Inés Granollers Cunillera
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Un congrés pensat perquè hi capiguem totes les veus o un congrés pensat només perquè alguns continuïn pensant i decidint qui té dret a ser escoltat. Quin congrés volem? Nosaltres ho tenim molt clar.”
“No busca beneficiar a nadie más que a la ciudadanía; lo que hace es dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir un grupo parlamentario e impedir que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes de la Mesa del Congreso.”
“Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy votamos una reforma del Reglamento que parte de una idea muy sencilla: la pluralidad de la ciudadanía expresada en las urnas se puede traducir también en una representación efectiva dentro de esta Cámara.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d’una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d’aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra.”
“Les incomoda que existan lenguas diferentes, les incomoda que haya naciones que reivindicamos nuestra identidad, les incomoda que haya pueblos que queramos decidir nuestro futuro; en definitiva, les incomoda la libertad cuando no coincide con su manera de entender España.”
“Ja ho vam explicar durant la tramitació d’aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions.”
The complete record
Every one of 1,193 lines we hold for Inés Granollers Cunillera, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 11 of 24.
“Protocols de notificació de les incidències, tant per part del personal conductor com del personal de les estacions, que avui dia continua sent inexistent o que son absolutament deficients. Avui a Catalunya, sort en tenim de plataformes ciutadanes com Dignitat a les vies, que altruistament ha fet una aplicació que havien d’haver fet vostès. Simplement senyories del PP, deixin de fer populisme, deixin de fer paternalisme a la classe treballadora. La classe treballadora no necessita els seus focs artificials. La classe treballadora necessitem trens que arribin a l’hora i protocols que funcionin, i això no s’aconsegueix amb mocions o amb PNL maquillades de responsabilitat.”
“Estacions infravalorades, brutes, sense manteniment, ascensors avariats, andanes sense llum i un centre de gestió col·lapsat. Ara, aquest pèssim servei ha traspassat a la gran velocitat -- 45 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de mayo de 2025 també. Tot ho entenen al revés. Dèiem que les Rodalies s’havien d’assemblar a la gran velocitat, i vostès han aconseguit que la gran velocitat s’assembli a les Rodalies. Posin solució ja d’una vegada, perquè ara mateix no posen les persones al centre. Presenciem amb gran frustració com continuen averies d’hora, sense cap informació als viatgers. Cal posar als viatgers al centre de les decisions. Plans de comunicació reals. Sistemes d’informació dins dels combois.”
“Per això volem gestionar nosaltres les vies, volem gestionar els trens, els aeroports, i volem gestionar tot el país. Senyories del PSOE, votarem que no a aquesta PNL que ens presenta avui el Partit Popular, però no ho farem... Votarem que no per no fer seguidisme a aquesta gent que utilitza el patiment de les persones per fer iniciatives, però posin solucions ja, posin-les ja. Perquè fa dos mesos ja de la moció que vam presentar el nostre grup en aquest parlament i els vam fer una proposta de solucions ràpides a problemes que afecten cada dia els usuaris. Vostès parlen d’inversions i nosaltres parlem de mala planificació. Mala planificació en recursos humans. Els treballadors de Renfe estan esgotats. Els deixen sols donant la cara per un pèssim servei, on ells no poden incidir.”
“No pensaven amb els viatgers mentre el seu partit estafava i creava notícies falses en contra dels seus contrincants polítics, com el nostre president d’Esquerra Republicana, el senyor Oriol Junqueras? Recordem-ho, quan parlem de caos ferroviari, de retards crònics, d’apagades monumentals, no estem parlant d’un accident meteorològic o d’un incident fortuït, parlem de dècades d’infrafinançament, d’amiguisme i de falta de planificació estratègica. I qui governava llavors? La veritat és que ens és igual qui governava, perquè en aquest aspecte les polítiques centralistes i sense visió s’han repartit durant anys entre el PP i el PSOE. Tots són exactament iguals. Només els interessa el seu centralisme. No tenen capacitat per veure el que és necessari.”
“Volen reprovar tots els ministres, oi? Doncs facin una moció de censura. No s’atreveixen a fer una moció de censura, senyories del PP? Pretenen convertir aquesta cambra en l’escenari d’una moció de censura encoberta, embolcallada amb paraules grandiloqüents sobre responsabilitat i sobre gestió. Cínic, cínic és poc amb el qual els hauríem de dir. Per tant, quan ens venen amb aquesta moralina exigint dimissions, nosaltres els demanem coherència. On eren quan la ministra Pastor inaugurava aeroports sense avions? O quan el senyor de la Serna retallava manteniment de Rodalies mentre prometia Aves a totes les capitals? És més, on eren mentre el seu partit orquestrava l’Operació Catalunya?”
“Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui assistim un cop més a un espectacle de cinisme i frivolitat que ens ofereix el Partit Popular. Vostès pretenen utilitzar el patiment de les persones que cada dia han d’agafar un tren per anar a treballar o estudiar, per provocar crispació. I està clar que moltes de les demandes que fan en aquesta PNL hi estem d’acord. Hi estem tan d’acord que són les nostres demandes que fem, però no des d’ara, des de fa dècades, fins i tot quan vostès governaven. I és que vostès, senyories del PP, no tenen vergonya. I pel que fa a infraestructures, encara menys. Dècades que només s’han dedicat a gestionar grans obres que només enriquien els seus amics, mentre desatenien les infraestructures del país. El primer punt de la iniciativa reflecteix clarament la seva covardia.”
“Si volem que Catalunya sigui un país amb futur industrial, cohesionat i sostenible. Cal treure l’energia de les mans dels oligopolis. Gracias. Si queremos que Cataluña sea un país con futuro industrial cohesionado y sostenible, es preciso sacar la energía de las manos de los oligopolios. Muchas gracias. (Aplausos).”
“En este contexto ―acabo, presidente― es imprescindible que lo adaptemos a un nuevo escenario, a una planificación que piense en el país y en la gente y no en los beneficios de unos cuantos. Nos encontramos ante una oportunidad histórica, señorías del PSOE. Es preciso romper con la lógica del sistema actual y poner a la ciudadanía en el centro del modelo energético.”
“Por eso, reafirmamos nuestra apuesta por un sistema que sea cien por cien renovable y público. Lo hacemos con la convicción de que, ante la amenaza climática y ante la inestabilidad geopolítica que hay, la mejor defensa que tenemos es la descarbonización, porque más renovables quiere decir más soberanía. Pero para tener una transición segura es preciso reforzar su seguridad, las infraestructuras críticas, trasponer con urgencia las directivas europeas pendientes y, sobre todo, hay que modernizar, digitalizar y descentralizar la red eléctrica. Eso tiene que ir de la mano de inversión pública y una regulación clara que no encarezca el precio ni para el consumidor ni para la industria.”
“Permítanme concluir mencionando un hecho reciente que les sonará mucho y del que hemos hablado muchísimo: el apagón del 28 de abril y la reacción de todos. Muchos lo atribuyeron a un ataque externo, a un exceso de renovables, pero la realidad seguramente es mucho más incómoda: lo provocó la codicia de las eléctricas, que no han invertido en la estabilización de la red porque eso no les genera beneficios. Ese día, con más del 70 % de producción renovable, la red no resistió porque el oligopolio no ha hecho el trabajo que le correspondía hacer en su momento. Eso no es un error, eso es una irresponsabilidad por parte de esta gente. Eso es precisamente lo que pasa cuando dejamos que la energía quede en manos de quienes únicamente buscan un beneficio privado.”
“Señorías del PP, una transición energética que deje intactos los poderes de siempre no es una transición, sino que ahora mismo es una estafa. Señorías del PSC, tengan en cuenta que hay que poner una mirada en la industria catalana. Si queremos una industrialización verde, si queremos retener talento y generar ocupación de calidad en el relato del territorio es preciso garantizar a la industria un suministro eléctrico que sea seguro, limpio y a un precio justo. Sin planificación energética democrática, las tensiones en la red, los intereses de los oligopolios son un freno directo a la competitividad de nuestras empresas. No podemos exigir la descarbonización de la industria si no le garantizamos una red eléctrica que responda a sus necesidades.”
“Exigimos y queremos un plan de transición que sea justo para las Terres de l’Ebre y para las otras zonas nucleares con inversiones prioritarias en industria verde, renovables distribuidas, cooperativas energéticas, formación profesional y ocupación estable. También pedimos que las infraestructuras y los recursos derivados de este desmantelamiento nuclear se queden en el territorio. Por eso decimos sí a la electrificación, pero no a la de ACS o de Endesa. Decimos -- 93 of 105 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de mayo de 2025 no al uso de las nucleares como elemento para frenar el cambio, que es lo que están haciendo. Decimos sí a un modelo que pone por delante del negocio a las personas y a los territorios.”
“Ahora, cuando nos hablan, por ejemplo, de alargar la vida de las centrales nucleares no lo hacen ni por razones climáticas ni lo hacen por seguridad ni lo hacen para garantizar larga vida a las comarcas que les han acogido hasta ahora; lo hacen exclusivamente para proteger las cuentas de resultados de unas empresas que son las que controlan el sistema eléctrico. Pero vamos a decirlo claro: no hay una transición energética real sin una justicia territorial y social. Eso quiere decir que hay que poner sobre la mesa el futuro de las comarcas nucleares como Ribera d’Ebre, Hospitalet de l’Infant o Vandellós. Estas zonas han aportado energía durante décadas asumiendo riesgos, renuncias y estigmas y, ahora, cuando llega el momento del cierre, no se pueden quedar abandonadas y condenadas a la desertización económica.”
“Hablamos del transporte eléctrico y nos lo venden como una herramienta de modernización y sostenibilidad, pero lo que se está ejecutando a través de las líneas de muy alta tensión no responde a estos objetivos. Estas líneas atraviesan el territorio no para reforzar la red ni para mejorar la soberanía energética, no, sino que lo hacen para garantizar beneficios multimillonarios a empresas como ACS o Cobra que, evidentemente, están vinculadas con el señor Florentino Pérez. Esto no es una apuesta por el bien común, esto es una estrategia para conservar los privilegios de un oligopolio energético que durante décadas ha bloqueado el despliegue de las renovables distribuidas, ha puesto trabas al autoconsumo, a las comunidades energéticas y ha convertido la energía en una mercadería en lugar de garantizarla como un derecho básico.”
“I això ha d’anar acompanyat d’inversió pública, regulació clara que no encareixi el preu ni al consumidor ni a la indústria. I per aquest context, acabo, president, és imprescindible adaptar el PNIEC al nou escenari amb una planificació que pensi en el país i la seva gent, i no en els beneficis d’uns quants. Ens trobem davant d’una oportunitat històrica, senyories del PSOE. Cal trencar amb la lògica del sistema actual i posar la ciutadania al centre del model energètic. Gracias presidente. Buenas tardes diputados y diputadas. El Partido Popular hoy nos trae una operación de continuidad de poder. Una vez más, bajo el pretexto del progreso, se defiende un modelo que perpetúa los privilegios del gran oligopolio energético.”
“Aquell dia, amb més del 70 % de producció renovable, la xarxa no va resistir perquè l’oligopoli no ha fet la feina que li tocava fer en el seu moment. I això no és un error. Això és una irresponsabilitat per part d’aquesta gent i és exactament el que passa quan deixem que l’energia la liderin mans que només busquen un benefici privat. Per això reafirmem la nostra aposta per un sistema 100 % renovable i públic. I ho fem convençuts que davant l’amenaça climàtica i la inestabilitat geopolítica, la millor defensa és la descarbonització, perquè més renovables vol dir més sobirania. Però per tenir una transició segura, cal reforçar la ciberseguretat, les infraestructures crítiques, transposar amb urgència les directives europees pendents i, sobretot, modernitzar, digitalitzar i descentralitzar la xarxa elèctrica.”
“Sense planificació energètica democràtica, les tensions a la xarxa i els interessos dels oligopolis són un fre directe a la competitivitat de les nostres empreses. No podem exigir descarbonització a la indústria, si no li garantim una xarxa energètica que respongui a les seves necessitats. Permeteu-me acabar també fent un fet recent que ho il·lustra perfectament i que avui n’hem parlat moltíssim, que és l’apagada del 28 d’abril i com ha reaccionat tothom. Alguns van córrer a atribuir-la a un atac extern o a un excés de renovables, però la veritat, segurament, és molt més incòmoda. La va provocar la cobdícia de les elèctriques, que no han invertit en l’estabilització de la xarxa, perquè això no genera beneficis a les elèctriques.”
“I també demanem que les infraestructures i els recursos derivats d’aquest desmantellament nuclear es quedin al territori. Per això diem sí a l’electrificació, però no a la mida d’ACS o d’Endesa. Diem no a l’ús de les nuclears com a coartada per frenar el canvi, que això és el que estan fent. Diem sí a un model que posi les persones i els territoris per davant del negoci privat. Senyories del PP, una transició energètica que deixa intactes els poders de sempre no és una transició, sinó que ara mateix és una estafa. I senyories del PSC, els demano que posin una mirada a la indústria catalana. Si volem una reindustrialització verda, si volem retenir talent, generar ocupació de qualitat arrelada al territori, cal garantir a la nostra indústria un subministrament elèctric segur, net i a un preu just.”
“Però ho diem ben clar: no hi ha una transició energètica real sense justícia territorial i social, i això vol dir posar sobre la taula el futur de les comarques nuclears com la Ribera d’Ebre, l’Hospitalet de l’Infant o Vandellòs. Aquestes zones han aportat energia durant dècades, assumint riscos, renúncies i estigmes. Ara, quan arriba el moment del tancament, no poden quedar abandonades ni condemnades a la desertització econòmica. Exigim i volem un pla de transició justa per a les Terres de l’Ebre i les altres zones nuclears, amb inversions prioritàries en indústria verda, renovables distribuïdes, cooperatives -- 92 of 105 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de mayo de 2025 energètiques, formació professional i ocupació estable.”
“Això és una estratègia per preservar els privilegis d›un oligopoli energètic que durant dècades ha bloquejat el desplegament de les renovables distribuïdes, ha posat traves a l›autoconsum, a les comunitats energètiques, i ha convertit l’energia en una mercaderia, en lloc de garantir-la com un dret bàsic. Ara, quan ens parlen, per exemple, d’allargar la vida de les centrals nuclears, no ho fan ni per raons climàtiques, ni per seguretat, ni per garantir una vida digna de les comarques que les han acollit fins ara. Ho fan exclusivament per protegir els comptes de resultats d’unes empreses que fa dècades que controlen el sistema elèctric.”
“Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. El Partit Popular avui ens porta una operació de continuïtat de poder. Una vegada més, sota el pretext del progrés, es defensa un model que perpetua els privilegis del gran oligopoli energètic. Parlarem del transport elèctric i ens el volen fer vendre, o ens el venen, com una eina de modernització i sostenibilitat. Però el que s’està executant a través de les línies de molt alta tensió no respon a aquests objectius. Aquestes línies travessen el territori no pas per reforçar la xarxa ni per millorar la sobirania energètica, no; sinó per garantir beneficis multimilionaris a empreses com a ACS o a Cobra, que evidentment estan vinculades amb el senyor Florentino Pérez. Això no és una aposta pel bé comú.”
“Sí, acabo. Per aconseguir que aquests acords prosperin. Perquè les ajudes públiques han de garantir ocupació, drets i transformació, no només beneficis. Gràcies. ...con el fin de hacer posible que estos acuerdos prosperen para que las ayudas públicas garanticen ocupación, derechos y transformación, no solo beneficios. Gracias. (Aplausos).”
“Necesitamos una capacidad colectiva de producir, de innovar, de trabajar con los derechos y de construir un modelo económico al servicio de la sociedad. No sirve una política industrial que haga que el Estado sea un paraguas de la empresa privada sin condiciones. No nos sirve un decreto que priorice la estabilidad financiera sin hablar de condiciones laborales, de sostenibilidad y de territorio. Por eso, a pesar de que votaremos a favor a este real decreto, veamos el texto con más control, más exigencia y más justicia. Y por eso le agradezco las negociaciones que hemos tenido estos días. Gracias a usted y gracias también al diputado Pedro Casares por la implicación de todo el equipo...”
“Es una reivindicación histórica de Esquerra Republicana y una medida muy importante para nosotros, como usted sabe, en estos tiempos de concentración y monopolio bancario, como hemos visto con la OPA del BBVA al Sabadell, que, por cierto, esperamos que el Gobierno frene. También queremos dejar claro que nos oponemos claramente a la ratificación del acuerdo entre la Unión Europea y Mercosur como respuesta a esta crisis porque estamos sacrificando los derechos laborales, sociales y ambientales a cambio de partidas comerciales, y estamos sacrificando estos derechos para el colectivo más vulnerable, los ganaderos y los agricultores, y nos preocupa este acuerdo en paralelo a las medidas de protección ante aranceles. Hablamos mucho de economía estratégica, pero esta economía no puede significar solamente defender la competitividad.”
“Pedimos también una garantía de la -- 29 of 51 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de mayo de 2025 estabilidad laboral y pedimos que la respuesta europea sea lo más solidaria posible. Queremos que el fondo europeo sea más ambicioso, financiado de forma común y también, si hace falta, con la deuda para impulsar los sectores que sufran más los aranceles. ¿Y qué hemos conseguido en esta negociación? Hemos explicitado que el Gobierno español tendrá que evaluar la ocupación y las exportaciones en los sectores afectados y, a partir de esa lectura, activar el mecanismo RED, si hace falta, para evitar que las empresas beneficiarias no puedan reducir su plantilla. Hemos asegurado que el Gobierno español impulse el proceso para que el ICF consiga la ficha bancaria, para que sea una banca justa.”
“El sector de componentes de la automoción y la industria agroalimentaria, la cerámica, los procesos químicos y el textil ya están sufriendo los efectos de este contexto comercial, que es incierto, que es adverso, y son sectores con gran presencia en los países catalanes. Por eso queremos una ocupación estable y fuerte arraigo en el territorio. No queremos empresas que corten y reduzcan sus empleados en muchos territorios de Cataluña; no queremos ver cómo en la Plana de Castellón y otras regiones de Valencia también se hacen expedientes de regulación a espera de las ayudas. Vamos a ser claros, hay que incluir desde el principio ayudas a las empresas, un mapa claro de los sectores más perjudicados por la escalada arancelaria en Cataluña.”
“Por eso somos tan contundentes con las medidas propuestas y en los acuerdos que llegamos para la aprobación de este real decreto, porque estamos hablando de un volumen considerable de recursos públicos que son de todos, y por eso es comprensible que exijamos algunas condiciones. Si una empresa recibe apoyo público para hacer frente a una crisis, debe garantizar el mantenimiento de los puestos de trabajo; es una condición básica. No se puede permitir que empresas que se acogen a mecanismos públicos después externalicen o deslocalicen la producción y tampoco se puede permitir que el apoyo público solo sirva para garantizar los márgenes de beneficios sin tener su contrapartida social e industrial. Cataluña y el país valenciano son dos de las zonas más expuestas a estos aranceles.”
“El hecho es que estas pymes ya tienen un contexto complicado de por sí; se enfrentan, entre otras, a la competencia desigual que puede desencadenar el acuerdo entre la Unión Europea y Mercosur o el impacto de la posible opa del BBVA al Sabadell. Ayer ya le planteé la pregunta. Esta opa dejará al aire a miles de pymes de Cataluña. El tejido productivo de Cataluña ahora mismo está al borde de la crisis, y esto no lo podemos permitir. Podemos hablar de pérdidas de más de 70 millones de financiación, lo que les obligaría a cerrar y tendría graves repercusiones laborales. Por eso exigimos al Gobierno español que actúe, que frene esta opa.”
“Porque la realidad es que los aranceles ya están en vigor —un 25 % a las importaciones de acero, aluminio y los coches— y no podemos esperar a que activen mecanismos lentos mientras miles de puestos de trabajo están en riesgo. En Cataluña nos jugamos mucho. Somos el territorio que más exporta a los Estados Unidos: un 26 % del total estatal. Son 3161 empresas catalanas las que exportan regularmente a los Estados Unidos, pero son muchas más las que participan en las cadenas de valor globales, que también se verán afectadas. Hablamos de sectores clave, como el sector del vino, el cava o el aceite de oliva, que también pueden perder millones de euros y miles de puestos de trabajo.”
“El Estado español ha decidido redactar un real decreto para minimizar la afectación a las industrias y a nuestro sector primario. Nuestro grupo votará a favor, pero este documento no incluye las propuestas de Esquerra Republicana. Es una herramienta necesaria, sí, pero está incompleta. Lo que hemos dicho y lo que pedimos desde el grupo es que no podemos quedarnos con las medidas mínimas; debemos garantizar que la economía está al servicio de las personas y no al revés. Este real decreto es un mosaico de medidas dispersas —algunas ya existentes, como el Plan MOVES, otras de activación y otras en forma de créditos y avales— cuando lo que hace falta son ayudas directas y contundentes para los sectores afectados.”
“Vivimos en tiempos de incertidumbre global marcada por la ofensiva comercial impulsada por Trump en su regreso a la Casa Blanca; un mandato que hemos visto que en solo cien días ha generado un caos económico interno en Estados Unidos y una ola de inestabilidad por todo el mundo, porque sus políticas arancelarias no responden a ninguna lógica productiva, sino a una agenda oligárquica y de la extrema derecha internacional. Primero, anuncian aranceles de un 45 % a la Unión Europea; después, lo suspenden durante noventa días, y, a pesar de eso, tenemos aranceles al 25 % en las importaciones de automóviles y aluminio. Ante esa amenaza, la Unión Europea ha reaccionado con una postura negociadora que debe ser firme y conjunta.”
“No ens serveix una política industrial que faci de l’Estat un paraigua a l’empresa privada sense posar-hi condicions. No ens serveix un decret que prioritzi l’estabilitat financera sense parlar de condicions laborals, de sostenibilitat i de territori. Per això, tot i votar a favor d’aquest Reial decret, blindem el text amb més control, amb més exigència i més justícia. I d’aquí li agraeixo les negociacions que hem tingut aquests dies, tant a vostè com al diputat Pedro Casares, per la implicació per part de tots… Gracias, presidente. Buenos días, ministro.”
“Finalment, també volem deixar clars que ens oposem frontalment a la ratificació de l’acord entre la Unió Europea i Mercosur com a resposta a aquesta crisi, perquè estem sacrificant els drets laborals, socials i ambientals, a canvi de contrapartides comercials, i estem sacrificant aquests drets al col·lectiu més vulnerable, com són els pagesos i com són els ramaders, que són els cuidadors del nostre territori. I ens preocupa que s’avali aquest acord en paral·lel a mesures de protecció enfront dels aranzels. Parlem molt d’economia estratègica, però aquesta autonomia no pot significar només defensar la competitivitat. -- 28 of 51 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de mayo de 2025 Ha de voler dir capacitat col·lectiva de produir, d’innovar, de treballar amb drets, de construir un model econòmic al servei de la societat.”
“I què hem aconseguit Esquerra amb aquesta negociació? Explicitar que el Govern espanyol haurà d’avaluar l’avaluació de l’ocupació, exportacions i produccions dels sectors afectats i, a partir d’aquesta lectura, activar el mecanisme RED, si és així necessari, per evitar que en cap cas les empreses beneficiàries s’acullin a reduccions de plantilla laboral ni a la deslocalització dels centres de treball. Que el govern espanyol impulsi el procés perquè l’ICF aconsegueixi la fitxa bancària, per tenir una banca pública i justa. És una reivindicació històrica d’Esquerra Republicana i aquesta mesura per a nosaltres és molt important, vostè ho sap. En temps de concentració i de monopoli bancari existent, com hem vist amb l’OPA del BBVA al Sabadell que esperem que el gobierno freni.”
“No volem veure empreses que, tot i rebre el suport de l’Estat, retallen plantilles a les Garrigues, a la Conca d’Òdena, al Vallès o a les Terres de l’Ebre. Ni volem veure fàbriques del sector ceràmic del Baix Maestrat o de la Plana de Castelló amb expedients de regulació mentre arriben els ajuts. Des d’Esquerra vam ser clars en allò que calia incloure des del principi. Ajudes a empreses afectades, directes i no en forma d’avals o crèdits. Un mapatge clar de quins sectors serien els més perjudicats per l’escala aranzelària a Catalunya. També vam demanar garanties d’estabilitat laboral. I, per últim, demanar que la resposta europea fos el més solidària possible. Volem que es faci un fons europeu més ambiciós, finançat de forma comuna i, si cal, amb deute, per ajudar i impulsar els sectors que patiran més els aranzels.”
“Si una empresa rep suport públic per fer front a una crisi ha de garantir el manteniment dels llocs de treball, és una condició bàsica. No es pot permetre que empreses que s’acullen a mecanismes públics després acomiadin, externalitzin o deslocalitzin la seva producció, i tampoc que el suport públic serveixi només per garantir marges de benefici, sense contrapartides socials ni industrials clares. Catalunya i el País Valencià són dues de les zones més exposades a aquests aranzels. El sector de components per a l’automoció, la indústria agroalimentària, la ceràmica, els processos químics i el tèxtil estan ja patint els efectes d’aquest context comercial, que és incert i és advers, i són sectors amb gran presència als Països Catalans. Per tant, volem una ocupació estable i fort arrelament al territori.”
“Entre d’altres, s’enfronten a la competència desigual que pot desencadenar l’acord entre la Unió Europea i Mercosur, o l’impacte de la possible OPA del BBVA al Sabadell. Ja li vaig fer ahir també la pregunta. Aquesta OPA deixarà a l’UVI milers de pimes catalanes. El teixit productiu de Catalunya ara mateix està a punt d’entrar a l’UVI i això no ho podem permetre. Les pimes poden perdre fins a 70 000 milions d’euros en finançament, veient-se obligades al tancament amb greus repercussions laborals. Per tant, ministre, exigim al Govern espanyol que aturi aquesta OPA. Per aquests motius hem estat tan contundents amb les mesures proposades i els acords a què vam arribar per a l’aprovació d’aquest Reial decret. Perquè parlem d’un volum important de recursos públics, que són de tothom i, per tant, és imprescindible exigir condicions.”
“Perquè la realitat és que els aranzels ja estan en vigor, un 25 % a les importacions d’acer, alumini i cotxes, i no podem esperar que s’activin mecanismes lents, mentre milers de llocs de treball estan en risc. A Catalunya ens hi juguem molt. Som el territori que més exporta als Estats Units. Un 26 % del total estatal. Són 3161 empreses catalanes les que exporten regularment als Estats Units, però són moltes més les que participen de cadenes de valor globals que també es veuran afectades. Parlem de sectors claus com el del vi, el del cava o el de l’oli d’oliva, que també poden perdre milions d’euros i milers de llocs de treball. El fet és que aquestes empreses, molt petites i mitjanes, ja tenen un context prou complicat.”
“L’Estat espanyol ha decidit redactar un Reial decret per minimitzar l’afectació a les indústries i al nostre sector primari. El nostre grup hi votarà a favor, però aquest document no inclou les propostes d’Esquerra Republicana. És una eina necessària, sí, però incomplerta, ho hem estat parlant. I el que demanem des del grup és que no ens podem quedar amb mesures de mínims. Hem de garantir que es posa l’economia al servei de la gent, i no a l’inrevés. Aquest Reial decret és un mosaic de mesures disperses, algunes ja existents, com el Pla MOVES, i altres de dubtosa activació, i moltes en forma de crèdits i avals, quan el que calen són ajuts directes i contundents per als sectors afectats.”
“Gràcies, president. Bon dia, ministre. Vivim temps d’incertesa global marcada per l’ofensiva comercial impulsada per Trump en el seu retorn a la Casa Blanca. Un mandat que hem vist que només en cent dies ha generat caos econòmic intern als Estats Units i una onada d’inestabilitat arreu del món, perquè les seves polítiques aranzelàries no responen a cap lògica productiva, sinó a una agenda oligàrquica i de l’extrema dreta internacional. Primer anuncien aranzels d’un 45 % a la Unió Europea, després ho suspenen durant 90 dies. Tot i això, tenim aranzels -- 27 of 51 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 8 de mayo de 2025 del 25 % en les importacions d’aranzels d’automòbils i d’alumini. I davant d’aquesta amenaça, la Unió Europea ha reaccionat amb una postura negociadora que ha de ser ferma i conjunta.”
“Esta es una pregunta que también nos gustaría mucho oír. Ahora, la gente necesita parar ese capitalismo feroz. Sean valientes, ministro; sean valientes y nos tendrán a su lado. Paren esta operación que solamente va a traer problemas y más comisiones para la población más vulnerable. Muchas gracias. (Aplausos).”
“Los cinco bancos más grandes, que ahora pasarían a ser cuatro si prospera esta opa, concentran un porcentaje altísimo de los activos bancarios del Estado. En Cataluña se registrarían unos niveles de concentración que serían los más altos de toda Europa, lo cual significa más dificultades para las pymes, lo hemos dicho, como también muchas más comisiones para las familias y para las personas más vulnerables. Eso no es aceptable, ni por parte del PSC ni por parte del PSOE. ¿Qué es lo que va a hacer, ministro? ¿Va a hacer como Junts, que con una mano se opone y con otra vota a favor de la decisión de la CNMC? Porque la opinión mayoritaria de Cataluña es que no queremos esta opa. Si hacemos una encuesta a la población, no estaría mal, pero podríamos hacer otras preguntas de interés más general: ¿monarquía sí o monarquía no?”
“Aturin aquesta operació que només portarà problemes i més comissions a la població més vulnerable. Gràcies. Gracias, presidente. Señor ministro, el Gobierno tiene que parar esta opa al Banco Sabadell porque durante la crisis financiera vimos lo que pasa cuando el sector bancario opera sin control, igual que ya lo vimos cómo se salvaba la banca con dinero público que todavía no se ha devuelto. Con esta opa podríamos llegar a perder 70 000 millones de euros en financiación a las pequeñas y medianas empresas, al tejido productivo de Cataluña. Pondríamos en riesgo miles de puestos de trabajo y eso también quiere decir que va a haber condiciones más abusivas para los más vulnerables. Ministro, desde la crisis financiera, las principales entidades financieras se han reducido de cuarenta y cinco a diez.”
“A Catalunya es registraria un dels nivells de concentració més alts de tota Europa. Això vol dir més dificultat per a les petites i mitjanes empreses. Ho hem dit, com també moltes més comissions per a les famílies i per a les persones més vulnerables. Això no és acceptable ni per part del PSC ni per part del PSOE. Què farà, ministre? Farà com Junts, que amb una mà s’hi oposa amb l’altra vota a favor de la decisió de la CNMC? Perquè l’opinió majoritària a Catalunya és clara: no volem aquesta OPA. I fer una enquesta a la població, tal com ha dit, no està gens malament, però potser podrien fer d’altres preguntes de més interès general. Monarquia sí o monarquia no? Aquesta pregunta també ens agradaria molt. Ara la gent necessitem parar aquest capitalisme ferotge. Siguin valents, ministres, siguin valents i ens tindran a la seva vora.”
“Sí, gràcies president. Senyor ministre, el govern ha d’aturar aquesta OPA al Banc de Sabadell perquè durant la crisi financera vam veure què passa quan al sector bancari opera sense control. Igual com vam veure, com es salvava a la banca amb diners públics, que recordem que encara no han estat retornats. I ara amb aquesta OPA podríem arribar a perdre 70 000 milions d’euros en finançament a les petites i mitjanes empreses, el teixit productiu de Catalunya. Posaríem en risc milers de llocs de treball, i això vol dir també més condicions abusives per a aquells més vulnerables. Ministre, des de la crisi financera, les principals entitats financeres s’han reduït de 45 a 10. Els cinc bancs més grans, que ara passarien a ser quatre, si aquesta OPA prospera, concentren el 70 % dels actius bancaris de l’Estat.”
“Cuanta menos competencia bancaria, más abuso a particulares y a pequeñas empresas. Eso lo sabe todo el mundo. Y nos preocupan mucho las repercusiones negativas que pueda tener esta opa hacia los usuarios de la banca. La pregunta es clara, ministro: ¿Cómo valora el Gobierno las consecuencias que tendrá esta opa del BBVA al Banco Sabadell?”
“Gràcies, presidenta. Senyor ministre, un any després de l’anunci per part del BBVA de l’OPA al Sabadell, dimecres passat, la CNMC dóna llum verda a aquesta operació. Accepta mesures que sabem que seran del tot insuficients. Com menys competència bancària, més abús a particulars i petites empreses. Això ho sap tothom. I ens preocupa molt la repercussió negativa que aquesta OPA tindrà cap als usuaris de la banca. La pregunta és clara, ministre: com valora el govern les conseqüències que tindrà aquesta OPA del BBVA al Banc de Sabadell? Gracias, presidenta. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Señor ministro, un año después del anuncio por parte del Banco Sabadell, se da luz verde a esta operación. Se aceptan medidas que sabemos que van a ser del todo insuficientes.”
“Pensamos que hace falta mucho más, y nos encontrará a su lado para poder negociar el plan MOVES IV que pueda llegar realmente a toda la ciudadanía. Muchas gracias. (Aplausos).”
“El 12 % de los vehículos vendidos son eléctricos o híbridos enchufables, muy por debajo del 22 % de la media europea o del 32 % que ahora mismo tienen nuestros vecinos de Portugal. Y no solo es una cuestión de renta, es una cuestión también de decisión política y de poner los recursos allá donde hacen falta. El señor Sánchez dice que este plan es parte de la respuesta a los aranceles, pero es que no hay bastante, no es suficiente con este plan, no hay bastante para el clima, para la industria, ni tampoco hay suficiente para esa ciudadanía que quiere dar el paso hacia un vehículo eléctrico, hacia una movilidad que sea limpia, que no se puede costear, porque estas ayudas no están pensadas para aquellas personas que son más vulnerables.”
“Esto puede generar un exceso de producción en Europa que puede -- 17 of 83 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2025 tener consecuencias muy graves para nuestro tejido industrial si no hay una demanda interna fuerte. Hay miles de puestos de trabajo en juego, como, por ejemplo, en el grupo Volkswagen, que está en plena crisis. En ese contexto necesitamos un MOVES IV con visión industrial, con músculo presupuestario, que pueda conectar a los consumidores y a los productores europeos de vehículos sostenibles. Hasta la fecha de hoy, los planes MOVES solo han contribuido a la compra de 140 000 vehículos y esto es una parte muy pequeña del parque automovilístico, que es de unos 30 millones de vehículos en el Estado. Por tanto, estas compras son mínimas. El Estado está muy lejos de los estándares europeos.”