Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 3 of 19.
“Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. La proposició de llei del Partit Popular és tot un cant a la integració judicial al Consell d’Europa i a la Unió Europea, al compromís del Regne d’Espanya amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perfecte. Ens sembla magnífic. Ens sembla molt bé, però caldrà veure fins on arriba aquesta retòrica.”
“Y —termino— no olvidamos ni perdonamos que la prevaricación de algunos jueces a la hora de aplicar la ley de amnistía esté impidiendo en este preciso instante al presidente Puigdemont volver a casa y ejercer, de acuerdo con la ley, como jefe de la oposición en el Parlament de Cataluña. Tal vez les parecerá que todo eso queda muy lejos, pero la realidad es que ustedes, señorías del PP, y ustedes, señorías del PSOE, nos quedan demasiado cerca. Muchas gracias.”
“Esto también comportó ―es importante recordarlo porque hablamos de políticos y parlamentarios― la suspensión de los diputados Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull y del senador Raül Romeva, así como del diputado Jordi Sànchez. Continuamos. No olvidamos ni perdonamos que la Junta Electoral Central utilizara el invento de la inelegibilidad sobrevenida ―6.2 de la LOREG― para apartar del cargo al president de la Generalitat, Quim Torra, sin una sentencia firme por una simple desobediencia, por una pancarta a favor de la libertad de expresión y la libertad de los presos.”
“No olvidamos ni perdonamos el 155, votado por -- 80 of 114 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de junio de 2026 el Grupo Popular y el Grupo Socialista, y la consiguiente disolución del Parlament de Cataluña, el exilio de todo un Gobierno y también la cárcel de todo un Gobierno, el Gobierno de Cataluña. Es el único caso en Europa tras la Segunda Guerra Mundial. No olvidamos ni perdonamos las acusaciones falsas e instrumentales de rebelión y de violencia de la Fiscalía y el consiguiente encarcelamiento de nueve demócratas, también de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, por haber permitido un debate y acción en la sede parlamentaria.”
“¿Quién ha espiado a nuestros abogados, activistas y representantes? Pues, efectivamente, el Gobierno socialista del señor Sánchez y los ministros Marlaska y Robles. Ustedes dos, PP y PSOE, derecha e izquierda, tanto monta, monta tanto, se han saltado todas las líneas rojas del Estado democrático y de derecho, incluyendo la eliminación política de nuestros representantes y su inhabilitación. No olvidamos y no perdonamos que su Tribunal Constitucional aniquilara la soberanía parlamentaria, prohibiendo incluso los debates en el Parlament de Cataluña, y que por ello fueran perseguidos por desobediencia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, y los miembros de las Mesas.”
“Y, más allá del 1 de octubre, les recuerdo que el Gobierno de Rajoy y Cospedal, con Fernández Díaz al frente, fue el responsable de una operación contra Cataluña que se concretó ni más ni menos que en un ataque de su Policía patriótica no sabría exactamente decir contra quién, bueno, ya se lo digo yo contra quién: contra los representantes electos del independentismo, a los que pretendidamente defienden ustedes ahora. ¿Se acuerdan, en plena campaña electoral de 2012, de las falsas cuentas en Suiza del presidente Mas? ¿Se acuerdan del pantallazo de las cuentas falsas en Suiza del alcalde Trías? Es cierto que en esto de las cloacas del Estado no han estado solos, porque desde 2018 la Policía y la Fiscalía ―¿de quién depende la Fiscalía?― se han lanzado contra nosotros. ¿Quién nos ha espiado con Pegasus?”
“Y, junto con la judicatura, una Policía que parece que todavía no ha salido del franquismo y el aval de un jefe de Estado, Felipe VI, que con su infame discurso del 3 de octubre demostró que nunca será el rey de los catalanes, porque él considera que es más importante ser el sucesor de Franco que un monarca democrático, con todo ello, se vulneraron todas las líneas rojas del Estado democrático y de derecho. Señorías del PP, su Gobierno, el de Rajoy y Zoido, fue el que mandó 10 000 policías y guardias civiles a Cataluña para cargar contra la población pacífica con una violencia policial que avergonzó a toda Europa.”
“¿Qué fue el referéndum de autodeterminación del 1 de octubre? No fue más que eso, un ejercicio democrático de participación de los ciudadanos en los asuntos públicos. Por ello, participaron más de 2 millones de personas, que votaron a favor y también en contra de la independencia de Cataluña. ¿Y qué hicieron ustedes? Por si no lo recuerdan, desataron una represión violenta e ilegal contra un movimiento pacífico y democrático que solo pretendía lo que ahora dicen defender: participar en los asuntos públicos. Para reprimir el derecho a decidir el futuro de nuestro país, ahí no se anduvieron con miramientos, con total menosprecio por el Estado de derecho y sus garantías.”
“Ante este panorama de secuestro de la actividad parlamentaria y de menosprecio a los derechos de los diputados y de los ciudadanos a los que representamos, la pregunta es qué carajo hacemos aquí, qué hemos venido a hacer aquí. Dicho esto, señorías del Grupo Popular, ustedes quieren que demos apoyo a su iniciativa y que el Congreso de los Diputados manifieste su compromiso con la defensa del derecho constitucional de los ciudadanos de participar en los asuntos públicos directamente o mediante sus representantes libremente elegidos en elecciones democráticas. Es eso lo que quieren que votemos. Lo primero que les tengo que decir es que nosotros estamos aquí precisamente para defender el derecho de los ciudadanos de Cataluña de participar en los asuntos públicos, para defenderlo en contra de su Estado, señorías del PP y del PSOE.”
“La falta de legitimidad democrática de un Gobierno que ya no cuenta con mayoría parlamentaria trae como consecuencia un filibusterismo parlamentario que toma todas las formas imaginables: incumplimiento del deber constitucional de presentar presupuestos anualmente; prórroga infinita de las leyes en trámite, siempre que no sean las del Grupo Socialista; abuso sistemático del real decreto‑ley, ya sea ómnibus o no, como recurso; uso a la carta del recurso a las enmiendas heterogéneas o intrusas; uso indiscriminado e injustificado del veto presupuestario del Gobierno, especialmente con las enmiendas que proceden del Senado.”
“No oblidem ni perdonem que la prevaricació d’alguns jutges a l’hora d’aplicar la llei d’amnistia estigui impedint ara mateix al president Puigdemont torna a casa i exercir, d’acord amb la llei, com a cap de l’oposició al Parlament de Catalunya. Potser els hi semblarà que tot això ens queda molt lluny, però la realitat és que vosaltres, senyories del PP, vosaltres senyories del PSOE, sí que us quedeu massa a la vora. Moltes gràcies. -- 79 of 114 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de junio de 2026 Gracias, presidenta. Señorías, muy buenas tardes. En esta Cámara, todas las semanas podemos constatar que vivimos en un estado de excepción democrática y parlamentaria.”
“Una acusació que també va comportar —és important recordar-ho perquè avui estem parlant dels drets polítics, dels parlamentaris— la suspensió dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i del senador Raül Romeva i també del diputat Jordi Sànchez. Continuem, no oblidem ni perdonem que la Junta Electoral Central fes servir l’invent de la inel·ligibilitat sobrevinguda, l’article 6.2 de la LOREG per apartar del càrrec un president de la Generalitat, el president Quim Torra, sense sentència ferma per una simple desobediència, per una pancarta a favor de la llibertat d’expressió i la llibertat dels presos. I acabo.”
“No ho oblidem i no perdonem que el seu Tribunal Constitucional aniquila la sobirania parlamentària, prohibint fins i tot els debats al Parlament de Catalunya i que per això fossin perseguits per desobediència la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de les Meses. No oblidem ni perdonem el 155 votat per PP i PSOE i la consegüent dissolució del Parlament de Catalunya i l’exili de tot un govern i la presó de tot un govern. El govern de Catalunya. Únic cas a Europa després de la Segona Guerra Mundial. No oblidem ni perdonem les acusacions falses i instrumentals de rebel·lió i de violència de la Fiscalia i el consegüent empresonament de 9 demòcrates, inclosa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès un debat en seu parlamentària.”
“És veritat que en això de les clavegueres de l›Estat no han estat sols, és veritat. A partir del 2018, qui ha llençat sistemàticament la policia i la fiscalia, de quien depende la fiscalia, contra nosaltres? Qui ens ha espiat amb Pegasus? Qui ha espiat els nostres advocats, activistes i representants? Ha estat, efectivament, el govern socialista del senyor Sánchez i dels ministres Marlaska i Robles. Vostès dos PP i PSOE, —dreta i esquerra, tanto monta, monta tanto— heu saltat totes les línies vermelles de l’estat democràtic i de dret, incloent la inhabilitació i l’eliminació política dels nostres representants.”
“Senyories del PP, el seu govern, el de Rajoy i Zoido, va ser qui va enviar 10 000 policies i guàrdies civils a Catalunya per carregar contra la població pacifica, amb una violència policial que va avergonyir a tot Europa i més enllà de l’1 d’octubre, els hi recordo que el govern de Rajoy, Cospedal, amb Fernández Díaz al capdavant, va ser el responsable d’una operació contra Catalunya que es va concretar ni més ni menys que en un atac de la seva policia patriòtica. No sabria dir mai contra qui. Doncs ja li diré jo. Contra els representants electes de l’independentisme, els que ara diuen que vostès pretenen defensar. Se’n recorden en plena campanya electoral de 2012 dels falsos comptes a Suïssa del president Mas? Se’n recorden de la pantallazo dels falsos comptes a Suïssa de l’alcalde Trias?”
“No es van estar de res, amb total menyspreu per l’Estat de dret i per les seves garanties, juntament amb la judicatura i una policia, que encara no han sortit del franquisme, i amb l’aval d’un cap d’estat, Felip VI, que amb el seu infame discurs del 3 d’octubre va demostrar que mai serà el rei dels catalans, perquè ell considera que és més important ser el successor de Franco que no un monarca democràtic, van trencar i van vulnerar totes les línies vermelles de l’estat democràtic i de dret.”
“Mirin, el primer que els he de dir és que nosaltres som aquí precisament per defensar el dret dels ciutadans de Catalunya de participar en els assumptes públics, per defensar-lo en contra del seu estat, senyories del PP i del PSOE. Què va ser el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre? No va ser res més que això, un exercici democràtic de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Per això van participar-hi més de dos milions de persones que van votar a favor i també en contra de la independència de Catalunya. I què van fer vostès? Doncs per si no ho recordaven, van desfermar una repressió violenta i il·legal contra un moviment pacífic i democràtic que només pretenia el que ara diuen defensar, participar en els assumptes públics, per reprimir el dret a decidir el futur del nostre país.”
“Davant d’aquest panorama de segrest de l’activitat parlamentària i de menyspreu pels drets dels diputats i dels ciutadans que representem, la pregunta és què coi hi fem aquí? La pregunta és què hem vingut a fer aquí? Dit això, dit això, senyories del PP, vostès volen que donem suport a la seva iniciativa i que el Congrés dels Diputats manifesti el seu compromís amb la defensa del dret constitucional dels ciutadans, de participar en els assumptes públics directament o mitjançant els seus representants lliurement escollits en eleccions democràtiques. És això -- 78 of 114 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de junio de 2026 el que volen que votem?”
“Presidenta, senyories, molt bona tarda. En aquesta cambra cada setmana podem constatar que vivim en un estat d’excepció democràtica i parlamentària. La manca de legitimitat democràtica d’un govern que ja no té la majoria parlamentària porta com a conseqüència un filibusterisme parlamentari que pren totes les formes imaginables: incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos anualment, pròrroga infinita de les lleis en tràmit, —sempre que no siguin les del PSOE—, abús sistemàtic del Reial decret llei òmnibus o no ho siguin, ús a la carta del recurs a les esmenes heterogènies o intruses, ús indiscriminat i injustificat del veto pressupostari del Govern, especialment amb les esmenes que provenen del Senat.”
“El fracaso de las soluciones legislativas del Estado para acabar con la precariedad de los trabajadores públicos es indiscutible. Señor Gabilondo, no basta con gestionar la temporalidad, hace falta voluntad política, que el Estado mueva ficha, que se establezcan medidas efectivas disuasorias y proporcionadas frente al abuso de temporalidad, que se cumplan los estándares europeos y que se ponga fin a la precariedad en el sector público estatal. Muchas gracias.”
“Los procesos que tenían que servir para estabilizar a los trabajadores públicos temporales abusados han acabado siendo una promoción interna encubierta para los funcionarios que ya formaban parte de la Administración y que ya tenían la condición de funcionario; también han servido para facilitar la entrada de personas ajenas a la Administración, no para resolver la temporalidad. Esto es especialmente grave en Cataluña y en la Administración de Justicia catalana. En esta cuestión el Estado español está incumpliendo frontalmente los mandatos de la Unión Europea. El tribunal de justicia en estos últimos meses ha dictado dos sentencias que dejan en evidencia esta negativa del Estado español a trasponer la Directiva 1999/70, una directiva de hace veintiséis años.”
“No obstante, en este momento quisiera hablarle del abuso de temporalidad estructural que afecta a los servidores públicos y que sufren cientos de miles de personas en los cuerpos de la Administración General del Estado, los autonómicos y los locales, los funcionarios de justicia, también los letrados de la Administración y también, por cierto, los jueces y fiscales y, qué duda cabe, los funcionarios de la sanidad, la educación y los servicios sociales, con la consiguiente afectación en la calidad de los servicios públicos. La Ley 20/2021 ha sido un fracaso. No solo no ha resuelto la temporalidad, sino que en muchos casos, al amparo de esta ley, se ha producido una perversión.”
“No fueron casos aislados, no fue simple negligencia, fue una política consciente de impunidad y silencio que sucedió bajo Gobiernos y ministros supuestamente democráticos. -- 25 of 60 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2026 Señor Gabilondo, como usted indicó en comisión ―y con razón―, el Defensor del Pueblo debe tener un mandato de esta Cámara. Yo lo que le pido es que haga todo lo posible para que, sea de la forma que sea, usted pueda acabar investigando los abusos cometidos durante el servicio militar obligatorio. Señor Gabilondo, quisiera hablarle también del abuso de temporalidad que sufren los funcionarios interinos. Los informes de estos últimos años del Defensor del Pueblo, su institución, ya recogen las quejas sobre los procesos selectivos, las demoras, la falta de transparencia.”
“El PSOE consideró excesivo solicitarle a usted una investigación exhaustiva e independiente que incluyera una recopilación de los suicidios, muertes no esclarecidas y abusos, que se analizaran posibles responsabilidades, que se reconociera públicamente a las víctimas, que se las reparara de forma moral y económica, y que se establecieran medidas para que no se repitiera. Me parece que es lo mínimo que cabe pedir, pero, por lo visto, el PSOE no está de acuerdo y ha impedido pedirle a usted que esclarezca y repare los abusos de la mili en una proposición no de ley, que recuerdo que ni siquiera va dirigida al Gobierno, sino a su institución, al Defensor del Pueblo, y que, además, no tiene contenido vinculante. Casi dos mil jóvenes murieron en el Ejército español durante los años ochenta y noventa.”
“Este lunes, por sexta ocasión, lo hemos vuelto a hacer y, por sexta vez, los partidos de Estado, PP, VOX y PSOE, se han vuelto a poner de acuerdo para bloquear la iniciativa de Trencant el Silenci. Una vez más ha quedado en evidencia el doble juego del PSOE, que se llena la boca con la memoria democrática, pero que cuando se trata del Ejército español se olvida de parar a la derecha y se transforma en la derecha más antidemocrática. El escarnio a los miles de familias afectadas no termina aquí. En paralelo a la solicitud de creación de una comisión de investigación, los mismos partidos presentamos en la Comisión de Defensa una proposición no de ley para instar a su institución, señor Gabilondo, a investigar los abusos en el servicio militar. ¿Qué ha sucedido en este caso? Que el PSOE se negó a votar la PNL.”
“Que los partidos de Estado o, mejor dicho, los partidos de las vergüenzas del Estado, VOX, PP y PSOE, impidieron en la Junta de Portavoces que la propuesta llegara a este Pleno con el argumento, según el señor Patxi López, de que en un momento con tantas guerras no estamos para comisiones de este tipo que no sirven para la finalidad para la que se crean. Son unas declaraciones que no creo que ayuden demasiado a generar confianza en esta institución parlamentaria. En Junts per Catalunya no nos hemos dado por vencidos y todas las semanas, en cada Junta de Portavoces, volvemos a poner sobre el tapete que se debata en el Pleno la creación de esta comisión de investigación sobre los abusos en el servicio militar.”
“Señor Gabilondo, como usted recordará, en comisión le hablé de las muertes, los abusos y las vejaciones sufridos por miles de jóvenes durante el servicio militar obligatorio en los años ochenta y noventa del siglo pasado y le entregué la documentación de la que disponemos. Agradezco a su institución, al Defensor del Pueblo, que nos haya dado registro de entrada y a usted que haya reconocido la gravedad de los hechos. Como le expliqué, la plataforma Trencant el Silenci ―Rompiendo el Silencio― registró aquí en el Congreso un escrito con más de mil firmas instando a la creación de una comisión de investigación. Ocho partidos políticos de esta Cámara formalizamos la propuesta de creación de esta comisión. ¿Qué ha pasado?”
“Fa poc, el Tribunal de Justícia, els darrers mesos, ha dictat dues sentències que deixen en evidència aquesta negativa de l’Estat espanyol a transposar la Directiva 1999/70, una directiva de fa vint-i-sis anys. El fracàs de les solucions legislatives de l’Estat per acabar amb la precarietat dels treballadors públics és indiscutible. Senyor Gabilondo, no n’hi ha prou amb gestionar la temporalitat. Cal voluntat política. Cal que el Govern mogui fitxa. Cal que el Govern mogui fitxa. Perdó. Cal que s’estableixin mesures efectives, dissuasives i proporcionades a l’abús de temporalitat que compleixin els estàndards europeus. Cal posar fi a la precarietat en el sector públic estatal. Moltes gràcies. Presidente, señor Gabilondo, señorías, muy buenos días.”
“No només no ha resolt la temporalitat, sinó que en molts casos s’ha produït a l’empara d’aquesta llei una perversió i els processos, que havien -- 24 of 60 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 28 de mayo de 2026 de servir per estabilitzar els treballadors públics temporals abusats, han acabat sent una promoció interna encoberta pels funcionaris que ja formaven part de l’administració i que ja tenien la condició de funcionari o també han servit per facilitar l’entrada de persones de fora de l’administració, no per resoldre la temporalitat. Això és especialment greu a Catalunya i a l’administració de justícia catalana. En aquesta qüestió, l’Estat espanyol està incomplint frontalment els mandats de la Unió Europea.”
“Els informes de la seva institució del Defensor del Poble dels darrers anys ja recullen les queixes sobre els processos selectius, les demores, la manca de transparència… No obstant, ara voldria parlar de l’abús de temporalitat estructural que afecta els servidors públics, que pateixen centenars de milers de persones, els cossos d’administració general de l’Estat, els autonòmics, els locals, els funcionaris de justícia, també els lletrats de l’administració i també, per cert, les jutgesses i fiscals i, evidentment, que pateixen els funcionaris a la sanitat, a l’educació, als serveis socials, amb la consegüent afectació en la qualitat dels serveis públics. La Llei 20/2021 ha estat un fracàs.”
“Gairebé dos milers de joves, gairebé dos milers de joves, van morir en l’exèrcit espanyol durant els anys vuitanta i noranta. No van ser casos aïllats. No va ser simple negligència. Va ser una política conscient d’impunitat i de silenci que va passar sota governs, sota ministres suposadament democràtics. Senyor Gabilondo, com vostè va indicar en comissió —amb raó— el Defensor del Poble ha de tenir un mandat d’aquesta cambra. Jo el que li demano és que faci tot el possible perquè, sigui de la manera que sigui, vostè pugui acabar investigant els abusos en el servei militar obligatori. Senyor Gabilondo, també voldria parlar-li de l’abús de temporalitat que pateixen els funcionaris interins.”
“Doncs que el PSOE es va negar a votar la PNL. El PSOE va considerar excessiu sol·licitar-li, a vostè, una investigació exhaustiva i independent que inclogués una recopilació dels suïcidis, morts no aclarides i abusos, que analitzessin possibles responsabilitats, que es reconegués públicament les víctimes, que se les reparés moral i econòmicament i que s’establissin mesures de no repetició. Jo penso que és el mínim que cal demanar, però el PSOE, pel que sembla, no ho veu així i ha impedit demanar-li a vostè aclarir i reparar els abusos a la mili en una proposició no de llei, una proposició no de llei que recordo ni tan sols va dirigit al Govern, sinó que va dirigida a la seva institució, al Defensor del Poble i que, a més, no té contingut vinculant.”
“Aquest dilluns, per sisena vegada, ho hem tornat a fer i, per sisena vegada, els partits d’Estat, PP, VOX i PSOE, s’han tornat a posar d’acord per bloquejar la iniciativa de Trencant el silenci. Un cop més ha quedat en evidència el doble joc del PSOE que s’omple la boca amb la memòria democràtica, però que quan es tracta de l’exèrcit espanyol, s’oblida d’aturar la dreta i es transforma ell mateix en la dreta més antidemocràtica. Però l’escarni als milers de famílies d’afectats no ha quedat aquí. Paral·lelament a la sol·licitud d’una comissió d’investigació, els mateixos partits que varen presentar…, els mateixos partits varen presentar a la Comissió de Defensa una proposició no de llei per instar la seva institució, senyor Gabilondo, a investigar els abusos en el servei militar. I què ha passat aquí?”
“Doncs que els partits d’estat, més ben dit, els partits de les vergonyes de l’Estat, VOX, PP i PSOE, van impedir a la Junta de Portaveus que la proposta arribés a aquest Ple, amb l’argument, segons el senyor Patxi López, de que en un moment amb tantes guerres no estem per comissions d’aquest tipus, que no serveixen per a la finalitat per la qual es creen; unes declaracions que no crec que ajudin gaire a generar confiança en aquesta institució parlamentària. Però des de Junts per Catalunya no ens hem donat per vençuts i cada setmana, a cada Junta de Portaveus, hem tornat a posar sobre la taula que es debati al Ple la creació d’aquesta comissió d’investigació sobre els abusos del servei militar.”
“President, senyor Gabilondo, senyories, molt bon dia. Senyor Gabilondo, com vostè recordarà, en comissió vaig parlar-li de les morts, dels abusos i vexacions patits per milers de joves en el servei militar obligatori als anys 80 i 90 del segle passat. I li vaig entregar la documentació de la que disposem. Agraeixo a la seva institució, el Defensor del Poble, que ens hagi donat registre d’entrada i a vostè que hagi reconegut la gravetat dels fets. Com li vaig explicar, la plataforma Trencant el silenci va registrar aquí al Congrés un escrit amb més d’un miler de signatures instant la creació d’una comissió d’investigació. Vuit partits polítics d’aquesta cambra vàrem formalitzar la proposta de creació d’aquesta comissió. I què ha passat?”
“Lamentablemente, no vemos la misma intensidad para ayudar a las personas necesitadas de dependencia o a las empresas, ni tampoco para resolver el problema de los interinos. Muchas gracias. -- 62 of 92 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de mayo de 2026”
“Esto quiere decir horas y horas de papeleo ―o de trámites digitales, que es lo mismo― que no se destinan a producir, que es lo que querían precisamente los trabajadores, los autónomos y los empresarios. Para resolver este desastre burocrático, este desastre administrativo, se necesita voluntad política. El PSOE, en contra de la mayoría de esta Cámara, ha tenido esta voluntad política para la regularización extraordinaria de centenares de miles de inmigrantes. Los ayuntamientos socialistas se han reorganizado para hacerle frente. Han previsto la orientación y el acompañamiento para estas personas. Han facilitado los trámites de empadronamiento y han eliminado la cita previa y habilitado espacios nuevo ―hasta cuatro en Barcelona―, como el pabellón final 2 de la Feria de Barcelona en Montjuic.”
“Señorías del PSOE, les recuerdo que su Gobierno tiene, por mandato europeo, la obligación de resolver la situación de centenares de miles de personas interinas, de trabajadores públicos en abuso de temporalidad, una situación que afecta directamente a su vida y su estabilidad laboral, pero que repercute, como no puede ser de otra forma, en la calidad de los servicios públicos. El desastre burocrático afecta a las personas. Por ejemplo, en Cataluña se acumulan más de 38 000 personas en lista de espera de la dependencia, con una espera media de 275 días. El desastre burocrático también ahoga a los autónomos y a las empresas, y, por ello, al tejido productivo, la riqueza, la economía de nuestro país. Hace poco, un estudio fijaba en 5500 euros por trabajador el coste en tareas administrativas.”
“Hay que volver a poner el foco en la atención a las personas y esto también quiere decir en los autónomos y en las empresas. Por ello, hemos registrado en el Senado una proposición de ley sobre simplificación y racionalidad de los trámites ciudadanos, que elimine duplicidades y que no exija al ciudadano la información de la que la Administración ya dispone, que facilite trámites digitales para la renovación de permisos y certificados y que prevea una atención personal con canales alternativos de asistencia y de acompañamiento para las personas que lo necesiten. Para terminar, no podemos perder de vista los problemas estructurales de la Administración: exceso de burocracia, mala gestión, falta de recursos y, muy especialmente, falta de personal.”
“Por ello, en Junts per Catalunya defendemos la creación de una oficina de defensa digital pensada para personas mayores y personas con dificultad para moverse en entornos digitales. En segundo lugar, colapso, dificultades para encontrar cita, atrasos de semanas e incluso meses, muchos de ellos innecesarios porque se podían resolver, por ejemplo, con una atención personal puntual, en el momento e incluso improvisada. En consecuencia: indefensión, inseguridad jurídica e incluso pérdida efectiva de derechos Las personas no pueden quedar abandonadas detrás de una pantalla. Una Administración moderna y eficiente tiene que garantizar una respuesta accesible, cercana y, sobre todo, eficaz; es decir, inmediata, sin mediaciones ni dilaciones innecesarias.”
“Cualquier ciudadano que necesite hacer una gestión lo tiene que poder hacer directamente, sin trámites añadidos, por muy cómodos que estos sean para la Administración. Por ello, nuestra posición es clara. La cita previa no puede ser la única puerta de entrada de la Administración. Lo defendemos en la Administración catalana y también, naturalmente, en todas las otras administraciones con las que se relacionan los ciudadanos catalanes, incluida a estas alturas, y esperamos que durante no mucho tiempo, la Administración General del Estado. La cita previa no ha funcionado. Se quejan los ciudadanos, se quejan las asociaciones de consumidores y también lo hacen instituciones como el Síndic de Greuges o el Defensor del Pueblo. En primer lugar, genera una brecha que genera exclusión.”
“La OCU constata que para miles de ciudadanos esta cita previa ha sido una barrera para acceder a la Administración y resolver sus problemas: la pensión de jubilación, la prestación del paro, las bajas laborales, los permisos de maternidad…, permisos y prestaciones de todo tipo se ven dificultados en perjuicio del derecho de los ciudadanos a -- 61 of 92 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de mayo de 2026 recibir una atención adecuada. Lo que nació como una medida excepcional en momentos de pandemia, ha pasado a ser un filtro al servicio no de los ciudadanos, sino al servicio de la Administración, que impide el acceso igualitario a los servicios esenciales. La Generalitat de Cataluña ha eliminado la obligatoriedad de la cita previa. Esta es la línea que nosotros consideramos correcta.”
“Han eliminat la cita prèvia i han habilitat espais nous: fins a 4, Barcelona, com el pavelló firal; 2 de la Fira de Barcelona a Montjuïc. Lamentablement, no veiem la mateixa intensitat per ajudar a les persones necessitades de dependència o a les empreses, ni tampoc per resoldre el problema dels interins. Moltes gràcies. Muy buenas tardes. Presidenta, señorías, la cita previa es un desastre innecesario. No es tremendismo, es la realidad de muchos ciudadanos, ante la que el Gobierno socialista parece ir de espaldas.”
“Fa poc, un estudi fixava en 5500 euros per treballador a l’any el cost en tasques administratives. Això vol dir hores i hores de paperassa o de tràmits digitals, que és el mateix que no es destinen a produir, que és el que voldrien precisament els treballadors, els autònoms i els empresaris per resoldre aquest desastre burocràtic, aquest desastre administratiu, cal voluntat política. El PSOE, en contra de la majoria d’aquesta cambra, ha tingut aquesta voluntat política per a la regularització extraordinària de centenars de milers d’immigrants. Els ajuntaments socialistes s’han reorganitzat per fer-hi front. Han previst orientació i acompanyament per a aquestes persones. Han facilitat els tràmits d’empadronament i de vulnerabilitat.”
“L’excés de burocràcia, mala gestió, manca de recursos i, molt especialment, manca de personal. Senyories del PSOE, els recordo que el seu Govern té per mandat europeu l’obligació de resoldre la situació de centenars de milers de persones interines de treballadors públics en abús de temporalitat. Una situació que afecta directament la seva vida, la seva estabilitat laboral, però que repercuteix, com no pot ser d’altra manera, en la qualitat dels serveis públics. El desastre burocràtic afecta les persones. Per exemple, a Catalunya s’acumulen més de 38 000 persones en llista d’espera de la dependència, amb una espera mitjana de 275 dies. El desastre burocràtic també ofega els autònoms i les empreses i, per tant, el teixit productiu, la riquesa i l’economia del nostre país.”
“Una administració moderna i eficient ha de garantir una resposta accessible, propera i sobretot, eficaç. És a dir, immediata, sense mediacions ni dilacions innecessàries. Cal tornar a posar el focus en el servei a l’atenció a les persones, i això també vol dir en els autònoms, en les empreses. Per això hem registrat al Senat una proposició de llei sobre simplificació i racionalitat dels tràmits ciutadans que elimini duplicitats i que no exigeixi al ciutadà la informació de la que l’Administració ja disposa. Que faciliti tràmits digitals per a la renovació de permisos i certificats i que prevegi una atenció personal amb canals alternatius d’assistència i acompanyament per a les persones que ho necessiten. Per acabar, no podem perdre de vista els problemes estructurals de l’Administració.”
“Es queixen els ciutadans, es queixen les associacions de consumidors i també ho fan institucions com el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble. En primer lloc, genera una escletxa digital que comporta una exclusió. Per això, des de Junts per Catalunya defensem la creació d’una oficina d’atenció digital, pensada sobretot per la gent gran i les persones amb dificultats per moure’s en entorns digitals. En segon lloc, col·lapse, dificultats per trobar hora, per tant, retards de setmanes o fins i tot de mesos, molts d’ells innecessaris perquè es podrien resoldre, per exemple, amb una atenció personal puntual, al moment. Fins i tot improvisada i, en conseqüència, indefensió, inseguretat jurídica i, fins i tot, pèrdua efectiva de drets. Les persones no poden quedar abandonades darrere una pantalla.”
“La Generalitat de Catalunya ha eliminat l’obligatorietat de la cita prèvia. Aquesta és la línia que nosaltres considerem correcta. Qualsevol ciutadà que necessiti fer una gestió ho ha de poder fer directament, sense tràmits afegits, per molt còmodes que aquests siguin -- 60 of 92 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 26 de mayo de 2026 per a l’Administració. Per tant, la nostra posició és clara: la cita prèvia no pot ser l’única porta d’entrada a l’Administració. Ho defensem a l’Administració catalana i també, naturalment, a totes les altres administracions amb les que es relacionen els ciutadans catalans, inclosa, a hores d’ara, i esperem que per no gaire, l’Administració General de l’Estat. La cita prèvia no ha funcionat.”
“Molt bona tarda, presidenta, senyories. La cita prèvia és un desastre, un desastre innecessari. No és tremendisme, és la realitat de molts ciutadans que el govern socialista sembla viure d’esquena. L’OCU constata que per centenars de milers de ciutadans la cita prèvia ha esdevingut una barrera per accedir a l’Administració i resoldre els seus problemes: la pensió per jubilació, la prestació de l’atur, les baixes laborals, els permisos de maternitat, permisos i prestacions de tot tipus es veuen dificultats en perjudici del dret dels ciutadans de rebre una atenció adequada. El que va néixer com una mesura excepcional en temps de pandèmia ha passat a ser un filtre al servei, no dels ciutadans, sinó al servei de l’Administració, que impedeix l’accés igualitari als serveis essencials.”
“Nosotros habríamos votado en contra y no se habría aprobado, por eso ustedes la colaron por la puerta de atrás. Señor Bolaños, su único objetivo ya no solo es ocupar el poder por ocuparlo. Como decía nuestra portavoz hace unas semanas, ¿qué argumento democrático les queda para no convocar elecciones?”