Inés Granollers Cunillera
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Un congrés pensat perquè hi capiguem totes les veus o un congrés pensat només perquè alguns continuïn pensant i decidint qui té dret a ser escoltat. Quin congrés volem? Nosaltres ho tenim molt clar.”
“No busca beneficiar a nadie más que a la ciudadanía; lo que hace es dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir un grupo parlamentario e impedir que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes de la Mesa del Congreso.”
“Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy votamos una reforma del Reglamento que parte de una idea muy sencilla: la pluralidad de la ciudadanía expresada en las urnas se puede traducir también en una representación efectiva dentro de esta Cámara.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d’una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d’aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra.”
“Les incomoda que existan lenguas diferentes, les incomoda que haya naciones que reivindicamos nuestra identidad, les incomoda que haya pueblos que queramos decidir nuestro futuro; en definitiva, les incomoda la libertad cuando no coincide con su manera de entender España.”
“Ja ho vam explicar durant la tramitació d’aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions.”
The complete record
Every one of 1,193 lines we hold for Inés Granollers Cunillera, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 6 of 24.
“I ho dèiem també en el sentit més ampli: igual que defensem que no es privatitzin torres de control aeroportuàries per tot el que suposa i tot i amb això ho estan fent, perquè el control de la seguretat no pot estar sotmès a la lògica del benefici, també defensem un sistema ferroviari fortament públic, amb responsabilitats clares i indelegables, no com el model de tancaments i externalitzacions dels centres d’ADIF que ara tenim. És molt perillós que tinguem centres d’ADIF tancats, ministre. Avui, però, parlarem d’ajudes, perquè darrere d’aquestes ajudes hi ha noms i cognoms. Hi ha quaranta- vuit morts entre Adamuz i Gelida i senyories del PP, quaranta-vuit, quaranta-vuit morts. Ahir, el seu líder, el senyor Feijóo, va semblar que es va deixar el de Gelida.”
“I sobretot, sobretot, hem d’evitar la fragmentació i la subcontractació en cadena, perquè això dilueix responsabilitats. Quan hi ha empreses subcontractades, quan la cadena de decisió es difumina, quan la pressió per reduir costos passa per davant de la seguretat, el risc augmenta i la seguretat no pot dependre de qui ofereix el pressupost més barat, ministre. Ha de dependre del qui ho fa bé. El ferrocarril és un servei públic essencial. No és un negoci. No és un espai per experimentar amb models de privatització encoberta com estan fent ara.”
“Una mesura que creiem que és correcta i necessària, com també és positiu que incloguin mesures de protecció laboral perquè cap treballador o treballadora sigui sancionat per retards o absències derivades del caos ferroviari. Però compte, amb això! Tampoc no ho podem posar a les espatlles dels petits comerciants o les pimes. La classe treballadora no pot pagar els plats trencats d’un sistema que falla. Però dit això, seré clara la millor ajuda per als accidents és evitar que passin i no podem limitar-nos a reaccionar bé quan hi ha una tragèdia, quan el que podem fer és prevenir-la. I aquí és on volem posar l’accent polític, ministre. Si volem reduir riscos, hem de reforçar el sistema ferroviari públic. Hem de garantir inversió sostinguda d’infraestructures, hem d’assegurar manteniment personal suficient i condicions laborals dignes.”
“Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui debatem el Real Decret Llei 1/2026 que dona una resposta econòmica als greus accidents ferroviaris de Ademuz i de Gelida el passat mes de gener i avui vull començar amb el que és essencial: hi votarem a favor. Hi votarem a favor perquè les víctimes no poden esperar, perquè les famílies no poden quedar atrapades durant anys en processos judicials interminables i perquè l’Estat ha d’actuar amb rapidesa quan la vida i la dignitat de la seva ciutadania han estat colpejades. Aquest reial decret llei estableix ajudes directes, complementàries a les assegurances i —important— exemptes d’IRPF, amb pagament únic, amb oficines d’atenció integral i amb la possibilitat d’avançaments perquè les famílies no hagin d’esperar una sentència per poder refer la seva vida.”
“… — acabo—, vol dir planificar la seva vida, vol dir conciliació, vol dir igualtat d’oportunitats, vol dir justícia territorial. I avui, al País Valencià, igual que a Catalunya, aquesta mobilitat no està plenament garantida. Per tant, visca els Països Catalans i que d’una vegada puguem ser lliures i sobirans. Gràcies. -- 53 of 62 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de febrero de 2026 … planificar la vida ―termino―, quiere decir conciliación, quiere decir igualdad de oportunidades y también justicia territorial. Y hoy, en el país valenciano, igual que en Cataluña, esta movilidad no está plenamente garantizada. Por lo tanto, visca los países catalanes y que de una vez podamos ser libres y soberanos. Gracias.”
“Mientras los demás nodos de logística mediterránea avanzan, nosotros seguimos discutiendo por qué los trenes no llegan puntuales. Y eso, a estas alturas del siglo XXI, da risa. Por lo tanto, la transferencia efectiva a la Generalitat valenciana junto con las competencias no es un capricho identitario. Ya lo han dicho, no es un capricho, es que hay que gestionarlo desde la proximidad. Eso es aplicar el principio de subsidiariedad: que gestione el que está cerca, el que conoce el territorio, el que da la cara ante la ciudadanía. Por lo tanto, vamos a votar a favor de esta moción, como no podía ser de otra forma, porque para nosotros la movilidad es un derecho social. La movilidad significa llegar a tiempo...”
“Y no podemos seguir gestionando el siglo XXI con las inercias del siglo XX, porque la movilidad, ya lo hemos dicho, no es una cuestión cotidiana, es una cuestión de futuro. El país valenciano hoy vive momentos decisivos. Una gigafactoría de baterías en Sagunto, el corredor del Mediterráneo, la conexión con Barcelona, con el Cantábrico, con Europa. Nos jugamos la reindustrialización verde, la transición energética, la creación de empleo de calidad. En la Comisión de Industria se ha hablado mucho del país valenciano esta semana. ¿Cómo se va a hacer todo esto si no tenemos un transporte digno? Sin una red ferroviaria moderna, electrificada e integrada en el resto de los territorios de los países catalanes y con Europa no hay competitividad, no hay cohesión territorial y no hay soberanía económica.”
“Señora Mejías, permítanme decirle ―porque ayer hizo una nefasta intervención en la Comisión de Transportes― que seguramente usted se fue del Partido Popular porque no invertían lo suficiente ni en el país valenciano ni en Cataluña, pero, vaya, después se fue de Ciudadanos probablemente porque se habría quedado sin trabajo, pero bueno, eso ya es otro tema. Desde 2008 se han perdido millones de viajeros en el país valenciano, no porque la gente no quiera el transporte público, claro que no, sino porque el servicio no es fiable, porque el precio ―que sea más caro o más barato― si no hay servicio tampoco importa. Cuando uno de cada cuatro trenes llega tarde, no es una percepción del transporte, es una realidad, una realidad que condiciona trabajo, salario, conciliación y oportunidades.”
“Formamos parte de un mismo espacio social y nacional como son los países catalanes. Como Esquerra, defendemos la cohesión real de los territorios, no solo con fronteras administrativas. Defendemos una red pensada para conectar a personas, no un modelo radial planificado desde lejos. Y hoy lo decimos claramente, en el año 2024 ―y así lo ha explicado la señora Micó en su iniciativa― en el núcleo de Valencia solo se ha ejecutado el 26,8 % del presupuesto previsto, frente al 99,7 % de Madrid. Y eso no es casualidad, no, eso son decisiones políticas, años y años de desinversiones.”
“Estos sí son los que aguantan el país y son los que cogen cercanías, la gente que cada mañana se levanta antes de que salga el sol, que llega al andén con prisas mirando el reloj, que después mira el panel y ve: retraso. Y eso ya no es una incidencia, es una rutina impuesta. Son madres y padres que no llegan a tiempo a las escuelas, trabajadoras y trabajadores que acumulan horas perdidas que nadie les va a compensar y estudiantes que empiezan el día con incertidumbre. Hablamos de horas perdidas de los valencianos y las valencianas, horas de vida que tampoco les van a devolver. Y esto no es una anécdota, señoría, es un fracaso político. Desde Esquerra Republicana defendemos el país valenciano porque somos tierras hermanas, compartimos lengua, cultura, economía, horizonte y también la mala gestión de los Gobiernos españoles.”
“Recientemente hemos visto cómo ADIF solucionaba uno de los problemas más graves que tienen en el país valenciano, bajando todavía más la limitación temporal de 30 a 10 kilómetros por hora en el puente de hierro de la C2 del núcleo de Valencia que une Alzira con Carcaixent. La red de cercanías del país valenciano está llena de limitaciones temporales de velocidad, pero este no es el único problema, hay que sumar la falta de correspondencias eficientes, la insuficiencia de material rodante e incluso la existencia de estaciones con escasa o nula oferta de servicios. Y, reiteramos, no hablamos solo de trenes, hablamos de derechos, hablamos de dignidad, hablamos de equidad territorial y hablamos de un modelo de país que es el que queremos construir y, sobre todo, hablamos de la gente, de la clase trabajadora.”
“Per tant, la transferència efectiva a la Generalitat Valenciana, juntament amb les competències, no és cap caprici identitari. Ja ho hem dit, no és cap caprici perquè s’ha de gestionar des de la proximitat. Això és aplicar el principi de subsidiarietat que gestiona qui és a prop, qui coneix el territori, qui dona la cara davant la ciutadania. Per tant, li votarem a favor d’aquesta moció, com no podia ser d’altra manera, perquè per a nosaltres la mobilitat és un dret social, perquè mobilitat vol dir arribar a temps... -- 52 of 62 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de febrero de 2026 Gracias, presidente. Buenos días, diputadas y diputados. Hoy vamos a hablar otra vez de cercanías. Esta vez de las cercanías en el país valenciano, que también arrastran décadas de falta de inversión.”
“El País Valencià avui viu un dels grans moments decisius. Una factoria de bateries a Sagunt, el corredor del Mediterrani, la connexió amb Barcelona amb el Cantàbric, amb Europa. Ens hi juguem la reindustrialització verda, la transició energètica, la creació d’ocupació de qualitat. A la Comissió d’Indústria s’ha parlat molt del País Valencià aquesta setmana. Com ho hem de fer tot això si no tenim un transport digne? Sense xarxa ferroviària moderna, electrificada i integrada a la resta dels territoris dels Països Catalans i a Europa no hi ha competitivitat, no hi ha cohesió territorial i no hi ha sobirania econòmica. Mentrestant, els altres nodes del logístic mediterrani avancen i nosaltres continuem discutint perquè els trens no arriben puntuals. És que això, a aquestes alçades del segle XXI, fa riure.”
“Segurament vostè va marxar del Partit Popular perquè no devien fer proutes inversions ni al País Valencià ni a Catalunya. Però vaja, després va marxar de Ciudadanos, segurament, perquè s’hauria quedat sense feina. Però vaja, això ja és un altre tema. Des del 2008 s’han perdut milions de viatgers al País Valencià. No perquè la gent no vulgui el transport públic, clar que no, sinó perquè el servei no és fiable, perquè el preu que sigui més car o més barat, si no hi ha servei, tampoc no importa. Quan 1 de 4 de cada quatre trens arriba tard, no és una percepció del transport i això és una realitat. Una realitat que condiciona feina, salaris, conciliació i oportunitats. I no podem continuar gestionant el segle XXI amb les inèrcies del segle XX. Perquè la mobilitat, ja ho hem dit, no és una qüestió quotidiana, és una qüestió de futur.”
“Des d’Esquerra Republicana defensem el País Valencià perquè som terres germanes, compartim llengua, cultura, economia, horitzó i també la mala gestió dels governs espanyols. Formem part d’un mateix espai social i nacional com són els Països Catalans i com Esquerra defensem la cohesió real dels territoris, no només amb fronteres administratives. Defensem una xarxa pensada per connectar persones, no en un model radial planificat de lluny. I avui ho diem clar: l’any 2024, i així ens ho ha explicat la senyora Micó a la seva iniciativa, el nucli de València només s’ha executat el 26,8 % del pressupost previst enfront del 99,7 % de Madrid. I això no és casualitat. No és mala sort. Són decisions polítiques. Anys i anys de desinversion. I senyora Mejías, deixem-li dir perquè ahir va fer una nefasta intervenció a la comissió de Transports.”
“Parlem de drets, parlem de dignitat, parlem d’equitat territorial i parlem d’un model de país que és el que volem construir. I sobretot, parlem de la gent, de la classe treballadora, que aquests sí que són els que aguanten el país i són els que agafen Rodalies de la gent que cada matí s’aixeca abans que surti el sol que arriba a l’andana amb presses, mirant el rellotge. Després mira el panell i veu el retard. I això ja no és una incidència. És una rutina imposada de mares i pares que no arriben a temps a l’escola, de treballadors i treballadores que acumulen hores perdudes que ningú els hi compensarà i d’estudiants que compensen el dia amb incertesa. Parlem avui d’hores perdudes dels valencians i les valencianes. Hores de vida que tampoc no els tornaran. I això no és cap anècdota, senyories, això és un fracàs polític.”
“Gràcies, president. Bon dia diputats i diputades. Avui tornarem a parlar de Rodalies. En aquest cas, les rodalies del País Valencià que arrosseguen dècades també de manca d’inversió. Recentment hem vist com Adif solucionava un dels problemes més greus que tenen al País Valencià, que és baixant encara més la limitació temporal de 30 quilòmetres per hora. A 10 kilòmetres per hora al pont de Ferro de la línia C2 del nucli de València, que uneix Alzira amb Carcaixent. La xarxa de Rodalies del País Valencià està plena de limitacions temporals de velocitat, però aquest no és l’únic problema. No s’hi sumen la manca de correspondències deficients, la insuficiència de material rodant i, fins i tot, l’existència d’estacions amb excuses, amb escassa o nul·la oferta de serveis. I sí, ho reiterem. No parlem només de trens.”
“…no com un gest simbòlic, sinó com una única solució possible davant d’aquest fracàs reiterat de la seva gestió. Gràcies. … no como gesto simbólico, sino como única solución posible ante este fracaso reiterado de su gestión. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Això no és una crisi puntual, és el resultat d’incompliments sistemàtics i d’un menyspreu profund cap a Catalunya i els seus ciutadans. Acabo. Ja n’hi ha prou d’excuses, de relats, de promeses que no arriben mai. I no n’hi ha prou amb demanar perdó ni amb buscar caps de turc, perquè el sistema està col·lapsat. Cal inversió real, cal executar el que s’anuncia i cal accelerar el traspàs de Rodalies... Es un incumplimiento sistemático hacia Cataluña y su ciudadanía. Basta ya de excusas, de relatos, de promesas que no llegan nunca. No es suficiente con pedir perdón ni buscar cabezas de turco, porque el sistema está colapsado. Cabe invertir realmente, ejecutar lo que se anuncia y acelerar el traspaso de cercanías…”
“Pues lo digo bien claro: ni una cosa ni la otra, es un Gobierno fracasado, con viviendas a precios desbocados y sin medidas eficaces. Fracasan estrepitosamente cuando se trata de cercanías, condenando a miles de personas a perder miles de horas en los andenes. -- 45 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026”
“Lo que no es aceptable es seguir aferrados a un modelo centralista y anticuado que solo les beneficia a ustedes y que ha demostrado una y otra vez que es ineficaz. La propuesta que nos presentan es cómoda, pensada para hacer parecer que están haciendo algo, pero no ataja la raíz del problema. La ciudadanía de Cataluña salió a Barcelona cansada de perder el tiempo para manifestarse por miles, porque cercanías no funciona, y hemos pasado del caos al colapso. El país se está quedando detenido mientras las personas ven cómo las horas de vida y las oportunidades se escapan en los andenes y trenes averiados. También aprovecho para dirigirme al PSOE y, directamente, al Gobierno del Estado. Ustedes han sacado pecho, incluso han presumido en esta legislatura de ser la legislatura de la vivienda y de los trenes.”
“No se puede solucionar fácilmente, pero en Esquerra Republicana tenemos una ambición nacional y voluntad de arremangarnos para que las cosas sucedan. Y sí, es gracias a nuestra persistencia que hoy se ha empezado a avanzar hacia una gobernanza catalana de cercanías, que significa decidir inversiones y prioridades desde Cataluña, gestionar desde la proximidad. Y aquí es donde su PNL se quedaba corta antes, y ahora, con su autoenmienda, ya ni lo mencionan. Podemos reclamar más inversiones, en esto coincidimos, pero a ustedes les interesa que la gestión se haga desde Madrid, pero a los catalanes y a las catalanas no les va bien. Si quieren, siempre pueden pedir lo mismo para sus comunidades autónomas, no pasa nada porque seguramente los gestionarían mejor también.”
“Creo que es algo que sabe todo el mundo, pero tenemos datos de las ejecuciones presupuestarias de ADIF: de 2019 a 2023, el PSOE, los Gobiernos del PSOE ejecutan 1100 millones ―1114― y los Gobiernos del PP solo 249 millones. Sí que tengo que decir, por un lado, que unos están ejecutando el 30 % con Gobiernos del PSOE y otros, con el PP, el 40 %, pero es un poco cínico salir aquí a hablar y decir que el problema de cercanías es por un ministro o por una gestión de la última legislatura; perdonen, hace ya muchos años. La desinversión es constante y el compromiso que han puesto es ninguno. Y no va de colores políticos en Madrid, sino de un Estado que boicotea sistemáticamente a Cataluña y también a su clase trabajadora, priorizando grandes obras y obviando el ferrocarril.”
“Además, la propuesta que nos traen hoy, señorías del PP, no cuestiona este modelo, y menos esta autoenmienda, porque no dice nada de la internalización del mantenimiento, no plantea recuperar capacidad técnica propia ni reforzar las plantillas de ADIF, más bien al contrario, acepta implícitamente un esquema donde ADIF sigue siendo el gran poder de decisión, pero sin esta raíz territorial tan necesaria. Y aquí es donde tenemos que reclamar la mayor celeridad posible, aquí es donde les quiero decir una verdad que no les gustará: durante décadas, los Gobiernos del PP y del PSOE han ignorado sistemáticamente las infraestructuras ferroviarias catalanas.”
“No estamos hablando de hechos sobrevenidos, sino de una mala gestión y decisiones equivocadas, porque ADIF no solo gestiona infraestructuras, con sus decisiones también ejerce un papel político y no asume nunca su responsabilidad. Y si miramos qué se ha decidido en los últimos años, el patrón es evidente: cierran y vacían centros de mantenimiento; concentran la gestión lejos del territorio, lo que significa que tardan dos horas en llegar cuando hay incidencias; externalizan el mantenimiento y reducen el personal propio. ¿Y esto qué quiere decir? Que hay menos conocimiento del terreno, menos capacidad de respuesta ante incidencias y más precarización de los trabajadores. No lo decimos solo nosotros, nuestro grupo parlamentario, de hecho, lo denuncian reiteradamente los trabajadores y las trabajadoras ferroviarias.”
“Tengo que decirle que ya no es el caos ferroviario en Cataluña, sino que es el colapso ferroviario en Cataluña. Antes de entrar en titulares fáciles, me gustaría ir al fondo de la cuestión, porque su PNL tiene un relato genérico del problema, pero evita deliberadamente señalar las causas estructurales, porque, ante los últimos incidentes, las preguntas son claras y deberían tener respuesta. ¿Qué infraestructuras en Cataluña presentaban deficiencias conocidas antes de que todo estallara? Porque hace muchos años que el Grupo Parlamentario Republicano se queja de la falta de inversiones en Cataluña. ¿Por qué? Además, había actuaciones ya previstas que quedaron pendientes de ejecución. ¿Por qué ADIF no ejecuta su presupuesto? Porque esta es la raíz del problema.”
“El país s’està quedant aturat mentre la gent veu com les hores de vida i les oportunitats se’ls escapen a les andanes i als trens avariats. I aprofito també per dirigir-me al PSOE i directament al Govern de l’Estat. Vostès han tret pit i, fins i tot, han presumit que aquesta legislatura ha de ser la legislatura de l’habitatge i dels trens. Doncs els ho diré ben clar: ni una cosa ni una altra. És un govern fracassat amb habitatge, amb preus desbocats i sense mesures efectives, i fracassen estrepitosament en rodalies, condemnant a milers de persones a perdre hores de vida a les andanes. -- 44 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy volvemos a intervenir a raíz de una propuesta no de ley presentada por el Partido Popular sobre el caos ferroviario en Cataluña.”
“I si tenen fred de peus, sempre poden demanar el mateix per a les seves comunitats autònomes. Perquè no passa res, perquè segurament ho gestionarien més bé també. El que no és acceptable és continuar aferrats a un model d’unitat antiquada i centralista que només els beneficia a vostès i que ha demostrat una vegada i una altra que és ineficaç. I el que proposa a la proposta que ens porten avui aquí és una proposta còmoda, pensada per fer veure que estan fent alguna cosa, però no ataca l’arrel del problema. Dissabte la ciutadania de Catalunya va sortir a Barcelona, cansats de perdre el temps. Milers de persones es van manifestar per que rodalies no funciona. Ja li he dit: hem passat del caos al col·lapse.”
“Va d’un estat que boicoteja a Catalunya sistemàticament i, a més a més, boicoteja la seva classe treballadora prioritzant grans obres i obviant el ferrocarril. I no seria honest dir que això ho podem arreglar fàcilment, però Esquerra Republicana tenim ambició nacional i voluntat de arremangar-nos perquè les coses passin. I sí, és gràcies a la nostra persistència que avui s’ha començat a avançar cap a una governança catalana de rodalies. Governar des de Catalunya vol dir decidir inversions i prioritats des de Catalunya. Vol dir gestionar des de la proximitat. I aquí és on la seva PNL es quedava curta abans i ara amb la seva autoesmena, ja ni ho anomenen, això. Perquè podem reclamar més inversió i en això hi coincidim, però vostès ja els va bé que la gestió es faci des de Madrid. Però als catalans i les catalanes no ens va bé.”
“Durant dècades, els governs del PP i el PSOE han ignorat sistemàticament les infraestructures ferroviàries a Catalunya. Jo crec que això ja és sabut de tot, però tenim dades de les execucions pressupostàries d’Adif: del 2019 al 2023, el PSOE, amb el govern del PSOE, s’executen 1114 milions; amb governs del PP, només 249 milions. Sí que he de dir, per una banda, que uns estan executant el 30 % amb governs del PSOE i amb governs del PP, 40 %. Però és una mica cínic sortir a parlar i dir que el problema de rodalies és per un ministre o per una gestió de l’última legislatura. Perdonin, però és que fa molts anys. La desinversió ha estat constant i el compromís que han posat, fum. I no va de colors polítics a Madrid.”
“Menys coneixement del terreny, menys capacitat de resposta davant les incidències i menys precarització del qui està treballant. I no ho diem només el grup parlamentari. De fet, ho denuncien reiteradament els treballadors i les treballadores ferroviàries. I tanmateix, la proposta que avui ens porten aquí, senyories del Partit Popular, no qüestiona aquest model, i menys l’autoesmena que avui ens han portat, perquè no diu res sobre la internalització del manteniment, no planteja recuperar capacitat tècnica pròpia ni de reforçar les plantilles d’Adif. Ben al contrari, accepta implícitament un esquema on Adif continua acumulant poder de decisió, però sense aquest arrelament territorial que és tan necessari. I això és on cal reclamar una màxima celeritat. I aquí és on li vull dir una veritat que segurament no els agradarà.”
“Per què, a més a més, actuacions que ja estaven previstes van quedar pendents executar? Per què Adif no executa el seu pressupost? Perquè aquest és l’arrel del problema, perquè no estem parlant de fets sobrevinguts, sinó de mala gestió i de decisions equivocades. Perquè Adif no només gestiona infraestructures, amb les seves decisions, també exerceix un paper polític i no n’assumeix mai les responsabilitats. I si mirem què s’ha decidit en els darrers anys, el patró d’Adif és evident: tanquen i buiden centres de manteniment; fan la concentració de la gestió lluny del territori i, per tant, això vol dir que estan dues hores a arribar quan hi ha una incidència; externalitzen el manteniment i redueixen el personal propi. I això què vol dir?”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. I avui tornem a intervenir arran d’una proposició no de llei que ens presenta el Partit Popular sobre el caos ferroviari a Catalunya. I deixi’m dir-li que ara ja no és el caos ferroviari a Catalunya, sinó què és el col·lapse ferroviari a Catalunya. I abans d’entrar en titulars fàcils, m’agradaria anar una mica al fons de la qüestió, perquè la seva PNL fa un relat genèric del problema, però evita deliberadament assenyalar-ne les causes estructurals, perquè davant dels darrers incidents, les preguntes són clares i haurien de tenir una resposta. Quines infraestructures a Catalunya presentaven deficiències conegudes abans que tot esclatés? Perquè fa molts anys que el Grup Parlamentari Republicà es queixa de la mancança d’inversions a Catalunya.”
“Pongan a los informadores informados, porque ponen gente allí que está allí para que todo el mundo les riña y les grite porque no tienen ni idea de lo que se va a hacer, porque ponen informadores que ni siquiera se han molestado en informarles. Con esto lo dejo. Muchas gracias. (Aplausos).”
“No puede ser que no funcione el ascensor, porque la gente que tiene movilidad reducida se ve excluida de un sistema que tendría que estar pensado para todos. Hemos aprobado la ley de movilidad hace muy poco. Hace muy poco que se aprobó esa ley, con unas medidas en las que hemos trabajado con diputados de su grupo parlamentario. ¿Qué hacemos? ¿Excluimos a toda la gente porque no funcionan las estaciones ni las escaleras mecánicas ni los ascensores? ¿Saben cuánto tiempo pasa para arreglar algo tan simple en una estación? Pueden llegar a pasar tres y cuatro meses, y eso no es incentivar el transporte público. Pónganse las pilas.”
“Esta responsabilidad política real es importante. Evidentemente, votaremos a favor del real decreto ley, porque solo faltaría que, con todo el caos que hay ya, la gente tuviera que pagar para esos viajes. Pero recuerden una cosa: la gratuidad que ahora se ha puesto a los trenes que no pasan no va a solucionar nada. Están creando traumas que va a costar mucho revertir. Podría ser que nuestros jóvenes no tuvieran nunca ganas de coger un tren, porque les estamos traumatizando completamente. No puede ser que llegues a una estación y que no sepas si el tren pasará o no. Eso no puede ser. No puede ser que te subas a un tren y que esté vacío. No puede ser que llegues a una estación y que no funcionen las escaleras mecánicas.”
“Y hay que decir que la crisis de Rodalies no es culpa -- 39 of 45 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de enero de 2026 ni de la lluvia ni de la mala suerte; es culpa de décadas de negligencia política, tanto de los Gobiernos del PSOE como de los Gobiernos del Partido Popular, porque hasta que Esquerra Republicana no ha podido incidir en las políticas del Govern, estas políticas nunca se han pensado en Cataluña. La gente no pide milagros, pide algo muy básico. Pide que cuando vaya a la estación, llegue el tren y llegue a tiempo, y que además sea seguro. Y eso, señorías ―vuelvo a repetirlo―, es algo que no se resuelve ni con descuentos ni con titulares bonitos; se resuelve con inversión, planificación, liderazgo y responsabilidad política real, que es lo que les pedimos desde hace mucho tiempo.”
“Lo que tenemos ahora mismo en Cataluña es un trauma colectivo, gente que sale de casa con miedo, gente que asume que llegará tarde, gente que normaliza perder citas, horas de trabajo o clases en las universidades. ¿Ustedes se imaginan las caras de los estudiantes este fin de semana o ayer por la mañana, que tenían exámenes y tuvieron que ver cómo no podían llegar a su examen porque estaban en una estación en la que nadie les estaba informando de si el tren pasaría al cabo de una hora o si no pasaría, con esas pantallas vacías o, lo que es peor, llenas de datos totalmente erróneos? Eso, señor ministro, no se compensa con descuentos; se compensa con inversión real, con planificación rigurosa y con una gestión responsable para reparar la red, renovar la infraestructura y garantizar la seguridad de cada kilómetro de la vía.”
“Hay que acelerar el despliegue de Rodalies de Cataluña, asumir el liderazgo real del servicio, incluso esos cambios urgentes en la dirección de Renfe en Cataluña. Y, sobre todo, hay que priorizar lo que se ha dejado de lado demasiado tiempo, que es el mantenimiento y la seguridad de nuestras vías. Menos anuncios, menos nuevos kilómetros de AVE y más mantenimiento. Más mantenimiento, más fiabilidad y más seguridad para los usuarios y para los trabajadores. Este real decreto pone casi todo el acento en las tarifas y eso, como mínimo, es reduccionista, porque para potenciar el transporte público no basta con que sea económico, tiene que ser fiable, seguro y digno. Y ahora mismo no tenemos nada de todo eso.”
“En todo caso, usted, que ha sido secretario de Infraestructuras durante muchos años. En cualquier caso, gracias a la exigencia de Esquerra Republicana, hoy sobre la mesa tenemos un plan para acelerar las inversiones en rodalies. Ahora hace falta que ese acuerdo se traduzca en un compromiso firme para que durante los próximos cinco años se pueda elevar la inversión total de la década hasta esos 8000 millones de euros tan necesarios. Además, gracias al trabajo de Esquerra Republicana también, por primera vez ―por primera vez, se lo recuerdo― la Generalitat ha podido participar en la definición del Plan de Rodalies, un paso que sabemos que es necesario, pero que es insuficiente y por eso es preciso ir más allá.”
“Los usuarios han tenido que hacer frente casi solos a una crisis sistemática que ha llegado a suspender todo el servicio durante días. Usuarios que descubren que hace años que circulan por puntos críticos en la red ferroviaria, con infraestructuras muy deterioradas y con riesgo de desprendimientos. Porque estos puntos negros por los que circulan casi cuatrocientas mil personas cada día no son ni nuevos ni imprevisibles. De hecho, eran advertencias reiteradas que nunca se han resuelto. El modelo actual ha demostrado claramente que no funciona. Y no hay excusa meteorológica ninguna que valga para justificar esa falta de inversión por parte del Estado, falta de mantenimiento o una gobernanza errática y de mala gestión. Esquerra Republicana, señor Gavin, no apoya esta nefasta gestión que hace el Estado español, no le da apoyo. (Aplausos).”
“Este decreto nos recuerda mucho a cómo es comprar por Internet en AliExpress: buenas fotos, grandes promesas, mensajes optimistas ―incluso el presidente ha dicho que ve un transporte sólido―, pero, cuando te llega el paquete, resulta que hay retrasos, no hay atención al cliente, el producto está en mal estado, las estaciones están sucias, los trenes no llegan a la hora, pantallas informativas sin ningún mensaje de cuándo llegará tu tren o si no va a llegar; llega a la estación a las ocho menos cuarto y el de las siete te dice que va a llegar a la hora y no ha llegado. Ese es el paquete que tenemos y eso es exactamente lo que están viviendo miles de usuarios del transporte público, especialmente los usuarios de rodalies en Cataluña.”
“Quiero expresar nuestras condolencias más sinceras a los familiares y a las personas allegadas de las víctimas de los accidentes tanto de Adamuz como de Gelida, así como nuestro calor y respeto en estos momentos tan difíciles como los que deben estar pasando. Hoy debatimos un real decreto ley que habla principalmente de bonificaciones, y lo diré de entrada y con absoluta claridad: reducir el coste del transporte es importante, pero hoy no es el principal problema que tenemos. El principal problema que tenemos hoy es que el servicio no funciona, no es fiable, no es regular y, lo que es más grave, pone en riesgo la seguridad de las personas y afecta a la salud mental de los usuarios.”
“Deixem exclosa tota la gent perquè no poden funcionar les estacions, ni els ascensors, ni les escales mecàniques? Sap quant temps passen a arreglar unes coses tan simples amb unes estacions? Poden arribar a passar tres i quatre mesos. Això no és incentivar el transport públic. -- 38 of 45 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de enero de 2026 Posin-se les piles. Fiquin els informadors informats que ara posen gent allà a ser un pal de paller, a que tothom els hi expliqui o els renyi perquè no en tenen ni idea del que passarà, perquè posen informadors que no s’han entretingut ni a informar. Res més. Aquí ho deixo. Moltes gràcies. Hola. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Antes de empezar, permítanme decir unas palabras de recuerdo.”
“Però recordin: la gratuïtat que ara han posat els trens que no passen, no ens solucionarà res. Estan creant traumes que costarà molt de revertir. Podria ser que la nostra gent jove no tingués mai ganes d’agafar un tren perquè els estem totalment traumatitzant. No pot ser que arribin a una estació i no sàpiguen si el tren passarà o no passarà. Això no pot ser. No pot ser que pugis a un tren i estigui buit. No pot ser que arribis a una estació i no funcionen les escales mecàniques. No pot ser que no funcioni l’ascensor perquè la gent que té mobilitat reduïda els estem excloent també d’un sistema que hauria d’estar pensat per a tothom. Hem aprovat la Llei de Mobilitat fa molt poc. Fa molt poc que es va aprovar amb unes mesures que eren importants. Ho vam estar treballant amb diputats del seu grup parlamentari. Què fem?”
“És culpa de dècades de negligència política tant dels governs del PSOE com dels governs del Partit Popular. Perquè fins que Esquerra Republicana no ha pogut incidir en les polítiques del Govern, aquestes polítiques mai s’han fet pensant en Catalunya. La gent no demana miracles. Demana una cosa molt bàsica: demana que quan vagi a l’estació el tren que arribi i arribi a temps i que a més a més, sigui segur. I això, senyories, torno a repetir, no es resol ni amb descomptes ni amb titulars bonics. Es resol amb inversió, planificació, lideratge i responsabilitat política real, que és el que els hi demanem des de fa molt temps aquesta responsabilitat política real. Evidentment, votarem a favor d’aquest Reial Decret, perquè ja només faltaria que amb tot el caos que hi ha, la gent hagués de pagar per fer aquests viatges.”
“Gent que surt de casa amb por; gent que assumeix que arribarà tard; gent que normalitza perdre cites, hores de feina o classes a les universitats. Vostè s’imagina les cares dels estudiants aquest cap de setmana o ahir al dematí que tenien exàmens i van veure com el seu examen no hi podien arribar perquè estaven en una estació on ningú els hi estava informant de si el tren passaria al cap d’una hora, si no passaria amb aquelles pantalles buides o, el que és pitjor, plenes de dades totalment errònies. Això ministre, no es reverteix amb descomptes, només es reverteix amb inversions reals, amb planificació rigorosa i amb una gestió responsable per reparar la xarxa, renovar la infraestructura i garantir la seguretat de cada quilòmetre de la via. I cal parlar clar. La crisi de Rodalies no és culpa ni de la pluja ni de la mala sort.”
“Per aquest motiu cal anar més enllà accelerar el desplegament de Rodalies de Catalunya, assumir el lideratge real del servei i impulsar aquests canvis urgents en la direcció de Renfe a Catalunya. I sobretot, cal prioritzar allò que s’ha deixat de banda massa temps, que és el manteniment i la seguretat de les nostres vies. Menys anuncis, menys nous quilòmetres d’AVE i més manteniment. Més fiabilitat i més seguretat per als usuaris i per als treballadors. Aquest Reial decret posa gairebé tot l›accent en les tarifes i això, com a mínim és reduccionista, perquè per potenciar el transport públic no n›hi ha prou que sigui econòmic ha de ser fiable, segur i digne. I ara mateix no tenim res d’això. El que tenim ara mateix a Catalunya és un trauma col·lectiu.”
“En tot cas, li va donar vostè sent el secretari d’Infraestructures durant molts anys. Ara bé, gràcies al treball i a l’exigència d’Esquerra Republicana, avui hi ha sobre la taula un acord per accelerar les inversions a Rodalies. Ara cal que aquest acord es tradueixi en un compromís ferm perquè els propers cinc anys permeti elevar la inversió total de la dècada fins aquests 8000 milions d’euros que són tan necessaris. A més, gràcies a la feina d’Esquerra Republicana, també per primera vegada, per primera vegada, li recordo. La Generalitat ha pogut participar en la definició del pla de Rodalies, un pas que sabem que és necessari però que és insuficient.”
“Els usuaris han hagut d’afrontar gairebé sols una crisi sistemàtica que ha arribat a suspendre tot el servei durant dies. Usuaris que ara descobreixen que fa anys que circulen per punts crítics de la xarxa ferroviària, amb infraestructures greument deteriorades i amb risc de despreniments. Perquè aquests punts negres, per on circulen gairebé 400 000 persones cada dia, no són ni nous ni són imprevisibles. De fet, eren advertències reiterades que mai no s’han resolt. El model actual ha demostrat clarament que no funciona i no hi ha cap excusa meteorològica que vagi bé per justificar dècades de manca d’inversió de l’Estat, manca de manteniment o una governança erràtica i de mala gestió. I senyor Gavín, Esquerra Republicana no dona suport a aquesta nefasta gestió que fa l’Estat espanyol. No li dona.”