Inés Granollers Cunillera
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Un congrés pensat perquè hi capiguem totes les veus o un congrés pensat només perquè alguns continuïn pensant i decidint qui té dret a ser escoltat. Quin congrés volem? Nosaltres ho tenim molt clar.”
“No busca beneficiar a nadie más que a la ciudadanía; lo que hace es dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir un grupo parlamentario e impedir que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes de la Mesa del Congreso.”
“Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy votamos una reforma del Reglamento que parte de una idea muy sencilla: la pluralidad de la ciudadanía expresada en las urnas se puede traducir también en una representación efectiva dentro de esta Cámara.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d’una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d’aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra.”
“Les incomoda que existan lenguas diferentes, les incomoda que haya naciones que reivindicamos nuestra identidad, les incomoda que haya pueblos que queramos decidir nuestro futuro; en definitiva, les incomoda la libertad cuando no coincide con su manera de entender España.”
“Ja ho vam explicar durant la tramitació d’aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions.”
The complete record
Every one of 1,193 lines we hold for Inés Granollers Cunillera, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 9 of 24.
“Perquè aquestes esmenes que avui han portat vives aquí no són retòrica. Són canvis concrets que ajudaran a transformar la llei i situaran la mobilitat quotidiana al centre de la lluita pel canvi climàtic i al servei del país. La mobilitat ha de ser un dret, sí, però un dret amb consciència de futur, un dret que no ha de deixar ningú enrere. Per tots aquests motius, els demano el vot a favor de les esmenes que avui han deixat vives per la seva votació al Ple. I abans d’acabar, sí que volia enviar també una salutació a la Cristina López, que hem treballat molt i que avui, malauradament, no ens pot acompanyar perquè està ingressada. Cristina, molts ànims. Saludos. Buenas tardes. Buenas tardes a las entidades que nos acompañan. Hoy, antes de empezar, permítanme hacer una previa para ponerlos en situación.”
“Són fruit d’un treball constant de diàleg i de la convicció que hi ha una altra manera de moure’s possible. Hem demostrat que, des d’Esquerra Republicana, es pot negociar, transformar i millorar el que arriba a aquesta cambra, sempre amb un objectiu clar: posar la mobilitat al servei de les persones, del territori i del planeta. I aquesta és una llei que no volia el govern de l’Estat. És una llei millor perquè ara recull el nostre compromís amb la descarbonització, amb la justícia social i amb la sobirania energètica. És una llei que pensa en Catalunya i en el futur del país. Tot i aquestes conquestes, encara queden moltes esmenes per incorporar esmenes útils per avançar cap a una mobilitat més sostenible, més equilibrada i més adaptada a les necessitats reals de la gent.”
“I és molt important també fer menció a les millores que, juntament amb altres forces d’esquerres i sobiranistes com Bildu, BNG o Compromís, hem aconseguit. El compromís del Govern de revisar les etiquetes de la DGT, incorporant les emissions de CO2 i corregint les mancances d’un sistema obsolet. L’impuls dels plans de mobilitat sostenible al treball. Ara les grans empreses i administracions hauran d’elaborar plans que fomentin el transport col·lectiu, la mobilitat activa, la mobilitat elèctrica, el teletreball i la formació en seguretat viària. I, finalment, un compromís pioner per reduir els vols domèstics innecessaris. Allà on hi ha una alternativa ferroviària de menys de dues hores i mitja, caldrà apostar pel tren. Totes aquestes són fites d’esquerra i també són fites republicanes.”
“-- 100 of 143 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2025 Això és Esquerra Republicana: política útil que arriba als territoris sovint oblidats per l’Estat. I en quart lloc, hem ampliat l’abast d’Esquerra amb aquesta llei per fer que abordi l’àmbit marítim i portuari d’aquesta manera: Transformem els ports en espais actius de la transició energètica. Ara, les autoritats portuàries i operadors autoritzats podran subministrar electricitat als vaixells atracats, reduir emissions i millorar la qualitat de l’aire. Promovem que les zones portuàries esdevinguin àmbits d’autoconsum, compartint també energia renovable i garantim que els nodes logístics, i sobretot els portuaris, siguin prioritaris en la xarxa elèctrica estatal, garantint una infraestructura alineada amb la descarbonització europea i les necessitats del teixit productiu.”
“Fins ara un mateix tren pagava més o menys segons la línia per on circulava. Hem acabat amb aquesta discriminació i hem aconseguit bonificacions als cànons ferroviaris per impulsar el canvi modal de la carretera al tren. Aquesta mesura beneficiarà especialment corredors com el de Figueres-Perpinyà i consolidarà el territori com a espina dorsal del transport sostenible a casa nostra. En tercer lloc, també ens enorgulleix dir que hem aconseguit millores directes per a la ciutadania, com doblar les freqüències de Lleida a Cervera, una reivindicació històrica del territori, que permet oferir un servei més digne, més útil i més competitiu, perquè la gent que viu, treballa i estudia a les comarques de Ponent pugui accedir a la vida amb la mateixa igualtat de condicions.”
“Hem garantit que aquesta llei sigui més verda, més justa i més útil per a la ciutadania. I ho hem fet amb la mirada posada en la gent, en el territori i en el futur. Perquè, senyories, la mobilitat no és qüestió de carreteres o vehicles, és una qüestió de justícia social, de transició ecològica i de cohesió territorial. I amb aquesta convicció, hem aconseguit avenços concrets i tangibles. I des d’Esquerra vam posar condicions. En primer lloc, salvaguardar les competències de la Generalitat en matèria de mobilitat i transport, perquè Catalunya i totes les altres comunitats autònomes han de poder seguir decidint el seu propi model. Aquesta era una línia vermella per nosaltres, ho sabíem i l’hem mantinguda. En segon lloc, hem fet un pas històric en el transport ferroviari de mercaderies.”
“Doncs, senyories, aquest patiment, aquest patiment que avui tenen vostès, aquest patiment el tenen cada dia milers de catalans i catalanes que esperen en una andana per saber si el seu tren arribarà o no. Per tant, quan parlem de mobilitat sostenible pensem en el patiment de les persones. I vaig a la qüestió. Avui podem dir amb orgull que, si en sortim d’aprovar, aquesta nova llei de mobilitat sostenible, serà una millor llei gràcies a la feina incansable de les quinze entitats que ens acompanyen. També dels tècnics que hem fet possible que poguéssim redactar aquestes esmenes. Tècnics que estaven a Esquerra Republicana la legislatura passada, com la Marta Moreno o el Ricard Farín, i els tècnics que tenim aquesta legislatura, com la Clàudia Gonzàlez o el Miquel Salvans. Gràcies a ells aquesta llei serà molt millor del que estava redactada.”
“Salutacions. Bona tarda. Bona tarda a les entitats que ens acompanyen. I avui, abans de començar, permetin fer una prèvia per posar-los en situació. Els faré un símil, perquè així poden entendre millor el que pateix la ciutadania de Catalunya cada dia. Aquesta llei va néixer malament. Era una llei incomplerta, com les línies ferroviàries que tenim al nostre país. En la legislatura passada es van presentar prop de 900 esmenes i vostès les van ignorar, igual com el PP ignorava les inversions a les línies ferroviàries. Arriba tard, molt tard, tan tard que gairebé no arriba. I avui estem tots amb un tren, aturats des de fa mesos, després d’haver-nos mogut uns cent metres fa quinze dies. I estem aquí, però arribarem? Aprovarem avui aquesta llei?”
“Quizás la DGT, con Pere Navarro al frente, no quiere dejar algo que sabe que es totalmente insuficiente, que lo están gestionando mal. Pero con esta obsesión por la centralidad española quieren continuar haciendo como que no pasa nada. ¿Y sabe quién está pagando esta falta de ganas de poner soluciones? Pues lo están pagando los jóvenes de nuestro país. Mire, le diré los que están esperando: en Lérida, casi 6000 personas; Gerona, casi 9000; Tarragona, 7000 o más personas, y en Barcelona, casi 50 000 personas. Díganme ustedes si eso es progresar adecuadamente, a no ser que quiera decir que progresa… (Aplausos).”
“Hay más plazas, ministro, puede ser, pero que estén cubiertas, ya le aseguro yo que no. Sabe perfectamente que las medidas que anuncia son insuficientes. Que progresa adecuadamente. ¿Le parece que esto es una cualificación de Primaria? Ustedes lo están haciendo fatal. No llegan ni sus medidas ni sus plazas a cubrir las plazas de jubilación, ni las plazas objeto de baja. Por tanto, la DGT no puede o, peor aún, no quiere solucionar este problema. Y tendrán que explicar muy bien a la gente, sobre todo a la ciudadanía de Cataluña, por qué no aceptan esta medida de apoyo que también les ofrece el Servei Català de Trànsit, que además depende de una parte de su partido político, del PSC. ¿Cómo puede ser que no acepten estas medidas de apoyo que les ofrecen? Porque saben perfectamente que eso terminaría con esas listas de espera.”
“Perquè saben perfectament -- 30 of 143 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de octubre de 2025 que això acabaria amb aquestes llistes d’espera. Potser és que la DGT, amb al capdavant el senyor Pere Navarro, no volen deixar una cosa que saben que és totalment insuficient, que ho estan gestionant malament, però per aquesta obsessió amb la centralitat espanyola volen continuar guardant com si no hi hagués un demà? I deixi’m que li digui: Sap qui està pagant aquesta manca de ganes de posar solucions? Doncs ho estan pagant els joves del nostre país. Miri, li diré els que estan esperant: a Lleida, gairebé 5000 persones. Girona, gairebé 9000. Tarragona, 7800 persones i Barcelona, gairebé 58 000 persones. Digui’m vostè si això és progressar adequadament, a no ser que vulgui dir que progressa adequada...”
“Més places, ministre, potser sí, però que estiguin cobertes ja li asseguro jo que no. Les mesures que anuncia sap perfectament que són insuficients. Que progressa adequadament, diu. Què es pensa que això és una qualificació de primària o què? Vostès ho estan fent fatal. No omplen. Les seves mesures, les seves places no omplen les places que es jubilen, ni tan sols les places que s’agafen una baixa. Per tant, la DGT no pot, o el que és pitjor, no volen solucionar aquest problema i haurà d’explicar molt bé a la gent i sobretot a la ciutadania de Catalunya, per què no accepten aquesta mesura de suport que també els ofereix el Servei Català de Trànsit. Un Servei Català de Trànsit que ara mateix depèn d’una part del seu partit polític, que depèn del PSC. Com pot ser que no els comprin? Que no agafin aquestes mesures de suport que els donen?”
“Señor ministro, una vez más le preguntamos por las listas de espera para hacer el examen de conducir. Ya hemos perdido la cuenta de las veces que le hemos planteado este problema y de sus promesas incumplidas. En Cataluña los aspirantes llevan hasta medio año esperando para la prueba práctica y tres meses para la teórica. Tenemos unas ochenta mil personas en lista de espera, para que se haga una idea. Todas esas personas están con la esperanza de poder hacer el examen de conducir, pero, señor ministro, su Gobierno sigue en el inmovilismo. Por eso la pregunta es muy clara: ¿cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña ante este colapso y qué piensa hacer para ponerle fin? Gracias.”
“Gràcies, presidenta. Senyor ministre, un cop més li preguntem per les llistes d’espera per fer l’examen de conduir. Ja hem perdut el compte de les vegades que li hem plantejat aquest problema i també de les seves promeses incomplertes. A Catalunya, els aspirants ja arriben fins a mig any la prova pràctica i tres mesos la prova teòrica. Tenim una llista de gairebé 80 000 persones esperant-se, perquè se’n faci una idea, és tot el Bernabéu ple de gent esperant-se per fer un examen de conduir i fa anys que li oferim solucions, ministre, però el seu govern continua instal·lat en el pur immobilisme. Per això la pregunta és molt clara. Com valora la gestió de la DGT a Catalunya davant d’aquest col·lapse? I què pensa fer per posar-hi fi? Gràcies. Gracias, presidenta.”
“Su éxito tiene que ser la vergüenza de su ministerio. Muchas gracias.”
“Ya veremos mañana si hay coherencia o si lo único que hacen es teatro, como siempre. Aun así, nuestro voto va a ser favorable. Pero que quede claro que el PP no nos va a dar lecciones de defensa del transporte público. Los retrasos del AVE y de cercanías llevan su firma. Y al PSOE le decimos que deje de poner excusas a la realidad. Los servicios ferroviarios son un caos y el ministro Puente ―díganselo― tiene que poner el mismo énfasis en hallar soluciones que el que pone en hacer pitadas incendiarias. Hay que hacer las cosas de otra manera, desde el compromiso con el servicio público y por el interés general. Aprendan de la sociedad civil organizada, que han tenido que hacer una app de transporte, que ya tiene 50 000 usuarios, o la app presentada ayer, todas gestionadas y diseñadas por entidades como Dignidad en las Vías.”
“Se habla de falta de diligencia en forma de retrasos, y ustedes tienen la cara de venir a decir que son los salvadores. Pero no se trata solo de compensaciones individuales, lo que se necesita ―lo ha dicho también mi compañera― es un servicio ferroviario público, fuerte y moderno, pensado en plan de cohesión territorial y de justicia social. Hacen falta inversiones sostenidas, planificación y valor político para que haya una alternativa real al coche en el tren, con inversiones, y para garantizar derechos. Y mañana tendremos una prueba de fuego, la ley de movilidad sostenible. ¿Qué va a hacer el Grupo Popular mañana? ¿Van a mantener este discurso de defensa de los usuarios o, como siempre, van a votar en contra de una movilidad sostenible, equilibrada y pensada para todo el mundo? ¿Qué van a hacer?”
“Pero, entonces, se dedicaban a otra cosa, a gastar miles de millones en aeropuertos sin aviones, por ejemplo, en terminales vacías y en macroinfraestructuras inútiles para la ciudadanía ―no para ustedes―, auténticos monumentos a la mala gestión, y mientras tiraban el dinero en obras faraónicas abandonaban lo que de verdad hacía falta, que era mantener, modernizar y ampliar la red ferroviaria. -- 74 of 86 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 7 de octubre de 2025 Ustedes, en su exposición de motivos, ponen una frase que dice «el Estado gana, los ciudadanos pierden». Cuando ustedes están en el Gobierno, eso se traduce en que el palco del Bernabéu gana, la ciudadanía paga. Eso se podría traducir perfectamente así, porque el papel solo defiende a una minoría, como siempre, y deja de lado a la mayoría, como siempre.”
“Sobre todo, no vamos a dejar pasar en este debate la hipocresía del Partido Popular. El mismo partido que hoy se erige en defensor de los usuarios es el que cuando gobernaba recortó inversiones, dejó que se pudriera la red ferroviaria y despreció rodalies y los servicios regionales. No son accidentes, es el resultado de su gestión directa. Y ahora es curioso que no gobiernen y descubran, de repente, que existen usuarios y usuarias. Valdría más la pena que se hubieran preocupado cuando tenían la responsabilidad de gobernar y disponían de los presupuestos para hacerlo.”
“Des d’Esquerra, des del compromís amb el servei públic i amb l’interès general, aprenguin de la societat civil organitzada, que han hagut de fer una app, com Transporta’m, que ja compta amb 50 000 usuaris, o l’app presentada ahir de Puntual, totes dues gestionades i dissenyades per entitats com Dignitat a les vies. El seu èxit ha de ser la vergonya del seu ministeri. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas noches, diputados y diputadas. Hoy deberíamos tener un debate muy sencillo. Se trata de recuperar las indemnizaciones cuando el AVE llega tarde. Nosotros, evidentemente, vamos a votar a favor, porque es de justicia de que los usuarios y las usuarias reciban una compensación por un billete caro o un servicio que no cumple. Pero no nos engañemos, eso no lo va a arreglar todo.”
“Mantindrà aquest discurs de defensa dels usuaris o, com sempre, votarà en contra d’una mobilitat sostenible i equilibrada pensada per a tothom? Què farà? Demà veurem si hi ha coherència o si només fan teatre com sempre. Per a tot això, tot i això, avui el nostre vot serà favorable. Però que quedi clar, el PP no ens donarà lliçons de defensa del transport públic. Els retards de l’AVE i les rodalies porten la seva signatura. I al PSOE li diem: Deixin de posar excuses a la realitat. Els serveis ferroviaris són un caos i al ministre Puente, al ministre Puente, diguin-li que posi el mateix èmfasi en trobar la solució que el que posa a fer piulades incendiàries. Les solucions han de tenir una altra manera de fer política.”
“Quan vostès estan a govern, això es tradueix: «El palco del Bernabéu gana, la ciudadanía paga». Això es podria traduir perfectament així, perquè el PP només defensa una minoria, com sempre, i gira l’esquena a la majoria. Avui els ciutadans paguen la seva negligència en forma de retards i vostès tenen la barra de venir aquí a presentar-se com els seus salvadors. Però no es tracta només de compensacions individuals. El que es necessita —ho ha dit també la meua companya— és un servei ferroviari públic, fort i modern, pensat en clau de cohesió territorial i de justícia social. Necessitem inversió sostinguda, planificació i valentia política per fer del tren l’alternativa real al cotxe i a l’avió per reduir emissions i per garantir drets. I demà mateix tindrem una prova de foc, la llei de mobilitat sostenible. Què farà el Partit Popular demà?”
“Els retards no són un accident, són el resultat directe de la seva gestió i és curiós veure com, ara que no governen, de sobte descobreixen que existeixen usuaris i usuàries. Valdria més que se n’haguessin preocupat quan tenien la responsabilitat de governar i disposaven dels pressupostos per fer-ho. Però llavors es dedicaven a una altra cosa, a gastar milers de milions en aeroports sense avions, per exemple, en terminals buides i en macroinfraestructures inútils per a la ciutadania, no per vostès, autèntics monuments a la mala gestió. I mentre tiraven els diners en obres faraòniques, abandonaven el que de veritat feia falta: mantenir, modernitzar i ampliar la xarxa ferroviària. Vostès, en el seu exposició de motius, posen una frase que hi posa: «El Estado gana, los ciudadanos pierden».”
“Gràcies, presidenta. Bona nit, diputats i diputades. El debat d’avui podria semblar un debat molt senzill. Es tracta de recuperar les indemnitzacions quan l’AVE arriba tard. Nosaltres, evidentment, hi votarem a favor, perquè és de justícia que els usuaris i les usuàries rebin una compensació quan paguen un bitllet car per un servei que no compleix el que promet. Però no ens enganyem, això no ho arreglarà tot. I sobretot, no deixarem passar amb aquest debat la hipocresia del Partit Popular. El mateix partit que avui es vesteix de defensor dels usuaris és el que, quan governava, va retallar inversions, va deixar podrir la xarxa ferroviària i va menystenir Rodalies i els serveis regionals.”
“En definitiva, que un estudiante de Lleida pueda coger un tren mañana a Barcelona a un precio razonable, que una trabajadora desde Girona pueda volver a su casa sin pagar medio jornal y que alguien de Tortosa pueda coger más de un tren al día para ir a Barcelona. Si le parece que insistimos demasiado, que nos hacemos pesados, pues seguramente sea así; seguramente sea así, porque el transporte, el transporte público, ha de ser un derecho y no un privilegio. Esta Cámara, este Gobierno, creo que tiene la responsabilidad de hacerlo posible. Y, en este caso, ahí nos encontrarán a su lado. Gracias. (Aplausos).”
“Porque las cifras son claras, ya se lo he dicho: pasaríamos de 10 000 a 40 000 ―esto es, multiplicar por tres o por cuatro la cifra actual― y con unas tarifas fijas previsibles, no sometidas a este mercado comercial. Eso creemos que es de sentido común, y hay margen para hacerlo, porque Comisiones Obreras propone aprovechar trenes que ya existen, asignar una parte mínima del parque móvil de Renfe a estos servicios y desplegarlos sin tener que hacer grandes obras. Ya se lo he dicho, es cuestión de voluntad política. Creo que nos podemos entender y llegar a un buen planteamiento con esto. Señor ministro, usted dice que quiere recuperar la confianza de los usuarios, pero la confianza no se recupera con ruedas de prensa ni con promesas a cinco años vista, necesita soluciones inmediatas.”
“Le vuelvo a hablar, una vez más, de estos Avant, porque, de todos los servicios que hablamos antes, solo veintiún trenes son realmente Avant puros. El resto, ya se lo he comentado, son clases sinergiales. No me voy a extender. -- 101 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2025 Por eso, le he dicho que, ante este panorama, Comisiones Obreras propone la creación de esta red catalana, una red propia con las infraestructuras que ya tenemos. Por tanto, sería fácil conectar Lleida, Camp de Tarragona, Barcelona, Tarragona y Figueres, y el corredor Mediterráneo hasta Tortosa. Sería una red con más frecuencias, con precios estables y asequibles, con capacidad de dar servicio al 70 % de la población de Cataluña.”
“Y es que llevamos décadas y décadas de caos en Cataluña: por eso estamos tan cansados, por eso hay esta desesperación, porque ya no podemos más. Me disculpará porque me ha costado mucho seguir sus respuestas, porque tenía un ruido de fondo, de conversaciones y, francamente, no podía escuchar bien lo que decía. Pero me ha parecido que estábamos de acuerdo con la recuperación de los Avlo y con el tema de la liberalización. Déjenme decir que sí, la liberalización puede ser buena para la ciudadanía que vive en grandes ciudades, pero no lo es para los territorios en los que sufrimos despoblación. Por eso creemos que es tan importante la obligación de servicio público en esos territorios en donde tenemos más problemas de transporte, para poder hacer una red que permita facilitar la llegada a las grandes ciudades.”
“Señor Marí, no soy socia del ministro, sino de la ciudadanía de Cataluña. Además, hoy comparece el ministro precisamente a petición del Partido Popular, que me parece muy bien, pero fueron ustedes quienes hicieron la petición. Han de entender que es normal que tengamos un poco más de respeto al ministro Puente que a otros ministros del Partido Popular, porque es el primero y el único ministro que ha reconocido que la inversión en Cataluña no ha sido suficiente durante décadas y décadas. Muy al contrario de lo que bramaban algunos ministros del Partido Popular, que además lo único que hacían era chulear de lo que habían hecho; y lo que habían hecho era destrozar cualquier sistema en Cataluña. Pongamos las cosas en su sitio. Sí, ministro, en 2016 había caos en rodalies, y también en el año 1996.”
“Perquè, senyor ministre, vostè diu que vol recuperar la confiança dels usuaris, però la confiança no es recupera amb rodes de premsa ni amb promeses a cinc anys vista. Es necessita solucions immediates. En definitiva, que un estudiant de Lleida pugui agafar un tren demà a Barcelona a un preu raonable, que una treballadora de Girona pugui tornar a casa seva sense pagar mig jornal i que algú de Tortosa, que pugui agafar més d’un tren al dia per anar a Barcelona. I si li sembla que insistim massa, que ens fem pesats, segurament que sí, segurament que sí, perquè el transport, el transport públic, ha de ser un dret i no un privilegi. Aquesta cambra i aquest govern crec que té la responsabilitat de fer-ho possible i, en aquest cas, ens trobaran al seu costat. Gràcies. Gracias, presidente. Intentaré ir muy rápido.”
“Ha de connectar Lleida, Camp de Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres, i també el corredor del mediterrani fins a Tortosa. Fora una xarxa amb més freqüències, preus estables i assequibles, amb capacitat de donar un servei al 70 % de la població a Catalunya. Perquè les xifres són clares, li he dit: passaríem de 10 000 a 40 000, multiplicar per 3 o 4 la xifra actual i amb unes tarifes fixes i previsibles, no sotmeses a aquest mercat comercial. I això creiem que és de sentit comú. Hi ha marge per fer-ho, perquè Comissions Obreres proposa aprofitar trens ja existents, assignar una part mínima del parc mòbil de Renfe a aquests serveis i desplegar-lo sense haver de fer grans obres. Ja li he dit, és una qüestió de voluntat política. Crec que ens podem entendre i arribar a un bon plantejament en això.”
“I deixi’m dir que sí, que la liberalització potser és bona per la ciutadania que viu en grans ciutats, però no ho és pels territoris on patim despoblament i, per això, creiem que és tan important l’obligació de servei públic en aquells territoris on tenim més problemes de transport, per poder fer una xarxa que ens sigui fàcil arribar a les grans ciutats. I li torno a parlar una altra vegada d’aquests Avants, perquè de tots els serveis que hem parlat abans, només 21 trens són realment Avants purs. La resta, ja li ho he comentat, són places sinergiades i no m’estendré. I per això li he comentat que, davant d’aquest panorama, Comissions Obreres proposa la creació d’aquesta xarxa catalana. És una xarxa pròpia amb les infraestructures que ja tenim. Per tant, fora fàcil de fer-les.”
“I sí, ministre, el 2016 hi havia caos a rodalies, com també hi era l’any 1996. Portem dècades i dècades de caos a Catalunya i, per això, estem tan cansats. Per això hi ha aquesta desesperació, perquè ja no es pot més. I em disculparà perquè m’ha costat molt de seguir les seves respostes, perquè precisament tenia un soroll de fons de que es parlava i no he pogut escoltar ben bé el que em deia, però m’ha semblat que estàvem d’acord amb la recuperació dels Avlos i amb el tema de la liberalització.”
“Gràcies, president. Intentaré anar molt ràpid. Senyor Marí, jo no soc sòcia del ministre. Soc sòcia de la ciutadania de Catalunya i, a més a més, o sigui que avui comparegui el ministre era a petició del Partit Popular, que em sembla molt bé, però van demanar la petició vostès. Han d’entendre que és normal que li tinguem una mica més de respecte al ministre Puente que a d’altres ministres del Partit Popular, perquè és el primer i únic ministre que ha reconegut que la inversió a Catalunya no ha sigut suficient durant dècades i dècades. Molt al contrari del -- 100 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2025 que bramaven alguns ministres del Partit Popular, que, a més a més, l’únic que feien era «xulejar» del que havien fet era destrossar qualsevol sistema a Catalunya. Per tant, posem totes les coses al seu lloc.”
“¿Y se planteará aceptar estas propuestas que le hace Comisiones Obreras para ampliar estos asientos de AVE y desplegar una red de alta velocidad en Cataluña que preste servicio a la gente y no al mercado? Gracias. (Aplausos).”
“Le recomiendo que se lo mire, porque es una red con más frecuencias, con precios estables y asequibles y con capacidad de dar un servicio al 70 % de la población de Cataluña. Se podría pasar de diez mil plazas diarias a prácticamente cuarenta mil, multiplicar por tres o por cuatro la oferta actual sin tener que hacer gran inversión. Señor ministro, eso es una cuestión de voluntad política. Le haré tres preguntas muy cortas para terminar. ¿Está dispuesto a declarar la obligación de servicio público a los Avant y a algunos AVE, como Lleida-Barcelona o Girona-Barcelona, para que la gente de estos territorios podamos viajar a un precio asequible? ¿Recuperaremos los Avlo como opción asequible para la clase trabajadora?”
“Seguro que lo ha tenido en sus manos; si no, le recomiendo que lo vea. En los Avant Lleida-Barcelona, Tarragona- Barcelona, Tortosa-Barcelona hay plazas que están sinergiadas a AVE o a Alvia, con pocas plazas en precio Avant en un tren comercial, una cuota mínima que sabe usted que no cubre la demanda real. Entonces, ¿qué pasa? Que tenemos la línea Girona-Barcelona, que es la media distancia con más viajes de todo el Estado, seguida por Lleida-Barcelona, y los usuarios tienen que conformarse con precios comerciales variables porque no tenemos oferta suficiente sobre el Avant. Y en Tortosa la situación es un insulto directamente, porque solo hay un Avant al día, y eso, señor ministro, no es un servicio público, eso es un decorado. Ante tal panorama, Comisiones Obreras propone la creación de esa red catalana.”
“Señor ministro, ya no le voy a hablar solo de los Avlo; le hablaré también de los Avant, que son trenes de alta velocidad de media distancia que están catalogados como servicios públicos obligatorios. Eso quiere decir que no funcionan solo con una lógica de mercado, sino que el Estado subvenciona para que sean asequibles y cubran necesidades de movilidad cotidiana. Porque el objetivo debe ser este: garantizar la cohesión territorial, porque todo el mundo debe tener derecho a poder acceder a los mismos sitios. Hay quienes no tenemos derecho a encontrar una vivienda en las ciudades donde nos abocan a estudiar o trabajar y tendremos que poder trasladarnos ahí. Tenemos un informe de Comisiones Obreras que se presentó en Cataluña ―la semana que viene vuelve a presentarse en Barcelona―, el informe CATAV 2025.”
“Si quiere hacer todo eso, ¿no le parece que primero tendría que garantizar un transporte para que la gente de Lleida, Tarragona o Girona llegase a Barcelona a un buen precio y después ya que se ponga la alta velocidad donde se quiera? Porque la gente tiene que pensar en el tren como primera alternativa y no en el avión como primera alternativa para desplazarnos. Tenemos una ley pendiente de aprobar. Se quiere aprobar este mes de septiembre. Movilidad sostenible, sí. ¿Y cómo ha de ser esta movilidad sostenible? ¿Solo si tienes el bolsillo lleno vas a tener derecho a una movilidad sostenible, porque si no tendrás que ir en un tren que no sabes nunca cuándo va a llegar o en un autobús que no sabes si pasó o no pasó, porque tampoco hay panel informativo alguno?”
“Y sí, ministro, sé que me contestó hace una semana, precisamente, que la alta velocidad no tiene la obligación de servicio público y que sus criterios son comerciales. Bueno, muy bien. ¿Le parece que es equidad territorial eso? Lleida y Girona solo tienen Renfe y si nos quitan los Avlo en Renfe, estos territorios nos quedamos sin los trenes que pueden viajar en low cost. Claro, la sospecha en inevitable. Esta decisión no responde a ningún criterio de servicio público, sino a criterios comerciales. Fuera los Avlo y fuera la -- 75 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2025 gente entonces con menos poder adquisitivo. El transporte público no se puede convertir en un lujo; exactamente, tendría que ser todo lo contrario.”
“También para hacer que sea posible, para arreglar estas incidencias que tanto hemos reclamado, pero al mismo tiempo, y ahora hablaremos de transportes territoriales, ustedes deciden suprimir los Avlo a partir del 8 de septiembre. Y dicen que lo quieren mejorar, nos dicen que es para mejorar el confort, pero nos decía la semana pasada que el motivo era un defecto de los trenes Avril, que había que retirarlos. Entonces, ¿sabe qué pasa? ¿Qué ve el ciudadano en realidad? Pues que un billete Madrid-Barcelona con Avlo costaba 37 euros y ahora va a costar 61. Que un trayecto Lleida-Barcelona que valía 19 euros ahora va a costar 44. Y que la capacidad baja de 581 plazas a cuatrocientas y pico. Menos trenes, más caros y para menos gente. Eso, ministro, no es una mejora, la gente lo ve como una tomadura de pelo.”
“Porque, por si no fuese suficiente con todo eso, plataformas como «Dignidad en las vías» o la de usuarios del Avant en Cataluña, entre otras, son plataformas que denuncian que hay demasiadas actuaciones y decisiones tomadas sin transparencia ni planificación, que dejan a la gente en la indefensión más absoluta. Por eso estas plataformas se autoorganizan y crean aplicaciones para poder informar a la ciudadanía de lo que se espera que haga el Gobierno, y lo tiene que hacer la ciudadanía. Ministro, no se puede jugar con la dignidad y el tiempo de la gente como si fuesen meras piezas de un tablero técnico o de ajedrez. El transporte ferroviario. Sí, ¿qué pasa?”
“Nos habla de carreteras, nos habla del transporte también por autobús, pero, señor ministro, no nos sume y no nos junte en Cataluña todas las obras al mismo tiempo porque ya vamos servidos, tenemos un buen cuello de botella, y lo sabemos. Solo nos faltaba que ahora que va a convertir el corredor sur en un cuello de botella y que condenará a miles de viajeros posiblemente a que tengan que coger su coche o líneas de autobús nos venga con cambios, porque todo eso nos perjudicaría muchísimo, porque las obras están ahí. Están. Y, bueno, a lo mejor quieren hacer algún cambio, pero la buena gestión de las alternativas y, sobre todo, de la información no está, y eso lo sabe usted, lo sabe perfectamente.”
“Con la depresión, la media normal es poco más de 5, pero quienes cogen rodalies ya están por encima del 8. Por tanto, señor ministro, aún no hemos hablado suficientemente de rodalies, todavía no. Lo que tenemos que hacer es hablar y encontrar estas soluciones porque el cuerpo lo paga también, en dolor de cabeza, en tensión muscular, en problemas digestivos... Mientras la población en general marca un 4, los usuarios de rodalies están por encima y esto significa que cada retraso, cada cancelación, cada falta de información, no solo es una molestia, es un ataque directo a la salud mental, física, de esta gente.”
“La acumulación de retrasos, cancelaciones, falta de información e incertidumbre no es solo un problema de infraestructuras; es un ataque directo a la salud de la ciudadanía, una ciudadanía que sufre ansiedad, depresión, tensión muscular, dolor de cabeza y problemas digestivos, porque rodalies, y el transporte por autobús también, se ha convertido en un generador de enfermedad. Los datos son claros, demoledores. En una muestra de 695 personas, el 88 % de los usuarios declara sufrir ansiedad, depresión o malestar físico relacionado con el tren. Ocho de cada diez han tenido retrasos en más de la mitad de los últimos cinco trayectos. En una escala de 0 a 20, la población general tiene la ansiedad en torno a un 3 o un 4; los usuarios de rodalies en Cataluña la triplican y llegan al 9.”
“Es la trabajadora de Tarragona que va a un hospital; es el estudiante que vive en Lleida o en Girona y tiene que desplazarse a Barcelona; es el camarero que vive en Figueras y tiene que hacer un trayecto todos los días para ir a trabajar. Hace mucho tiempo que decimos que el transporte ferroviario afecta a la salud de las personas, ministro, pero ahora ya no solo lo decimos nosotros; lo dice también la ciencia. Empecé a hacerle un apunte la semana pasada: un estudio pionero impulsado por el Departamento de Psicología de la Universidad Rovira i Virgili, coordinado por el profesor Sergi Martín Arbós y con la colaboración de la plataforma «Dignidad en las vías», ha puesto luz en la oscuridad, como diría un leridano insigne.”
“En cambio, cuando ustedes estaban en el Gobierno, lástima que no les gustase tanto la fruta, -- 74 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2025 porque posiblemente tendríamos mejores trenes y mejores carreteras, estaríamos mucho mejor comunicados y todo funcionaría mejor. Porque el caos que tenemos hoy, en buena parte, es responsabilidad suya. Por tanto, señor ministro, déjeme decirle que es verdad: la ciudadanía no quiere tertulias, quiere soluciones, porque están cansados. Porque cuando hablamos de trenes o de carreteras o de transporte público o de concesiones a los autocares, no hablamos de ingeniería; hablamos del transporte de la clase trabajadora. Porque quien sale ahora de casa a las seis de la mañana sin saber si va a llegar a tiempo al trabajo no es quien tiene chófer o puede hacer teletrabajo.”
“I es plantejarà acceptar aquestes propostes que li fa Comissions Obreres per ampliar aquests seients d’AVE i desplegar una xarxa d’alta velocitat a Catalunya que serveixi a la gent i no al mercat? Gràcies. Gracias, presidenta. Saludos, buenas tardes, diputados, diputadas. Ministro, cierto, hace solo una semana que teníamos un debate en comisión y hoy volvemos a tener aquí el debate para hablar de infraestructuras, una petición hecha por las señorías del PP, unas señorías a quienes les gusta mucho la fruta, pero dejen que les diga una cosa. ¿Saben cuál es la tierra que produce la mejor fruta? Pues, miren, Cataluña, y concretamente Lleida, que produce una de las mejores frutas del mercado.”
“I li recomano que se la miri, perquè és una xarxa amb més freqüències, amb preus estables i assequibles i amb capacitat de donar un servei al 70 % de la població de Catalunya. Es podria passar de 10 000 places diàries a gairebé 40 000. Multiplicar per tres o per quatre l’oferta actual sense haver de fer gran inversió. Senyor ministre, això és una qüestió de voluntat política. Li faré tres preguntes molt curtes ja per acabar. Està disposat a declarar l’obligació de servei públic als Avants i a alguns AVEs com el de Lleida-Barcelona o el de Girona-Barcelona, perquè la gent d’aquests territoris puguem viatjar a un preu assequible? Recuperarem els Avlos com a opció assequible a la classe treballadora?”
“Les places que tenim dels Avants a Lleida-Barcelona, Tarragona-Barcelona o Tortosa-Barcelona, hi ha places que estan sinergiades dins d’AVEs o Alvias, amb poques places a un preu Avant dins d’un tren comercial, una quota mínima que vostè sap que no cobreix la demanda real. Què passa? Que tenim la línia Girona-Barcelona, que és la mitja distància amb més viatgers de tot l’Estat, seguida després per Lleida-Barcelona, i els usuaris s’han de conformar amb preus comercials, variables perquè no tenim prou oferta sobre l’Avant. I a Tortosa la situació és directament un insult, perquè només hi ha un Avant al dia. Això, senyor ministre, no és un servei públic, això és un decorat. I davant d’aquest panorama, Comissions Obreres proposa la creació d’aquesta xarxa catalana.”