Inés Granollers Cunillera
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Un congrés pensat perquè hi capiguem totes les veus o un congrés pensat només perquè alguns continuïn pensant i decidint qui té dret a ser escoltat. Quin congrés volem? Nosaltres ho tenim molt clar.”
“No busca beneficiar a nadie más que a la ciudadanía; lo que hace es dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir un grupo parlamentario e impedir que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes de la Mesa del Congreso.”
“Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy votamos una reforma del Reglamento que parte de una idea muy sencilla: la pluralidad de la ciudadanía expresada en las urnas se puede traducir también en una representación efectiva dentro de esta Cámara.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d’una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d’aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra.”
“Les incomoda que existan lenguas diferentes, les incomoda que haya naciones que reivindicamos nuestra identidad, les incomoda que haya pueblos que queramos decidir nuestro futuro; en definitiva, les incomoda la libertad cuando no coincide con su manera de entender España.”
“Ja ho vam explicar durant la tramitació d’aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions.”
The complete record
Every one of 1,193 lines we hold for Inés Granollers Cunillera, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 14 of 24.
“Y también otra avería en la señalización de Bellvitge, que paralizó completamente la línea R2; pasajeros que golpearon las ventanas para salir y novecientas personas que andaban por las vías sin información ni seguridad. ¿Tanto cuesta tener una aplicación funcional? Esto no genera colapso, señor Puente, todo lo contrario. Hacen falta alternativas, autobuses, taxis. Hay que mantener las estaciones limpias e iluminadas, accesibles. ¿Sabían que una señora se cayó en las vías por falta de luz? ¡Por falta de luz! Esto no colapsa nada, señor Puente, no colapsa y ayuda muchísimo.”
“Hay personas que se levantan a las seis de la madrugada y, en el mejor de los casos, llegan cuarenta y cinco minutos tarde al trabajo. ¿Quién compensa esta frustración? Este marzo va a pasar a la historia como el mes del colapso ferroviario total en Cataluña: rodalies, regionales, media distancia e, incluso, la alta velocidad. Ayuntamientos y consejos comerciales aprueban mociones ante este desastre; leerlas da escalofríos. El Consejo Comarcal de la Cerdaña denuncia el desastre de la línea R3, que va empeorando. Un incendio puso en peligro la vida de setenta personas, un incendio entre Torelló y Manlleu; salieron sin ningún protocolo de evacuación, hubo heridos, señor Puente, y no es el primer incendio. ¿Es tan difícil tener protocolos de evacuación? Señor Puente, esto no colapsa, todo lo contrario.”
“Las inversiones hay que hacerlas con planificación: primero, las más urgentes; luego, las necesarias, y, finalmente, las menos prioritarias. Como dice la portavoz de Dignidad en las Vías, ustedes arreglan el suelo y las paredes de un edificio que no tiene techo, y no sirve de nada si no hay un techo. Se pueden pintar todas las paredes hasta la luna y volver, pero no van a resolver nada. ¿Sabe cuánto sufre la gente? Piense en la ciudadanía, una ciudadanía que necesita el tren para ir a trabajar o estudiar, que se despierta y no sabe si podrá llegar al trabajo o para estudiar con este medio de transporte. Ustedes hablan de sostenibilidad, pero están obligando a la gente que vive en las grandes ciudades a tener coche.”
“Domingo 9 de marzo, se convoca la reunión de urgencia, y tiene ironía que el presidente de ADIF, Pedro Marco de la Peña, tenga que venir en avión si quiere llegar a Barcelona. Y, para más inri, con solidaridad total con los usuarios catalanes, la reunión empieza con retraso, y ahí se llegan a unos acuerdos que me parecen inverosímiles. Por ejemplo, a raíz de la apertura del túnel de Roda de Bará, se decidió hacer la prueba sin pasajeros; repito, sin pasajeros dentro del tren. ¿Esto quiere decir que hacían las pruebas con pasajeros en el tren? En fin, ¿qué es esto? ¿Qué gestión es esta? El consejo de administración de Renfe podría meterse dentro de un tren durante estas pruebas; así, si se pasan tres o cuatro pruebas encerrados en el tren, sabrán cómo funciona un tren de rodalies. (Aplausos).”
“Y un dato clave para centrarnos en lo que estamos: en treinta años 56 000 millones de euros para alta velocidad, que se oponen a 3700 millones para cercanías en todo el Estado: únicamente el 17 % ha ido para Cataluña. Esto nos da el marco de lo que ha ocurrido. ¿Y qué nos va a decir usted, señor ministro? Cito palabras suyas: Que han invertido mucho y que, si invierten más, van a generar caos. No, ministro, no tiene usted razón, no va a generar ningún caos, porque el caos ya está instaurado en Cataluña. Igual que la consejera Paneque, que dice que el servicio de Rodalies es deficiente. Pues no, señora Paneque, no es deficiente, es indecente. (La señora vicepresidenta, González Vázquez, ocupa la Presidencia).”
“Este es el único objetivo que tenemos en este ámbito y por ello trabajamos todos los días, aunque no podemos decir lo mismo de nuestros compañeros. En fin, centrémonos en lo importante. Sabemos que el problema viene de lejos, y hay muchas inversiones pendientes. Le recomiendo que eche un vistazo al programa La Selva, de TV3, del 1 de marzo, después de la semana desastrosa de Cataluña. Vamos con dos décadas de promesas incumplidas, y daré una pincelada: Zapatero prometiendo una lluvia de millones, María Teresa Fernández de la Vega haciendo lo mismo, Ana Pastor y Mariano Rajoy repitiendo la promesa, y más recientemente el exministro Ábalos, porque no le voy a hablar de su predecesora, la ministra Raquel Sánchez, de Gavá, que negaba el caos ferroviario, la peor ministra que ha podido tener Cataluña.”
“La semana pasada oímos a varios dirigentes políticos de Junts per Cataluña que clamaban contra el acuerdo para el traspaso integral de Rodalies. Quizás están en contra, y tienen todo el derecho a estarlo. El caso es que anteayer conocimos otra noticia, y es que una persona de su entorno pasa a formar parte ni más ni menos que del consejo de administración de RENFE. No sé si una cosa va de la mano de la otra, pero quisiera advertirles de que Esquerra Republicana, señor ministro, no está aquí para buscar sillas en consejos de administración. En materia ferroviaria, lo que ha pactado Esquerra Republicana y lo que va a hacer cumplir es que todos los trenes y las vías de Cataluña pasen a manos de la Generalitat, porque es la única forma de hacer posible que lleguen en hora.”
“Vostè ha d’entendre que la gent no pot continuar així com està perquè s’hi juguen la feina, s’hi juguen als estudis, s’hi juguen al perdre una cita que potser han estat tres hores esperant per tenir una cita al metge i per culpa de que el Rodalies és un caos, tornen a perdre aquella cita. És que la gent s’hi està jugant la vida. Són hores de vida perdudes en una andana. Senyor Puente, la gent no pot, de veritat, la gent no pot esperar més. Escoltaré atentament les seves propostes, que imagino que em dirà ara. Gràcies. Gracias, presidente. Casi hemos escenificado lo de las vías de Cataluña, todo el mundo enfadado e indignado por la situación. -- 31 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de marzo de 2025 Antes de entrar en el fondo de la cuestión, quisiera hacer una consideración previa.”
“Per tant, ni ens comprarà ni ens vendrem per poder estar en algun d’aquests llocs. Li he fet moltes propostes que en cap cas generaran col·lapse, senyor Puente, al contrari, són perfectament assumibles i el que faran és donar seguretat a la ciutadania de Catalunya, que és el que li fa més falta. La gent s’ha d’aixecar al dematí i ha de saber si li passarà un tren o si no li passarà, si podrà arribar a la seva feina, que tingui un missatge al mòbil que li digui que el seu tren arribarà a l’hora o que arribarà mitja hora més tard. Li pot canviar la vida a aquesta persona.”
“Clar que sí, però també cal complir els compromisos amb els treballadors que no són els treballadors de Renfe i Adif perquè aquests treballadors volen arribar a l’hora a la seva feina i cal accelerar les solucions. Les promeses buides no frenen el deteriorament. Només la gestió des de Catalunya pot garantir un servei digne. I deixi’m acabar en un advertiment, senyor Puente: nosaltres tenim les mans lliures per defensar la ciutadania de Catalunya i el seu transport públic. I així ho farem, perquè quan nosaltres diem que cal moure, o tal com li diuen alguns, que cal moure el cul, no ho diem. No ho diem per tenir una cadira a AENA o Renfe, ho diem perquè volem el millor per la gent. Nosaltres, com diria la meva padrina, no tenim el cul llogat a cap consell d’administració.”
“Cal que aquest traspàs sigui integral i total, i demano als diputats de Catalunya que si els importa la ciutadania de Catalunya, diputats i diputades del grup del PSC, de SUMAR, del PP, dels diputats de Junts que no m’escolten, que deixin de frivolitzar en un tema que tant de patiment genera a la ciutadania. Perquè aquest patiment no ve de fa tres mesos ni de fa tres anys, aquest patiment ve de fa 50 anys. L’alternativa al traspàs, senyors de Junts, l’alternativa al traspàs és quedar-nos tal com estem ara. Però, senyor ministre, exigim millores immediates a aquest servei. Vostès volen aprovar una llei de mobilitat sostenible? Comencin per garantir una mobilitat digna per Catalunya i els Països Catalans, perquè estem abocats a anar en el nostre cotxe particular. Cal garantir els drets laborals?”
“Podríem fer volar coloms, senyor ministre, i semblar els No Surrenders, però perdonin, em nego a fer veure que aquest traspàs pot ser ràpid. Per què no ho és? Aquest és un dels traspassos més ambiciosos que Esquerra Republicana aconseguirà per Catalunya, precisament per la seva complexitat, pels anys de desinversió a Catalunya, pel que patim tots els ciutadans de Catalunya. Em dirigeixo als votants, als votants de tots els partits que avui som aquí, els que s’abstenen i no van votar. Els usuaris que ara mateix no creuen en cap de nosaltres, que creuen que els polítics no estem fent res. Per ells i per elles, cal fer-ho bé.”
“Senyor Puente, no renunciarem a cap dels acords signats entre el PSC i el PSOE. Entenem que provisionalment la societat compartida entre Estat i Generalitat s’hagi d’integrar dins de Renfe per facilitar aquest inici i la transició. Però això només ha de servir per facilitar aquest inici. Intento explicar perquè s’entengui aquest traspàs: aquest és un gran traspàs perquè parlem d’un traspàs d’una gran envergadura. Un traspàs que no és agafar una vareta màgica i anar per les estacions arreglant tot allò que amb 50 anys no s’ha invertit. Cal consens i cal temps, perquè no teníem un unicorn posat en un despatx i l’hem d’agafar i portar-lo amb un altre. Els trens. La gestió de la mobilitat és una estructura d’estat, una estructura que necessitem ben gestionada, amb responsabilitat i des de Catalunya.”
“La gent denuncia la manca d’informació, previsió, atenció i davant d’això, diverses plataformes han convocat una protesta aquest 22 de març -- 30 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de marzo de 2025 perquè estem cansats d’esperar, perquè des d’Esquerra defensem una mobilitat segura i eficient, però gestionada des del país. Perquè aquest caos no és puntual. Sabem que és estructural i és conseqüència d’anys i incompliments. Per això és urgent aquest traspàs integral i efectiu de Rodalies. I sabem que el traspàs és un repte que no és fàcil. Cal consens i diàleg amb els treballadors, sí, però una gestió digna també. Perquè no volem un traspàs fake que només generi frustració. Això no és una confrontació entre els drets dels usuaris i els drets dels treballadors, perquè han de ser compatibles i el diàleg social és fonamental.”
“Aquest dilluns, dimarts i, fins i tot avui, més caos, vaga desconvocada, però no per a tothom. Desinformació, frustració. Trens que no passen, trens que no són on toca. També retards entre l’Avant Lleida i Barcelona, que van plens cada dia. I vostès encara es plantegen reduir places? L’Avant és l’únic servei mínimament digne entre Lleida i Barcelona, perquè la línia RL4 triga més de 3 hores per arribar fins a Terrassa, uns 130 quilòmetres, més de 3 hores i fins a 4 hores de trajecte total per arribar a Barcelona. La gent de Lleida estem abocats a agafar l’AVE o el cotxe particular. L’alta velocitat també ha patit: dissabte 8 de març es va desallotjar una AVE a Sants amb 400 passatgers. Va ser l’estació de Sants, va ser un caos total. El malestar ciutadà és evident. El sistema està deteriorat, sense manteniment ni protocols eficients.”
“Van sortir del tren sense cap protocol d’evacuació i hi va haver ferits, senyor Puente, i no és el primer incendi. Els usuaris tenen por. Tan difícil és tenir protocols d’evacuació? Això, senyor Puente, no col·lapsa res tenir un protocol, tot el contrari. El divendres 7 de març una averia en la senyalització de Bellvitge va paralitzar completament la línia R2. Passatgers colpejant les finestres per sortir, 900 persones caminant per les vies sense informació ni i seguretat. Tant costa tenir una aplicació funcional? Això no genera col·lapse, senyor Puente. Més aviat al contrari. Prevegin alternatives autobusos, taxis. Mantinguin estacions netes i il·luminades, accessibles. Sabia que una senyora va caure a les vies per la manca de llum? Per manca de llum! Això no col·lapsa res, senyor Puente, arreglar això no col·lapsa res i ajuda moltíssim.”
“Estan parlant de sostenibilitat, però vostès forcen la gent a tenir un cotxe o a viure a les grans ciutats. Hi ha persones que es lleven a les sis del matí i, en el millor dels casos, arriben quaranta-cinc minuts tard a la seva feina. Qui compensa aquesta frustració? Aquest març passarà a la història com el mes del col·lapse ferroviari total a Catalunya. Rodalies, regionals, mitja distància i, fins i tot, l’alta velocitat. Ajuntaments i consells comarcals aproven mocions per revertir aquest desastre. Llegir-les esgarrifa. Li posaré l’exemple: Consell Comarcal de la Cerdanya, denuncia la situació de la línia R3, que empitjora dia rere dia. Un incendi al pantògraf entre Torelló i Manlleu va posar en perill la vida de setanta persones.”
“Li faré una proposta. Posin el consell d’administració de Renfe dins d’un tren durant aquestes proves i així si estan tancats tres o quatre hores a dins del tren podran saber com és un tren de Rodalies per dins. Les inversions s’han de fer amb planificació. Primer les més urgents, després les necessàries i, finalment, les més prioritàries. Com diu la portaveu de Dignitat a les vies, vostès estan arreglant el terra i les parets d’un edifici que no té sostre. Pintar les parets amb aquarel·la no serveix de res si no hi ha sostre. Les poden pintar fins a la lluna i tornar que no solucionaran res. Senyor Puente, vostè sap el que pateix la gent? Pensin en la ciutadania. La ciutadania que necessita el tren per anar a treballar o estudiar, que es desperta i no sap si podrà arribar a la feina, que adapta els seus estudis al seu mitjà de transport.”
“Doncs no, no, ministre, no té raó, No em generarà cap de caos perquè el caos està instaurat a Catalunya, igual que la consellera Paneque, que afirma que el servei de Rodalies és deficient. Doncs no, senyora Paneque, no és deficient. És indecent. Diumenge dia 9 de març es convoca una reunió d’urgència. Té la seva ironia que el president d’Adif Pedro Marco de la Peña, hagi de venir en avió si vol arribar a Barcelona. I per acabar-ho d’adobar, amb solidaritat total amb els usuaris catalans, aquesta reunió comença amb retard. I en aquesta reunió es prenen acords que els vaig trobar inversemblants. Per exemple, arran de l’obertura del túnel de Roda de Berà s’ha decidit fer la prova sense passatgers. Repeteixo: sense passatgers a dins del tren. Això vol dir que feien les proves amb viatgers dins del tren? Quina mena de gestió és aquesta?”
“Li faig una pinzellada: Zapatero prometent una pluja de milions; María Teresa Fernández de la Vega fent el mateix; Ana Pastor i Mariano Rajoy repetint la promesa; més recentment, l’exministre Ábalos; perquè no li parlaré de la seva predecessora, la ministra Raquel Sánchez, de Gavà, que negava el caos ferroviari. La pitjor ministra que Catalunya ha pogut tenir. Una dada clau per centrar-nos on som. En 30 anys 56 000 milions d’euros per a alta velocitat contra 3700 milions d’euros per a Rodalies a tot l’Estat, dels quals només el 17 % s’han invertit a Catalunya. Aquí posem un marc del que ha passat i sabem el que ens contestarà, senyor ministre. Li cito paraules seves: que han invertit molt i que si inverteixen més, generaran un caos.”
“En matèria ferroviària, el que Esquerra Republicana ha pactat i farà complir és que tots els trens i les vies de Catalunya passin a mans de la Generalitat perquè és l’única manera de fer possible -- 29 of 70 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 19 de marzo de 2025 que arribin a l’hora. Aquest és el nostre únic objectiu en aquest àmbit i per això treballem cada dia. No podem dir el mateix dels nostres companys. En fi, centrem-nos en el que és important. Sabem que el problema ve de lluny, hi ha moltes inversions pendents. Li recomano que miri el programa de La Selva de TV3 del dilluns 10 de març, després d’aquella setmana desastrosa a Catalunya, i repassen dues dècades de promeses incomplertes.”
“Gràcies, president. Quasi hem fet una escenificació de les andanes a Catalunya: tothom enfadat, tothom cridant per la situació. Bé, abans d’entrar al fons de la qüestió voldria fer una consideració prèvia. La setmana passada vam sentir diversos dirigents polítics de Junts per Catalunya bramant, bramant contra l’acord del traspàs integral de Rodalies. Potser hi estan en contra. Tenen tot el dret a estar-hi en contra. El cas és que abans d’ahir vam conèixer una altra notícia, que una persona del seu entorn, ni més ni menys, passa a formar part del consell d’administració de Renfe. Jo no sé si una cosa va lligada amb l’altra, però els hi voldria fer un advertiment: a Esquerra Republicana, senyor ministre, no està aquí per buscar cadires en consells d’administració.”
“Bon dia. Gràcies, president. Senyor ministre, abans d’entrar en la qüestió voldria fer una consideració prèvia. Buenos días. Gracias presidente. Señor ministro, antes de entrar en la cuestión quisiera hacer una consideración previa. (Rumores).”
“Todos los segundos cuentan, todas las decisiones suman o restan vidas, y nuestras carreteras deben ser espacios seguros, y no escenarios de tragedias evitables. Desde Esquerra defendemos la vida, la responsabilidad colectiva y el derecho a una movilidad segura. No es una cuestión ideológica, es una cuestión humanitaria. Por tanto, votaremos a favor de su tramitación y, obviamente, presentaremos todas las enmiendas que creamos necesarias. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Este mensaje tiene que llegar de forma rotunda a toda la sociedad. No solo se trata de prohibir beber. Bebe tanto como quieras, pero, si bebes, no conduzcas. No tiene más, hay que disociar definitivamente ambas acciones. Como se suele decir, quien no conduce que beba lo que quiera, pero quien conduce no puede beber. Por último, quiero interpelar a los que ven esta propuesta como una limitación de la libertad individual. ¿Ustedes se dejarían operar por un cirujano que hubiera bebido antes de entrar al quirófano? ¿Dejarían subir a un transporte escolar a sus hijos si el conductor se hubiera tomado solo una cervecita antes de conducir? Igual de serio es conducir un vehículo particular bajo los efectos del alcohol.”
“Y no podemos obviar que hay colectivos que merecen una regulación todavía más estricta: los conductores noveles y profesionales, por responsabilidad, así como los motoristas, que también sufren una siniestralidad muy elevada. Según datos recientes, la mayoría de los motoristas muertos en Cataluña tenían más de 50 años y casi la mitad habían consumido alcohol o drogas. Es imprescindible, pues, establecer el 0,0 como norma para estos colectivos y fortalecer la pedagogía específica para ellos. Debemos considerar que la reincidencia en alcoholemia sea un agravante penal y establecer programas obligatorios de reeducación y rehabilitación para conductores reincidentes. La respuesta debe ser integral: no solo el castigo, sino también lograr un cambio en la conducta y una nueva cultura de la responsabilidad.”
“Dicen: Nos preocupan los jóvenes, porque vemos un aumento de los siniestros vinculados con el alcohol y las imprudencias, sobre todo en salidas nocturnas y de fines de semana. La campaña «En el coche, 0,0» es un ejemplo muy firme del camino a seguir. Dos coches fúnebres recorrieron Cataluña recordando que una de cada tres muertes en la carretera es causada por el alcohol o las drogas, y es un mensaje que cala hondo. Hay que aumentar los controles aleatorios de alcoholemia, sobre todo en horarios nocturnos y en zonas de ocio. El efecto disuasivo de dichos controles es clave. Además, debemos coordinarlos entre Mossos d’Esquadra, la Policía local y otros cuerpos.”
“Hace falta una educación vial transformadora, empezando por los colegios y pasando por campañas masivas en medios de comunicación y redes sociales especialmente dirigidas a los jóvenes, que son el colectivo más afectado y vulnerable. Y aquí le voy a hacer una propuesta, porque lo que quieren hacer ustedes ahora en cuanto a que el carné de conducir se lo pueda sacar uno sin ni siquiera haber pasado por una autoescuela ayudará muy poco respecto a estas medidas de concienciación. Las autoescuelas -- 26 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2025 son grandes educadoras en servicios viales y, si creen que la ciudadanía no se lo puede pagar, subvencionen los cursos de formación vial. (Aplausos). El Servicio Catalán de Tráfico ha alertado recientemente.”
“Además, según datos del Servicio Catalán de Tráfico, en múltiples fines de semana más del 50 % de los accidentes mortales tenían relación con el consumo de alcohol. Por tanto, este no es un problema puntual, se trata de un problema de emergencia estructural. Y, ante este escenario, nosotros apostamos decididamente por una tasa que no puede ser otra que 0,0, no como una medida punitiva, sino como un compromiso firme con la vida, con la responsabilidad colectiva y una movilidad más segura y justa, porque no podemos seguir permitiendo que la permisividad legal del consumo de alcohol al volante siga generando confusión, y el modo de dejar claro que el alcohol y la conducción son incompatibles es la tolerancia cero. Es por ello que la ley debe ir acompañada de medidas estructurales. No es suficiente cambiar el límite legal.”
“La tasa actual permitida es de 0,5 gramos por litro, y es excesiva si tenemos en cuenta que, según toda la evidencia científica y los datos del Servicio Catalán de Tráfico, así como de la Dirección General de Tráfico, incluso estas pequeñas cantidades de alcohol afectan a la capacidad de reacción, la visión periférica, el tiempo de respuesta y la toma de decisiones, y a partir de 0,2 el riesgo de accidente aumenta de forma notable. Los datos son claros y contundentes. El alcohol al volante mata. Solo en 2023 en Cataluña lamentamos 165 víctimas mortales en las carreteras, y, tras esas cifras ―lo ha dicho el diputado del PSOE―, hay historias, familias rotas, vidas sesgadas por decisiones irresponsables. Según el Instituto Nacional de Toxicología, el 49 % de los conductores muertos dieron positivo en alcohol, drogas o psicofármacos.”
“Doncs igual de seriós és conduir un vehicle sota els efectes de l’alcohol. Cada segon compta. Cada decisió suma o resta vides i les nostres carreteres han de ser espais segurs i no escenaris de tragèdies evitables. Des d’Esquerra defensem la vida, la responsabilitat col·lectiva i el dret a una mobilitat segura. No és una qüestió ideològica, és una qüestió humana. Per tant, votarem a favor de la tramitació i, evidentment, li presentarem totes les esmenes que creguem necessàries. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. El PSOE nos trae hoy a debate la consideración de tramitar una iniciativa para rebajar la tasa de alcoholemia al volante, y lo celebramos, porque este debate no es solo oportuno; además, sabemos que es absolutamente necesario.”
“I la resposta ha de ser integral, no només càstig, sinó canvi de comportaments. I sobretot, cal una nova cultura de la responsabilitat. Hem de fer arribar aquest missatge de manera rotunda a tota la societat. No es tracta de prohibir beure. Beu tant com vulguis, però si beus no condueixis i ja està. És que no té més. S’ha de dissociar definitivament les dues accions. Com diem sovint, qui no condueix que begui el que vulgui, però el qui condueix no ha de poder beure gens. I per acabar, voldria interpel·lar aquells que veuen aquesta proposta com una limitació de la llibertat individual. Vostès es deixarien operar per un cirurgià que ha begut abans d’entrar a quiròfan? Vostès deixarien pujar a un transport escolar els vostres fills, si el conductor només s’hagués begut una cerveseta abans de pujar?”
“L’efecte dissuasiu d’aquests controls és clau i cal coordinar-los entre Mossos d’Esquadra, policies locals i altres cossos. No podem obviar que hi ha col·lectius que mereixen una regulació encara més estricta: conductors novells i professionals per responsabilitat i exemplaritat. Motoristes que també pateixen una sinistralitat molt elevada. Segons dades recents, la majoria dels motoristes morts a Catalunya tenen més de 50 anys i gairebé la meitat havien consumit alcohol o drogues. És imprescindible, doncs, establir 0,0 com a norma per a aquests col·lectius i reforçar la pedagogia específica per a ells. Hem de considerar que la reincidència en alcoholèmia sigui un agreujant penal i establir programes obligatoris de reeducació i rehabilitació per a conductors reincidents.”
“Ajudarà molt poc, doncs, a aquestes -- 25 of 66 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de marzo de 2025 mesures de conscienciació. Les autoescoles són unes grans educadores amb serveis viaris. I si pensen que la ciutadania no s’ho pot pagar, subvencionin els cursos de formació vial. El mateix Servei Català de Trànsit ha alertat recentment: «Ens preocupen els joves, perquè hi ha un augment de sinistres vinculats a l’alcohol i imprudències, sobretot en sortides nocturnes i de caps de setmana». La campanya «Dalt del cotxe, 0,0» és un exemple colpidor del camí a seguir. Dos cotxes fúnebres van recórrer Catalunya recordant que una de cada tres morts a la carretera està causada per l›alcohol o les drogues. És un missatge que ha de calar fons. Cal augmentar els controls d’alcoholèmia aleatoris, especialment en horaris nocturns i en zones d’oci.”
“Perquè no podem continuar permetent que la permissibilitat legal al consum d’alcohol al volant continuï generant confusió, i la manera de deixar clar que l’alcohol i la conducció són incompatibles és la tolerància zero. Per això, cal que la llei vagi acompanyada de mesures estructurals. No n’hi ha prou a canviar el límit legal. Cal una educació viària transformadora, començant des de les escoles, passant per campanyes massives en mitjans de comunicació i xarxes socials, especialment dirigides als joves, que són un col·lectiu més afectat i vulnerable. I aquí li faré una proposta. Això que volen fer vostès que el carnet de conduir ara es pugui treure sense ni tan sols haver passat per una autoescola dona molt mala...”
“Només el 2023, a Catalunya, vam lamentar 165 víctimes mortals a les carreteres. I darrere aquestes xifres, ho ha dit el diputat del PSOE, hi ha històries, famílies trencades, vides segades per decisions irresponsables. Segons l’Institut Nacional de Toxicologia, el 49 % dels conductors morts donaven positiu en alcohol, drogues o psicofàrmacs. A més, segons dades del Servei Català de Trànsit, en múltiples caps de setmana, més del 50 % dels accidents mortals estaven relacionats amb el consum d›alcohol. Doncs això no és un problema puntual, és un problema d›emergència estructural. Davant d’aquest escenari, nosaltres apostem decididament per una taxa que no pot ser una altra que sigui 0,0; no com una mesura punitiva, sinó com un compromís ferm amb la vida, amb la responsabilitat col·lectiva i amb una mobilitat més segura i justa.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. El PSOE ens porta avui a debat una presa en consideració per tramitar un projecte de llei per rebaixar la taxa d’alcoholèmia al volant. I ho celebrem, perquè aquest debat no és només oportú, sinó que sabem que és absolutament necessari. L’actual taxa màxima permesa és de 0,5 grams al litre. És excessiva, si tenim en compte que, segons tota l’evidència científica i les dades del Servei Català de Trànsit i també de la Direcció General de Trànsit, fins i tot aquestes petites quantitats d’alcohol afecten la capacitat de reacció, la visió perifèrica, el temps de resposta i la presa de decisions, i a partir de 0,2 el risc d’accident ja augmenta de forma notable. Les dades són clares i contundents: l’alcohol al volant mata.”
“Por lo tanto, señorías del PP y del PSOE, dejen de jugar con las cuotas a la Seguridad Social, porque defender esas cuotas es defender un modelo de sociedad donde nadie quede desprotegido ante la enfermedad, el paro o la vejez. Es una muestra de justicia social por la dignidad y para un futuro en el que la protección colectiva no esté en manos de la caridad ni del mercado, sino garantizada por un sistema público fuerte y bien financiado. Por todos estos motivos, vamos a votar no a esta proposición de ley. (Aplausos).”
“En lugar de recortar derechos, hay que reforzar la Seguridad Social con medidas que amplíen la protección social, sobre todo -- 32 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de marzo de 2025 para los autónomos y las pequeñas empresas, garantizando que nadie se quede atrás. Y, sí, hay que ayudar a la reindustrialización, pero hay que hacerlo de otras maneras, facilitando, quizá, suelo industrial. Estaría bien que, en lugar de especularse con el suelo industrial, se pudiera ceder a las empresas dando más ayudas para el trabajo de calidad y no ayudas a los que explotan a sus trabajadores. Estar del lado de las empresas que se quieran instalar en un territorio sería muy útil.”
“Por eso, cuando escuchamos discursos que pretenden rebajar las cotizaciones sociales en nombre de la competitividad empresarial debemos ser muy claros: no vamos a permitir una desprotección de la clase trabajadora. Lo que realmente no ha sido sostenible es lo que han hecho ustedes, PP y PSOE, saqueando 140 000 millones de euros de la bolsa de las pensiones para destinarlos a otros gastos que no tendrían que haberse pagado nunca con estos dineros; unos recursos que estaban pensados para garantizar el futuro de nuestros jubilados. No podemos permitir que se repita esta gestión nefasta ni que se utilicen para debilitar a la Seguridad Social en beneficio de los de siempre.”
“En cambio, los impuestos son pagos obligatorios que van a las arcas del Estado y que se pueden destinar después a cualquier gasto público que se considere necesario, como educación, infraestructuras, defensa o todo aquello que se piense que debe financiarse con esos impuestos. Por consiguiente, las cuotas a la Seguridad Social no son un impuesto, como nos quieren hacer creer, sino que son una parte del sueldo del trabajador, y gracias a estas aportaciones cada persona trabajadora tiene garantizado el acceso a prestaciones que le van a permitir vivir con dignidad en momentos de vulnerabilidad, como jubilación, enfermedad o paro. Sin este sistema estamos abocados a una total desprotección social y a desigualdades profundas.”
“No podemos caer en la frivolidad de equiparar una cuota de la Seguridad Social con un impuesto, no. Las cuotas a la Seguridad Social no son impuestos, sino que forman parte de la nómina de los trabajadores. La diferencia principal es que las cuotas de la Seguridad Social son aportaciones económicas que tienen que pagar tanto los trabajadores como las empresas y sirven para financiar el sistema de protección social. No son impuestos, no, sino que son contribuciones finalistas, ya que su objetivo específico es garantizar prestaciones sociales, como pensiones, paro, incapacidad temporal o permanente, maternidad, paternidad y muchas otras coberturas.”
“Això són ajudes efectives. Per tant, senyories, tant del PP com del PSOE, deixin de jugar amb les quotes de la Seguretat Social, perquè defensar el pagament de les quotes a la Seguretat Social és defensar un model de societat on ningú queda desprotegit davant la malaltia, l’atur o la vellesa. És una aposta de justícia social, per la dignitat i per un futur en què la protecció col·lectiva no estigui en mans de la caritat o del mercat, sinó garantida per un sistema públic fort i ben finançat. Per tots aquests motius, votarem que no a aquest projecte de llei. Gràcies. Gracias presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy el PP nos trae un proyecto de ley para bonificar cuotas a la Seguridad Social en Ceuta y Melilla. Para nosotros ese es un tema que no podemos dejar de lado.”
“Uns recursos que havien de garantir el futur dels jubilats i jubilades del nostre país, no podem permetre que es repeteixi aquesta gestió nefasta ni que s’utilitzin per afeblir la Seguretat Social en benefici dels de sempre. En comptes de retallar drets, el que cal és reforçar la Seguretat Social amb mesures que ampliïn la protecció social, especialment per als autònoms i les petites empreses, garantint que ningú es quedi enrere. I sí, cal ajudar a la reindustrialització. Però cal fer-ho de moltes altres maneres: potser facilitant sòl industrial. Potser estaria bé que a més d’especular amb el sòl industrial, el poguéssim cedir a les empreses donant més ajudes pel treball de qualitat i no potser donant ajudes a aquell que explota els seus treballadors. Estan al costat de les empreses que es vulguin instal·lar a un territori?”
“Gràcies a aquestes aportacions, cada persona treballadora té garantit l’accés a prestacions que li permetran viure amb dignitat en moments de vulnerabilitat com la jubilació, la malaltia o l’atur. Sense aquest sistema estem abocats a una situació d’absoluta desprotecció social i de desigualtats encara més profundes. Per això, quan escoltem discursos que pretenen rebaixar les cotitzacions socials en nom de la competitivitat empresarial, hem de ser clars: no podem permetre una desprotecció de la classe treballadora. El que realment no ha estat sostenible és el que han fet vostès, PP i PSOE, saquejant 140 000 milions d’euros de la bossa de les pensions per destinar-lo a altres despeses que no s’haurien d’haver pagat mai amb aquests diners.”
“No són impostos, sinó que són contribucions -- 31 of 74 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de marzo de 2025 finalistes, ja que el seu objectiu específic és garantir prestacions socials com ara pensions, atur, incapacitat temporal i permanent, maternitat, paternitat i moltes altres cobertures. En canvi, els impostos són pagaments obligatoris que van a les arques de l’Estat i es poden destinar a qualsevol despesa pública que es consideri necessària, com educació, infraestructures, defensa o tot allò que vostès creguin que s’ha de finançar amb aquests impostos. Per tant, les quotes a la Seguretat Social no són un impost com ens volen fer veure, que sinó que són una part del salari del treballador.”
“Gràcies, president. Bona tarda diputats i diputades. Avui el PP ens porta un projecte de llei per bonificar quotes a la Seguretat Social a Ceuta i Melilla. I per nosaltres aquest és un tema que no podem deixar de parlar-ne perquè no podem caure en la frivolitat d’equiparar una quota de la Seguretat Social amb un impost. No, les quotes a la Seguretat Social no són impostos, sinó que formen part de la nòmina dels treballadors. La diferència principal és que les quotes de la Seguretat Social són aportacions econòmiques que han de pagar tant els treballadors com les empreses i serveixen per finançar el sistema de protecció social.”
“Un país gobernado por una mirada social o un país que solo beneficiará a los grandes oligopolios; un país sin impuestos en el que se limitan la educación, la sanidad, el transporte, o un país que tenga unos impuestos redistributivos como merece, pero siempre ayudando a la mayoría social, no a la minoría a la que ustedes apoyan, como son los oligopolios. Tienen el real decreto de medidas económicas en sus manos. Hagan el trabajo bien hecho, por favor, porque si no acabarán perjudicados en otras cuestiones. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Señorías del PSOE, tienen que decidir si quieren ser parte de la solución o si quieren ser cómplices de unos partidos que nos llevarán a la deriva y que, cada vez más, harán que la gente opte por votar a la extrema derecha. Toda esa gente ahora quiere hacernos creer que sin impuestos viviríamos mejor o que sin servicios de emergencias, desmantelando los servicios de emergencias, no pasaría nada. Pregúntenles a los de Valencia si realmente desmantelar un servicio de emergencias no tiene ninguna consecuencia. Y, a partir de ahí, que cada uno saque sus propias conclusiones. ¿Qué país queremos?”
“Si quieren hacer políticas de derechas, oiga, entonces no sean la marca blanca de VOX y hagan política de derechas, pero no engañen más a la gente. Porque lo más preocupante es que los grandes partidos, en lugar de plantar cara con valentía contra esta derecha reaccionaria, lo que hacen es preocuparse más por no incomodar a ciertos sectores con poder económico y mediático, y eso realmente quien acaba pagándolo es la ciudadanía. Por lo tanto, pongan fin a los discursos tibios de condena. Debe haber una respuesta contundente y políticas reformadoras en pro de la clase trabajadora y no de aquellas grandes empresas. Necesitamos que la izquierda de hoy no tenga miedo de decir las cosas tal como son, que no tenga miedo de enfrentarse a los privilegios y defienda sin complejos los derechos de la mayoría social.”