Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 9 of 19.
“Cap inversió, desorganització i solapaments en la redistribució dels espais de treball, caos en les adjudicacions dels llocs de treball, interins que no saben on han d’anar, amuntegament i descontrol dels expedients físics, migracions mal executades i inadaptació dels programes informàtics. I el pitjor, el pitjor, senyor Bolaños, no és això. El pitjor és que aquesta reforma, tal com li vam advertir en la seva aprovació, vol fer de la justícia una administració més, com la tributària o la Seguretat Social, allunyada de les persones. I això, senyor Bolaños, considerem que és un error. La justícia requereix interlocució, seguiment personal dels assumptes, un element humà que vostès han volgut ignorar.”
“Senyor Bolaños, més enllà del BOE, sap el que està passant ara mateix als partits judicials de Badalona, de l’Hospitalet, d’Esplugues, de Sant Boi de Llobregat? Hem parlat amb jutges, degans i funcionaris, amb els col·legis de l’advocacia i dels procuradors dels tribunals de Barcelona. I sap què ens diuen? Doncs que la implantació dels tribunals d’instància és un fracàs total i absolut, que l’eficiència només existeix en el títol de la llei. El nou model organitzatiu s’ha implantat sense planificació, sense coordinació amb els afectats, sense dotació pressupostària i amb milers de judicis suspesos i milers de mesos de retard afegit. Davant la manca d’instruccions a cada tribunal, els presidents i els funcionaris s’han hagut d’organitzar com han pogut.”
“Pero lo que a nosotros nos importa es si a los ciudadanos, jueces, magistrados, funcionarios de -- 22 of 121 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 15 de octubre de 2025 justicia, abogados, procuradores, reguladores sociales, si a todos ellos se les ha simplificado la vida o si, por el contrario, se les ha complicado. Por eso le pregunto: ¿considera que los ciudadanos y los profesionales que trabajan están satisfechos con el Servicio Público de Justicia?”
“Más de cuatro millones de asuntos pendientes, vistas que se señalan a dos años, sentencias que tardan años en dictarse. En Cataluña, la situación es peor: insuficiencia crónica de recursos; falta de jueces, con una ratio muy por debajo de la media; falta de personal; una planta judicial inadecuada... Y eso no lo digo yo, lo dice la memoria anual del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Y es en este contexto de saturación estructural que se ha implantado, sin recursos ni previsión de ningún tipo, el nuevo modelo de organización judicial; según usted, la mayor transformación de la justicia en décadas.”
“I és en aquest context de saturació estructural que s’ha implantat, sense recursos ni previsió de cap mena, el nou model d’organització judicial —segons vostè, la mayor transformación de la justicia en décadas— però el que ens importa a nosaltres és si a ciutadans, jutges, magistrats, funcionaris de justícia, advocats, procuradors, graduats socials, si a tots ells els tribunals d’instància i l’oficina judicial els ha simplificat la vida, o bé si, al contrari, els l’ha complicat. Per això li pregunto: considera que els ciutadans i els professionals que hi treballen estan satisfets amb el Servei Públic de Justícia? Señor ministro, según las encuestas, el Servicio Público de Justicia es el peor valorado y el que peor confianza genera.”
“Senyor ministre, segons les enquestes, el Servei de Justícia és el pitjor valorat i el que menys confiança genera. Més de quatre milions d’assumptes pendents, vistes que s’assenyalen a dos anys, sentències que triguen anys a dictar. A Catalunya la situació és pitjor: insuficiència crònica de recursos; manca de jutges, amb una ràtio de jutges-habitant molt per sota de la mitjana; falta de personal, personal estable i vinculat al territori que conegui la llengua; una planta judicial inadequada… I això no ho dic jo, ho diu la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.”
“Y este encargo superior también tiene una traducción más pequeña, y es la que precisamente en esta propuesta de reforma de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional que estamos tratando ahora pretende hacer frente, un abuso rutinario de poder y de derecho contra las competencias autonómicas. Esperamos que esta humilde reforma en defensa del autogobierno que ahora debatimos no sea supremacista, o directamente racista, por el hecho de proporcionar una herramienta a los Gobiernos autonómicos en beneficio de sus competencias y de su autogobierno, y que supere este trámite de toma en consideración y se acabe aprobando. Gracias.”
“El mandato jurídico directo no es la dignidad de la persona, artículo 10; no son los derechos fundamentales de la sección primera del capítulo segundo del título primero, artículos 15 a 29; y no es evidentemente tampoco la segunda parte del artículo 2 de la Constitución, que reconoce el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones; sino que el mandato de inexcusable cumplimiento es solo la indisoluble unidad de la nación española, un encargo que da impunidad total para impedir cualquier avance democrático, incluso como hemos visto ahora, cuando se trata de una norma con rango de ley, como es la ley de amnistía.”
“Y la tienen porque tienen una misión superior, que es velar por la continuidad de la Constitución -- 32 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 material de España, la Constitución esencial, la que pivota sobre la indisoluble unidad de la nación española. Ya lo dijo el señor Lesmes en el año 2017: La indisoluble unidad de la nación española del artículo 2 de la Constitución es el mandato jurídico directo que corresponde garantizar al Poder Judicial junto con el resto de los poderes del Estado, un deber para todos nosotros de inexcusable cumplimiento. Queda claro, ¿no?”
“Una interferencia de la judicatura que iba a decir que siempre ha estado amparada por otras estructuras de Estado ―la Abogacía del Estado, por ejemplo―, y siempre con el impulso de todos los Gobiernos españoles, los de Aznar y Rajoy, y los de González, Zapatero y Sánchez, porque, aunque todos los Gobiernos ―todos― se hayan llenado más o menos la boca con la bandera española, saben que las verdaderas estructuras de Estado, la Abogacía del Estado, los altos cuerpos funcionariales y, curiosamente, todos los que se pusieron muy nerviosos con la aprobación de la amnistía, siempre tienen la última palabra.”
“Por eso siguen vivas la ley mordaza o los delitos contra la libertad de expresión, el terrorismo y las injurias a la Corona. La única reforma democrática que se ha aprobado estos años ha sido la ley de amnistía, y únicamente porque les obligamos a ello. Y, por cierto, el sábado pasado fue el Día Internacional de la Libertad de Expresión y Pablo Hasél sigue en la cárcel. Vale la pena recordarlo. Volviendo a la propuesta del PNV, vamos a votar a favor de la toma en consideración, porque es una propuesta específica, nada doctrinal, como advertía el diputado Legarda, pero útil para hacer frente, como mínimo en los próximos tiempos inmediatos, a la interferencia del Poder Judicial en el autogobierno.”
“Un Tribunal Constitucional poniendo multas es una aberración conceptual que hace remover a Kelsen en su tumba, que atenta contra la división de poderes y la inviolabilidad del Parlamento, y que desnuda a los parlamentarios y, sobre todo, a los miembros de las mesas, como ya experimentó en su propia piel la presidenta Carme Forcadell. Como he dicho, despoja a esos miembros de la representación de la soberanía popular que ostentan. Hay que reconocer los oficios del diputado Legarda, que ya fueron útiles para poner esta cuestión sobre la mesa en la legislatura pasada. ¿Y qué hizo el Gobierno más progresista de la historia? Lo ignoró; lo ignoró exactamente como han hecho el PSOE y las izquierdas españolas desde 2018 con todas las reformas democráticas.”
“Aun así, estamos de acuerdo con la propuesta presentada, porque los tribunales ordinarios, por más supremos que sean, no pueden ser los que decidan la distribución competencial. Por eso vamos a votar a favor. Por cierto, en relación con la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional, también es necesario revertir las reformas del Partido Popular de 2015, unas reformas que, para combatir el independentismo, desnaturalizaron el Tribunal Constitucional. Me refiero al recurso previo de inconstitucionalidad para los estatutos de autonomía y, sobre todo, al otorgamiento al Tribunal Constitucional de capacidad coercitiva para ejecutar sus propias sentencias.”
“El objetivo es muy simple, es lógico, es racional, es garantizar que en estos casos, en estos supuestos, la última decisión no la adopte un tribunal ordinario, sino que el órgano competente en materia de distribución competencial, que es el Tribunal Constitucional, sea el encargado de adoptar esta última decisión. Compartimos, evidentemente, las prevenciones que expresaba ahora mismo el diputado Jon Iñarritu al respecto de los precedentes del Tribunal Constitucional, de la experiencia que tenemos del Tribunal Constitucional en los últimos cuarenta años. Desde su creación, el Tribunal Constitucional no ha sido un órgano neutral, no ha sido un órgano que responda al objetivo para el que fue configurada la Constitución española, sino que en la mayor parte de su tiempo ha sido un órgano claramente politizado.”
“Una propuesta aparentemente técnica, pero que en realidad delata los déficits democráticos del Poder Judicial español y que hace como si el Estado siguiera siendo el Estado centralizado del régimen franquista y no un Estado plurinacional y descentralizado, y que interfiere sistemáticamente en las competencias y el autogobierno de las naciones históricas, como la catalana o la vasca. La propuesta es concreta, como explicaba el diputado que la ha defendido, el señor Mikel Legarda, porque añade una instancia constitucional por la vía de un recurso subsidiario de delimitación competencial ante las resoluciones judiciales que se han dictado en recursos contra acuerdos de las comisiones mixtas de transferencias y de las juntas de seguridad.”
“-- 31 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 Esperem que aquesta humil reforma en defensa de l’autogovern que ara debatem no sigui supremacista o directament racista, pel fet de proporcionar una eina als governs autonòmics en benefici de les seves competències i del seu autogovern, i que superi aquest tràmit de presa en consideració i que s’acabi aprovant. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El Partido Nacionalista Vasco presenta una iniciativa de reforma de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional que evidentemente no debería ser necesaria, pero seguramente lo es; es necesaria y oportuna para resolver como mínimo, mientras tanto ―como decía Jon Iñarritu― los problemas en la resolución de cuestiones competenciales que impiden la actividad normal de la Administración autonómica.”
“No és, evidentment, tampoc la segona part de l’article 2 de la Constitució, que reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions, sinó el mandat «de inexcusable cumplimiento» és només la indissoluble unitat de la nació espanyola, un encàrrec que dona impunitat total per impedir qualsevol avenç democràtic, fins i tot com estem veient ara mateix, quan es tracta d’una norma amb rang de llei com és la llei d’Amnistia. I aquest encàrrec superior també té una traducció més menuda i és la que precisament aquesta proposta de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que estem tractant ara, doncs, pretén fer front: un abús rutinari de poder i de dret contra les competències autonòmiques.”
“Ja ho va dir el senyor Lesmes l’any 2017: «La indisoluble unidad de la nación española del artículo 2 de la Constitución es el mandato jurídico directo que corresponde a garantizar al poder judicial junto al resto de los poderes del Estado, un deber para todos nosotros de inexcusable cumplimiento». Queda clar, no? El mandato jurídico directo no és la dignitat de la persona, article 10. No són els drets fonamentals de la secció primera del capítol segon del títol primer, articles 15 a 29.”
“Perquè tots els governs, tots, s’hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d’estat, la judicatura, l’advocacia de l’Estat, els alts cossos funcionarials, l’exèrcit, la corona —curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l’aprovació de l’amnistia— tenen sempre l’última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d’Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.”
“Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d’estat —concretament amb l’Advocacia de l’Estat, com s’ha fet referència— i sempre amb l’anuència, l’impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d’Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez.”
“És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d’expressió, l’enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L’única reforma democràtica que s’ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d’amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l’autogovern.”
“Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses —com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell— els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten. Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques.”
“Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l’independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d’inconstitucionalitat per als estatuts d’autonomia i, sobretot, a l’atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències.”
“Compartim, evidentment, les prevencions —que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu— al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l’experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l’objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d’acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor.”
“-- 30 of 79 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de septiembre de 2025 La proposta es concreta, com explicava el diputat que l’ha defensat, el senyor Mikel Legarda, en afegir una instància constitucional per la via d’un recurs subsidiari de delimitació competencial davant les resolucions judicials que s’han dictat en recursos contra els acords de les comissions mixtes de transferències i de les juntes de seguretat. L’objectiu és ben simple, és lògic i racional: És garantir que en aquests casos, en aquests supòsits, la darrera decisió no l’adopti un tribunal ordinari, sinó que l’òrgan competent en matèria de distribució competencial, que és el Tribunal Constitucional, sigui l’encarregat d’adoptar aquesta darrera decisió.”
“President, senyories, bona tarda. El Partit Nacionalista Basc presenta una iniciativa de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que evidentment no hauria de ser necessària, però segurament ho és. És necessària i oportuna per resoldre, almenys en el mentrestant —com deia el diputat Jon Iñarritu— els problemes en la resolució de qüestions competencials que impedeixen l’activitat normal de l’administració autonòmica. Una proposta aparentment tècnica, però que en realitat delata les mancances democràtiques del poder judicial espanyol, que fa com si l’Estat continués sent l’estat centralitzat del règim franquista i no un Estat plurinacional i descentralitzat, i que interfereix sistemàticament en les competències i l’autogovern de les nacions històriques com la catalana o la basca.”
“I ara acabo. Si, tal com ens sembla, estem davant l’enèsima iniciativa que té com a únic objectiu fer posicionar a tothom en una de les dues Espanyes, amb nosaltres que no hi comptin perquè no ens interessa cap de les dues Espanyes, cap. Moltes gràcies. ... que quiere que todo el mundo se posicione en una de las dos Españas, con nosotros no pueden contar, porque no nos interesa ninguna de estas dos Españas. Muchas gracias.”
“Si este tema se lo tomaran en serio, lo -- 26 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de septiembre de 2025 más normal sería que presentaran un proyecto de ley del Gobierno que respetara las competencias autonómicas en materia de integridad, consensuado y coordinado con sus socios. Pero, tal y como lo están haciendo, lo de hoy responde a una carrera partidista para quedar bien; una carrera que ustedes tienen con el PSOE y no por la voluntad de resolver nada. Termino. Si tal y como nos parece estamos ante la enésima iniciativa...”
“Para situarnos, ¿nos podrían aclarar si el órgano que ahora se propone, creado por vía parlamentaria, es el mismo que la agencia anunciada por Sánchez y coordinada por Montero? Nos lo deberían explicar, porque el último informe GRECO, que fue ocultado hasta el 1 de agosto por el Gobierno español, no solo deja en evidencia los incumplimientos en materia de integridad del Gobierno de España, sino que afirma que la falta de una estrategia unificada corre el peligro de fragmentar las medidas anticorrupción. ¿Esta propuesta que ahora debatimos forma parte de esta estrategia que ahora exige el GRECO? No quisiera ser sarcástico.”
“Tampoco nos interesa un nuevo tinglado para finalidades partidistas; no queremos que pase como lo que pasó con el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, donde 9,3 millones de euros fueron tirados por pura propaganda política. Una cuestión más que me plantea la iniciativa que se propone. Cabe que se aclaren los partidos del Gobierno español. Hablen y aclárense, a ver qué quieren. Este verano, para hacer ver que se actuaba ante el escándalo del secretario de Educación o ante el escándalo de la obra pública, el presidente Sánchez presentó un plan anticorrupción con quince propuestas, con la creación de una agencia de integridad pública. Y en agosto hemos sabido que se creó una comisión interministerial con la señora María Jesús Montero para impulsar este plan.”
“Pero lo que no es de recibo es la creación del nuevo órgano, que parece más una ocurrencia de última hora que el resultado de una voluntad real de encontrar soluciones al problema de la corrupción. Cabe recordar que en Cataluña desde 2008 se dispone de la Oficina Antifraude, dirigida por excelentes profesionales, un referente en este ámbito, y lo último que nos interesa es duplicar estructuras, y aún menos con la creación de un órgano estatal que centraliza competencias y que pretende coordinar, es decir, controlar la Oficina Antifraude de Cataluña en su tarea de velar por la integridad del sector público catalán.”
“Tenemos que luchar para defender las instituciones y el sector público, la integridad del Gobierno, la Administración General, el Tribunal de Cuentas, donde el descontrol económico y el enchufismo familiar son inauditos, el Defensor del Pueblo, las Fuerzas Armadas… Todo el sector público, personas físicas y jurídicas que reciben ayudas, concesiones y contratos públicos, pero también ―y la propuesta no dice nada― contra la corrupción de la Corona o del Poder Judicial, aunque sabemos que hay pocas ganas por parte de la cúpula judicial de someterse a cualquier tipo de control democrático, tanto por las corruptelas de toda la vida ―ayudas económicas, colocaciones, etcétera, muy propias del corporativismo extremo― como por el uso político de estas instituciones, como por ejemplo la prevaricación flagrante del Tribunal Supremo en el ejercicio de sus funciones con finalidades políticas, como vemos en la negativa de aplicar la amnistía.”
“Pues bien, en el mismo momento en el que aquí estábamos hablando de la lucha de clases, con la eme de Mas, la exconsejera de Esquerra fichaba por Glovo, que no es la empresa más ejemplar en materia de respeto de los derechos de los trabajadores. Cosas de la lucha de clases, como también debe ser una consecuencia de esta lucha que el último expresidente de la Generalitat de Catalunya se incorpore al holding de su familia con la llamada a las barricadas.”
“Si lo contabilizamos desde 1996: Aznar, 139; Zapatero, 62, etcétera. Entre ellos no incluyo los indultos a los líderes del procés, porque la corrupción en este caso no la habían cometido los sentenciados, sino los sentenciadores, haciendo uso de la prevaricación. Tampoco podemos dar lecciones cuando la norma son las puertas giratorias. Voy a repasar los primeros nombres de las listas publicadas, que podemos encontrar fácilmente: Ángel Acebes, José María Aznar, Alberto Nadal, Ana Palacio, Josep Borrell; con la ce, Beatriz Corredor; con la ge, Felipe González, y llegamos hasta la zeta, aunque las puertas giratorias no son exclusivas de Madrid. La semana pasada en este hemiciclo la señora Yolanda Díaz dio proclamas a favor de la lucha de clases, y la aplaudieron los diputados y las diputadas de las izquierdas españolas.”
“Por ello estamos a favor del preámbulo de la Convención de las Naciones Unidas contra la corrupción o del Consejo de Europa, que prevén la creación de órganos de investigación y prevención de la corrupción, y también del GRECO, que establece claramente que los poderes públicos tienen que dotarse de una estrategia de prevención de la corrupción y de impulso de la integridad política, pero el Estado español no puede pretender dar lecciones mientras mantiene estructuras opacas, sin control democrático, como la Corona ―que ahora mencionaba el diputado―, el CNI, los fondos reservados o las actas del Ministerio del Interior, y no vemos que esta propuesta de ley pueda poner fin a esta opacidad. No se pueden dar lecciones sobre la integridad desde un régimen, el del 78, que ha aprobado 227 indultos selectivos a condenados por corrupción.”
“Lo vemos cada vez que salen los nombres de Ábalos, Koldo, Rato, Montoro, Bárcenas, González Amador, -- 25 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de septiembre de 2025 Ayuso y una lista interminable, una liga de campeones donde hay aspirantes, como el señor Olmos, persona conocida en SUMAR, que el señor Santiago no ha mencionado. En cualquier caso, la corrupción es una realidad que llega a todas partes donde hay vida pública.”
“Mirin, no voldria semblar massa sarcàstic, només dir que si aquest tema se’l prenguessin seriosament, el més normal seria que presentessin un projecte de llei des del Govern, respectuós amb les competències autonòmiques en matèria d’integritat i consensuat i coordinat amb els seus socis. Però I tal com ho estan fent, això d’avui respon ens sembla a nosaltres a una cursa partidista per quedar bé. Una cursa que, per cert, vostès tenen amb el PSOE i no pas una voluntat de resoldre res. Presidente, señorías, buenas tardes. La propuesta que se presenta hoy sitúa la corrupción como un problema político de primer orden.”
“Per situar-nos, ens podrien aclarir si l’òrgan que ara SUMAR proposa crear per via parlamentària és el mateix que l’agència del pla anticorrupció anunciat per Sánchez i coordinat per Montero. O com va això? Aniria bé que ens ho expliquessin perquè el darrer informe Greco de principis de juny, però per cert, amagat sospitosament fins a l’1 d’agost pel Govern espanyol, data d’inici de les vacances. Aquest informe Greco no només deixa en evidència els incompliments del Regne d’Espanya en matèria d’integritat, sinó que literalment afirma que la manca d’una estratègia unificada corre el perill de fragmentar i fer ineficients les mesures anticorrupció. Això d’ara, aquesta proposta que ara debatem forma part d’aquesta estratègia unificada que demana el Greco?”
“Una qüestió més que planteja la iniciativa que es proposa, que és que cal que s’aclareixin els dos partits del Govern espanyol. Parlin, parlin i aclareixin què volen. Aquest estiu per fer veure que feia alguna cosa davant l’esclat de l’escàndol que implicava al seu secretari d’organització en el cobriment, en el cobrament de comissions per obra pública, la corrupció més clàssica de totes. Concretament, al mes de juliol, el president Sànchez va presentar a bombo i platerets un pla anticorrupció amb quinze propostes que incloïen, precisament, la creació d’una Agència d’Integritat pública. I a mig agost hem sabut que s’ha creat una comissió interministerial presidida per la senyora Maria Jesús Montero per impulsar aquest pla.”
“En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya, des del 2008 es disposa de l’Oficina Antifrau, dirigida per excel·lents professionals, tot un referent en aquest àmbit i l’últim que ens interessa és duplicar estructures, i menys amb la creació d’un òrgan estatal que centralitza competències i que pretén coordinar, és a dir, controlar l’Oficina Antifrau catalana en la seva tasca de vetllar per la integritat del sector públic català. Tampoc ens interessa gaire la veritat, un nou tinglado del Govern espanyol per a finalitats partidistes. No volem que passi com amb el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, d’acord amb el qual els ciutadans de tot l’Estat llencem 9,3 milions d’euros per simple i pura propaganda política.”
“Però també, i la proposició no en diu res contra la corrupció de la Corona, com dèiem abans, o del poder judicial, encara que sabem que, encara que sabem de les poques ganes de la cúpula judicial de sotmetre’s a qualsevol mena de control democràtic. Tant per les corrupteles de tota la vida, les ajudes econòmiques, col·locacions, etcètera, molt pròpies, per cert, del corporativisme extrem que impera en aquest àmbit, com per l’ús polític d’aquestes institucions, com per exemple la prevaricació flagrant del Tribunal Suprem en l’exercici de les seves funcions amb finalitats polítiques com es veu, per exemple, en la negativa d’aplicar l’amnistia. Però el que no és de rebut és la creació d’un nou òrgan que apareix més com una ocurrència d’última hora que com el resultat d’una voluntat real de buscar solucions al problema de la corrupció.”
“També deu ser una conseqüència de la lluita de classes que el darrer expresident de la Generalitat de Catalunya s’incorpori al holding familiar de la seva família, propietat de la seva família. Al crit de: «A les barricades!». Cal lluitar per la integritat de les institucions centrals de l’Estat i el seu sector públic, per la integritat del Govern, l’Administració General, el Tribunal de Comptes on, per cert, el descontrol econòmic i l’enxufisme familiar són inaudits. També del Defensor del Poble, el Consell d’Estat, les Forces Armades i Cossos de Seguretat de tot el sector públic, persones físiques i jurídiques que reben ajudes, subvencions, concessions i contractes públics.”
“Amb la A: Ángel Acebes, José María Aznar, Alberto Nadal, Ana Palacio. Amb la B: Josep Borrell. Amb la C: Beatriz Corredor. Amb la G: Felipe González. I així fins a fins a la Z, encara que les portes giratòries no són exclusives de Madrid. La setmana passada, aquí en aquest hemicicle, la senyora Yolanda Díaz va proferir enceses proclames a favor de la lluita de classes i la van aplaudir els diputats i diputades dels partits clònics de las izquierdas españolas. Doncs bé, al mateix moment en què aquí es cridava a la lluita de classes amb la M de Mas, de Natàlia Mas, l’exconsellera d’economia d’Esquerra, fitxava per Globo que fins on jo sé no passa per ser l’empresa més exemplar en matèria de respecte pels drets dels treballadors. Coses de la lluita de classes.”
“I no veiem que aquesta llei, aquesta proposta de llei, aquesta proposició, hi pugui posar fi a aquesta opacitat. No es pot donar lliçons sobre integritat des d’un règim, el règim del 78, que ha aprovat 227 indults selectius a condemnats per corrupció. Això si ho comptabilitzem des de l’any 1996. Aznar 139. Zapatero 62. Rajoy 16. Entre aquests, per cert, no incloc els indults als líders del procés, perquè en aquest cas la corrupció no l’havien comès els sentenciats, sinó els sentenciadors amb l’ús prevaricador de les funcions judicials que tenen atribuïdes. -- 24 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 16 de septiembre de 2025 Tampoc es pot alliçonar des d’un règim on la norma són les portes giratòries. Només un repàs dels primers noms de les llistes publicades i que es troben fàcilment a les xarxes.”
“I per això subscrivim el preàmbul quan cita els mandats internacionals de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció o del Consell d’Europa, que precisament preveuen la creació d’òrgans especialitzats de prevenció i investigació de la corrupció o del Greco, també, evidentment, del grup d’Estats contra la corrupció, que estableix clarament que els poders públics s’han de dotar d’una estratègia de prevenció de la corrupció i d’impuls de la integritat política. Però el cert és que l’Estat espanyol no pot pretendre donar lliçons d’integritat mentre manté estructures opaques i alienes de tot control democràtic com la corona, que ara esmentava el diputat que em precedia, el CNI, fons reservats, clavegueres judicials i del Ministeri de l’Interior.”
“President, senyories, bona tarda. La proposta que es presenta avui situa encertadament la corrupció com un problema polític de primer ordre. Ho veiem ara i aquí cada cop que surten els noms de Ábalos, Cerdán, Koldo, Aldama o els de Rajoy, Rato, Montoro, Bárcenas, González, Amador, Ayuso i una llista inacabable més. Una Lliga de Campions on no hi manquen aspirants com el senyor Iván Olmos, crec que persona coneguda de l’entorn de SUMAR i que el senyor Santiago s’ha deixat d’esmentar, però en qualsevol cas, la corrupció és que és una realitat que arriba a tot arreu on hi ha vida pública.”
“Señor Bolaños, Junts per Catalunya no tiene entre sus objetivos la reforma del Estado español ni de sus instituciones; ahora, eso sí, creemos que tenemos que ser responsables. Y precisamente por eso su reforma del acceso a la judicatura y a la Fiscalía, una reforma de parte que responde a sus intereses, que evita cualquier reflexión estructural sobre el sistema judicial español y que además genera un enorme recelo en la carrera, para nosotros no es aceptable solo por que venga con su firma.”
“Algunos predican que PP y VOX vendrán de la mano de Junts, pero a estas alturas de la historia ya sabemos que, si PP y VOX acaban viniendo, será por la corrupción de las filas socialistas y por el pánico en el bloque de las izquierdas que ya estamos viendo en este hemiciclo. Insisto, Junts per Catalunya no somos ni hemos sido nunca sus socios ni de ningún partido español. Por eso a nosotros no nos hace falta gesticular, como sí tienen que hacer del primero al último de los socios de izquierda del Partido Socialista, y por eso no nos ha temblado nunca el pulso a la hora de votar que no en sus iniciativas cuando pensábamos que iban en contra de los intereses de los ciudadanos de Cataluña.”
“Una reforma de part que respon als seus interessos i que evita qualsevol reflexió estructural sobre el sistema judicial espanyol i que, a més, genera un enorme recel en la carrera. Precisament per això no és per nosaltres acceptable només perquè vingui amb la seva signatura. Señor Bolaños, si se cree que Junts per Catalunya va a dar sus siete votos a cualquier iniciativa solo para que lleve la firma del Partido Socialista, es que después de dos años todavía no ha entendido nada. Junts per Catalunya ―más vale que se haga a la idea― no forma parte de ninguno de los bloques de esta Cámara. Nunca hemos sido socios de su Gobierno. Le recuerdo que somos los únicos que no hemos firmado ningún acuerdo de estabilidad con ustedes y, si eso ha sido importante en algún momento, es precisamente ahora.”
“Insisteixo, Junts per Catalunya no som ni hem estat mai els seus socis ni els socis de cap partit espanyol. Per això nosaltres no ens fa falta gesticular, com sí que necessiten fer del primer a l’últim dels seus socis d’esquerres. I per això tampoc mai no ens ha tremolat el pols a l’hora de votar «no» a les seves iniciatives, quan hem cregut que eren contràries als interessos dels ciutadans de Catalunya. -- 21 of 104 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de junio de 2025 Senyor Bolaños, Junts per Catalunya no té entre els seus objectius la reforma de l’Estat espanyol ni de les seves institucions. Ara, això sí, creiem que hem de ser responsables i per això la seva reforma de l’accés a la judicatura i la fiscalia.”