Etna Estrems Fayos
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Ante esta realidad, ciertamente tenemos una responsabilidad colectiva, porque, si no educamos en los valores que antes mencionaba ―el respeto, el autorrespeto, la igualdad―, lo hará el algoritmo, lo hará la ‘fachosfera’, y volveremos a los tiempos en los que era normal que una mujer se doblegara ante los deseos de un hombre porque era él…”
“Además, como siempre hacemos, la enmienda incorpora una parte que quiere blindar las competencias de Cataluña, y digo como siempre porque siempre parece -- 47 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 que las políticas públicas tengan que nacer aquí y que no se haya hecho nunca nada en ningún otro lugar, y hay territorios…”
“Por eso la respuesta no puede ser menos educación, la respuesta tiene que ser más educación, más educación crítica, más educación emocional, más educación afectivo‑sexual y, sobre todo, más coeducación, más educar en la igualdad, eliminando los estereotipos y discriminaciones de género.”
“Evidentemente, queda mucho trabajo por hacer, nadie dice que el problema esté resuelto, pero también es cierto que hay experiencias acumuladas, conocimiento pedagógico y buenas prácticas que merecen ser reconocidas.”
“Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolup…”
“Els mateixos que sostenen que no hi ha cap problema amb la igualtat i que no existeix la violència de gènere mentre maten a plena llum del dia dones als carrers del nostre país són els que diran ara en una estoneta, aquí al faristol, que parlar d’educació afectivosexual és no sé quina cosa obscena. Doncs mirin, no, no ho és.”
The complete record
Every one of 890 lines we hold for Etna Estrems Fayos, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 18 of 18.
“Nosotros estamos convencidos de que el deporte debe practicarse con libertad y con valores, que resulta absurdo y ridículo intentar que un deportista compita cuando no quiera hacerlo, con una camiseta que no siente como propia. De hecho, podríamos preguntarnos cómo encaja su punto de vista con los valores del deporte e, incluso, con los valores democráticos. De hecho, señores y señoras diputadas del Grupo Popular, tengo curiosidad: después de conocer el affaire Rubiales, ¿qué opinan de las jugadoras que se negaron a competir con la Selección Española en el último mundial? ¿Entienden que las jugadoras tenían buenos motivos para hacer lo que hicieron o las consideran unas indignas antipatriotas? Ustedes tienen una fobia imposible de disimular a todo aquello que se salga mínimamente de la norma.”
“Esta proposición de ley que hoy presenta aquí el Grupo Popular es básicamente un nuevo grito de la típica cancioncilla de la España una, grande y libre. En esta ocasión ha tocado hacerlo a través del intento de anular cualquier posibilidad de competición internacional de cualquier selección nacional que no sea la española. La verdad es que lo primero que me pregunto es si lo hacen por convicción o simplemente por miedo a que los deportistas que no se sientan españoles no vayan a su Roja y deje de ganar competiciones. El verano pasado, Esquerra Republicana registró una proposición de ley para conseguir un objetivo muy sencillo: garantizar la libertad de los y las deportistas. Señorías del Grupo Popular, en esto también estamos en las antípodas de sus planteamientos.”
“L’oficialitat de les seleccions catalanes és i seguirà sent una de les nostres lluites, així com ho són la defensa de la llengua catalana i l’impuls de tots els trets culturals que ens fan únics i úniques. La diferència és riquesa, és llegat i és un tresor que no puc entendre que algú no vulgui potenciar. Perquè, encara que a vostès els hi sembli increïble, hi ha persones que no flipen amb la Roja i que no la senten seva, i una d’aquestes persones soc jo mateixa. La seva creuada contra Catalunya i els catalans i catalanes no té límit, ho sabem. Però tinguin clara una cosa: la nostra perseverança tampoc en té. I si fins avui no han aconseguit fer-nos desaparèixer, cosa que estic segura que és el seu objectiu últim, no ho aconseguiran ni ara ni mai. Visca les seleccions catalanes i visca la terra lliure! Gracias, presidenta.”
“Aquest acord es materialitza en la promoció de la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i de mecanismes que garanteixin el seu reconeixement en coordinació amb el Consell Superior de l’Esport i les federacions corresponents. Catalunya ara té una nova conselleria d’Esport que, tot i el seu intent de vetar les seleccions catalanes a partir de la modificació dels articles 48.2 i 49.1 de la llei de l’esport, haurà de treballar per la participació directa en competicions internacionals de totes aquelles federacions que, pel seu arrelament social i històric, compleixin amb els requisits fruit del pacte a la Generalitat. Tinguin present que mentre Esquerra Republicana existeixi les seleccions catalanes existiran.”
“La convocatòria d’un esportista amb la seva selecció ha de ser un reconeixement a la seva trajectòria professional i al seu nivell i no una imposició d’un estat que ens voldria a tots i a totes tallats pel mateix patró. Esquerra Republicana sempre ha treballat, i ho continuarà fent, pel màxim reconeixement de l’esport català, sigui del nivell que sigui. Vull aprofitar aquesta tribuna per recordar que l’acord d’investidura per al Govern de la Generalitat firmat entre Esquerra Republicana i el PSC —o el PSOE— recull el compromís de treballar pel reconeixement internacional de les seleccions catalanes.”
“I és tan així que si una persona esportista es nega a anar a una selecció espanyola li apliquen una multa que pot arribar fins a 30 000 euros i la suspensió de la seva llicència federativa entre dos i quinze anys, i els agrada. Es van oposar amb entusiasme a la proposició de llei que vam portar a debat per modificar-ho. Vostès estan més còmodes del que són capaços de reconèixer amb la idea d’obligar els esportistes a competir on vostès diguin, quan vostès diguin i amb la samarreta que vostès diguin. Això és un mecanisme de coacció absolut cap a les persones que practiquen esport, que perden tota capacitat d’elecció respecte als equips de les seves federacions, amb les implicacions simbòliques i polítiques que això comporta.”
“La Pilota d’Or femenina se la va endur una reivindicativa catalana del Penedès que sovint s’ha mullat en -- 32 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de octubre de 2024 defensa de la llengua catalana i dels drets de les dones. El premi al millor jugador masculí, la Pilota d’Or, se’l va endur un madrileny que l’únic pecat que ha comès és jugar en un equip anglès entrenat per Pep Guardiola i no al Reial Madrid. Estan contents? Per vostès, Lamine, Aitana i Rodri deuen ser tres espanyols, no?, però, en canvi, no crec que estiguin massa contents. És que potser surten massa de la norma? No tenen l’aspecte físic i les opinions que a vostès els agradaria que tinguessin? No juguen en els clubs on haurien de jugar? Sento haver-me de repetir, però d’això seu se’n diu autoritarisme i no patriotisme.”
“Si fossin patriotes espanyols, estarien orgullosos del que per a vostès és Espanya. Jo mai hi podria estar d’acord, perquè la meva lluita és per la llibertat nacional del meu país. Mai coincidiríem. Però, saben què? Si l’únic que els diferenciés de nosaltres fos que nosaltres lluitem per la llibertat del nostre país i vostès són uns patriotes del seu, podria arribar a empatitzar amb la seva posició. Però el tema no és aquest; aquí el debat va de llibertats, va de creure en el dret a ser i sentir-se diferent de la forma. Mirin, els proposo un joc, senyories del Partit Popular. Ahir es va celebrar la gala de la Pilota d’Or. El premi al millor jugador jove se’l va endur un noi català, del Maresme, de mare guineana i pare marroquí.”
“Hi ha catorze esports on les seleccions catalanes han estat reconegudes, i l’esport federat a Catalunya té una vitalitat i una participació altíssimes. Per què escocesos i gal·lesos poden disputar competicions internacionals amb les seves federacions i els catalans, bascos o gallecs no poden? I, és més, James Cameron va ser qui va deixar que aquestes seleccions competissin i també que votessin en un referèndum d’independència. Jo els hi diré: perquè vostès utilitzen l’esport per imposar un patriotisme que, segons sembla, hem de sentir tots pels mateixos símbols, per fer un «sou espanyols us agradi o no us agradi». En definitiva, perquè no els dona la gana i sempre que poden ens surten amb el cuento del «¿qué pone en tu DNI?» Vostès no són patriotes, vostès són autoritaris.”
“L’Espanya que vostès desitjarien, on només competissin homes, que tots fossin blancs, heterosexuals i a poder ser del Reial Madrid, sobretot que ho fessin tots amb una polsereta amb la rojigualda, per sort, no és real; aquesta Espanya no existeix. Mirin, que Catalunya i els països catalans tinguin aspiracions de representativitat internacional en l’esport, com Euskal Herria o Galicia, i, per què no, també altres nacions de l’Estat, és una cosa totalment lògica, i no només això, sinó que hauria de ser un dret consolidat. És una qüestió d’identitat i de llibertat, de reconeixement cultural i nacional i de drets de tota la ciutadania. Hi insisteixo, no puc entendre com algú que diu estimar Catalunya tant que no la vol deixar marxar de cap manera l’únic que intenta cada cop que té possibilitat és escapçar-li drets, reconeixements i presència.”
“Amb les seleccions catalanes els hi passa el mateix que amb qualsevol que no sigui un home blanc, heterosexual, de classe alta i espanyol de casta. Tot allò que els tregui a vostès dels seus marcs mentals ultratradicionals és el dimoni. És per això que, malgrat la proposició de llei que avui ens porten a debat, la presenten contra el desig de la nació catalana i de qualsevol altra de l’Estat a competir internacionalment. En el fons, el debat és el mateix que vam tenir a l’inici de la legislatura: cal avançar en les llibertats en l’àmbit de l’esport o hem d’aplicar obligacions i sancions per protegir un país que senzillament no existeix? Sento dir-los que tampoc en el món de l’esport Espanya ni es una ni es grande ni es libre.”
“Nosaltres estem convençuts que l’esport s’ha de practicar amb llibertat i amb valors, que resulta absurd i ridícul pretendre obligar un esportista a competir quan no vol fer-ho, amb una samarreta que no sent com a seva. De fet, podrien preguntar-se com encaixa el seu punt de vista amb els valors de l’esport i, fins i tot, amb els valors democràtics. De fet, senyors i senyores diputades del Partit Popular, tinc curiositat: després de conèixer l’afer Rubiales, què en pensen de les jugadores que es van negar a competir amb la selecció espanyola al darrer Mundial? Entenen que les futbolistes tenien bones raons per fer el que van fer o les consideren unes indignes antipatriotes? Mirin, vostès tenen una fòbia impossible de dissimular a tot allò que se surti mínimament de la norma.”
“Gràcies, presidenta. Aquesta proposició de llei que avui presenta aquí el Partit Popular és bàsicament un nou crit de la ja típica cançoneta de l’«España, una, grande y libre». En aquesta ocasió ha tocat fer-lo a través de l’intent d’anul·lar qualsevol possibilitat de competició internacional de qualsevol selecció nacional que no sigui l’espanyola. La veritat és que el primer que em pregunto és si ho fan per convicció o simplement per por que els esportistes que no se senten espanyols no vagin a la seva Roja i deixi de guanyar competicions. L’estiu passat, Esquerra Republicana va registrar una proposició de llei per aconseguir un objectiu molt senzill: garantir la llibertat dels i les esportistes. Senyories del Partit Popular, en això també estem a les antípodes dels seus plantejaments.”
“Pero antes de concluir mi intervención, quisiera pedirles una cosa: trabajen de verdad, trabajen para impulsar políticas útiles que solucionen estos temas, para conseguir una jornada laboral de cuatro días, para tener un parque de vivienda pública donde no solo los jóvenes, sino todas las familias que lo necesiten puedan acceder a un precio terrenal, para que la vivienda sea un derecho ―que es lo que debe ser― y no un medio para que unos pocos se enriquezcan. Pongan un presupuesto para que podamos desarrollar una red pública de profesionales de salud mental en los centros de atención primaria. Hagan lo que se espera del grupo mayoritario del Gobierno y dejen de perder tiempo en PNL que solo son postureo y que se van a quedar en los cajones de esos mismos diputados. Se lo pido por favor. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Ver cómo van pasando los años y que por mucha carrera y máster que tengas tienes que seguir viviendo con tus padres me parece que es un motivo de peso suficiente para perder la salud mental. Miren, donde vivo yo es imposible encontrar un piso de alquiler que no sea de temporada y, si lo encuentras, es imposible pagarlo. Y no hablamos de una gran ciudad, hablamos de un pueblo de 10 000 habitantes de la Costa Brava. No hablemos ya de Barcelona. Evidentemente, no podemos hacer otra cosa que votar a favor de la propuesta.”
“Escasean porque la máxima preocupación es poder poner un plato sobre la mesa, a ser posible de alimentos sanos y equilibrados, tres veces al día. ¿Qué pueden hacer estas familias para cubrir las necesidades básicas y poder dedicar tiempo a sus hijos e hijas si la rueda les impulsa a trabajar y trabajar? Se enfrentan a una realidad que hace que sea muy difícil mantener una buena salud mental, con trabajos precarios con una inseguridad altísima, sin ningún tipo de esperanza de independizarse, con un mercado de la vivienda que les expulsa de los lugares de trabajo también y que les hace imposible acceder a un alquiler accesible y mucho menos -- 71 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 a comprar.”
“La limitación de uso ayuda a mantener la concentración de los estudiantes y a fomentar las interacciones cara a cara. Nos alegramos de que el Grupo Socialista aquí tome nota de la gestión educativa de la Generalitat de Catalunya en la escuela catalana. La segunda y más central, la salud mental de los jóvenes. Es evidente que la tecnología influye y que todo aquello de lo que hemos hablado afecta a su salud mental, pero ¿no creen que es una capa muy superficial, como les decía? Primero, ¿por qué pasan horas y horas enganchados a las pantallas los adolescentes? Son días los que los padres tienen que trabajar doce horas al día para poder tirar hacia adelante a la familia, ¿dónde está el tiempo para las actividades de calidad?”
“De hecho, hoy en día todos los móviles, todas las operadoras, te avisan de la media semanal de tiempo que has dedicado a las aplicaciones y en qué aplicaciones, incluso existen ya controles parentales, como se ha dicho aquí, para regular el acceso a aplicaciones y contenidos, sobre todo al tiempo de uso que hacen los adolescentes con los móviles. Dicho esto, hay dos cuestiones que nos parecen centrales. La primera de ellas, el uso del móvil en las aulas. Eso, señoras y señores del Grupo Socialista, ya se ha inventado y, efectivamente, hay que hacerlo. En Cataluña, el Gobierno de Esquerra Republicana puso sobre la mesa ya hace casi dos años este tema, y no solo eso, sino que se ha regulado para que solo se puedan utilizar con fines educativos y, en cualquier caso, no en las etapas de infantil y primaria.”
“Estamos totalmente de acuerdo en el hecho de que las redes están afectando de forma clara a la salud mental de la sociedad, no solo a los jóvenes, y que crean adicción e incluso trastornos propios, como el miedo a perderse algo, a querer estar siempre haciendo un plan, y que sea muy chulo para poderlo colgar después en Instagram y que todo el mundo lo vea. Es fácil, como decía, por lo tanto, que las fuerzas progresistas votemos a favor de una PNL que marca esta realidad y que le da una respuesta política a esta cuestión, pero lo que hace es muy light y, de hecho, algunas ya existen como, por ejemplo, el tema del control del tiempo que pasamos con el teléfono.”
“Es evidente que disfrutar de una buena salud mental es básico para el desarrollo personal y emocional de cualquier persona y que, hoy por hoy, el uso de la tecnología, del móvil y de las redes sociales está en el orden del día. Esta PNL, que se centra, principalmente, en la salud mental de los jóvenes, yo diría que se puede extrapolar a cualquier edad. De hecho, ¿me van a decir que los que estamos aquí en esta Cámara no estamos enganchados al móvil o no estamos todo el día pendientes de lo que nos dicen en las redes sociales y quién nos dice qué en Twitter? Es fácil, creo, presentar esta PNL y encontrarnos con votos favorables, pero la verdad es que se queda en el ámbito superficial.”
“Treballin per tirar endavant polítiques útils que solucionin aquests temes, per aconseguir una jornada laboral de quatre dies, per tenir un parc d’habitatge públic on no només les persones joves, sinó totes les famílies que ho necessitin, puguin accedir a un preu terrenal, perquè l’habitatge sigui un dret, que és el que ha de ser i no un mitjà perquè alguns pocs es facin rics. Posin pressupost perquè puguem desenvolupar una xarxa pública de professionals de salut mental als CAPs. Facin la feina que s’espera del grup majoritari del govern i deixin de gastar temps en PNLs, que només són postureig i que acabaran quedant en els calaixos dels seus mateixos diputats. Els hi demano, si us plau. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos y a todas.”
“Veure com passen -- 70 of 82 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de octubre de 2024 els anys i per molta carrera i màster que tinguis has de seguir vivint amb els teus pares em sembla un motiu de prou pes per perdre la salut mental. Mirin, on jo visc és impossible trobar un pis de lloguer que no sigui de temporada i, si el trobes, és impossible que el puguis pagar. I no parlem de cap gran ciutat. Parlem d’un poble de deu mil habitants de la Costa Brava. Ja ni ens posem a parlar de què passa a Barcelona. Evidentment no podem fer altra cosa que votar a favor de la proposta. Però abans d’acabar la meva intervenció els vull demanar una cosa. Facin feina de veritat.”
“Escasseja, perquè la màxima preocupació és portar un plat a taula i, si pot ser, de menjar sa i equilibrat un mínim de tres cops al dia. Com ho han de fer aquestes famílies per tenir cobertes les necessitats bàsiques i poder dedicar temps als seus fills i filles, si la roda els empeny a viure només per treballar? Les persones joves s’enfronten ara mateix a una realitat que fa molt difícil mantenir una bona salut mental: Feines precàries, amb una inseguretat altíssima, sense cap mena d’esperança a independitzar-se en un mercat de l’habitatge que els expulsa dels llocs on hi ha els centres de treball i que fa impossible accedir a un lloguer assequible i per tot l’any, i encara menys a poder comprar un pis.”
“La limitació de l’ús contribueix a preservar la concentració dels estudiants i a fomentar les interaccions cara a cara. Ens alegrem que el Partit Socialista aquí agafi notes de la gestió educativa de la Generalitat de Catalunya en l’escola catalana. La segona i més central, la salut mental dels joves. És evident que la tecnologia influeix i que tot el que hem parlat afecta directament a la seva salut mental. Però no creuen que és una capa molt superficial, com deia? Primer, per què passen hores i hores els adolescents enganxats a les pantalles? Llars on els pares han de treballar 12 hores al dia per poder mantenir un lloguer abusiu i tirar endavant la família. On és el temps per les activitats de qualitat?”
“De fet, avui en dia tots els mòbils, totes les operadores, t’avisen de la mitjana setmanal de temps que has passat a les aplicacions i a quines i inclús —com s’ha parlat aquí— ja existeixen els controls parentals que permeten regular l’accés a aplicacions i continguts i, sobretot, el temps d’ús que fan els adolescents amb els mòbils. Dit això, dues qüestions que creiem que són centrals. La primera, l’ús del mòbil a les aules. Això, senyores i senyors del Partit Socialista, ja està inventat i efectivament, s’ha de fer. A Catalunya, el govern d’Esquerra Republicana va posar sobre la taula fa gairebé ja dos anys aquest tema. I no només això, sinó que s’ha regulat per tal que només s’utilitzin amb finalitats educatives i en cap cas en les etapes d’infantil i primària.”
“Estem completament d’acord en el fet que les xarxes estan afectant de forma clara a la salut mental de la societat, no només a les persones joves i que creen addicció i inclús alguns trastorns propis, com el FOMO, que és la por a perdre’s alguna cosa, a voler estar sempre fent un pla i sobretot, que sigui ben xulo per després poder-ho penjar a Instagram i que tothom ho vegi. És fàcil, com deia, doncs, que les forces progressistes votem a favor d’una PNL que emmarca aquesta realitat i que posa al centre de l’agenda política la qüestió. Però les propostes que fa són molt light. De fet, algunes ja existeixen i tot, com el tema del control del temps que passem amb el telèfon.”
“Gràcies, presidenta. Bon vespre a totes i a tots. És evident que gaudir d’una bona salut mental és bàsic per al desenvolupament personal i emocional de qualsevol persona i que ara mateix l’ús de la tecnologia, del mòbil i de les xarxes socials estan a l’ordre del dia. Aquesta PNL, que s’enfoca principalment a la salut mental de les persones joves, jo diria que és extrapolable a qualsevol edat. De fet, em diran que els que estem aquí en aquesta cambra no estem enganxats al mòbil o no estem tot el dia pendent del que ens diuen a les xarxes socials i qui i que ens diu què a Twitter? És fàcil, crec, presentar aquesta PNL i trobar vots favorables, però la veritat és que es queda en coses molt superficials.”
“Aunque hoy les recordemos que el Consejo de Europa le ha dado un tirón de orejas a España por la sentencia del Tribunal Superior de Justicia, que impone el 25 % del catalán en las aulas catalanas y que deja clarísimo que la lengua vehicular en las escuelas de Cataluña debe ser el catalán, seguirán generando escándalo y oponiéndose a un modelo de escuela que es un éxito solo por el hecho de ser un modelo de escuela catalana. Lo que ustedes querrían es que hoy se estudiara todavía formación del espíritu nacional y las niñas estudiaran corte y confección, pero sobre todo lo que querrían ustedes es que los niños y las niñas, antes de entrar a clase, cantaran el Cara al Sol, y por ahí no pasaremos. No pasarán. Muchas gracias. -- 74 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2024”
“De hecho, si somos objetivos, hoy en muchas escuelas catalanas suena en mayoría el español, el castellano. El uso del catalán está en peligro, y no podemos entender cómo alguien que dice querer a su país y que quiere que Cataluña forme parte del país no defiende esta lengua. La inmersión lingüística es la herramienta más valiosa que tiene la escuela en Cataluña, así garantizamos que la lengua no muera, pero esto les da igual porque viven instalados en el anticatalanismo y en la bronca constante.”
“Es evidente que tenemos una gran diferencia entre nosotros, porque al contrario de la sociedad justa e igualitaria que queremos, ustedes lo que quieren es una sociedad racista donde solo algunos tengan derecho a vivir en dignidad. Aquí una pregunta clave. ¿Qué harán ustedes, señorías del PSOE y del PSC? ¿Serán valientes y defenderán la escuela catalana y la inmersión o dejarán pasar a la extrema derecha, que no necesita votos para hacer política porque ya llevan las togas? ¿Se pondrán del lado de la lengua y de la educación o darán la espalda a los derechos de los niños y niñas catalanes? Para nosotros la lengua es una herramienta de cohesión, y VOX hace ya demasiado tiempo que quiere usarla como herramienta de división, pero nada más lejos de la realidad.”
“Muchos de ellos habían llegado a nuestro país desde otros lugares de la Península, hijos e hijas de todas estas personas que ustedes hoy dicen defensar. Fueron la primera generación de la inmersión y, que sepamos, ninguno de ellos está enfadado por haber recibido una educación que le ha permitido ser bilingüe y tener todas las competencias de expresarse también en catalán. Algo que nos hace ser Esquerra Republicana es la defensa de la cohesión social y la igualdad de las oportunidades, seas quien seas, vengas de donde vengas y hables la lengua que hables. Por eso sabemos que la lengua catalana es una gran herramienta social y que hablarla y entenderla iguala las desigualdades de todo el mundo.”
“Es que hoy, sentados en esta butaca de este Parlamento de la capital de su querida España, no pueden de ninguna manera saber y conocer la realidad de ninguna escuela, y todavía menos de la escuela catalana. Porque aquí, acomodados en sus escaños, es imposible que sepan lo que sucede en las escuelas y las calles de Cataluña. Si salieran de aquí, verían que lo que dicen es una acumulación de cosas absurdas, y dado que el papel lo aguanta todo, presentan una moción y se quedan tranquilos. En esta moción hablan de libros de historia, libros que estaría bien que hubieran abierto y estudiado; de haberlo hecho, sabrían que esto que tanto critican de la escuela catalana, la inmersión lingüística, surgió por que todos los niños y niñas que vivían a principios de los ochenta en Cataluña tuvieran las mismas oportunidades.”
“Hoy es mi primer día en este Parlamento, y para que me conozcan un poco, voy a explicarles de dónde vengo. Soy de La Escala, un bonito pueblo de El Ampurdán, donde he nacido, crecido y, por supuesto, he ido a la escuela pública. Hace años empecé en la política municipal porque quería mejorar mi pueblo y las condiciones de vida de su gente, y eso ha hecho que hoy esté aquí haciendo política; siempre desde la calle, desde la base, en constante contacto con la gente, escuchando cada día las preocupaciones de las familias y siendo consciente de las realidades de las calles y las plazas de mi pueblo. ¿Saben cuál es su problema, señorías de VOX, entre otros?”
“Encara que ara els recordem aquí que el Consell d’Europa ha estirat les orelles a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia, que imposa el 25 % de castellà a les aules catalanes, i que deixa claríssim que la llengua vehicular a l’escola de Catalunya ha de ser el català, seguiran fent escàndols i gesticulant davant d’un model d’escola que és clarament un model d’èxit només perquè és escola catalana. Realment, el que vostès voldrien és que avui encara, a les escoles, els nens estudiessin formación del espíritu nacional i les nenes corte y confección, però sobretot el que voldrien és que tots i totes elles abans d’entrar a classe, cantessin el Cara al Sol, i per aquí nosaltres no hi passarem. No passaran. Moltes gràcies. Buenas tardes.”
“Mirin, la llengua per nosaltres és una eina de cohesió, i VOX fa massa temps que intenta crear el marc mental que és un element de divisió, res més allunyat de la realitat. De fet, si som objectius, avui, en molts patis d’escoles catalanes sona majoritàriament el castellà. L’ús social del català està en perill i no podem entendre que algú que diu estimar el seu país, i que a més voldria que Catalunya fos d’aquest país, no defensi la llengua. -- 73 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2024 La immersió lingüística és l’eina més valuosa que té l’educació a Catalunya i és bàsic que a l’escola l’ensenyin per garantir que no mori; però tot això a vostès els és igual, perquè viuen instal·lats en l’anticatalanisme i la bronca constant.”
“És per això que sabem que la llengua catalana és una gran eina social i que parlar-la i entendre-la iguala les oportunitats de tothom. És evident que aquí hi ha una gran diferència entre nosaltres, perquè al contrari de la societat justa i igualitària que nosaltres volem, vostès voldrien viure en una societat classista i racista, on només uns quants purs tinguessin dret a viure amb dignitat. Aquí també hi ha una pregunta clau. Què faran vostès, senyores i senyors del PSOE i del PSC? Seran valents i defensaran l’escola catalana i la immersió o deixaran passar l’extrema dreta a qui no li calen els vots per fer política perquè ja té les togues? Es posaran al costat de la cultura, la llengua i l’educació o es posaran d’esquena als drets dels nens i les nenes catalanes?”
“Si ho haguessin fet, sabrien que això que tant critiquen de l’escola catalana, la immersió lingüística, va néixer perquè tots els nens i nenes que vivien a Catalunya a principis dels vuitanta tinguessin les mateixes oportunitats. Molts d’aquests nens i nenes havien arribat al nostre país d’altres llocs de la Península i eren fills i filles de tota aquesta gent que avui vostès diuen defensar. Ells i elles van ser la primera generació de la immersió i, que sapiguem, no n’hi ha cap que estigui enfadat per haver rebut una educació que li ha permès ser bilingüe i tenir totes les competències per expressar-se també en català. Una de les coses que ens fa ser Esquerra Republicana és la defensa de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, siguis qui siguis, vinguis d’on vinguis i parlis la llengua que parlis.”
“Que aquí, asseguts en aquesta butaca d’aquest Parlament de la capital de la seva estimada Espanya, no poden de cap manera saber quina és la realitat de cap escola, i encara menys de cap escola catalana. Perquè aquí, acomodats en aquest seient, és impossible que entenguin què passa als carrers i a les escoles de Catalunya. Si sortissin d’aquí, potser veurien que tot això que diuen només és un cúmul de coses absurdes, i que com que el paper ho aguanta tot, presenten una moció i dormen tranquils. Una moció on, per cert, també parlen de llibres d’història, uns llibres que hagués estat molt bé que obrissin i estudiessin.”
“Bon vespre. Avui és el meu primer dia aquí en aquest Parlament i, perquè em coneguin una mica, vull explicar-los d’on vinc. Soc de L’Escala, un bonic poble de l’Alt Empordà, on he nascut, crescut i, evidentment, anat a l’escola pública. Fa uns anys vaig començar en política municipal perquè tenia ganes d’ajudar a millorar el meu poble i les condicions de vida de la seva gent. Això ha fet que, avui, arribi aquí fent política sempre des del carrer, des de la base, des del contacte constant amb la gent, escoltant cada dia les coses que preocupen a les famílies i, sobretot, sent conscient de quina és la realitat dels carrers i les places del meu poble. Saben quin problema tenen, vostès, senyors de VOX, entre d’altres?”
“Bona tarda. Per imperatiu legal, i fins a la consecució de la república catalana, sí, prometo. Buenas tardes. Por imperativo legal y hasta la consecución de la república catalana, sí, prometo. (Aplausos).”