Inés Granollers Cunillera
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Un congrés pensat perquè hi capiguem totes les veus o un congrés pensat només perquè alguns continuïn pensant i decidint qui té dret a ser escoltat. Quin congrés volem? Nosaltres ho tenim molt clar.”
“No busca beneficiar a nadie más que a la ciudadanía; lo que hace es dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir un grupo parlamentario e impedir que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes de la Mesa del Congreso.”
“Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy votamos una reforma del Reglamento que parte de una idea muy sencilla: la pluralidad de la ciudadanía expresada en las urnas se puede traducir también en una representación efectiva dentro de esta Cámara.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d’una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d’aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra.”
“Les incomoda que existan lenguas diferentes, les incomoda que haya naciones que reivindicamos nuestra identidad, les incomoda que haya pueblos que queramos decidir nuestro futuro; en definitiva, les incomoda la libertad cuando no coincide con su manera de entender España.”
“Ja ho vam explicar durant la tramitació d’aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions.”
The complete record
Every one of 1,193 lines we hold for Inés Granollers Cunillera, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 10 of 24.
“També li parlaré dels d’Avants, que són trens d’alta velocitat de mitjana distància i que estan catalogats com a «serveis públics obligatoris». I això vol dir que no funcionen només amb una lògica de mercat, sinó que l’Estat subvenciona perquè siguin assequibles i cobreixin necessitats de mobilitat quotidiana. Perquè l’objectiu ha de ser aquest: garantir la cohesió territorial, perquè tothom ha de tenir dret a poder accedir als mateixos llocs. Perquè ja que no tenim el dret a trobar un habitatge a les ciutats on ens aboquen per haver de treballar o estudiar, bé ens hi han de poder, doncs, transportar. Tenim un informe de Comissions Obreres. S’ha presentat a Catalunya, la setmana que ve es torna a presentar a Barcelona. És l’informe CATAV 2025. Segur que l’ha tingut a les seves mans, sinó li recomano que el tingui.”
“Si vol fer tot això, no li sembla que primer hauria de garantir un transport perquè la gent de Lleida, Tarragona i Girona arribessin a Barcelona a un bon preu i després aquí els posi amb alta velocitat allà on vulgui? Perquè la gent ha de pensar amb el tren com a primera alternativa i no amb l’avió com a primera alternativa per desplaçar-nos. Tenim una llei pendent d’aprovar. Es vol aprovar aquest mes de setembre. Mobilitat sostenible, sí. Com ha de ser aquesta mobilitat sostenible? Només si tens la butxaca plena tindràs dret a una mobilitat sostenible? Sinó hauràs d’anar amb un tren que no saps mai quan arribarà, amb un autobús que no saps mai si ha passat o no ha passat perquè tampoc hi ha cap panell informatiu. Per tant, senyor ministre, i ara ja no li parlaré només dels Avlos.”
“I sí, ministre, sé que em va contestar fa just una setmana que l’alta velocitat no té l’obligació de servei públic i que els seus criteris són comercials. Molt bé. Això li sembla que és equitat territorial? Mentre a Lleida o a Girona només hi ha Renfe, si Renfe ens treu els Avlos, aquests territoris ens quedem sense els trens que poden viatjar amb low cost i la sospita és inevitable. Aquesta resposta o aquesta decisió no respon a cap criteri de servei públic, sinó a criteris comercials. Fer fora els d’Avlos és fer fora la gent amb menys poder adquisitiu, perquè el transport públic no es pot convertir en un luxe. Exactament hauria de ser el contrari.”
“Transport territorial, sí, però al mateix temps vostès decideixen suprimir els Avlos a partir del 8 de -- 73 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de septiembre de 2025 setembre. O diuen que ho volen millorar com una millora del confort. Però la setmana passada ens deia que el motiu era un defecte dels trens Avril que s’havien de retirar, però sap què passa? El que veu el ciutadà, en realitat, que un bitllet Madrid-Barcelona amb Avlo costava 30 euros i que ara costarà 61, o un trajecte Lleida-Barcelona que en valia 19, ara en costarà 44 i que la capacitat baixa de 581 llocs a 404, és a dir, menys trens, més cars, i per menys gent. I això, ministre, no és cap millora. La gent ho veu com una presa de pèl.”
“Ho sap perfectament, perquè si no n’hi hagués prou, també amb tot això, plataformes com Dignitat a les vies o Usuaris Avant de Catalunya, entre d’altres, denuncien que hi ha massa actuacions i decisions preses sense transparència ni planificació, que deixen a la gent en la més absoluta indefensió. Per això, aquestes plataformes s’autoorganitzen i creen aplicacions, per poder informar a la ciutadania d’allò que s’espera que faci el govern i ho ha de fer la ciutadania. Ministre, no es pot jugar amb la dignitat i el temps de la gent, com si fossin simples peces d’un taulell tècnic o d’un taulell d’escacs. I el transport ferroviari sí que passa també per ajudar a que això pugui ser possible, per arreglar totes aquestes incidències que tant li hem reclamat. A més a més, ara parlarem de transport territorial, tal com deia.”
“Ens parla de carreteres, del transport també per autobús, però, senyor ministre, no ens ajunti a Catalunya totes les obres al mateix temps, perquè ja tindrem un bon coll d’ampolla. I ho sabem, ja només ens faltaria que ara que convertirà el corredor sud en un autèntic coll d’ampolla, com li deia, i condemnarà milers de viatgers, possiblement a haver d’agafar el seu cotxe o haver d’agafar línies d’autobús, no ens faci canvis, perquè tot això ens perjudicarà molt, perquè les obres hi són i probablement vulgui fer alguns canvis. Però la bona gestió de les alternatives i sobretot de la informació no hi és. I això ho sap vostè.”
“Vuit de cada deu han tingut retards en més de la meitat dels seus últims 5 trajectes. En una escala de 0 a 20, la població general té l’ansietat al voltant del 3 o el 4. Els usuaris de rodalies de Catalunya la tripliquen i arriben al 9. Amb la depressió, la mitjana normal és poc més de 5, però la gent que agafa rodalies ja passa dels 8. Per tant, senyor ministre, no n’hem parlat prou encara, de rodalies, perquè el que hem de fer és parlar i trobar aquestes solucions, perquè el cos també ho paga. Ho paga amb maldecap, tensió muscular, problemes digestius… Mentre la població en general marca un 4, els usuaris de rodalies estan per sobre el 8 i això vol dir que cada retard, cada cancel·lació i cada manca d’informació no és només una molèstia. És un atac directe a la salut mental i física d’aquesta gent.”
“Li vaig començar a fer un apunt la setmana passada: un estudi pioner impulsat pel Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, coordinat pel professor Sergi Martín Arbós i amb la col·laboració de la Plataforma Dignitat a les vies, ha posat llum a la foscor, com diria un lleidatà insigne. L’acumulació de retards, cancel·lacions, falta d’informació i incertesa no és només un problema d’infraestructures. És un atac directe a la salut de la ciutadania. Aquesta ciutadania pateix ansietat, depressió, tensió muscular, maldecap, problemes digestius perquè rodalies, o el transport per autobús també, s’ha convertit en un generador de malalties. I les dades són clares i demolidores. En una mostra de 695 persones, el 88 % dels usuaris declara patir ansietat, depressió o malestar físic relacionat amb el tren.”
“I per tant, senyor ministre, deixi’m dir-li que és cert, la ciutadania no vol tertúlies, vol solucions, perquè ja n’estan cansats, perquè quan parlem de trens o de carreteres o de transport públic o de concessions als autocars no parlem d’enginyeria. Parlem del transport de la classe treballadora, perquè qui ha de sortir de casa a les 6 del dematí sense saber si arribarà a temps a la feina no és qui té un xofer o qui pot fer teletreball. És la treballadora de Tarragona que ha d’anar a un hospital. És l’estudiant que viu a Lleida o a Girona i ha de desplaçar-se a Barcelona. És el cambrer que viu a Figueres i ha de fer un trajecte cada dia per anar a treballar. Fa molt temps que diem que el transport ferroviari afecta la salut de les persones, ministre, però ara ja no ho diem només nosaltres. Ara també ho diu la ciència.”
“Gràcies, presidenta. Salutacions. Bona tarda, diputats i diputades. Ministre, sí, és cert, fa només una setmana que fèiem un debat en comissió i avui el tornem a tenir aquí al davant per parlar d’infraestructures. Una petició feta per les senyories del PP, unes senyories que els agrada molt la fruita i deixi’m dir-li una cosa: Saben quina és la terra que produeix la fruita més bona? Doncs Catalunya i, concretament, Lleida. Lleida produeix una de les millors fruites del mercat. En canvi, quan vostès estaven a govern, llàstima que no els hi hagués agradat tant la fruita perquè possiblement tindríem millors trens, millors carreteres, estaríem molt més ben comunicats i tot ens funcionaria millor, perquè el caos que tenim avui en bona part és responsabilitat seva.”
“Vaig acabant, president. Acabo perquè està molt bé que viatjar sigui barat, però primer ha de ser possible, viatjar, ha de ser segur i, sobretot, ha de ser digne. Per tant, de cara a l’any vinent, si us plau, espero que tinguin ja les rodalies que funcionin i que aquest reial decret estigui pensat també per als joves que viuen a les zones rurals, perquè també tenen dret a poder moure’s amb dignitat. Gràcies. Sí, voy acabando. Está muy bien que viajar sea barato, pero ante todo debe ser posible viajar, ha de ser seguro y sobre todo ha de ser digno. Por lo tanto, de cara al año que viene, por favor, espero que tengan ya unas cercanías que funcionen y que este real decreto esté pensado también para los jóvenes que viven en zonas rurales, que también tienen derecho a poder desplazarse con dignidad. Gracias. (Aplausos).”
“-- 15 of 40 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2025 Queremos una política de juventud que no sea cosmética, que sea estructural, que no regale billetes, sino derechos, y que no juegue con las expectativas de una generación que espera literalmente desde hace años en un andén ferroviario. Nosotros hemos pensado mucho nuestro voto. Votaremos a favor de este real decreto, pero no por ustedes, lo haremos por los jóvenes.”
“Este decreto se limita a repartir bonificaciones en un sistema ferroviario colapsado y a menudo desconectado de la vida real de la mayoría. Por lo tanto, señorías, el Verano Joven al final es una medida publicitaria que lo que quiere es ganarse simpatías con descuentos, pero que ignora las bases de cualquier política juvenil transformadora. Y estas bases no son estos millones que se ofrecen, sino igualdad real de oportunidades. Tenemos que entender que la movilidad no solo es moverse físicamente, es tener derecho a un proyecto de vida, sea cual sea.”
“¿Y quién sufre las consecuencias? Ya se lo digo yo: los jóvenes de las zonas rurales. Les ofrecemos una muy buena solución, pero ustedes son más de pensar en una nueva experiencia: que los jóvenes se vayan a Cuenca a sacarse el carné de conducir; así tendrán una experiencia más, una semanita fuera de casa. Quizá la UCO debería empezar a investigar si alguna autoescuela de Cuenca tiene vínculos familiares con cargos de la DGT, porque, si no, no se puede entender por qué tienen estas prioridades. En fin, tenemos jóvenes que no podrán salir de su pueblo, pero tenemos al Gobierno que promociona Interrail para descubrir Europa. Estupendo para los que puedan, ¿pero los que viven en municipios sin autobús, sin instituto, sin CAP y sin conexión ferroviaria? ¿Estos ciudadanos no interesan al Gobierno español?”
“Si quieren hablar de movilidad joven, hay que hablar de lo que no dice el BOE, el derecho a moverse de los jóvenes en el mundo rural. Mientras promocionan descuentos para ver Europa, muchos no tienen ni autobús ni la posibilidad de hacer el examen práctico de conducir antes de tres meses. Sacarse el carné de conducir se ha convertido, además, en una carrera de obstáculos. Es una paradoja, se subvencionan viajes cuando muchos no pueden hacer esos kilómetros para estudiar y trabajar. Y luego lo llaman igualdad de oportunidades. Tenemos la solución: más examinadores y más competencias para Cataluña. Pero ustedes dicen que no, prefieren bloquear el trabajo legislativo antes que negociar. No quieren más examinadores, no quieren que el Servicio Catalán de Tráfico gestione esto ni tampoco quieren estudiar este traspaso. Es una decisión política.”
“Este decreto nos habla mucho de lo que quiere hacer el Gobierno para los jóvenes, pero no de lo que realmente necesitan. Porque si preguntamos a los jóvenes de nuestro país lo que necesitan, no empiezan hablando de billetes con descuentos, sino de que el tren llegue a la hora, de viviendas asequibles, de estudios gratuitos, de salud mental, de servicios públicos que funcionen, de poder estudiar sin deudas y de no tener que irse de su pueblo para tener futuro. El Verano Joven es un nuevo episodio de sus políticas que no ayudan para nada, como las ayudas al alquiler. Es maquillaje puro, es marketing, es una distracción. No hay ninguna medida estructural ni ninguna apuesta real para un servicio público digno, solo es humo, mientras la precariedad se consolida como el legado de este ministerio y este Gobierno.”
“Eso sí, el Gobierno insiste en que es una medida de cohesión social. Señor ministro, ¿la cohesión de todos los pasajeros sudando juntos, abrazados por necesidad dentro de un vagón, compartiendo una botella de agua que ya se ha recalentado? Porque esto une mucho, no sabe lo que une a las personas cuando pasan cinco horas en un vagón esperando soluciones. Pero como se han de pasar tantas horas en los andenes esperando, proponemos una medida de mejora: que el ministerio reparta entre los jóvenes cuentos sobre movilidad, como ‘Teo nunca llega a su destino’ o ‘Las tres mellizas sueñan con la infraestructura ferroviaria que se necesita, pero que nunca llega’. (Aplausos). También estaría bien una diana gigante con las caras de los responsables de este desastre. Le aseguro que todos haríamos cola para probarlo. Dejemos la ironía de lado.”
“Solo un espíritu muy ingenuo o muy optimista e inconsciente se atrevería a ello. Su propuesta de experiencia juvenil no es ver mundo, es ver si llega el tren, si llega entero o si llega con aire acondicionado. Una prueba de esperanza y resistencia, como si se tratara de un deporte de riesgo. Las estaciones se han convertido en salas de espera eternas; son espacios para meditar, para desesperarse, para hacer amigos, también para llorar e, incluso, para tener un golpe de calor. Es ocio juvenil gratuito. Y cuando llega el tren, si es que llega, el calor en el vagón es insoportable. Si algún joven quería vivir una experiencia épica, aquí la tiene: 39 grados dentro de un convoy sin ventilación ni confort ninguno; una sauna sobre raíles, una metáfora del país: mucha velocidad teórica y cero servicio real.”
“Hoy los ciudadanos de Lérida que trabajan en Barcelona han tenido que tomar su coche. Esa -- 14 of 40 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2025 es la realidad. Según el real decreto, el objetivo es que los jóvenes puedan conocer otras culturas, fomentar su independencia y, ¡atención, atención!, viajar con los medios de transporte más seguros, fiables y cómodos. Aquí es donde la realidad choca con la propaganda. El Verano Joven es tan joven que todavía cree en milagros, como que cercanías sea puntual, que media distancia tenga conexiones útiles y que los trenes Avant funcionen; pero en realidad son una fuente de incidencias ferroviarias. Este real decreto es para una juventud valiente, temeraria y dispuesta a todo, incluso a viajar por España en transporte público este verano.”
“Volem una política de joventut que no sigui cosmètica, que sigui estructural, que no regali bitllets, sinó que regali drets, que no jugui amb les expectatives d’una generació que fa massa temps que espera literalment en una andana de tren. I tot i aquesta dura crítica perquè creguin que estem, ens hem rumiat molt el què farem, votarem a favor d’aquest reial decret, però no ho farem per vostès. Ho farem pel joves perquè… Muchas gracias, presidente. Diputados y diputadas, hoy el Gobierno nos trae aquí un nuevo capítulo de su serie de verano, ‘Verano Joven 3’; se podría llamar ‘El Retorno’, con una trama ya conocida: viajes con descuentos para jóvenes, mucho énfasis en el turismo, mucha fotografía institucional, pero ninguna garantía de que los trenes funcionen.”
“Molt bé per a qui pugui, però, i els que viuen en municipis sense autobús, sense institut, sense CAP i sense connexió ferroviària? Aquests ciutadans no interessen al govern espanyol? Aquest decret es limita a repartir bonificacions dins un sistema ferroviari col·lapsat, centralitzat i sovint desconnectat de la vida real de la majoria. Per tant, senyories, el Verano joven és, al capdavall, una mesura publicitària que intenta guanyar simpaties amb descomptes, però que ignora els fonaments de qualsevol política juvenil transformadora. I aquests fonaments no són bitllets barats, sinó igualtat d’oportunitats. Han d’entendre que la mobilitat no és només moure’s físicament. És tenir dret a un projecte de vida, sigui on sigui.”
“No volen més examinadors. No volen que el Servei Català de Trànsit gestioni aquesta cua. Ni tant sols volen estudiar aquest traspàs. És una decisió política i qui en pateix les conseqüències? Ja li dic jo. Pateixen les conseqüències els joves de les zones rurals. I els oferim una molt bona solució. Però vostès són més de pensar una nova experiència. Que els joves vagin a Cuenca a treure’s el carnet, que així viuran una experiència més, una setmaneta fora de casa. Potser la UCO hauria de començar a investigar si alguna autoescola de Cuenca té vincles familiars amb càrrecs de la DGT perquè si no, senyories, no es pot entendre perquè tenen aquestes prioritats. Vaja, que tenim joves que no podran sortir del seu poble però tenim el govern promocionant Interrail per descobrir Europa.”
“Si volem parlar de mobilitat juvenil, també hem de parlar de que el BOE no diu: el dret a moure’s dels joves en el món rural. Mentre promocionen descomptes per creuar Europa, molts no tenen ni tren i autobús ni opció d’examen pràctic abans de tres mesos. Això també és mobilitat, poder-se quedar al poble amb autonomia però treure’s el carnet de conduir s’ha convertit en una cursa d’obstacles: col·lapses als exàmens, falta de personal, esperes interminables. Paradoxa? Subvencionen viatges a 200 quilòmetres mentre molts joves no poden fer ni vint quilòmetres per a estudiar i treballar i encara en diuen igualtat d’oportunitats. Tenim la solució. Els hem ofert una molt bona solució, més examinadors i més competències per a Catalunya, però vostès diuen que no. Prefereixen bloquejar la feina legislativa abans que negociar.”
“Perquè si preguntem a la joventut del nostre país què necessita no comencem parlant de bitllets amb descompte, sinó de que el tren arribi a l’hora. Ens parlaran de treball digne, d’habitatge assequible, d’estudis gratuïts, de salut mental, de serveis públics que funcionen, de poder-se emancipar abans del 30, de poder estudiar sense deutes, de no haver de marxar del seu poble per tenir futur. El Verano Joven és un nou episodi de la seva política de pactes i aparadors, com les ajudes al lloguer, que en realitat només inflen els preus i engreixen les butxaques dels rendistes amb diners públics. És maquillatge. És màrqueting. És una distracció. Cap mesura estructural. Cap aposta real per uns serveis públics dignes. Només fum mentre la precarietat segueix intacta i es consolida com el llegat d’aquest ministeri i d’aquest govern.”
“Som tots amics, però com que s’han de passar tantes hores a les andanes esperant, proposem una millora, una mesura de millora: Que el ministeri reparteixi entre els joves contes sobre mobilitat. Estaria bé En Teo no arriba mai al seu destí o Les tres bessones somien la infraestructura ferroviària que es necessita, però mai arriba. També estaria bé, que segurament seria l’atracció estrella, una diana gegant, amb les cares dels responsables del desgavell, perquè com a mínim mentre ens esperem hores i hores a les andanes puguem entrenar la punteria. Li asseguro que tots faríem cua per provar-ho. Ara bé, deixant la ironia de banda, aquest decret ens parla molt de que el govern vol fer pels joves, però no del que realment necessiten.”
“És el nou centre d’oci juvenil gratuït. I quan arriba el tren, si arriba, la calor dins el vagó és insuportable. Si algun jove volia viure una experiència èpica, -- 13 of 40 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de junio de 2025 aquí la té: 39 graus a dins d’un comboi, sense ni ventilador ni rastre de confort. Una sauna sobre rails. Una metàfora del país: Molta velocitat teòrica i zero servei real. Això sí, el Govern insisteix en que és una mesura de cohesió social. Clar, ministre, la cohesió de tots els passatgers suant junts, abraçats per necessitat a dins d’un vagó, compartint una ampolla d’aigua que segurament ja s’ha recalentat perquè això uneix, senyor ministre, no sap el que uneix quan la gent passem cinc hores en un vagó esperant algunes solucions.”
“El Verano Joven és tan jove que encara creu en miracles, com que Rodalies sigui puntual, que Media Distancia tingui connexions útils, que els Avants funcionin. Però tot acaba sent un tour per a incidències ferroviàries. Aquest reial decret és per a una joventut temerària, valenta i disposada a tot, fins i tot a viatjar per Espanya amb transport públic aquest estiu. Només un esperit molt optimista o molt ingenu i inconscient s’hi atreviria. La seva proposta d’experiència juvenil no és veure món. És veure si el tren arriba, potser si arriba sencer, arribarà amb aire condicionat. Una prova d’esperança i resistència com si es tractés d’un esport d’alt risc. Les estacions s’han convertit en sales d’espera eternes, espais per meditar, per desesperar-te, per fer amics i també per plorar, fins i tot per agafar un cop de calor.”
“Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui el Govern ens porta aquí un nou capítol de la seva sèrie d’estiu, el Verano Joven 3. Li podríem dir el retorno, amb una trama ja coneguda: Viatges amb descomptes per als joves, molt d’èmfasi amb el turisme, molta fotografia institucional, però cap garantia que els trens funcionin. Avui la gent de Lleida que treballa a Barcelona ha hagut d’agafar el seu cotxe. Aquesta és la realitat. Segons el seu reial decret 5/2025, l’objectiu és que la joventut pugui conèixer altres cultures, fomentar la seva independència i —atenció, atenció!— fer-ho amb els mitjans de transport més segurs, fiables i còmodes. I aquí, senyories, és quan la realitat i la propaganda xoquen frontalment.”
“Por eso, señorías, les pedimos responsabilidad. Si realmente quieren reducir la siniestralidad en las carreteras, trabajen en la ley en la que ya estamos trabajando. Tenemos la oportunidad de hacerlo. Esperemos que la ponencia empiece pronto. Hay muchos puntos que se pueden modificar. Además, les invitamos a votar a favor de nuestra enmienda sobre la jubilación anticipada. Si no lo hacen, como es probable, volverán a esquivar este debate de fondo y quedará claro que esto no va de seguridad vial, ni de salud laboral, ni de un respeto a las víctimas, sino de marketing político. Es lo único que ustedes saben hacer bien. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Solo quiero mencionar otra cuestión de seguridad vial: el rechazo por su parte de permitir vehículos de una cierta altura y varias toneladas. Ya en Cataluña se actuó; se vio que esta medida no era satisfactoria desde el punto de vista económico ni desde el punto de vista de la seguridad. Pero es que esta medida seguramente les hace ganar mucho dinero a algunas empresas lideradas por ustedes. No hay que poner la economía por encima de la vida, señorías. No se pueden seguir ignorando las demandas de un sector clave que hoy se encuentra en una situación crítica por falta de apoyo institucional, formado, además, por autónomos y pequeñas empresas en su mayoría, que reclaman una representación justa y unas condiciones laborales dignas. Lo hemos defendido en este hemiciclo y seguiremos haciéndolo tantas veces como haga falta.”
“Y sí, la conducción intensiva cumple todos esos requisitos. Es una cuestión de salud, de dignidad, pero también de seguridad para todas las personas que van por la carretera, y no podemos hablar de seguridad vial sin hablar de eso. Ya sabemos que hay que abordar el consumo de alcohol y de drogas, pero también reducir los riesgos derivados de las condiciones laborales. Eso no le importa demasiado al Partido Popular. ¿Qué seguridad puede haber si un conductor de 63 años, con dolor crónico de espalda y trastornos del sueño, puede hacer más de 500 kilómetros de seguido? ¿Puede ofrecer una seguridad? La seguridad vía no solo se consigue con controles y sanciones, tampoco se consigue montando números en el Congreso de los Diputados, sino con medidas como la jubilación anticipada. Y sabemos que eso es así.”
“Así que si conducen un camión de más de 40 toneladas hasta doce horas o más, no es seguro… cualquiera que conozca el sector… Por eso nuestro grupo ha presentado una proposición no de ley a la Comisión de Transporte, que aprobó en 2024, que llevaba a aprobar esos coeficientes reductores. Hubo los votos favorables del Grupo Socialista y de la mayoría de la Cámara. Ahora nosotros queremos saber una cosa y no solo nosotros, también el sector: ¿cuándo piensan cumplir ese mandato? ¿Cuándo van a hacer efectiva esa jubilación anticipada? ¿Era solo un voto simbólico aquel para salir del paso? Según los anuncios de la ministra de hoy, señorías, no estamos pidiendo ningún privilegio, sino que se aplique el Decreto 1698/2011, que permite aplicar estos coeficientes en trabajos de especial penosidad o de elevada siniestralidad.”
“Y, según la DGT, después de los 60 años, el riesgo de accidentes aumenta considerablemente, -- 9 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2025 especialmente en casos de conducción intensiva. Un riesgo de accidentes que también mata a otros conductores. Porque sí, la fatiga, el deterioro visual y la pérdida de reflejos tienen un impacto directo en la seguridad vial. A eso hay que añadir los datos del Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, que alertan del aumento de enfermedades musculoesqueléticas, estrés y trastornos motores sensoriales. Todo esto altera la capacidad de conducción segura y, a pesar de todo eso, hoy los conductores solo tienen la opción de seguir trabajando hasta los 60 años.”
“Lo que hacía falta era trabajar, presentar enmiendas y mejorar un proyecto de ley que ya estaba ahí. Pero, una vez más, ustedes apuestan por la política de titular en lugar de por la política útil. Nosotros, en cambio, queremos hacer aportaciones útiles y responsables. Por eso hemos presentado una enmienda concreta para incorporar a la ley los coeficientes reductores para la jubilación anticipada de los conductores profesionales. Es una medida de justicia social, pero también de seguridad vial y salud laboral. Lo decimos con datos alarmantes. La edad media del conductor de transporte pesado supera los 50 años. Según el Ministerio de Transportes, más del 30 % tiene más de 50 años y solo un 12 % tiene menos de 40.”
“Es decir, que las víctimas de los accidentes de tráfico son muy tristes, todas. ¿Qué deberíamos hacer? Pues apresurarnos para solucionar el problema de los siniestros viales. Nosotros, en nuestro grupo, apostamos por soluciones reales y valientes para mejorar la seguridad vial de los conductores. Por ejemplo, con la jubilación anticipada de los conductores profesionales; una medida de justicia social, salud laboral y seguridad en las carreteras. El Grupo Popular vuelve a ponerse de perfil, aunque sea duplicando debates que ya estaban en marcha, en lugar de sumarse a una proposición de ley que ya está en trámite, que aborda seriamente el consumo de alcohol en la conducción, ha preferido hacerse una ley a medida para tener su minuto de gloria.”
“Si realment volen reduir la sinistralitat a les carreteres, treballin en la llei que ja està en tràmit. Anem per feina, perquè tenim l’oportunitat de fer-ho. La ponència esperem que comenci aviat. Hi ha molts punts que es poden modificar i els convidem de pas a votar a favor de la nostra esmena sobre la jubilació anticipada. Si no ho fan, com serà probable, tornaran a esquivar aquest debat de fons i quedarà clar que això no va de seguretat viària, ni de salut laboral ni d’un respecte per a les víctimes. Això va de màrqueting polític, que és l’únic que saben fer bé. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. La proposición de ley que nos presenta hoy el Grupo Popular, lo siento mucho, pero solo responde a una estrategia de marketing político.”
“Ja es va fer una prova pilot a Catalunya l’any 2012 i va concloure que aquesta mesura no era satisfactòria ni des del punt de vista econòmic ni des del punt de vista de la seguretat. Però és que aquesta mesura segurament els fa guanyar molts diners a alguna empresa liderada per algú de vostès. No es pot posar l’economia per sobre de la vida, senyories. I encara menys es pot continuar ignorant les demandes d’un sector clau que avui es troba en una situació crítica per manca de suport institucional. Un sector format en gran part per autònoms i petites empreses que reclama la representació justa i unes condicions laborals dignes. Ho vam defensar en aquest hemicicle i ho tornarem a defensar tants cops com calgui. Per tot això, senyories, els demanem també responsabilitat.”
“Quina seguretat hi pot haver si un conductor de 63 anys amb dolor crònic d’esquena i trastorns del son ha de fer 500 quilòmetres de nit? Tenen alguna seguretat les persones que van per la carretera amb aquest camioner, per exemple? Per això diem clarament: la seguretat viària no s’aconsegueix només amb controls i sancions. Tampoc s’aconsegueix muntant drames al Congrés dels Diputats. S’aconsegueix amb mesures estructurals com la jubilació anticipada. I sabem que aquest no és l’únic tema pendent del Govern amb el sector. Només faré una pinzellada breu sobre una altra qüestió de seguretat viària. El rebuig…, que vostès van votar en contra, el rebuig frontal a permetre vehicles de 44 tones i 4,5 metres d’alçada.”
“Quan pensen fer efectiva aquesta jubilació anticipada? Era només un vot simbòlic per sortir del pas? Serà un dels col·lectius que ha anunciat avui la ministra? Senyories, no estem demanant cap privilegi. Estem reclamant que s’apliqui el que ja preveu el Reial Decret 1698 de 2011, que permet anticipar la jubilació en activitats de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o amb elevada sinistralitat. I sí, la conducció professional intensiva compleix tots aquests requisits. És una qüestió de salut, de dignitat, però també de seguretat per a tota aquella persona que va per la carretera. I no podem parlar de seguretat viària sense parlar d’això. I és cert que cal abordar el consum d’alcohol i de drogues, però també cal prevenir els riscos derivats de condicions laborals, que això al Partit Popular no li importa massa.”
“Tots aquests factors afecten clarament la capacitat de conducció segura i, malgrat això, malgrat tot això, avui milers de conductors només tenen una opció: seguir treballant fins als 67 anys, com si conduir un camió -- 8 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2025 de més de 40 tones durant 8, 10 o més hores fos una feina qualsevol. I no ho és. I això ho sap tothom que tingui un mínim coneixement del sector. Per això, el nostre Grup va presentar una proposició no de llei a la Comissió de Transports aprovada l’abril de 2024 que instava a establir aquests coeficients reductors. Aquesta iniciativa va comptar amb els vots favorables del Grup Socialista i de la majoria de la cambra. Ara, el que volem saber, i no només nosaltres ho volem saber, sinó també el sector, quan pensen complir aquest mandat?”
“Ho diem amb dades clares i alarmants. L’edat mitjana del conductor del transport pesat supera els 50 anys. Segons el mateix Ministeri de Transports, més del 30 % tenen més de 55 anys i només un 12 % en té menys de 40. I segons la DGT, a partir dels 60 anys el risc d’accident augmenta considerablement, especialment en casos de conducció intensiva, un risc d’accident que també mata d’altres conductors. Perquè sí, la fatiga, el deteriorament visual i la pèrdua de reflexos tenen un impacte directe en la seguretat viària. A això cal afegir-hi les dades de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, que alerten de l’elevada incidència de malalties musculoesquelètiques, estrès i trastorns del son en aquest col·lectiu.”
“El Partit Popular, fidel al seu estil, torna a fer soroll per marcar perfil, encara que sigui duplicant debats que ja estaven en marxa. En lloc de sumar-se a una proposició de llei que ja està en tràmit, que aborda seriosament el consum d’alcohol en la conducció, han preferit fer-se una llei a mida, per tenir el seu minut de glòria. El que tocava era treballar, presentar esmenes i millorar el text d’un projecte de llei que ja teníem. Però vostès han triat un cop més la política de titular, en lloc de la política útil. Nosaltres, en canvi, volem fer aportacions útils i responsables i per això hem presentat una esmena concreta per incorporar a la llei els coeficients reductors per a la jubilació anticipada dels conductors professionals. Una mesura, tal com he dit, de justícia social, però també de seguretat viària i de salut laboral.”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. El projecte de llei que ens presenta avui el Partit Popular, ho sento molt, però és que ja el teníem aquest projecte de llei i només respon a una estratègia de màrqueting polític, perquè és que les víctimes dels accidents de trànsit són molt tristes. Són molt tristes totes i el que hauríem de fer és treballar tothom de pressa, perquè poguéssim solucionar d’una vegada acabar amb els sinistres vials. Nosaltres, des del nostre Grup apostem per solucions reals i valentes per millorar la seguretat viària dels conductors. I això passa també com la jubilació anticipada dels conductors professionals, una mesura de justícia social, salut laboral i seguretat a les carreteres.”
“La clase trabajadora no necesita sus fuegos de artificio, necesita trenes que lleguen a la hora y protocolos que funcionen (el señor Marí Bosó hace gestos afirmativos), y esto no se consigue con mociones o PNL maquilladas de responsabilidad. Se habría conseguido si cuando ustedes estaban en el Gobierno, en lugar de dedicarse a estafar a la ciudadanía de Cataluña, hubieran trabajado, en realidad, por su ciudadanía, por sus trenes y por no destrozar todo lo que pudieran. Señorías del Grupo Popular, ¡vaya cinismo! Vamos a votar que no. Gracias. (Aplausos).”
“Hay que ponerlos en el centro de la información, con planes de comunicación reales, sistemas de información dentro de los convoyes y protocolos de notificación de las incidencias tanto por parte del personal conductor como por parte de las estaciones, que hoy en día siguen siendo inexistentes o completamente deficientes. Hoy en día en Cataluña tenemos la suerte de tener plataformas ciudadanas como Dignidad en las Vías que, de forma altruista, ha puesto en marcha una aplicación que tendrían que haber creado ustedes. Sencillamente, señorías del Grupo Popular, dejen de hacer populismo, dejen de comportarse de forma paternalista ante la clase trabajadora. (El señor Palencia Rubio señala los escaños del Grupo Parlamentario Socialista).”
“Ustedes hablan de inversiones y nosotros hablamos de mala planificación, de mala planificación en recursos humanos. Los trabajadores de Renfe están agotados. Los dejan solos dando la cara por un pésimo servicio en el que no pueden incidir, con estaciones infradotadas, sucias, sin mantenimiento, ascensores averiados, andenes sin luz y un centro de gestión colapsado; y ahora este pésimo servicio se ha traspasado a la alta velocidad. Todo lo entienden al revés. Decíamos que las cercanías tendrían que parecerse a la alta velocidad y ustedes han conseguido que la alta velocidad se parezca a rodalies o a cercanías. Por favor, pongan a las personas en el centro, que no lo están haciendo, están generando mucha frustración, avería tras avería, sin informar a los -- 46 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de mayo de 2025 pasajeros.”
“La verdad es que nos da igual quién gobernara, porque, en este aspecto, las políticas centralistas y sin visión se han distribuido durante años entre PP y PSOE; todos son exactamente iguales, solo les interesa su centralismo. No tienen capacidad para ver lo necesario, por eso queremos gestionar nosotros las vías, los trenes, los aeropuertos y todo el país. Señorías del Grupo Socialista, vamos a votar que no a esta PNL que nos presenta hoy el Grupo Popular y lo vamos a hacer por no hacer seguidismo a esta gente, que utiliza el sufrimiento de las personas para tomar iniciativas, pero pongan soluciones ya sobre la mesa. Háganlo ya, porque ya hace dos meses de la moción que presentó nuestro grupo en este Parlamento y les hicimos una propuesta de soluciones rápidas a problemas que afectan todos los días a los usuarios.”
“¿Dónde estaban cuando la ministra Pastor inauguraba aeropuertos sin aviones o cuando el señor De la Serna recortaba el mantenimiento de rodalies mientras prometía el AVE a todas las capitales? Es más, ¿dónde estaban mientras su partido orquestaba la operación Cataluña? ¿No pensaban entonces en los viajeros, mientras su partido estafaba y creaba noticias falsas en contra de esos contrincantes políticos, como nuestro presidente de Esquerra Republicana, el señor Oriol Junqueras? Recordemos que al hablar de caos ferroviario, de retrasos crónicos o de apagones monumentales no estamos hablando de un fenómeno meteorológico o de un incidente fortuito, hablamos de décadas de infrafinanciación, de amiguismos, de falta de planificación estratégica. ¿Y quién gobernaba entonces?”
“Y es que ustedes, señorías del Grupo Popular, no tienen vergüenza, y en cuanto a las infraestructuras todavía menos, con décadas dedicadas a la gestión de grandes obras que solo enriquecían a sus amigos, mientras desatendían las infraestructuras del país. El primer punto de la iniciativa refleja con toda claridad su cobardía. Quieren reprobar a todos los ministros, ¿verdad? Pues pongan en marcha una moción de censura. ¿No se atreven a poner en marcha una moción de censura, señorías del Grupo Popular? Quieren convertir esta Cámara en el escenario de una moción de censura encubierta que está envuelta en palabras grandilocuentes sobre responsabilidad y gestión. Cínico es poco para lo que les tendríamos que decir, así que cuando nos vienen con esta moraleja exigiendo dimisiones, nosotros lo que les pedimos es coherencia.”
“Això s’hauria aconseguit quan vostès estaven al Govern i, en comptes de dedicar-se a estafar la ciutadania de Catalunya, haguessin treballat veritablement per a la seva ciutadania, pels seus trens i per no destrossar tot el que van poder. Senyories del PP, vaja cinisme. Votarem no. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Hoy asistimos de nuevo a un espectáculo de cinismo y frivolidad que nos ofrece el Grupo Popular. Ustedes pretenden utilizar el sufrimiento de quienes todos los días tienen que coger un tren para ir a trabajar o a estudiar para provocar crispación. Está claro que muchas de las demandas que realizan en esta PNL las compartimos. De hecho, las compartimos tanto que son nuestras demandas, pero no vienen de ahora, sino que vienen de décadas atrás, incluso de cuando ustedes gobernaban.”