Etna Estrems Fayos
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Ante esta realidad, ciertamente tenemos una responsabilidad colectiva, porque, si no educamos en los valores que antes mencionaba ―el respeto, el autorrespeto, la igualdad―, lo hará el algoritmo, lo hará la ‘fachosfera’, y volveremos a los tiempos en los que era normal que una mujer se doblegara ante los deseos de un hombre porque era él…”
“Además, como siempre hacemos, la enmienda incorpora una parte que quiere blindar las competencias de Cataluña, y digo como siempre porque siempre parece -- 47 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 que las políticas públicas tengan que nacer aquí y que no se haya hecho nunca nada en ningún otro lugar, y hay territorios…”
“Por eso la respuesta no puede ser menos educación, la respuesta tiene que ser más educación, más educación crítica, más educación emocional, más educación afectivo‑sexual y, sobre todo, más coeducación, más educar en la igualdad, eliminando los estereotipos y discriminaciones de género.”
“Evidentemente, queda mucho trabajo por hacer, nadie dice que el problema esté resuelto, pero también es cierto que hay experiencias acumuladas, conocimiento pedagógico y buenas prácticas que merecen ser reconocidas.”
“Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolup…”
“Els mateixos que sostenen que no hi ha cap problema amb la igualtat i que no existeix la violència de gènere mentre maten a plena llum del dia dones als carrers del nostre país són els que diran ara en una estoneta, aquí al faristol, que parlar d’educació afectivosexual és no sé quina cosa obscena. Doncs mirin, no, no ho és.”
The complete record
Every one of 890 lines we hold for Etna Estrems Fayos, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 15 of 18.
“Un caso podría ser que alguien, por la razón que sea, desconoce el funcionamiento del país al que acaba de llegar y hay inmobiliarias que no le alquilan pisos porque se llama Fatima Karim o porque tiene un acento que les parece extraño y tiene que terminar comprando una llave de una vivienda por miles de euros, una vivienda que desconoce de quién es, pero que por desesperación, porque no tiene otra alternativa, compra. Otro caso podría ser alguien que ocupa un piso de la Sareb o de cualquier otro banco porque la alternativa que le queda es criar a sus hijos e hijas bajo un puente, y hoy lo que pretende Junts es que estos casos se traten por igual. Un mensaje de tranquilidad también para la gente normal, Primero, la ley ya contempla que si te entran en casa se pueda sacar a esta gente de tu casa en cuarenta y ocho horas.”
“Es real también que hay okupaciones, es real que hay bandas organizadas que actúan como una mafia y que trafican con casas vacías y con la desesperación de muchas familias que no tienen otra alternativa; es real también que la justicia es lenta, que a menudo la policía no llega a tiempo y que las okupaciones se alargan. Pero también es real que hoy esta iniciativa que nos presenta Junts per Catalunya quiere equiparar la violación del domicilio con la usurpación de inmuebles. Para que nos entendamos, para la gente normal, ¿qué es una violación de domicilio? La violación de domicilio es cuando alguien entra en tu casa, donde duermes, comes, crías a tus hijos e hijas, donde sueñas, donde quieres, donde tú construyes un proyecto de vida, violando así tu derecho a la seguridad y la intimidad.”
“La gente normal es la gente que busca y busca vivienda y que no la encuentra porque los precios están por las nubes, porque no puede acceder con su perro o porque simplemente no hay vivienda en su pueblo o ciudad. La gente normal es la gente que utiliza las casas para vivir y no para especular con ellas, y para toda esta gente hoy tengo tres mensajes: un mensaje de realidad primero, luego uno de tranquilidad y después un mensaje de esperanza. La realidad es que vivimos instalados en un mundo en el que se ha impuesto la idea de que cualquier día nuestra abuela bajará a por pan y cuando vuelva su casa estará okupada.”
“La gente normal es la gente que se levanta por la mañana para ir al puesto de trabajo para ganarse la vida, la gente que levanta la persiana de su negocio, que trabaja en una fábrica, que cuida de nuestros hijos e hijas, de nuestros mayores, de nuestra salud y de nuestra seguridad. Esa es la gente normal, la que trabaja para llegar a final de mes y que lucha por que el mundo de los poderosos no se los trague. La gente normal vive en un piso de alquiler y cada mes sufre para pagarlo y para hacer frente a todos los gastos. La gente normal también es la gente propietaria de un piso en el que vive con su familia, y también la que con todo el esfuerzo del mundo ha podido conseguir tener una segunda residencia en el rincón del mundo que le ha robado el corazón.”
“Volem que es posin a disposició de la gent els pisos de la Sareb que ja ha pagat. I volem sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, que els més poderosos deixin d’especular amb l’habitatge i deixin de canviar-se cromos polítics absurds, a canvi de cadires en consells d’administració d’empreses públiques espanyoles com la Renfe, que fa la vida impossible de la gent cada dia embolicats en estelades. Nosaltres el que volem és que tothom a Catalunya, també a la resta de l’Estat, però a Catalunya, tingui una casa digna amb un balcó on pugui penjar amb molt d’orgull aquesta estelada. -- 13 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2025 Buenas tardes. Muchas gracias. Yo hoy querría hablar de la gente normal. Y me dirán: ¿quién es la gente normal?”
“I vaig dir: «Miri, el millor és que després de mesos, setmanes i a vegades anys havent lluitat un tema, aquell tema es desbloquegi i això millori la vida de les persones. Això és el millor. El pitjor és sortir d’aquesta sala tenint el convenciment que has fet això i que algú et digui que fas les coses a canvi de res». No, no acceptem que sigui el mateix legislar una violació de domicili o una ocupació d’un habitatge buit, i repeteixo, buit d’un banc, d’una multinacional, d’un fons d’inversió. Nosaltres el que volem és que des d’aquí s’acabi amb el problema de l’habitatge, s’acabi amb el patiment de la gent que no troba habitatge o que no pot pagar-lo. Volem que es regulin els lloguers de temporada i d’habitacions per retornar tots aquests habitatges al parc habitual.”
“És a dir, la immediatesa la controlen al 1000 %. Ara, quines solucions proposen? Jo estic molt contenta de formar part d’una esquerra, d’una Esquerra Republicana que, tot i saber que avui afronta un debat incòmode, el que fa és enfrontar-lo amb responsabilitat. Igual que ho va fer quan va proposar topar els preus del lloguer, que també se’ns va criticar molt i ara s’ha demostrat que realment això està funcionant. Però és clar que és un camí llarg i no podem felicitar-nos per haver fet només això. Potser no dona tants titulars fer això, però realment és el que ajuda la gent. En conclusió, ahir vaig fer una xerrada en un institut i em van preguntar què és allò que és millor de la teva feina i què és el pitjor.”
“Jo estic tres dies per setmana a Madrid i a mi no m’han ocupat la casa, ni pateixo perquè això passi. I la presentació d’aquesta iniciativa per nosaltres és una maniobra de distracció del que realment està demanant la ciutadania, que és que se solucioni el problema de l’habitatge. Que la gent normal tingui un sostre on pugui estar tranquil. Un missatge, també, el tercer missatge d’esperança. Perquè sí, hi ha esperança. Hi ha esperança perquè hi ha gent que venim aquí i ens dediquem a intentar treballar per solucionar aquest drama que és avui l’accés a l’habitatge, sense perdre’ns en debats que es presenten com a solucions màgiques i que en realitat són pur màrqueting electoral. I en això els he de felicitar, perquè realment la dreta té una capacitat extrema de fixar marcs mentals, de fer màrqueting polític, de controlar el clickbait.”
“I avui, Junts el que pretén és que aquests casos es tractin per igual. Un missatge de tranquil·litat també per a la gent normal. Primer de tot, la llei ja contempla que, si entren a casa teva, puguin treure aquesta gent de casa teva en 48 hores. El problema és que el sistema no funciona perquè la justícia està col·lapsada. Saben quants jutjats falten a Catalunya avui? 30 jutjats. I aquí el Partit Socialista hi té molt a dir, perquè això és un tema de voluntat política i de recursos. El segon missatge de tranquil·litat que vull enviar a totes aquelles persones que pateixen perquè se’n van de cap de setmana i es pensen que quan tornin es trobaran la casa ocupada és que això no passa. Ja ho sé que hi ha molt soroll, ja ho sé que hi ha molts inputs que arriben per terra, mar i aire, que s’inventen dades, però no és veritat, no passa.”
“La violació de domicili és quan algú entra a casa teva, al lloc on tu dorms, on tu menges, on tu cries els teus fills, on tu somies, on tu estimes, on tu construeixes un projecte de vida, violant així el teu dret a la seguretat i la intimitat. I un cas en què algú que, pel que sigui, desconeix el funcionament del país on acaba d’arribar i hi ha immobiliàries que no els lloguen un pis perquè es diuen Fàtima, Karim o perquè tenen un accent que els sembla estrany han d’acabar comprant una clau d’un habitatge per milers d’euros, un habitatge que realment no saben ni de qui és, però que per desesperació, perquè no tenen una altra alternativa, compren. També un altre cas podria ser algú que ocupa un pis de la Sareb o de qualsevol altre banc, perquè l’alternativa que li queda és criar els seus fills sota un pont.”
“-- 12 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2025 La realitat és que vivim instal·lats en un món on s’ha imposat la idea que qualsevol dia la nostra àvia baixarà a comprar el pa i, quan torni, es trobarà la casa ocupada. És real també que hi ha ocupacions. És real també que hi ha bandes organitzades que actuen com una màfia i que trafiquen amb cases buides i amb la desesperació de moltes famílies que no tenen cap altra alternativa. És real també que la justícia és lenta, que moltes vegades la policia no arriba a temps i que les ocupacions s’allarguen. Però també és real que avui aquesta iniciativa que ens presenta Junts per Catalunya vol equiparar la violació de domicili amb la usurpació d’immobles. Perquè ens entenguem, per a la gent normal, què és una violació de domicili?”
“La gent normal també és la gent propietària d›un pis on viu amb la seva família i també la que, amb tot l’esforç del món, ha pogut aconseguir tenir una segona residència en el racó del món que li ha robat el cor. La gent normal també és la gent que busca i busca habitatge i que no en troba, perquè els preus estan pels núvols, perquè no hi pot accedir amb el seu gos o perquè simplement no hi ha habitatge en el seu poble o ciutat. La gent normal és la gent que utilitza les cases per viure i no per especular amb elles. I per tota aquesta gent avui jo vull donar tres missatges: un missatge de tranquil·litat, perdó, un missatge de realitat, un missatge de tranquil·litat i un missatge d’esperança.”
“Bona tarda. Moltes gràcies. Jo avui vull parlar de la gent normal. I vostès em diran i qui és la gent normal? Doncs la gent normal és la gent que es lleva cada dia per anar al seu lloc de feina, per guanyar-se la vida. La gent que aixeca la persiana del seu negoci, que treballa en una fàbrica, que cuida els nostres nens i dels nostres grans, de la nostra salut i de la nostra seguretat. Aquesta és la gent normal que treballa per arribar a final de mes i que lluita perquè el món dels poderosos no se l’empassi. La gent normal és la gent que viu en un pis de lloguer i que cada mes pateix per pagar-lo i per fer front a totes les despeses que li venen.”
“No es una cuestión jurídica, es una cuestión solamente política, y los de Esquerra Republicana de Cataluña no somos de aquellos que se rinden y no vamos a empezar hoy, porque la realidad social y la gente nos impone que seamos útiles y luchemos, y la vivienda, que es un derecho fundamental y tenemos la responsabilidad de garantizarlo, va a hacer que sigamos luchando hasta que lo consigamos. Muchas gracias. (Aplausos).”
“El Estado español no tiene las competencias en materia de vivienda, la competencia plena es de las comunidades autónomas y, aun así, se imponen limitaciones, se bloquean iniciativas catalanas y se recurren las leyes que impulsamos en los tribunales. La situación es ya insostenible y lo que reclamamos es muy simple: dejen de interferir en una cuestión tan delicada con jueguecillos entre Tribunal Constitucional y demás, dejen de interferir en aquellos que quieren avanzar.”
“Se nos ocurren varias cosas que podríamos hacer: restringir la compra de viviendas por parte de no residentes, tanto extracomunitarios como comunitarios, para evitar que lugares como Mallorca, Barcelona u otras zonas turísticas se conviertan en parques temáticos de inversores extranjeros que expulsan a los vecinos de su propia casa; ampliar el parque de vivienda pública adquiriendo viviendas existentes, protegiendo las que están en proceso de privatización y movilizar las viviendas que se alquilan por habitaciones o las turísticas para recuperarlas como vivienda habitual, y regular los alquileres y aportar más estabilidad para evitar el descontrol de los precios. Y no quisiera terminar mi intervención sin hablar de otro secuestro, el secuestro de las competencias.”
“Hasta hoy, siempre que hemos hablado de esto se nos ha dicho: sí, sí, lo vamos a hacer. Pero luego no se hace. Hoy tienen la oportunidad de demostrar que están dispuestos a actuar. Una vez hecho esto, nos quedará todavía mucho camino por recorrer. Cierto.”
“Es muy fácil: hay que detener la venta especulativa de las viviendas de la Sareb dejando que sean gestionadas por las Administraciones locales, y hay que -- 20 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de marzo de 2025 traspasar este parque de viviendas ya, porque es una cuestión de justicia social. Con esta ley, el Partido Socialista tiene la oportunidad de demostrar que su política de vivienda va más allá de los discursos vacíos y titulares de prensa y que de verdad quiere hacer frente a la emergencia social más importante de nuestros tiempos, la de la vivienda. Hay que ser valientes y pasar a la acción. El presidente Sánchez ha prometido varias veces más viviendas, más inversión, una lluvia de pisos; pues empiecen por el principio: pongan el patrimonio de la Sareb a disposición de los ciudadanos.”
“Es un cambio de mínimos, pero muy necesario, y esperamos que todos los grupos que han defendido más inversión en vivienda pública lo apoyen, en especial el Partido Socialista: si de verdad quieren hacer política útil, este es el momento de demostrarlo dejando de ponerse de perfil. Cataluña ha sido pionera en la lucha por el derecho a la vivienda, impulsando leyes valientes para impedir desahucios, limitando la especulación y limitando los precios del alquiler. Pero hay un problema estructural: falta vivienda de parque público que asegure una vivienda suficiente y asequible para todos. Por eso la propuesta apuesta también porque todos los pisos e inmuebles que están en manos de la Sareb vuelvan a sus legítimos propietarios, la ciudadanía, que lo ha pagado de sobra.”
“En primer lugar, esta ley responde a una de las demandas históricas de Esquerra Republicana: dotar a los ayuntamientos de las herramientas necesarias para hacer inversiones que son imprescindibles, necesarias en cuanto a la vivienda pero también en otros ámbitos fundamentales para el bienestar de la ciudadanía. Ahora mismo, el Gobierno centrifuga su responsabilidad fiscal hacia las comunidades autónomas y ayuntamientos aplicando una disciplina fiscal mal entendida que les impide utilizar los remanentes de tesorería para hacer inversiones que son urgentes. Esta propuesta modifica dos leyes clave en las haciendas locales para cambiarlo y permitir que este dinero se destine a la vivienda.”
“Moltes gràcies. Gracias, presidenta. La proposición de ley que nos traen hoy desde el Parlamento de Cataluña no es una iniciativa legislativa más, es una enmienda a la totalidad del modelo económico que ha priorizado el rescate de los bancos por encima del bienestar de las personas. Esta propuesta se articula en dos grandes bloques: la capacidad fiscal de los ayuntamientos y la puesta a disposición de los ciudadanos de un patrimonio inmobiliario que ya han pagado con más de 70 000 millones de euros de sus impuestos, pisos, casas y solares que el Estado retiene.”
“L’Estat espanyol no té les competències en matèria d’habitatge. La competència plena és de les comunitats, però tot i així imposa limitacions, bloqueja iniciatives catalanes i recorre les lleis que impulsem els tribunals i la situació ja és insostenible. El que els hi reclamem és ben senzill: deixin d’interferir en una qüestió tan delicada, amb tripijocs entre el progressisme i el Tribunal Constitucional. Deixin d’interferir per evitar l’avanç d’aquells que volen avançar. No és una qüestió jurídica, és una qüestió purament política. I tot i això, la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya no som dels que ens rendim i no començarem avui perquè la realitat social i la gent ens imposa que siguem útils i que lluitem perquè l’habitatge és un dret fonamental i perquè tenim la responsabilitat de garantir-lo i lluitarem fins que ho aconseguim.”
“És cert, i se’ns acudeixen diverses coses que podrien fer: restringir la compra d’habitatges per part de no residents, tant extracomunitaris com comunitaris, per evitar que llocs com Barcelona, Mallorca o les zones turístiques es converteixin en parcs temàtics d’inversors estrangers que expulsen els veïns i veïnes de la seva pròpia casa; ampliar el parc d’habitatge públic adquirint habitatges existents i protegint els que estan en procés de privatització; mobilitzar els habitatges buits turístics de temporada i els que es lloguen per habitacions per recuperar-los com a habitatge habitual; regular els lloguers i garantir contractes estables per evitar l’augment descontrolat dels preus. I no vull acabar les meves reflexions sense parlar del que per nosaltres és també un segrest. Un altre segrest. El segrest de les competències.”
“Amb aquesta llei, el Partit Socialista té l’oportunitat de demostrar que la seva política d’habitatge va més enllà dels discursos buits i els titulars de premsa, i que vol fer front de veritat a l’emergència social, que és probablement la més important dels nostres temps, com és l’habitatge. Siguin valents i valentes i passin a l’acció. El president Sánchez ha promès diverses vegades més habitatge, més inversions, pluja de pisos. Comencem pel principi, doncs, i posin a disposició el patrimoni de la Sareb, a disposició de la gent. Fins avui, sempre que hem parlat d’això, vostès han fet la política del «sí, sí, ho farem», però després no, no, no ho fan. Avui tenen l’oportunitat de demostrar que estan disposats a actuar i un cop fet això, encara ens quedarà molt camí.”
“Hem impulsat lleis valentes per a evitar desnonaments, limitar l’especulació i regular els preus dels lloguers. Però ens trobem amb un problema estructural. Hi ha manca d’habitatge d’un parc públic que asseguri una oferta suficient i assequible per a tothom. Per això, la proposta també fa una clara aposta perquè tots els pisos i immobles que estan en mans de la Sareb retornin als seus legítims propietaris, la ciutadania, que els ha pagat amb escreix. I és ben fàcil: han d’aturar la venda especulativa dels habitatges de la Sareb, posar-los a disposició de la ciutadania i deixar que siguin gestionats per les administracions autonòmiques i locals. Han de traspassar aquest parc amb el seu finançament corresponent, i ho han de fer ja perquè és una qüestió de justícia social.”
“Ara mateix, el Govern centrifuga la seva responsabilitat fiscal cap a les comunitats autònomes i els ajuntaments, aplicant una disciplina fiscal mal entesa que els impedeix utilitzar els romanents de tresoreria per fer inversions urgents. Aquesta proposta modifica dues lleis clau a les hisendes locals per canviar això i permetre que aquests diners es destinin a l’habitatge. Aquest és un canvi de mínims, sí, però és un canvi molt necessari i esperem que tots els grups que han defensat més inversió en habitatge públic hi donin suport. En especial el Partit Socialista. Si de veritat volen fer política útil, aquest és el moment de demostrar-ho i de deixar de posar-se de perfil. Catalunya -- 19 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de marzo de 2025 ha estat pionera en la lluita pel dret a l’habitatge.”
“Gràcies, presidenta. La proposició de llei que ens porten avui des del Parlament de Catalunya no és una iniciativa legislativa més. És una esmena a la totalitat al model econòmic que ha prioritzat el rescat dels bancs per sobre del benestar de la gent. La proposta s’articula en dos grans blocs: la capacitat fiscal dels ajuntaments i la posada a disposició de la ciutadania d’un patrimoni immobiliari que ja han pagat amb més de 70 000 milions d’euros dels seus impostos. Pisos, cases i solars que l’Estat reté. En primer lloc, aquesta llei respon a una de les demandes històriques d’Esquerra Republicana: dotar els ajuntaments de les eines necessàries per fer inversions imprescindibles, necessàries en habitatge, sí, però també en altres àmbits fonamentals per al benestar de la ciutadania.”
“Este es el modelo y el pacto que querría Esquerra Republicana de Cataluña. En el panorama mundial actual no nos encontramos con nada esperanzador. Se ridiculiza la lucha feminista y se quiere hacer creer que la causa de la igualdad va contra los hombres, cosa que es evidentemente falsa. Lo hemos visto y lo hemos sufrido en la subcomisión, y lo hemos visto también hoy, esta tarde, en este hemiciclo. Dicho esto, nosotras lucharemos siempre en todas partes contra eso. Por eso aprobaremos el pacto. También quisiera dar las gracias por el tono de la subcomisión. Ha sido un oasis realmente dentro de esta vida parlamentaria. Quiero dar las gracias a todas las mujeres y hombres que han contribuido a que esto salga hoy. Aunque tengo que decir que para nosotros es un paso pequeño hacia adelante, siempre nos van a encontrar ahí. Muchas gracias.”
“Es preciso actuar porque es negligencia fragmentar la Administración. Aquí hay que modificar la ley y modernizarla para que incluya todas las violencias que pueden sufrir las mujeres por el simple hecho de serlo, y esto es lo que se ha hecho en Cataluña y es nuestro modelo. Se han dado pasos importantes para reconocer y abordar estas formas de violencia desde el Gobierno anterior. La ley 17/2020 de modificación de la 5/2008 del Derecho de las Mujeres a Erradicar la Violencia Machista fue pionera en la incorporación explícita de la violencia obstétrica y de la violencia institucional dentro del marco de las violencias machistas. Esta legislación establece mecanismos de prevención, atención y reparación a las mujeres afectadas, así como obligaciones específicas para que los poderes públicos garanticen la radicación de esto.”
“Sucede cada día que las propias Administraciones públicas, por acción o por omisión, perpetúan estas situaciones de desigualdad: la revictimización de las mujeres en el sistema judicial, como, por ejemplo, en el caso de La Manada, la negligencia en la atención a las víctimas o la falta de información son ejemplos concretos de esta violencia. Su reconocimiento para nosotros es esencial para poder avanzar hacia una sociedad que sea más justa e igualitaria y, una vez más, el Comité para la Eliminación de la Violencia contra la Mujer ha denunciado estas violencias contra las mujeres y ha pedido que el Estado haga algo para acabar con ellas. Por último, no se prevé ninguna acción para reformar la Ley Orgánica 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.”
“Desde el Gobierno de la Generalitat ya se ha hecho. Se usa el eufemismo salud obstétrica para esconder bajo la alfombra lo que hoy está a la orden del día: desinformación, cesáreas no justificadas, comentarios y afirmaciones totalmente injustificables en las consultas de ginecología, entre muchas otras cosas. La -- 60 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de febrero de 2025 violencia obstétrica ha sido reconocida por muchas instituciones internacionales y es algo que pasa cada día. Esta violencia vulnera la autonomía de las mujeres en la toma de decisiones sobre su propia salud sexual y reproductiva. Y, en cuanto a la violencia institucional, diré que hace pocos días la Justicia ha archivado el caso de Juana Rivas por este tema, por ejemplo.”
“Luchar contra la violencia contra las mujeres debe ser una cuestión integral y tenemos que trabajar para garantizar el derecho de todas las víctimas, de todas y cada una de ellas, sin dejarnos a ninguna, sufran el tipo de violencia machista que sufran. Cada una tiene sus circunstancias, con sus preocupaciones y miedos, y eso significa que hay que atender dentro del mismo rango a todas las víctimas y poner en el mismo nivel todas las violencias, sin frivolizar absolutamente ninguna. Y aquí es donde falla el documento. El documento se deja por el camino dos cuestiones que para nosotros son troncales: no reconoce la violencia obstétrica ni la violencia institucional, dos formas de violencia reconocidas internacionalmente y que, como decía antes, se tienen que abordar de forma clara y valiente.”
“No es un tema menor, los datos dicen que hasta el 84 % de mujeres manifiestan que su animal también ha sufrido violencia y un 60 %, ¡un 60 %!, no abandona su hogar o retrasa la salida del hogar porque tiene miedo a que el maltratador ejerza violencia vicaria al animal, pudiéndolo matar, poniendo así en peligro su propia vida al alargar esa convivencia con esa persona que le da palizas, muchas veces día a día. Estas mujeres muchas veces solo tienen como apoyo emocional a ese animal y la Administración tiene que garantizar que puedan abandonar sus hogares con ellos. Y aquí lanzo y enlazo con el concepto de sororidad recogido también en este pacto.”
“El tema de las oposiciones en la judicatura, en la Escuela Judicial y la formación continua de jueces y juezas es un tema que se ha reivindicado desde hace mucho tiempo por parte de Esquerra Republicana, porque asumimos que la detección y sensibilización en temas de violencias machistas tiene que abordarse de forma integral y, sobre todo, tiene que hacerse en el ámbito de la justicia, un espacio donde demasiadas veces falta empatía y conciencia frente a estas violencias machistas. Garantizar los derechos y la protección de todas las víctimas exige que demos este paso hacia adelante. El nuevo pacto reconoce también el derecho de las víctimas de violencia de género que conviven con un animal a no separarse de él en el momento en el que dejen de vivir con su maltratador.”
“El documento que aprobaremos hoy avanza en cosas importantes, como el reconocimiento de las violencias digitales y las nuevas formas de acoso que aprovechan las herramientas de la tecnología para agredir y extorsionar a las mujeres, unas violencias que están cada vez más en auge y que son dificilísimas de controlar, por eso precisamente es preciso que se tenga el radar y que se pongan muchos recursos para poderlas combatir. Se amplía la formación en temas de igualdad, de discriminación por rol de sexo y de lucha contra la violencia de género en toda la Judicatura de forma evaluable.”
“Dicho esto, también quiero empezar mi intervención dejando muy claro que el resultado final de este documento ni es nuestro pacto ni es el de nuestro Estado; aun así, estamos ahí porque siempre vamos a estar ahí. Lo que saldrá hoy de este Pleno, para nosotros es un documento de mínimos que, si bien es cierto que avanza en algunos aspectos, deja algunos muy importantes por el camino, que en Cataluña ya hemos reconocido muy bien y que el Departamento de Igualdad y Feminismo del Gobierno republicano abordó sin complejos. Pero quiero empezar por las cosas buenas, y voy a mencionar tres.”
“Realment era un oasi dins de dins d’aquesta vida parlamentària i a totes les dones i homes que han col·laborat perquè avui surti, malgrat que dir clarament que per nosaltres és un passet endavant i aquí sempre ens hi trobaran. Moltes gràcies. Buenas tardes. Quiero empezar mi intervención diciendo que Esquerra Republicana de Cataluña está y estará comprometida siempre y en todas partes con la lucha contra la violencia machista. Y quiero repetirlo, siempre y en todas partes: en Cataluña, en Europa y en el mundo. Allá y aquí. (Aplausos). Por eso, hemos estado trabajando duramente para que hoy se pueda votar un pacto que avance frente al de 2017, sobre todo en el reconocimiento de nuevas violencias.”
“Aquesta legislació estableix mecanismes de prevenció, atenció i reparació a les dones afectades, així com obligacions específiques per als poders -- 59 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de febrero de 2025 públics per garantir-ne l’erradicació. I aquest és el model i el pacte que voldria Esquerra Republicana de Catalunya. El panorama mundial actual no és gens esperançador. Ridiculitza la lluita feminista i vol fer creure que la causa de la igualtat va en contra dels homes, cosa que és evidentment falsa. Ho hem vist i ho hem patit a la subcomissió i ho hem vist també avui, aquesta tarda en aquest hemicicle. Dit això, nosaltres lluitarem sempre i arreu contra això. Per això donarem suport al pacte. També vull agrair el to de la subcomissió.”
“I per últim, no es preveu cap acció per reformar la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral Contra la Violència de Gènere. Cal actuar perquè és pura negligència fragmentar la legislació en aquest sentit i abordar-la per parts. S’ha de modificar la llei i modernitzar la perquè inclogui totes les violències que poden patir les dones pel simple fet de ser-ho. I això és el que s’ha fet a Catalunya i és el nostre model. S’han fet passos importants per reconèixer i abordar aquestes formes de violència des de l’anterior govern. La Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008, del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, va ser pionera en incorporar explícitament tant la violència obstètrica com la institucional dins el marc de les violències masclistes.”
“I la violència institucional, fa pocs dies la justícia ha arxivat el cas de Juana Rivas per aquest tema, per exemple, i passa cada dia que les pròpies administracions públiques, per acció o per omissió, perpetuen aquestes situacions de desigualtat. La revictimització de les dones en el sistema judicial, com en casos de La Manada, per exemple, manca d’informació, negligència en atenció a les víctimes són exemples concrets d’aquesta violència. El seu reconeixement per a nosaltres és essencial per avançar cap a una societat més justa i igualitària. I un cop més, el Comitè, un cop més, el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona ha denunciat també aquestes violències institucionals i ha instat els Estats a fer alguna cosa per acabar amb elles.”
“Aquest pacte es deixa pel camí dues qüestions que per nosaltres són troncals: no reconeix ni la violència obstètrica ni la violència institucional, dues formes de violència reconegudes internacionalment i que, com deia abans, s’han abordat de forma clara i valenta des del Govern republicà de la Generalitat. El pacte fa servir l’eufemisme salut obstètrica per amagar sota la catifa el que avui està a l’ordre del dia: desinformacions, cesàries no justificades, comentaris i afirmacions totalment injustificables a les consultes de ginecologia, entre moltes d’altres coses. La violència obstètrica ha estat reconeguda per diverses institucions internacionals i està passant cada dia. Aquesta violència vulnera l’autonomia de les dones en la presa de decisions sobre la seva salut sexual i reproductiva.”
“I aquí llanço i enllaço amb el concepte de sororitat que recull també aquest pacte. Lluitar contra la violència contra les dones ha de ser una qüestió integral i hem de treballar per garantir els drets de totes les víctimes. Totes i cadascuna d’elles sense deixar-nos en cap, pateixin el tipus de violència masclista que pateixen, cadascuna amb les seves circumstàncies i amb les seves preocupacions i pors. I això vol dir atendre dins el mateix rang totes les víctimes i posar al mateix nivell totes les violències sense frivolitzar-ne absolutament cap. I aquí és on falla el document.”
“El nou pacte reconeix també el dret a les víctimes de violència de gènere que conviuen amb un animal a no separar-se d’ell en el moment de deixar de viure amb el seu maltractador. I no és un tema menor. Les dades diuen que fins el 84 % de dones manifesten que el seu animal també ha patit violència i un 60 % un 60 %! no abandona la seva llar perquè... endarrereix la sortida de la seva llar, perquè té por que el maltractador exerceixi violència vicària sobre el seu animal i el pugui arribar a matar, posant així en perill la seva pròpia vida per allargar aquesta convivència amb aquesta persona que l’apallissa moltes vegades, dia rere dia. Aquestes dones en moltes ocasions només tenen aquest animal com a suport emocional i l’administració ha de garantir que puguin abandonar els seus habitatges amb ells.”
“S’amplia la formació en temes d’igualtat, discriminació per raó de sexe i lluita contra la violència de gènere a tota la judicatura, i de forma obligatòria i avaluable. El temari de les oposicions a la judicatura, l’escola judicial i la formació contínua de jutges i jutgesses és un tema que llargament ha reivindicat Esquerra Republicana perquè assumim que la detecció i la sensibilització en temes de violències masclistes s’ha d’abordar de forma integral i, sobretot, en l’àmbit de la justícia, un espai on encara és massa freqüent la falta d’empatia i de consciència amb les violències masclistes. Garantir els drets i la protecció de totes les víctimes exigeix que fem aquest pas endavant.”
“El que avui sortirà d’aquest ple és per nosaltres un document de mínims que, si bé és cert que avança en alguns aspectes, en deixa d’importants pel camí que a Catalunya tenim ben reconeguts i que el Departament d’Igualtat i Feminismes del Govern republicà va abordar sense complexos. Però vull començar per les coses bones. I en diré tres. El document que avui aprovarem avança en coses importants com és el reconeixement de les violències digitals i les noves formes d’assetjament, que aprofiten les eines de la tecnologia per agredir a les dones i extorsionar-les. Unes violències cada cop més a l’alça i que són dificilíssimes de controlar i que, per això precisament, cal tenir al radar i cal posar-hi molts recursos per combatre.”
“Bé, bona tarda. Vull començar la meva intervenció dient que Esquerra Republicana de Catalunya està i estarà compromesa sempre i arreu amb la lluita contra la violència masclista. I ho vull repetir sempre i arreu, a Catalunya, a Europa i al món, allà i aquí. I per això hem estat treballant de valent per aconseguir que avui es voti un pacte que avanci respecte al del 2017, sobretot en el reconeixement de noves violències. -- 58 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de febrero de 2025 Dit això, també vull començar la meva intervenció deixant molt clar que el resultat final d’aquest document ni és el nostre pacte ni és el del nostre Estat. Però tot i així hi som perquè hi serem sempre.”
“Como estrategia de progreso, la verdad, parece «regulinchi», por no decir que la estrategia negociadora que han tenido con esta ley en cuanto a los partidos del bloque de investidura es un cero absoluto: ni una llamada ni una conversación. Tanto diálogo y negociación que exhiben en la prensa y tan poco que hacen cuando realmente lo necesitan. En fin, tampoco escucharon ninguna de nuestras demandas cuando lo intentaron la otra vez, hicieron muchas reuniones con el Gobierno de la Generalitat ―en aquel entonces capitaneado por Esquerra Republicana―, que no sirvieron absolutamente para nada, porque el texto no las introdujo y se presentó exactamente igual que en su primer momento. Y hoy lo han vuelto a hacer. De entrada, la situación es que no creo que puedan contar con nosotros. Si quieren nuestro apoyo, deberán trabajarlo mucho más.”
“Hay que poner los pisos a disposición de los ciudadanos que ya los han pagado, y también los solares, y hay que traspasar estas competencias con la financiación correspondiente. Y no olvidemos también los pisos vacíos, hay que ser mucho más decididos a la hora de desincentivar tener los pisos vacíos. No quiero finalizar mi intervención sin decir que esta ley que hoy propone el PNV ya fue propuesta por el Grupo Socialista en el 2023. Y no es una ley de 2023, sino que es una propuesta del Grupo Popular de 2018, del Partido Popular de Mariano Rajoy. Y hoy, a través de este acuerdo de estos dos grupos, vuelve a estar sobre la mesa de este hemiciclo.”
“De hecho, ha habido épocas en la historia reciente de Cataluña y de España en las que se ha construido más que nunca y, a pesar de ello, los precios se han disparado. Me parece que todos estábamos presentes y conocimos la burbuja inmobiliaria. No estamos diciendo hoy que no sea necesario construir ninguna nueva vivienda de primera residencia, pero la emergencia habitacional es un tema complejo y hay que actuar atendiendo a esta complejidad. Para empezar, es necesario que el Grupo Socialista deje de bloquear la ley de alquiler temporal y de habitaciones. Si impedimos el uso especulativo, vamos a ganar viviendas ya construidas. Además, es preciso que el Estado deje de vender los inmuebles de la Sareb y que traspase todo el parque a las Administraciones competentes en materia de viviendas.”
“En esta línea, hay dos estudios realizados en San Francisco y en Nueva York que explican que cuando se construye un bloque en un barrio, las viviendas que están a 100 metros a la redonda bajan entre un 1 y un 2 % su precio; pero advierten que, dentro de un radio de 500 metros, los pisos suben hasta un 10 %. Y un tercer estudio de Mineápolis, que compara los precios de antes y después de la construcción de un bloque, señala que los pisos más caros se abaratan en un 3 %, pero los demás se encarecen en un 7 %. El hecho es que, en definitiva, construir más no significa que sea más fácil acceder a la vivienda, sino que contribuye o puede contribuir a hacer que los más vulnerables, como siempre, no puedan seguir pagando un piso en su barrio y tengan que irse de su casa para que vaya a vivir allí gente más rica que ellos.”