Inés Granollers Cunillera
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Un congrés pensat perquè hi capiguem totes les veus o un congrés pensat només perquè alguns continuïn pensant i decidint qui té dret a ser escoltat. Quin congrés volem? Nosaltres ho tenim molt clar.”
“No busca beneficiar a nadie más que a la ciudadanía; lo que hace es dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir un grupo parlamentario e impedir que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes de la Mesa del Congreso.”
“Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy votamos una reforma del Reglamento que parte de una idea muy sencilla: la pluralidad de la ciudadanía expresada en las urnas se puede traducir también en una representación efectiva dentro de esta Cámara.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d’una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d’aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra.”
“Les incomoda que existan lenguas diferentes, les incomoda que haya naciones que reivindicamos nuestra identidad, les incomoda que haya pueblos que queramos decidir nuestro futuro; en definitiva, les incomoda la libertad cuando no coincide con su manera de entender España.”
“Ja ho vam explicar durant la tramitació d’aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions.”
The complete record
Every one of 1,193 lines we hold for Inés Granollers Cunillera, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 3 of 24.
“La primera qüestió, que creiem que és clara i greu, és que les ajudes que es van aprovar el Reial Decret 7/2026 encara no estan arribant. Es va anunciar una ajuda de vint cèntims per litre de carburant, però aquesta ajuda encara no es paga. Sabem que cal aprovar-ho per la Unió Europea, però és imprescindible que es pagui. Com també que es paguin aquelles ajudes directes i sí que ja sabem que han anunciat que, a partir de demà, es podran fer les sol·licituds, però cal fer-ho. Però encara hi ha una cosa més preocupant. El mateix Reial decret, el 7/2026, mentre s’aprovava l’ajuda d’aquests vint cèntims, es suspenia la devolució del gasoil professional si et podies acollir a aquesta ajuda que fins ara rebien els transportistes. En canvi, aquesta no? Aquesta devolució, o sigui aquesta supressió de la devolució, sí que ja és efectiva.”
“Gràcies, presidenta. Ministre. Avui debatem la convalidació del Reial Decret 9/2026, una norma que sabem que neix en un context extraordinari, una pujada de preus del combustible que està posant en risc la viabilitat del transport i, sobretot, de milers de transportistes. I vull començar reconeixent una cosa important: no venim aquí a qüestionar el text, que ens agrada. De fet, recull mesures que en la convalidació del Decret 7/2026 ja vam dir que es quedava curt, però, però continua quedant-se curt. I sí que li vull traslladar algunes preocupacions reals, urgents i concretes que avui encara no s’han resolt. Perquè, senyories, entre el que diu la norma i el que passa al carrer hi ha una distància que no podem ignorar. Al volant hi ha majoritàriament conductors autònoms amb molts problemes econòmics no resolts, i li poso exemples.”
“Los que ayer votaron no, que sepan que nosotros seguiremos trabajando a favor del sí, sí a decidir, sí a ejecutar lo que se presupuesta, sí a invertir mejor y sí a ganar más soberanía para Cataluña. Cuando quieran, siempre nos encontrarán al lado del sí, nunca al lado de aquello que solo destruye y no construye nada. Muchas gracias.”
“Porque sí, nuestro horizonte es ese, la plena soberanía fiscal y la capacidad ejecutora. Pero mientras eso no llegue, la responsabilidad es dar herramientas y mejorar las herramientas que tenemos para hacerlas más eficientes, más útiles para la ciudadanía, y eso es exactamente lo que el PP, VOX y Junts ayer decidieron bloquear. De VOX nos lo esperábamos, pero es curioso de un partido catalanista y soberanista como Junts; sin embargo, vemos que votan de nuevo en contra de los catalanes y las catalanas, alineándose con el PP y VOX, que todos sabemos lo que son. Vaya, una oportunidad perdida por unos y otros, pero no se preocupen, porque no será la última vez que lo intentemos, porque la ciudadanía no puede esperar más y porque no nos resignamos a un modelo que no funciona; queremos más soberanía económica para decidir desde Cataluña.”
“Junts ha decidido perpetuar esta situación votando en contra del consorcio de inversiones, votando en contra de Cataluña, y eso, señorías de Junts, no debería ser nunca una opción, porque lo que está detrás de todo eso es un modelo centralizado que -- 73 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de abril de 2026 decide desde lejos, que ejecuta tarde y mal. Lo que proponíamos ayer era empezar a debatir una herramienta para corregir este modelo. Proponíamos que la Generalitat de nuestro país tenga más capacidad para que las inversiones lleguen, se ejecuten y respondan a las necesidades del territorio. Sabemos que eso no lo resuelve todo, no nos engañemos, como hacen ustedes, pero sí era un paso adelante, un paso necesario hasta llegar a la plena soberanía fiscal, que, si no la pueden capitanear ustedes, votarán en contra.”
“Por tanto, a Junts no les importa nada que ustedes estén en una retención, que se les haya pinchado una rueda o que se les rompan los amortiguadores circulando por la A2. A Junts le da igual; teníamos una herramienta que podía arreglarlo, pero no. Y eso no son abstracciones, son problemas cotidianos que afectan a la vida de miles de personas en Cataluña, afectan a su movilidad, a su tiempo y a la calidad de vida, y también afectan a la competitividad de las empresas en nuestro territorio.”
“Ustedes prefieren salir aquí a hacer un discurso que no arregla nada, como hizo ayer la diputada de Junts, y al final acaban votando con el PP y VOX contra Cataluña, porque ustedes son el partido del no a todo, son cero constructivos, unos y otros. ¿Qué proponía Esquerra Republicana? Pues una herramienta útil, una herramienta de país como el consorcio de inversiones de Cataluña, un instrumento para pasar de una vez por todas de las promesas a los hechos, un instrumento para garantizar que las inversiones no solo se presupuesten, sino que se ejecuten. Por tanto, yo diría a las personas que ahora están en un andén esperando un tren que no pasa que Junts ha votado para que sigan esperando; a los que están en una retención en la AP7, que Junts ha votado que no a un consorcio que podría arreglar esto.”
“Porque ha quedado claro que Cataluña no lo es ni la clase trabajadora, ni la ciudadanía. Ayer se perdió una oportunidad, y no una oportunidad cualquiera, sino una clara, concreta y útil, la de avanzar hacia un modelo en el que las inversiones, las infraestructuras, respondan por fin a las necesidades reales del territorio y no a decisiones tomadas desde la distancia, que a menudo son decisiones tomadas tarde y mal. Hablamos de infraestructuras, de trenes que no llegan, de carreteras saturadas, de estaciones eternamente inacabadas, de corredores estratégicos que no conectan como deberían conectar. Hablamos, en definitiva, de un déficit inversor crónico que Cataluña arrastra desde hace décadas, y también otras comunidades autónomas, pero ustedes no lo quieren solucionar.”
“Es curioso, señorías de VOX, ayer votan en contra de una iniciativa nuestra que podía resolver problemas de ejecución presupuestaria y hoy nos traen una medida tan rápida para corregir años de desinversiones como pedir el cese del ministro. Todo el mundo sabe que, si cambias de ministro, automáticamente todo queda solucionado. Por eso ustedes traen esta propuesta, la moción que nos presentan hoy, cuando con puntos como los que defiende Esquerra Republicana se solucionaba. Pero no hay sorpresa, ustedes, igual que Junts, solo hacen populismo y votan en contra de los catalanes y las catalanas. ¿Qué les preocupa? ¿Que Esquerra haga el trabajo bien hecho o que ustedes no puedan llevarse los méritos? ¿Cuáles son las prioridades de Junts, de VOX, del Partido Popular?”
“De VOX ens ho esperàvem, però és curiós que un partit catalanista i sobiranista com Junts voti una altra vegada en contra dels catalans i les catalanes alineant-se amb PP i VOX, que tothom sap el que son. Vaja, una oportunitat perduda per uns i altres. Però no es preocupin perquè no serà l’última vegada que ho intentarem, perquè la ciutadania no pot esperar més i perquè no ens resignem a un model que no funciona, perquè volem més sobirania econòmica per decidir des de Catalunya. Els que ahir van votar que no, nosaltres, que sàpiguen que continuarem treballant pel sí. Sí a decidir, sí a executar el que es pressuposta, sí a invertir millor i sí a guanyar més sobirania per Catalunya. Quan vulguin, sempre ens trobaran al costat del sí, mai al costat d’allò que només destrueix i no construeix res. Gràcies. Gracias, presidenta.”
“Proposàvem que la Generalitat del nostre país tingui més capacitat perquè les inversions arribin, s’executin i responguin a la necessitat del territori. Sabem -- 72 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de abril de 2026 que això no ho resol tot, no ens enganyem, com fan vostès, però sí que era un pas endavant, un pas necessari fins a assolir la plena sobirania fiscal que ja comencem a albirar que si no la poden capitanejar vostès, també la votaran en contra. Perquè sí, el nostre horitzó és aquest, és la plena sobirania fiscal i la capacitat de decidir-ho tot. Però mentre això no arriba, la responsabilitat és donar eines i millorar les eines que tenim per fer-les més eficients, per fer-les més útils per a la ciutadania. I això és exactament el que PP, VOX i Junts ahir van decidir bloquejar.”
“Han punxat una roda o trenquen els amortidors del seu vehicle circulant per l’A-2? Doncs a Junts li és ben bé igual. Teníem una eina que es podia arreglar, però no, no ho han fet. I això no són abstraccions, són problemes quotidians que afecten la vida de milers de persones a Catalunya. Afecten la seva mobilitat, afecta el seu temps i afecta la qualitat de vida, com també afecta la competitivitat de les empreses al nostre territori. Junts ha decidit perpetuar aquesta situació votant en contra del Consorci d’Inversions. Votant en contra de Catalunya. I això, senyories de Junts, no hauria de ser mai una opció, perquè el que hi ha al darrere de tot això és un model. I vostès ho saben. Un model centralitzat que decideix des de lluny, que executa tard i malament. El que proposàvem ahir era començar a debatre una eina per corregir aquest model.”
“Igual com va fer ahir la diputada de Junts, perquè al final acaben votant amb el PP i VOX contra Catalunya, perquè són el partit del no a tot. Són zero constructius uns i uns altres. Perquè Esquerra Republicana, què proposàvem? Una eina útil, una eina de país com el Consorci d’Inversions de Catalunya, un instrument per passar d’una vegada per totes de les promeses als fets, per garantir que les inversions no només es pressuposen, sinó que s’executen. Per tant, jo em dirigiria a les persones que ara estan a una andana esperant un tren que no passa. Junts ha votat perquè continuïn allà, esperant. Als que estan en una retenció a l’AP-7. Junts ha votat que no a un consorci que podria arreglar. Per tant, no els importa gens que vostès estiguin ara mateix en una retenció.”
“Perquè ahir va quedar clar que Catalunya no és i la classe treballadora i la ciutadania tampoc. Ahir es va perdre una oportunitat i no una oportunitat qualssevol, sinó una oportunitat clara, concreta i útil; la d’avançar cap a un model on les inversions en les infraestructures responguin per fi a les necessitats reals del territori i no a decisions preses des de la distància, perquè sovint se fa tard i malament. Parlem d’infraestructures, parlem de trens que no arriben, de carreteres saturades, d’estacions eternament inacabades, de corredors estratègics que no connecten com haurien de connectar. Parlem, en definitiva, d’un dèficit inversor crònic que Catalunya arrossega des de fa dècades i també a altres comunitats autònomes. Però vostès no ho volen solucionar. Vostès prefereixen sortir aquí a fer un discurs que no arregla res.”
“Gràcies, presidenta. És curiós, senyories de VOX, ahir voten en contra d’una iniciativa nostra que podia resoldre problemes d’execució pressupostària, i avui ens porten una mesura tan ràpida per corregir anys de desinversions com demanar el cessament del ministre. Tothom sap que si canvies de ministre automàticament tot queda solucionat. Per això vostès porten aquesta proposta, perquè tota la resta de llençol de la seva moció que ens presenten avui, un consorci d’inversions com el que Esquerra Republicana defensa, ho solucionava. Però vaja, cap sorpresa. Vostès, igual que Junts, ja només saben fer populisme i votar en contra dels catalans i les catalanes. Què els preocupa? Que Esquerra faci la feina ben feta o que vostès no poden remenar les cireres? Quines són les prioritats de Junts, de VOX, del Partit Popular?”
“Sí, acabo. Repeteixo, una presa en consideració que l’únic que faria és poder centrar-nos a tramitar aquesta llei i poder ficar totes aquelles coses que vostès els agradaria posar. Però clar, vostès prefereixen que es parli, ni que sigui malament de vostès, que no pas millorar la vida de qualsevol persona que viu a Catalunya. Un trist paper, un gran paper per Esquerra Republicana. Gràcies. Repito, una toma en consideración que lo único que haría es poder sentarnos a tramitar esta ley y poder introducir todos aquellos elementos que ustedes quieren introducir. Pero parece que ustedes prefieren que se hable, aunque sea mal, de ustedes antes que mejorar la vida de cualquier persona que vive en Cataluña. Un triste papel y un gran papel para Esquerra Republicana. Gracias. (Aplausos).”
“No puede esperar más por su irresponsabilidad con temas de transportes, de infraestructuras, de vivienda, con todos aquellos temas de los que ustedes no quieren saber nada porque les parece que su gente no es esta. Pero su gente también toma los trenes de cercanías, también alquila pisos, también conduce furgonetas por una autopista completamente bloqueada. Su gente también pincha ruedas en la A‑2 y, en definitiva, también sufre mucho. Desde aquí pido a su gente que dejen de ser su gente, porque el futuro de nuestro país se decide también haciendo política aquí, en Madrid. Llevar aquí el no a todo, hacer caer una toma en consideración…”
“Es necesario que la gente sepa que esto es una toma en consideración y, en este caso, se abre un periodo de enmiendas en el que las personas pueden introducir las enmiendas que correspondan para mejorar esta ley. Cuando uno se niega a tramitar una ley ―aunque les haga gracia a los de Junts, y así vamos―, al final, cuando la clase trabajadora necesita transporte, necesita infraestructuras, parece que a los de Junts les hace gracia. Pues no valen aquí los partidismos. Hoy votamos más capacidad de decidir, y esta capacidad de decidir significa también más capacidad de ejecutar y más capacidad de mejorar la vida de la ciudadanía. Por eso les pedimos responsabilidad para con el país. Dicen ustedes muchas veces que son muy responsables, pues la ciudadanía no puede esperar más.”
“Y no se cumple y, por tanto, hay que aplicar esta disposición adicional tercera, pero se necesita también el consorcio. Tenemos la oportunidad de dar este paso hacia delante. No es definitivo, pero sí necesario. Es un paso para transformar la indignación en capacidad de acción. No se entendería y, de hecho, no se entiende, señorías de Junts, que mientras unos nos dedicamos a plantear propuestas para resolver los desafíos de la sociedad, aportar propuestas para que los ciudadanos de Cataluña vivan mejor, aportar propuestas para que las empresas puedan estar mejor, tengan mejores conexiones y tengan mejores conexiones ferroviarias, ustedes se empeñen y se dediquen a destruir.”
“Por eso, hoy no planteamos solo un -- 10 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de abril de 2026 instrumento administrativo, podemos demostrar así que la política sirve para mejorar la vida de las personas. Señorías de Junts, Cataluña continúa, desgraciadamente, siendo parte del Estado español y las inversiones dependen en parte de la voluntad política del Gobierno estatal, sobre todo las inversiones que se hacen desde los presupuestos generales del Estado. Desde mi grupo, Esquerra Republicana, trabajamos tanto por la independencia como para que a corto plazo lleguen las inversiones que necesita el país. Diré más, el estatuto incluyó la disposición adicional tercera, que recoge que el nivel de inversiones en nuestro país se cree con Administraciones locales, de las comunidades autónomas y estatales.”
“Beneficia a la ciudadanía, al trabajador y a la trabajadora que cada día toman los trenes de cercanías, a las pymes que necesitan buenas conexiones para ser competitivas, a los jóvenes que necesitan oportunidades en sus territorios. Beneficia a pueblos y ciudades que no quieren quedarse atrás, porque cuando las infraestructuras funcionan, el país avanza, y cuando el país avanza, avanza la vida de su gente. Las reivindicaciones de los catalanistas las enfocamos para proteger las competencias y la autonomía de las instituciones catalanas; es decir, evitamos que con artimañas jurídicas o económicas el Estado pretenda decidir lo que no le corresponde. Con esta propuesta revertimos esta inercia.”
“Hablamos de calidad de vida y de movilidad, hablamos de oportunidades para los jóvenes, hablamos de competitividad para pequeñas y medianas empresas, hablamos de cohesión territorial; en definitiva, hablamos del estado del bienestar. Por eso, esta no es solo una ley de infraestructuras, es una ley para poner el país en el centro de las decisiones, es una ley para corregir desequilibrios, para avanzar en soberanía. Termino con tres cuestiones muy sencillas, porque es necesario explicarse bien. ¿Qué es este consorcio? Es una herramienta para que Cataluña decida ser un territorio donde se decide, donde se deje de decidir desde fuera y se pase a decidir también desde dentro. ¿Para qué sirve? Pues para planificar mejor, para pasar de las promesas a los hechos. ¿Y a quién beneficia?”
“Pero ahora mismo tenemos la posibilidad de hacer que la Generalitat, por primera vez, tenga voz y voto a la hora de planificar, decidir, ejecutar y controlar lo que el Estado quiere hacer con sus recursos dentro de sus competencias, las competencias del Estado, pero que quiere ejercer Cataluña. Porque los avances ―y uno como este, tan grande― se construyen paso a paso y el consorcio es un paso hacia adelante que nos da más capacidad de decisión, decidir en la planificación, garantizar la ejecución. Es un paso que nos refuerza como territorio, porque después también es preciso poder ejecutarlo. Sin ejecución, todo queda en papel mojado, y lo que está en juego no es menor.”
“No es aceptable que el país pierda oportunidades por deficiencias administrativas, y esta sociedad mercantil permite agilizar procesos y reducir estos plazos. En definitiva, esta ley construye dos piezas clave: mejor gobernanza y mejor ejecución. Ahora, queremos ser claros, esto no lo va a resolver todo. No renunciamos al objetivo de fondo, que es la plena soberanía fiscal. Queremos decidirlo todo, queremos tener todos los recursos y también todas las competencias, porque solo así podemos garantizar que el 100 % de las decisiones respondan a las necesidades del país.”
“Pero no es solo la planificación, también es el control, y esto es fundamental. Este consorcio tendrá la capacidad de activar medidas correctivas si no se cumplen los niveles de ejecución, porque basta ya de presupuestos que no se ejecutan, basta ya de cosas que no se materializan. Los recursos tienen que llegar ahí donde se necesitan. Es más, esta proposición de ley incorpora una herramienta que puede ser decisiva para desbloquear proyectos: la creación de una sociedad mercantil para facilitar la ejecución de las inversiones. Tenemos que decirlo claramente: el modelo actual es lento, rígido y demasiado burocrático. No es aceptable que infraestructuras claves tarden años en superar fases iniciales.”
“Es un instrumento de gobernanza; un instrumento que debe garantizar que la Generalitat participe de forma efectiva en la planificación, supervisión y dirección estratégica de las inversiones del Estado en Cataluña, porque nadie conoce mejor las necesidades del territorio que las instituciones del mismo territorio. Señorías, esto no es una cuestión identitaria; es una cuestión de eficiencia, de justicia y de buena gestión de los recursos públicos. Este consorcio permitirá tener un plan plurianual de inversiones, que es clave. Significa pasar de la improvisación a la planificación, decidir qué infraestructuras necesita realmente el país, con una visión a largo y medio plazo. Significa priorizar en función de criterios sociales, económicos y territoriales y no de intereses políticos coyunturales.”
“Cuando hay una coordinación real, cuando el territorio tiene voz, cuando se aprovecha el conocimiento de proximidad, las cosas avanzan. -- 9 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de abril de 2026 Pero no nos engañemos, esto no puede depender de la voluntad puntual del ministerio de turno o de negociaciones constantes, que no permiten avanzar con rapidez. Es necesaria una solución estructural, y ahí esta proposición de ley tiene todo su sentido. El consorcio de inversiones es una herramienta de país necesaria y no un capricho para corregir un problema estructural.”
“Un Estado que no se ha coordinado con la Generalitat y nos ha llevado a una centralización en la planificación y una ineficiencia en la ejecución. Porque cuando se planifica desde despachos alejados de la realidad, lo que sucede es que las prioridades no coinciden con las necesidades, y cuando además no se ejecuta lo que se ha presupuestado, el resultado es doblemente grave: ni recursos ni capacidad de decidir. Ante esto podríamos resignarnos, pero nosotros no. No queremos resignarnos. Desde Cataluña se han dado pasos para intentar corregir esta situación. Se han impulsado acuerdos, se ha reforzado la coordinación, se ha puesto el conocimiento técnico de la Generalitat al servicio de desbloquear proyectos, y podemos demostrar que funciona. Lo hemos visto con actuaciones en el puerto o mejoras en la N‑260.”
“Y en lo que respecta a carreteras, lo mismo: cuando no se ejecuta el eje del Pirineo, la AP-7 y la A‑2, lo que estamos haciendo es poner en riesgo la seguridad y condenar a territorios enteros a quedarse atrás. Y en proyectos, hospitales o desaladoras tenemos un ejemplo claro de por qué necesitamos decidir desde el territorio: infraestructuras estratégicas para garantizar el agua y adaptarnos al cambio climático. Esto no son anécdotas, esto es el resultado de un modelo fallido. Hay que decirlo con claridad: el problema no es que el Estado haya invertido poco, el problema es que se ha decidido desde lejos sin conocer el territorio, sin incorporar el conocimiento de quien vive y trabaja. Esto afecta a todos los territorios que ustedes denominan periféricos, pero muy especialmente a las naciones distintas a la española.”
“Però la seva gent també agafa Rodalies, la seva gent també lloga pisos, la gent condueix furgonetes per una autopista totalment bloquejada, la seva gent punxa rodes a la A-2 i la seva gent, en definitiva, també pateix molt. I des d’aquí els demano que potser a la seva gent deixin de ser la seva gent perquè el futur del nostre país es decideix. Es decideix també fent política aquí a Madrid. Portar aquí el no a tot, tombar una presa en consideració. Como decía, cuando no se conecta bien Cataluña con el país valenciano no es solo una línea en el mapa, es una barrera al desarrollo económico, a la cooperación entre territorios, a la cohesión de los países catalanes. Cuando puertos y aeropuertos no están bien conectados, lo que estamos haciendo es limitar la competitividad de nuestras empresas.”
“Sembla que els de Junts els hi fa molt riure. Doncs vaja, no valen els partidismes. Aquí avui votem més capacitat de decidir. I aquesta capacitat de decidir vol dir també més capacitat d’executar i més capacitat de millorar la vida de la ciutadania. Per això els demanem responsabilitat amb el país. Ho diuen moltes vegades que vostès són molt responsables, doncs la ciutadania no pot esperar més. No pot esperar més a la seva irresponsabilitat en temes de transports, en temes d’infraestructures, en temes d’habitatge. En tots aquells temes que vostès no en volen saber res perquè els hi sembla que la seva gent no és aquesta.”
“No s’entendria i de fet, no s’entén, senyories de Junts, mentre uns ens dediquem a aportar propostes per resoldre els reptes de la societat i aportar propostes perquè la ciutadania de Catalunya visqui millor, amb aportar propostes perquè les empreses puguin estar millor, que tinguin més bones connexions, que tinguin millors connexions ferroviàries, vostès s’entestin i es dediquin a destruir. Cal que la gent sàpiga que això és una presa en consideració i quan és una presa en consideració, s’obre un període d’esmenes on la gent pot presentar les esmenes que vulgui per tal d’arreglar aquesta llei. Quan et negues a tramitar un període o et negues a tramitar una llei, per molt riure que els faci als de Junts, així estem en què al final, quan la classe treballadora necessita transport, es necessita infraestructures.”
“Des del meu grup, Esquerra Republicana, treballem tant per a la independència com perquè a curt termini arribin les inversions que el país necessita i els demés. L’Estatut va incloure la disposició -- 8 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de abril de 2026 addicional tercera, que recull que el nivell d’inversions al nostre país i crear una comissió amb administracions estatals, autonòmiques i locals. I de fet, no és compleix perquè una de les retallades de l’Estatut va ser vinculant en aquesta matèria. Per tant, podem dir que sí que cal aplicar la disposició addicional tercera, però també ens cal aquest consorci. Tenim l’oportunitat de fer aquest pas endavant. No és el pas definitiu, però és un pas necessari. És un pas per transformar la indignació en capacitat d’acció.”
“Sovint les reivindicacions polítiques dels catalanistes i independentistes aquí a Madrid les enfoquem a protegir les competències i l’autonomia de les institucions catalanes. És a dir, evitem que amb manya jurídiques o econòmiques, l’Estat pretengui decidir el que no li correspon. Revertim aquesta proposta. Revertim aquesta inèrcia. Per això avui no votem només un instrument administratiu. Avui podem demostrar que la política serveix per millorar la vida de la gent. Senyories de Junts, Catalunya continua, malauradament, sent part de l’Estat espanyol i les inversions depenen en part de la voluntat política del govern estatal. Sobretot les inversions que es fan des dels Pressupostos Generals de l’Estat.”
“I acabo amb tres qüestions molt simples perquè cal que ens expliquem bé què és aquest consorci. És una eina perquè Catalunya decideixi ser un territori on es decideix, on es deixi de decidir des de fora i es passi a decidir també des de dins. Per a què serveix? Serveix per planificar millor, per passar de les promeses als fets. I a qui beneficia? Beneficia a la ciutadania, beneficia al treballador i treballadora que cada dia agafa Rodalies, beneficia a la petita empresa que necessita bones connexions per a ser competitiva, beneficia els joves que volen oportunitats al seu territori, beneficia pobles i ciutats que no volen quedar enrere perquè quan les infraestructures funcionen, el país avança i quan el país avança, avança la vida de la seva gent.”
“Però, què vol fer a Catalunya? Perquè els avanços i un com aquest tan gran es construeix pas a pas. I aquest consorci és un pas endavant, un pas que ens dona més capacitat de decisió d›incidir en la planificació de garantir l›execució, un pas que ens reforça com a territori. Perquè després també s›ha de poder executar perquè sense execució la decisió és paper mullat i el que està en joc no és menor. Parlem de qualitat, de vida i de mobilitat digne. Parlem d›oportunitats pels joves. Parlem de competitivitat per petites i mitjanes empreses. Parlem de cohesió territorial. Parlem, en definitiva, de l›Estat del benestar. Per això aquesta no és només una llei d’infraestructures, és una llei per posar el país al centre de les decisions. És una llei per corregir desequilibris. És una llei per avançar en sobirania.”
“No és acceptable que el país perdi oportunitats per ineficiències administratives. I aquesta societat mercantil permet agilitzar processos i reduir els terminis. En definitiva, aquesta llei construeix dues peces claus: millor governança i millor execució. Ara volem ser clars. Això no ens ho resoldrà tot. Nosaltres no renunciem a l’objectiu de fons, que és la plena sobirania fiscal. Volem decidir-ho tot. Volem tenir tots els recursos i també totes les competències, perquè només així podem garantir al cent per cent que les decisions responen a les necessitats del país. Però ara mateix tenim la possibilitat de fer que la Generalitat, per primera vegada, tingui veu i vot a l’hora de planificar, decidir, executar i controlar el que l’Estat vol fer amb els seus recursos dins de les seves competències. Les competències de l’Estat.”
“Vol dir prioritzar en funció de criteris socials, econòmics i territorials i no d’interessos polítics conjunturals. Però no és només la planificació, també és el control, i això és fonamental. Aquest consorci tindrà la capacitat d’activar mesures correctores si no es compleixen els nivells d’execució, perquè ja n’hi ha prou de pressupostos que no s’executen. Ja n’hi ha prou d’anuncis que no es materialitzen. Els recursos públics han d’arribar allà on es necessiten. I encara més, aquesta proposició de llei incorpora una eina que pot ser decisiva per desbloquejar projectes: la creació d’una societat mercantil per facilitar l’execució de les obres de les inversions. I ho hem de dir sense embuts. El model actual és lent, rígid i massa burocràtic. No és acceptable que infraestructures clau triguin anys a superar fases inicials.”
“És, en primer lloc, un instrument de governança. Un instrument que ha de garantir que la Generalitat participi de manera efectiva en la planificació, en la supervisió i -- 7 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de abril de 2026 en la direcció estratègica de les inversions de l’Estat a Catalunya. Perquè ningú coneix millor les necessitats del territori que les institucions del mateix territori. I això, senyories, no és una qüestió identitària, és una qüestió d’eficiència, de justícia i de bona gestió dels recursos públics. Aquest consorci permetrà elaborar un pla plurianual d’inversions. I això és clau perquè vol dir passar de la improvisació a la planificació. Vol dir decidir quines infraestructures necessita realment el país amb una visió a llarg i mig termini.”
“Des de Catalunya s’han fet passos per intentar corregir aquesta situació. S’han impulsat acords, s’ha reforçat la coordinació, s’ha posat el coneixement tècnic de la Generalitat al servei de desbloquejar projectes i podem demostrar que funciona. Ho hem vist amb actuacions al port o amb millores a la Nacional 260, quan hi ha una coordinació real, quan el territori té veu, quan s’aprofita el coneixement de proximitat, les coses avancen. Però no ens enganyem, això no pot dependre de la voluntat puntual del ministeri de torn o de negociacions constants que no deixen avançar amb rapidesa. Cal una solució estructural. I és aquí on aquesta proposició de llei perd tot el sentit. El Consorci d’Inversions és una eina de país. No és un caprici. És una eina necessària per corregir una disfunció estructural.”
“El problema no és que l’Estat hagi invertit poc. El problema és que s’ha decidit des de lluny, sense conèixer el territori, sense incorporar el coneixement de qui hi viu i qui hi treballa. I això afecta tots els territoris que vostès anomenen perifèrics, però molt especialment a les nacions diferents de l’espanyola. Un Estat que no s’ha coordinat amb la Generalitat i ens ha portat a una centralització en la planificació i una ineficiència en l’execució, perquè quan es planifica des de despatxos allunyats de la realitat, el que passa és que les prioritats no coincideixen amb les necessitats. I quan a més a més no s’executa el que s’ha pressupostat, el resultat és doblement greu. Ni recursos ni capacitat de decidir. Davant d’això ens podríem resignar, però nosaltres no. No ens volem resignar.”
“Com deia, quan no es connecta bé Catalunya amb el País Valencià no és només una línia en el mapa, és una barrera al desenvolupament econòmic, a la cooperació entre territoris, a la cohesió dels Països Catalans. Quan ports i aeroports no estan ben connectats, el que estem fent és limitar la competitivitat de les nostres empreses. I pel que fa a carreteres, ens passa el mateix quan no s’executa l’eix del Pirineu, l’AP-7, l’A-2 el que estem fent és posar en risc la seguretat i condemnar territoris sencers a quedar enrere i en projectes vitals com les dessaladores són un exemple clar de per què necessitem decidir des del territori. Infraestructures estratègiques per garantir l’aigua i adaptar-nos al canvi climàtic. I això no són anècdotes. Això és el resultat d’un model fallit i cal dir-ho amb claredat.”
“(Rumores). Cuando la Sagrera acumula años de retraso, lo que tenemos es el símbolo del fracaso de la planificación centralizada. Cuando no se conecta… (Rumores).”
“No es una cuestión coyuntural ni un problema puntual, como tampoco es responsabilidad de un solo Gobierno. Hablamos de décadas de desinversión sostenida con Gobiernos del PP y del PSOE; décadas en las que se ha prometido mucho y se ha ejecutado poco, demasiado poco. El resultado lo sufrimos hoy: una red de infraestructuras que no está dimensionada a la realidad de lo que es Cataluña. Somos un país de 8 millones de personas, dinámico, industrial y exportador, con un área metropolitana potente, pero también un territorio diverso que necesita cohesión. El colapso de cercanías es un buen ejemplo de la escasa ejecución que tenemos en Cataluña. Ahora mismo tenemos áreas metropolitanas gentrificadas y poblaciones rurales vacías. Esta falta de inversión, por consiguiente, tiene consecuencias sociales, económicas y territoriales muy concretas.”
“El col·lapse de Rodalies és un bon exemple de l’escassa execució que tenim a Catalunya. Ara mateix tenim àrees metropolitanes -- 6 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de abril de 2026 gentrificades i poblacions rurals buides. Aquesta manca d’inversió, doncs, té conseqüències socials, econòmiques i territorials molt concretes. Quan la Sagrera acumula anys i anys de retard, el que tenim és el símbol del fracàs de la planificació centralitzada. Quan no es connecta bé Catalunya amb el País Valencià... Gracias, presidente. Buenas tardes, diputadas y diputados. Hoy traemos a debate una proposición de ley que nace de una realidad que nadie puede negar, una realidad que la ciudadanía sufre cada día: la desinversión estructural del Estado en Cataluña. Lo hemos visto infinidad de veces. Cada semana hablamos de colapsos.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui portem a debat una proposició de llei que neix d’una realitat que ningú pot negar. Una realitat que la ciutadania pateix cada dia: la desinversió estructural de l’Estat a Catalunya. Ho hem vist infinitat de vegades. Cada setmana parlem de col·lapses. No és una qüestió conjuntural ni un problema puntual, com tampoc és responsabilitat d’un sol govern. Parlem de dècades de desinversió sostinguda amb governs del PP i del PSOE. Dècades en què s’ha promès molt i s’ha executat poc. Massa poc. El resultat el patim avui: una xarxa d’infraestructures que no està dimensionada a la realitat del que és Catalunya. Som un país de 8 milions de persones, dinàmic, industrial, exportador, amb una àrea metropolitana potent, però també, un territori divers que necessita cohesió.”
“Queremos presentar enmiendas a esta ley de industria que ayuden a que Cataluña siga liderando la industria. Ministro, queremos tramitar la ley. El sector lo necesita, y no es que lo necesite únicamente, es que también lo pide. ¿Nos ponemos manos a la obra, ministro?, ¿nos ponemos entre todos manos a la obra con esta ley que sabemos que va a dar herramientas a la industria para ser sostenible, para dar estos puestos de trabajo tan necesarios? Gracias. (Aplausos).”
“Seguimos con la Ley de Industria de 1992, que es antigua y poco útil. Por lo tanto, hay que pasar de la retórica a la acción, señor ministro, porque hacerlo quiere decir que la ley de industria recogerá esta innovación y talento que usted ha mencionado, con un entorno de talento para empresas y para trabajadores que ayude a transformar los sectores estratégicos y la creación de nuevos mercados, sobre todo en Cataluña. Ustedes tienen que tramitar una ley, y nosotros presentar enmiendas para reforzar la autonomía industrial, la soberanía productiva, para proteger a las pymes que hoy están excluidas por la democracia. Europa se está moviendo con instrumentos como Net-Zero industrial. Nosotros necesitamos que nuestras industrias se adhieran a estas iniciativas.”
“Ministre, volem tramitar la llei. El sector ho necessita. I no és que només ho necessiti, és que també ho demana. Ens hi posem? Ministre, ens hi posem entre tots i tramitem aquesta llei que sabem que donarà eines a la indústria per ser sostenible, per donar aquests llocs de treball que són tan necessaris? Gràcies. Sí, ministro, tiene razón. Lo que pasa es que tenemos que centrarnos en algo, porque el tiempo se agota y garantizar la soberanía y la descarbonización ya no solo es una opción, sino una obligación. Es preciso que orientemos la obra pública a empresas europeas, a evitar las deslocalizaciones, como la de las plantas de Valls y Montblanc o la papelera internacional DS Smith. Hay que desplegar medidas fiscales que, por una parte, dificulten el cierre y, por otra parte, que incentiven el arraigo industrial en el territorio.”
“Cal passar de la retòrica a l’acció, ministre, perquè fer-ho vol dir que la llei d’Indústria reculli aquesta innovació i talent que ha dit en un entorn atractiu tant per a les empreses com per als treballadors, amb eines que ajudin a liderar la transformació dels sectors estratègics i la creació de nous mercats, especialment -- 25 of 64 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de abril de 2026 a Catalunya. Vostès tenen una llei per tramitar i nosaltres esmenes per reforçar l’autonomia industrial, la sobirania productiva per protegir les pimes, avui excloses per la burocràcia. Europa s’està movent amb instruments com el zero industrial. Nosaltres necessitem poder continuar i que les indústries s’hi adhereixin. Nosaltres volem presentar esmenes a aquesta llei d’indústria que ajudin a que Catalunya continuï liderant la indústria.”