Josep Maria Cruset Domènech
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l’Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d’aquesta manifesta injustícia.”
“Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d’escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya?”
“Que permetem que el govern de l’Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se’ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin.”
“I això, -- 146 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l’hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen.”
“Resulta que, siendo de los que más pagan en forma de impuestos al Estado español, después somos los que nos encontramos en la cola a la hora de recibir recursos; por lo tanto, con menos capacidad para atender las necesidades de nuestros ciudadanos en el día a día; y, obviamente, aún más en los momentos de emergencia.”
“Necesitamos soluciones estructurales, señor vicepresidente, no basta con cuatro propuestas puntuales en forma de real decreto ley cuando las cosas van mal dadas, de verdad.”
The complete record
Every one of 1,154 lines we hold for Josep Maria Cruset Domènech, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 17 of 24.
“Per tant, un cop més ens trobem davant d’una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d’ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d’una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s’està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.”
“Així mateix, l’article 28 de l’Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l’article 49 s’indica que els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i d’arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris.”
“Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l’article 123 de l’Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris.”
“Así que, tal y como le decía, hoy usted puede contarnos lo que quiera, pero quien se encuentra haciendo política de país y pensando en los ciudadanos y priorizando su bienestar por delante de los intereses partidistas es Junts per Catalunya y, por suerte, señor ministro, siempre el tiempo y la gente acaban colocando a todo el mundo en su lugar.”
“Silencios cómplices con SUMAR, Esquerra y Bildu, los mismos que en 2022 hicieron posible ayudas para las energéticas, para las empresas energéticas superiores a los 3000 millones de euros y que ahora quieren penalizar con un nuevo impuesto a los más de 2 700 000 catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse un seguro médico. Y ahora quieren ahogar al sector turístico y a las familias que en él trabajan y a los que hacen vacaciones a kilómetro cero, y quieren abortar las iniciativas de Junts, entre otras la de rebajar el impuesto sobre sociedades que pagan las cooperativas y las pequeñas y medianas empresas.”
“Su impuesto energético era una operación de maquillaje disfrazada de medida de izquierda progre, pero que en realidad acababan pagando los de siempre, todos los catalanes y catalanas, poniendo en riesgo el futuro de nuestro país. Y por si eso no fuera suficiente, mientras su Gobierno proponía este nuevo impuesto, sus diputados, los del PSC, los de aquí y los del Parlamento de Cataluña, mantenían el silencio. Usted, como ministro de Industria, mantenía el silencio, y lo que es peor, el presidente de la Generalitat de Cataluña y el conseller de Empresa también mantenían el silencio.”
“Per sort, senyor ministre, sempre el temps i la gent acaben posant tothom al seu lloc. Señor ministro, usted hoy aquí puede contarnos el discurso que quiera, pero la realidad es muy tozuda. Ustedes han propuesto un impuesto energético absolutamente letal para el futuro del país y de sus familias; ustedes han propuesto un impuesto que, si no fuera por Junts, hubiera expulsado de Cataluña inversiones superiores a los 1200 millones de euros; si no hubiera sido por Junts, hubiera implicado la pérdida de muchos puestos de trabajo; si no fuera por Junts, hubiera paralizado la transformación del proyecto de descarbonización de la industria energética; y si no fuera por Junts, hubiera aumentado el coste de la vida de los ciudadanos con aumentos significativos de las facturas de la electricidad, gas natural, gasolina y gasoil.”
“Silencis que, còmplices amb Sumar, Esquerra i Bildu, els mateixos que l’any 2022 van fer possibles ajudes per les energètiques, per les empreses energètiques, superiors als 3000 milions d’euros i que ara volen penalitzar amb un nou impost als més de 2 700 000 catalans que fan l’esforç de pagar-se una assegurança mèdica. Ara volen ofegar el sector turístic, les famílies que hi treballen i els que fan vacances a quilòmetre zero i volen avortar les iniciatives de Junts, entre d’altres, la de rebaixar l’impost de societats que paguen les cooperatives i les petites i mitjanes empreses. Així que, com li deia, vostè avui ens pot explicar el que vulgui, però qui es troba fent política de país, pensant en els ciutadans i prioritzant el seu benestar per davant dels interessos partidistes és Junts per Catalunya.”
“El seu impost energètic era una operació de maquillatge disfressada de mesura d’esquerra progre, però que en realitat acabaven pagant els de sempre, tots els catalans i catalanes, posant en risc el futur del nostre país. Com… Per si això no fos prou, mentre el seu govern proposava aquest nou impost, els seus diputats, els del PSC, els d’aquí i els del Parlament de Catalunya, feien silenci. Vostè, com a ministre d’Indústria, feia silenci. I el que és pitjor, el president de la Generalitat de Catalunya i el conseller d’Empresa feien silenci.”
“Senyor ministre, vostè avui aquí ens pot fer el discurs que vulgui, però la realitat és molt, és molt tossuda. Vostès han proposat un impost energètic absolutament letal per al futur del país i de les seves famílies. Vostès han proposat un impost que, si no fos per Junts, hauria expulsat de Catalunya inversions superiors als 1200 milions d’euros; que, si no fos per Junts, hauria implicat la pèrdua de molts llocs de treball; que, si no fos per Junts, hauria paralitzat la transformació del projecte de descarbonització de la indústria energètica; que, si no fos per Junts, hauria augmentat el cost -- 74 of 111 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de noviembre de 2024 de la vida dels ciutadans amb increments significatius de les factures d’electricitat, de gas natural, de la gasolina i del gasoil.”
“Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, què opina respecte a la voluntat del Govern de l’Estat de posar en risc les inversions industrials a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opina respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de poner en riesgo las inversiones industriales en Cataluña?”
“Porque, por más cortinas de humo que usted difunda, sabe que, mientras no reconozca y actúe contra el castigo presupuestario en Cataluña, con nosotros no podrá contar, y sin nuestros siete votos no hay presupuestos.”
“Ustedes invirtieron en Cataluña 130 euros por habitante y en Madrid, 373; 130 euros frente a 373, y así año tras año. Camuflar esta injusticia añadiendo las transferencias que, por ley, ustedes tienen que hacer a los ayuntamientos y a la Generalitat es trampa, y es trampa porque en Cataluña vivimos un millón más de personas y delante de los 170 ayuntamientos de Madrid nosotros tenemos 950. Han pagado más transferencias corrientes no porque quieran, sino porque la ley les obliga a pagar en función del número de habitantes y de ayuntamientos. Así de claro. Y acabo. La semana pasada usted afirmaba, también con toda contundencia, en esta misma sesión de control que este país tendrá presupuestos. ¿Con quién los está negociando? Porque negociar siempre es bueno, pero si no tienen mayoría, además de bueno, es necesario.”
“Hace unas semanas, cuando yo le preguntaba si lo que ustedes habían firmado en Cataluña era un concierto económico, usted me decía que sí. Y no habían pasado ni veinticuatro horas, que usted misma cambiaba de opinión y, con toda contundencia, decía que solo se transferiría la recaudación del IRPF y no para el año que viene, sino para 2026. Y cuando le preguntaron por el resto de impuestos, usted decía, con una sonrisa, que a lo largo del tiempo. Otro ejemplo, este fin de semana —supongo que para preparar la pregunta de hoy— su Gobierno filtraba que Cataluña ha recibido más de tres mil millones de euros que Madrid de los Presupuestos del Estado. Nuevamente es una cortina de humo. -- 14 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de octubre de 2024 ¿Le explico los datos de verdad, los que ustedes han publicado oficialmente? 2023.”
“Ras i curt. I acabo. La setmana passada vostè afirmava també amb tota contundència en aquesta mateixa sessió de control, que «este país tendrá presupuestos». I amb qui els està negociant? Perquè negociar sempre és bo, però si no tenen majoria, a més de bo és necessari. Perquè per més cortines de fum que vostè escampi, sap que mentre no reconegui i actuï contra el càstig pressupostari a Catalunya, amb nosaltres no hi podrà comptar? I sense els nostres set vots no hi ha pressupostos. Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta, usted está acostumbrada a venir aquí, como ha hecho hoy, y mezclar opiniones suyas con datos de dudosa reputación para levantar una cortina de humo y distraer a todo el mundo. Pues mire, no. Usted puede intentarlo, pero la realidad es más tozuda y nosotros todavía más.”
“Aquest cap de setmana, suposo que per preparar la pregunta d’avui, el seu govern filtrava que Catalunya ha rebut més de 3000 milions d’euros que Madrid dels pressupostos de l’Estat. Novament una cortina de fum. Li explico jo les dades de veritat, les que vostès mateixos han publicat oficialment? L’any 2023 vostès han invertit a Catalunya 130 euros per habitant i a Madrid, 373, 130 euros enfront de 373. I així, any rere any. Camuflar aquesta injustícia sumant-hi les transferències que per llei vostès han de fer als ajuntaments i a la Generalitat és trampa. I és trampa, perquè a Catalunya hi vivim un milió més de persones i enfront dels 170 ajuntaments de Madrid, nosaltres en tenim 950. Han pagat més transferències corrents, no perquè vulguin, sinó perquè la llei els obliga a pagar en funció del nombre d’habitants i d’ajuntaments.”
“Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, vostè està acostumada a venir aquí com ha fet avui, i barrejar opinions seves amb dades de dubtosa reputació per aixecar una cortina de fum i distreure a tothom. Doncs miri, no. Vostè pot intentar-ho, però la realitat és més tossuda i nosaltres, encara més. Fa unes setmanes, quan jo li preguntava si el que vostès havien firmat a Catalunya era un concert econòmic, vostè em deia que sí. I no havien passat ni 24 hores que vostè mateixa canviava d’opinió i, amb tota contundència, deia que només es transferiria la recaptació de l’IRPF i no per a l’any vinent, no, per al 2026. I quan li preguntaven per la resta d’impostos, vostè deia amb un somriure que «a lo largo del tiempo». Vol un altre exemple?”
“Senyora vicepresidenta, ha complert el govern espanyol amb els pressupostos anteriors? Señora vicepresidenta, ¿el Gobierno español ha cumplido con los presupuestos anteriores?”
“Como decía al principio de mi discurso, nadie debería jamás sentirse violentado en el espacio más personal que representa su vivienda, porque nunca nadie tendría que sufrir por haber firmado unas cláusulas que escondían de forma expresa la aceptación de las mismas, nadie debería sufrir por dónde dormirá, dónde compartirá camino con los suyos o dónde vivirá dentro de un tiempo por culpa de unas cláusulas abusivas. Muchas gracias.”
“Nosotros, que sabemos muy bien desde el punto de vista político qué quiere decir estar en una situación de desventaja e injusticia y que sabemos también muy bien desde un punto de vista político qué quiere decir sufrir por tener ante ti un adversario frío que no tiene ningún problema en utilizar su posición de fuerza, estaremos al lado de los vulnerables para facilitar su aprobación, así como para garantizar que los bancos ofrezcan un trato justo y un servicio de calidad a todos los clientes, con independencia de donde residan: una gran ciudad o un pequeño pueblo rural. Y no queremos solo decirlo de palabra, sino también pasar a los hechos, como por ejemplo con nuestra iniciativa parlamentaria para que todos los municipios dispongan de servicios bancarios y cajeros automáticos, que de hecho ya iba en esta dirección. Acabo.”
“La cláusula REDAL y sus efectos son poco conocidos en nuestra sociedad y alguien podría pensar que no vale la pena dedicarle esfuerzos ni atención en este hemiciclo, pero sí, lo son; de hecho, son pocos conocidos sus efectos, pero evidentemente son absolutamente letales y ahí es donde está el quid de la cuestión, porque el desconocimiento sobre las cláusulas que tienen los ciudadanos es lo que facilita su implantación por parte de algunas entidades bancarias; un desconocimiento que hace que además su impacto sea -- 24 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 elevadísimo y la indefensión del ciudadano a menudo desesperante. Por lo tanto, cabe una regulación para evitar una excesiva judicialización y también para evitar que a algunos clientes hipotecados les puedan arrebatar su vivienda por culpa de estas cláusulas.”
“Si además también se tiene en cuenta la cantidad de informes y advertencias realizados por algunos ministerios del Gobierno, el Banco de España y otros organismos, esa diferencia todavía es más manifiesta, y la necesidad de establecer una regulación de estas cláusulas abusivas y de mecanismos de control adecuados, todo ello deviene todavía más necesario. Por lo tanto, sin entrar en los tecnicismos propios de la propuesta, lo más relevante de esta proposición de ley es la voluntad de proteger a los clientes de las entidades financieras ante las dudas, las incertidumbres, incluso los abusos que pueden llevar a cabo con las cláusulas REDAL.”
“Cuando la situación, además, es de claro desequilibrio, como comentaba antes, de fuerzas, de autoridad, de recursos entre ambas partes, estas soluciones no pueden pasar por que ambas partes se vean forzadas a llegar a acuerdos, porque es obvio que no lo pueden hacer entre iguales, de tú a tú. Por lo tanto, es necesario que intervengan terceros para poder evitar también la judicialización excesiva actual y la incertidumbre por la disparidad de criterios judiciales en función de la sede judicial donde se interponga la reclamación.”
“Se desmiembra el núcleo, la raíz, el corazón de lo que es el kilómetro cero familiar, allí donde se vive, el espacio de protección, que no solo deja de serlo, sino que se convierte en un problema de dimensiones colosales y acaba convirtiéndose en un núcleo que proyecta temor por la posible pérdida de la propiedad o por la ruptura de la economía familiar, que tiene que hacer frente al pago de la hipoteca periódicamente. Por lo tanto, una vez resquebrajado este núcleo, el riesgo de contagio del resto de pilares fundamentales de una persona o familia es más que evidente. Allí donde tenía que haber tranquilidad, alegría incluso, refugio, se acaba instalando un problema vital. Por consiguiente, ante lo que implica todo este escenario, es evidente que es responsabilidad de esta Cámara poner sobre la mesa soluciones.”
“Ese concepto de la importancia de la vivienda como espacio seguro, personal o del núcleo familiar tiene muchas derivadas en distintos ámbitos. Podríamos hablar de su correlación con la seguridad ciudadana, podríamos hablar de su relación con el coste de los servicios básicos o el precio de los alimentos, pero de lo que hablamos hoy, las hipotecas con cláusulas REDAL, implica claramente que al caer bajo la afectación de una cláusula de este tipo se tambalea y entra en riesgo todo lo que representa la vivienda habitual para los afectados.”
“Si esa posición de riesgo atenta contra uno de los pilares fundamentales del día al día de los ciudadanos tanto a nivel individual como familiar, todavía es más evidente que tenemos que brindarles toda nuestra atención; porque, de todo aquello que puede hacer una persona o una familia, la firma de una hipoteca para adquirir su vivienda habitual estaría en el conjunto de actos de mayor trascendencia, primero, porque de la firma de la hipoteca saldrá la vivienda donde ellos probablemente vivirán buena parte de su vida, pero también porque esa casa representa el centro de su seguridad en el sentido más amplio de la palabra, el refugio donde cada día al atardecer, al cerrar la puerta por dentro y quedarse con los suyos una persona puede volver a su espacio de confianza, donde queda protegido y distanciado física y emocionalmente de todo aquello que puede preocupar durante el día.”
“Forma parte de nuestra responsabilidad la defensa de los ciudadanos, y esa responsabilidad todavía es mayor cuando los ciudadanos se encuentran ante una relación bilateral donde el reparto de fuerza y autoridad está claramente desequilibrado en contra de ellos, situándolos en una posición de riesgo.”
“I no ho diem només de paraula, sinó amb fets; fets com, per exemple, la nostra iniciativa parlamentària perquè tots els municipis disposin dels serveis bancaris i els caixers automàtics, que ja anava en aquesta direcció. I acabo. Com deia al començament, mai ningú hauria de sentir-se violentat en l’espai més personal que representa el seu habitatge, perquè mai, mai ningú hauria de patir per haver firmat unes clàusules que expressament amagaven l’afectació de les mateixes. Mai ningú hauria de patir per on dormirà, per on compartirà camí amb els seus o per com viurà al cap d’un temps per culpa d’unes clàusules abusives. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta.”
“Nosaltres, que sabem molt bé, des del punt de vista polític, què vol dir trobar-se en situació de desavantatge i injustícia, i nosaltres, que també sabem molt bé, des del punt de vista polític, què vol dir patir per tenir al davant un adversari fred i que no té cap consideració a l’hora d’utilitzar la seva posició de força, estarem -- 23 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 al costat dels més vulnerables per facilitar-ne la seva aprovació, així com també per garantir que els bancs ofereixin un tracte just i un servei de qualitat a tots els clients, visquin on visquin, ja sigui una gran ciutat o un petit poble rural.”
“Per tant, cal una regulació específica per evitar una excessiva judicialització i impossibilitar que fins i tot a alguns clients hipotecats els hi prenguin el seu habitatge per culpa d’aquestes clàusules.”
“La clàusula Redal i els seus efectes són poc coneguts a la nostra societat i, per tant, podria algú pensar que no és necessari que hi dediquem els esforços i l’atenció d’aquest hemicicle? Sí, ho són. De fet, són poc coneguts, aquests efectes. Però, evidentment, els efectes són absolutament letals, i precisament d’aquí és d’on plora la criatura, perquè el desconeixement entre la ciutadania dels efectes d’aquestes clàusules és precisament el que en facilita la seva aplicació i la seva implantació per part d›algunes entitats bancàries; desconeixement que fa, a més a més, que el seu impacte sigui altíssim i la indefensió del ciutadà, sovint desesperant.”
“I si, a més a més, es pren en consideració la quantitat d’informes i d’advertiments realitzats tant pel Banc d’Espanya, algun dels ministeris del Govern, així com d’altres organismes, aquesta diferència encara és més evident, i la necessitat d’establir una regulació d’aquestes clàusules abusives i l’establiment de mecanismes de control adequats encara es fa més necessari. Per tant, sense entrar en els tecnicismes propis de la proposta, el més rellevant d’aquesta proposició de llei és la voluntat de protegir els clients de les entitats financeres davant els dubtes, les incerteses i fins i tot els abusos que aquestes poden portar a terme amb les clàusules Redal.”
“I quan la situació, a més a més, és de clar desequilibri, com deia abans, de forces, d’autoritat i de recursos entre les dues parts, aquestes solucions no poden passar perquè les dues parts es vegin forçades a arribar a acords, perquè és evident que no ho poden fer de tu a tu. I, per tant, cal que hi intervinguin tercers actors per evitar precisament a on som ara, també, la judicialització excessiva actual i la incertesa existent per la disparitat de criteris judicials en funció de quina és la seu judicial en què fas la reclamació.”
“S’esberla el nucli, l’arrel, el cor del que és el quilòmetre zero familiar: allà on vius, aquell espai de protecció, que no només deixa de ser-ho, sinó que es converteix en un problema de dimensions colossals i passa a ser un nucli irradiador de preocupació i temor per la possible pèrdua de la propietat o bé pel trencament de l’economia familiar per fer front als pagaments hipotecaris periòdics. I, per tant, un cop esberlat aquest nucli, el risc de contagi cap a la resta dels pilars fonamentals de cadascú, a nivell personal o d’una família, és més que evident. Allí on hi havia d’haver tranquil·litat, alegria, fins i tot refugi, s’hi acaba instal·lant un problema vital. Per tant, davant del que implica tot aquest escenari, és evident que és responsabilitat d’aquesta cambra posar a sobre de la taula solucions.”
“Aquest concepte, el de la importància de l’habitatge com a espai segur, personal o del nucli familiar, té moltes derivades en múltiples àmbits: podríem parlar de la seva correlació amb la seguretat ciutadana, podríem parlar de la seva relació amb el cost dels serveis bàsics o amb el del preu dels aliments. Però del que parlem avui, de les hipoteques amb les clàusules Redal, implica clarament que al caure sota l’afectació d’una clàusula d’aquest tipus trontolla i entra en risc tot el que representa l’habitatge habitual dels afectats.”
“Perquè, de tot allò que pot fer una persona o una família, la firma d’una hipoteca per adquirir el seu habitatge habitual estaria en el conjunt d’actes de major transcendència, primer, perquè de la firma de la hipoteca en sortirà l’habitatge on ells viuran probablement durant bona part de la seva vida, però també pel que representa aquesta casa com el centre de la seva seguretat en el sentit més ampli d’aquesta paraula: el refugi a on cada dia al vespre, al tancar la porta per dintre i quedar-s’hi amb els seus, un retorna al seu espai de confiança, on hi queda protegit i distanciat físicament i emocionalment de tot allò que el pot inquietar durant el dia.”
“Moltes gràcies, presidenta. Forma part de la nostra responsabilitat la defensa dels ciutadans, i aquesta responsabilitat és encara major quan els ciutadans es troben davant d’una relació bilateral en què el repartiment de força i autoritat està contundentment desequilibrat en contra d’ells, situant-los en una posició de risc. I si aquesta posició de risc atempta contra un dels pilars fonamentals del dia a dia dels ciutadans, tant a nivell individual com a nivell familiar, encara és més evident que hi hem de posar més tota la nostra atenció.”
“Una evidencia más de la voluntad expresa del Estado español de no transferir los recursos fijos incluso por ley, hecho que agrava aún más esta constante acción nociva del Estado español con los ciudadanos de Cataluña, piensen lo que piensen, tengan la ideología que tengan. Así que todos los grupos que sustentan desde este hemiciclo al Gobierno hacen su trabajo. Hagan su trabajo, no hagan perder tres mil días más a los impulsores de esta iniciativa. Hagan su trabajo, respeten nuestras competencias, paguen lo que les corresponde y no se queden los recursos de los más vulnerables. Muchas gracias.”
“Porque un 16 %, además del 40 % que tendría que poner el Estado, tiene que acabar suponiendo un sobreesfuerzo para la Generalitat de Catalunya y también un sobreesfuerzo para las familias mediante la fórmula del copago. Un copago que, además, muchos años ha acabado igualando lo que ponen las familias a lo que pone el propio Estado. Esos mismos euros aportados por las familias son los que aporta el Estado. ¿Que no? Vayamos a las cifras absolutas de este periodo: 3117 millones de euros aportados por el Estado, 2994 millones de euros aportados por las familias y, como he dicho, 12 000 millones de euros aportados por la Generalitat. Con esto queda todo dicho. Todo. Una evidencia más de la acción del Estado en Cataluña, extractiva e incluso abusando de los más vulnerables.”
“En este periodo se han invertido 18 000 millones de euros en Cataluña en el sistema de dependencia. Por lo tanto, de estos, más de 9000 millones de euros tendrían que haber ido a cargo del Estado. ¿Qué ha pasado en la práctica? Pues que el Estado, muy lejos de poner esos 9000 millones de euros, solo ha aportado 3000 y la Generalitat ha tenido que asumir 12 000. ¿Y el resto? ¡Ay, el resto! El resto es la viva imagen de la vergüenza del Estado. La resta del coste la han tenido que asumir las familias que se ven afectadas por la dependencia, porque el incumplimiento en la financiación se traduce siempre en presión frente al copago.”
“Eso lo establece así la ley; de hecho, la ley establece que, en un primer bloque de las prestaciones, las que hacen referencia al nivel mínimo de protección garantizado por el sistema, tendría que asumirse de forma exclusiva el cien por cien por el Estado. Y el segundo bloque de prestaciones, las que provienen de los convenios entre el Estado y las comunidades autónomas, tendría que ir un 50 % a cargo del Estado y otro 50 % a cargo, en este caso, de Cataluña, de la Generalitat de Catalunya. Por lo -- 12 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2024 tanto, en conjunto —insisto, así lo establece la ley—, más de un 50 % de la financiación y, por lo tanto, del coste, debería ser a cargo del Estado. Vayamos ahora a los datos de puesta en servicio de la ley de dependencia desde el año 2008 a la actualidad.”
“Un Estado que, además, ha acreditado reiteradamente, con el paso del tiempo, su incapacidad de trabajar en el ámbito de la dependencia de forma equitativa y justa, hasta el extremo de acabar provocando que 740 000 personas se organicen para impulsar esta iniciativa. Porque, ya que hablamos del papel del Estado y de Cataluña en el ámbito de la dependencia —y que, además, estamos hablando del copago, que es lo mismo que hablar de financiación—, echemos una mirada a la realidad de esta cuestión en nuestra casa. Una mirada con datos, no con opiniones ni percepciones, no, no, una mirada con datos. De conformidad con lo establecido por la ley, el sistema de dependencia debía ir a cargo del Estado — la cofinanciación—.”
“Obviamente, desde el punto de vista de los que han impulsado todo esto, esta es una reivindicación legítima y lógica, pero a nosotros también nos corresponde echar una mirada desde el punto de vista competencial catalán, y aquí es donde tenemos que hacer la advertencia correspondiente, porque competencialmente en materia de servicios sociales todo lo que hace referencia a esto está de forma exclusiva delegada a la Generalitat de Catalunya con el artículo 166 del Estatuto vigente de Cataluña. Por eso, hay que evitar que esta tramitación sea una nueva oportunidad, una nueva vía de recentralización de las competencias de Cataluña hacia el Gobierno del Estado.”
“Una iniciativa que nace, evidentemente, desde la percepción cierta de muchas personas de que el sistema actual es injusto y muchas veces excesivo en estas formas de copago, sobre todo para personas de edad avanzada y con discapacidad, que, curiosamente, eran los que el legislador quería proteger en su momento con esta ley y que en la práctica han sido los que se han quedado en una situación más vulnerable en la situación actual.”
“Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos. La moción presentada en 2017, que ha ido saltando de legislatura en legislatura, lleva un título largo, pero pretende algo que es extremadamente sencillo: mejorar las condiciones de copago de las personas en situación de dependencia. Una ILP que tiene como objetivo principal hacer más justa la prestación económica de las personas más vulnerables y que esté más equilibrada y adaptada a las necesidades de cada persona dependiente.”
“Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d’aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d’aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora.”
“Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l’Estat. Que no? Mirem les xifres absolutes d’aquest període: 3117 milions d’euros aportats per l’Estat, 2994 milions d’euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d’euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l’acció extractiva de l’Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l’Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l’Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin.”
“Doncs que l’Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d’euros, només n’hi ha aportat 3000 i la Generalitat n’ha hagut d’assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l’Estat. La resta de cost l’han hagut d’assumir les famílies que es veuen afectades per -- 11 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2024 la dependència. Perquè l’incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l’Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament.”
“I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l’Estat i les comunitats autònomes, hauria d’anar un 50 % a càrrec de l’Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d’un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d’anar a càrrec de l’Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l’actualitat. En aquest període s’han invertit 18 000 milions d’euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d’aquests, més de 9000 milions d’euros havien d’haver anat a càrrec de l’Estat. Què ha passat a la pràctica?”
“Però ja que parlem del paper de l’Estat i de Catalunya en l’àmbit de la dependència i que, a més a més, estem parlant del copagament, que és el mateix que parlar de finançament, fem una mirada sobre quina és la realitat en aquesta matèria a casa nostra, una mirada amb dades, no amb opinions ni percepcions. No, amb dades. D’acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d’anar majoritàriament a càrrec de l’Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l’Estat.”