Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 7 of 19.
“Senyora presidenta. Senyories, molt bona tarda. Primer de tot, voldria donar la benvinguda als amics, als germans de les Illes Balears que avui ens acompanyen, molt especialment els formenterers, la gent de Formentera. El que avui ens veniu a presentar és, per damunt de tot, una demanda justa. Formentera és l’única illa de l’Estat sense representació al Senat. La Constitució agrupa Formentera amb Eivissa i això és precisament el que avui es proposa canviar. L’illa de Formentera ha de poder elegir un senador propi, separadament d’Eivissa, com a expressió de la seva singularitat territorial i institucional. Perquè si algun sentit té l’existència del Senat és que serveixi, com a mínim, per a la funció de representació dels territoris, de les Illes, allò que és el que l’hauria de caracteritzar.”
“Esto, por cierto, es lo que Junts per Catalunya acordó -- 44 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 en enero de 2024 mediante la aprobación de los reales decretos leyes. Fue en enero de hace dos años, como recordarán. Esto, señoras y señores, ya está vigente. Muchas gracias.”
“Eso, sin embargo, es lo que sí ha conseguido Junts per Catalunya, nos hemos plantado en defensa de la bilateralidad y lo hemos conseguido. Ahora, gracias a Junts per Catalunya, está vigente en Cataluña un régimen con rango legal básico que excepciona el régimen general y que permite a la Generalitat tener todas las herramientas para afrontar el déficit estructural de secretarios e interventores que sufren nuestros ayuntamientos. Ahora mismo está vigente, en estos momentos. Es lo que nos piden los alcaldes catalanes. Esto es lo que teníamos antes de la derogación de la LRSAL, de 2013, y esto es lo que toca de acuerdo con el estatuto. El estatut, señor Aizcorbe, es lo que prevé el estatuto de autonomía, un desarrollo propio para Cataluña del régimen local, que también incluye a secretarios e interventores.”
“Hay otra vía para enfocar el tema de los secretarios e interventores, un régimen específico para Cataluña en la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local, que partiendo de los derechos históricos reconocidos en el Estatuto de Cataluña en régimen local permita a la Generalitat asumir la gestión integral de los funcionarios habilitados estatales. Esto significa la creación de los puestos, la selección, los nombramientos y también la habilitación. Esto es lo que no consiguieron quienes tenían la llave la pasada legislatura; de hecho, ni siquiera se lo plantearon. Es lo que no ha conseguido la comisión bilateral Estado-Generalitat, y es lo que no han conseguido el Gobierno Illa ni tampoco los diecinueve diputados del PSC en esta Cámara.”
“Con normas reglamentarias y unas instrucciones claras por parte de la AEAT, que es el organismo que lo debe gestionar, bastaría. En otras ocasiones, cuando les ha interesado, así lo han hecho y no ha pasado absolutamente nada. Voy terminando. Secretarios e interventores. Hay dos formas de enfocar la cuestión de los habilitados nacionales. Una, la del Gobierno socialista de la Generalitat de Catalunya, la del señor Dalmau, y que también, por cierto, fue la del Gobierno Aragonès. Esta vía consiste en suplicar al Gobierno español que deje poner mesas y sillas para hacer unas pruebas en Barcelona, unas pruebas que, evidentemente, tienen que ser en castellano, y que permita a la Escuela de Administración Pública de Cataluña realizar cuatro cursos, lo que llaman cogestión.”
“Lo hacen ahora, a cuatro días de que entre en vigor, y ahora nos encontramos que las empresas que realizaron la solicitud para entrar en el SII, el Suministro Inmediato de Información, para evitar el VERI*FACTU, resulta que están condenadas a quedarse en este sistema todo el año próximo, y las empresas que entraron voluntariamente en VERI*FACTU para prepararse y realizar pruebas no pueden salir hasta finales de 2026. En los dos casos, hace falta que estas empresas puedan dar marcha atrás. No puede ser que el beneficio sea solo para quienes lo dejan todo para última hora y que se penalice a quienes han sido previsores y lo han querido hacer bien. Tomen nota y resuelvan este problema que han generado con su atraso. Para hacerlo, no hace falta ningún cambio legislativo.”
“Es una medida que afronta la infrafinanciación que arrastran las Administraciones locales y que ahora, gracias a Junts, va a permitir que los ayuntamientos puedan destinar su superávit a vivienda pública y al resto de inversiones que consideren necesarias para el bienestar de sus vecinos. En segundo lugar, hemos conseguido aplazar la entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una medida que los autónomos y las pymes del tejido productivo de Cataluña pedían porque su implantación es muy costosa y complicada. ¿Cuál es el problema con esa medida? Pues que van tarde, señores del Gobierno. Llegan tarde, llegan muy tarde. Hace meses que saben que esto había que hacerlo, se tendría que haber hecho hace mucho tiempo.”
“Significa inversión en vivienda pública, significa inversión en servicios esenciales como el abastecimiento de agua, la iluminación, transportes, centros escolares, saneamiento de aguas, eficiencia energética. Significa oxígeno para los ayuntamientos, para mejorar la vida de los ciudadanos, unos ayuntamientos que podrán recurrir a este superávit para inversiones sostenibles en los años próximos. Es una medida que reivindica todo el mundo local, que es de sentido común y que, además, no entendemos cómo el PSOE la ha tenido bloqueada en contra de los intereses de la ciudadanía tanto tiempo.”
“Como decíamos antes, autónomos, pequeñas empresas y ayuntamientos son los principales afectados. Con este real decreto ley lo que vemos es que el Gobierno español por fin se ha dado por enterado y ha puesto negro sobre blanco algunas de las cuestiones que tenían pendientes con nosotros. De hecho, en el real decreto ley solo hay temas de Junts per Catalunya. En primer lugar, se cumple con el compromiso con Junts sobre el superávit de las Administraciones. Las normas que regulan el uso del remanente de tesorería de 2024 para los ayuntamientos, diputaciones y la Generalitat de Catalunya van a prorrogarse para los años 2025, 2026 y 2027. ¿Qué significa esto?”
“Y hace un mes y medio, tras advertir repetidamente sobre los incumplimientos sistemáticos del PSOE, salimos del marco de negociación. Nosotros no negociamos con el Gobierno español; hay una lista de acuerdos pendientes y las deudas con Cataluña no prescriben. Con este real decreto de nuevo se evidencia que mantener una posición y forzar hasta el límite al Partido Socialista da resultados y sirve para cambiar las cosas. Sirve para dar soluciones a los -- 43 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 problemas concretos de trabajadores, comerciantes, autónomos, pequeñas empresas, a los ayuntamientos y a los ciudadanos de Cataluña. El real decreto ley responde a necesidades concretas de sectores muy perjudicados por la dejadez del Gobierno español.”
“I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l’aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent. Moltes gràcies. Señora presidenta, señor ministro, señorías, buenos días. Junts per Catalunya solo tiene una razón de ser, trabajar por Cataluña y por los catalanes, y por ello firmamos a principios de legislatura un acuerdo de investidura, no de legislatura, que supeditaba la estabilidad al cumplimiento de los acuerdos a los que se hubiera llegado. La lógica es muy sencilla: los titulares no nos valen, lo que nos interesa es que los acuerdos se cumplan y que las leyes se aprueben. Si no, nos vamos.”
“Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d’acord amb l’Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l’Estatut d’Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors.”
“Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l’Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l’habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s’ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya.”
“Amb normes reglamentàries i unes instruccions clares per part de l’AEAT, que és l’organisme que ho ha de gestionar, n’hi ha prou. En altres ocasions, quan els ha interessat, ho han fet així i no ha passat absolutament res. Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d’enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió.”
“S’hagués hagut de fer fa molt de temps i ho fan ara, a quatre dies d’entrar en vigor. I ara ens trobem que les empreses que van fer la sol·licitud per entrar al SII, al subministrament immediat d’informació, per evitar el VERI*FACTU resulta que estan condemnades a quedar-se en aquest sistema tot l’any que ve. I les empreses que van entrar voluntàriament al VERI*FACTU, per preparar-se i fer proves, no poden sortir-ne fins a finals del 2026. En els dos casos cal que aquestes empreses puguin fer marxa enrere. No pot ser que el benefici sigui només per als que ho deixen tot a última hora i que es penalitzi els que han estat previsors i ho han volgut fer bé. Prenguin nota. Prengui nota. Solucionin aquest problema que han generat amb el seu retard. Per fer-ho, no cal cap canvi legislatiu.”
“És una mesura que reivindica tot el món local, que és de sentit comú i que no entenem com el PSOE l’ha tingut bloquejada en contra dels interessos dels ciutadans tot aquest temps. És una mesura que fa front a l’infrafinançament que arrosseguen les administracions locals i que ara, gràcies a Junts, permetrà que els ajuntaments puguin destinar el seu superàvit a habitatge públic i a la resta d’inversions que considerin necessàries per al benestar dels seus veïns. En segon lloc, hem aconseguit ajornar l’entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una mesura que els autònoms i les pimes del teixit productiu de Catalunya demanaven, perquè la seva implantació és molt costosa i complicada. Quin és el problema amb aquesta mesura? Doncs que van tard, senyors del Govern, van tard, van molt tard. Fa mesos que saben que això s’havia de fer.”
“En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l’ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l’abastiment d’aigua o l’enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la -- 42 of 113 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de diciembre de 2025 vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.”
“Amb aquest Reial decret, un cop més, s’evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s’ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya.”
“Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d’investidura, no de legislatura, que supeditava l’estabilitat al compliment dels acords als que s’anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s’aprovin; si no, ens n’anem. I fa un mes i mig, després d’advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen.”
“El señor García Ortiz no estaría condenado si hubiera filtrado algo contra nosotros, pero esto no significa que sus batallas, las batallas que tienen entre ustedes, sean nuestras batallas ni tampoco que se puedan comparar las dos persecuciones. Gracias.”
“El proceso al fiscal general es muy grave y denota, como decía la diputada Vallugera, la putrefacción del Estado, pero no se puede comparar con la brutal represión penal, tributaria y mediática contra el independentismo. No es lo mismo, no intenten poner todo en el mismo saco. Con nosotros se ha producido una persecución ideológica. En cambio, ustedes dos están en una guerra; una guerra entre los de «¿De quién depende la Fiscalía» y los de «El que pueda hacer que haga». Y, en esta guerra, alguien se ha pensado que lo que valía contra nosotros también valía contra el PP. Se ha pasado de frenada y no se lo han perdonado.”
“En especial referencia a la Fiscalía, en lugar de un órgano independiente e imparcial, hemos tenido un actor que hace política judicial a las órdenes del Gobierno, que impulsa las causas o las recupera en función de los intereses políticos del momento para rebajar o anular al adversario político y, más allá de la sentencia de ayer, en la que no entro porque el diputado Legarda ha entrado en ella con acierto, la Fiscalía promueve relatos mediáticos coordinados con medios afines y despliega una actividad de comunicación intensa y sistemática, una actividad impropia de sus funciones, por cierto, y un uso intencionado de la información reservada, que incluye desde notas informativas hasta filtraciones informales. Sabemos de lo que hablamos porque lo hemos sufrido.”
“Pero es curioso, porque en el resto de juicios a los independentistas, en los que la Fiscalía acusaba a centenares de personas de delitos inexistentes de rebelión, malversación, terrorismo, desórdenes, en ninguno de esos juicios esos mismos fiscales que ahora van a llorar ante las Naciones Unidas vieron o detectaron ninguna anomalía. Es muy curioso. -- 111 of 122 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de diciembre de 2025 Como decía el otro día en la comparecencia de la señora Peramato, desde el PSOE se ha atribuido la represión del independentismo al Gobierno del PP, pero desde 2018 el Estado español ha actuado de forma más sofisticada y sistemática contra el independentismo.”
“Pero lo más fuerte es que la querella era algo solicitado por el ministro de Justicia del Gobierno del PP, el señor Catalá, y venía del Tribunal Supremo. El señor Maza era demasiado recto para inventarse el cuento de la rebelión. Vamos al tema de más actualidad. Estos días hemos vivido un aquelarre emocional por la condena del fiscal general. Los que no hace tanto decían «Traeré a Puigdemont para que rinda cuentas ante la justicia» e hicieron todo lo posible por conseguirlo, son los que ahora hablan de lawfare y de golpe de Estado y hablan del señor Ortiz como de un represaliado político. Incluso los fiscales progresistas han pedido que intervengan las Naciones Unidas por graves anomalías en el proceso.”
“Y lo que no fue deterioro, sino directamente degradación total de la Fiscalía, fue cómo utilizó esta institución el Gobierno Rajoy para reprimir la demanda legítima del Gobierno de Cataluña de autolegitimarse. Me refiero a la aberrante querella por rebelión que presentó el señor Maza contra el Gobierno de Cataluña, la presidenta del Parlamento y los líderes sociales del procés, con la invención de una violencia que nunca existió y la mentira del golpe de Estado, cuando el delito de referendo había sido eliminado del Código Penal; una querella instrumental que quería justificar la prisión, las órdenes de prisión, de detención internacional y suspender los cargos electos, entre otros, de los diputados de esta Cámara Junqueras, Rull, Turull y Sànchez, con la concurrencia de la presidenta Meritxell Batet.”
“Señorías del PP, sin precedentes no, al revés, existen precedentes. La instrumentalización de la Fiscalía con motivos políticos ha sido la norma de todos los Gobiernos, sobre todo los del PP. Por ejemplo, ¿recuerdan el nombramiento del señor Manuel Moix como fiscal anticorrupción por parte del Fiscal General del Estado, el señor Maza, para frenar la instrucción de la operación Lezo y otros casos de corrupción del PP? ¿Lo recuerdan? ¿Recuerdan las grabaciones del señor Ignacio González diciendo a Zaplana que el señor Moix era cojonudo y que, por tanto, se le debía nombrar fiscal anticorrupción? ¿Recuerdan que después este fiscal maniobró para evitar el registro del domicilio del señor Ignacio González? ¿Esto no son precedentes? Todas las asociaciones e incluso el Consejo Fiscal pidieron responsabilidad por esas injerencias.”
“Amb nosaltres hi ha hagut persecució ideològica. En canvi, vostès dos estan en una guerra, una guerra entre els «¿de quién depende la fiscalia?» i els del «el que pueda hacer, que haga». I en aquesta guerra algú s›ha pensat que el que valia contra nosaltres també valia contra el PP. S›ha passat de frenada i no li han perdonat. Com sap tothom, el senyor García Ortiz no estaria condemnat si hagués filtrat contra nosaltres, però això no vol dir que les seves batalles, les batalles que tenen entre vostès, siguin les nostres,, ni tampoc que es puguin comparar les dues persecucions. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El título de la moción que nos ocupa es rendir cuentas del deterioro sin precedentes al que este Gobierno ha sometido a las instituciones del Estado, en particular tras la condena del Fiscal General del Estado.”
“I més enllà de la sentència d’ahir, en la que no hi entro perquè hi ha entrat amb molt d’encert el diputat que m’ha precedit, el senyor Legarda, el fet és que aquest actor, la fiscalia, promou relats mediàtics coordinadament amb mitjans afins i desplega una activitat de comunicació intensa i sistemàtica. Una activitat, per cert, impròpia de les seves funcions. Un ús intencionat d’informació reservada que inclou, no dirien què, des de notes informatives a filtracions informals. I sabem del que parlem perquè nosaltres ho hem patit. Acabo el procés al fiscal general és molt greu i denota, com deia, com deia abans la diputada a la lleugera, la putrefacció de l’Estat. Però no es pot comparar amb la brutal repressió penal, policial, tributària i mediàtica contra l’independentisme. No és el mateix. No intentin posar-ho tot al mateix sac.”
“Com deia l’altre dia a la compareixença de la senyora Peramato, des del PSOE s’ha volgut atribuir la repressió de l’independentisme al govern del PP, però la realitat és que ha estat des del 2018 que l’Estat espanyol ha actuat de forma més sofisticada i, sobretot, més sistemàtica contra l’independentisme i especialment en relació a la fiscalia. En lloc d’un òrgan independent i imparcial, el que hi ha hagut és un actor que fa política judicial a les ordres del govern, promou causes i les impulsa o les recupera segons els interessos polítics del moment per rebaixar o directament per anul·lar l’adversari polític.”
“Els que no fa tant deien: «traeré a Puigdemont de vuelta para que rinda cuentas ante la justícia» i van fer tot el possible per aconseguir-ho, són els mateixos que ara parlen de lawfare, de cop d’estat i pinten el senyor García Ortíz com un represaliat polític. Fins i tot una associació de fiscals progressistes ha requerit que intervinguin les Nacions Unides per greus anomalies en el procés judicial. És curiós perquè ni ara ni en el judici al procés, ni en la resta de judicis a independentistes, en els -- 110 of 122 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de diciembre de 2025 quals la fiscalia acusava a centenars de persones de delictes inexistents, de rebel·lió, de malversació, de terrorisme, de desordres. En cap d’aquests judicis, aquests mateixos fiscals que ara van a plorar a les Nacions Unides no van veure cap anomalia. És molt curiós.”
“Una querella instrumental que l’únic que buscava era justificar la presó. Les ordres de detenció internacionals i suspendre els càrrecs electes, entre d’altres, els diputats d’aquesta cambra Junqueras, Rull, Turull i Sànchez. Amb la col·laboració, per cert, de la presidenta, senyora Meritxell Batet. Però el més fort, és que la querella era un disc sol·licitat pel ministre de Justícia del govern Rajoy, senyor Català. I la música del disc provenia directament, no dirien mai d’on, del Tribunal Suprem. El senyor Maza era massa recte per inventar-se el cuento de la rebel·lió. Per altre costat, anem al tema de més actualitat. Aquests dies hem viscut un aquelarre emocional per la condemna del fiscal general.”
“Recorden que després aquest fiscal va maniobrar per evitar el registre del domicili i la detenció del senyor Ignacio González? Això no són precedents? Totes les associacions, i fins i tot el Consell Fiscal, van demanar responsabilitat per aquelles ingerències. I el que no va ser deteriorament, sinó directament degradació total de la Fiscalia, va ser com va utilitzar aquesta institució el govern Rajoy per reprimir la demanda legítima del poble de Catalunya d’autodeterminar-se. Em refereixo a l’aberrant querella per rebel·lió que va presentar el senyor Maza contra el Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i els líders socials del procés. Amb la invenció d’una violència que mai va existir i la mentida del cop d’estat, quan el delicte de referèndum havia estat eliminat del Codi Penal.”
“President, senyories. Bona tarda. El títol de la moció que ens ocupa és rendir comptes del deteriorament sense precedents del que aquest govern ha sotmès les institucions de l’Estat i, molt especialment, del Fiscal general de l’Estat. Senyories del PP, sense precedents? No, al contrari. Hi ha precedents. La instrumentalització de la Fiscalia amb finalitats polítiques ha estat la norma de tots els governs de tots i, especialment, dels del PP. Per exemple, recorden el nomenament del senyor Manuel Moix com a fiscal anticorrupció per part del Fiscal General de l’Estat, senyor José Manuel Maza, per frenar la instrucció de l’operació Lezo i altres casos de corrupció del PP? Ho recorden? Recorden les gravacions del senyor Ignacio González dient a Zaplana que el senyor Moix era collonut i que, per tant, se l’havia de nomenar fiscal anticorrupció?”
“El legislador tiene que ser permeable a las demandas de los colegios de los profesionales y, en definitiva, tiene que ser permeable a lo que viene de los que viven día a día en la justicia, los profesionales de la procuraduría y la abogacía. Por eso pedimos al Gobierno que rectifique, que termine con la inseguridad jurídica que ha generado él solo y que se haga responsable del servicio público con su competencia. Muchas gracias. -- 36 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de noviembre de 2025”
“En los procesos sensibles, en cuanto a las medidas cautelares o las medidas provisionales previas para fijar pensiones de alimentos, regímenes de custodia, etcétera, en lugar de proteger a los menores, lo que hay ahora genera retraso y más conflicto. Además, cuando hay un elemento de extranjería es más complicado aún, porque sirve para que los tribunales perjudiquen a los menores. Por eso hemos presentado una enmienda para establecer una excepción cuando haya menores de por medio. Y también hemos presentado una segunda enmienda para mejorar el cumplimiento, ya que, además de redundante, utiliza un lenguaje más propio del nodo cuando se refiere al territorio nacional que a una ley que regula un servicio público. Y termino, señor presidente.”
“Como decía la diputada Marta Madrenas hace un rato, ya basta de poner siempre a los pequeños propietarios como los malos de la película, y más teniendo en cuenta que ya hay una normativa que deja claro que son las Administraciones públicas, y no los arrendadores, las que tienen la obligación de tutelar a las personas vulnerables en los casos de desahucio. Como decía, estamos de acuerdo con la propuesta. De hecho, Junts per Cataluña, también a instancias de los profesionales catalanes, en el pasado junio presentó una enmienda a la ley de Judicatura de manera que los procesos que impliquen a niños y adolescentes no estén sujetos a este requisito. Lo que los profesionales constatan es que en temas de patria potestad lo que interesa es la intervención rápida del juez.”
“No tenemos duda de que los procedimientos monitorios, por su naturaleza, tienen que estar exentos de vista previa. Y la exención de cuotas en comunidades de propietarios también es un requisito previo antes de pasar a la vía judicial. Y también somos partidarios de que los juicios de desahucio por impago de deuda o por vencimiento de contrato se tienen que agilizar, y no hay que cargar a las familias que no pueden recuperar los inmuebles que tienen alquilados con unas formalidades que son una carga desproporcionada, que solo favorecen a los arrendatarios que no cumplen.”
“Se trastocaron los matrimonios, todo por la prepotencia del ministerio, es decir, que los jueces de paz no pueden casar. Y segundo ejemplo de despotismo ilustrado del Ministerio de Justicia, generalizar los medios inadecuados de resolución de conflictos en procesos civiles. Ha sido un gran error, al contrario del objetivo de reducir la litigiosidad, agilizar los procedimientos y mejorar la resolución consensuada de los conflictos. En la práctica, todo esto ha sido un obstáculo para la defensa de los derechos de los justiciables. Y que quede claro que nosotros defendemos esto, pero tal y como se estableció la obligatoriedad, pues el fracaso estaba anunciado. Y lo primero que tenemos que decir viendo la propuesta es que ampliar la excepción es algo que el Parlament de Catalunya ya debatió hace un mes, y estamos de acuerdo.”
“También preguntamos sobre el caos en el que tienen que batallar los ciudadanos y los profesionales del servicio de justicia. Hoy el tema no es la puesta en práctica de la ley, sino la propia ley, la misma ley, porque es una demanda generalizada que la ley de eficiencia se rectifique, que el Ministerio de Justicia abandone el despotismo ilustrado en el que se ha instalado y asuma los errores y rectifique. Para poner dos ejemplos, en primer lugar, el error monumental de haber olvidado la competencia de los jueces de paz para celebrar matrimonios; se quería encargar a los jueces de paz algo propio del siglo XIX. Sin jueces de paz, sin jueces de proximidad en Cataluña no iba a haber ley. Se creyó, y, cuando se vio que no había ley, se intentó recuperar a los jueces de paz y sus competencias.”
“El legislador ha de ser permeable a les demandes dels col·legis, dels professionals i, en definitiva, ha de ser permeable als que viuen el dia a dia de la justícia, els -- 35 of 71 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 11 de noviembre de 2025 professionals de la procura, als professionals de l’advocacia. Per això instem al Govern que rectifiqui, que acabi amb la inseguretat jurídica que ha generat ell solet i que es faci responsable del servei públic de la seva competència. Moltes gràcies. Muy buenas tardes. Hoy el tema no es el fracaso del Ministerio de Justicia en la implantación del nuevo sistema judicial. Ya le hemos preguntado hace unas semanas al señor Bolaños sobre los miles de juicios suspendidos y los meses de retraso añadidos.”
“I ja no diguem quan hi ha present un element d’estrangeria, perquè llavors la negociació prèvia el que serveix és d’avís a l’estranger perquè els tribunals d’aquí perdin la seva competència en perjudici dels menors. Per això hem presentat una esmena per ampliar les excepcions als MASC, als procediments de jurisdicció voluntària que impliquin a menors. I també hem presentat una segona esmena per millorar la redacció del punt primer que, a més de redundant, remet a un llenguatge més propi del NODO quan es refereix al territori nacional, que d’una llei que regula un servei públic. I acabo. Acabo, senyor president.”
“De fet, Junts per Catalunya, també a instàncies dels professionals catalans, el juny passat ja vam presentar una esmena a la Llei Orgànica d’Accés a la Judicatura i a la Fiscalia per tal que els processos de família amb nens, nenes i adolescents no estiguessin subjectes a aquest requisit de procedibilitat. Tot el que els professionals constaten és que en temes de responsabilitat parental, de pàtria potestat, el que interessa és la ràpida intervenció del jutge i en els processos sensibles, com les mesures cautelars o mesures provisionals prèvies per fixar pensions d’aliments, règims de custòdia, ús del domicili, el requisit de procedibilitat, en lloc de protegir els menors, el que fa és generar retards i augmentar el conflicte.”
“De fet, ja és un requisit previ notificar el deutor al saldo pendent abans d’entrar a la via judicial. I també som partidaris de que els judicis de desnonament per impagament de renda o per venciment de contracte s’han d’agilitzar i no s’ha de carregar a les famílies que no poden recuperar els immobles que tenen arrendats, amb unes formalitats que són una càrrega desproporcionada que només afavoreix als llogaters incomplidors. Com deia la diputada Marta Madrenas fa una estona, ja està bé de posar sempre els petits propietaris com els dolents de la pel·lícula. I més tenint en compte que ja hi ha una normativa que deixa clar que són les administracions públiques, no els arrendadors, els que tenen l’obligació de tutelar les persones vulnerables en els casos de desnonament. Com deia, estem d’acord amb la proposta.”
“Al contrari de l’objectiu de reduir la litigiositat, agilitzar els procediments i fomentar la resolució consensuada dels conflictes, a la pràctica els MASC han acabat sent un obstacle per a la defensa dels drets dels justiciables. Que quedi clar que nosaltres defensem els MASC, però tal com el Ministeri els va plantejar en la llei, obligatoris per a tots els supòsits, el fracàs estava anunciat. Anant a la proposta, el primer que hem de dir és que ampliar les excepcions als MASC és una iniciativa de l’Advocacia Catalana que, com s’ha dit, el Parlament de Catalunya ja va debatre i aprovar ara fa un mes i amb la que estem d’acord. No tenim cap dubte de que els procediments monitoris, per la seva naturalesa, han d’estar exempts de negociació prèvia. Tampoc té sentit en els impagaments de quotes a comunitats de propietaris.”
“Es volia encarregar els jutges de pau, segons ells, una andròmina del segle XIX. No ens van voler creure quan des de Junts els hi dèiem que sense jutges de pau, sense justícia de proximitat a Catalunya, no hi hauria llei. I quan vam veure que no hi hauria llei, llavors tot van ser presses per recuperar els jutges de pau i les seves competències. I amb aquestes presses es van deixar els casaments. I així estem des de fa mesos per la seva prepotència, per la prepotència del Ministeri, els jutges de pau no poden casar. Segon exemple d’aquest despotisme il·lustrat del Ministeri de Justícia: generalitzar indiscriminadament els MASC, als mitjans adequats o alternatius de solució de conflictes com a requisit de procediment en els processos civils. Ha estat un greu error.”
“Molt bona tarda. Avui el tema no és el fracàs del Ministeri de Justícia en la implantació del nou model judicial. Ja vam preguntar al ministre Bolaños fa unes setmanes sobre els milers de judicis suspesos i de mesos de retard afegit. Vam preguntar també sobre el caos amb què han de batallar els ciutadans i els professionals del Servei de Justícia. Avui el tema no és la posada en pràctica de la llei, és la llei mateixa, perquè és una demanda generalitzada que la llei d’eficiència s’ha de rectificar. Cal que el Ministeri de Justícia abandoni el despotisme il·lustrat en el que està instal·lat, assumeixi els errors i rectifiqui. Per posar dos exemples: primer, l’error monumental d’haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. Un error cent per cent imputable a la supèrbia del ministeri en la negociació de la llei.”
“Y la cuarta muestra de esta utilización instrumental de la Fiscalía por parte del Gobierno la hemos visto en la persecución del exilio político o, la semana pasada, en el escrito de la Fiscalía del Tribunal Constitucional contra la aplicación de las medidas cautelares que prevé la ley de amnistía al presidente Puigdemont, escudándose en legalismos fiscalistas como si fuera un juzgado de lo Contencioso, ignorando el papel de garantía de los derechos del Ministerio Público que tiene que tener ante un órgano como el Tribunal Constitucional y sirviendo a los intereses partidistas de aquellos de los que dependen. Ante esto, la pregunta es obvia: ¿de quién depende la Fiscalía? Muchas gracias.”
“Segunda muestra: la utilización de delincuentes confesos de las cloacas del Estado como falsos confidentes y testigos para sostener acusaciones contra el jefe de la oficina y el abogado del presidente Puigdemont, con una finalidad persecutoria que busca unos resultados políticos, una práctica, por cierto, a la que la Fiscalía parece estar abonada. Tercera muestra: el papel de la Fiscalía en la acusación contra la sindicatura electoral. En primer lugar, montaron una causa falsa; en segundo lugar, operó la Fiscalía para anular un juicio que nos absolvía, y ahora prevarica para obstruir la aplicación de la ley de amnistía.”
“Termino con unas muestras del uso de la Fiscalía para la batalla política e incluso para la guerra sucia con la evidente intencionalidad de rebajar o anular al adversario político, unas muestras que con nosotros han resultado un fracaso absoluto. Primera muestra: el papel de la Fiscalía en la demencial instrucción del juez Aguirre sobre la causa de la trama rusa del proceso, donde hemos visto cómo la Fiscalía ha acompañado y protegido hasta el final a un juez claramente prevaricador como el juez Aguirre.”
“Ya lo ha sido contra nosotros con la criminalización del ejercicio de derechos fundamentales de tipo político; lo ha sido también en casos relacionados con el 1-O, también con la persecución de los CDR, con la persecución de la Mesa del Parlamento, con la persecución de los exiliados y sus entornos, o bien reinterpretando de forma prevaricadora la amnistía, y ahora también vemos cómo se utilizan las causas de corrupción que acechan al señor Sánchez. Pero no solo esto, también se pretende que la Fiscalía, si me permiten, sea una especie de agencia judicial del Estado, que llega a elaborar estrategias con finalidades políticas, promueve causas de acuerdo con esta estrategia y las impulsa o las deja de impulsar o las recupera y las vuelve a la vida según los intereses políticos del Gobierno en ese determinado momento.”