Josep Maria Cruset Domènech
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l’Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d’aquesta manifesta injustícia.”
“Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d’escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya?”
“Que permetem que el govern de l’Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se’ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin.”
“I això, -- 146 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l’hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen.”
“Resulta que, siendo de los que más pagan en forma de impuestos al Estado español, después somos los que nos encontramos en la cola a la hora de recibir recursos; por lo tanto, con menos capacidad para atender las necesidades de nuestros ciudadanos en el día a día; y, obviamente, aún más en los momentos de emergencia.”
“Necesitamos soluciones estructurales, señor vicepresidente, no basta con cuatro propuestas puntuales en forma de real decreto ley cuando las cosas van mal dadas, de verdad.”
The complete record
Every one of 1,154 lines we hold for Josep Maria Cruset Domènech, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 23 of 24.
“Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d’equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la -- 34 of 63 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de febrero de 2024 interpel·lem pel delta de l’Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l’acció de la mà dels qui coneixem el delta de l’Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició.”
“Por suerte, nosotros hace tiempo que sabemos de qué hablan ustedes cuando hablan. Por supuesto que lo sabemos, y por eso, en sus batallas españolas, como esta moción que estamos tratando, -- 82 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de febrero de 2024 a nosotros no nos van a encontrar. Sigan ustedes con sus peleas diarias de un bloque contra el otro, entre unos y otros, que nosotros continuaremos defendiendo Cataluña y a sus ciudadanos a nuestra manera. Gracias.”
“¿Hablan de la solidaridad que representa mentir en campaña electoral, diciendo que los ciudadanos gallegos, incluso los bebés, pagarán, solidariamente, cuatrocientos euros cada uno para perdonar la deuda a los independentistas catalanes? ¿O quizá esa solidaridad de la que hablan ustedes se refiere al dinero de todos, con el que se pagan las millonarias pérdidas económicas de Acuamed, que precisamente fue la que construyó la desaladora desde donde se traerá agua a Cataluña? Y nos hablan también de respeto a la autonomía de las comunidades autónomas. ¿Hablan de su respeto a la autonomía cuando pretenden recentralizar tantas competencias nuestras, tantas como pueden? ¿O nos hablan de respeto a la autonomía, que tanto les hace rabiar cuando acordamos transferir nuevas competencias a Cataluña? Acabo.”
“¿De aquella que hace referencia a la publicación de las balanzas fiscales que ustedes tanto han bloqueado? ¿O quizá hacen referencia a aquella transparencia en la opaca contratación a la que nos tienen acostumbrados en las administraciones gobernadas por ustedes? Y también nos exigen corresponsabilidad fiscal. ¿Qué corresponsabilidad fiscal? ¿Aquella que ejercen en sus comunidades autónomas, con Madrid al frente? Con la sobrefinanciación que tienen, gracias al ahogo económico de Cataluña debido al expolio fiscal que nos aplican, aprovechan para hacer un verdadero dumping fiscal. Y también nos exigen solidaridad. ¿De qué solidaridad hablan?”
“¿De la igualdad que tenemos los catalanes frente al Poder Judicial por el hecho de ser independentistas? ¿De la igualdad según la cual unos —ustedes— viven tranquilos, mientras otros — nosotros—, por el simple hecho de ser independentistas, podemos ser espiados, perseguidos o víctimas de operaciones de Estado que huelen a cloaca? ¿O quizá hablan de la igualdad presupuestaria que hace su Estado a la hora de invertir en Cataluña solo una cuarta parte de lo que invierten en Madrid, Aragón o Murcia? ¿Y de qué equidad nos hablan? ¿De la que tenemos los catalanes cuando queremos expresarnos o ser atendidos en nuestra lengua? ¿O hablan de la equidad de aquellos que no pueden volver a casa cuando la justicia europea ha acreditado que aquello que ustedes llaman delito en Europa es democracia? ¿Y de qué transparencia nos hablan?”
“Fue así con Felipe V en 1714 y con todos sus sucesores, fue así en la Primera República, fue así durante la Dictadura de Primo de Rivera, fue así durante la II República, fue así con la Dictadura de Francisco Franco y ha sido así desde la Transición de 1978, primero con Juan Carlos I y ahora con Felipe VI, porque, haya gobernado quien haya gobernado el Estado español, ustedes, todos, siempre han ido contra Cataluña, porque ir contra Cataluña siempre ha sido la excusa que tienen ustedes para ganar poder en España y esconder sus miserias. En este contexto, señores del PP, vienen ustedes aquí con una moción en la que exigen cumplir estrictamente los principios de equidad, transparencia, corresponsabilidad fiscal, solidaridad, respeto a la autonomía financiera de las comunidades autónomas e igualdad. ¿Pero de qué igualdad nos hablan?”
“De hecho, los catalanes a ustedes les hemos sufrido en nuestras propias carnes. Utilizan lo que haga falta cuando haga falta para ir en nuestra contra, aunque sea faltando a la verdad y con el único objetivo de alimentar el conflicto histórico contra Cataluña, porque es evidente que el conflicto entre Cataluña y España viene de siglos, con más de trescientos años de conflicto, alimentado por la sed de poder insaciable por parte del Estado español.”
“No les voy a negar que da cierta alegría ver cómo se pelean los unos con los otros pasando por este atril cada día para llenarse de reproches, acusaciones y a menudo de falsedades, pensando solo en su rédito político, y no en sus ciudadanos. Pongamos, por ejemplo, esta moción, la de hoy. Ustedes, señores del Partido Popular, presumen a menudo de gobernar en catorce de las diecinueve comunidades y ciudades autónomas, pero, a la vez, no tienen ningún inconveniente en anunciar que vetarán la aprobación de los objetivos de estabilidad presupuestaria en el Senado, aunque ello pueda reducir la capacidad de gasto de las comunidades autónomas donde ustedes presumen tener el poder, porque, al fin y al cabo, como decía, a ustedes no les importa nada el bienestar de los ciudadanos; no les importa nada y nosotros lo sabemos bien.”
“Parlen del seu respecte a l’autonomia quan pretenen recentralitzar tantes competències nostres com poden? O bé ens parlen de -- 81 of 89 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 6 de febrero de 2024 respecte a l’autonomia, que tant els fa rabiar, quan acordem transferir noves competències cap a Catalunya? Acabo. Per sort, nosaltres fa temps que sabem de què parlen vostès quan parlen. I tant que ho sabem. Per això, en les seves batalles espanyoles, com la moció aquesta que avui tractem, a nosaltres no ens hi trobaran. Segueixin vostès amb les seves esbatussades diàries d’un bloc contra l’altre, entre els uns i els altres, que nosaltres continuarem a la nostra defensant Catalunya i els seus ciutadans. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta.”
“Aquella que exerceixen a les seves comunitats autònomes, amb Madrid al capdavant, que amb el sobrefinançament que tenen, gràcies a l’ofec econòmic de Catalunya a causa de l’espoli fiscal que ens apliquen, aprofiten per fer un veritable dúmping fiscal? O també exigeixen solidaritat? I de quina solidaritat parlen? Parlen de la solidaritat que representa mentir en campanya electoral dient que els ciutadans gallecs, fins i tot els nadons, pagaran solidàriament 400 euros cadascun per perdonar el deute als independentistes catalans? O potser aquesta solidaritat que vostès exigeixen fa referència als diners de tots, amb què es paguen les milionàries pèrdues econòmiques d’Acuamed? Que va ser, per cert, qui va construir la dessaladora d’on es portarà aigua a Catalunya? I finalment, ens parlen de respecte a l’autonomia de les comunitats autònomes.”
“O potser parlen de la igualtat pressupostària que fa el seu Estat a l’hora d’invertir a Catalunya només una quarta part del que inverteixen a Madrid, a Aragó o a Múrcia? I de quina equitat ens parlen? De la que tenen els catalans quan volem expressar-nos o ser atesos en la nostra llengua? O parlen de l’equitat d’aquells que no poden retornar a casa quan la justícia europea ha acreditat que allò que vostès en diuen delictes, a Europa és democràcia? I de quina transparència ens parlen? D’aquella que fa referència a la publicació de les balances fiscals que vostès tant han bloquejat? O potser fan referència a aquella transparència en l’opaca contractació a què ens tenen acostumats en les administracions governades per vostès? També ens exigeixen corresponsabilitat fiscal. Quina corresponsabilitat fiscal?”
“Perquè hagi governat qui hagi governat l’Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l’excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries. I en aquest context, venen vostès, senyors del PP, avui amb una moció en què exigeixen complir estrictament els principis d’equitat, transparència, corresponsabilitat fiscal, solidaritat, respecte a l’autonomia financera de les comunitats autònomes i d’igualtat. Però de quina igualtat ens parlen? De la igualtat que tenim els catalans davant del poder judicial pel fet de ser independentistes? De la igualtat segons la qual uns —vostès— viuen tranquils mentre els altres —nosaltres— pel fet de ser independentistes podem ser espiats, perseguits o víctimes d’operacions d’Estat amb olor de clavegueres?”
“De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l’únic objectiu d’alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l’Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI.”
“Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s’esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d’acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d’exemple aquesta moció d’avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l’aprovació dels objectius d’estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això.”
“Este punto de hoy quizá solo es el primer trámite para debatir dentro de unas semanas los presupuestos generales del Estado, pero con todo lo que les he contado es evidente que, si no hacen las cosas diferentes, nuestro voto para los presupuestos no lo obtendrán. Nosotros no formamos parte de ningún bloque español. Hemos sido sinceros y se lo hemos dicho desde el primer día: a diferencia de otros, no nos tienen cautivos y nuestro voto no está a su disposición, solo está a disposición de los ciudadanos de Cataluña. Por lo tanto, hagan política y negocien de verdad; hagan política sin querer perjudicar siempre de un modo u otro a Cataluña. Si lo hacen de esta manera, en positivo, nos encontrarán ahí. Muchas gracias y visca Catalunya!”
“Pues ahora, para este 2024, diez años después, ustedes proponen quedarse el 90 % de los recursos provenientes del déficit autorizado y asignar a las comunidades autónomas no un 33 %, como hace diez años, sino un ridículo 3,3 %. ¿De verdad que con todo esto que yo les cuento ―este dibujo generalizado― no entienden nuestro posicionamiento? ¿De verdad se sorprenden de que no nos sintamos parte de este Estado y que queramos ser un país libre e independiente? ¿De verdad que no entienden en qué momento nos encontramos y que, para obtener nuestro apoyo, las cosas tienen que hacerse de forma diferente en política desde el Gobierno del Estado?”
“En todo este contexto, ustedes vienen y, sin entrar siquiera a negociar, pretenden que votemos a favor de sus propuestas de cumplir una distribución interna de los objetivos de estabilidad presupuestaria que, además, penaliza totalmente a la Generalitat de Catalunya y a las administraciones locales. Y me explicaré con datos en este último punto. En el año 2014, el objetivo de estabilidad presupuestaria fijado por la Unión Europea era del 5,8 % para España. Aquel año, el Estado se quedó un 63 % de aquel objetivo de estabilidad presupuestaria. A las comunidades autónomas, aquel 2014 se les permitió hasta un 17 % de aquel objetivo de déficit.”
“Cuando hay mecanismos extraordinarios de financiación, como puede ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, ustedes, ante estos mecanismos, se quedan con toda la capacidad de gestión de estos mecanismos de decisión y solo transfieren a la Generalitat de Catalunya la tarea administrativa, convirtiéndola en una mera gestoría de estos fondos, sin posibilidad de intervención real y de mejora real sobre los ciudadanos de Cataluña. Y, finalmente, toda esta cuestión que les dibujo aún la complican más cuando ustedes permiten y facilitan el dumping fiscal de determinados territorios del Estado respecto a Cataluña, dificultando todavía más el desarrollo económico y social de nuestro país.”
“Sin ir más lejos, aquí, en esta tierra, en Madrid, se ejecuta un 184 % de lo que se presupuesta, que implica que en Cataluña se destinen 94 euros de los presupuestos generales del Estado para cada ciudadano cuando en Madrid se dedican 307 euros para cada ciudadano: 94 euros frente a 307, año tras año, presupuesto tras presupuesto, castigando a los ciudadanos de Cataluña. Pero eso no es todo. La situación es más compleja.”
“Y por si eso fuese poco, cuando ustedes elaboran los presupuestos para Cataluña, solo le asignan un 9 % del total de los recursos económicos de los presupuestos generales del Estado cuando en Cataluña vive un 16 % de la población del Estado y se genera un producto interior bruto del 19 % del PIB del Estado; un 9 % de recursos, cuando debería ser un 16 o un 19 %. Si además miramos qué parte prevista inicialmente es la que después se ejecuta, solo se acaba materializando un ridículo 35 % de lo que se presupuesta. Y alguno nos podría decir: hombre, esto debe pasar en todas partes, deben ser las dificultades de los presupuestos, del procedimiento administrativo. Pues no.”
“En consecuencia, tenemos una Generalitat de Catalunya con una financiación claramente insuficiente para atender las necesidades de los ciudadanos. Además, ustedes nos agravian esta infrafinanciación centrifugándonos los costes de las decisiones que han adoptado -- 79 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 desde aquí, desde el Estado. Y además, incumplen estos compromisos de financiación que anteriormente habían aprobado, como serían los casos de la disposición adicional tercera o de la ley de dependencia, que perjudica a uno de los colectivos más desfavorecidos de nuestra sociedad.”
“Quizá si entendiesen eso que ahora les explico, sería posible hacer una política que no fuera en contra de Cataluña, entenderían el porqué de nuestro posicionamiento en defensa de los ciudadanos de Cataluña y por qué no nos sirve que nos apliquen lo que tanto les ha funcionado en los últimos mandatos. Eso que les explico es sencillo, pero a veces, de tan fácil que es una situación, algunos, ustedes concretamente (señalando los escaños del Grupo Parlamentario Socialista), quizá no lo saben leer bien y se equivocan en la estrategia cuando hablan y negocian con Junts. Por lo tanto, me explicaré un poco más a fondo. Como decía, en Cataluña nos aplican un déficit fiscal de 20 000 millones de euros, pero que equivale al 8 % anual del PIB de Cataluña.”
“Sucesivos gobiernos del Estado, los de ustedes (señalando los escaños del Grupo Parlamentario Socialista) y los de ustedes (señalando los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso), han hecho la reducción del déficit siempre, absolutamente siempre, cargando el esfuerzo a las espaldas de las administraciones autonómicas y locales y, paradójicamente, estas son las administraciones más próximas a los ciudadanos y que tienen más carga en materia de políticas públicas, especialmente en políticas sociales, como, por ejemplo, educación, sanidad y servicios sociales. Esta realidad, en una Cataluña mal financiada y víctima de un déficit fiscal absolutamente desbocado, genera una situación perversa. Es una losa que nos ahoga como país y como sus ciudadanos.”
“Y es cierto, Europa fija como objetivo de estabilidad presupuestaria el 3 % de déficit para este año, un 2,7 para el año que viene y un 2,5 para 2026. Hasta aquí, absolutamente ningún problema, pero Europa no establece cómo tiene que distribuirse este déficit. En Europa no se establece cómo se tiene que distribuir este déficit entre las diferentes administraciones públicas españolas. Y aquí es donde ustedes, como siempre, aprovechan y van en contra de Cataluña.”
“Hoy en día esta manera de hacer política no es válida, pero les aseguro que la alternativa a esta manera de hacer política que ustedes tienen desde el Gobierno es bien fácil de cambiar y de que dé resultados: escuchar lo que se les plantea, desde el principio y sin prisas, y negociar en positivo. No se trata, como les decía, de dialogar; se trata de negociar y hacerlo de verdad, porque ustedes tienen que entender que hacer política sin querer perjudicar siempre a Cataluña es posible y les aseguro que les daría muchos mejores resultados. Y hablando de ir contra Cataluña, entro en el fondo de este punto de hoy del Pleno. Ustedes llevan a aprobación unas propuestas bajo el amparo de que son un mandato europeo.”
“Vivir en la incertidumbre hasta el último momento, no nos equivoquemos, rima con la palabra en catalán feblesa, o sea, debilidad, ser castigados permanentemente por la derecha y pasar la vergüenza de tener que pedirles auxilio a ellos, precisamente por aprobar sus medidas y, en consecuencia, reforzar el papel de aquella derecha que, paradójicamente, ustedes siempre presumen querer detener. Ustedes tienen que entender que la nueva realidad en la que nos encontramos es diferente a todo aquello que hemos vivido aquí en las anteriores legislaturas. Ya no vale lo que funcionaba anteriormente y que entendemos que tanto les gustaba porque obtenían grandes apoyos a cambio de poco. Ahora no se empeñen en ello, no prueben más, no lo intenten más.”
“Esta estrategia con nuestro partido, señora ministra, no les funcionará. Les hemos advertido desde el primer día. Hemos sido sinceros desde el primer día advirtiéndoles de que esta estrategia no funcionaría. Pretender hacer ver que dialogar es negociar en este mandato no les servirá. Y querer obtener los apoyos necesarios aplicando constantemente una política de hechos consumados y trasladarnos así la presión a nosotros, con nosotros eso no dará resultado. Mientras quieran hacerlo así, ustedes están abocados a lo que ha pasado estos días.”
“Diputadas, diputados, muy buenos días a todos, muy buen mediodía a todos. Nos encontramos de nuevo ante lo que podríamos denominar una propuesta típica del Gobierno del Estado en esta Cámara. Típica en tres aspectos fundamentales: en lo que respecta al contenido de la propuesta, en cuanto a su efecto respecto a Cataluña y, finalmente, en lo que se refiere a la forma en que esta propuesta se ha llevado a aprobación en esta Cámara por parte del Gobierno del Estado. Y empezaré precisamente por este último aspecto, porque no deja de ser sorprendente que el actual Gobierno del Estado se empeñe en no entender que esta legislatura no será como la anterior. Su planteamiento de los últimos años de reclamar apoyos a los otros grupos a cambio de nada no puede formar parte de la relación del Gobierno con el Grupo Parlamentario Junts per Catalunya.”
“Aquest punt d’avui potser només és el primer tràmit per debatre d’aquí unes setmanes els Pressupostos Generals de l’Estat, però és evident, amb tot el que els he explicat, que si no fan les coses diferents el nostre vot per als pressupostos no l’obtindran. Nosaltres no formem part de cap bloc espanyol. Com deia abans, hem estat sincers i els ho hem explicat des del primer dia. A diferència d’altres, el nostre vot no el tenen captiu i a la seva disposició, només està a disposició dels ciutadans de Catalunya. Per tant, facin -- 78 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 política, negociïn de veritat, facin política sense voler perjudicar sempre d’una manera o altra Catalunya, perquè si ho fan d’aquesta manera, en positiu, ens hi trobaran. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya. Muchas gracias, presidenta.”
“Doncs ara per a aquest 2024, deu anys després, vostès proposen quedar-se el 90 % dels recursos provinents del dèficit autoritzat i assignar a les comunitats autònomes no un 33 % com fa deu anys, un ridícul 3,3 %. I de debò que amb tot això que jo els explico, aquest dibuix generalitzat, no entenen el nostre posicionament? De debò se sorprenen que no ens sentim part d’aquest Estat i que vulguem ser un país lliure i independent? De debò que no entenen en quin moment polític ens trobem i que per obtenir el nostre suport les coses s’han de fer diferents, les han de fer diferents des del Govern de l’Estat?”
“I en tot aquest context, vostès ens venen sense entrar ni tan sols a negociar i pretenen que votem a favor de les seves propostes de complir una distribució interna dels objectius d’estabilitat pressupostària que, a més a més, penalitza totalment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. I m’explicaré amb dades en aquest últim punt. L’any 2014 l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat per la Unió Europea era del 5,8 % per a Espanya. Aquell any l’Estat es va quedar un 63 % d’aquell objectiu d’estabilitat pressupostària. A les comunitats autònomes aquell 2014 se’ls va permetre fins a un 17 % d’aquell objectiu de dèficit.”
“Quan hi ha mecanismes extraordinaris de finançament, com poden ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, vostès davant d’aquests mecanismes resulta que es queden tota la capacitat de gestió d’aquests mecanismes de decisió i només transfereixen a la Generalitat de Catalunya la feina administrativa, convertint-la en una mera gestoria d’aquests fons sense possibilitats d’intervenció real i de millora real sobre els ciutadans de Catalunya. I finalment, tota aquesta situació que li dibuixo encara la compliquen més quan vostès permeten i faciliten el dumping fiscal d’altres determinats territoris de l’Estat respecte a Catalunya aprofitant els nostres recursos que es queda l’Estat i, per tant, dificultant encara més el desenvolupament econòmic i social del nostre país.”
“I algú ens podria dir: «Home, això deu passar a tot arreu. Deuen ser les dificultats d’execució dels pressupostos, de la Llei de contractació i del procediment administratiu.» Doncs no. Sense anar més lluny, aquí, en aquestes terres, a Madrid s’executa un 184 % d’allò que es pressuposta, el que implica que a Catalunya es destinen 94 euros dels Pressupostos Generals de l’Estat per a cada ciutadà, quan aquí a Madrid es dediquen 307 euros per a cada ciutadà de Madrid. 94 euros enfront 307, any rere any, pressupost rere pressupost, castigant els ciutadans de Catalunya. Però això encara no és tot. La situació és més complexa.”
“Però a més a més, incompleixen aquells compromisos de finançament que anteriorment havien aprovat, com serien els casos de la disposició addicional tercera o de la Llei de dependència, que perjudica un dels col·lectius més desafavorits de la nostra societat. Però si això fos poc, quan vostès elaboren els pressupostos per a Catalunya només assignen un 9 % del total de recursos econòmics dels Pressupostos Generals de l’Estat, quan a Catalunya hi viu un 16 % de la població de l’Estat i s’hi genera un producte interior brut del 19 % del PIB de l’Estat. Un 9 % de recursos quan haurien de ser un 16 o un 19 %. Però si a més a més ens mirem quina part del que s’ha previst inicialment en els pressupostos després s’executa, només s’acaba materialitzant un ridícul 35 % del que s’ha pressupostat.”
“I això que li explico és senzill, perquè de vegades de tan fàcil que és una situació alguns, a vostès concretament, potser no la saben llegir bé i erren en l’estratègia que han de tenir quan parlin, negociïn amb Junts per Catalunya. I per tant, m’explicaré una mica més a fons d’això que jo li explico. Com deia, a Catalunya ens apliquen un dèficit fiscal de 20 000 milions d’euros. Està aviat dit. Equival, però, al 8 % anual del PIB de Catalunya i, en conseqüència, per tant, tenim una Generalitat de Catalunya amb un finançament clarament insuficient per atendre les necessitats dels ciutadans. A més a més, vostès ens agreugen aquest infrafinançament centrifugant-nos els costos de les decisions que han adoptat des d’aquí, des del Govern de l’Estat.”
“I -- 77 of 142 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de enero de 2024 paradoxalment, aquestes són les administracions més pròximes als ciutadans i que tenen més càrrega en matèries de polítiques públiques, especialment en polítiques socials com ara educació, sanitat i serveis socials. I aquesta realitat, en una Catalunya mal finançada i víctima d’un dèficit fiscal absolutament desbocat, genera una situació perversa que és una llosa que ens ofega com a país i ens escanya com a ciutadans. Potser si entenguessin això que ara els explico, que és possible fer una política que no vagi en contra de Catalunya, entendrien el perquè del nostre posicionament en defensa dels ciutadans de Catalunya i per què no ens serveix que ens apliquin el que tant els ha funcionat en els darrers mandats.”
“Europa fixa com a objectiu d’estabilitat pressupostària el 3 % de dèficit per a aquest any, un 2,7 % per a l’any vinent, i un 2,5 % per al 2026. Fins aquí absolutament cap problema. Però Europa no estableix com s’ha de distribuir aquest dèficit. Europa no estableix com s’ha de distribuir aquest dèficit entre les diferents administracions públiques espanyoles. I aquí és on vostès, com sempre, aprofiten i van a la contra de Catalunya. Els successius governs de l’Estat, els de vostès i els de vostès, han fet la reducció del dèficit sempre, absolutament sempre, carregant l’esforç a les esquenes de les administracions autonòmiques i locals.”
“A dia d’avui, aquesta manera de fer política no és vàlida. Li ben asseguro, però, que l’alternativa a aquesta manera de fer política que vostès tenen des del Govern és ben fàcil de canviar i que doni resultats. Escoltar el que se’ls planteja des del principi i sense presses i negociar en positiu. No es tracta, com li deia, de dialogar, es tracta de negociar i fer-ho de veritat, perquè vostès han d’entendre que fer política sense voler perjudicar sempre Catalunya és possible i li ben asseguro que els donaria molts millors resultats. I parlant d’anar contra Catalunya, entro en el fons d’aquest punt d’avui del Ple. Vostès porten a aprovació unes propostes sota l’empara que són un mandat europeu. I és cert.”
“I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment —que no ens equivoquem, rima amb feblesa—, ser castigats permanentment per la dreta i l’extrema dreta, i passar per la vergonya d’haver-los de demanar auxili a ells —precisament a ells— per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d’aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar. I és que vostès han d’entendre que la nova realitat en què ens trobem és diferent a tot allò que hem viscut aquí en les anteriors legislatures. Ja no és vàlid allò que funcionava anteriorment i que podem entendre que tant els agradés, perquè òbviament obtenien grans suports a canvi de ben poca cosa. Però ara no s’hi entestin, no ho provin més.”
“Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat.”
“Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l’Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s’ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l’Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l’actual Govern de l’Estat s’entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l’anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya.”
“¿Qué harán ustedes, señor ministro? ¿Nada, como hasta ahora? Nosotros, sin duda alguna, desde Junts per Catalunya vamos a estar al lado de la gente.”
“Pero eso incluso es más grave cuando todos sabemos que esta Cámara, como decía usted, ya introdujo cambios en el Código Penal para resolver estos problemas. La falta de recursos que el Gobierno del Estado ha destinado y la escandalosa situación de saturación del sistema judicial han hecho que no solo no se haya producido ninguna mejora, sino que la situación haya empeorado de forma significativa. Señor Bolaños, no sean imprudentes, nada alimenta más a la extrema derecha que el abandono de funciones que están haciendo ustedes. Hagan el trabajo para que se aplique aquello que aprobó esta Cámara, castigar con pena de cárcel a partir del cuarto robo leve, porque, como dice el saber popular catalán, qui la fa la paga, quien la hace la paga, quien es multirreincidente no puede permanecer impune con su actividad delictiva.”
“Fíjese, el año pasado, en Barcelona, 284 multirreincidentes acumularon 5600 hechos delictivos y en este año, solo en los primeros seis meses, 264 ya acumulan 4065. La gente está completamente harta. Y están hartos porque ven que los delincuentes disfrutan de una total impunidad. De hecho, el barómetro de la ciudad de Barcelona, pero también los de L’Hospitalet de Llobregat, del Prat de Llobregat, de Manresa y de muchas otras ciudades del país sitúan, con mucha diferencia, la inseguridad como una de las principales preocupaciones de sus ciudadanos. Además, la falta de acción de su Gobierno hace que los cuerpos policiales estén desmotivados y los ayuntamientos, como decía antes, se sientan totalmente desamparados.”
“Facin la feina perquè s’apliqui allò que aquesta Cambra va aprovar: castigar amb pena de presó a partir del quart robatori lleu, perquè com diu el saber popular català, «qui la fa, la paga», i qui és multireincident no pot quedar impune continuant la seva activitat delictiva. Què faran vostès, senyor ministre? Res, com fins ara? Nosaltres, sense cap mena de dubte, des de Junts per Catalunya, estarem al costat de la gent. Gracias, presidenta. Señor ministro, escuche, escuche a la gente de Cataluña, a sus alcaldes, a los ciudadanos de a pie. Quizás usted no se ha dado cuenta, y lo puedo entender, pero desde Junts le podemos asegurar que en muchos pueblos y ciudades de Cataluña existe una sensación de enorme inseguridad.”
“Però, a més a més, la inacció del seu govern, fa que els cossos policials es desmotivin, i que els ajuntaments, com deia abans, se sentin -- 75 of 111 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de diciembre de 2023 absolutament desemparats, i això encara és més greu quan tots sabem que aquesta Cambra, com feia referència vostè, ja va introduir els canvis en el Codi penal per resoldre aquesta problemàtica. Però la manca de recursos que el Govern de l’Estat hi ha destinat i l’escandalosa situació de saturació del sistema judicial ha fet que no només no s’hagi produït cap millora, sinó que la situació hagi empitjorat significativament. Senyor Bolaños, no siguin imprudents res alimenta més l’extrema dreta que l’abandonament de funcions que vostès estan fent.”
“Gràcies, presidenta. Senyor ministre, escolti, escolti la gent de Catalunya, escolti els seus alcaldes, escolti els ciutadans de peu. Vostè potser no ho ha notat, i ho puc entendre, però des de Junts li podem assegurar que en molts pobles i ciutats de Catalunya hi ha una sensació d’enorme inseguretat. Fixi’s: l’any passat, a Barcelona 284 multireincidents van acumular 5600 fets delictius, i aquest any, només amb els sis primers mesos, 269 ja n’acumulen 4065. La gent n’estan absolutament farts, i n’estan farts perquè veuen que els delinqüents gaudeixen de total impunitat, De fet, el baròmetre de la ciutat de Barcelona, però també els de L’Hospitalet de Llobregat, el del Prat de Llobregat, el de Manresa i el de moltes altres ciutats del país, situen amb molta diferència la inseguretat com a principal preocupació dels ciutadans.”
“Moltes gràcies, presidenta. Són habituals els casos de delinqüents que, malgrat ser detinguts reiteradament pels cossos policials, continuen la seva activitat delictiva al carrer. Senyor Bolaños, per què no han adoptat les mesures necessàries per evitar els casos de delinqüents multireincidents a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Son habituales los casos de delincuentes que, a pesar de ser detenidos reiteradamente por los cuerpos policiales, siguen su actividad delictiva en las calles. ¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias para acabar con los casos de delincuentes multirreincidentes en Cataluña?”
“Señor Hereu, en Cataluña no hay ningún problema de convivencia, lo que hay es una mayoría independentista y, por tanto, no se equivoque en el foco; hace falta que ponga a trabajar inmediatamente a sus funcionarios y altos cargos en la concreción de las acciones y los tempos para materializar el regreso de las empresas que el Estado obligó a irse de Cataluña en 2017. Por eso hay que elaborar y ejecutar a corto plazo un plan de retorno de estas empresas. Por tanto, ¿cuándo empezaremos a ver los primeros resultados tangibles? El acuerdo de Bruselas del 9 de noviembre entre Junts y ustedes incluye el regreso de estas empresas, y por eso nosotros vamos a ser exigentes, porque no formamos parte de ningún bloque del Estado español y solo nos debemos a Cataluña y a su gente.”
“Senyor Hereu, a Catalunya no hi ha cap problema de convivència, el que hi ha és una majoria independentista i, per tant, no erri el focus: cal que posi a treballar immediatament els seus funcionaris i alts càrrecs en la concreció de les accions i els tempos per materialitzar el retorn de les empreses que l’Estat va forçar a marxar fora de Catalunya el 2017. Per a això cal elaborar i executar a curt termini un pla de retorn d’aquestes empreses, i per tant, quan començarem a veure els primers resultats tangibles? L’acord de Brussel·les del 9 de novembre entre Junts i vostès inclou el retorn d’aquestes empreses i, per tant, nosaltres serem exigents, perquè no formem part de cap bloc de l’Estat espanyol i només ens devem a Catalunya i a la seva gent.”