Josep Maria Cruset Domènech
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l’Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d’aquesta manifesta injustícia.”
“Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d’escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya?”
“Que permetem que el govern de l’Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se’ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin.”
“I això, -- 146 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l’hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen.”
“Resulta que, siendo de los que más pagan en forma de impuestos al Estado español, después somos los que nos encontramos en la cola a la hora de recibir recursos; por lo tanto, con menos capacidad para atender las necesidades de nuestros ciudadanos en el día a día; y, obviamente, aún más en los momentos de emergencia.”
“Necesitamos soluciones estructurales, señor vicepresidente, no basta con cuatro propuestas puntuales en forma de real decreto ley cuando las cosas van mal dadas, de verdad.”
The complete record
Every one of 1,154 lines we hold for Josep Maria Cruset Domènech, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 7 of 24.
“Regularitzar aquests préstecs i introduir aquestes empreses dintre del sistema de supervisió de vigilància i de punició del sistema públic. Un registre clar, una norma clara i una fiscalització clara que garanteixi als ciutadans un marc normatiu que els hi permeti defensar-se com cal. Però la pregunta també és: si la situació és tan greu— que ho és—què hem fet fins ara, senyors del Govern? Per què no van impulsar una iniciativa just arrencar la legislatura? I, per tant, unes preguntes si no estarem de nou davant d’un acte de propaganda electoral per quedar bé i prou. I la resposta a aquesta pregunta és evident que sí, només cal veure que aquesta iniciativa és un text que no té cap capacitat normativa. Cap ni una. Però encara hi ha més preguntes a fer-nos. Amb el que proposen en aquesta iniciativa, arreglen l’arrel del problema?”
“Moltes gràcies, presidenta. Massa sovint veiem com la condició humana acredita la seva capacitat pràcticament infinita de mostrar-nos la seva maldat. De mostrar-nos com determinats individus de la nostra societat no tenen cap mena d’escrúpol per aprofitar-se de les desgràcies, dels patiments, dels moments difícils dels altres. I el tema de debat d’avui n’és un clar exemple. Que una empresa de préstecs ràpids i d’interès abusiu s’aprofiti que una persona passa per un mal moment, és evident que és un fet ja totalment reprovable. Que ho faci, a més a més, amb una estratègia prèviament premeditada per generar-li un major endeutament i una major angoixa i així poder extreure-li més recursos i, fins i tot, portar-lo a la ruïna personal és totalment inadmissible. Per tant, és evident que cal posar-hi solució.”
“En Cataluña aún más, porque sufrimos unos acuerdos de conveniencia entre los socialistas, Esquerra y los Comuns absolutamente letales para el presente y futuro del país. Pues ahora, con todo esto, pregúntenos por qué nosotros no nos plegamos ante sus pretensiones y presiones para que aprobemos sus políticas, pregúntenos por qué mantenemos siempre la posición y no nos sentimos parte de ningún bloque, ni siquiera con la obligación de sustentar al Gobierno. A nosotros en todo esto no nos van a encontrar: ni frentes de izquierdas para salvar a España ni España. Nosotros solo tenemos un objetivo, que es Cataluña y su gente.”
“Ustedes, que gobiernan en el Estado, en la Generalitat, prácticamente en todas las diputaciones catalanas, en todas las grandes ciudades catalanas y en la capital de Cataluña, ustedes y sus socios han convertido una tierra rica y próspera en un país donde uno de cada cuatro catalanes vive en riesgo de pobreza. Pueden fingir que todo va bien y gastarse cantidades ingentes de dinero público en propaganda institucional, pero a estas alturas está más que demostrado que los socialistas y sus socios son sinónimo de miseria. Y en Cataluña aún más, porque tenemos un Gobierno al frente de la Generalitat que en lugar de confrontar este daño del Estado se ha convertido en una mera y dócil gestoría. En Cataluña aún más, porque sufrimos un déficit fiscal crónico y creciente.”
“España va a la deriva, sin rumbo y con un horizonte cada vez más negro. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Alguien podría decir que, como independentistas, a nosotros ya nos va bien y nos importa poco lo que hagan ustedes con España. Y sería cierto si no fuera porque todo esto también afecta directamente y mucho a los catalanes. Y déjenme decirlo: a todos los catalanes, sean o no independentistas. Sus políticas y toda su incompetencia están ahogando a la clase media y trabajadora de Cataluña, sus políticas están ahogando al país.”
“La gente dice que cada vez cuesta más sentirse esperanzado con el futuro, hablen con quien hablen: los autónomos, ahogados por el Gobierno y sus decisiones; los empresarios, perseguidos por sus políticas; los trabajadores, ahogados por sus impuestos; los propietarios de cualquier vivienda, criminalizados por ustedes; los profesionales de la educación, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en condiciones complicadísimas; los profesionales de la sanidad, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en un sistema saturado; los campesinos, al límite de la subsistencia; los pescadores, al límite de la supervivencia, y todos pagando cada vez más impuestos para tener unos servicios más precarios. Pero, eso sí, según ustedes, España va viento en popa y a toda vela. Pues miren, no, ni viento en popa ni a toda vela.”
“¿Cuánto tiempo hace que este Gobierno no pisa la calle y se impregna de verdad de lo que piensa y dice la gente? Escuchar más y hablar menos, escuchar en lugar de hablar. Porque si saliesen a la calle a escuchar a la gente se darían cuenta de que hables con quien hables, y más allá de la militancia ideológica de cada uno, hay una constante que se repite: la gente vive peor ahora que tiempo atrás y cuesta cada vez más llegar a final de mes, cuesta cada vez más progresar.”
“Viento en popa y a toda vela -- 28 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 con cinco años sin aprobar los presupuestos, con una presión fiscal más alta que nunca, unos servicios peores que nunca, los sueldos cada vez más bajos en comparación con la Unión Europea, la economía familiar cada vez más al límite, el mercado de la vivienda destrozado por sus políticas nefastas y el sistema de pensiones cada vez más tensionado; pero, eso sí, España va viento en popa y a toda vela. Y me pregunto, ¿cuánto tiempo hace que el presidente del Gobierno no va por la calle sin un séquito de aduladores a su lado que evita que pueda hablar de la realidad con la gente? ¿Cuánto hace que los ministros no hablan de tú a tú con la gente de la calle sin nadie interpuesto?”
“Y así podríamos ir alargando la lista de declaraciones, pero en la práctica es evidente que nada de nada, solo palabras. Ni techo de gasto ni presupuestos, nada de nada. De hecho, tal como es habitual en ustedes, muchos titulares, pero en realidad, de los ocho años de Gobierno, cinco años sin presupuestos; ocho años en el Gobierno y cinco años sin poder aprobar unos presupuestos. Ahora bien, esto, que avergonzaría incluso al más valiente de los políticos, no evita que el presidente Sánchez vaya de peregrinaje por todas partes afirmando, literalmente, que España va viento en popa y a toda vela.”
“Porque es evidente que bajo esta piel de oveja que últimamente muestran se esconde el mismo lobo de siempre y que tanto conocemos los catalanes; ustedes, que hoy han tenido la cara de citar a Montesquieu para referirse a la separación de poderes. ¡El Partido Popular hablando de la separación de poderes!; Montesquieu hoy debe haberse revuelto en su tumba. 1 de septiembre, el presidente Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de septiembre, el ministro de Economía: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos de 2026; 24 de octubre, la vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de enero, la vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado.”
“Pregunti’ns per què mantenim sempre la posició i no ens sentim part de cap bloc, ni tan sols amb l’obligació de sustentar el govern. Per tot això, a nosaltres en tot això, no ens hi trobaran ni fronts d’esquerres per salvar Espanya ni Espanya. Nosaltres només tenim un objectiu: Catalunya i la seva gent. Muchas gracias, presidente. No les negaré que uno tiene la sensación, por no decir la certeza, que esta propuesta del Grupo Popular no la tendríamos a debate si en lugar de gobernar el PSOE gobernasen ustedes. De hecho, es habitual que, ahora que están en la oposición, se dediquen a reclamar y exigir cuestiones que cuando han estado en el Gobierno no han querido aplicar.”
“Poden fer veure que tot va bé, gastar-se una quantitat ingent de diners públics en propaganda institucional. Però a aquestes alçades està més que demostrat que els socialistes i els seus socis són sinònims de misèria. I a Catalunya encara més, perquè tenim un govern al capdavant de la Generalitat que, en lloc de confrontar aquest dany de l’Estat, s’ha convertit en una mera i dòcil gestoria. I a Catalunya encara més, perquè patim un dèficit fiscal crònic i creixent. I a Catalunya encara més, perquè patim uns acords de conveniència entre els socialistes, Esquerra i els comuns, absolutament letals per al present i per al futur del país. Doncs ara, amb tot això, pregunti’ns per què nosaltres no ens dobleguem davant les seves pretensions i pressions perquè aprovem les seves polítiques.”
“Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre. Algú podria dir que, com a independentistes, a nosaltres ja ens va bé i ens importa poc el que vostès facin amb Espanya. I seria cert si no fos que tot això també impacta directament, i molt, en els catalans. I deixi’m dir-ho, en tots els catalans, siguin o no independentistes. Les seves polítiques, tota la seva incompetència en els governs, estan ofegant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Les seves polítiques estan ofegant el país. Vostès, que governen l’Estat, la Generalitat, pràcticament totes les diputacions catalanes, pràcticament totes les grans ciutats catalanes i la capital de Catalunya, vostès i els seus socis han convertit una terra rica i pròspera en un país on un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa.”
“La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l’educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela.”
“I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d’aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s’impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s’adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar.”
“Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que «España va viento en popa y a toda vela». Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l’economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l’habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento -- 27 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 en popa y a toda vela.”
“1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d’Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos.”
“Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l’oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d’ovella que ara últimament mostren, s’hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba.”
“Por lo tanto, ¿podrá aprobar hoy los objetivos? No. ¿Podrá aprobar unos nuevos presupuestos? No. ¿Lo entienden? No. Porque, si no, se lo vuelvo a decir, señora vicepresidenta: incumplir con Cataluña tiene consecuencias e incumplir los acuerdos tiene consecuencias. Y hoy lo van a volver a notar. Ni objetivos hoy ni presupuestos mañana. Muchas gracias.”
“Pero sí vamos a entrar en aquello que mencionaba usted del no por el no. Hablemos de noes, porque ¿su propuesta de hoy es diferente de la que trajo en la última votación que perdió? No. ¿Ha incorporado a esta propuesta lo que aprobó el Parlament de Catalunya con los votos del Partido Socialista? No. ¿Ha incorporado alguna de las peticiones que hizo Junts per Catalunya en defensa de Cataluña? No. ¿Hay más recursos económicos en esta propuesta para los catalanes de los que había en la última propuesta? No. ¿Se podrá, por lo tanto, mejorar rodalies, cercanías? No. ¿Se podrá hacer más vivienda pública? No. ¿Se podrá reducir la presión fiscal a los ciudadanos? No. ¿Sus socios han dejado de darle los votos a cambio de nada? No. Si presentan lo mismo que ya fracasó la semana pasada, ¿obtendrá una votación diferente? No.”
“Es podrà reduir la pressió -- 98 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 fiscal als ciutadans? No. Els seus socis han deixat de donar-li els vots a canvi de res? No. S’hi presenta el mateix que ja va fracassar la setmana passada, obtindrà una votació diferent? No. Per tant, podrà aprovar els objectius avui? No. Podrà aprovar uns nous pressupostos? No. Ho entenen? No. Perquè si no els ho torno a dir, senyora vicepresidenta, incomplir amb Catalunya té conseqüències. Incomplir els acords té conseqüències. I avui ho tornaran a notar: ni objectius ni pressupostos demà. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señora vicepresidenta, siete minutos; me van a sobrar muchos, básicamente, porque no vamos a entrar en las mentiras, en las medias verdades y en el trilerismo habitual con el que usted apoya sus intervenciones.”
“Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, set minuts en sobraran molts. Bàsicament perquè ni entrarem en les mentides, les mitges veritats i el «trilerisme» numèric que vostè habitualment recolza les seves intervencions. Però sí que entrarem en el que vostè parlava del no pel no i parlarem de nos, perquè la seva proposta d’avui, és diferent de la que va portar a darrera votació i va perdre? No. Ha incorporat a aquesta proposta a allò que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del Partit dels Socialistes? No. Ha incorporat alguna de les demandes que vam fer des de Junts per Catalunya en defensa de Catalunya? No. Hi ha més recursos econòmics en aquesta proposta per als catalans que els que hi havia en la darrera? No. Es podrà, per tant, millorar rodalies? No. Es podrà fer més habitatge públic? No.”
“Porque invade las competencias de nuestro país y las recentraliza de una forma contundente. Pero no sufran, porque seguramente saldrá de aquí. Tendrán los votos de la derecha y de la extrema derecha, porque cuando se trata de hablar de su país no les fallan nunca. Muchas gracias.”
“Además, pone de ejemplo la ley ELA, una ley encallada en este hemiciclo durante años y que si es una realidad fue gracias a Pilar Calvo y al trabajo de Junts per Catalunya. Y además tuvieron el morro de, una vez aprobada, bloquear los recursos, como han denunciado hoy en relación con la ley de dependencia, y que la gente se quedara sufriendo sin tener recursos porque el Gobierno no movilizaba dichos recursos. Por tanto, poner el ejemplo de la ley ELA respecto a lo que puede pasar con la ley de dependencia, francamente le digo que es un ejemplo bien desafortunado, porque si hubiera sido por ustedes no tendríamos ley ni habría tampoco recursos para ayudar a los enfermos de ELA. Y una última cuestión. Acaba diciendo: esta es una ley de país. Y estoy de acuerdo: de su país.”
“La verdad es que no tenía previsto intervenir, pero he escuchado con mucha atención y he llegado a la conclusión de que ustedes realmente viven en un mundo paralelo al de la verdad. Se atreve a salir aquí y afirmar que no hay invasión de competencias y quedarse tan tranquilo, pero claro que hay invasión competencial, es obvio que la hay, y además de una forma muy contundente. Y lo que me preocupa más es oírle afirmar a usted que ya lo arreglaremos, que buscaremos alguna solución, pero luego añade, porque le traiciona el subconsciente: llegaremos hasta donde se pueda. Ya comprenderá que, teniendo en cuenta que eran los del sí se puede y se ha quedado en lo que se ha quedado todo esto, nos da poca confianza con esas declaraciones de buena voluntad.”
“Per tant, utilitzar l’exemple de la llei ELA amb el que pot passar amb la llei de dependència, ja li dic francament que és un exemple ben desafortunat, perquè si hagués sigut per vostès, no hi hauria ni llei i no hi hauria pas ni recursos per tal d’ajudar els malalts d’ELA. I una última qüestió. Acaba dient: «Aquesta és una llei de país». Hi estic d’acord, del «seu» país perquè envaeix les competències del nostre país i les recentralitza d’una manera contundent. Però no pateixi, potser segurament se’n sortirà gràcies als vots de la dreta i l’extrema dreta, que quan es tracta de parlar del seu país no els hi fallen mai. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta.”
“Ja comprendrà que vostè, tenint en compte que eren els del sí se puede i s’ha quedat amb el que s’ha quedat tot això, ja comprendrà que vostè poca confiança ens dona en aquestes bones declaracions de voluntat. Posa, a més a més d’exemple, la Llei ELA, una llei encallada en aquest hemicicle durant anys, que si és una realitat va ser gràcies a la Pilar Calvo i a la feina de Junts per Catalunya i que, a més a més, van tindre la barra, després d’un cop aprovada, bloquejar els recursos econòmics patint, com hem denunciat avui en la Llei de dependència, que la gent es quedessin patint sense tindre els recursos perquè el govern no mobilitzava aquests recursos.”
“Moltes gràcies, presidenta. La veritat és que no tenia previst intervenir, però l’he escoltat amb molta atenció i he arribat a la conclusió que vostès realment, de convicció, viuen en un món paral·lel al de la veritat, d’acord? I s’atreveix a sortir aquí i afirmar que no hi ha invasió competencial i quedar-se tan tranquil. I tant que hi ha invasió competencial! Òbviament que n’hi ha! A més, d’una manera molt contundent. I el que és més preocupant és quan el sento afirmar a vostè que estén la mà i diu: «No, ja ho arreglarem, ja mirarem de trobar-hi -- 74 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 solució». Però després hi afegeix —perquè el traeix el subconscient— afegeix el «llegaremos hasta donde se pueda».”
“Así que a nosotros la presión no nos hará movernos de nuestra posición en defensa de los catalanes, porque Junts per Cataluña está aquí para defender a los catalanes de sus agresiones, no para regalarles nuestros votos a cambio de nada o, en el caso de hoy y lo que es peor, regalarles nuestros votos a cambio de una ley que es nefasta y que cronifica el daño a la ciudadanía de Cataluña, que necesita las ayudas en materia de dependencia. Muchas gracias.”
“Así que digan la verdad a la gente, señor ministro: ustedes han elegido esta ley, la de la dependencia, pensando que nos iban a poner en dificultad, en un brete, por votar en contra o por defender hoy esta enmienda a la totalidad. Ustedes han puesto en marcha el trámite de esta ley para presionar a Junts. Ustedes, sin embargo, saben que no pueden contar con nuestros votos. Ustedes han forzado que se trate en el día de hoy esta ley para presionarnos, ignorando que esta ley es pésima para Cataluña. Recuerden los más de cien mil catalanes que han muerto en una lista de espera.”
“La verdad es que todo ello es un despropósito, una situación que no tiene ninguna lógica ni ningún sentido si usted quería impulsar de verdad esta ley. A no ser que la explicación de por qué estamos hoy aquí sea otra. A no ser que el objetivo sea, en vez de aprobar la ley de dependencia, intentar llevar a Junts per Catalunya a una situación que nos sitúe bajo presión. Junts per Catalunya anunció que esta legislatura estaba bloqueada y que no íbamos a votar a favor de ninguna ley del Gobierno que no fuera las que ya habíamos acordado en beneficio de Cataluña. Poco después, ustedes resucitan esta ley, que había estado nueve meses parada, y la traen al trámite parlamentario.”
“Esta ley se aprueba por el Consejo de Ministros el 11 de febrero de 2025. Nosotros registramos la enmienda a la totalidad el 6 de noviembre, fruto del bloqueo de la legislatura por culpa de los incumplimientos del Gobierno del Estado. Entre una fecha y la otra han transcurrido nueve meses, y durante los nueve meses transcurridos ustedes no han impulsado ni una sola reunión para esta ley, ni una, cero. Y saben perfectamente que con nosotros el tema de los recursos, las competencias y la atención a la ciudadanía -- 71 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 es absolutamente fundamental y que no pueden contar con nosotros si no es resolviendo todas estas cosas. A pesar de todo, ninguna reunión en nueve meses. Ahora vienen, cierran el periodo de enmiendas a la totalidad y aquí estamos.”
“Es decir, en 2010 destinaban 8135 euros por persona dependiente, hoy han reducido drásticamente esta asignación hasta los 5982 euros, una reducción del 27 % a la que hay que sumar también el incremento del coste de la vida, un 31,6 %, en el mismo periodo de tiempo. Este es su modelo estatal. Este es su modelo letal para la ciudadanía de Cataluña. Hasta aquí llega su populismo: buenas propuestas, cero actuaciones. Cuando han sido incapaces de aplicar mínimamente bien el modelo actual ―no han sido capaces―, ahora vienen y nos hablan de las bondades de esta nueva iniciativa, de sus nuevas iniciativas en materia de dependencia. Pero voy a ir más allá y entraré en el segundo eje que nos lleva a esta enmienda a la totalidad, que además se contrapone a lo que le decía en el debate de la ley anterior, la de la atención a la clientela.”
“Cataluña, de hecho, es quien más ha sufrido la reducción de la inversión estatal en dependencia, encabeza la lista de los más perjudicados, pero además el sistema español de dependencia ha reducido drásticamente la inversión por persona dependiente. El IPC acumulado entre 2010 y 2024 ha sido del 31,6 %. Lo que costaba 1000 euros en 2010, a día de hoy cuesta 1316. ¿Qué han hecho ustedes? ¿Han actualizado la financiación de la dependencia ante este incremento del IPC? Hace un momento los oíamos y parece que todo era bondad por su parte, ministro. ¿Eso es lo que han hecho? No, todo lo contrario; han hecho todo lo contrario.”
“Los catalanes somos los más perjudicados por la falta de recursos del Estado y por el mal funcionamiento de la ley de dependencia. En el último año, han muerto diez mil catalanes en lista de espera sin que se les atendiera por falta de recursos. De hecho, en Cataluña es donde más personas han muerto estando en la lista de espera de dependencia; en total, solo desde el año 2017, 103 000 personas dependientes han muerto esperando que se les atendiera dignamente; 103 000 personas, treinta mil esperando obtener el grado de dependencia, 73 000 pendientes de recibir la prestación. Más datos sobre su modelo. Lo que el Gobierno del Estado aporta a Cataluña solo permite atender a veintinueve personas dependientes por cada mil habitantes, un 16 % menos que, por ejemplo, en Andalucía.”
“Es un falso mensaje el de la ley, teniendo en cuenta que precisamente en Cataluña fuimos pioneros en la atención a las personas con discapacidad; un modelo, el catalán, que fue de éxito hasta que en 2006, con su acción recentralizadora con la aprobación de esa ley, se boicotearon los excelentes resultados obtenidos hasta ese momento, precisamente porque ya en esa ley se produjo lo que está ocurriendo a día de hoy: palabras, buenas voluntades, buenas intenciones, pero cero recursos necesarios para hacer posible la aplicación de la ley. ¿Quieren datos? Las opiniones son todas legítimas, pero los datos son los que dan y quitan razones. Su modelo es letal para las personas dependientes de Cataluña. Con su modelo, a día de hoy, setenta mil personas dependientes están esperando que se les atienda en Cataluña; setenta mil personas.”
“Y debe ser normal que lo piensen, porque el menosprecio continuado que muestra el Gobierno del Estado hacia el autogobierno de Cataluña ha sido siempre mayúsculo. Pero, además, en esta ley lo hacen con un falso mensaje que pretende insinuar, decir o materializar que Cataluña es incapaz de proteger por sí sola a sus ciudadanos y que necesita la acción del Gobierno del Estado para proteger, como está mandado, a los ciudadanos.”
“Además, la proposición de ley tiene una visión que ignora de forma descarada la realidad social de Cataluña, una visión que vulnera de forma descarada el Estatuto de Autonomía de Cataluña, que establece competencias exclusivas en servicios sociales, política de atención a la dependencia y también en materia de promoción de la autonomía personal. Una invasión competencial que ustedes, el Gobierno, pretenden sumar ahora a la que ya se realizó con la ley actualmente en vigor, que se aprobó en 2006, sobre la que el Consejo de Garantías Estatutarias concluyó que era inconstitucional en un 70 % de su articulado, precisamente, por invasión competencial. A ustedes seguramente esto les puede parecer un tema menor.”
“Por el contrario, no se ha hecho ningún cálculo del impacto económico ni figura tampoco compromiso alguno por parte del Estado de aportar los recursos económicos necesarios. De hecho, ni tan siquiera figura compromiso -- 70 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 alguno de llegar al nivel de cofinanciación comprometido en la ley actual y que el Estado incumple sistemáticamente. Como han visto hoy, señor ministro, palabras, declaraciones de buenas intenciones, pero en política la acción no se demuestra con palabras, sino con partidas presupuestarias, con ejecución de las partidas presupuestarias, con movilización de recursos hacia la ciudadanía y no anticipando la petición de voto en las leyes antes de la materialización de los compromisos.”
“Este proyecto de ley es una contundente invasión competencial como no hemos visto en este hemiciclo en los últimos tiempos, es una extralimitación material con respecto a los títulos estatales que se invocan y, obviamente, es una falta de adecuación contundente al marco estatutario catalán. La ley propone cambios sustanciales en materia de atención a las personas con discapacidad y en situación de dependencia, pero lo hace desde una visión absolutamente centralista y sin ningún tipo de garantía con respecto a los recursos económicos necesarios. Es más, la proposición de ley implica un evidente incremento presupuestario si hay que llevar a cabo todas las medidas que recoge.”
“Recordin els més de cent mil catalans que han mort en llista d’espera. A nosaltres, per tant, la pressió no ens fa moure de la nostra posició en defensa dels catalans, perquè Junts per Catalunya estem precisament aquí per defensar els catalans de les seves agressions, no pas per regalar-los els nostres vots a canvi de res. O en el cas d’avui, el que és pitjor, regalar-los els nostres vots a canvi d’una llei que és nefasta i cronifica el dany per als ciutadans de Catalunya que necessiten les ajudes en matèria de dependència. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta, ministro. Junts per Catalunya hemos presentado esta enmienda a la totalidad para solicitar la devolución al Gobierno de la ley de derechos de las personas con discapacidad, una enmienda a la totalidad que responde a dos ejes: el primero, el marco competencial.”
“Junts per Catalunya vam anunciar que aquesta legislatura estava bloquejada. I vam anunciar que no votaríem a favor de cap llei del govern que no fossin aquelles en què ja teníem acords en benefici de Catalunya. Poc després, vostès ressusciten aquesta llei, que havia estat nou mesos aturada, i la porten al tràmit parlamentari. Així que diguin la veritat a la gent, senyor ministre. Vostès han escollit aquesta llei, la de la dependència, pensant que ens posaven a nosaltres amb una dificultat a l’hora de votar-hi en contra o de defensar avui aquesta esmena a la totalitat. Vostès han arrencat aquest tràmit d’aquesta llei per fer pressió a Junts. Vostès, però, saben que no poden comptar amb els nostres vots. Vostès han forçat avui que es tracti aquesta llei per fer-nos pressió, ignorant que aquesta llei és pèssima per a Catalunya.”
“I saben perfectament que amb nosaltres el tema competencial, el tema de recursos, el tema de l’atenció als ciutadans, és absolutament fonamental i que no poden comptar amb nosaltres si no és resolent totes aquestes coses. I malgrat tot, ni una sola llei en 9 mesos. Per tant, ara venen i sense cap reunió prèvia al bloqueig que van portar a terme, vostès tanquen el període d’esmenes a la totalitat i ens trobem aquí. De veritat? Tot plegat, un despropòsit, una situació que no té cap lògica ni cap sentit si vostè volia impulsar aquesta llei de veritat, a no ser que l’explicació de per què ens trobem avui aquí en sigui una altra. A no ser que l’objectiu sigui el, enlloc d’aprovar la llei de dependència, a veure si ens porten a Junts per Catalunya davant d’una situació que ens traslladi pressió.”
“Quan han estat incapaços d’aplicar mínimament bé el model actual, no han estat capaços, ara vinguin i parli’ns de les bondats d’aquesta nova llei, de les seves noves iniciatives en matèria de dependència. Però aniré més enllà i entraré en el segon eix que ens porta aquesta esmena a la totalitat, que a més a més es contraposa al que li deia en el debat de la llei anterior, la de l’atenció a la clientela. Aquesta llei s’aprova pel Consell de Ministres l’11 de febrer del 2025. Nosaltres vam registrar aquesta esmena a la totalitat el 6 de novembre, fruit del bloqueig de la legislatura per culpa dels incompliments del Govern de l’Estat. Entre una data i l’altra han passat 9 mesos. Durant els 9 mesos que han passat, vostès no han impulsat ni una sola reunió per a aquesta llei, ni una. Cap.”
“Allò que costava 1000 euros l’any 2010, a dia d’avui en costa 1316. Què han fet vostès? Han actualitzat el finançament de la dependència a aquest increment de l’IPC? Fa un moment el sentíem i semblava que tot era bondat per part vostre, ministre. Han fet això? No. Tot el contrari. Han fet tot el contrari. L’any 2010 destinaven 8135 euros per persona dependent. Avui han reduït dràsticament aquesta assignació fins a 5982 euros. Una reducció del 27 % que s’ha de sumar, com deia abans, a l’increment del cost de la vida del 31,6 % del mateix període de temps. Aquest és el seu model estatal. Aquest és el seu model letal per als ciutadans de Catalunya. Fins aquí arriba el seu populisme: bones propostes, zero actuacions.”
“En total, han mort 103 000 persones només des de l’any 2017, 103 000 persones dependents que han mort esperant ser atesos dignament, 103 000 persones, 30 000 esperant obtenir el grau de dependència, 73 000 pendents de rebre la prestació. Més dades del seu model. Amb allò que el Govern de l’Estat aporta a Catalunya, només es poden atendre 29 persones dependents per cada 1000 habitants, un 16 % menys que, per exemple, a Andalusia. -- 69 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 Catalunya, de fet, és qui més ha patit la reducció de la inversió estatal en dependència, encapçalant la llista dels més perjudicats. Però, a més a més, el sistema espanyol de dependència ha reduït dràsticament la inversió per persona dependent. L’IPC acumulat entre el 2010 i el 2024 ha estat del 31,6 %.”
“Precisament perquè ja en aquella llei es va produir el que està passant a dia d’avui: paraules, bones voluntats, bones intencions però zero recursos necessaris per fer possible l’aplicació d’aquesta llei. Volen dades. Les opinions, totes són legítimes. Les dades són les que donen i treuen raons. El seu model és letal per a les persones dependents de Catalunya. Amb el seu model, a dia d’avui, 70 000 persones dependents estan esperant ser ateses a Catalunya, 70 000 persones. Els catalans som els més perjudicats per la manca de recursos de l’Estat i pel mal funcionament de la Llei de dependència. El darrer any han mort deu mil catalans en llista d’espera sense ser atesos per falta de recursos. De fet, a Catalunya és on més persones han mort a les llistes d’espera de dependència.”
“I deu ser normal que pensin això, perquè el menyspreu continuat que mostra sempre el Govern de l’Estat cap a l’autogovern de Catalunya ha estat sempre majúscul. Però a més a més, en aquesta llei ho fan amb un fals missatge, un missatge que pretén dir, que pretén insinuar, que pretén materialitzar que Catalunya no és capaç de protegir per si sola els seus ciutadans i que necessiten de l’acció del Govern de l’Estat per tal de protegir com toca als ciutadans. Un fals missatge, el de la llei, tenint en compte que precisament a Catalunya vam ser pioners en l’atenció a les persones amb discapacitat. Un model, el català, que va ser d’èxit fins a quan? Va ser d’èxit fins que el 2006 la seva acció recentralitzadora, amb l’aprovació d’aquesta llei, boicotegés els excel·lents resultats obtinguts fins llavors.”
“A més a més, la proposta de llei té una visió que ignora de manera descarada la realitat social de Catalunya, una visió que vulnera de manera descarada l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix competències exclusives en serveis socials, en política d’atenció a la dependència, així com en matèria de promoció de l’autonomia personal. Una invasió competencial que vostès, des del Govern, pretenen sumar ara a la que ja va fer la llei que actualment està en vigor i que es va aprovar l’any 2006, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va concloure que era inconstitucional en un 70 % de l’articulat, precisament per invasió competencial. A vostès segurament això els hi pot semblar que és un tema menor.”
“És més, la proposta de llei implica un evident increment pressupostari si s’han de portar a terme totes les mesures que s’hi recullen, però pel contrari, no s’ha fet cap càlcul de l’impacte econòmic ni hi figura cap compromís per part de l’Estat d’aportar els recursos econòmics necessaris. De fet, ni tan sols hi figura cap compromís d’arribar a un nivell de cofinançament compromès en l’actual llei i que l’Estat incompleix sistemàticament. Com hem vist avui, paraules, senyor ministre. Declaracions de bones intencions, però en política l’acció no es demostra amb paraules. Es demostra en partides pressupostàries, en execució de les partides pressupostàries, en mobilització de recursos cap a la gent i no pas anticipant la petició de vot en les lleis pel davant d’aquesta materialització de compromisos.”