Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 2 of 19.
“Forma parte del programa de todo el catalanismo político que Cataluña tenga su propia circunscripción en las elecciones europeas y no pensamos renunciar a ello. En segundo lugar, hemos presentado una enmienda para suprimir el requisito de juramento o promesa de los diputados. Tendría que suprimirse para todos los electos, pero para los eurodiputados que representan al conjunto de ciudadanos de la Unión y no a los españoles, sino a España, es un requisito inaceptable hacerles jurar o prometer la Constitución española. En tercer lugar, hemos presentado una enmienda para suprimir la inelegibilidad sobrevenida. ¿Qué es eso de que un diputado electo pierda el acta sin una sentencia en firme? Tendría que suprimirse en todos los casos, pero proponemos que, al menos, se suprima la inelegibilidad sobrevenida cuando no hay sentencia firme.”
“Nosotros, como la mayoría de los grupos de esta Cámara, votamos a favor de la tramitación de la reforma de la LOREG por lectura única, pero no votamos que en esta tramitación legislativa por lectura única se prohibiera la presentación de enmiendas. Y el Reglamento de esta Cámara tampoco prohíbe en ningún lugar que en las tramitaciones legislativas por lectura única se puedan presentar enmiendas. Por eso, nosotros hemos presentado cuatro enmiendas propias y diez más con el PNV. En primer lugar, la circunscripción electoral propia para Cataluña en las elecciones europeas. La circunscripción estatal es un instrumento uniformizador que distorsiona la realidad política y no responde a la estructura territorial del Estado.”
“I així ens ha quedat aquesta legislatura, constatant a diari que vivim en un estat d’excepció democràtica i parlamentària, amb un govern sense majoria, amb una legislatura morta que només s’aguanta a base de filibusterisme parlamentari i amb un segrest del Parlament que pren totes les formes imaginables. L’incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l’abús del Reial decret llei i ara també, amb especial intensitat, la vulneració flagrant d’un dels drets més bàsics dels diputats en aquesta, i en qualsevol cambra del món mundial, el dret d’esmena, amb l’ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies o intruses. La consigna pel que queda de legislatura la va donar aquesta setmana el senyor Patxi López quan va dir: «Esto no se vota».”
“Si no es podien presentar esmenes, per què es va obrir un període de presentació d’esmenes? El que ha quedat en evidència és l’arbitrarietat absoluta de la Mesa. Si les esmenes són homogènies o no és el de menys. L’únic criteri que val és si el Govern pot treure’n alguna cosa o si, en canvi, pot perdre la votació. Ara, que s’està jugant el Mundial, vostès, senyories del PSOE, el que volen és que el partit continuï fins al minut noranta, però quan han vist que els han començat a marcar gols, li han dit a l’àrbitre que agafi la pilota i no deixi jugar. I aquí estem. Aquí estem els jugadors, perdent el temps sobre la gespa i la pilota sense rodar.”
“El Tribunal Constitucional sí que va dir alguna cosa, per cert. La Mesa, en aquests casos extrems i en molts d’altres, no ha dit res. I, en canvi, han inadmès les nostres esmenes, perquè diu que tenen un altre objecte, un objecte diferent del text que s’està tramitant i «constituyen una proposición de ley orgánica distinta» quan fan referència, insisteixo, a la mateixa norma que s’està reformant, quan són esmenes de reforma de la LOREG. Recordo que la iniciativa que ens ocupa consisteix únicament a afegir la paraula «Formentera» a l’article 161.2 de la LOREG. Quines esmenes, segons la Mesa, podíem presentar que no suposessin una «proposición de ley orgánica diferente», distinta, quan estem afegint només una paraula a un article de la LOREG? Una correcció ortogràfica pot ser.”
“De fet, de fet, no hi ha ni una tramitació legislativa on no trobem alguna esmena més o menys intrusa i, fins i tot, hi ha alguns exemples exagerats en els que la Mesa no va dir res. Recordo l’esmena del PSOE en una reforma de la llei concursal per modificar l’Estatut orgànic del ministeri fiscal perquè la senyora Dolores Delgado, com a ex fiscal general de l’Estat, pogués cobrar més. El PSOE va acabar retirant aquesta esmena, però què va dir la Mesa? Res. Esmena del PSOE en una reforma penal, la derogació del delicte de sedició, per modificar les majories que la llei orgànica del Poder Judicial exigeix al Consell General per escollir els membres del Tribunal Constitucional, és a dir, una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial —una reforma important— en una reforma del Codi Penal I què va dir la Mesa? Res.”
“I, en canvi, ens hem trobat amb una resolució de la Mesa que les ha inadmès. Tot el què diu aquesta resolució és fals, del principi al final. No hi ha cap jurisprudència constitucional que prohibeixi presentar esmenes referents a la pròpia llei que s’està reformant. Tampoc en els procediments de lectura única. El que exigeix aquesta jurisprudència constitucional és homogeneïtat i congruència amb l’objecte de la iniciativa legislativa, que hi hagi un lligam, que hi hagi un vincle material entre les esmenes i el text que s’està tramitant. La pràctica parlamentària, no obstant, demostra que no sempre és així. Tots els grups parlamentaris han presentat esmenes que no tenen aquesta homogeneïtat i la Mesa les ha acceptat i, fins a cert punt, és bona la flexibilitat en la pràctica parlamentària.”
“Què és això de que un diputat elegit perdi l’acta sense una sentència ferma? S’hauria de suprimir en tots els casos, però proposem que almenys se suprimeixi la inelegibilitat sobrevinguda quan no hi ha sentència ferma. En quart lloc, proposem garantir el dret al vot lliure i secret de les persones invidents, garantir la seva accessibilitat, que puguin participar en condicions d’igualtat també en les votacions municipals i europees. Una proposta que, per cert, ja va ser aprovada en comissió constitucional. -- 42 of 115 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2026 Aquestes esmenes i les altres que hem presentat, de caràcter més tècnic, totes elles, totes elles, són esmenes de modificació, addició o supressió d’articles de la llei orgànica de règim electoral, la llei que ens ocupa.”
“En primer lloc, la circumscripció electoral pròpia per Catalunya a les eleccions europees. La circumscripció estatal és un instrument uniformitzador que distorsiona la realitat política i no respon a l’estructura territorial de l’Estat. Forma part del programa de tot el catalanisme polític que Catalunya tingui la seva pròpia circumscripció en les eleccions europees i no hi pensem renunciar. En segon lloc, hem presentat una esmena per suprimir el requisit de jurament o promesa dels eurodiputats. S’hauria de suprimir per a tots els electes, però per als eurodiputats que representen el conjunt dels ciutadans de la Unió i no els ciutadans espanyols o no a Espanya, és un requisit inacceptable fer-los jurar o prometre la Constitució espanyola. En tercer lloc, hem presentat una esmena per suprimir la inelegibilitat sobrevinguda.”
“Senyor president, senyories, molt bon dia. Avui no es debat una reforma de la llei orgànica de règim electoral perquè Formentera pugui escollir el seu propi senador. Avui es debat com la mesa d’aquesta cambra trepitja la democràcia i el parlamentarisme per mantenir la ficció de que encara hi ha una majoria darrera el Govern del senyor Sánchez. Nosaltres, com la majoria de grups d’aquesta cambra, vàrem votar a favor de la tramitació de la reforma de la LOREG per lectura única, però no vam votar que en aquesta tramitació legislativa per lectura única es prohibís la presentació d’esmenes i el reglament d’aquesta cambra tampoc prohibeix enlloc que en les tramitacions legislatives per lectura única es puguin presentar esmenes. Per això, nosaltres hem presentat quatre esmenes pròpies i deu més amb el PNB.”
“No compartimos la orientación centralizadora de esta norma ni la expansión competencial que impulsa. Y, para acabar, tampoco queremos convertir la necesaria adaptación a las directivas europeas en una confrontación ideológica. Igualdad, sí, y defensa de los derechos de las mujeres, también. Pero más centralismo, más concentración de poder y más tutela sobre las competencias de Cataluña, definitivamente, no. Muchas gracias.”
“Las políticas públicas deben servir para toda la ciudadanía, y no para abrir debates y confrontación, como tampoco para aquellos colectivos que compartan la visión del Gobierno de turno. Junts per Catalunya cree que hay una alternativa mejor a la que ustedes presentan, una transposición del Gobierno, y no de un grupo parlamentario; una transposición estricta y ajustada a las exigencias europeas, un reconocimiento explícito del papel de los organismos autonómicos de igualdad, una delimitación más precisa de las funciones de supervisión en materia de inteligencia artificial, una limitación de la capacidad de litigios en aquellos supuestos que afecten a intereses difusos y, sobre todo, una garantía efectiva de respeto a las competencias de Cataluña y del resto de las comunidades autónomas.”
“Consideramos que la igualdad se construye desde la proximidad, desde el conocimiento de la realidad social y la capacidad de adaptar las políticas públicas a dicha realidad social. Además, la experiencia nos demuestra que, cuando se concentra demasiado poder en un único organismo estatal, eso es sinónimo de politización, y quizás es lo que buscan, polarizar e impulsar un debate orientado desde el Gobierno, es decir, contribuir a aquello que ahora se llaman las guerras culturales. Pues bien, debo decirles que no cuenten con nosotros para acompañarlos en estas guerras culturales, que también se libran sobre la base de convocatorias y subvenciones impulsadas por el Ministerio de Igualdad, que generan la percepción de que el acceso a los recursos públicos está condicionado a una determinada ideología.”
“Se nota la poca predisposición a respetar estas competencias en su propuesta, porque, de entrada, no incorpora ninguna cláusula que haga referencia a dichas competencias de Cataluña ni tampoco prevé —y, en general, tampoco respecto a las competencias de ninguna comunidad autónoma— ningún mecanismo para garantizar un equilibrio entre los organismos estatales y los organismos territoriales. Lo que vemos es lo de siempre, y es que, ante cualquier nuevo desafío, la respuesta del Gobierno español consiste en concentrar más competencias, más recursos y más poder en Madrid, como diría alguien. Y nosotros, por si no había quedado claro, defendemos exactamente lo contrario. Defendemos que es Cataluña, y no Madrid, la que debe hacer efectiva la política de igualdad.”
“Cuando una Administración pública adquiere una capacidad de intervención como la que ustedes proponen―lo sabemos, lo hemos vivido y somos conscientes de ello―, acaba convirtiéndose en un actor político más, que, por otra parte, dispone de recursos públicos y de una enorme capacidad de influir sobre la configuración del debate público, con la excusa de la defensa de los intereses públicos legítimos. Y vuelvo a la cuestión de las competencias. Cataluña dispone de competencias propias en hábitos directamente vinculados a las políticas de igualdad, como la educación, el empleo, los servicios sociales, la promoción de las mujeres o los medios de comunicación -- 31 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 públicos.”
“Permitir que este organismo actúe judicialmente sin necesidad de una autorización individual y concreta de las personas presuntamente afectadas cuando se considere que existe un interés colectivo es algo que no nos parece que sea una forma adecuada. La protección de los derechos es imprescindible, pero también lo es conservar o preservar los equilibrios institucionales y evitar procesos de judicialización excesiva de los debates políticos, sociales o culturales. No queremos una policía de la moral, y este es el aroma que vemos que desprende su propuesta.”
“Lo que no necesita, sin duda, son organismos que actúen como guardianes de una determinada concepción política, cultural o ideológica de la realidad. También nos preocupa especialmente que conceptos jurídicamente indeterminados acaben convirtiéndose en instrumentos de intervención discrecional. Creemos que, cuando la supervisión pública se fundamenta más en categorías ideológicas que en criterios técnicos verificables, el riesgo de arbitrariedad aumenta de forma considerable. Y también nos genera grandes dudas la ampliación de la legitimación activa del Instituto de las Mujeres para intervenir ante los tribunales en defensa de intereses, que no siempre son concretos y específicos, sino que muchas veces son difusos o colectivos.”
“No lo consideramos de recibo, y, por otra parte, más bien consideramos un riesgo que el Instituto de las Mujeres se convierta en el organismo de referencia también en ámbitos emergentes, como es la supervisión de sistemas de inteligencia artificial, y atribuir a este organismo funciones de vigilancia de los algoritmos y de los sistemas de alto riesgo para detectar posibles sesgos de género. La inteligencia artificial debe respetar los derechos fundamentales y evitar cualquier forma de discriminación, pero eso no justifica crear un tipo de nueva burocracia con capacidad de intervención desde interpretaciones ideológicas, que, como mínimo, son muy subjetivas. La innovación tecnológica necesita seguridad jurídica, criterios objetivos y reguladores independientes.”
“Por tanto, queremos dejar muy claro que no nos interpela la retórica de esta iniciativa sobre el avance en la lucha contra la discriminación: nosotros eso lo llevamos de serie. La cuestión es cómo se hace esta lucha, quién la hace, cuál es el modelo institucional y si se respeta la pluralidad territorial y competencial que hay en el Estado. Pues bien, por mucho que ustedes lo quieran vender así, señorías del Grupo Socialista, las directivas europeas que se pretenden transponer es verdad que establecen la obligación de que los Estados miembros dispongan de organismos de igualdad efectivos, independientes y dotados de recursos suficientes, pero en ningún caso dicen que tenga que haber una concentración de competencias en una institución estatal, que, en definitiva, es lo que plantea su propuesta.”
“Para Junts per Cataluña la igualdad efectiva entre hombres y mujeres es un principio irrenunciable: forma parte de los valores democráticos que defendemos y que todo el catalanismo político ha impulsado desde las instituciones catalanas, y también desde esta tribuna lo ha hecho con perseverancia y mucha valentía nuestra compañera Pilar Calvo, que hoy no puede estar aquí. Y Cataluña dispone de un marco normativo propio, de instituciones propias y de una trayectoria propia en materia de políticas de igualdad. Lo demuestra en la existencia del Institut Català de les Dones, el Instituto Catalán de las Mujeres, las leyes catalanas de igualdad, los planes de promoción de la igualdad de oportunidades y de las iniciativas desarrolladas por Gobiernos locales en esta materia.”
“Igualtat sí, defensa dels drets de les dones també, però amb més centralisme, més concentració de poder i més tutela sobre les competències de Catalunya, definitivament no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, consideramos que la proposición de ley que nos ocupa tiene una cierta trampa, porque, tras la apariencia de una determinada adaptación del ordenamiento -- 30 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 jurídico a las directivas europeas en materia de igualdad, vemos que se esconde una ampliación de las competencias del poder y de la capacidad de intervención de un organismo estatal, el Instituto de las Mujeres, que en un Estado descentralizado no nos parece de recibo.”
“Des de Junts per Catalunya creiem que hi havia una alternativa millor a la que vostès presenten: una transposició del Govern i no d’un grup parlamentari, una transposició estricta i ajustada a les exigències europees, un reconeixement explícit del paper dels organismes autonòmics d’igualtat, una delimitació més precisa de les funcions de supervisió en matèria d’intel·ligència artificial, una limitació de la capacitat litigiosa en aquells supòsits que afecten interessos difusos i, sobretot, una garantia efectiva de respecte a les competències de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes. No compartim l’orientació centralitzadora d’aquesta norma ni l’expansió competencial que impulsa. Per acabar, tampoc volem convertir la necessària adaptació de les directives europees en una confrontació ideològica.”
“Doncs bé, els he de dir que no comptin amb nosaltres per acompanyar-los de comparses en aquestes guerres culturals i que són unes guerres que també es fan a base de convocatòries i línies de subvenció impulsades des del Ministeri d’Igualtat i que generen la percepció que l’accés als recursos públics està condicionat a una determinada ideologia. Les polítiques públiques han de servir a tota la ciutadania, no per obrir debats i confrontació i tampoc no només aquells col·lectius que comparteixen la visió del govern de torn.”
“I nosaltres, per si no havia quedat clar, defensem exactament el contrari. Defensem que és Catalunya i no Madrid qui ha de fer efectiva la política d’igualtat. Considerem que la igualtat es construeix des de la proximitat, des del coneixement de la realitat social i des de la capacitat d’adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat social. L’experiència ens demostra, a més, que concentrar massa poder en un organisme estatal d’aquest tipus és sinònim de politització. I potser és això el que busquen, polaritzar i impulsar un debat orientat des del Govern, és a dir, contribuir a allò que ara s’anomenen les guerres culturals.”
“Catalunya disposa de competències pròpies en àmbits directament vinculats a les polítiques d’igualtat com l’educació, l’ocupació, els serveis socials, la promoció de les dones o els mitjans de comunicació públics. Es nota la poca predisposició a respectar aquestes competències en la seva proposta, perquè la seva proposta no incorpora d’entrada cap clàusula que hi faci referència, a les competències de Catalunya, ni preveu tampoc, ni en general a les competències de cap comunitat autònoma, ni es preveu tampoc cap mecanisme per garantir un equilibri entre els organismes estatals i els organismes territorials. El que veiem és el de sempre: davant qualsevol nou repte, la resposta del Govern espanyol consisteix a concentrar més competències, més recursos i més poder, no diria on? A Madrid.”
“La protecció dels drets és imprescindible, però també ho és preservar els equilibris institucionals i evitar processos de judicialització excessiva de debats polítics, socials o culturals. No volem una policia de la moral i aquesta és l’aroma que, volent-ho o no, desprèn la seva proposta. Quan una administració pública adquireix una capacitat d’intervenció com la que vostès proposen, acaba —i ho sabem, en som conscients, ho hem vist i ho hem viscut— acaba convertint-se en un actor polític més que, a més a més a més, disposa de recursos públics i d’una enorme capacitat d’influir sobre la configuració del debat públic amb l’excusa de la defensa dels interessos públics legítims. Torno a la qüestió competencial.”
“Pensem que, quan la supervisió -- 29 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 pública es fonamenta més en categories ideològiques que no pas en criteris tècnics verificables, el risc d’arbitrarietat augmenta de forma considerable. També ens genera seriosos dubtes l’ampliació de la legitimació activa de l’Instituto de las Mujeres per intervenir davant dels tribunals en defensa d’interessos no sempre concrets i específics, sinó moltes vegades difusos i col·lectius. Permetre que aquest organisme actuï judicialment sense necessitat d’una autorització individual i concreta de les persones presumptament afectades quan es consideri que existeix un interès col·lectiu, no trobem que sigui una fórmula adequada.”
“La intel·ligència artificial ha de respectar els drets fonamentals i evitar qualsevol forma de discriminació, però això no justifica crear una mena de «nova burocràcia» amb capacitat d’intervenció des d’interpretacions ideològiques que, com a mínim, com a mínim, són molt subjectives. La innovació tecnològica necessita seguretat jurídica, criteris objectius i reguladors independents. El que no necessita segur és organismes que actuïn com a guardians d’una determinada concepció política, cultural i ideològica de la realitat. També ens preocupa especialment que conceptes jurídicament indeterminats acabin convertint-se en instruments d’intervenció discrecional.”
“Doncs bé, per molt que vostès ho vulguin vendre així, senyories del PSOE, les directives europees que pretenen transposar, sí, és veritat que estableixen l’obligació que els estats membres disposin d’organismes d’igualtat efectius, independents i dotats de recursos suficients, però enlloc diu que hi hagi d’haver una concentració de competències en una institució estatal, que és el que, en definitiva, la seva proposta planteja. No considerem de rebut, més aviat considerem que és un risc, per altre costat, que es converteixi l’Instituto de las Mujeres en l’organisme de referència també en àmbits emergents, com la supervisió de sistemes d’intel·ligència artificial i que s’atribueixi a aquest organisme funcions de vigilància dels algoritmes i dels sistemes d’alt risc per detectar possibles biaixos de gènere.”
“Però Catalunya disposa d’un marc normatiu propi, d’institucions pròpies i d’una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d’igualtat. Ho demostren l’existència de l’Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d’igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d’oportunitats i d’iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d’aquesta iniciativa sobre l’avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l’Estat?”
“Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l’aparença d’una necessària adaptació de l’ordenament estatal a les directives europees en matèria d’igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d’intervenció d’un organisme estatal, l’Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d’aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí.”
“¿De qué debían estar hablando? Pues no hay que ser muy listo para pensar que tenía algo que ver con el regreso del presidente Puigdemont. Muchas gracias.”
“¿Por qué piensan que el Tribunal Constitucional está forzando a esperar la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea para Puigdemont? A que pasen los días para dictar sentencia y, finalmente, pasar el muerto al Tribunal Supremo. ¿Por qué está haciendo eso el Tribunal Constitucional? Acabo. Son de conocimiento público las reuniones del señor Pumpido y del señor Zapatero en el Hotel Santo Mauro. Los informes de la UCO, en el caso Leire, también se refieren a ello, aparte de que la noticia se publicó hace muchos meses. Yo me pregunto, y creo que todo el mundo se lo tiene que preguntar aquí: ¿de qué debían estar hablando el negociador y factótum de la actual legislatura socialista, el señor Zapatero, y el presidente del Tribunal Constitucional, el señor Pumpido, en el Hotel Santo Mauro en estas reuniones?”
“Una auténtica máquina esta fundación FIAP, que compra lealtades mediante sueldos, impulso de carreras profesionales, etcétera. Acabo haciendo referencia a un tribunal más cercano: el Constitucional. ¿Alguien piensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionado los tiempos en interés político del PSOE? ¿Que los retrasos en la aplicación de la amnistía no son parte de una estrategia política? ¿Alguien realmente puede pensar eso? El Tribunal Constitucional no ha aplicado la amnistía y no ha levantado ya la orden de detención de Puigdemont porque al señor Pedro Sánchez no le ha interesado. ¿Por qué piensan que el fiscal ante este órgano, Pedro Crespo, se ha opuesto, en contra de toda garantía constitucional, a levantar las órdenes de detención contra el presidente Puigdemont y los consellers en el exilio ante una ley de amnistía vigente?”
“Lo hemos visto en el Tribunal Europeo de Derechos Humanos con la señora María Elósegui, que con éxito se ha encargado de que el relato de Llarena haya calado en Estrasburgo. Pero el uso partidista de los tribunales y de la fiscalía no es patrimonio exclusivo del Partido Popular, ni mucho menos. El PSOE hace exactamente lo mismo: utiliza a los tribunales y a los fiscales para proteger a los amigos y familiares y perseguir a los enemigos, sean independentistas o sean de la ideología que sea, y por eso hay que ocupar los puestos clave. Algunos ejemplos: Ignacio de Lucas en la Fiscalía Europea, el juez de enlace José de la Mata en Eurojust o el fiscal Ángel Bodoque, también en Eurojust. Estos y muchos otros impulsados a cargos internacionales también bajo la lupa del juez Pedraz.”
“E incluso a veces lo consiguen, consiguen engañar a esas autoridades. Y sabemos de lo que hablamos porque, en su órgano de Gobierno, el tribunal de justicia español ha permitido penalizar al independentismo, criminalizar al independentismo penalizando un referéndum, manifestarse o la puesta de urnas. La justicia española no garantiza los derechos fundamentales de las minorías políticas; más bien al contrario, las persigue. Y por eso hemos ido a Europa y a los tribunales institucionales a buscar la justicia que en el Estado español no nos han dado. ¿Y qué nos hemos encontrado? Pues jueces internacionales españoles que sistemáticamente han intentado trasladar a la justicia internacional la putrefacción judicial española.”
“Un órgano cuya composición actual la pactaron en un cuarto oscuro los señores González Pons y Bolaños en 2024. ¿Ustedes creen que un órgano así escogerá a los jueces internacionales y europeos por un procedimiento transparente, imparcial y meritocrático? Eso no se lo cree -- 13 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 nadie. Un órgano formado por cuotas partidistas la principal función que tiene es nombrar a jueces de acuerdo con cuotas partidistas. Y lo que hará, pues no puede ser de otra manera, será nombrar a jueces internacionales por cuotas partidistas. En el Estado español, la imparcialidad y la independencia judicial son un animal mitológico, son pura ficción, y los partidos del bipartidismo, PP y PSOE, son los que mantienen esa ficción, incluso ante las instituciones europeas.”
“Si hay un órgano cuya composición, sin ninguna duda, es el resultado de un reparto clientelar entre partidos, concretamente entre los dos protagonistas del bipartidismo español, PP y PSOE, si hay un órgano donde la condición de miembros se adquiere por afinidad política y no por mérito, capacidad y trayectoria profesional, si hay un órgano en el que sus miembros siguen consignas porque si no pierden su puesto y sus privilegios que aporta ese puesto, si hay un órgano politizado hasta la médula es precisamente el Consejo General del Poder Judicial, un órgano que hace efectivo el control político en el Poder Judicial, exactamente lo contrario de lo que la Constitución le encomienda: garantizar la independencia y la imparcialidad del Poder Judicial.”
“Se supone que la idea es despolitizar esos nombramientos y adecuarlos a las exigencias del Consejo de Europa y a la normativa internacional y, por tanto, transparencia, publicidad, mérito, capacidad. Es decir, unas reglas de procedimiento que garanticen la imparcialidad y la independencia de los jueces designados. Todo eso está muy bien, pero resulta que si hay un órgano politizado por definición ese es precisamente el Consejo General del Poder Judicial.”
“Veremos también lo que dirá la señora Montserrat, lo que dirá el señor Adrián Vázquez y lo que diga el señor Urraca y el lobby jurídico del PP en Europa. Y veremos lo que dirán los señores Marchena y Llarena y el resto de los jueces de la tabla nuestra que el PP controla por la puerta de atrás. Volviendo a la iniciativa, el Grupo Popular propone acabar con el monopolio y el control del Gobierno español en el nombramiento de jueces en instancias internacionales y también en el Consejo General del Poder Judicial. Las disquisiciones técnicas las ha hecho el diputado que me ha precedido, pero, en cualquier caso, hay una cuestión que no me termina de cuadrar.”
“La proposición de ley del Grupo Popular es todo un canto a la integración judicial en el Consejo de Europa y en la Unión Europea, al compromiso del Reino de España con el Tribunal de Derechos Humanos Europeo y al Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Perfecto, nos parece magnífico, nos parece muy bien, pero hay que ver hasta dónde llega esta retórica. En pocos días, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, el 16 de julio, hará pública su sentencia sobre la ley de amnistía y, si se confirman las conclusiones del abogado general, queda claro que la amnistía es una ley europea conforme al derecho de la Unión y que no queda margen para no aplicarla al presidente Puigdemont, a Toni Comín y a Lluís Puig. Veremos si el celo europeísta del Partido Popular pesa más que aquella famosa frase de Aznar: quien puede hacer, que haga. Lo veremos.”
“Són de coneixement públic les reunions del senyor Conde-Pumpido amb el senyor Zapatero a l’Hotel Santo Mauro, els informes de la UCO en el cas Leire també s’hi refereixen, a part que la notícia va ser publicada fa molts mesos. Jo em pregunto. Jo crec que tothom aquí s’ha de preguntar: De què deuen haver estat parlant el negociador i factòtum de l’actual legislatura socialista, el senyor Zapatero, i el president del Tribunal Constitucional, el senyor Conde-Pumpido, a l’Hotel Santo Mauro en aquestes reunions que han celebrat? De què devien estar parlant? No cal ser gaire llest per pensar que tenia alguna cosa a veure amb el retorn del president Puigdemont. Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes.”
“Per què es pensen que el fiscal davant d’aquest òrgan, el senyor Pedro Crespo, ha acabat d’ascendir, per cert, a fiscal de Sala per la senyora Peremato, s’ha oposat en contra de tota garantia constitucional a aixecar cautelarment les ordres de detenció al president Puigdemont i als consellers a l’exili, havent-hi una llei d’amnistia aprovada i vigent? Per què es pensen que el Tribunal Constitucional, en lloc de donar l’empara immediata al president Puigdemont, que és el que hauria d’haver fet fa mesos, està forçant primer a esperar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segon, a que passi l’estiu per dictar sentència i per, finalment, passar el mort al Tribunal Suprem? Per què ho està fent això al Tribunal Constitucional? Acabo.”
“Una autèntica màquina, aquesta Fundació FIAP, de comprar lleialtats per la via de completar sous i impulsar carreres professionals. Acabo fent una referència a un tribunal que queda una mica més a la vora, el Tribunal Constitucional. Algú es pensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionat els tempos en interès polític del PSOE? Que els retards en l’aplicació de l’amnistia no són part d’una estratègia política? Algú realment és capaç de pensar això? El Tribunal Constitucional no ha -- 12 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 aplicat l’amnistia i no ha aixecat ja l’ordre de detenció del president Puigdemont, perquè al senyor Pedro Sánchez no li ha interessat.”
“Ho hem vist al Tribunal Europeu de Drets Humans, on la senyora Maria Elósegui s’ha encarregat amb èxit de que el relat de Llarena hagi colonitzat Estrasburg. Però l’ús partidista dels tribunals i de la fiscalia no és patrimoni del Partit Popular, ni molt menys. El PSOE fa exactament: el mateix utilitzar els tribunals i els fiscals i els fiscals per protegir els amics i familiars i perseguir els enemics, siguin independentistes o siguin de la ideologia que siguin. I, per això, cal ocupar els llocs clau. Alguns exemples, Ignacio de Lucas a la Fiscalia Europea; el jutge d’enllaç José de la Mata, a Eurojust; el fiscal Ángel Bodoque, també a Eurojust. Aquests i molts altres impulsats a càrrecs internacionals per la Fundació FIAP, també també, per cert, sota la lupa del jutge Pedraz.”
“I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l’independentisme a través de criminalitzar l’exercici dels drets polítics més bàsics, com votar en un referèndum, manifestar-se o exercir la representació que t’han donat les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, persegueix a les minories polítiques i per això hem hagut d’anar a Europa i als tribunals internacionals a buscar la justícia que l’Estat s’ha negat a donar-nos. I què ens hi hem trobat? Doncs, jutges internacionals espanyols que sistemàticament han intentat traslladar a la justícia internacional la putrefacció judicial espanyola.”
“Vostès creuen que un òrgan així escollirà els jutges internacionals i europeus per un procediment transparent, imparcial i meritocràtic? Això no s’ho creu ningú. Un òrgan format per quotes partidistes, la principal funció del qual és nomenar jutges d’acord amb quotes partidistes, és que no serà d’altra manera. El què farà aquest òrgan és nomenar jutges internacionals per quotes partidistes. A l’Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són un animal mitològic, són pura ficció. I els partits del bipartidisme, PP i PSOE, són els que mantenen aquesta ficció, fins i tot davant de les institucions europees i fins i tot, algunes vegades aconsegueixen enganyar les aquestes autoritats.”
“Tot això està molt bé, però resulta que si hi ha un òrgan polititzat per definició, aquest és precisament el Consell General del Poder Judicial. Si hi ha un òrgan la composició del qual, sense cap mena de dubte, és el resultat d’un repartiment clientelar entre partits, concretament entre els dos protagonistes del bipartidisme espanyol, el PP i el PSOE, si hi ha un òrgan on la condició de membre s’adquireix per fidelitat política i no per mèrit, capacitat i trajectòria professional, si hi ha un òrgan en què els seus membres segueixen consignes perquè si no perden la cadira i els privilegis que aquesta cadira porta aparellada, si hi ha un òrgan polititzat i disfuncional fins a la medul·la, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan que fa efectiu el control polític del poder judicial, exactament al contrari del que la Constitució li encomana, que és garantir la independència i la imparcialitat del poder judicial; un òrgan la composició actual Del qual la van pactar en un quarto fosc els senyors Bolaños y González Pons el 2024.”
“Tornant a la iniciativa, el PP proposa acabar amb el monopoli i el control del Govern espanyol en els nomenaments de jutges pels tribunals europeus i internacionals i que passin a ser competència aquests nomenaments del Consell General del Poder Judicial. Bé, les objeccions tècniques les acaba de fer el diputat que m’ha precedit, però en qualsevol cas hi ha una qüestió que no m’acaba de quadrar. Se suposa que la idea és despolititzar aquests nomenaments i adequar-los a les exigències del Consell d’Europa i a la normativa internacional i, per tant, transparència, publicitat, mèrit, capacitat… És a dir, unes regles de procediment que permetin assegurar la imparcialitat i la independència dels jutges designats.”
“En pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 16 de juliol, farà pública la seva sentència sobre la llei d’amnistia i si es confirmen les conclusions de l’advocat general i declara que l’amnistia és una llei europea conforme al dret de la Unió i que no queda marge per no aplicar-la al president Puigdemont, a Toni Comín i Lluís Puig, veurem si la fe europeista del Partit Popular pesa més que aquella famosa frase de l’expresident Aznar, «el que puede hacer, que haga». Ho veurem. Veurem també què diu la senyora Montserrat. -- 11 of 85 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de junio de 2026 Veurem què diu el senyor Adrián Vázquez. Veurem què diu el senyor Urraca i el lobby jurídic del PP a Europa i veurem què diuen els senyors Marchena i Llarena i la resta de jutges de la toga nostra que el PP controla por la puerta de atrás.”