Inés Granollers Cunillera
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Un congrés pensat perquè hi capiguem totes les veus o un congrés pensat només perquè alguns continuïn pensant i decidint qui té dret a ser escoltat. Quin congrés volem? Nosaltres ho tenim molt clar.”
“No busca beneficiar a nadie más que a la ciudadanía; lo que hace es dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir un grupo parlamentario e impedir que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes de la Mesa del Congreso.”
“Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy votamos una reforma del Reglamento que parte de una idea muy sencilla: la pluralidad de la ciudadanía expresada en las urnas se puede traducir también en una representación efectiva dentro de esta Cámara.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d’una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d’aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra.”
“Les incomoda que existan lenguas diferentes, les incomoda que haya naciones que reivindicamos nuestra identidad, les incomoda que haya pueblos que queramos decidir nuestro futuro; en definitiva, les incomoda la libertad cuando no coincide con su manera de entender España.”
“Ja ho vam explicar durant la tramitació d’aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions.”
The complete record
Every one of 1,193 lines we hold for Inés Granollers Cunillera, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 17 of 24.
“Varias plataformas y entidades han denunciado reiteradamente que el Comité Nacional del Transporte no representa de manera justa la diversidad del sector. Tenemos, pues, el primer punto. El sector necesita una solución limpia y democrática al escoger a sus interlocutores y representantes. En segundo lugar, hay que abordar la viabilidad económica del sector. Agosto de 2022: el Gobierno aprobó el Real Decreto Ley 14/2022, de medidas de sostenibilidad económica para el sector del transporte. Incluía la denominada Ley de la Cadena de Transporte, que establecía medidas estructurales para equilibrar las relaciones comerciales entre transportistas y clientes.”
“Las normas actuales excluyen a la rama obrera del sector porque, entre otras cosas, se tiene en cuenta el número de camiones de cada empresa que las organizaciones presentan como afiliadas o existe la exigencia a las organizaciones de poseer locales y personal a su cargo. Señor ministro, con estos criterios las pequeñas empresas y los autónomos, que representan el 70 % de los transportistas del Estado español, se quedan sin posibilidad de formar parte -- 41 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 del comité nacional. Este problema quedó en evidencia en momentos como la huelga de marzo de 2022, donde más de noventa mil empresas, mayoritariamente autónomos y microempresas, reclamaron una interlocución efectiva ante el ministerio.”
“Este colectivo está desbordado por la precariedad laboral, por la falta de seguridad en las vías, por los elevados costes operativos, por las horas de carga y descarga y por la sensación de falta de apoyo institucional. Por lo tanto, hoy Esquerra Republicana lleva al Congreso sus reivindicaciones principales, esperando encontrar un punto de entendimiento forzando a que se pronuncien ante el sector. En primer lugar, hay que democratizar la representatividad del sector. Existe un grave problema de representatividad que no hace justicia a la realidad del sector y favorece únicamente a las grandes empresas del transporte. El origen es claro: la ambigüedad en los criterios para formar parte del Comité Nacional del Transporte por Carretera.”
“Decimos de manera directa porque queremos que de una vez por todas su ministerio atienda a los transportistas de este Estado, unos trabajadores a los que ustedes han dado la espalda y que tienen todo el derecho a que las Administraciones les reciban y les escuchen. ¿O es que ya hemos olvidado todos los elogios que les dedicaban durante el COVID? No quiero pensar que eran elogios falsos. Hay que poner sobre la mesa la situación crítica que sufre el sector del transporte terrestre; clarísimamente, un sector que es un pilar fundamental de nuestra economía y que vertebra todo el sistema logístico del país. Es la columna vertebral de una cadena de suministro que mantiene activa nuestra sociedad. Nosotros lo tenemos claro.”
“Ministre, el sector del transport de mercaderies per carretera ens ha demostrat el seu valor, especialment en moments crítics, com va ser la pandèmia. És el moment de demostrar que l’Estat està a l’alçada de les seves necessitats. No podem oblidar que darrere de cada camió hi ha treballadors i famílies que depenen d’un sector més fort i més digne. No ens pot passar més que el sector del transport té problemes per cobrir unes demandes laborals. Moltes gràcies. Gracias presidenta. Buenos días, diputados y diputadas. Ministro, creemos que es de gran urgencia ayudar al sector del transporte de mercancías por carretera. Para hacerlo, tenemos que empezar a legislar de manera valiente y haciendo caso a sus peticiones.”
“I acabo, senyor Puente. El sector del transport no pot seguir operant amb un sistema de representació desconnectat de la realitat. És imprescindible escoltar les demandes dels treballadors i empreses que sostenen diàriament aquest servei essencial. Demanem compromís per democratitzar la representació del sector i garantir la justícia i la igualtat d’oportunitats. És important i imprescindible establir mesures que assegurin la viabilitat econòmica i laboral dels transportistes autònoms i de les pimes, alhora que es combat aquesta competència deslleial. Aquestes propostes aposten per un sector més just, eficient i competitiu. Aquestes mesures són imprescindibles per garantir la sostenibilitat del sector i el correcte funcionament de les cadenes de subministrament a llarg termini.”
“I, per acabar, i no menys important, senyor Puente, és el relleu generacional. El sector del transport per carretera afronta una creixent escassetat de conductors professionals, amb més del 20 % de les empreses amb dificultats per cobrir vacants i entre 15 000 i 20 000 llocs de treball sense candidats disponibles. Una causa directa són les condicions laborals, que són poc atractives, manca de plans de formació assequibles i un excés de burocràcia. Per tant, proposem plans de formació professional subvencionats per facilitar l’obtenció de les titulacions necessàries, especialment per a persones joves i persones aturades. Recordem també que hi ha més de 15 000 persones esperant per fer l’examen del carnet de conduir, que, en definitiva, és el carnet de camió. No podem tindre 15 000 persones esperant amb la manca de transportistes.”
“-- 40 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 I, per descomptat, també volem parlar de més condicions laborals dignes: vigilància per part de l’Estat en els polígons i àrees de serveis principals per a la seguretat i correcte descans dels conductors davant dels robatoris dels seus camions i de les seves mercaderies; controls i sancions adequades per a les grans logístiques que tributen fora de l’Estat espanyol, perquè és cert que han de tenir els mateixos drets, però també les mateixes obligacions, i actualment hi ha més de cinquanta convenis col·lectius diferents per als conductors professionals, fet que genera discriminació laboral i competència deslleial entre empreses. Massa sovint, veiem que no es compleixen els convenis, especialment en matèria de salaris i condicions laborals.”
“Aquest règim de reducció de l’edat de jubilació va regulat pel Reial Decret 1698/2011, que preveu la possibilitat d’establir coeficients reductors i anticipar l’edat de jubilació per a aquelles professions els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa, insalubre o a causa d’elevats índexs de mortalitat. Creiem que defineix clarament el sector de transport. I tercer punt. Per la mateixa raó de seguretat viària, rebutgem totalment que els vehicles puguin transportar 44 tones i fer 4,5 metres d’alçada en els actuals vehicles articulats. I és que el 2012 es va realitzar una prova pilot a Catalunya de deu mesos de durada, concloent que aquesta normativa no és satisfactòria ni econòmicament ni per a la seguretat viària. Per tant, no posin l’economia per sobre de la vida, perquè té greus conseqüències.”
“El passat 9 d’abril, Esquerra Republicana va guanyar una proposició no de llei per establir coeficients reductors i poder anticipar l’edat de jubilació dels conductors professionals. Aquesta iniciativa també va ser aprovada pel seu grup parlamentari, el Grup Parlamentari Socialista. Ens agradaria saber, però sobretot els agradaria saber-ho als transportistes, si pensen fer cas al que ha votat la majoria de partits polítics i anticipar la jubilació dels conductors professionals o si, al contrari, només van votar de manera esporàdica per no quedar malament. No demanem res impossible, senyor ministre.”
“Aquesta llei va suposar una terrible notícia per al conjunt de les persones treballadores, però especialment per a aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant servei fins als 67 anys. Ara mateix, la mitjana d’edat dels professionals del transport a l’Estat és de 50 anys, tres més que la mitjana europea, que està als 47, i la taxa d’incidència d’accidents de treball en els majors de 55 anys és tres vegades superior a la resta del sector respecte al mateix rang d’edat. Per tant, crec que és evident que no és segur ni per a les persones conductores ni per al passatge ni per les mercaderies ni per a la resta de persones usuàries de les vies públiques que algú amb una edat superior als 60 anys estigui al volant d’un vehicle més de vuit hores al dia.”
“Sí, és cert que el Govern va implementar un pla d’ajudes el 2023-2024 amb un pressupost de 400 milions d’euros, però també és cert que la majoria de les sol·licituds han estat per convertir en ferralla els vehicles més vells. I també és cert que la línia de compra de camions elèctrics o d’hidrogen ha tingut escassa acollida a causa de la limitada oferta tecnològica i operativa d’aquests camions. Un altre punt —el segon punt— que també ens preocupa és la jubilació anticipada dels conductors professionals. Una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre PSOE i Junts —abans Convergència— va fer que s’aprovés una llei que retarda l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys.”
“Per tant, és imprescindible reprendre les tasques legislatives per, a més a més, incloure la regularització també de les hores de paralització causades per les esperes en fer les càrregues i descàrregues i regular les tasques de manipulació de mercaderies. I, com no pot ser d’altra manera, regular la morositat també en el transport. S’ha de fixar el termini màxim de pagament de trenta dies des de la factura sense possibilitat de fer pactes en contra. Un altre punt que per nosaltres també és molt important és la seguretat viària, i aquesta seguretat passa per diversos punts. U, per a la renovació de flotes. La flota actual de transport per carretera a l’Estat pateix un envelliment preocupant, amb una edat mitjana de 8,1 anys per a les tractores i 14,8 anys per als camions rígids, molt superior als estàndards europeus.”
“Entre aquestes mesures, hi havia la generalització de la contractació per escrit i la prohibició de contractar a pèrdues en el transport de mercaderies per carreteres amb l’objectiu de protegir el transportista efectiu. Esquerra Republicana va condicionar el vot favorable a aquest reial decret llei a que es poguessin fer modificacions, perquè, tot i que entenem que era un avanç, era incomplet. És necessari incloure que la prohibició de contractar per sota costos s’apliqui a tots els serveis de transport, incloent-hi aquells que tenen contractes continuats. Malauradament, tot va decaure amb l’avançament electoral del 2023, i fins avui aquesta qüestió no ha estat abordada en l’actual legislatura.”
“Diverses plataformes i entitats han denunciat reiteradament que el Comitè Nacional de Transport no representa de manera justa la diversitat del sector. Doncs, crec que ja tenim el primer punt: el sector necessita una solució neta i democràtica a l’hora de triar els seus interlocutors i representants. En segon lloc, hem d’abordar la viabilitat econòmica del sector. L’agost del 2022, el Govern va aprovar el Reial Decret Llei 14/2022, de mesures de sostenibilitat econòmica per al sector del transport. Aquest decret incloïa, entre altres, la denominada llei de la cadena del transport, que va establir mesures estructurals per equilibrar les relacions comercials entre transportistes i clients.”
“Les normes actuals exclouen la branca obrera del sector perquè, entre d’altres, es té en compte el nombre de camions de cada empresa que les organitzacions presenten com a afiliades o existeix l’exigència a les organitzacions de posseir locals i personal a càrrec. Senyor ministre, amb aquests criteris, les petites empreses i els autònoms, que són el 70 % dels transportistes de l’Estat -- 39 of 106 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2024 espanyol, es queden sense possibilitats de formar part del comitè nacional. Aquest problema va quedar en evidència en moments com la vaga de març del 2022, on més de noranta mil empreses, majoritàriament autònoms i microempreses, van reclamar una interlocució efectiva davant del ministeri.”
“Ells són la columna vertebral d’una cadena de subministrament que manté activa la nostra societat. Nosaltres ho tenim clar: aquest col·lectiu es troba desbordat per la precarietat laboral, manca de seguretat a les vies, els alts costos operatius, hores de càrrega i descàrrega i la sensació de manca de suport institucional. Per tant, avui, Esquerra Republicana portem al Congrés les seves reivindicacions principals esperant trobar un punt d’entesa i forçant que es pronunciïn davant del sector. En primer lloc, hem de democratitzar la representativitat del sector. Existeix un greu problema de representativitat que no fa justícia a la realitat del sector i afavoreix només les grans empreses de transport, i l’origen està clar: l’ambigüitat en els criteris per formar part del Comitè Nacional de Transport de Mercaderies per Carretera.”
“Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats i diputades. Ministre, creiem que és molt urgent ajudar el sector del transport de mercaderies per carretera. Per fer-ho, hem de començar a legislar de forma valenta i atenent les seves peticions. L’hi diem de forma directa perquè volem que d’una vegada per totes el seu ministeri atengui els transportistes d’aquest Estat, uns treballadors als que vostès han donat l’esquena i que tenen tot el dret a que les administracions els rebin i els escoltin. O és que ja hem oblidat tots els elogis que els dedicàvem durant el covid? No vull pensar pas que eren falsos. Cal posar sobre la taula la situació crítica que pateix el sector del transport terrestre, claríssimament, un sector que és un pilar fonamental de la nostra economia i que vertebra tot el sistema logístic del país.”
“En definitiva, hemos de reforzar esta autoridad, para que sea una herramienta esencial para proteger los derechos financieros del conjunto de la población, pero especialmente en el conjunto de la población de los más vulnerables, y poner en evidencia ―sí, poner en evidencia― la necesidad de políticas públicas fuertes. Es el momento de reforzar lo público ante un sistema financiero que hemos visto que demasiado a menudo prioriza el beneficio a corto plazo sobre el bienestar común, que es la usura de la banca, que hemos ido repitiendo cada vez que hemos tenido oportunidad. Gracias. (Aplausos).”
“Señor Casares y, también, señor ministro, vayan tomando apuntes, porque presentaremos enmiendas para facilitar la acreditación de personas que han llegado recientemente a productos financieros básicos en el Estado, con herramientas presenciales y telefónicas, además de las virtuales, para que todo el mundo pueda acceder a la autoridad, para garantizar la atención a los usuarios en ciudades de menos de 50 000 habitantes, para mejorar la protección en casos de cláusulas abusivas, ampliar también el umbral de cláusulas vinculantes para que sea efectiva esta autoridad y establecer plazos de admisión a trámite y resolución adecuados para garantizar que los consumidores no se encuentren en una situación de indefensión prolongada en el tiempo.”
“Habrá, pues, que empoderar a los consumidores y usuarios para conocer los productos que ofrecen las entidades financieras, pero no con el objetivo de encolomarles productos, como hace la banca habitualmente, sino una información financiera necesaria que les garantice un alto nivel de protección. Por tanto, para terminar, votaremos negativamente a esta enmienda a la totalidad.”
“Porque cuando una oficina cierra, el problema no es solo la afectación a los usuarios que se quedan sin servicios, sino que también detrás deja todo lo que es la reestructuración laboral, provocando despidos colectivos, bajadas de sueldo y despoblamiento rural. -- 80 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024 Otra de las problemáticas que detectamos es que los productos financieros también han llegado a un gran nivel de especialización. Esta problemática se ve incrementada por las nuevas tecnologías aplicadas en productos fintech.”
“De hecho, según el Banco de España, en un único año los cajeros automáticos en el conjunto del Estado cayeron en un porcentaje muy considerable; y, si nos fijamos en los municipios más pequeños, los de menos de 500 habitantes, la caída ha sido de un 11 %, de 426 a 379 cajeros. ¿Ya se entiende cuál es la tendencia de la banca, verdad? O sea, que tomemos como ejemplo el proyecto de ley enviado al Parlamento de Cataluña y redactado por el Gobierno republicano. Esquerra Republicana ha dado grandes pasos para avanzar en la inclusión financiera, ha trabajado y ya es una realidad la puesta a disposición de cajeros automáticos en los centenares de municipios de donde los bancos se han ido marchando en las últimas décadas, a pesar de los grandes beneficios que han tenido.”
“Para Esquerra uno de los puntos importantes de esta ley acabar con la exclusión financiera que sufren muchísimas personas. Como seguramente pueden imaginar, trabajaremos en enmiendas para esta ley, con el objetivo de asegurar que la autoridad de defensa del cliente financiero asegure la inclusión de la ciudadanía y el acceso a los productos básicos para operar en un mundo digital. Sobre todo, velaremos especialmente por los colectivos en situación de vulnerabilidad, sea por discapacidad, edad u origen. Los bancos en los últimos años han recortado también infraestructuras y servicios. Por ejemplo, en la circunscripción de Lleida, pasaron de tener 199 cajeros automáticos a tener 49, con una caída del 75 % en quince años.”
“Por tanto, esta autoridad puede equilibrar esa situación, ofreciendo a los clientes un recurso efectivo y accesible, que no dependa exclusivamente de los tribunales. La autoridad ha de proporcionar un sistema gratuito, imparcial y rápido, para que los clientes puedan ver atendidas sus reclamaciones frente a las entidades financieras. Una autoridad como esta ha de contribuir a frenar malas prácticas y a sancionar a aquellas entidades que no cumplan con los estándares mínimos de equidad. También creemos imprescindible, en un contexto de concentración bancaria como el actual, la creación de esta autoridad de defensa del cliente porque puede ayudar a frenar posibles abusos derivados de la falta de competencias y a preservar la calidad del servicio.”
“Años después, ese rescate bancario no ha sido devuelto íntegramente a la ciudadanía y, según el Banco de España, hay más de 60 000 millones de euros imposibles de recuperar. A todo esto, la banca sigue sin hacer este retorno a la ciudadanía, y hay miles de personas en manos de su usura. A modo de recordatorio, mientras el Estado español salvaba a la banca, regalando millones de euros del erario público y diciendo que no había alternativa, decenas de miles de familias perdían su casa y eran expulsadas de su casa, y miles de pequeños empresarios no podían afrontar sus gastos bancarios debido al estallido de la crisis financiera. Ellas y ellos, que somos nosotros, en definitiva, eran quienes realmente no tenían alternativa, pues las entidades financieras tienen mucho más poder que los clientes individuales.”
“Para nosotros es una herramienta legislativa necesaria para construir una arquitectura de regulación financiera que proteja a los consumidores y, a la vez, los defienda ante las prácticas abusivas de las entidades financieras. No olvidemos de dónde venimos. La crisis financiera de 2008 llevó al PSOE primero y al PP después a realizar un rescate bancario. Con la bandera capitalista de «no nos podemos permitir la quiebra del sistema financiero», los dos grandes partidos se pusieron pronto de acuerdo para realizar una inyección masiva de dinero público a la banca española, que tuvo como resultado una reestructuración bancaria, a la que se transfirieron más de 120 000 millones de euros del erario público, en forma de ayudas en recapitalización.”
“En definitiva, hem de reforçar aquesta autoritat per a que sigui una eina essencial per protegir els drets financers del conjunt de la població, però especialment en el conjunt de la població d’aquells més vulnerables, i posar en evidència…, ai, sí, posar en evidència la necessitat de polítiques públiques fortes. És el moment d’enfortir el públic davant d’un sistema financer que hem vist que massa sovint prioritza el benefici a curt termini sobre el benestar comú, que és la usura de la banca que hem anat repetint cada vegada que n’hem tingut oportunitat. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes ya. Desde nuestro grupo votaremos en contra de esta enmienda a la totalidad al proyecto de ley.”
“I senyor Casares, senyor ministre Cuerpo, vagin prenent apunts, perquè presentarem esmenes per facilitar l’acreditació de persones que han arribat recentment a l’Estat a productes financers bàsics, per oferir eines presencials i telefòniques, a més de les virtuals, perquè tothom pugui accedir a l’autoritat, per garantir l’atenció als usuaris en ciutats de menys de 50 000 habitants, per millorar la protecció en cas de clàusules abusives, ampliar el llindar de clàusules vinculants per dotar de pes efectiu aquesta autoritat, establir uns terminis d’admissió -- 79 of 103 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 21 de noviembre de 2024 a tràmit i resolució adequats per assegurar que els consumidors no es trobin en una situació d’indefensió prolongada en el temps.”
“Una altra de les problemàtiques que detectem és que els productes financers han arribat a un gran nivell d’especialització. Aquesta problemàtica es veu incrementada per les noves tecnologies aplicades en productes fintech. Caldrà, doncs, apoderar els consumidors i usuaris per conèixer els productes que ofereixen les entitats financeres, però no amb l’objectiu de encolomar productes com fa habitualment la banca, sinó amb la formació financera necessària que els garanteixi un alt nivell de protecció. Per tant, i per acabar, votarem negativament a aquesta totalitat.”
“I si fixem la mirada als municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l’11 %, de 426 a 379 caixers. S’entén quina és la tendència de la banca, oi? Per tant, prenguin d’exemple el projecte de llei enviat des del Parlament de Catalunya redactat pel govern republicà. Des d’Esquerra Republicana es van fer grans passes per avançar en la inclusió financera. Es va treballar i ja és una realitat la posada a disposició de caixers automàtics als centenars de municipis, d’on els bancs n’han anat marxant les darreres dècades, tot i tenir grans beneficis. I és que el problema, quan una oficina tanca, no és només l’afectació als usuaris que es queden sense serveis, sinó que també al darrere deixa reestructuració laboral, provocant acomiadaments col·lectius, baixades de sou i despoblament rural.”
“Per Esquerra, és un dels punts importants d’aquesta llei acabar amb l’exclusió financera que pateixen moltíssimes persones. Com segurament poden imaginar, treballarem esmenes per aquesta llei amb l’objectiu d’assegurar que l’Autoritat de defensa del client financer asseguri la inclusió de la ciutadania i l’accés als productes bàsics per operar en un món digital. Sobretot vetllarem especialment pels col·lectius en situació de vulnerabilitat, ja sigui per discapacitat, edat o origen. Els bancs, els últims anys, han retallat també en infraestructura i serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49, una caiguda del 75 % en 15 anys. De fet, en el conjunt de l’Estat, segons el Banc d’Espanya, en un sol any els caixers automàtics al conjunt de tot l’Estat han caigut un 7,2 %.”
“Per tant, aquesta autoritat pot equilibrar aquesta situació oferint als clients un recurs efectiu i accessible que no depengui exclusivament dels tribunals. L’autoritat ha de proporcionar un sistema gratuït, imparcial i ràpid, perquè els clients puguin veure ateses les seves reclamacions envers les entitats financeres. Una autoritat com aquesta ha de contribuir a frenar males pràctiques i a sancionar aquelles entitats que no compleixin amb els estàndards mínims d’equitat. També creiem imprescindible, en un context de concentració bancària com l’actual, la creació d’aquesta autoritat de defensa del client, perquè pot ajudar a frenar possibles abusos derivats de la manca de competència i a preservar la qualitat del servei.”
“Anys després, aquest rescat bancari no ha estat retornat íntegrament a la ciutadania i, segons el Banc d’Espanya, hi ha més de 60 000 milions d’euros impossibles de recuperar. Tot i això, la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania. Encara hi ha milers de persones en mans de la seva usura. Per fer recordatori, mentre l’Estat espanyol salvava la banca regalant milions d’euros de l’erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva — eren expulsats de casa seva— i milers de petits empresaris no podien fer front a les seves despeses bancàries degut a l’esclat de la crisi financera. Ells i elles, que en definitiva som nosaltres, érem els qui realment no teníem alternativa. Les entitats financeres tenen molt més poder que els clients individuals.”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda, ja! Des del nostre grup, votarem en contra d’aquesta esmena a la totalitat. El projecte de llei d’esmena, per nosaltres, és una eina legislativa necessària per construir una arquitectura de regulació financera que protegeixi els consumidors i, alhora, els defensi davant de les pràctiques abusives de les entitats financeres. No oblidem d’on venim. La crisi financera de l’any 2008 va portar al PSOE primer i al PP després a realitzar un rescat bancari. Amb la bandera capitalista que no ens podem permetre una fallida del sistema financer, els dos grans partits aviat es van posar d’acord per realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. Resultat: una reestructuració bancària on es van transferir més de 120 000 milions d’euros de l’erari públic, en forma d’ajuts en recapitalització.”
“Así pues, hoy me he permitido volver a poner sobre la mesa la modernización inmediata del canal d’Urgell y reivindicar toda la capacidad de decisión sobre este ahorro de agua. Gracias.”
“Sabemos que si lo gestionamos desde Cataluña lo haríamos mucho mejor y con el ahorro de las modernizaciones se podrían atender otras necesidades, como, por ejemplo, desarrollar el reto de El Priorato y Montsant para ayudar a la supervivencia de una comarca que produce vinos y aceites de altísima calidad. Acabo. Las medidas de ahorro de agua se tienen que aplicar en los distintos sistemas en función del déficit que se prevé en los próximos años. Y en todos los territorios hacen falta muchas inversiones, porque realmente los agricultores necesitan estas inversiones, pero se tiene que hacer sabiendo y pensando que si queremos relevo generacional se les tienen que dar herramientas y recursos.”
“Vistas las perspectivas, pues, de la disponibilidad del agua en la cuenca del Ebro, y visto también que en mi país nos lo tenemos que pagar todo, aprovechamos este debate para exigir y reivindicar que las obras de modernización en Cataluña se gestionen desde Cataluña. La gestión de la sequía nos ha -- 91 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de noviembre de 2024 quedado grabada en la memoria de las personas del territorio de Urgell, la impotencia que sufrimos. Nuestros agricultores no se merecen ver cerrado el canal de un día para otro, sin aviso ni planificación. Esto nos pasó el año pasado, en abril de 2023.”
“Hoy, casi en 2025, en plena crisis climática, el principal sistema de riego es por inundación; en total, es una eficiencia muy baja, un manejo extremadamente costoso, una falta flagrante de relevo generacional y un sistema totalmente insostenible. Diputados, diputadas, el canal d’Urgell es el único canal de interés general en el que el Estado no invierte un euro y, si lo invierte, hace que se lo devuelvan. El Estado, en Cataluña, hace de banco: lo poco que pone lo hace devolver en forma de préstamo, a diferencia de lo que ocurre en otros lugares del Estado, como Navarra, señor Catalán, donde el Estado pone el 60 %.”
“Aparte del suministro de regadío a 18 000 regantes, 48 600 hectáreas, esta red también abastece a 121 municipios, 1826 granjas, 176 industrias y más de 1000 casas diseminadas por el territorio; pero, sobre todo, consigue que los agricultores puedan hacer cultivos de calidad y que estos puedan estar presentes en nuestra alimentación diaria. Por lo tanto, el canal d’Urgell es una gran infraestructura que ha sido vital para el desarrollo socioeconómico de La Plana d’Urgell y que, tras más de ciento cincuenta años de funcionamiento, continúa siendo un eje vertebrador del territorio. Hoy, en pleno siglo XXI, en plena revolución tecnológica, este regadío es tan tradicional que suministra agua a las parcelas sin presión, un hecho que dificulta la implementación de tecnologías de riego modernas en cada parcela.”
“Pero hoy no quiero desaprovechar la oportunidad de hablar de canales de regadío, y les hablaré de un canal que hace más de ciento cincuenta años transformó un territorio llamado El Clot del Dimoni por sus condiciones climáticas adversas. El canal d’Urgell es una infraestructura destinada al riego que trae agua desde el Segre a los campos de cultivo de distintos términos municipales de las comarcas de Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià y Las Garrigas; un canal de la Confederación Hidrográfica del Ebro que riega ―¡Ojo!, atención a la cifra― 70 000 hectáreas y que urge modernizar.”
“Així doncs, avui m’he permès tornar a posar damunt de la taula la modernització immediata del Canal d’Urgell i reivindicar tota la capacitat de decisió sobre aquest estalvi d’aigua. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados, diputadas. Unión del Pueblo Navarro nos trae una moción instando al Gobierno del Estado los trámites pendientes en los plazos de la previsión para la construcción de la segunda fase del canal de Navarra, una segunda fase que supondría 25 522 hectáreas; un canal, el de Navarra, que persigue en su globalidad la transformación del regadío de casi 60 000 hectáreas y el abastecimiento urbano e industrial de más de 350 000 habitantes, el 60 % de la población de la Comunidad Foral de Navarra.”
“La nostra pagesia no es mereixia veure tancar el canal d’Urgell d’un dia per l’altre, sense avís ni planificació. Això ens va passar l’any passat, a l’abril del 2023. Sabem que, si ho gestionem des de Catalunya, ho faríem molt millor i amb l’estalvi de les modernitzacions es podria atendre altres necessitats, com per exemple desenvolupar el reg del Priorat i Montsant, que ens permetria ajudar a la supervivència d’una comarca que produeix vins i olis d’altíssima qualitat. I acabo. Les mesures d’estalvi d’aigua s’han d’aplicar als diferents sistemes en funció del dèficit que es preveu en els propers anys i a tots els territoris hi fan falta moltes inversions, perquè realment la pagesia necessita aquestes inversions. Ara, s’ha de fer pensant que si volem relleu generacional, a la pagesia se li ha de donar eines i se li ha de donar recursos.”
“Diputades i diputats, el canal d’Urgell és l’únic canal d’interès general on l’Estat no hi posa ni un euro. I si el posa, encara el fan tornar. L’Estat a Catalunya fa de banc: tot el que el poc que hi posa ho fa tornar en forma de préstec, a diferència d’altres indrets de l’Estat, com ara Navarra, senyor Català, on l’Estat hi posa el 60 %. Així doncs, i vist les perspectives en la disponibilitat de l’aigua a la conca de l’Ebre, i vist també que al meu país ens ho hem de pagar tot, aprofitem aquest debat per exigir i reivindicar que l’estalvi de les modernitzacions a Catalunya es gestionin des de Catalunya. La gestió de la sequera per part de la CHE ens ha quedat gravada a la memòria de la gent del territori de l’Urgell, per la impotència que vam sentir.”
“Per tant, el Canal d’Urgell és una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic de la plana de l’Urgell i que, després de més de 150 anys de funcionament, continua sent un eix vertebrador d’aquest territori. -- 90 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de noviembre de 2024 Però avui, en ple segle XXI i en plena revolució tecnològica, aquest regadiu és tan tradicional que subministra aigua a les parcel·les sense pressió, un fet que dificulta la implementació de tecnologies de reg modernes a cada parcel·la. Avui, a 2025 gairebé, en plena crisi climàtica, el principal sistema de reg és per inundació. Tot plegat suposa una eficiència molt baixa, un maneig extremadament costós, una manca flagrant de relleu generacional i un sistema absolutament insostenible.”
“Aquest és el canal d’Urgell, una infraestructura destinada al rec que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu de diferents termes municipals de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. Un canal de la Confederación Hidrogràfica de l’Ebre que rega —ojo, atenció a la xifra— 70 000 hectàrees i que urgeix modernitzar. A part del subministrament del regadiu a uns 18 000 regants, 48 600 hectàrees, aquesta xarxa també abasteix 121 municipis, 1826 granges, 175 indústries i més d’un miler de cases disseminades pel territori. Però sobretot aconsegueix que els i les nostres pageses puguin fer cultius de qualitat i que aquests puguin estar presents en la nostra alimentació diària.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Unión del Pueblo Navarro ens porta una moció instant al govern de l’Estat per tràmits pendents, els terminis i les previsions per a la construcció de la segona fase del Canal de Navarra. Una segona fase que suposaria unes 25 522 hectàrees. Un canal, el de Navarra, que persegueix en la seva globalitat la transformació en regadiu de gairebé 60 000 hectàrees, l’abastament urbà i industrial de més de 350 000 habitants, un 60 % de la població de la Comunitat Foral de Navarra. Però avui no vull perdre l’oportunitat de parlar de canals de regadiu i els parlaré d’un canal que fa més de 150 anys va transformar un territori, un territori anomenat el Clot del Dimoni, per les seves condicions climàtiques i les sequeres adverses.”
“El corredor es tan importante que tenemos que ser muy cuidadosos a la hora de hacer comentarios simplistas y populistas. Me parece bien que se pida al Gobierno francés que se avance en la ejecución de las infraestructuras ferroviarias. Es muy importante que se mejore también en Lérida y Gerona, porque sabemos que son comarcas infrafinanciadas históricamente por parte del Estado. Es una inversión de futuro para nuestro país que ofrece beneficios claros en cuanto a la competitividad, la sostenibilidad, la ocupación, la cohesión territorial y la innovación. Tenemos clarísimo que hay que apostar firmemente por su ejecución completa, bien hecha, planificada y sobre todo pensada para la optimización de todas las oportunidades que este proyecto nos ofrece. Por eso, repito, votaremos a favor. Muchas gracias. (Aplausos).”
“És una inversió de futur per al nostre país, que ofereix beneficis clars en termes de competitivitat, sostenibilitat, ocupació, cohesió territorial i innovació. Tenim claríssim que hem d’apostar fermament per la seva execució completa, ben feta, planificada i, sobretot, pensada per l’optimització de totes les oportunitats que aquest projecte ens ofereix. Per tant, repeteixo que la votarem a favor. Gràcies. Gracia, presidenta. Ahora bien, planifiquemos las cosas como hay que planificarlas, porque tenemos claro que tenemos unos cuellos de botella y la confluencia en las ciudades quizás no sea estrictamente necesaria con una doble plataforma. Quizás haya que pensar en el territorio y cómo hacerlo, porque ahora mismo tenemos 150 metros, más o menos, libres en zonas logísticas y sabemos que va a ser muy difícil encontrar eso.”
“Gràcies, presidenta. Ara bé, planifiquem les coses com cal, perquè, al nostre parer, tenim clar que hem d’evitar colls d’ampolla i la confluència a les ciutats potser no és estrictament necessària una doble plataforma arreu. Potser cal pensar amb el territori i com fer-ho, perquè ara mateix també trobar 750 metres plans, més o menys lliures i ben connectats amb zones logístiques sabem que feina rai a trobar-ho. Per tant, el corredor és tan important que hem de vigilar a fer comentaris simplistes o populistes. I em sembla bé que es demani també al govern francès que avanci en l’execució de les infraestructures ferroviàries. Cal fer incís també especialment en millorar l’eix pirinenc, tant el de Lleida com el de Girona, perquè sabem que són unes comarques infrafinançades històricament per part de l’Estat.”