Etna Estrems Fayos
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Ante esta realidad, ciertamente tenemos una responsabilidad colectiva, porque, si no educamos en los valores que antes mencionaba ―el respeto, el autorrespeto, la igualdad―, lo hará el algoritmo, lo hará la ‘fachosfera’, y volveremos a los tiempos en los que era normal que una mujer se doblegara ante los deseos de un hombre porque era él…”
“Además, como siempre hacemos, la enmienda incorpora una parte que quiere blindar las competencias de Cataluña, y digo como siempre porque siempre parece -- 47 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 que las políticas públicas tengan que nacer aquí y que no se haya hecho nunca nada en ningún otro lugar, y hay territorios…”
“Por eso la respuesta no puede ser menos educación, la respuesta tiene que ser más educación, más educación crítica, más educación emocional, más educación afectivo‑sexual y, sobre todo, más coeducación, más educar en la igualdad, eliminando los estereotipos y discriminaciones de género.”
“Evidentemente, queda mucho trabajo por hacer, nadie dice que el problema esté resuelto, pero también es cierto que hay experiencias acumuladas, conocimiento pedagógico y buenas prácticas que merecen ser reconocidas.”
“Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolup…”
“Els mateixos que sostenen que no hi ha cap problema amb la igualtat i que no existeix la violència de gènere mentre maten a plena llum del dia dones als carrers del nostre país són els que diran ara en una estoneta, aquí al faristol, que parlar d’educació afectivosexual és no sé quina cosa obscena. Doncs mirin, no, no ho és.”
The complete record
Every one of 890 lines we hold for Etna Estrems Fayos, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 10 of 18.
“Esto demuestra que hay más oferta de alquiler residencial y precios más estables. En Budapest los vecinos del centro histórico aprobaron que a partir de 2026 no habría pisos turísticos. Es la primera ciudad europea que adopta esta medida por iniciativa ciudadana. Londres, desde 2017, aplica un límite a los pisos turísticos, y a Airbnb la obliga a detener los anuncios que superan ese umbral. Se han reducido en más de un 80 % los pisos anunciados en un primer año. Así que se pueden hacer cosas, hay que tenerlo claro. La crisis de la vivienda es compleja, viene de décadas de malas políticas, de falta de inversión, incluso de vender el parque de vivienda pública. Sí, hay que intervenir el mercado de los pisos turísticos para que no esté todavía más engrasado con pisos ilegales en estas plataformas.”
“Es una competencia exclusiva regular la publicidad, el comercio electrónico y la protección de los consumidores. No olvidemos que ya hay un marco europeo que obliga a recoger e intercambiar datos sobre los alojamientos de corta duración, y España ha creado este registro único centrado en estos alquileres. Pero todo esto sería papel mojado si las plataformas pudieran seguir anunciando los pisos sin comprobación de licencias, y creemos que esta reforma puede ser aquello que hace falta para que lo que dice la norma se cumpla en la práctica. Hagamos un repaso de otros países europeos. En Grecia ya se ha actuado en este sentido con una nueva ley, con una moratoria de un año para barrios de Atenas que establecen condiciones mínimas de estabilidad, con multas de hasta 20 000 euros.”
“Son datos que convierten estas prácticas en auténticas bombas de relojería. Esta proposición de ley fija condiciones claras: las plataformas solo podrán publicar un piso si comprueban que tiene licencia, si el número de registro está visible y si los datos del anuncio coinciden con el titular real, además de poner de manifiesto cuántos pisos tiene ese titular. Si no hay verificación, este piso no podrá salir anunciado, y todavía menos se podrá contratar una estancia. Y punto. Y si se incumple, habrá un régimen sancionador con multas que podrán llegar al millón de euros, en los casos más graves. Creemos que estas cuestiones no sustituyen competencias de comunidades ni ayuntamientos, sino que ponen las cosas en un terreno en el que puede actuar el Estado únicamente, el de la contratación digital y la publicidad.”
“Estas empresas ganan dinerales ingentes con las comisiones de cada anuncio y de cada reserva, pero no hacen nada para garantizar que lo que ofrecen es legal, incluso real. No comprueban las licencias ni los números de registro ni exigen ninguna documentación, y no lo hacen simplemente porque no les interesa, porque lo único que tienen como objetivo es crecer, cobrar y ser cada vez más ricos con estas comisiones de cada transacción. El resultado es un mercado paralelo fuera de cualquier control. Según datos de diversas Administraciones y como dice la propia proposición de ley, entre un 40 y un 90 % de los anuncios de pisos turísticos que se publican en las principales ciudades del Estado español son ilegales. Yo cuando lo leí me quedé pasmada: ¡entre un 40 y un 90 %!”
“La reducción de ofertas hace subir los precios, genera tensión y convierte a los barrios en parques temáticos, como se hace evidente desde hace años en ciudades como Barcelona, con más de diez mil pisos turísticos ―incluso a Collboni le ha costado mucho moverse en esta dirección, le ha costado mucho no renovar licencias a partir de 2028―. En segundo lugar, también perjudica a quienes cumplen ―lo decía el compañero de Bildu―, porque hay gente que tiene una licencia turística y se atiene a las normas, pero las grandes plataformas digitales de manera indiscriminada anuncian pisos sin preguntar nada, cosa que al final termina generando una competencia desleal y fraude. Esta no regulación no beneficia a nadie más que a las propias plataformas y gigantes digitales.”
“Hace falta actuación pública, impuestos, regulación y valentía para intervenir el mercado. La proposición de ley que hoy presenta Bildu es una rama más de este árbol, la regulación de la publicidad de los pisos turísticos ilegales. Pero seamos claros. Hoy en el Estado español cualquiera puede poner un anuncio en una gran plataforma digital y ofrecer un piso como alojamiento turístico sin que nadie le pida una licencia, sin tener que acreditar nada, y eso genera un doble problema. En primer lugar, destruye el mercado de la vivienda habitual. Cada piso que pasa al mercado turístico es un piso menos para una familia.”
“Es una evidencia que el mercado de la vivienda está descontrolado, y lo vemos cada día en nuestras ciudades y en nuestros pueblos: familias que no pueden pagar el alquiler, jóvenes que no pueden emanciparse, vecinos expulsados de sus barrios… La vivienda se ha convertido en el principal problema de muchos hogares, la emergencia social más importante, diría yo, de nuestra sociedad, y el Congreso tiene la obligación de afrontarla con regulación y no con debates estériles que llenan horas y horas de diarios de sesiones y que al final no sirven para cambiar la vida de la gente. -- 31 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 La única manera de afrontar el problema es actuar desde todos los lados que influyen, no hay una solución única, milagrosa.”
“Han de complir unes normes bàsiques, verificar els anuncis i garantir que el que publiquen sigui legal i, si no ho fan, hauran de pagar multes importants. La gent no pot esperar més. Els veïns són expulsats dels seus barris i no poden esperar més. Els joves no troben pis i no poden esperar més, i nosaltres, com a representants polítics, tampoc podem perdre més el temps, com deia abans, amb molt debat i poca regulació. Per això el nostre grup donarà suport a la presa en consideració d’aquesta proposició de llei, perquè creiem que és una eina útil que ens pot acostar a un objectiu que hauria de ser compartit, que és que tothom tingui dret a un habitatge digne, com deia, igual que té dret a anar al metge o igual que tenim tots, dret a portar els nostres fills a l’escola pública. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.”
“Cal tenir-ho clar: La crisi de l’habitatge és complexa, ve de dècades de males polítiques, d’especulació, de falta d’inversió, inclús de vendre el parc públic. I sí, cal intervenir el mercat i el mercat dels pisos turístics també cal intervenir-lo, vetllar perquè no estiguin encara més engreixat en pisos il·legals dins d’aquestes grans plataformes. Aquesta llei, com deia, no ho resol tot, però és un graó més dins d’una estratègia que hauria de ser global i que ha de tenir un objectiu clar, que és aconseguir que l’habitatge torni a ser un dret com l’educació o la salut, i no un bé de mercat. Fa mesos que ho diem: l’habitatge no pot ser per fer-se ric ni amb l’habitatge ni amb els negocis paral·lels que se’n deriven, com les grans plataformes de lloguers, que no poden seguir essent intocables.”
“Per exemple, a Grècia una nova llei introdueix una moratòria d’un any per a noves llicències en barris saturats d’Atenes, exigeix condicions mínimes d’habitabilitat i imposa multes de fins a 20 000 euros. Els primers resultats d’aquesta llei mostren més oferta de lloguer residencial i preus més estables. A Budapest, els veïns del districte històric van aprovar en referèndum prohibir els lloguers turístics a partir del 2026. És la primera capital europea que adopta una mesura així per decisió ciutadana, un exemple de democràcia local en acció. Londres aplica des del 2017 un límit de 90 nits anuals per pis turístic i obliga les plataformes com Airbnb a bloquejar automàticament els anuncis que els superin. Amb això es van reduir més d’un 30 % els pisos il·legals en el primer any. Per tant, es demostra que sí que es poden fer coses.”
“Només l’Estat té competència exclusiva per regular la publicitat, el mercat, el comerç electrònic i la protecció dels consumidors. No oblidem que ja hi ha un marc europeu que obliga a recollir i intercanviar dades sobre els allotjaments de curta durada. I Espanya ha creat aquest registre únic i una finestreta digital per aquests arrendaments. Però tot això seria paper mullat si les plataformes poguessin continuar o poden continuar anunciant els pisos sense fer cap comprovació de les llicències. I entenem que aquesta llei és o pot ser el complement necessari per garantir que això que diu la norma es compleixi a la pràctica. Hem fet un repàs i a altres països europeus ja s’ha actuat en aquest sentit.”
“Aquesta proposició de llei fixa condicions clares: Les plataformes només podran publicar un pis si comproven que té llicència, si el número de registre és visible i si les dades de l’anunci coincideixen amb el titular real, a més de posar de manifest quants pisos té aquest titular. Si no hi ha verificació, aquell pis no pot sortir anunciat i encara menys es pot contractar una estada, i punt. I si s’incompleix, hi ha un règim sancionador amb multes que poden arribar a un milió d’euros i que, per tant, castiguen els casos més greus. Aquesta regulació nosaltres entenem que no substitueix competències de comunitats ni ajuntaments. El que fa és posar ordre en un terreny on només l’Estat pot actuar, que és la publicitat i la contractació digitals.”
“I no ho fan simplement perquè no els interessa, perquè ells l’únic objectiu que tenen és créixer, cobrar i ser més i més rics amb aquestes comissions de cada transacció. El resultat és un mercat paral·lel fora de qualsevol control. Segons dades de diverses administracions i com diu la pròpia proposició de llei, entre un 40 i un 90 % dels anuncis de pisos turístics que es publiquen a les principals ciutats de l’Estat espanyol son il·legals. Jo quan ho vaig llegir vaig quedar de pasta de moniato: entre un 40 i un 90 %! Dades que converteixen aquestes pràctiques en autèntiques bombes de rellotgeria.”
“En segon lloc, perjudica aquells que compleixen, també ho deia el company de Bildu, perquè evidentment hi ha gent que té una llicència turística i fa l’activitat segons les normes, però les grans plataformes digitals de manera indiscriminada anuncien pisos sense preguntar res, cosa que al final acaba generant competència deslleial i frau. Aquesta no-regulació no beneficia a ningú més que les mateixes plataformes i gegants digitals. Aquestes empreses guanyen dinerals ingents amb les comissions de cada anunci i cada reserva, però no fan res per garantir que allò que ofereixen sigui legal i inclús que sigui real. No comproven les llicències ni -- 30 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 els números de registre, ni exigeixen cap documentació.”
“La proposició de llei que avui presenta Bildu és una branca més d’aquest arbre, la regulació de la publicitat dels pisos turístics il·legals. Però siguem clars, avui a l’Estat espanyol qualsevol pot posar un anunci en una gran plataforma digital i oferir un pis com a allotjament turístic sense que ningú li demani una llicència, sense haver d’acreditar res. I això genera un doble problema. Primer, destrueix el mercat de l’habitatge habitual. Cada pis que passa al mercat turístic és un pis menys per a una família. La reducció d’oferta fa pujar els preus, genera tensió i converteix els barris en parcs temàtics, com es fa evident des de fa anys si mirem ciutats com Barcelona, amb més de deu mil pisos turístics, on fins i tot Collboni, a qui li ha costat moltíssim moure’s en aquest àmbit, ha promès no renovar llicències a partir del 2028.”
“Gràcies, presidenta. És una evidència que el mercat de l’habitatge està descontrolat. Ho veiem cada dia a les nostres ciutats i als nostres pobles: famílies que no poden pagar el lloguer, joves que no poden emancipar-se, els veïns expulsats dels seus barris. L’habitatge s’ha convertit en el principal problema de moltes llars. L’emergència social, jo diria, més important de la nostra societat i el Congrés té l’obligació d’afrontar-ho amb regulació i no amb debats estèrils que omplen hores i hores de diaris de sessions i que, al final, no acaben servint per canviar la vida de la gent. L’única manera d’afrontar el problema és actuar des de tots els costats que hi influeixen. No hi ha una solució única i miraculosa. Cal regulació, cal control públic, impostos a l’especulació, inversió i valentia per intervenir al mercat.”
“Portugal ha introducido restricciones claras, y si miramos al norte, al este o al oeste la respuesta es unánime: no hay lugar para la crueldad disfrazada de tradición. La cultura europea de hoy es derecho, respeto y bienestar animal. Nosotros, y yo en particular, lo tenemos muy claro: la tauromaquia no es cultura, es crueldad, es maltrato animal y es inaceptable. Hoy decidimos si nos quedamos atrapados en el pasado o si construimos un futuro de respeto y de libertad, también con los animales. Muchas gracias. (Aplausos). -- 16 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025”
“El Congreso puede mirar atrás y perpetuar los privilegios de una minoría o bien puede mirar hacia adelante y escuchar a la mayoría social que quiere avanzar. El Congreso, hoy, puede mirar atrás o puede homologarse a los países de su entorno en Europa, donde hace tiempo que no se permiten espectáculos ni se subvencionan fiestas con crueldad animal como bienes públicos. España es prácticamente una excepción en esto. En la mayoría de los países de nuestro entorno, los espectáculos con animales que implican sufrimiento están prohibidos o han quedado relegados al pasado. Francia, como decían antes, es la única que mantiene la tauromaquia en algunos territorios, es cierto, pero ni de lejos con el apoyo institucional y financiero que tienen y que defienden aquí, en España.”
“La cultura es la lengua, la música, las fiestas populares, la creatividad, la memoria compartida; la cultura es todo. Y no es ver cómo se desangra un animal dentro de una plaza, atrapado, sin poder escapar y sin ninguna posibilidad de defensa. No puede ser cultura ver cómo un ser vivo se desangra ante los aplausos. La cultura evoluciona igual que nuestras ciudades: lo que un día eran fortificaciones de piedra hoy son espacios abiertos y sostenibles. Y lo mismo ocurre con las tradiciones: las que no respetan la vida no sobreviven, porque no resisten el paso del tiempo ni la conciencia colectiva. Hoy, esta ILP es importante, porque es democracia en estado puro y porque abre la puerta a una cultura sin crueldad.”
“Por eso, nosotros, la gente de Esquerra Republicana, que defendemos el derecho a la autodeterminación de Cataluña, entendemos mejor que nadie el valor de este paso, porque el derecho a decidir es universal y lo tiene que ser para elegir desde el futuro político del país de uno hasta si en la propia ciudad o pueblo queremos que se desangre delante del público un toro. Cataluña, en 2010, en su Parlamento, abolió las corridas de toros; es pionera. El Tribunal Constitucional, sin embargo, abolió esta decisión, pero la realidad es que la sociedad ya había cambiado. Las plazas se convirtieron en mercados, en museos, en equipamientos diversos, en espacios de vida, de comunidad, de respeto; espacios de vida donde antes había habido gritos y aplausos a la muerte. Y hablemos de cultura. No podemos disfrazar la violencia como algo de cultura.”
“Entendemos que esta Cámara debería ser la máxima expresión de la voluntad popular; por tanto, si la ILP que declaró la tauromaquia patrimonio cultural en 2012 se quedó a poco menos del medio millón de firmas, justo el mínimo para entrar, y con un 42,5 % menos que la de hoy, no debería haber demasiada discusión en torno a que se debata esta ILP. Esta ILP demuestra ser un movimiento mucho más amplio, mucho más transversal, con un mensaje directo: esta fiesta ya no representa a la mayoría social. Además, esta iniciativa no impone nada a nadie, como decían los compañeros hace un rato. Lo que hace es devolver el derecho de decisión a las comunidades, devolver la soberanía para que cada territorio pueda decidir libremente si quiere o no las corridas de toros. Es más democracia, es más capacidad decisoria y son más competencias.”
“En primer lugar, quiero dar la bienvenida a los promotores y promotoras de la ILP que hoy nos acompañan en esta grada y a alguna amiga personal que también está aquí para seguir este debate y me hace mucha ilusión, porque es un debate que es importante para mí. Y lo confieso, en esta intervención hoy estoy incluso nerviosa. Hoy debatimos, como decía, esta ILP, que tiene un nombre tan claro como contundente: «No es mi cultura». Es una ILP que ha conseguido más de 665 000 firmas validadas, más de 715 000 firmas en el punto de inicio. Y eso no es un detalle, es la expresión de una ciudadanía que nos está pidiendo a gritos que hoy aquí la escuchemos.”
“França, com deien abans, és l’única que manté la tauromàquia en alguns territoris, és cert, però ni de lluny amb el suport institucional i financer que aquí encara es -- 15 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 defensa. Portugal, tot i permetre’n algunes modalitats, ha introduït restriccions clares i si mirem al nord, a l’est o a l’oest, la resposta és unànime: no hi ha lloc per a la crueltat disfressada de tradició. La cultura europea d’avui és drets, és respecte i és benestar animal. Nosaltres, i jo en particular, ho tenim molt clar. La tauromàquia no és cultura. És crueltat. És maltractament animal i és inacceptable. Avui decidim si ens quedem atrapats al passat o construïm un futur de respecte i llibertat, també amb els animals. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todas y todos.”
“Per això, aquesta ILP avui és important, perquè és democràcia en estat pur i perquè obre la porta a una cultura sense crueltat. El Congrés pot mirar enrere i perpetuar els privilegis d’una minoria o pot mirar endavant i escoltar la majoria social que vol avançar. El Congrés avui pot mirar enrere o pot equiparar-se amb els països del seu entorn d’Europa, on ja fa temps que no es permeten espectacles ni es subvencionen festes amb crueltat animal amb diners públics. Espanya és pràcticament una excepció en això. A la majoria dels països del nostre entorn, els espectacles amb animals que impliquen patiment, com deia, estan prohibits o han quedat relegats al passat.”
“I si parlem de cultura, parlem de cultura i no podem disfressar la violència i el maltractament animal de cultura. La cultura és la llengua, és la música, és les festes populars, és la creativitat, és la memòria compartida. La cultura és tot menys veure com un animal es dessagna, atrapat dins una plaça d’on no pot escapar i sense cap possibilitat de defensar-se. No pot ser cultura veure com un ésser viu cau esgotat i ensangonat davant d’aplaudiments. La cultura evoluciona, igual que les nostres ciutats. Allò que un dia eren fortificacions de pedra, avui són espais oberts i sostenibles. El mateix passa amb les tradicions. Les que no respecten la vida no sobreviuen, perquè no resisteixen el pas del temps ni la consciència col·lectiva.”
“I per això nosaltres, la gent d’Esquerra Republicana que defensem el dret a l’autodeterminació de Catalunya, entenem millor que ningú el valor d’aquest pas. Perquè el dret a decidir és universal i ho ha de ser des de triar el futur polític del teu país fins a decidir si a la teva ciutat o al teu poble vols un toro dessagnant-se davant el públic. Catalunya, de fet, és pionera. El 2010 el Parlament va abolir les curses de braus i, tot i que després el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta decisió, la realitat és que la societat ja havia canviat. Les places es van convertir en mercats, en museus, en equipaments diversos, en espais de vida, de comunitat, de respecte, espais de vida on abans hi havia hagut crits i aplaudiments a la mort.”
“Per tant, si la ILP que va declarar la tauromàquia patrimoni cultural el 2012 es va quedar a poc més de mig milió de signatures, just el mínim per entrar en aquest congrés i amb un 32 % de signatures menys que la d’avui, no hi hauria d’haver massa discussió en què cal deixar que es prengui en consideració avui, aquest text. Aquesta ILP, demostra ser un moviment molt més ampli, molt més transversal, amb un missatge directe: Aquesta festa ja no representa la majoria social. A més, aquesta iniciativa no imposa res a ningú, com deien els companys fa una estona. El que fa és donar o tornar el dret de decisió a les comunitats. Retorna la sobirania perquè cada territori pugui decidir lliurement si vol o no vol curses de braus. És més democràcia, és més capacitat de decidir i és més competències.”
“Bé. Gràcies, presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Primer de tot, vull donar la benvinguda als promotors i promotores de la ILP, que avui ens acompanyen en aquesta grada, i alguna amiga personal que també tenim aquí, que em fa molta il·lusió que estigui aquí per seguir aquest debat. Un debat que és important per mi i que confesso que avui, en aquesta intervenció, estic inclús nerviosa. Primer, avui debatem, com deia, aquesta ILP amb un nom tan clar com contundent: «No es mi cultura», una ILP que ha aconseguit més de 165 000 signatures validades, més de 715 000 signatures en el punt d’inici. I això no és un detall, és l’expressió d’una ciutadania que ens està demanant a crits que avui aquí l’escoltem. Aquesta cambra entenem que hauria de ser la màxima expressió de la voluntat popular.”
“Esta legislatura para nosotros podría ser la legislatura de los especuladores, de los rentistas, de los grandes tenedores, de los que especulan con casas para hacerse ricos, en lugar de la legislatura de la vivienda. Como diríamos coloquialmente en mi entorno, tanta historia y al final nada. Muchas palabras y pocas soluciones. (Aplausos).”
“Por el contrario, ustedes proponen soluciones basadas en inyectar dinero a mercados privados, como se ve, por ejemplo, en el plan de la vivienda que han presentado recientemente, soluciones que harán ricos a los más ricos, para los que hacen negocio con las casas que tendrían que ser de las familias. Mire, ministra, les pedimos que hagan el favor de gravar con impuestos a los especuladores, de acotar los precios de los alquileres y de aumentar el parque público ya. Porque hasta ahora, con las medidas que ha propuesto su Gobierno de acceso a la vivienda los rentistas se van muy contentos a la cama y con más dinero en el bolsillo del que tenían al levantarse.”
“No hay pisos de alquiler, los que hay son carísimos, comprar una vivienda para vivir es algo que no se puede ni contemplar y tampoco hay opciones públicas, porque la realidad es que ustedes no han aumentado el parque de vivienda pública de verdad. La ciudadanía es víctima de un mercado feroz, especulador, descontrolado, y ustedes no están poniéndole remedio. Es evidente que el PSOE ha renunciado a regular los alquileres de temporada, los precios abusivos de las habitaciones y los pisos turísticos; han decidido darle la espalda a la ciudadanía y a los sindicatos de inquilinos, que salen a la calle pidiendo soluciones.”
“Sincerament aquesta legislatura, per nosaltres es podria anomenar la legislatura dels especuladors, dels rendistes, dels grans tenidors, dels que inverteixen en cases per fer-se rics, en comptes de la legislatura de l’habitatge, com diríem col·loquialment en el meu entorn: «Tanta història i al final res». Moltes paraules i poques solucions. Gracias. La realidad, ministra, es que todas las cosas que ustedes han ido proponiendo y proclaman no se notan; son grandes titulares que salen siempre después del resultado de una encuesta que sitúa la vivienda como la principal preocupación de la ciudadanía, y la verdad es que la gente sigue sin casa.”
“Han decidit girar l’esquena a la ciutadania i els sindicats de llogateres que han sortit al carrer a milers de persones reclamant-los solucions. Per contra, vostès proposen solucions basades en injectar diners públics al mercat privat, com queda clar en el Pla Estatal d’Habitatge que han presentat recentment. Aquestes solucions que faran rics als més rics. Els que fan negoci amb les cases que haurien de ser de les famílies. Miri, ministra, els hi demanem que facin el favor de cosir a impostos als especuladors, de regular els preus dels lloguers i d’ampliar el parc públic ja. Perquè, fins ara, amb cada nova mesura que ha proposat el seu govern d’accés a l’habitatge, els rendistes i els grans tenidors se’n van a dormir contents i tranquils i sovint amb més diners a la butxaca dels que s’han llevat.”
“La realitat és que, ministra, totes les coses que vostès han anat proposant i proclamen no es noten. Són grans titulars que solen venir sempre després dels resultats d’una enquesta o altra que situen l’habitatge com a principal preocupació de la ciutadania. I el problema real és que la gent continua sense casa. No hi ha pisos de lloguer, els que hi ha són caríssims i comprar un habitatge o per viure-hi ja no es pot ni contemplar. I tampoc hi ha opcions públiques, perquè la realitat és que vostès no han augmentat el parc d’habitatge públic de veritat. La ciutadania és víctima d’un mercat ferotge, especulador, que està descontrolat i vostès no hi estan posant remei. És evident que el PSOE ha renunciat a regular els lloguers de temporada. Els preus abusius de les habitacions i els pisos turístics.”
“Gràcies, presidenta. El president Pedro Sánchez feia referència a aquesta legislatura com la legislatura de l’habitatge. Una afirmació que ens sembla una mica còmica veient el resultat del desert de la voluntat política i les mesures reals i efectives del seu govern. Per això li preguntem per què anomenen a aquesta legislatura la legislatura de l’habitatge? Gracias, presidenta. El presidente Pedro Sánchez hace referencia a esta legislatura como la legislatura de la vivienda, una afirmación que me parece un poco cómica teniendo en cuenta el resultado del desierto de la voluntad política y las medidas efectivas y reales de su Gobierno. Por eso le pregunto: ¿por qué llaman a esta legislatura la legislatura de la vivienda?”
“-- 75 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 Y termino. La vivienda no puede ser una mercancía en manos de la especulación; es un derecho fundamental y es la base para tener una vida digna de cualquier familia. Por favor, aquellos que nos escuchan, no se dejen engañar por una derecha populista que en realidad va en contra de sus propios intereses. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Eso sí que es atacar la raíz del problema. Pero el modus operandi de VOX, en todo, de hecho, siempre es el mismo. Prometen una solución fácil para hacer un vídeo, pero en realidad hacen propuestas que van en contra de la gente trabajadora y también de los jóvenes. Construir más sin regulación termina en burbujas y precios impagables. Eliminar la regulación de los alquileres: ganan los fondos buitre y los grandes tenedores. Dejar huir a la vivienda protegida al mercado: pues pierden las familias. Discriminar por nacionalidad o empadronamiento: racismo y xenofobia. Eliminar impuestos: empobrecimiento del Estado y, por lo tanto, de las políticas públicas. Nosotros defendemos un liderazgo público, un parque social fuerte, la regulación de precios, impuestos altos para la acumulación de pisos y vivienda protegida permanente.”
“Esto solo beneficia a quien más tiene. El IVA de la compra o las reducciones de herencias no son un problema para las familias precarias que difícilmente podrán comprar o tener una herencia, además de ser una invasión de competencias. Lo que conseguiremos así es vaciar las arcas públicas y dejarlas sin recursos precisamente para poder invertir en la compra o construcción de vivienda pública. Y todo esto mientras siguen protegiendo a las fortunas. Es el viejo modelo tardofranquista: mínimo estado del bienestar y máximo privilegio para los poderosos. ¿Solución? Que aquellos que hacen negocio con los pisos paguen mucho, coser a impuestos a los especuladores, gravar los alquileres turísticos y de temporada que expulsan a los vecinos de sus barrios, y con estos recursos, sí, ampliar el parque público para intervenir en el mercado.”
“VOX dice: Condicionemos ayudas al empadronamiento, a la familia o a la nacionalidad. Esto es injusto y discriminatorio y, además, es anticonstitucional, con lo que ustedes quieren la Constitución. En Cataluña ya utilizamos criterios sociales objetivos que valoran necesidades reales. Excluir a las personas que trabajan y pagan también sus impuestos solo porque no tienen raíces locales es puro racismo. ¿Solución? Criterios que garanticen el acceso a quien realmente lo necesita, independientemente de su pasaporte o su procedencia. La vivienda es un derecho universal, no es un privilegio hereditario y, además, si lo hiciéramos como dicen ustedes, también afectaría a los españoles que simplemente se quieren cambiar de municipio. VOX dice: Más deducciones fiscales y eliminar impuestos como el IVA a la compra o el impuesto de sucesiones.”
“Justo la contraria, fortalecer y ampliar esta ley por donde se escapan los pisos, alquileres de temporada y habitaciones. VOX dice: Permitamos que la vivienda protegida pase al mercado privado para poder tener un piso en propiedad. Esto, señorías, ya ha sucedido. En cuarenta años se han descalificado tres millones de viviendas protegidas en el Estado, y el resultado es que tenemos poco más de un 1 % de vivienda protegida en Cataluña frente a un 8 % de media europea; pisos hechos con fondos públicos que ya nunca más podrá volver a utilizar una familia que lo necesite y, lo más grave, que se puedan alquilar o vender a precio de oro. ¿Solución? Blindar la vivienda protegida para que sea permanente y conseguir así estabilizar el mercado y ofrecer alternativas de alquiler asequible.”
“Ya vivimos la burbuja inmobiliaria: más pisos que nunca y, en vez de bajar los precios, se dispararon. ¿Por qué? Porque el mercado privado solo construye cuando ve negocio, no cuando hay una necesidad social. ¿La solución? Liderazgo público y parque protegido. Construir, sí, pero también comprar vivienda existente, ejercer el derecho al tanteo y retracto, poner a disposición social los pisos de la Sareb y actuar para influir en el precio del mercado. VOX dice: Deroguemos la ley de vivienda. Error. Esto es desproteger a los jóvenes y a las familias que más lo necesitan. En Cataluña, gracias a la regulación de los precios del alquiler en zonas tensionadas, han empezado a bajar entre un 3 y un 5 %. Si eliminamos esta herramienta, los únicos beneficiarios son, como siempre, los especuladores. ¿La solución?”
“Construir més sense regulació? Acaba amb bombolles i preus impagables. Treure la regulació dels lloguers? Guanyen els fons voltors i els grans tenidors. Deixar fugir l’habitatge protegit, el mercat privat? Perden les famílies. Discriminar per nacionalitat o empadronament? Racisme i xenofòbia. Eliminar impostos? Empobriment de l’Estat i, per tant, de les polítiques públiques. Nosaltres defensem un lideratge públic, un parc social fort, la regulació de preus, impostos alts per a l’acumulació de pisos i habitatge protegit permanent. -- 74 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 I acabo. L’habitatge no pot ser una mercaderia en mans de l’especulació. És un dret fonamental i és la base per tenir una vida digna a qualsevol família.”
“El que aconseguirem així és buidar les arques públiques i deixar-les sense recursos, justament per poder invertir en la compra o en la construcció d’habitatge públic. I tot això mentre segueixen protegint les fortunes. És el vell model tardofranquista: Mínim estat del benestar i màxim privilegi per als poderosos. La solució? Que els qui fan negoci amb els pisos paguin molt. Cosir a impostos els especuladors. Gravar els lloguers turístics i de temporada que fan fora els veïns i veïnes dels seus barris. I amb aquests recursos, sí, ampliar el parc públic per intervenir al mercat. Això sí que és atacar l’arrel del problema. Però el modus operandi de VOX en tot aquest —en tot, de fet— sempre és el mateix. Prometen una solució fàcil per fer un vídeo, però en realitat fan propostes que van en contra de la gent treballadora i també dels joves.”
“Excloure les persones que treballen i paguen també els seus impostos només perquè no tenen arrels locals és pur racisme. La solució? Criteris que garanteixin l’accés a qui realment ho necessita, sigui quin sigui el seu passaport o la seva procedència. L’habitatge és un dret universal, no és un privilegi hereditari. I a més, si ho féssim com vostès diuen, també afectaria els espanyols que simplement es volen moure de municipi. VOX diu: Més deduccions fiscals i eliminar impostos com l’IVA de la compra o l’impost de successions. Això només beneficia als que tenen més. L’IVA de la compra o les reduccions d’herències no són un problema per a les famílies precàries, que difícilment podran comprar o tenir una herència, a més a més de ser una invasió competencial.”
“En quaranta anys s’han desqualificat 3 000 000 d’habitatges protegits a l’Estat i el resultat és que tenim poc més d’un 1 % d’habitatge protegit a Catalunya contra un 8 % de mitjana europea. Pisos fets amb fons públics que ja mai més podrà tornar a utilitzar una família que ho necessiti i el més greu, que es podran llogar o vendre a preu d’or. La solució? Blindar l’habitatge protegit perquè sigui permanent i aconseguir així estabilitzar el mercat i oferir alternatives de lloguer assequible. VOX diu: Condicionem les ajudes a l’empadronament, a la família o a la nacionalitat. Això és injust i discriminatori, però a més és anticonstitucional, amb el que vostès s’estimen la Constitució! A Catalunya ja utilitzem criteris socials objectius que valoren necessitats reals.”
“Construir sí, però també comprar habitatges existents, exercir el dret de tempteig i retracte, posar a disposició social els pisos de la Sareb, actuar per influir en el preu del mercat. VOX diu: Deroguem la Llei d’habitatge. Error! Això és desprotegir els joves i les famílies que més ho necessiten. A Catalunya, gràcies a la regulació dels preus del lloguer en zones tensionades, han començat a baixar entre un 3 i un 5 %. Si traiem aquesta eina, els únics beneficiaris són, com sempre, els especuladors. La solució? Just la contrària: reforçar i ampliar aquesta llei per on s’escapen els pisos, lloguers de temporada i habitacions. VOX diu: Permetem que l’habitatge protegit passi al mercat privat per poder tenir un pis en propietat. Això, senyories, ja ha passat.”
“Bé, com que sempre diuen el mateix, em pensava que havien renunciat a la intervenció per anar a sopar més aviat. En tot cas, VOX, sota el pretext de donar respostes, el que vol fer amb aquesta moció és posar l’habitatge a disposició de l’especulació i dels grans patrimonis. Propostes caducades, que no resoldran segur el drama social més important dels nostres temps, el de l’accés a l’habitatge. I vull anar punt per punt perquè és important desemmascarar cadascuna de les seves mentides. VOX diu: El que cal és construir més i desregular, és a dir, liberalitzar. Mentida! Ja vam viure la bombolla immobiliària. Més pisos que mai i en comptes d’abaixar els preus es van disparar. Per què? Perquè el mercat privat només construeix quan veu negoci, no quan hi ha necessitat social. La solució? Lideratge públic i parc protegit.”
“Gràcies. Bé, VOX, sota el pretext de donar respostes, el que vol fer amb aquesta moció és posar l’habitatge a disposició de l’especulació i dels grans patrimonis. Quin problema hi ha? VOX, con el pretexto de dar respuestas, lo que quiere hacer con esta moción es poner la vivienda a disposición de la especulación y de los grandes patrimonios. (Rumores.―Protestas del Grupo Parlamentario VOX). ¿Qué problema hay? ¡Ah, que no has intervenido! (Risas.―Rumores).”
“Y esto implica, como decía en la primera PL, recursos gestionados desde la cercanía y no leyes recentralizadoras españolas. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Con una financiación justa y educativa, con un retorno de los impuestos que pagan los catalanes y las catalanas a Cataluña, para poder financiar libros, educación de 0 a 3 ―por cierto, un programa que empezó el Gobierno de Pere Aragonès y que ahora ustedes no sé si se creen que aquí han reinventado la rueda―, financiar programas de prácticas, etcétera, pero decidiendo, como decía, desde Cataluña. Una financiación singular y justa. Por cierto, señorías del Partido Socialista, esto tiene un primer paso. ¿Saben cuál es? Que Cataluña pueda recaudar sus impuestos propios, empezando por el IRPF. Y lo tienen fácil, porque ya les hemos presentado nosotros la proposición de ley. No la bloqueen y hagan que siga adelante. Como decía, es fácil. Una educación más asequible pasa por una educación mejor financiada, dentro y fuera de las aulas.”