -- 51 of 76 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2025 ninguna razón de ser en un mercado energético totalmente liberalizado que se pueda acceder o no al bono social energético en función de cuál es la empresa que suministra la energía a una familia. Por lo tanto, también hemos presentado una enmienda en ese sentido, para garantizar que ninguna familia quede excluida de esta ayuda por contratar una empresa u otra.”
“En esta línea, la de defender lo que necesita la gente, es evidente que el coste de la vida depende mucho de dónde se vive. No es lo mismo tirar adelante una familia en Extremadura o en Murcia que en Cataluña. De hecho, Cataluña está la cabeza del ranking del aumento del IPC acumulado en los últimos veinte años, con un incremento del precio de la vida del 57,8 %. Vivir hoy en Cataluña es un 57,8 % más caro en comparación con marzo del año 2005. Es por eso que desde Junts per Catalunya entendemos que el bono energético tiene que ir en función del coste de vida del sitio donde vive cada uno. En caso contrario se refuerza el riesgo de algunos colectivos por el hecho de vivir en un territorio u otro y se les discrimina negativamente por razones geográficas.”
“Dado que los beneficiarios del ingreso mínimo vital ya han estado identificados como colectivos de riesgo, concederles automáticamente el bono social energético garantizaría una mayor protección efectiva contra la pobreza energética. Llegados a este punto, sin embargo, hay que decir que seguramente esta propuesta a muchos de ustedes les haga explotar la cabeza, porque no nos podrán seguir etiquetando como la derecha catalana, pero déjenme decir también que a estas alturas deberían saber que a nosotros no nos encajan ni unas etiquetas ni las otras, porque nosotros, al margen de sus prejuicios y al margen de sus miradas cargadas de tópicos, somos los que estamos aquí sin complejos para defender lo que necesita la gente.”
“De hecho, el hecho de que solo se acoja a esta ayuda una cuarta parte de las familias con dificultades debería hacer reflexionar el Gobierno del Estado; reflexionar y, evidentemente, aportar soluciones, pero a nadie se le escapa que, si el Gobierno no hace esta reflexión, es porque ya le va bien este ahorro que le supone una baja aplicación del bono social, un ahorro económico, eso sí, a costa del sufrimiento de mucha gente. Así pues, seguro que el desconocimiento por parte de los posibles beneficiarios, así como las dificultades burocráticas para acceder al bono son dos de las causas principales de la baja utilización de esta ayuda a las familias necesitadas. Por esta razón, desde Junts per Catalunya proponemos que se automatice la concesión del bono social energético a las familias que cuenten ya con el ingreso mínimo vital.”
“Esta realidad hace que cada vez sean más necesarios los instrumentos para garantizar los mínimos estándares de calidad de vida de todas las familias, y en ese sentido, desde nuestro punto de vista, esta proposición no de ley puede aceptar algunas aportaciones para tener un grado de mejora. La primera de las propuestas pasa por entrar en la razón detrás de la poca utilización del bono social entre las familias de renta baja.”
“Tenemos una presión fiscal creciente, con un incremento del 20 % en los últimos años; un aumento de precios asfixiante, un incremento del 20 % también en los últimos cinco años; un aumento del precio de los alimentos básicos constante, con un incremento de un 30 % de los últimos cinco años; un insuficiente aumento de los salarios, solo del 16 % en los últimos cinco años; un aumento exponencial del precio de la vivienda, un 47 % más en los últimos cinco años. Así podríamos seguir esta larga lista de indicadores del día a día de los ciudadanos hasta llegar al precio de la electricidad, que ha tenido un aumento del 67 % en solo los últimos diez meses.”
“En definitiva, totes les famílies, tant les que necessiten aquest instrument per raó de la seva renda baixa com aquelles que ho necessiten pel fet de ser famílies nombroses, totes necessiten el màxim desplegament del bo social energètic, sense les dificultats que té l’instrument actual i sense noves dificultats que s’hi vulguin posar a través d’aquesta proposició no de llei. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Tal y como venimos denunciando desde hace tiempo, es evidente que la mejora de los indicadores macroeconómicos no se traslada de ninguna manera en la calidad de vida de los ciudadanos. Es así, lo miren por donde lo miren las personas que están en el Gobierno.”
“Per altra banda, entenem que és absolutament inadmissible que per accedir a aquesta ajuda s’hagi de contractar el subministrament amb una comercialitzadora de les que figuren en una llista preconfigurada. No té cap raonament en un mercat energètic totalment liberalitzat que es pugui accedir o no al bo social energètic en funció de quina és l’empresa que subministra l’energia a una família. Per tant, també hem presentat una esmena en aquest sentit per garantir que cap família quedi exclosa d’aquesta ajuda per culpa de contractar el servei amb una o altra empresa.”
“No és el mateix tirar endavant una família a Extremadura o a Múrcia que a Catalunya. De fet, Catalunya encapçala el rànquing de l’augment de l’IPC acumulat en els darrers vint anys, amb un increment de preu de la vida del 57,8 %. És un 57,8 % més car viure a Catalunya avui que el març del 2005. És per -- 50 of 76 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2025 això que des de Junts per Catalunya entenem que el bo social energètic ha de venir corregit en base al cost de la vida en funció del lloc on viu cadascú. En cas contrari, es reforça el risc de determinats col·lectius pel fet de viure en un o altre territori, i se’ls discrimina negativament per raons geogràfiques.”
“Donat que els beneficiaris de l’ingrés mínim vital ja han estat identificats com a col·lectius de risc, concedir-los automàticament el bo social energètic garantiria una major protecció efectiva contra la pobresa energètica. Arribats aquí, però, deixi’m dir-ho, que segurament amb aquesta proposta a molts de vostès potser els pot explotar el cap, perquè no ens podran seguir etiquetant com la dreta catalana. Però també deixi’m dir-ho, a aquestes alçades ja haurien de saber que a nosaltres no ens encaixen ni unes etiquetes ni les altres, perquè nosaltres, al marge dels seus perjudicis i les seves mirades carregades de tòpics, som els que estem aquí sense complexos per defensar el que necessita la gent. En aquesta línia, la de defensar el que necessita la gent, és evident que el cost de la vida depèn molt d’on es viu.”
“Reflexionar i, evidentment, posar-hi solucions. Però a ningú se li escaparà que, si el Govern no fa aquesta reflexió, és perquè ja li va bé aquest estalvi que li representa aquesta baixa aplicació del bo social. Un estalvi econòmic, això sí, a costa del patiment de molta gent. Així doncs, segur que el desconeixement per part dels possibles beneficiaris, així com les dificultats burocràtiques per accedir-hi, són dues causes principals per la baixa utilització d’aquesta ajuda a les famílies necessitades. Per aquesta raó, des de Junts per Catalunya proposem que s’automatitzi la concessió del bo social energètic a les famílies que comptin ja amb l’ingrés mínim vital.”
“I així podríem anar seguint aquesta llarga llista d’indicadors del dia a dia dels ciutadans fins a arribar al preu de l’electricitat, el qual ha tingut un augment del 67 % en només els darrers deu mesos. Aquesta realitat fa que cada vegada siguin més necessaris els instruments per garantir els mínims estàndards de qualitat de vida de totes les famílies. I en aquest sentit, i des del nostre punt de vista, a aquesta proposició no de llei, s’hi poden fer modificacions per introduir-hi un major grau de millora. La primera de les propostes passa per entrar en la raó de la poca utilització del bo social entre les famílies amb una renda baixa. De fet, que només s’acullin a aquesta ajuda una quarta part de les famílies amb dificultats a causa de la renda baixa hauria de fer reflexionar el Govern de l’Estat.”
“Moltes gràcies, president. Tal com estem denunciant des de fa temps, és evident que la millora dels indicadors macroeconòmics no es trasllada de cap manera a una millor qualitat de vida dels ciutadans. És així s’ho mirin per on s’ho mirin els del Govern. Tenim una pressió fiscal creixent, amb un increment del 20 % en els darrers anys, un augment de l’IPC asfixiant, amb un increment del 20 % també en els darrers 5 anys, un augment constant del preu dels aliments bàsics, amb un increment del 30 % en els darrers 5 anys. Un insuficient augment dels salaris, només del 16 % en els darrers 5 anys. Un augment exponencial del preu dels habitatges, un 47 % més en els darrers 5 anys.”
“Porque si sigue adelante este debate y se evita la inclusión de la enmienda que presentó Junts per Catalunya, perderá la posibilidad de resolver el grave problema de los purines que padece y pondrá en riesgo todo el sector ganadero de Cataluña, con miles de euros de facturación y miles de puestos de trabajo. Pedimos que se tome en consideración ese escrito y se pueda votar en este hemiciclo, por toda la trascendencia que tiene, la suspensión de este punto y dejarlo para más adelante, cuando exista una resolución de la Mesa del Congreso. Muchas gracias.”
“Presentamos este escrito junto con Esquerra para modificar el orden del día en un sentido: dejar el debate del punto 29 sobre la mesa, no evitarlo, sino dejarlo sobre la mesa hasta que la Mesa del Congreso responda al escrito de reconsideración que presentó Junts per Catalunya de manera fundamentada y acreditando los fundamentos jurídicos que den pie a que la Mesa continúe la tramitación de este punto. Es una decisión irreversible si hoy usted, presidente, permite el debate de este punto, porque no se podrá tirar atrás esta decisión. Y, por tanto, esta decisión es importante y sobre todo también es importante para todo el sector económico afectado por esta decisión de hoy, el sector agrícola de Cataluña, el sector ganadero.”
“Dado que este hecho lo contemplábamos ya como una posibilidad, porque no había voluntad de la Mesa para emitir este criterio fundamental previo a la celebración del debate de este punto, presentamos un nuevo escrito, en este caso junto con Esquerra Republicana de Catalunya, al amparo del artículo 68.1, que establece que si dos grupos de la Cámara presentan por escrito la consideración de alterar el orden del día del plenario esta petición debe someterse a votación del mismo plenario.”
“-- 18 of 52 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de marzo de 2025 Desde Junts per Catalunya presentamos esta semana, una vez conocida la posición de la Mesa del Congreso, un escrito de reconsideración a la Mesa del Congreso solicitando, con respeto al punto 29 que en este momento se debe someter a consideración de este hemiciclo, que se emitiese criterio sobre el posicionamiento que había hecho previamente la Mesa sobre si se ajustaba a lo que establece el Reglamento de la Cámara. En este momento, la Mesa del Congreso no se ha reunido para resolver este escrito de reconsideración que desde Junts per Catalunya habíamos presentado.”