Etna Estrems Fayos
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Ante esta realidad, ciertamente tenemos una responsabilidad colectiva, porque, si no educamos en los valores que antes mencionaba ―el respeto, el autorrespeto, la igualdad―, lo hará el algoritmo, lo hará la ‘fachosfera’, y volveremos a los tiempos en los que era normal que una mujer se doblegara ante los deseos de un hombre porque era él…”
“Además, como siempre hacemos, la enmienda incorpora una parte que quiere blindar las competencias de Cataluña, y digo como siempre porque siempre parece -- 47 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 que las políticas públicas tengan que nacer aquí y que no se haya hecho nunca nada en ningún otro lugar, y hay territorios…”
“Por eso la respuesta no puede ser menos educación, la respuesta tiene que ser más educación, más educación crítica, más educación emocional, más educación afectivo‑sexual y, sobre todo, más coeducación, más educar en la igualdad, eliminando los estereotipos y discriminaciones de género.”
“Evidentemente, queda mucho trabajo por hacer, nadie dice que el problema esté resuelto, pero también es cierto que hay experiencias acumuladas, conocimiento pedagógico y buenas prácticas que merecen ser reconocidas.”
“Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolup…”
“Els mateixos que sostenen que no hi ha cap problema amb la igualtat i que no existeix la violència de gènere mentre maten a plena llum del dia dones als carrers del nostre país són els que diran ara en una estoneta, aquí al faristol, que parlar d’educació afectivosexual és no sé quina cosa obscena. Doncs mirin, no, no ho és.”
The complete record
Every one of 890 lines we hold for Etna Estrems Fayos, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 5 of 18.
“En todo caso, hoy esta proposición de ley que presenta el Grupo Popular afirmando que es un tema técnico, que -- 17 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de abril de 2026 quieren reforzar la seguridad jurídica, acelerar los trámites y facilitar el acceso a la vivienda, niego la mayor de que sea una propuesta técnica. Y sí, señora Madrenas, va de ideología; es profundamente ideológico cómo abordamos el tema de la vivienda.”
“En definitiva, aquesta proposició de llei no posa al centre el dret a l’habitatge ni l’interès general. El que fa és prioritzar la flexibilització urbanistica i la desregularització absoluta del mercat, perquè els rics encara siguin més rics i els que no tenen casa segueixin patint cada dia per garantitzar-se un sostre. Evidentment, nosaltres votarem en contra, avui i cada dia que presentin coses en aquest sentit. Moltes gràcies. Gracias presidenta. Muy buenas tardes. Quiero empezar con una fecha, porque me ha dado la idea el compañero Matute: cuatro alcaldías en Cataluña de 947 municipios. No sé, cómo decía él, si han hablado también con nuestro país.”
“Ja hem vist el que està passant amb aquest sistema que vostès proposen. Per això, defensem polítiques públiques molt diferents: ampliar el parc d’habitatge públic, regular el mercat quan calgui mobilitzar habitatges buits i limitar la concentració especulativa; que, per cert, avui mateix el Consell de Ministres aprova el nou Pla Estatal d’Habitatge, un pla que, una vegada més, tampoc incorpora cap mesura per gravar de manera efectiva aquells que acumulen grans quantitats d’habitatges. I aquest és un dels grans debats pendents que, si realment volem abordar les causes estructurals de la crisi de l’habitatge, hem de tenir. I la prova, la suposada esperança blanca de l’esquerra europea i mundial pràcticament, que és el Partit Socialista. Potser abans de fer grans cimeres d’esquerres hauríem de revisar-nos una mica.”
“L’article explicava que determinades càtedres universitàries, finançades precisament per empreses immobiliàries, han contribuït a difondre estudis i informes on les conclusions, curiosament, coincideixen de manera molt convenient amb els interessos d’aquest mateix sector: menys regulació, més liberalització del mercat i més construcció. Tot això el que fa és anar contribuint a bastir un relat que els va molt bé sobre la liberalització màxima del mercat, que només afavoreix a aquells perfils que vostès volen afavorir, vostès, amb les seves polítiques de liberalització màxima, les dretes i les extremes dretes. I nosaltres neguem la major. El dret a l’habitatge no es pot deixar en mans del mercat. El mercat no es regula sol i si es regula sol no ho fa per a la majoria de la gent.”
“Limita la capacitat de la ciutadania per recórrer decisions urbanístiques restringint l’anomenada acció pública en aquesta matèria; un tema que és especialment preocupant perquè és aquesta acció pública urbanística la que històricament ha estat una eina essencial per detectar irregularitats, abusos i casos de corrupció, per cert, pràcticament el cent per cent a mans del Partit Popular. En lloc d’exigir que l’administració actuï correctament des del principi, aquesta proposta rebaixa les exigències perquè els errors no tinguin conseqüències i això acaba generant exactament el contrari del que proclama: menys confiança en les institucions i més sensació d’impunitat. Aquí, en aquest punt, també vull fer un incís en un tema que fa ben poc va sortir publicat al diari Público i que no en parlem massa.”
“Creixen, però molt per sota dels nivells de la inflació i descaradament menys que en aquells mercats comparables i en alguns casos, fins i tot, han començat a baixar. I també s’està reduint l’ús abusiu dels lloguers de temporada gràcies a la regulació del mercat que es va fer al Parlament de Catalunya i que aquí totes les dretes estan bloquejant. És a dir, quan el sector públic intervé amb determinació, el mercat pot començar a corregir algunes de les seves disfuncions. Però la proposta del Partit Popular va exactament en la direcció contrària. Aquesta llei planteja eliminar o debilitar els instruments que permeten intervenir al mercat de lloguer, com el control de preus o la declaració de zones tensionades. I al mateix temps diu que vol facilitar processos urbanístics, però el que fa és tenir menys garanties.”
“Per això, cada vegada hi ha més consens en una direcció molt diferent: construir per ampliar el parc d’habitatge públic. Sí, el parc d’habitatge públic, que res té a veure amb la proposició de llei que avui ens porta el Partit Popular. Però també rehabilitar, mobilitzar habitatges buits, posar a disposició els de la Sareb, incentivar el canvi de segones a primeres residències, treballar coordinadament amb fundacions o cooperatives d’habitatge sense ànim de lucre, regular els preus de lloguer i garantir que l’habitatge compleix la seva funció social. De fet, allà on s’han aplicat les mesures de regulació, per molt que s’entestin a dir que no és cert, comencem a veure alguns resultats. A Catalunya, els estudis més recents indiquen que, en les zones on s’ha aplicat la regulació dels lloguers, els preus es contenen.”
“España, de fet, és un dels països europeus que més habitatges ha construït durant les darreres dècades i, malgrat això, continua sent un dels llocs on l’accés a l’habitatge és més difícil per a la majoria de la gent. Aquesta dada els hauria de fer reflexionar sobre la simplificació que fan d’un debat que sovint es redueix a una sola idea, que és que, com deia, s’acaba construint més. Cada -- 16 of 65 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de abril de 2026 vegada hi ha més veus, més experts que assenyalen que el problema no només és la quantitat d’habitatges disponibles, sinó el funcionament del mercat i la concentració d’aquesta propietat. Quan una part significativa del parc d’habitatges està en mans de grans tenidors a fons voltor, la dinàmica especulativa continua empenyent els preus cap amunt de forma constant.”
“El problema no és només quants habitatges es construeixen. El problema és com funciona el mercat i de qui són i qui controla aquests habitatges. Avui una gran part del mercat immobiliari no està pensada per garantir el dret a l’habitatge, sinó per funcionar com un actiu d’inversió. Els seus propietaris no són les administracions públiques, sinó els grans fons voltor i els grans fons d’inversió. I aquesta proposició de llei, quan parla de construir més, en cap cas parla de fer més habitatge públic, sinó que ho facin els que ja tenen control del mercat i posin els pisos en venda a preus absolutament inassumibles per a la majoria de la gent. I això significa que fins i tot augmentant l’oferta, els preus continuaran pujant perquè la demanda especulativa absorbeix bona part d’aquesta nova oferta, perquè és l’única que pot pagar-la.”
“Una que considera que el mercat es regula sol, que l’habitatge és un bé amb el que alguns es poden fer rics i una altra que assumeix que l’habitatge és un dret i que, per tant, necessita regulació, intervenció pública, límits clars a l’especulació, perquè, si no es regula des de l’administració, l’acaben regulant els fons voltor, que és el que està passant avui en dia. El Partit Popular torna a proposar exactament la mateixa recepta que aquest Estat ja ha aplicat durant dècades: construir més, accelerar processos urbanístics i reduir regulacions; construir més privadament, evidentment. En el fons, la mateixa lògica que va alimentar la bombolla immobiliària i que va acabar conduint-nos a la crisi del 2008. Construir més pot formar part de la solució global, sí, però construir més no és la solució al problema de l’habitatge.”
“Bona tarda. Gràcies, presidenta. Vull començar amb una dada, perquè m’ha donat la idea el company Matute: Quatre alcaldies a Catalunya de 947 municipis. No sé, com deia ell, si han parlat també amb el nostre país. En tot cas, avui aquesta proposició de llei que presenta el Partit Popular afirmant que és un tema tècnic, que el que vol és reforçar la seguretat jurídica, agilitzar els tràmits i facilitar l’accés a l’habitatge, nego la major que sigui una proposta tècnica. I sí, senyora Madrenas, va d’ideologia. És profundament ideològic com abordem el tema de l’habitatge. Hi ha dues maneres d’entendre aquesta crisi d’habitatge.”
“Es lo que tenemos que hacer, que, aunque llegue tarde, todavía estamos a tiempo y no podemos seguir ignorándola. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Mientras tanto, han sido las supervivientes, las investigadoras, el movimiento feminista y las entidades memorialistas quienes han hecho la tarea que el Estado no está haciendo. Han investigado, han recogido testimonios, han reconstruido la memoria y han traído la verdad hasta esta Cámara. No ha sido el Estado el que ha abierto este camino, han sido las víctimas mismas y, como decía, no podemos dejar sobre sus hombros esta responsabilidad. Por eso esta proposición es importante, porque cambia la responsabilidad de lado, de bando, y pone sobre el Estado la presión para encontrarlas, hacerlas visibles y para llegar a reconocerlas como toca, repararlas e indemnizarlas, y, sobre todo, se trata de asumir una responsabilidad democrática.”
“En diversos momentos, el mismo Gobierno español reconoce que todavía no existe un mecanismo estatal independiente para investigar el Patronato de Protección a la Mujer y admite que esta investigación todavía no se ha hecho, y cuando se detallan las actuaciones realizadas, lo que encontramos son sobre todo iniciativas parlamentarias, debates o proposiciones no de ley, pero ningún cambio legislativo que genere obligaciones jurídicas reales. Incluso hace referencia a la comisión de investigación que se ha aprobado en el Parlament de Catalunya, un Parlamento que no es el suyo. Muchos reconocimientos simbólicos, como el acto de hace unos días, pero ninguna política estructural.”
“Los expertos de Naciones Unidas expresan una preocupación muy clara ante la falta de medidas de verdad, justicia y reparación para las mujeres internadas en el patronato, y recuerdan que los Estados tienen la obligación de investigar las violaciones graves de derechos humanos, garantizar el derecho a la verdad y ofrecer reparación integral a las víctimas, una reparación que, según el derecho internacional, tiene que incluir restitución, rehabilitación, satisfacción y también indemnización; también indemnización. Ahora ya no lo decimos solo nosotros, lo dice también Naciones Unidas. También hemos tenido acceso a la respuesta del Estado español, ¿qué ha respondido? Pues la carta de respuesta confirma que muchas de las cosas que denuncian las víctimas —de las que nosotros intentamos ser la voz— son ciertas.”
“Es el Estado el que tiene que dedicar esfuerzos y recursos para encontrarlas y también para facilitarles la documentación que las acredita como víctimas si realmente están incluidas, como ustedes dicen. No se puede dejar esta tarea sobre los hombros de mujeres que tienen 80 o 90 años. Ellas quizás solo sabían que se las envió a las monjas. Muchos de estos centros ni siquiera estaban identificados como centros colaboradores del patronato en concreto, y no podemos dejarles a ellas la responsabilidad de esta investigación. Eso es lo que dice también el relator de Naciones Unidas en una petición formal que hizo llegar al Gobierno del Estado español en 2025.”
“Por eso nuestra proposición de hoy, aparte de plantear el reconocimiento de estas mujeres —una cosa que nos está costando encajar—, va mucho más allá: quiere avanzar hacia mecanismos de reparación adecuados y garantizar también el derecho a la verdad, porque, todavía hoy, una parte muy importante de la documentación sigue dispersa o está inaccesible. Por eso, gran parte de nuestra proposición va encaminada a que sea el Estado el que asuma las responsabilidades que tiene en la investigación, la búsqueda de la información, el inventario de los centros que formaron parte del patronato y la localización de víctimas, que quizás ni son conscientes de que lo fueron.”
“Pese a la gravedad de los hechos, ningún responsable político, judicial o religioso ha sido juzgado en este Estado, y estas mujeres siguen sin tener reconocimiento hoy explícitamente en la legislación vigente. Pero el patronato no desapareció con la Dictadura, duró hasta 1985 con el Gobierno de Felipe González, un Gobierno socialista, porque en aquel momento Felipe González era socialista. Esa estructura represiva sobrevivió durante años de democracia y aunque no nos ponemos de acuerdo con los grupos del Gobierno sobre si la ley actual reconoce o no a las mujeres que estuvieron en el patronato hasta 1975 o hasta 1988 según la aprobación del último decreto, en lo que sí estamos de acuerdo es en que hay un espacio temporal de ocho años en el que estas mujeres no están reconocidas como víctimas del franquismo.”
“Estas mujeres eran internadas durante meses o años, sufrían humillaciones, castigos físicos, vejaciones, trabajos forzados y reeducaciones religiosas, pero a algunas también se las mandaba a psiquiátricos con tratamientos farmacológicos que podían llegar a provocarles -- 35 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de abril de 2026 comas insulínicos. Otras se veían internadas en maternidades especiales donde sufrían violencia y, sobre todo, presiones para dar en adopción a sus hijos, o les decían que habían muerto sus hijos y los entregaban a familias afines al régimen; por tanto, estamos hablando también de crímenes de lesa humanidad, de operaciones forzadas y de niños robados.”
“Miles de mujeres y jóvenes fueron encerradas en el centro del Patronato de Protección a la Mujer sin haber cometido ningún delito, sin juicio y sin ninguna posibilidad de defensa. Era un sistema institucional de represión moral que funcionó bajo el franquismo y que tenía un objetivo muy claro: controlar a las mujeres que no se ajustaban al modelo impuesto por el nacionalcatolicismo. Las consideraban en riesgo moral y con esa etiqueta cabía todo: las que habían huido de casa, las que no se entendían con los padres, se habían quedado embarazadas sin casarse o incluso si era por una violación de un familiar, por tener relaciones fuera del matrimonio, mostrar disidencia u opiniones políticas o, simplemente, desautorizar a la familia o a la autoridad social.”
“Per això, aquesta proposició és important, perquè canvia la responsabilitat de costat i posa sobre l’Estat la pressió per trobar-les, per fer-les visibles i per arribar a reconèixer-les com toca, reparar-les i indemnitzar-les. I és, sobretot, assumir una responsabilitat democràtica el que ens cal fer, que tot i que arribi tard, encara podem, hi som a temps i no podem seguir ignorant. Moltes gràcies. Gracias, presidente. ¿Se imaginan que les encerraran en un reformatorio por leer un determinado libro, por llevar pantalones, por haberse pintado los labios demasiado rojos, por haberse enamorado de quien no tocaba o simplemente porque alguien las hubiera considerado en algún momento rebeldes? Pues eso ocurrió en este Estado durante décadas.”
“Inclús fa referència a la comissió d’investigació que s’ha aprovat al Parlament de Catalunya, un Parlament que no és el seu. Molts reconeixements simbòlics, com l’acte de fa uns dies, però cap política estructural. Mentrestant, han estat les supervivents, les investigadores, el moviment feminista i les entitats memorialistes qui han fet la feina que l’Estat no està fent. Han investigat, han recollit testimonis, han construït la memòria i han portat aquesta veritat fins aquí, fins a aquesta cambra. No ha estat l’Estat qui ha obert aquest camí. Han estat les pròpies víctimes i, com deia, no els podem deixar a elles sobre les seves espatlles aquesta responsabilitat.”
“Ara ja no ho diem nosaltres, ho estan dient Nacions Unides. I això també hem tingut accés a la resposta de l’Estat espanyol. Què hi ha respost l’Estat espanyol? Doncs en la carta de resposta confirma que moltes de les coses que denuncien les víctimes i de les quals nosaltres estem intentant ser la veu són certes. En diversos moments, el mateix Govern espanyol reconeix que encara no existeix cap mecanisme estatal independent per investigar el Patronato de Protección a la Mujer i admet que aquesta investigació encara no s’ha fet. I quan detalla les actuacions realitzades, el que trobem són sobretot iniciatives parlamentàries, debats o proposicions no de llei, però en canvi, cap canvi legislatiu que generi obligacions jurídiques reals.”
“Molts d’aquests centres ni tan sols estaven identificats com a centres col·laboradors del Patronato en concret i no els podem deixar a elles la responsabilitat d’aquesta investigació. Això és el que diu també el relator de Nacions Unides en una petició formal que va fer arribar al Govern de l’Estat espanyol el 2025. Els experts de Nacions Unides expressen una preocupació molt clara davant la manca de mesures de veritat, de justícia i reparació per a les dones internades al Patronato i recorden que els estats tenen l’obligació d’investigar les violacions greus dels drets humans, garantir el dret a la veritat i oferir reparació integral a les víctimes. Una reparació que, segons el dret internacional, ha d’incloure restitució, rehabilitació, satisfacció i també indemnització, també indemnització.”
“Perquè encara avui una part molt important de la documentació continua dispersa o està inaccessible. Per això, gran part de la nostra proposició va encaminada a que sigui l’Estat qui assumeixi les responsabilitats que té en la recerca de la documentació, l’inventari de centres que van formar part del Patronato i la localització de víctimes que potser ni són conscients que ho van ser. És l’Estat qui ha de posar esforços i recursos per trobar-les i també per facilitar- les-hi la documentació que les acredita com a víctimes, si realment estan incloses com vostès diuen. No es pot deixar a les espatlles de senyores que poden tenir 80 o 90 anys aquesta feina. Elles potser només saben que les van enviar les monges.”
“Aquesta estructura repressiva -- 34 of 72 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de abril de 2026 va sobreviure durant anys de democràcia i fins que, i tot i que no ens posem d’acord amb els grups de govern de si la llei actual reconeix o no a les dones que van estar al Patronato fins al 1975 o fins el 1978, amb l’última aprovació del Reial Decret, el que sí que està clar i on sí ens posem d’acord és que queda un espai temporal de vuit anys ara en què aquestes dones no estan reconegudes com a víctimes del franquisme. Però per això la nostra proposició avui, a part de plantejar reconèixer a aquestes dones —una cosa que, com dic, ens està costant trobar l’encaix— va molt més enllà i vol avançar cap a mecanismes de reparació adequats i garantir també el dret a la veritat.”
“Altres eren internades en maternitats especials on patien violència i, sobretot, pressions per donar als seus fills en adopcions o els deien que s’havien mort i els entregaven a famílies afins al règim. Per tant, estem parlant també de crims de lesa humanitat, separacions forçades i nadons robats. Malgrat la gravetat dels fets, cap responsable polític, judicial, policial o religiós ha estat jutjat en aquest Estat. I aquestes dones continuen avui sense un reconeixement explícit en la legislació vigent. Però el Patronato no va desaparèixer amb la dictadura. Va durar fins al 1985, amb el govern de Felipe González, un govern socialista perquè en aquell moment Felipe González era socialista.”
“Consideraven que estaven en «riesgo moral» i sota aquesta etiqueta hi cabia pràcticament tot: haver fugit de casa, no entendre’s amb els pares, haver-se quedat embarassada sense casar-se, inclús si era per una violació, inclús d’un familiar, tenir relacions fora del matrimoni, mostrar dissidència o opinió política o simplement desautoritzar la família o l’autoritat social. Aquestes dones eren internades durant mesos o anys, patien humiliacions, càstigs físics, aïllaments, treballs forçats i imposicions religioses, però també algunes eren enviades a psiquiàtrics, on eren sotmeses a tractaments farmacològics que podien arribar a provocar-les comes insulínics.”
“Gràcies, president. S’imaginen que els tanquessin a un reformatori per llegir un determinat llibre o per portar pantalons o per haver-se pintat els llavis massa vermells, per haver-se enamorat de qui no tocava o simplement perquè algú els havia considerat en algun moment rebels? Això va passar. Va passar en aquest Estat. Durant dècades, milers de dones i joves van ser tancades als centres del Patronato de Protección a la Mujer sense haver comès cap delicte, sense judici i sense cap possibilitat de defensa, un sistema institucional de repressió moral que va funcionar sota el franquisme i que tenia un objectiu molt clar: controlar les dones que no s’ajustaven al model imposat pel nacionalcatolicisme.”
“-- 107 of 117 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2026 Nosotros seguiremos haciendo lo que siempre hemos hecho, que es trabajar para que la ciudadanía de Cataluña viva mejor, para que tenga mejores servicios públicos, para que tenga más recursos, para que nos traspasen las competencias de todo aquello que aquí ustedes hacen mal como, por ejemplo, los exámenes del MIR, y por eso esta es nuestra posición, la de Esquerra Republicana. No hace falta que diga que votaremos en contra de esta moción y permítanme avanzarles que, seguramente, de todas las que presenten esta legislatura. Muchas gracias.”
“Miren, garantizar los servicios públicos también implica escuchar a los profesionales. Y no solo lo hemos visto en la sanidad de estos días en las calles de Cataluña, sino que la educación, que también es un servicio público que, ¡sorpresa!, se financia con recursos traspasados a las comunidades autónomas, ha salido a la calle. Miles de personas de la comunidad educativa han salido a la calle reclamando mejoras, reclamando recursos para la escuela inclusiva y reclamando al Gobierno del PSC ―y les miro a ustedes― que se les escuche y que no den por bueno un acuerdo que rechaza el 95 % de los docentes. Por eso, nosotros nunca podremos apoyar las propuestas y recetas de VOX, que al final consisten en dividir a la sociedad, como decía, entre el pobre y el más pobre y recortar servicios públicos mientras bajan los impuestos a los más ricos.”
“También queremos que el PSOE desbloquee el pacto sobre el traspaso de la recaudación del IRPF para tener todas las herramientas y que se conviertan en más recursos para sanidad, para educación y para servicios públicos. Lo que nos sorprende es que aquellos que dicen defender nuestro país, que también es su país, como Junts per Catalunya, bloqueen absolutamente todos estos acuerdos. Y voy a decirle más. No solo nos sorprende que lo bloquee Junts per Catalunya ―ellos dicen trabajar para Cataluña, pero permítanme que lo dude―, lo que me sorprende también es que ustedes, que quieren que la sanidad pública vaya mejor, no estén de acuerdo con un nuevo modelo de financiación que tienen caducado desde hace tropecientos años y que revierte en todas las comunidades autónomas.”
“A los que les guste el fútbol y sean del Barça, saben lo que es la reforma del Camp Nou, ¿no? Pues 15 000 millones de euros son diez Camp Nou que no habrá que pagar y que, por tanto, tendremos para invertir en los servicios públicos de nuestro país. Pero no nos hemos conformado solo con esto, sino que hemos trabajado para tener un nuevo acuerdo de financiación, que permitirá que Cataluña disponga de 4700 millones de euros adicionales. ¿Saben qué se puede hacer con 4700 millones de euros adicionales? Se pueden hacer siete hospitales Josep Trueta en Salt, siete. Los que sean de la zona sabrán también qué impacto tiene esta nueva construcción. Y no nos conformamos solo con esto.”
“Lo que piden es más plantilla, más tiempo para atender las visitas y más recursos para poder hacer su trabajo. Y esta receta, para sorpresa de nadie, solo se soluciona, como decía, con más recursos. Aquí es donde entra en juego la política, que efectivamente VOX hace muy poco, y me permitirán que, como soy de Esquerra Republicana, reivindique la política que hace Esquerra Republicana, que es sentarse a la mesa para conseguir más recursos para poder invertir en sanidad, en educación y en todos los servicios públicos que tienen impacto en todo aquello que está traspasado a nuestro país. Gracias a estos acuerdos, Cataluña, por ejemplo, se beneficiará de la condonación de una gran parte de la deuda del Fondo de Liquidez Autonómica de 15 000 millones de euros. ¿Saben lo que son 15 000 millones de euros? Son diez Camp Nou.”
“Y ustedes lo que quieren es menos recursos y más centralizados. Así seguro que no acabaremos con los problemas de la sanidad pública. Garantizar una sanidad pública de calidad y para todos es tener más profesionales, mejores condiciones laborales, menos listas de espera, poder dedicar más tiempo a los pacientes y no tener a profesionales completamente agotados física y mentalmente, y esto no depende del origen de quien entra por la puerta de la consulta, sino de tener suficientes profesionales para atender a todas las personas que entran en la consulta. Estos días, en Cataluña lo hemos visto claramente con movilizaciones de los profesionales sanitarios. Los médicos, el personal médico, han salido a la calle y no lo han hecho para discriminar a nadie.”
“La verdad es que no quiero entretenerme mucho ―es tarde y todos tenemos comisiones luego― en el texto de esta moción, porque al final es un poco más de lo mismo, de a lo que nos tiene acostumbrados VOX, que es a venir aquí con un manto de propuestas racistas que solo buscan alimentar el discurso del pobre contra el más pobre y no resuelven absolutamente ninguno de los problemas del sistema sanitario público. Así que lo que voy a hacer es centrarme en el título de la iniciativa. VOX habla de qué hará el Gobierno para garantizar la asistencia sanitaria. De hecho, la respuesta está en una sola cosa, y es muy simple: recursos, recursos, recursos, recursos y más recursos, y sobre todo recursos ―ustedes lo olvidan siempre― traspasados a las comunidades autónomas, que son quienes gestionan los servicios sanitarios de la sanidad pública.”
“Nosaltres continuarem fent el que hem fet sempre, que és treballar -- 106 of 117 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2026 perquè la ciutadania de Catalunya visqui millor, perquè tingui millors serveis públics, perquè tingui més recursos, perquè ens traspassin les competències de tot allò que aquí vostès fan malament, com per exemple els exàmens del MIR. I, per tant, aquesta és la posició d’Esquerra Republicana. No cal que li digui que votarem en contra d’aquesta moció i deixi’m avançar-li i, segurament, de totes les que presentin durant aquesta legislatura. Moltes gràcies. Gracias, presidente.”
“I no només ho hem vist en la sanitat aquests dies als carrers de Catalunya, sinó que l’educació, que també és un servei públic que — sorpresa— es finança amb recursos traspassats a les comunitats autònomes, ha sortit al carrer. Milers de persones de la comunitat educativa han sortit al carrer reclamant millores, reclamant recursos per a l’escola inclusiva i reclamant al Govern del PSC —els miro a vostès— que se’ls escolti i que no doni per bo un acord que rebutja el 95 % dels docents. Per això nosaltres mai de la vida podem recolzar les propostes i les receptes de VOX, que al final consisteixen a dividir la societat, com deia, entre el pobre i el més pobre, retallar serveis públics mentre abaixen els impostos als més rics.”
“El que ens sorprèn és que aquells que diuen defensar el nostre país, que també és el seu país, com Junts per Catalunya, bloquegin absolutament tots aquests acords. I li diré més, no només ens sorprèn que ho bloquegi Junts per Catalunya, per Catalunya, perquè ells diuen que treballen per Catalunya, però deixin-m’ho dubtar. El que em sorprèn també és que vostès, que volen que la sanitat pública vagi millor, no estiguin d’acord amb un nou model de finançament que tenen caducat des de fa tropecientos anys i que reverteix en totes les comunitats autònomes. Mirin, garantir els serveis públics també vol dir escoltar els professionals.”
“Els que els agrada el futbol i són del Barça saben el que és la reforma del Camp Nou. 15 000 milions d’euros són 10 Camps Nou que no haurem de pagar i, per tant, tindrem per invertir en els serveis públics del nostre país. Però no ens hem conformat només amb això, sinó que hem treballat per tenir un acord de finançament, un nou acord de finançament, que permetrà que Catalunya disposi de 4700 milions d’euros addicionals. Saben què es pot fer amb 4700 milions d’euros addicionals? Es poden fer set hospitals Josep Trueta a Salt, set. Els que són de la zona també saben quin impacte té aquesta nova construcció. I no ens conformem amb això. També volem que el PSOE desbloquegi el pacte sobre el traspàs de la recaptació de l’IRPF per tenir totes les eines i que es converteixin en més recursos per a sanitat, per a educació i per a serveis públics.”
“El que demanen és més plantilla, més temps per atendre les visites i més recursos per poder fer la seva feina. Aquesta recepta, perdó, per a sorpresa de ningú, només se soluciona, com deia, amb més recursos. I aquí és on entra en joc la política. La política que, efectivament, VOX fa molt poc. I em permetran que, com que soc d’Esquerra Republicana, reivindiqui la política que fa Esquerra Republicana, que el que decideix fer és seure a la taula per aconseguir més recursos per poder invertir en sanitat, en educació i en tots els serveis públics que tenen impacte en tot allò que està traspassat al nostre país. Gràcies a aquests acords, Catalunya, per exemple, es beneficiarà de la condonació d’una bona part del deute del Fons de Liquidació Autonòmic de 15 000 milions d’euros. Saben que són 15 000 milions d’euros? Són 10 Camps Nou.”
“Vostès el que volen és menys recursos i més centralitzats. Per tant, així segur, segur que no acabarem amb els problemes de la sanitat pública. Garantir una sanitat pública de qualitat i per a tothom és tenir més professionals, millors condicions laborals, menys llistes d’espera. És poder dedicar més temps als pacients i no tenir professionals absolutament esgotats física i mentalment. I això no depèn de l’origen de qui entra per la porta de la consulta, sinó que depèn de tenir suficients professionals per atendre totes les persones que entren a la consulta. Mirin, aquests dies a Catalunya ho hem vist clarament amb mobilitzacions dels professionals sanitaris. Els metges, el personal mèdic, han sortit al carrer, i no ho han fet per discriminar ningú.”
“Bé, gràcies, president. La veritat és que no em vull entretenir gaire — és tard, tots tenim comissions després— en el text d’aquesta moció, perquè al final és una mica más de lo mismo del que ens té acostumat VOX, que és venir aquí amb un llençol de propostes racistes que només busquen alimentar el discurs del pobre contra el més pobre, i no resol absolutament cap dels problemes del sistema sanitari públic. Així que el que faré serà centrar-me en el títol de la iniciativa. VOX parla de què farà el Govern per garantir l’assistència sanitària i, de fet, la resposta està en una sola cosa, i és molt senzilla, que és recursos, recursos, recursos, recursos i més recursos, i, sobretot, recursos —que vostès se n’obliden sempre— traspassats a les comunitats autònomes, que són qui gestiona els serveis sanitaris de la sanitat pública.”
“Hasta que esto no pase, la ley de memoria no reconocerá a todas las víctimas del franquismo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Mire, el Partido Socialista tiene una deuda histórica muy importante, porque desde 1982 hasta 1985 su partido, en manos de Felipe González, tenía la Presidencia del Gobierno y estas mujeres siguieron encerradas en internados, reformatorios o manicomios, humilladas bajo su Gobierno, el del Partido Socialista. Por ello, por favor, cojan las riendas e investiguen. No pueden dejar en las espaldas de las víctimas la investigación de toda esta información que, como decía, es prácticamente imposible de conseguir. Investiguen de oficio, pongan recursos, hagan el favor de hacer el trabajo que les toca, no un grupo de trabajo dentro de un grupo de trabajo de otro grupo de trabajo. Lo que tienen que hacer es poner recursos para dar a estas mujeres la documentación y ampliar la ley de memoria hasta 1985.”
“Y, en segundo lugar, señor ministro, todas aquellas que ingresaron antes de 1975 tienen que traer documentación, una documentación que no existe porque estas mujeres fueron ingresadas sin juicio previo. Es una documentación que, en el caso que existiera, está repartida por miles de archivos. Está escondida en archivos privados de las congregaciones religiosas que reprimieron a estas mujeres, en los centros del Patronato e incluso podrían estar en el Vaticano. ¿Y ustedes qué hacen? Hacen un acto este viernes de postureo. Es un acto que usted sabe que no genera consenso, un acto que usted sabe que no todas las asociaciones de víctimas van a ir a apoyar. Lo que les pedimos, señor ministro, es que actúen con la responsabilidad que tienen.”
“Fins que això no passi, la llei de memòria no reconeixerà totes les víctimes del franquisme. Moltes gràcies. Mire, ministro, yo creo que, claramente, la ley no protege a todas las víctimas del franquismo. De hecho, el reconocimiento de estas víctimas tiene un claro sesgo de género, y esto principalmente es porque las supervivientes, las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer, están fuera del reconocimiento de esta ley. Y estará de acuerdo conmigo que hay dos cosas que no podemos negar, que son que hasta ahora la ley reconocía a estas personas víctimas del franquismo hasta 1975, pero el Patronato actuó hasta 1985 ― no hasta 1978, hasta 1985, diez años después de la muerte del dictador― reprimiendo a mujeres que el único delito que habían cometido era no comulgar con los cánones de cómo se tenía que ser mujer durante el franquismo.”
“Mirin, el Partit Socialista té un deute històric molt important amb aquestes dones, perquè, del 1982 al 1985, el seu partit en mans de Felipe González tenia la presidència del Govern, i aquestes dones van seguir tancades en internats, en reformatoris, en manicomis, vexades, humiliades sota el seu Govern, del Partit Socialista. Per tant, si us plau, agafin les regnes, investiguin, no poden deixar sobre les espatlles de les víctimes la recerca de tota aquesta informació que, com deia, és pràcticament impossible d’aconseguir. Investiguin vostès d’ofici, posin recursos. Facin el favor de fer la feina que els toca. No un grupo de trabajo dentro de un grupo de trabajo de no sé qué de otro grupo de Trabajo. El que han de fer és posar recursos per donar a aquestes dones la documentació i ampliar la llei de memòria fins al 1985.”
“I, en segon lloc, senyor ministre, totes aquelles que hi van ingressar abans del 1975 han de portar documentació. Una documentació que no existeix, perquè aquestes dones van ser ingressades sense judici previ. Una documentació que, en el cas que existís, està repartida per milers d’arxius, està amagada en arxius privats de les congregacions religioses que van reprimir aquestes dones en els centres del Patronato i inclús podrien estar al Vaticà. I vostès què fan? Fan un acte aquest divendres de postureo. És un acte que vostè sap que no genera consens. Un acte que vostè sap que no totes les associacions de víctimes vindran a recolzar-lo. El que els demanem, senyor ministre, és que actuïn amb la responsabilitat que tenen.”
“Miri, ministre, jo crec que clarament la llei no protegeix totes les víctimes del franquisme. De fet, el reconeixement d’aquestes víctimes té un clar biaix de gènere, i això és -- 29 of 100 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2026 principalment perquè les supervivents, les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer estan fora del reconeixement d’aquesta llei. I estarà d’acord amb mi que hi ha dues coses que no podem negar, que és que fins ara la llei reconeixia aquestes persones víctimes del franquisme fins al 1975, però és que el Patronato va actuar fins al 1985; no fins al 1978, fins al 1985. Deu anys després de la mort del dictador, reprimint dones que l’únic delicte que havien comès era no combregar amb els cànons de com s’havia de ser dona durant el franquisme.”