Etna Estrems Fayos
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Ante esta realidad, ciertamente tenemos una responsabilidad colectiva, porque, si no educamos en los valores que antes mencionaba ―el respeto, el autorrespeto, la igualdad―, lo hará el algoritmo, lo hará la ‘fachosfera’, y volveremos a los tiempos en los que era normal que una mujer se doblegara ante los deseos de un hombre porque era él…”
“Además, como siempre hacemos, la enmienda incorpora una parte que quiere blindar las competencias de Cataluña, y digo como siempre porque siempre parece -- 47 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 que las políticas públicas tengan que nacer aquí y que no se haya hecho nunca nada en ningún otro lugar, y hay territorios…”
“Por eso la respuesta no puede ser menos educación, la respuesta tiene que ser más educación, más educación crítica, más educación emocional, más educación afectivo‑sexual y, sobre todo, más coeducación, más educar en la igualdad, eliminando los estereotipos y discriminaciones de género.”
“Evidentemente, queda mucho trabajo por hacer, nadie dice que el problema esté resuelto, pero también es cierto que hay experiencias acumuladas, conocimiento pedagógico y buenas prácticas que merecen ser reconocidas.”
“Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolup…”
“Els mateixos que sostenen que no hi ha cap problema amb la igualtat i que no existeix la violència de gènere mentre maten a plena llum del dia dones als carrers del nostre país són els que diran ara en una estoneta, aquí al faristol, que parlar d’educació afectivosexual és no sé quina cosa obscena. Doncs mirin, no, no ho és.”
The complete record
Every one of 890 lines we hold for Etna Estrems Fayos, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 2 of 18.
“La semana pasada pude visitar la OCDE, donde nos explicaron que actualmente se está dando una situación insólita al saber que los Estados Unidos están presionando para que desaparezcan las referencias a la igualdad de género y los derechos sexuales y reproductivos de los documentos, programas y espacios de trabajo internacionales; un intento de borrar una realidad tozuda y que mata cada día desde los organismos internacionales, que teóricamente trabajan con datos y de forma objetiva, y no partidista. Que desaparezcan estos conceptos no solo nos lleva a una batalla dialéctica, sino que, además de desaparecer las palabras, también hace que desaparezcan las prioridades políticas y los recursos económicos.”
“Pero creo que, más allá de este texto, este debate debería hacernos reflexionar más profundamente sobre cómo el sistema está respondiendo ante los casos reales de mujeres acosadas, discriminadas y atacadas, acerca de cómo el contexto global actual está sufriendo un retroceso brutal en todo aquello que dábamos por conseguido y lo importante que es defender nuestros derechos, porque con muy poco pueden dejar de serlo.”
“La proposición de ley que nos presenta hoy el Grupo Socialista, que pretende reforzar el Instituto de la Mujer y adaptarlo a las nuevas regulaciones y normas europeas, consideramos que es demasiado técnica, y no me entretendré mucho en la literalidad del texto. Esquerra Republicana comparte el objetivo de continuar avanzando en la defensa de los derechos de las mujeres y tener todas las herramientas para combatir las discriminaciones, desigualdades y violencias machistas. Y, evidentemente, para eso todas las instituciones tienen que estar preparadas al máximo, para afrontar estas situaciones.”
“Compartim l’objectiu de reforçar la defensa dels drets de les dones. Compartim la necessitat de continuar avançant, però també creiem que aquest debat ens ha de servir per recordar una cosa molt bàsica: el feminisme no es mesura pel nombre d’organismes que tenim, sinó per la capacitat real de protegir les dones, d’acompanyar les víctimes i de garantir que cap dona quedi sola quan demana ajuda. Els -- 33 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 drets no existeixen perquè creem una estructura. Existeixen perquè, quan una dona demana ajuda, el sistema arriba a temps. És el nostre dret que el sistema ens protegeixi quan demanem ajuda. I avui, pensant en la Kimberli i en tantes altres dones, crec que tots hauríem d’exercir aquesta responsabilitat. Moltes gràcies. Gracias. Buenas tardes.”
“El govern d’Esquerra Republicana va situar la lluita contra la violència de gènere al centre de les seves polítiques i el Departament va desplegar polítiques pioneres en àmbits com la lluita contra les violències masclistes, la igualtat de tracte i no-discriminació, els drets LGTBI+ o la incorporació de la perspectiva feminista al conjunt de les polítiques públiques, igual que som l’única administració que reconeix la violència institucional com a tal. Per això, tot i que recolzarem la presa en consideració, mantindrem els ulls molt oberts a qualsevol temptació de convertir l’Institut estatal de les Dones en un organisme recentralitzador que pugui afectar les competències de la Generalitat, perquè considerem que les exercim amb responsabilitat. Per això, afrontem aquesta presa en consideració amb una actitud constructiva.”
“Per això crec que aquest debat també ens ha de servir per recordar que no n’hi ha prou amb reforçar les estructures si després les dones continuen trobant obstacles quan demanen ajuda. No n’hi ha prou amb crear organismes si les víctimes continuen sent revictimitzades. No n’hi ha prou amb aprovar normes si els mecanismes de protecció fallen quan més se’ls necessita. I fetes aquestes reflexions, vull deixar clar que, tot i compartir bona part dels objectius que planteja el text de la proposició de llei, Catalunya no parteix de zero en aquest tema. Fa anys que al nostre país es va fer un pas endavant importantíssim en matèria d’igualtat i feminismes, creant la primera conselleria de l’Estat en aquest àmbit.”
“El sistema no va entendre els senyals que hi havia i va actuar sense empatia i sense responsabilitat. Hi va haver errors acumulats, decisions equivocades, alertes que no es van tenir en compte i les conseqüències que podien tenir. I el resultat és que la Kimberli va ser assassinada d’una manera brutal davant de la mirada de tothom. Quan passen aquestes coses així, és impossible no recordar que les víctimes no necessiten només bones lleis. Les víctimes necessiten un sistema que funcioni, escolti i es prengui seriosament i les acompanyi amb recursos professionals, temps i coordinació. No necessiten haver de demostrar una vegada i una altra que tenen por, que estan en risc i que les amenaces són reals.”
“Cada setmana en aquesta cambra dediquem minuts de silenci a dones que han mort a mans dels seus agressors. Per tot això, és important reforçar les institucions de protecció i dotar-les de recursos, però jo em faig una pregunta, amb tot això, estem més protegides o no estem més protegides? Perquè fa pocs dies a Figueres, a la meva comarca, hem tornat a viure una tragèdia que ens ha colpit de forma profunda. Parlo de l’assassinat de la Kimberli, una dona assassinada a plena llum del dia, enmig d’una plaça, davant de testimonis i després d’un llarg historial d’amenaces, agressions i avisos. Una dona que havia demanat ajuda, que havia denunciat, que havia confiat en el sistema i que, tot i així, va morir de forma brutal amb una sensació d’impunitat absoluta del seu assassí. El sistema va fallar.”
“Fa mesos que veiem com els programes de cooperació internacional que durant anys han estat essencials per garantir els drets bàsics de milions de dones i nenes, de salut sexual i reproductiva, de la prevenció de matrimonis forçats, de la lluita contra la violència masclista o de la promoció de l’autonomia econòmica de les dones, estan patint una pressió brutal per aquesta desaparició dels recursos que aportava els Estats Units i d’altres països amb aquesta ideologia, que estan retirant tots els recursos dels programes, generant una pèrdua total d’oportunitats a milers i milions de dones i nenes al món. Però no només tenim problemes a escala internacional. En els llocs del món on suposadament els sistemes de protecció contra les violències masclistes són més sòlids, no paren d’assassinar dones cada setmana. No cal anar massa lluny.”
“Un intent d’esborrar -- 32 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 una realitat tossuda que mata cada dia, des dels organismes internacionals que teòricament treballen amb dades i de forma objectiva i no partidista. Que desapareguin aquests conceptes no només ens porta a una batalla dialèctica, sinó que fa que fent desaparèixer les paraules també desapareguin les prioritats polítiques i els recursos econòmics. De fet, res nou.”
“Però crec que més enllà del text en si, aquest debat ens hauria de fer reflexionar més profundament sobre com el sistema està responent als casos reals de dones assetjades, discriminades i atacades, de com el context global actual està patint un retrocés brutal en tot allò que donàvem per aconseguit i de com d’important és defensar els nostres drets, perquè en molt poc poden deixar de ser-ho. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar l’OCDE, on ens van explicar que actualment s’està donant una situació insòlita, que és que els Estats Units està pressionant perquè desapareguin les referències a la igualtat de gènere i els drets sexuals i reproductius dels documents, dels programes i dels espais de treball internacionals.”
“Bona tarda. Gràcies. La proposició de llei que ens presenta avui el Partit Socialista, que pretén reforçar el Instituto de la Mujer i adaptar-lo a les noves regulacions i normes europees, nosaltres considerem que és força tècnica i no m’entretindré massa en la literalitat del text en sí. Des d’Esquerra Republicana, compartim l’objectiu de continuar avançant en la defensa dels drets de les dones i en la necessitat de disposar de totes les eines per combatre les discriminacions, desigualtats i violències masclistes. I, evidentment, per fer això, totes les institucions, totes les institucions, han d’estar al màxim de preparades per afrontar aquestes situacions.”
“En Esquerra Republicana defendemos exactamente lo contrario: más soberanía sanitaria, más capacidad de cesión para Cataluña y más posibilidades de adaptar las políticas farmacéuticas a las necesidades reales de la población. Defendemos también -- 47 of 60 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2026 una idea muy sencilla, que quien no pueda pagar los tratamientos tenga un acceso gratuito a ellos y que quien pueda pagar, lo asuma. Es así de sencillo. Ustedes no han hablado de este tema. Quiero recordarles de nuevo otro tema ―y se lo digo a los dos partidos del Gobierno, al PSOE y a SUMAR―: gobernar en minoría obliga a escuchar mucho, mucho más de lo que están haciendo ustedes. Muchas gracias.”
“La plurinacionalidad consiste en creer de verdad que los territorios tienen un autogobierno y que se deben respetar sus políticas. Las realidades sociales no son iguales en todos lados, la presión asistencial no es la misma, las necesidades sanitarias tampoco lo son. Cataluña hace muchos años que sostiene enormes tensiones en el sistema sanitario mientras sigue sufriendo una infrafinanciación crónica y también limitaciones constantes de la capacidad política. La gente de Esquerra Republicana lleva muchos años haciendo todo lo posible para revertir los recortes de Artur Mas en sanidad, muchos años. Mientras tanto, el Estado sigue actuando con esta idea uniforme según la cual el BOE puede sustituir permanentemente la capacidad de decisión de los territorios. Compañeros, el asunto no va por ahí.”
“Este es un decreto que no se limita a establecer unas bases generales, sino que el Estado entra a regular todos los detalles: porcentajes, topes, exenciones, incluso el sistema de reintegro. Luego, quien debe gestionar todo esto, quien tiene que asumir la carga administrativa, quien afronta la presión asistencial y, sobre todo, quien termina asumiendo las consecuencias económicas son las comunidades autónomas, todo ello cocinado en los despachos del ministerio. En definitiva, ustedes invitan a la fiesta y nosotros la pagamos. Es el modelo de siempre: el Estado decide y las comunidades gestionan; Madrid legisla y Cataluña paga y ejecuta. Y todavía nos hablan de plurinacionalidad. Miren, la plurinacionalidad no consiste en informar a los territorios de lo que ya han decidido ustedes en Madrid.”
“Cuando una persona deja de tomar una medicación porque no la puede pagar, el problema no es de corresponsabilidad económica, sino de un fallo del sistema. Por ello, creemos que el debate de fondo no debe girar permanentemente en torno a qué porcentajes abona cada colectivo o cómo se reparten los topes, sino en cómo garantizamos que nadie deje de medicarse por motivos económicos. Este decreto no da este paso, lo que hace es reorganizar un modelo existente; lo complica todavía más administrativamente y se presenta como si fuera una gran transformación estructural. La realidad es que seguimos dentro de la misma lógica. Todavía existe otra cuestión que para nosotros es especialmente preocupante: la lógica profundamente centralizadora, que vuelve a emerger una vez más.”
“Es cierto que el decreto incorpora algunas mejoras con respecto al modelo anterior, no lo negamos, pero vestir de reforma integral una cuestión que solo modifica tramos de renta es muy atrevido. El problema de fondo sigue estando ahí donde estaba, porque el modelo sigue basándose en la idea de que el acceso a los medicamentos debe estar condicionado, aunque sea parcialmente, por la capacidad económica de las personas. Nosotros creemos que esta es una mirada equivocada. Lo es, en particular, al hablar de enfermedades crónicas. Lo es cuando sabemos perfectamente que hay personas que dejan los tratamientos, que alargan las prescripciones o siguen las pautas de forma irregular sencillamente porque no pueden asumir el coste económico con normalidad. Esto pasa todos los días.”
“Sinceramente, parece mentira que tras tantos años todavía no hayan aprendido que las cosas no funcionan así. Gobernar en minoría exige hablar antes de aprobar los textos ―textos que no ha visto nadie en el Consejo de Ministros―, negociar también y construir acuerdos. Y esto es especialmente importante al hablar de salud pública, porque hoy no estamos hablando de una cuestión burocrática o administrativa, sino que estamos hablando del modelo de acceso a los medicamentos, estamos hablando de personas que dependen de un tratamiento para poder vivir con dignidad y estamos hablando de familias que muchas veces hacen equilibrios imposibles para llegar a final de mes.”
“Ministra, señorías, este real decreto nos vuelve a dejar la sensación de algo que sinceramente ya empieza a ser demasiado habitual en esta legislatura: la sensación de que el Gobierno sigue sin entender qué significa gobernar en minoría, porque una cosa es tener la iniciativa legislativa y otra muy distinta es actuar como si las mayorías parlamentarias -- 46 of 60 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2026 fueran automáticas o como si el resto de grupos solo hubiéramos venido aquí a validar las decisiones que toman ustedes. Y este decreto llega exactamente de esta forma: cerrado, cocinado unilateralmente en el ministerio y sin haber compartido previamente un debate político de fondo con los grupos que hacen posible esta mayoría.”
“Defensem més sobirania sanitària, més capacitat de decisió per Catalunya i més possibilitats d’adaptar les polítiques farmacèutiques a les necessitats reals de la població. I defensem també una idea molt senzilla: que qui no pugui pagar els tractaments tingui accés gratuït a ells. I qui pugui, se’n faci càrrec. Així de senzill. I vostès, d’això no n’han parlat. I deixin-me acabar recordant-los de nou també una altra cosa i els ho dic als dos partits de Govern, al PSOE i a SUMAR: Governar en minoria obliga a escoltar molt, molt més del que vostès ho estan fent, molt més. Moltes gràcies. Buenos días. Gracias, presidente.”
“La plurinacionalitat coincideix en creure de veritat que els territoris tenen autogovern i que cal respectar-ne les polítiques, perquè les realitats socials no són igual a tot arreu. La pressió assistencial no és la mateixa. Les necessitats sanitàries tampoc. I Catalunya fa molts anys que sosté enormes tensions al sistema de salut, mentre continua patint un infrafinançament crònic i limitacions constants de la capacitat política. Molts anys porta la gent d’Esquerra Republicana fent mans i mànigues per revertir les retallades d’Artur Mas en sanitat, molts. I mentrestant, l’Estat continua actuant amb aquesta idea uniforme segons la qual el BOE pot substituir permanentment la capacitat de decisió dels territoris. No és això, companys, no és això. Des d’Esquerra Republicana defensem exactament el contrari.”
“L’Estat entra a regular absolutament tots els detalls: els percentatges, els topalls, les exempcions i, fins i tot, el sistema de reintegrament. Però després, qui ha de gestionar tot això, qui ha d’assumir la càrrega administrativa, qui afronta la pressió assistencial i, sobretot, qui acaba assumint les conseqüències econòmiques són les comunitats autònomes. I tot això cuinat des dels despatxos del ministeri. En definitiva, vostès conviden a la festa i nosaltres la paguem. És el model de sempre. L’Estat decideix i les comunitats gestionen. Madrid legisla i Catalunya paga i executa. I després encara ens parlen de plurinacionalitat? Mirin, la plurinacionalitat no consisteix a informar els territoris d’allò que ja han decidit vostès des de Madrid.”
“Per això, nosaltres creiem que el debat de fons no hauria de girar permanentment al voltant de quins percentatges paga cada col·lectiu o de com es reparteixen els topalls. El debat hauria de ser com garantim que ningú deixi de medicar-se per motius econòmics i aquest decret no fa aquest pas. El que fa és reorganitzar el model existent, fer-lo més complicat administrativament i presentar-se com si fos una gran transformació estructural. Però la realitat és que continuem dins la mateixa lògica. Però hi ha encara una altra qüestió que per a nosaltres és especialment preocupant i és la de la lògica profundament centralitzadora, que torna a aparèixer una vegada més, perquè aquest decret no es limita a establir unes bases generals.”
“Perquè el model continua basant-se en la idea que l’accés als medicaments ha d’estar condicionat, encara que sigui parcialment, per la capacitat econòmica de les persones. I nosaltres creiem que aquesta és una mirada equivocada. Ho és especialment quan parlem de malalties cròniques. Ho és quan sabem perfectament que hi ha persones que abandonen els tractaments, que allarguen les receptes o que segueixen les pautes de manera irregular simplement perquè no poden assumir el cost econòmic amb normalitat. Això passa cada dia. I quan una persona deixa de prendre una medicació perquè no la pot pagar, el problema no és de corresponsabilitat econòmica. El problema és que el sistema falla.”
“Governar en minoria exigeix parlar abans d’aprovar textos que ningú ha vist al Consell de Ministres, negociar i construir acords. I això és especialment important quan parlem de salut pública, perquè avui no estem discutint una qüestió burocràtica o administrativa. Estem parlant del model d’accés als medicaments. Estem parlant de persones que depenen d’un tractament per poder viure amb dignitat. I estem parlant de famílies que moltes vegades fan equilibris impossibles per arribar a final de mes. -- 45 of 60 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2026 Cert és que el decret incorpora algunes millores respecte al model anterior, no ho negarem. Però vestir de reforma integral una qüestió que únicament modifica trams de renda és molt agosarat. El problema de fons continua essent exactament allà on era.”
“Bé, bon dia. Gràcies, president. Ministre, senyories, aquest Reial decret torna a deixar-nos una sensació que, sincerament, ja comença a ser massa habitual en aquesta legislatura, la sensació que el Govern continua sense entendre què significa governar en minoria. Perquè una cosa és tenir la iniciativa legislativa i una altra molt diferent és actuar com si les majories parlamentàries fossin automàtiques o com si la resta de grups només haguessin vingut aquí a validar les decisions que vostè prenen. I aquest decret arriba exactament així, tancat, cuinat unilateralment des del Ministeri i sense haver compartit prèviament un debat polític de fons amb els grups que fan possible aquesta majoria. Sincerament, sembla mentida que, després de tants anys, encara no hagin après que les coses no funcionen així.”
“Para ello pagan impuestos, claro que sí. Y tenemos que seguir defendiendo que se paguen para ello, pero necesitan ver resultados. Porque mientras las listas de espera sean eternas, mientras en los centros de salud no se nos atienda y mientras la salud mental no esté en el centro de las políticas sanitarias, es muy difícil que les demostremos que estos impuestos sirven para algo. Por favor, hagan algo más que anunciar cosas y aprobarlas a través del Consejo de Ministros. Muchas gracias. (Aplausos).”
“-- 83 of 127 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2026 El problema, ministra, no son las reformas que anuncia, ya que, como le decía, con muchas podríamos estar de acuerdo como punto de partida, el problema es quedarse en el anuncio. La ciudadanía no necesita que nos peleemos por el brote de hantavirus. Ustedes lo han gestionado correctamente, es lo que se esperaba de su ministerio, pero es cierto que no estamos acostumbrados a decir lo que se hace bien cuando se hace bien. Se esperaba que lo hicieran bien y lo han hecho bien, perfecto. La ciudadanía necesita normas más claras para que la sanidad pública salga reforzada. No necesita titulares, necesita resultados. Necesita que las políticas lleguen a los centros de atención primaria, a los hospitales y a las familias. Necesita percibir mejoras concretas en su día a día.”
“Ustedes tienen muchos expedientes abiertos: la ley del medicamento, la reforma del tabaco, el estatuto marco, la ley de menores y alcohol, el despliegue efectivo de la agencia estatal de salud pública, las medidas sobre salud mental o la reparación completa de las víctimas de la talidomida. Por cierto, hemos topado con la agenda de nuevo, personas que tributan por las ayudas que reciben casi el 50 % de lo percibido, como si fueran rendimientos del trabajo, cuando en realidad son víctimas de un medicamento que les ha producido discapacidades desde el nacimiento. Es algo incomprensible que el Grupo Socialista siga bloqueando esta reforma de la tributación, porque luego vendrá la extrema derecha, lo hará y será nuestra culpa que los voten a ellos. (Aplausos). Bueno, no nuestra culpa, será culpa suya.”
“Ante ello no podemos seguir funcionando con parches administrativos que se perpetúan, necesitamos entender que la salud mental no puede seguir siendo la hermana pequeña del sistema sanitario. Hacen falta más profesionales y más estabilidad. Por último, ministra, quisiera traer una reflexión más general sobre cómo funciona actualmente el Ministerio de Sanidad. Yo sé que ustedes tienen muy buena voluntad y seguramente coincidimos ideológicamente con muchas de las propuestas que plantean ustedes. Sin embargo, creemos que el ministerio vive instalado en un anuncio permanente. Las medidas no llegan nunca a desatascarse del todo, no llegan al Congreso y, cuando llegan, se atascan. No podemos vivir eternamente de ruedas de prensa.”
“No podemos entender cómo es posible que un Gobierno progresista vete una propuesta de este tipo. (Aplausos). Asimismo, quisiera referirme a los profesionales reconocidos como PESTOS al hablar de salud mental. Psicólogos y psicólogas que accedieron legalmente al Sistema Nacional de Salud, pero que hoy todavía no tienen reconocida oficialmente la especialidad de psicología clínica, lo cual genera inseguridad jurídica, dificultades profesionales y una situación profundamente injusta. Sobre todo, porque coincide con un momento en el que todos los datos nos indican un aumento sostenido de los problemas de salud mental. Cada vez hay más demanda asistencial, una mayor saturación, más sufrimiento emocional y, sobre todo, una mayor demanda entre los jóvenes.”
“Una propuesta de Esquerra Republicana que el PSOE nos ha vetado. La salud bucodental sigue siendo una de las grandes desigualdades, una de las mayores del sistema sanitario. Quien tiene recursos económicos accede a tratamientos preventivos, revisiones y ortodoncias, y quien no los tiene sencillamente renuncia. Y esto genera desigualdad en la infancia y es incompatible con cualquier idea mínimamente digna de un sistema público de salud. La salud bucodental no es solo estética, como a veces se nos intenta hacer ver, sino que tiene que ver con la alimentación, el dolor crónico, la autoestima, el desarrollo infantil e, incluso, con la salud mental. Por ello, creemos que la universalización progresiva de la atención bucodental debe ser una prioridad real y no solo un anuncio parcial.”
“Dicho esto, ministra, quiero aprovechar unos minutos de mi comparecencia para hablar de unos temas pendientes, que hace tiempo que están parados o atascados porque tienen afectación presupuestaria. Mi pregunta es la siguiente: un Gobierno que no hace ninguna política que implique financiación ni que tenga afectación presupuestaria, ¿qué hace exactamente? Pero voy a ir más allá todavía, dinero hay, pero solo hay para lo que el Gobierno quiere que haya. ¿Por qué se lo digo? Se lo digo porque usted misma ayer anunció que el Consejo de Ministros iba a aprobar 60 millones de euros para ampliar la cobertura bucodental, en cambio, no son capaces de convencer a sus socios del PSOE de que hace falta ampliar la gratuidad de los dentistas para los chicos y las chicas de entre 14 y 18 años.”
“Hablamos constantemente de la preparación ante futuras pandemias ―lo ha hecho usted en esta tribuna―, hablamos de nuevas zoonosis, de resistencias antimicrobianas, se habla de riesgos globales derivados del cambio climático y de la movilidad internacional, pero luego se mantiene bloqueada una especialidad absolutamente central para afrontar todas estas problemáticas, algo que reclaman desde hace años los profesionales y que ya prometía Salvador Illa cuando era ministro de Sanidad de este Gobierno. Honestamente, tras lo vivido con la COVID, cuesta mucho contar a la gente que sigamos aquí atascados. A veces me da la sensación de que hemos aprendido muy poco de la pandemia.”
“Por ello, es importante reforzar todas las herramientas de prevención y de respuesta ante las enfermedades infecciosas y en este caso ministra, le voy a recordar una asignatura pendiente que tienen: el reconocimiento oficial de la especialidad de enfermedades infecciosas. Y, sinceramente, tal y como está el mundo, cuesta mucho entender que -- 82 of 127 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2026 tengan esto parado.”
“No es solo un animal, es algo que simboliza una víctima de una forma de gobernar las emergencias basada más en el impacto mediático que en los datos científicos, más centrada en aparentar control que en resolver la crisis y generar confianza pública, más preocupada por preguntarle al ChatGPT si las ratas nadan y mandar a la ministra la captura de pantalla ―que, en fin, preguntarlo ya me parece feo, pero es que además mandar la captura de pantalla a la ministra me parece algo alarmante―, más preocupada de las consultas al ChatGPT que de la vida. Un auténtico drama. Lo que protege de verdad la vida de las personas es una sanidad pública robusta, profesionales preparados, la investigación científica y recursos para que nadie se quede atrás.”
“No quiero ni imaginarme cuál habría sido la gestión que habría realizado un Gobierno del PP y VOX de esta situación. Quizás habrían decidido hundir el barco antes de escuchar a los epidemiólogos, porque supongo que todos los pasajeros del barco afectado que tienen DNI español quedan fuera de la prioridad nacional que van a pactar con VOX, una prioridad que parece que uno solo tiene cuando no está enfermo. De hecho, tenemos un ejemplo clarísimo de cómo gestiona estos temas la derecha, el de la crisis del ébola de hace unos años. Su gran medida para detener la crisis fue asesinar al perro Excálibur sin ningún tipo de piedad, sin ningún tipo de prueba científica y sin la alternativa de cuarentena y vigilancia, una gestión basada en el alarmismo, el autoritarismo y la propaganda.”
“Hay que decir las cosas buenas cuando se hacen bien, igual que decimos las malas cuando se hacen mal. Así que hoy quiero empezar hablando de que ustedes, evidentemente, hicieron una gestión en el Ministerio de Sanidad ante el brote de hantavirus detectado en el Hondius que fue muy buena, no solo por la gravedad potencial del caso, sino también porque en estas situaciones uno puede ver cómo responde un sistema sanitario ante una emergencia real. Y me parece justo reconocer que la respuesta se ha orientado con criterios técnicos y sanitarios, con coordinación internacional, seguimiento epidemiológico y evitando reacciones desproporcionadas. Cuando aparece un brote infeccioso es cuando se pone a prueba la capacidad de coordinación, la solidez de los protocolos y la confianza del sistema en sus profesionales.”
“Si us plau, facin alguna cosa més que anunciar coses i aprovar-les per Consell de Ministres. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Tengo que confesar que la foto de la rata nadadora me ha hecho reír. Dicho esto, creo que al diputado de VOX se le han hecho muy largos los diez minutos. Normalmente no dejan de decir despropósitos, pero es que esta vez ha sido increíble. También ha sido muy gracioso el Partido Popular, que pedía que se despliegue la Agencia Estatal de Salud Pública y se cumplan las leyes en esta materia, cuando ustedes votaron en contra reiteradamente. En fin, no se qué vienen a exigir. En todo caso, buenas tardes, ministra. Yo hoy quiero empezar felicitándole, porque creo que nos dignifica a todos los que hacemos política un día en que tenemos que demostrar que no somos iguales todos los que estamos en la política.”
“És el que s’esperava del seu ministeri, però és veritat que no estem acostumats a dir quan les coses es fan bé. S’esperava que ho fessin bé i ho han fet bé. Perfecte. La ciutadania necessita normes més clares perquè la sanitat pública surti reforçada, no necessita titulars, necessita resultats, necessita que les polítiques arribin als centres d’atenció primària, als hospitals i a les famílies. Necessita notar millores concretes en la seva vida quotidiana. Per això paguen impostos. I tant que sí. I hem de seguir defensant que es paguin per això, però necessiten veure resultats perquè mentre les llistes d’espera siguin eternes, mentre els caps no ens atengui i mentre la salut mental no estigui posada al centre de les polítiques sanitàries, és molt difícil que demostrem que aquests impostos serveixen per alguna cosa.”
“Persones que tributen per les ajudes que reben gairebé el 50 % del que reben, com si fossin rendiments del treball, quan són persones víctimes d’un medicament que els ha produït discapacitats des del seu naixement. És incomprensible que el Partit Socialista segueixi bloquejant aquesta reforma de la tributació, perquè després vindrà l’extrema dreta. Ho farà i serà culpa nostra que els votin a ells. Bé, culpa nostra, no, serà culpa seva. El problema, ministra, no són les reformes que anuncia. Com li he dit, de fet, en moltes podríem estar d’acord en el punt de partida. El problema és quedar-se en l’anunci. La -- 81 of 127 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2026 ciutadania no necessita que ens barallem pel brot d’hantavirus. Vostès ho han gestionat correctament.”
“Calen més professionals i més estabilitat. I finalment, ministra, voldria fer una reflexió més general sobre com funciona actualment el Ministeri de Sanitat. Jo sé que vostès tenen molt bona voluntat i ideològicament segurament coincidim en moltes de les propostes que vostès plantegen. Creiem, però, que el ministeri viu instal·lat en un anunci permanent. Les mesures no arriben mai a desencallar completament, no arriben al Congrés i les que arriben s’encallen i no podem viure eternament de rodes de premsa. Tenen vostès moltes carpetes obertes. La llei del medicament, la reforma del tabac, l’Estatut marc, la llei de menors i alcohol, el desplegament efectiu de l’Agència Estatal de Salut Pública, les mesures sobre salut mental o la reparació completa de les víctimes de la talidomida. Per cert, una altra vegada con Hacienda hemos topado.”
“També voldria referir-me als professionals reconeguts com a PESTOS. Parlant de salut mental, parlem de psicòlegs i psicòlogues que van accedir il·legalment al Sistema Nacional de Salut però que encara avui no tenen reconeguda oficialment les pacients i l’especialitat de psicologia clínica, cosa que genera inseguretat jurídica, dificultats professionals i una situació profundament injusta. Sobretot perquè coincideix amb un moment en què totes les dades ens indiquen un augment sostingut dels problemes de salut mental. Cada vegada hi ha més demanda assistencial, més saturació, més patiment emocional i, sobretot, més demanda entre els joves. I davant d’això, no podem continuar funcionant amb pedaços administratius eterns. Necessitem entendre que la salut mental no pot continuar sent la germana petita del sistema sanitari.”
“Una proposta d’Esquerra Republicana que el PSOE ens ha vetat. La salut bucodental continua sent una de les grans desigualtats més importants del sistema sanitari. Qui té recursos econòmics, accedeix a tractaments preventius, revisions, ortodòncies i qui no els té, simplement hi renuncia. I això genera desigualtat en la infància i és incompatible amb qualsevol idea mínimament digna d’un sistema públic de salut. La salut dental no és només estètica, com a vegades se’ns intenta plantejar, sinó que afecta a l’alimentació, el dolor crònic, l’autoestima, el desenvolupament infantil i fins i tot a la salut mental. I per això creiem que la universalització progressiva de l’atenció bucodental ha de ser una prioritat real i no només un anunci parcial. No podem entendre com és possible que un govern progressista veti una proposta com aquesta.”
“A vegades tinc la sensació que hem après molt poc de la pandèmia. I dit això, ministra, vull utilitzar uns minuts d’aquesta compareixença a parlar de temes pendents que fa temps que estan aturats o que tenim encallats perquè tenen afectació pressupostària. La meva pregunta és: un govern que no fa cap política que impliqui finançament i que tingui afectació pressupostària, exactament què fa? Però aniré més enllà. Diners n’hi ha, però només n’hi ha perquè el Govern vol que n’hi hagi. I això per què li dic? Doncs li ho dic perquè vostè mateix ahir va anunciar que el Consell de Ministres aprovava 60 milions d’euros per ampliar la cobertura bucodental, però en canvi no són capaços de convèncer els seus socis del PSOE que cal ampliar la gratuïtat dels dentistes entre els nois i noies d’entre 14 i 18 anys.”
“I aquí, ministra, li recordo que tenen una assignatura pendent: el reconeixement oficial de l’especialitat de malalties infeccioses. I sincerament, tal com està el món, costa molt d’entendre que estigui aturat. Parlem constantment de la preparació davant futures pandèmies. N’han parlat vostè aquí, en aquest faristol. Parlem de noves zoonosis, de resistències antimicrobianes, parlem de riscos globals derivats del canvi climàtic i de la mobilitat internacional, però després mantenim bloquejada una especialitat absolutament central per afrontar tot això, que els professionals fa anys que reclamen i que ja prometia Salvador Illa quan era ministre de Sanitat d’aquest Govern i, honestament, després del que hem viscut amb la COVID, costa molt d’explicar que encara continuem encallats en aquest punt.”
“Més centrada en aparentar control que no pas en solucionar la crisi i en generar confiança pública. Més preocupada en preguntar al ChatGPT si les rates neden i enviar-li la captura de pantalla a la ministra, —que perdonin això si, preguntar-li ja em sembla lleig, però enviar la captura de pantalla a la ministra em sembla d’un nivell alarmant—. Més preocupada d’això de les consultes del ChatGPT que de la vida. La veritat un autèntic drama. El que protegeix de veritat la vida de les persones és una sanitat pública robusta, professionals preparats, recerca científica i recursos per no deixar ningú enrere. Per això -- 80 of 127 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2026 és important reforçar totes les eines de prevenció i resposta davant les malalties infeccioses.”
“Probablement haurien decidit enfonsar el vaixell abans d’escoltar els epidemiòlegs, perquè suposo que tots els passatgers del vaixell afectat que tenen DNI espanyol, queden fora de la prioritat nacional que vostès pacten amb VOX. Una prioritat que sembla que només la tens quan no estàs malalt. De fet, tenim un exemple claríssim de com gestiona aquests temes la dreta durant la crisi de l’Ebola de fa uns anys, on la seva gran mesura per aturar la va ser assassinar el gos Excalibur sense cap mena de pietat, sense cap evidència científica i sense alternativa de quarantena i vigilància. Una gestió basada en l’alarmisme, l’autoritarisme i la propaganda. Aquell animal no és només un animal, avui simbolitza moltes coses. Una víctima d’una manera de governar les emergències, basada més en l’impacte mediàtic que no pas en l’evidència científica.”
“Igual que diem les dolentes quan es fan malament. I és per això que avui començo parlant de que evidentment vostès van fer una gestió al Ministeri de Sanitat amb el brot d’hantavirus detectat a l’Hondius molt bona. No només per la gravetat potencial del cas, sinó perquè en aquestes situacions serveix per veure com respon un sistema sanitari davant una emergència real. I crec que és just reconèixer que la resposta s’ha orientat des de criteris tècnics i sanitaris, amb coordinació internacional, amb seguiment epidemiològic i evitant reaccions desproporcionades. Quan apareix un brot infecciós és quan es posa a prova la capacitat de coordinació, la solidesa dels protocols i la confiança del sistema en els seus professionals. No vull ni imaginar quina hauria estat la gestió que hauria fet d’això un govern de PP i VOX.”
“Bé, gràcies, presidenta. He de confessar que m’ha fet riure la foto de la rata nedadora. Dit això, crec que el diputat de VOX li ha fet molt llargs els deu minuts. Normalment no paren de dir despropòsits, però aquesta vegada ha sigut increïble. I també ha sigut molt graciós el Partit Popular demanant que es desplegui l’Agència Estatal de Salut Pública, que es compleixin les lleis de l’Agència Estatal de Salut Pública. Tota aquesta història, quan vostès hi van votar en contra reiteradament, no sé què venen a exigir, però en tot cas. Bona tarda, ministra. Jo avui vull començar felicitant-lo perquè, escolti, crec que ens dignifica a tots els que fem política, un dia en què, per cert, cal que demostrem que no tots som iguals. No tots els que fem política som iguals. Dir les coses bones quan es fan bé.”