Etna Estrems Fayos
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Ante esta realidad, ciertamente tenemos una responsabilidad colectiva, porque, si no educamos en los valores que antes mencionaba ―el respeto, el autorrespeto, la igualdad―, lo hará el algoritmo, lo hará la ‘fachosfera’, y volveremos a los tiempos en los que era normal que una mujer se doblegara ante los deseos de un hombre porque era él…”
“Además, como siempre hacemos, la enmienda incorpora una parte que quiere blindar las competencias de Cataluña, y digo como siempre porque siempre parece -- 47 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 que las políticas públicas tengan que nacer aquí y que no se haya hecho nunca nada en ningún otro lugar, y hay territorios…”
“Por eso la respuesta no puede ser menos educación, la respuesta tiene que ser más educación, más educación crítica, más educación emocional, más educación afectivo‑sexual y, sobre todo, más coeducación, más educar en la igualdad, eliminando los estereotipos y discriminaciones de género.”
“Evidentemente, queda mucho trabajo por hacer, nadie dice que el problema esté resuelto, pero también es cierto que hay experiencias acumuladas, conocimiento pedagógico y buenas prácticas que merecen ser reconocidas.”
“Per això la resposta no pot ser menys educació; la resposta ha de ser més educació, més educació crítica, més educació emocional, més educació afectivosexual i sobretot més coeducació, més educar en la igualtat, eliminant els estereotips i discriminacions de gènere perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats per desenvolup…”
“Els mateixos que sostenen que no hi ha cap problema amb la igualtat i que no existeix la violència de gènere mentre maten a plena llum del dia dones als carrers del nostre país són els que diran ara en una estoneta, aquí al faristol, que parlar d’educació afectivosexual és no sé quina cosa obscena. Doncs mirin, no, no ho és.”
The complete record
Every one of 890 lines we hold for Etna Estrems Fayos, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 11 of 18.
“Una PNL que tampoco respeta las competencias de la Generalitat de Catalunya, como comentaban los compañeros vascos. Pero eso es lo que hace siempre el Partido Popular: centralizar, homogeneizar e ir tirando con cualquier política que trabaje. Esquerra Republicana siempre ha defendido y siempre defenderá el modelo republicano de educación: una educación pública, gratuita y de calidad, desde Cataluña y para Cataluña. La escuela catalana es una herramienta de cohesión y de igualdad. El sistema educativo lo que necesita es una buena financiación estable, que se adapte a la realidad social de cada territorio. ¿Y saben cómo se hace esto?”
“En nuestro caso, en Cataluña, hemos trabajado incansablemente para poder revertir sus recortes y los del presidente Mas ―por cierto, de la antigua Convèrgencia―, con mucho esfuerzo, porque el déficit fiscal en Cataluña en 2020 y 2021 fue el resultado de haber aportado el 19,3 y el 19,2 % de los ingresos del Estado y, en cambio, haber recibido solo el 13,7 y el 13,6 % del total del gasto del Estado. El último dato que tenemos de 2022 habla de 22 000 millones de déficit. Eso es una alta cifra del PIB, 3000 euros de pérdida por cada catalán o catalana. Y, para hacerlo más gráfico, ya que ustedes hablan aquí de educación, son los recursos equiparables al presupuesto entero anual de los departamentos de Salud, Educación y Derechos Sociales juntos. ¿Y ustedes quieren ahora darnos estas propuestas de PNL?”
“Eso, señorías del Partido Popular, supuso un aumento del 21 % de las ratios de alumnos por clase y un aumento de entre el 15 y el 21 % de las tasas universitarias en el primer curso, la superación de programas educativos en las escuelas infantiles, etc. Allí se perdieron 14 000 plazas de trabajo en 2012. Del 2010 al 2012, los presupuestos educativos se redujeron en más de 3600 millones de euros, se recortaron diferentes programas de apoyo, como el Plan PROA, de lucha contra el abandono, becas de idiomas, Erasmus, libros de texto, etcétera. Esa caída supuso un 37 % menos en los fondos del Ministerio de Educación. Nos ha costado muchísimo llegar hasta aquí y revertir un poco estos recortes. Escuchen bien: se han revertido, en gran parte, por el esfuerzo que han hecho las comunidades.”
“Una vez más, ustedes utilizando la educación como arma política, en una cosa o en otra. Pero lo más sorprendente es que ustedes tienen la cara de venir aquí hoy a decir que las familias están mal financiadas en la educación y que estudiar es muy caro. Yo quiero hacer un ejercicio de memoria. ¿Se acuerdan ustedes de ese 2012 cuando el Partido Popular tenía mayoría absoluta en esta Cámara y un presidente que se llamaba M. Rajoy? ¿Se acuerdan? ¿Se acuerdan de que en ese momento ese gobierno recortó más de un 21 % del presupuesto en educación? ¿Se acuerdan cuando recortaron a su vez 3000 millones de euros en educación y 7000 millones de euros en sanidad? ¿Se acuerdan?”
“Com deia, fàcil, una educació més assequible passa per una educació més ben finançada, dins i fora de les aules. I això vol dir, com dèiem a la primera PL, recursos gestionats des de la proximitat i no lleis recentralitzadores espanyoles. Moltes gràcies. Tengo que confesar que cuando leí el título de esta PNL me hice ilusiones porque pensaba que ustedes querían volver a hablar de lengua y de la imposición del castellano, de todo lo que llega a sufrir, pero, sinceramente, estoy un poco decepcionada con la proposición no de ley que proponen ustedes, señorías del Partido Popular. -- 60 of 93 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de septiembre de 2025 Ustedes presentan una PNL para decir que el Gobierno no tiene presupuesto y que tendría que invertir más en educación.”
“Amb un finançament just i equitatiu, amb un retorn dels impostos que paguen els catalans i les catalanes a Catalunya, per finançar llibres, l’educació 0-3 —per cert, un programa que va engegar el govern republicà de Pere Aragonès i que ara vostès venen aquí, que no sé si es pensen que han inventat la sopa d’all— finançar programes de pràctiques… Bé, el que calgui, però que decidim, com deia des de Catalunya. Un finançament singular i just, que per cert, senyories del Partit Socialista, això té un primer pas. Saben quin és el primer pas? Que Catalunya pugui recaptar els seus impostos propis, començant per l’IRPF, i ho tenen fàcil perquè ja els hem presentat nosaltres la proposició de llei. No la bloquegin i facin que tiri endavant.”
“Una PNL que, per altra banda, tampoc respecta les competències de la Generalitat de Catalunya, com comentaven els companys bascos. Però això és el que fa sempre el Partit Popular: centralitzar, homogeneïtzar i anar fent amb qualsevol política que treballen. Esquerra Republicana hem defensat sempre i sempre defensarem el model republicà d’educació, l’educació pública, gratuïta i de qualitat. Des de Catalunya i per Catalunya, l’escola catalana és una eina de cohesió i d’igualtat. El sistema educatiu el que necessita és un bon finançament estable que s’adapti a les realitats socials de cada territori. I saben com es fa això?”
“Amb moltíssim esforç perquè, mirin, el dèficit fiscal a Catalunya el 2020 i el 2021 és el resultat d’haver aportat el 19,3 % i el 19,2 % dels ingressos de l’Estat i, en canvi, haver rebut només el 13,7 i el 13,6, del total de la despesa de l’Estat. L’última dada que tenim del 2022 parla de 22 000 milions d’euros de dèficit fiscal a Catalunya. Saben què és això? És l’equivalent al 9,6 % del producte interior brut del nostre país, 3000 euros de pèrdua per a cada català i catalana cada any. I per fer-ho més gràfic, ja que vostès parlen aquí d’educació, els recursos equiparables al pressupost sencer anual dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials junts. I vostès volen donar-nos engrunes amb les propostes d’aquesta PNL?”
“Es van retallar nombrosos programes de suport, com els plans de reforç PROA, de lluita contra l’abandonament, beques d’idiomes, Erasmus, llibres de text… Aquesta caiguda va representar el 37 % menys en els fons del Ministeri d’Educació. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, que diríem, i revertir una mica aquestes retallades. I escolti’m, bé, s’han retallat… s’han revertit en gran part per l’esforç que han fet les comunitats. En el nostre cas, al nostre país, Catalunya, hem treballat incansablement per revertir les seves retallades i les del president Mas — per cert, de l’antiga Convergència.”
“Se’n recorden? Se’n recorden que en aquell moment aquell govern va retallar més d’un 21 % de pressupost en educació? Se’n recorden quan van retallar al mateix moment tres milions d’euros, 3000 milions d’euros en educació i 7000 milions d’euros en sanitat? Se’n recorden? Això, senyories del Partit Popular, va suposar un augment del 20 % de les ràtios d’alumnes per classe i un augment d’entre el 15 i el 25 % de les taxes universitàries en la matrícula del primer curs, la supressió de programes educatius en escoles bressol, per exemple —un tema que precisament ara reivindiquen que s’ha de finançar en aquesta PNL. Amb les seves retallades es van perdre 14 000 llocs de treball de professorat al 2012. Del 2010 al 2012, els pressupostos educatius es van reduir en més de 6300 milions d’euros.”
“Bé, he de confessar que quan vaig llegir el títol d’aquesta PNL em vaig fer il·lusions perquè em pensava que vostès volien tornar a parlar de llengua i de la imposició del castellà i del que pateix, i sincerament, estic una mica decebuda amb la proposició no de llei que presenten vostès, senyories del Partit Popular. Vostès presenten una PNL per dir que el Govern no té pressupost i que hauria d’invertir més en educació. Un cop més, vostès utilitzant l’educació com a arma política, en una cosa o en un altre. Però el més sorprenent és que tenen vostès la barra de venir aquí avui a dir que les famílies estan mal finançades amb l’educació i que estudiar és molt car. Jo vull fer un exercici de memòria. Se’n recorden vostès d’aquell 2012 on el Partit Popular tenia majoria absoluta en aquesta cambra i un president que es deia M. Rajoy?”
“Sí al trabajo corresponsable de los servicios de salud y servicios sociales dentro y fuera de la escuela. Sí a la orientación familiar y académica. Sí al apoyo educativo dentro y fuera de la escuela. Sí a una educación inclusiva con recursos necesarios, reales, efectivos, en todas partes. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Más presupuesto para impulsar estrategias y programas que garanticen la inclusión del alumnado con necesidades especiales y menos leyes recentralizadoras de estas que a ustedes tanto les gustan. Y, señorías del Partido Socialista, especialmente los catalanes y catalanas, reducir las TIS y las educadoras sociales no es una estrategia de contención en un contexto de bajada demográfica. Es una decisión que rompe el modelo de escuela inclusiva y que se están cargando desde un Gobierno supuestamente progresista. Una escuela sin este apoyo se convierte no en un espacio de oportunidad, sino en un espacio de injusticia. El compromiso de Esquerra Republicana está claro: sí a la formación y al acompañamiento necesarios para generar un cambio de mirada en los centros ordinarios.”
“La ley española establece el derecho a la plena inclusión de todo el alumnado, pero no va acompañada de una memoria económica que permita garantizar los recursos necesarios para que esto sea posible, especialmente con las necesidades del alumnado con discapacidad y trastornos, condiciones o enfermedades graves. Por ello, garantizar esta inclusión es garantizar recursos, presupuesto y profesionales en las escuelas ordinarias, como maestros de educación especial, de audición y lenguaje, de asistencia terapéutica infantil, técnicos y técnicas de integración social, entre otros. Y, por ello, garantizar recursos en las comunidades, que son quienes gestionan este tema.”
“Planes a largo plazo que aseguren estabilidad y que eviten recortes arbitrarios que acaban profundizando en la desigualdad, como denuncia la Fundación Bofill. Necesitamos dar recursos a nivel territorial para que no dependa de que un alumno sea de Figueras, de Madrid o de Sevilla. Señorías del Partido Popular, garantizar la educación a los alumnos con discapacidad o necesidades especiales no es garantizar que salgan de la escuela ordinaria y vayan a unas aulas específicas para esconderlos debajo de la alfombra y que no molesten. Durante los últimos años, y cada vez más, vemos más alumnos con discapacidades en los centros ordinarios. Eso es cierto, y esto supone un reto importante y plantea también más exigencia a los centros y a los profesionales.”
“Quizá no, quizá no lo saben, porque si lo supieran, si lo vivieran cada día, no permitirían que nadie lo hiciera, y mucho menos que lo hiciera alguien de los suyos. Estos recortes afectan directamente a centros de alta complejidad ―como decía―, como son, por ejemplo, los de Salt, que se han quedado todos sin educadoras sociales. Para revertir esta involución necesitamos un cambio estructural y no una redistribución segregadora de los alumnos. Necesitamos un incremento urgente y estable de los recursos educativos, situándonos al menos en la media europea de gasto. Necesitamos reforzar los equipos profesionales con más educadores sociales, más maestros de educación especial y otros perfiles en los centros educativos.”
“Una escuela realmente inclusiva necesita equipos multidisciplinares: maestros de escuela, terapeutas ocupacionales y especialmente técnicos y técnicas de integración social y educadores sociales. Sin estos profesionales no hay atención personalizada ni prevención de la exclusión. Esto es segregación encubierta. Hablando de ello, por ende, ¿han seguido lo que ha hecho el Gobierno del Partido Socialista en Cataluña este curso? Y esto va para ustedes, señorías del PSC y del PSOE en esta Cámara. El presidente Illa ha recortado hasta cuatrocientas plazas de técnicos y técnicas de educación social y educadoras sociales en todo el país. Cuatrocientas. ¿Saben qué implica para institutos y escuelas como los de Salt o Figueras? ¿Saben qué implica dejar estos centros sin estas figuras?”
“Con esta proposición de ley del Partido Popular, nosotros pensamos que no avanzamos en nada, sino que damos pasos atrás, por lo menos en el modelo catalán. La inclusión educativa no es una opción, es un derecho fundamental, pero para hacerla real no es suficiente tener leyes; necesitamos dotarla de recursos y de presupuesto. ¿Y saben qué quiere decir eso? Quiere decir más presupuesto. Cataluña sufre una infrafinanciación crónica en general. Pagamos infinitamente más de lo que recibimos y eso tiene consecuencias, también en la educación, y especialmente en la educación inclusiva. ¿Y qué ocurre cuando faltan recursos? Pues que los más castigados son los centros públicos en entornos más vulnerables, los mismos justamente que tendrían que tener más recursos y no menos.”
“El compromís d’Esquerra Republicana és clar: sí a la formació i a l’acompanyament necessaris per provocar un canvi de mirada als centres ordinaris, sí el treball corresponsable dels serveis de salut i serveis socials dins i fora de l’escola, sí a l’orientació familiar i acadèmica, sí als suports educatius dins i fora de l’escola, sí a una educació inclusiva, amb recursos necessaris, reals, efectius arreu. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos y a todas. En primer lugar, y dado que esta es la primera semana del curso, lo que quisiera es desear un buen curso 2025-2026 a todo el alumnado y personal docente que ha empezado las clases, que empezaron ayer mismo. -- 15 of 93 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 9 de septiembre de 2025 Habiendo dicho esto, hoy hablamos de inclusión en la educación.”
“Més pressupost per impulsar estratègies i programes que garanteixin la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials i menys lleis recentralitzadores d’aquestes que vostès tant els agraden. I senyories del Partit Socialista, especialment els catalans i catalanes, reduir les TIS i les educadores socials no és una estratègia de contenció en un context de baixada demogràfica. És una decisió que trenca el model d’escola inclusiva i que estan carregant…, i que s’estan carregant des d’un govern suposadament progressista. Una escola sense aquests suports es converteix no en un espai d’oportunitats, sinó en un lloc d’injustícia.”
“En els darrers anys, cada vegada hi ha més alumnat amb discapacitats en centres ordinaris, és cert, i això suposa un repte important i planteja més exigència als centres i als professionals. La llei espanyola estableix el dret a la plena inclusió de tot l’alumnat, però no va acompanyada d’una memòria econòmica que permeti garantir els recursos necessaris per fer-ho possible, especialment amb les necessitats de l’alumnat amb discapacitat i trastorns, condicions o malalties greus. Per això, garantir la inclusió és garantir recursos, pressupost i professionals a les escoles ordinàries com mestres d’educació especial, d’audició i llenguatge, professionals d’assistència terapèutica infantil, tècnics d’integració social, entre d’altres, i, per tant, garantir recursos a les comunitats que són qui gestiona aquest tema.”
“Cal reforç dels equips professionals amb més TIS, més educadores socials, més mestres d’educació especial i altres perfils als centres educatius, plans a llarg termini que assegurin estabilitat i evitin retallades arbitràries que acaben aprofundint en la desigualtat, com denuncia la Fundació Bofill. Cal equitat territorial de recursos, de manera que la inclusió no depengui de si un alumne és de Salt, de Figueres, de Madrid o de Sevilla. Senyories del Partit Popular, garantir l’educació als alumnes amb discapacitat o necessitats educatives especials no és garantir que surtin de l’escola ordinària i vagin a unes aules específiques per amagar-los sota la catifa i que no molestin.”
“Saben què representa per instituts i escoles com els de Salt o els de Figueres? Saben què vol dir deixar aquest centre sense aquestes figures? Potser no, no ho saben, perquè si ho sabessin, si ho visquessin cada dia, no permetrien que ningú ho fes, i encara molt menys que ho fes algú dels seus. Aquestes retallades afecten directament a centres d’alta complexitat, com deia, com són, per exemple els de Salt, que s’han quedat tots sense educadora social. Per revertir aquesta involució cal un canvi estructural i no una redistribució segregadora dels alumnes. Cal un increment urgent i estable dels recursos educatius situant-nos, almenys, a la mitjana europea de despesa.”
“I què passa quan falten recursos? Doncs que els més castigats són els centres públics en entorns més vulnerables, els mateixos justament que haurien de tenir més recursos i no menys. Una escola veritablement inclusiva necessita equips multidisciplinars, mestres d’educació especial, psicopedagogs, logopedes, terapeutes ocupacionals i especialment tècnics, tècniques d’integració social i educadores socials. Sense aquests professionals no hi ha atenció personalitzada ni prevenció de l’exclusió. Això és segregació encoberta. Parlant d’això, per cert, han seguit el que ha fet el govern del Partit Socialista a Catalunya aquest curs? I això va per vostès, senyories del PSC i del PSOE d’aquesta cambra. El president Illa ha retallat fins a 400 places de tècniques d’integració social i educadores socials a tot el país, 400.”
“Bé, bona tarda a totes i a tots. En primer lloc, i donat que aquesta és la primera setmana de curs escolar, el que voldria és desitjar molt bon curs 2025-2026 a tots els alumnes i personal docent que han començat les classes ahir mateix. Dit això, parlem avui d’inclusió en l’educació. Amb aquesta proposició de llei del Partit Popular, nosaltres creiem que no avancem en res, sinó que el que fem és retrocedir, com a mínim en el model català. La inclusió educativa no és una opció, és un dret fonamental. Però per fer-la real no n’hi ha prou amb lleis, cal dotar-la de recursos i de més suports. I això saben què vol dir? Vol dir més pressupost. Mirin, Catalunya pateix un infrafinançament crònic en general. Paguem infinitament més del que rebem. I això té conseqüències també en l’educació i especialment en l’educació inclusiva.”
“Es evidente que esta no es la solución, es evidente que tendremos que dialogar con todas las partes implicadas, ver cuál es el papel de las farmacias, y sabemos que esto no va a ser fácil y que, evidentemente, la solución final vendrá en la ley del medicamento, pero, como mínimo, garanticemos la seguridad jurídica de los que ejercen la profesión veterinaria. Yo espero que esas enmiendas no prosperen, que no prospere ninguna, porque, sinceramente, considero que es una mala forma de hacer política. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Ya me explicarán a mí después, cuando salgan aquí fuera otra vez, cuando vuelvan a venir a pedir cosas, con qué cara los van a mirar. Por cierto, hay que decir también que ustedes son los que subieron el IVA al 21 % de los servicios veterinarios a animales de compañía y ―permítanme decirlo― los socialistas no han hecho nada al respecto. Esta es su forma de ayudar a la gente. Nosotros, evidentemente, vamos a votar en contra de estas enmiendas. Esto no ha sido fácil conseguirlo y, al final, moviendo al Gobierno, moviendo al Ministerio de Agricultura y yendo más hacia adelante lo hemos conseguido.”
“Evidentemente, el Real Decreto 666, para nosotros, debería ser derogado y repensado, porque esta enmienda no soluciona el cien por cien de los problemas, pero sí es cierto que da sentido a la acción veterinaria y viene a solucionar la vida de las familias que tienen animales de compañía. Acceder a un medicamento veterinario animal no es nada fácil; por mucho que nos digan, no es nada fácil, sobre todo en lugares que no son grandes ciudades; por lo tanto, lo que hay que garantizar es que esos animales y sus familias tengan acceso a los tratamientos. Es lo único que dice esta enmienda; dice eso: garantizamos el acceso a los tratamientos de los animales de compañía de las familias. Y ustedes se lo quieren cargar. Yo, de verdad, no lo entiendo.”
“Sinceramente, a mí me sorprende ―se lo digo a ustedes directamente, señorías del Partido Popular― que ustedes salgan aquí fuera a defender los intereses o las demandas de los veterinarios, que salgan de forma acérrima a defenderlo frente al Gobierno, del que dicen que no hace nada, que salgan a defender las PNL de la comisión de agricultura pidiendo que se derogue el Real Decreto 666, y cuando se consigue un mínimo de mejora lo que hacen ustedes es intentar cargárselo de un plumazo. Yo, de verdad, es que no lo entiendo. ¿Qué forma es esta de hacer política? No lo entiendo. Como decía, nosotros intentamos resolver o mejorar la vida de las personas. Esta enmienda lo único que hace es poner en valor el trabajo científico que hacen los veterinarios.”
“Nosotros no hemos venido a esta Cámara a defender los intereses económicos de nadie, porque si hubiéramos venido a defender los intereses económicos de alguien no seríamos Esquerra Republicana de Catalunya, seríamos otro partido. Por lo tanto, como decía, lo que venimos a hacer a esta Cámara es intentar mejorar la vida de la gente, y en este caso, con esta enmienda, lo que estábamos haciendo era solucionar parcialmente un problema que viene de largo, que desde el mes de enero está en las calles de nuestros pueblos y ciudades. Todo el colectivo de veterinarios ha salido a las calles, ha venido aquí a expresar su desacuerdo con el Real Decreto 666/2023.”
“Yo, por lo que se refiere al texto de la ley, he explicado en diversas ocasiones lo que me parecía, cuál era la metodología de trabajo de Esquerra Republicana: competencias y mejorar la vida de las personas. Pero hoy lo que venimos a debatir no es el texto en sí, que nosotros ya hemos explicado sobradamente en todas las intervenciones que hemos hecho lo que pensamos, sino que venimos a debatir las enmiendas que vienen del Senado. Principalmente, quiero hablar de la enmienda a la totalidad ―por decirlo de alguna forma―, esa enmienda de supresión que ha presentado el Grupo Popular a la disposición adicional que introdujimos desde Esquerra Republicana para que los veterinarios pudieran dispensar medicamentos a sus pacientes.”
“I és evident que -- 16 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 22 de julio de 2025 hem de fer un diàleg amb tots els actors, que hem de veure quin paper tenen les farmàcies, que això no serà fàcil i que evidentment, la solució final vindrà a la llei del medicament. Però com a mínim garantim la seguretat jurídica d’aquells que exerceixen la professió veterinària. Jo espero que les seves esmenes no prosperin, que no prosperi cap, perquè sincerament, crec que és una mala manera de fer política. Gràcies. Muchas gracias. Buenos días, diputadas y diputados. Hoy estamos aquí, en una suerte de segunda ronda de la Agencia Estatal de Salud Pública.”
“Jo de veritat que no ho entenc, ja m’explicaran a mi després quan surtin aquí fora una altra vegada, quan tornin a venir a demanar coses, amb quina cara els miraran. Per cert, dir també que vostès són els que van pujar l’IVA, el 21 % dels serveis veterinaris, dels animals de companyia i també deixin morir, el Partit Socialista no ha fet res per revertir-ho. Aquesta és la seva manera d’ajudar a la gent. Evidentment nosaltres votarem en contra. Votarem en contra d’aquestes esmenes, perquè això no ha estat fàcil d’aconseguir i al final ho hem acabat aconseguint, movent el Govern, movent el Ministeri d’Agricultura. I volem anar més endavant. És evident que, com deia, això no ho soluciona.”
“Què fan els veterinaris, evidentment, el reial decret, sí, sí, sí, per nosaltres hauria de ser derogat i hauria de ser repensat, perquè aquesta esmena no soluciona el cent per cent del problema. Però sí que és cert que el que fa és donar sentit a la professió veterinària i, sobretot, solucionar la vida de les famílies que tenen animals de companyia. Accedir a un medicament veterinari animal no és gens fàcil, per molt que ens diguin, no és gens fàcil, sobretot en llocs que no són grans ciutats i, per tant, el que hem de garantir és que aquests animals i les seves famílies tinguin accés als tractaments. Aquesta esmena l’únic que diu és això: que garantim l’accés als tractaments dels animals de companyia de les nostres famílies. I vostès s’ho volen carregar.”
“A mi em sorprèn sincerament, els hi dic a vostès directament, senyories del Partit Popular, que vostès surtin aquí fora a defensar els interessos o a defensar les demandes dels veterinaris, surtin a defensar-ho contra el Govern que no està fent res, segons vostès. Surtin a defensar PNL a la Comissió d’Agricultura demanant la derogació del Reial Decret 666 i quan s’aconsegueix un mínim de millora, vostès el que fan és intentar carregar-se-lo de un plumazo, que dirien. Jo de veritat és que no ho entenc. Quina és aquesta manera de fer política? No ho entenc. Com deia, nosaltres intentem solucionar o intentar millorar la vida de la gent. Aquesta esmena l’únic que fa és posar en valor la feina científica.”
“Nosaltres no hem vingut a aquesta cambra a defensar els interessos econòmics de ningú, perquè si haguessin vingut a defensar els interessos econòmics d’algú, no seríem Esquerra Republicana de Catalunya. Seríem un altre partit. Per tant, com deia, el que venim a fer en aquesta Cambra és intentar millorar la vida de la gent. I en aquest cas, amb aquesta esmena el que estàvem fent era solucionar parcialment un problema que ve de llarg. Un problema que des del mes de gener està al carrer dels nostres pobles i ciutats que ha vingut al carrer. Aquí, davant tot el col·lectiu de veterinaris a expressar el seu desacord amb el Reial Decret 666.”
“Bé, moltes gràcies. Bon dia, diputats i diputades. Avui estem aquí en una mena de segona ronda de l’Agència Estatal de Salut Pública. Jo, pel que fa al text de la llei, he explicat diverses vegades el que em semblava, quina era la metodologia de treball d’Esquerra Republicana competències i millora de la vida de la gent. Però avui el que venim a debatre no és el text en si, que a nosaltres ja ens hem explicat sobradament en totes les intervencions que hem pogut anar fent, sinó que venim a debatre les esmenes que venen del Senat. Principalment vull parlar de l’esmena a la totalitat per dir-ho d’alguna manera d’aquesta esmena de supressió que ha fet el Partit Popular a la disposició addicional que vam introduir des d’Esquerra Republicana per aconseguir que els veterinaris poguessin cedir els medicaments als seus pacients.”
“Dejen de mirar tanto de reojo quién dirige este proceso, quién tira del carro y súbanse a este carro de una vez, porque, si no, esto no lo vamos a solucionar. Gracias. (Aplausos).”
“Hace algunas semanas yo en una pregunta oral propuse llegar a un pacto político forjado desde la izquierda, porque este tipo de cosas de los pactos de Estado nosotros no las acabamos de ver, un pacto para abordar la emergencia. Y después de esto, ustedes, señores del PSOE, se dedicaron a romper todos los compromisos que habían asumido con nuestra formación política de forma sistemática. Y después de ver lo que han hecho sus compañeros de Estado del Partido Popular, hoy se les ofrece una nueva oportunidad de volver a avanzar por esta vía con las formaciones que siempre hemos tirado del carro para intentar resolver el problema de la vivienda. Esto no se arregla con cuatro declaraciones y cuatro titulares vacíos; esto se arregla arremangándose y poniéndose a trabajar.”
“Bloques de infraviviendas con cuarenta familias y trece menores -- 53 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2025 a punto de acabar en la calle en un ayuntamiento gobernado por su partido, el PSC; familias vulnerables que no tienen una alternativa habitacional y que van a expulsarse de su casa para cumplir un plan urbanístico que da más importancia a los intereses de los lobbies y los promotores por delante del derecho a la vivienda. Y eso es evidente, no se actúa de forma contundente en este tema. El viernes, ustedes, en una sala llena de presidentes autonómicos del Partido Popular, intentaron aprobar un pacto por la vivienda. Salió mal, evidentemente.”
“Necesitamos más viviendas, sí, de construcción, sí, pero también de rehabilitación y de cooperación público-privada con las cooperativas y también para poner a disposición los pisos de la Sareb. Cincuenta mil personas esperan para sacarse el carné de conducir en Barcelona; RAC1. Ayer por la mañana: No hay examinadores de práctica en Barcelona y en las islas esto es algo que es aún más grave. Una de las explicaciones es que nadie quiere instalarse ahí porque no encuentran una vivienda. Los vecinos de Vallcarca exigen al PSC que se interrumpan los desahucios; El Punt Avui.”
“Para ilustrar el drama, voy a repasar algunas noticias que tienen que ver con las cuestiones que se derivan de la imposibilidad de encontrar una vivienda o mantenerla. Voy a leer textualmente. En Barcelona, 200 alumnos pueden perder su vivienda y 1300 viven en hostales. Diario ARA. Los niños que presencian intervenciones policiales traumáticas pierden vínculos, espacios de estudio, objetos personales en los desahucios y llegan a los centros en estado de shock emocional. El precio de la vivienda registra la subida más importante en dieciocho años. Diario ARA. El incremento del coste de la vivienda en Cataluña supera ya el máximo histórico de la burbuja inmobiliaria. Las lagunas que deja la ley hacen que la vivienda vaya a los alquileres de temporada o por habitaciones. Eso no es lo que se quería.”
“Hoy podemos pedir que se pase de las palabras a los hechos. El Grupo Socialista no puede escudarse ya más detrás de grandes titulares. Tenemos un 1,7 % de vivienda pública en Cataluña. Es una cifra ridícula si la comparamos con el 24 % de Austria o el 30 % de Países Bajos. Tenemos mecanismos de tanteo y retracto que han demostrado su utilidad para sacar pisos del mercado de la especulación, pero ni el ministerio ni el PSOE han hecho nada para potenciar ese mecanismo; siguen intentando que los ayuntamientos no puedan utilizar sus propios recursos para ampliar el parque de vivienda pública. Además, el PSC ha recortado muchísimo la compra de parque público con respecto a la legislatura anterior. Esto es una operación de maquillaje.”
“Por ello, aquí hoy nosotros proponemos que se pase a la acción inmediata. Propuestas concretas y claras que se basan en propuestas de ley ya tramitadas en esta Cámara: aprobar la ley de limitación de los precios de alquiler de temporada y habitaciones; crear un nuevo impuesto a la acumulación de vivienda como complemento del IVA; aplicar el 4 % de IVA a las personas jóvenes que quieran adquirir su primera vivienda; facilitar a los ayuntamientos que puedan subir el IBI a viviendas vacías, turísticas o de grandes tenedores; fijar un IVA del 21 % para las viviendas de uso turístico, cosa que ya aprobamos hace meses; impulsar también la vivienda cooperativa, con las consiguientes reformas legales, y respetar la competencia civil para regular el arrendamiento urbano en aquellas comunidades autónomas que tienen competencias en materia de vivienda, regímenes civiles forales, etcétera.”
“Un hogar es calma, seguridad, refugio, y sin tener la seguridad de saber que disponemos de un techo que nos cobije de noche es imposible desarrollar ningún tipo de proyecto de vida ni personal ni familiar ni profesional. Ante la oleada reaccionaria de la derecha y la extrema derecha, que continúa intentando mercadear con un derecho básico, que es la vivienda, nuestra obligación es generar esperanza para todas aquellas personas que no pueden hacer frente a un alquiler desproporcionado, para todas aquellas personas que ni siquiera encuentran una vivienda de alquiler en sus barrios, pueblos o ciudades y para aquellas personas que ni siquiera pueden plantearse comprar una vivienda, simplemente porque el precio está totalmente fuera de mercado y solo pueden acceder a esos precios aquellos que quieren sacar una renta de esta inversión.”
“Avui, després de la tancada de porta als morros que els seus companys d’Estat, del Partit Popular, els han fet, tenen una nova oportunitat de recuperar el camí amb les formacions que sempre hem tirat del carro per solucionar la qüestió de l’habitatge. Això no s’arregla amb quatre declaracions i quatre titulars buits. Això s’arregla posant-se a treballar, arromangar-se les mànigues de la camisa i de l’americana. Deixin de mirar tant de reüll qui tira del carro i pugin al carro, perquè si no, no ho solucionarem mai. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Esta moción que presenta hoy el Grupo de Esquerra Republicana es una forma de poner negro sobre blanco algunas propuestas que salieron hace algunos días en la interpelación sobre temas de vivienda. Es la crisis social más importante que nos afecta en estos tiempos.”
“Mirin, divendres vostès van intentar, en una sala plena de presidents autonòmics del Partit Popular, aprovar un pacte d’Estat per l’habitatge. Evidentment els va sortir malament. Fa una setmana jo mateixa, -- 52 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de junio de 2025 en una pregunta oral, vaig proposar-los arribar a un pacte polític forjat des de l’esquerra, perquè nosaltres aquestes coses dels pactes d’estat no les acabem de veure. Un pacte per encarar l’emergència i després d’això, vostès, senyors del PSOE, van dedicar-se a trencar tots els compromisos que tenien amb la nostra formació de forma sistemàtica.”
“«Cinquanta mil persones esperen per treure’s el carnet de conduir a Barcelona», RAC1, ahir al matí. No hi ha examinadors de pràctica; a Barcelona i a les Illes ho pateixen molt més greument aquest fenomen. Una de les explicacions, i de les més importants, és que ningú hi vol anar perquè no troben un lloc on viure. «Els veïns de Vallcarca exigeixen al PSC que s’aturin els desnonaments», El Punt Avui. Blocs d’infrahabitatge amb 40 famílies i 13 menors a punt de ser posats al carrer per un ajuntament governat pel seu partit, el PSC. Famílies vulnerables que no tenen una alternativa habitacional i que seran expulsades de casa teva perquè es prioritzarà un pla urbanístic que prioritza els interessos dels promotors i els lobbys als del dret a l’habitatge. Tot això derivades de no actuar de forma contundent en la matèria.”
“I llegiré textualment: «A Barcelona 200 alumnes poden perdre casa seva i 1300 viuen en hostals», diari ARA. «Els infants que presencien actuacions policials i judicials traumàtiques perden rutines, vincles, espais d’estudi i objectes personals en els desnonaments i arriben als centres en estat de xoc emocional». «El preu de l’habitatge registra la pujada més gran en divuit anys», diari ARA. «L’increment del cost dels habitatges a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Els forats que la llei d’habitatge deixa es fan escapar pisos cap als lloguers de temporada i habitacions, i això fa que l’impacte de la llei no sigui el desitjat». Cal més habitatge sí, de construcció sí, però també de rehabilitació, de col·laboració publicoprivada amb les cooperatives i de posada en disposició els pisos de la Sareb.”
“Mirin, a Catalunya només hi ha un 1,7 % de parc d’habitatge públic, una xifra absolutament ridícula si la comparem amb Àustria, amb un 24 %, o Països Baixos, amb un 30. Hi ha mecanismes. El mecanisme de tanteig i retracte ha demostrat ser útil per treure pisos del mercat especulatiu, però ni el Ministeri ni el PSOE han fet res per potenciar-lo. És més, segueixen sense permetre que els nostres ajuntaments facin ús dels seus propis recursos per ampliar el parc d’habitatge públic. A més, el PSC ha retallat dràsticament la compra d’habitatge públic respecte a l’anterior legislatura. Comprar pisos a comptagotes no és una política d’habitatge, és una operació de maquillatge. Per il·lustrar una mica el drama, vull repassar algunes notícies que tenen a veure amb les qüestions derivades de la impossibilitat de trobar una casa o de mantenir-la.”