Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 11 of 19.
“Ustedes quieren instrumentalizar el Poder Judicial desde el Ejecutivo para poder compensar la ocupación actual del tinglado por la derecha española, pero no nos digan eso que decía antes de que es un avance democrático. No impedirá el uso partidista de la justicia por el Gobierno de turno, para blindarse ustedes en su caso o para perseguirnos a nosotros con -- 40 of 52 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de junio de 2025 recetas de derecho penal del enemigo. No vemos nada que ayude a la imparcialidad del Poder Judicial y de la Fiscalía ni ningún cambio estructural en el Poder Judicial. Lo que vemos es que unos defienden su castillo judicial y que los otros lo quieren asaltar desde el Gobierno.”
“Lo que vemos, señor Bolaños, es que se perpetúa un modelo judicial ajeno a la pluralidad social, un modelo que desconoce la existencia de las lenguas oficiales diferentes del castellano, que no busca solucionar la politización del Poder Judicial y que únicamente pretende hacer entrar por la ventana a los que no han podido entrar por la puerta; un modelo que deja el artefacto judicial sin tener en cuenta los contrapesos, mecanismos o dispositivos de control democrático que realmente necesita el Poder Judicial, y, en lugar de eso, habilita la intromisión del Gobierno en los nombramientos de los jueces y los fiscales. Y eso no es así, no se resuelven de ese modo los problemas democráticos ni la desafección ciudadana hacia las instituciones del Estado, la verdad sea cierta.”
“La realidad es que una vez más ustedes han eludido cualquier reflexión estructural sobre los déficits democráticos y de garantías que arrastra el sistema judicial español desde la época franquista. Mucha retórica tecnocrática y modernizadora y mucho hablar de transparencia, pero la verdad es que su propuesta es lo que a ustedes les interesa.”
“La pregunta es muy clara: ¿Han revertido alguna de esas reformas involucionistas del Partido Popular? ¿Han afrontado con las mismas ganas y la misma urgencia que tienen ahora la reforma de estas leyes, como, por ejemplo, la ley sobre secretos oficiales o la del CNI? No, ustedes no han hecho nada, no tienen ninguna voluntad, o, al menos, no les hemos visto ninguna voluntad de reforma democrática del Estado español. Por mucho que intenten maquillarlo hablando de regeneración democrática, este proyecto de ley nos demuestra que no tienen esa voluntad de regeneración democrática. Ayer, miércoles, el señor Bolaños decía que esta iniciativa es la mayor transformación de la justicia en décadas, y hoy lo ha vuelto a decir. Eso es falso; insisto, es falso.”
“Como ejemplo de esas totalidades, podemos decir que llegan a asegurar que las sustituciones son transitorias en el ámbito de la justicia, que no hay abuso de temporalidad o que la temporalidad es una situación excepcional, cuando la realidad es que hay jueces, y, sobre todo, juezas, y fiscales que se han pasado hasta treinta o treinta y cinco años en esa situación de abuso de temporalidad Por otra parte, ahí está el proyecto de ley del Gobierno español, y me gustaría poner todo un poco en contexto. En 2015 la mayoría absoluta del Partido Popular, entre otras cosas, aprobó la ley mordaza, la reforma del Tribunal Constitucional, la reforma del Tribunal de Cuentas, la reforma del Código Penal, la reforma de la LECRIM. Ustedes, señorías del PSOE, llegaron al Gobierno en junio de 2018, hace ocho años.”
“No ha salido aún de una España predemocrática monolingüe y por la que, en el estado de derecho europeo, son sus amigos el Parlamento y la Comisión, que les compran sus mentiras. Las totalidades son pura retórica, desconectadas no solo de los principios democráticos que deben regir el procedimiento judicial, sino también de los problemas actuales de la Judicatura.”
“… també, per cert, també sota el seu govern. Val la pena que ho tinguem tots plegats en compte. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, ministro, muy buenos días. Estamos en medio de una batalla que no nos apela, que no nos incumbe. Por una parte, están las peleas de PP y VOX, que son una defensa total del corporativismo judicial, que, aunque digan que no, en realidad, son exactamente eso. Las dos son una defensa cerrada del franquismo que vino a manifestarse a las puertas del juzgado contra la amnistía cuando ni siquiera estaba aprobada o que se manifestó ayer contra este mismo proyecto de ley. Son las totalidades de los que creen que el cortijo es suyo y que no quieren admitir ninguna contaminación del poder judicial por ideología o afinidad política. De hecho, el Poder Judicial no solo son los jueces que lo conforman y su cúpula.”
“-- 39 of 52 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de junio de 2025 I deixi’m acabar, deixi’m acabar, senyora presidenta, amb aquesta qüestió del law fare, aquest tema que tant preocupa el senyor Marchena en el seu últim llibre, La justícia amenazada, i que també el preocupa a vostè, senyor Bolaños, com ha assenyalat el diputat Iñarritu. Miri, senyor Bolaños, aquesta legislatura va començar amb un acord el novembre de 2023 signat a Brussel·les, un acord en què les dues parts van acordar, entre d’altres, l’aprovació d’una llei d’amnistia i de les comissions d’investigació del 17-A i de l’operació Catalunya. Un acord que explícitament, explícitament reconeixia l’existència de lawfare, del lawfare que hem patit els catalans. Això és el que vostès van signar, senyor Bolaños, el reconeixement de què el lawfare contra Catalunya ha existit…”
“Mirin, no ens estranya gens que la cúpula judicial hagi respost com a resposta a la llei d’amnistia perquè la llei d’amnistia, com vostè sap, senyor Bolaños, no és un perdó, no és una indulgència graciosa de l’Estat cap als independentistes. La llei d’amnistia és una esmena a la totalitat, una esmena a la totalitat a la repressió judicial contra l’independentisme, una impugnació radical del règim del 1978 que parteix del reconeixement d’un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que l’Estat ha combatut amb el law fare.”
“Cal implementar el mandat de l’Estatut de Catalunya pel que fa al poder judicial i també cal suprimir l’Audiència Nacional, un òrgan excepcional que no té cabuda en un estat de dret europeu. En tercer lloc, responsabilitat penal dels jutges. Els jutges, els magistrats i els fiscals són els únics ciutadans de l’Estat, juntament amb el monarca, que estan exempts de qualsevol sistema d’exigència de responsabilitat penal real. L’amenaça… Sense l’amenaça de responsabilitats penals amb impunitat total, no hi ha estat de dret. El que hi ha és la institucionalització del corporativisme i la prevaricació. El que hi ha és la dictadura de les togues que tots nosaltres coneixem. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem que es nega a aplicar al president Puigdemont la llei d’amnistia.”
“En primer lloc, una justícia no és democràtica si els seus usuaris no poden utilitzar la seva llengua. Espanya va firmar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i l’òrgan de govern, el Comitè de Ministres d’aquesta Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ha insistit a Espanya repetidament que cal modificar l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per establir l’obligatorietat dels jutges de conèixer les llengües oficials diferents dels diferents de l’espanyol. Compleixin la Carta Europea de les Llengües que vostès mateixos van signar. En segon lloc, cal replantejar l’arquitectura organitzativa de tot el poder judicial.”
“I el que proposen vostès, també és cert, és el mateix: És consolidar la justícia com un engranatge al servei d’un model polític que és contrari al que reiteradament ens han advertit els organismes com el Parlament Europeu, el Consell d’Europa o el Greco. I vaig acabant amb algunes reflexions sobre la llei mateix, sobre la mateixa proposta que vostès fan. Ja ho hem dit: més respecte per la separació de poders, menys intromissió de l’executiu, aplicació de la jurisprudència europea per als funcionaris, jutges i fiscals en abús de temporalitat i replantejament total del model d’accés a la carrera actual, que es basa en la memorització. Per exemple, el model alemany aporta algunes idees que nosaltres els plantejarem en el seu moment. Pel que fa a reformes estructurals necessàries en el poder judicial, només alguns exemples.”
“Però no ens venguin això com un avenç democràtic, perquè aquest quítate tú, que me pongo yo, que deia abans, no impedirà l’ús partidista de la justícia del govern de torn per blindar-se vostès en el seu cas o per perseguir-nos a nosaltres amb receptes de dret penal de l’enemic. No veiem res que ajudi a la imparcialitat i la independència del poder judicial i de la fiscalia. No veiem cap voluntat de reforma estructural. El que veiem és que uns defensen el seu castell judicial i els altres volen assaltar-lo des del Govern. La Llei Orgànica del Poder Judicial afavoreix la concentració del poder, el corporativisme judicial i dificulta la renovació interna, és cert.”
“Un quítate tú, que me pongo yo, que deixa l’artefacte judicial intacte, sense introduir els contrapesos, mecanismes d’avaluació independents o dispositius de control democràtic que realment necessita el poder judicial. I en lloc d’això, incrementa l’opacitat del sistema i habilita la intromissió del govern en els nomenaments dels jutges i fiscals. No sembla la millor solució davant dels reptes democràtics que afronta la justícia i la desafecció ciutadana cap a les institucions de l’Estat, la veritat. Ja veiem per on van. Vostès volen instrumentalitzar el poder judicial des de l’executiu per compensar l’ocupació actual del tinglado per la dreta espanyola.”
“La realitat és que, una vegada més, vostès han eludit qualsevol reflexió estructural sobre els dèficits democràtics i de garanties que arrossega el sistema judicial espanyol des de l’època franquista. Molta retòrica tecnocràtica i modernitzadora, molt parlar de transparència, però la veritat és que la seva proposta és un pedaç. El pedaç que a vostès els interessa. El que veiem, senyor Bolaños, és que es perpetua un model judicial aliè, aliè a la pluralitat judicial…, a la pluralitat social que desconeix l’existència de les llengües oficials diferents del castellà, que no busca solucionar la politització del poder judicial, sinó que únicament pretén fer entrar per la finestra els seus, que no han pogut entrar per la porta.”
“La pregunta és molt clara: Han revertit alguna de les reformes involucionistes del Partit Popular? Han afrontat amb les mateixes ganes i la mateixa pressa, amb la mateixa urgència que tenen -- 38 of 52 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de junio de 2025 ara, la reforma d’aquestes lleis o de les lleis, per exemple, de secrets oficials o del CNI ? No. No. Vostès no han fet res, no tenen cap voluntat, o almenys no els hem vist cap voluntat de reforma democràtica de l’Estat espanyol. Per molt que ho intentin revestir amb al·legats de regeneració democràtica, això, aquesta llei, aquest projecte de llei, demostra que no tenen aquesta voluntat de regeneració democràtica. Ahir dimecres, el senyor Bolaños deia que aquesta iniciativa és la «mayor transformación de la justícia en dècades». Avui ho ha tornat a dir. Això és fals. Això és fals.”
“Com a exemple de la ceguesa d’aquestes totalitats, podem posar, per exemple, que arriben a dir que les substitucions són transitòries en l’àmbit de la justícia, que no hi ha un abús de temporalitat, que la temporalitat és una situació excepcional, quan la realitat és que hi ha jutges i sobretot jutgesses i fiscals que s’han passat fins a 30 o 35 anys en aquesta situació d’abús de temporalitat. Per altre costat, tenim el projecte de llei del govern espanyol i m’agradaria posar una mica de context. L’any 2015 la majoria absoluta del Partit Popular va aprovar, entre d’altres, les següents lleis: llei mordassa, reforma del Tribunal Constitucional, reforma del Tribunal de Comptes, reforma del Codi Penal, reforma de la LECrim. I vostès, senyories del PSOE, van accedir al govern espanyol al juny del 2018. Fa 7 anys exactament.”
“Són les totalitats dels que pensen que el cortijo és seu i que no volen admetre cap contaminació del poder judicial per ideologia o afinitat política, quan en realitat el poder judicial, no els milers de jutges que el conformen, sinó la seva cúpula, no ha sortit encara d’una Espanya predemocràtica, monolingüe i per la qual l’estat de dret europeu són els seus amics al Parlament o a la comissió que els hi compren les seves mentides. Les totalitats són pura retòrica, desconnectada no només dels principis democràtics que han de regir el poder judicial, sinó també dels problemes actuals de la judicatura.”
“Senyor president, senyories, senyor ministre, molt bon dia. Som al mig d’un pols que no ens incumbeix, al mig d’una batalla que no ens apel·la. D’un costat, les totalitats de PP i VOX, que són les dues una defensa total del corporativisme judicial, encara que diguin, com si fos una munició, que «no se trata de una protesta gremial o una defensa corporativa», en realitat són exactament això. Les dues totalitats són una defensa tancada del franquisme judicial que vam veure manifestar-se a les portes dels jutjats contra l’amnistia quan ni tan sols estava aprovada o que es van manifestar ahir contra aquest mateix projecte de llei.”
“… com ho va ser aprovar la Llei d’amnistia, és estrictament voluntat política. Moltes gràcies. … como fue aprobar la ley de amnistía, es estrictamente voluntad política. Muchas gracias.”
“Vaig acabant, president. I en l’àmbit de la medicina, a més a més, el que cal és formació sanitària especialitzada al MIR i homologació de títols en mans de la Generalitat. Això és el que cal en matèria de formació sanitària i de medicina. Derogar el districte universitari únic i permetre que el sistema universitari i de recerca català tingui vida pròpia és tan difícil… Voy acabando, presidente. En el ámbito de medicina, asimismo, lo que necesitamos es formación sanitaria especializada, el mir y homologación de títulos en manos de la Generalitat. Esto es lo que cabe en materia de formación sanitaria y de medicina. Derogar el sistema universitario único y permitir que el sistema de investigación catalán tenga vida propia es tan difícil…”
“En Cataluña lo que necesitamos es acabar con el distrito universitario único, y lo que necesitamos es un distrito universitario propio adaptado a nuestra sociedad, adaptado también al sistema universitario del país.”
“Lo que no puede ser es que Cataluña esté financiando unas carreras de medicina muy buscadas por su excelencia en alumnos de España, mientras miles de alumnos catalanes no puedan competir porque la exigencia en Cataluña es superior y las pruebas de acceso son más exigentes. En este curso solo tres de cada diez estudiantes de las facultades de medicina de Lleida y de Tarragona, Rovira i Vigili, han sido catalanes. Resultado, en Cataluña faltan médicos, tenemos que recurrir a personal de fuera que no tiene nuestros estándares formativos y desconoce la lengua, y esto no toca. Esto, como -- 25 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2025 dicen en los colegios de médicos, no es justo ni es equitativo. Por ello, nosotros decimos basta.”
“Abro comillas: «Casi cuatro de cada diez estudiantes de medicina en las universidades catalanas vienen de otras comunidades autónomas. Muchos de estos estudiantes con la carrera financiada por Cataluña irán a ejercer a otros territorios. Estos alumnos pueden superar la nota de corte en las universidades catalanas gracias a que en sus territorios la exigencia académica es más baja. El porcentaje de excelentes en la nota de acceso en el grado varía del 20 % en Murcia, Extremadura o Asturias, al 6 % en Cataluña, la más baja». Cierro aquí comillas. Lo que acabo de leer no es una elegancia separatista ni mucho menos supremacista, lo que acabo de leer es un artículo de La Vanguardia de esta semana que reproduce la opinión de los colegios de médicos catalanes y los datos del ministerio.”
“Nosotros apostamos por un modelo de universidad plural que admita universidades y docentes investigadores; un modelo que no fuera funcionarial; con más autonomía universitaria; con más respeto para las competencias autonómicas; con una limitación de la legislación central que ustedes desconocen, como hemos visto, por ejemplo, en la nefasta situación que se da en los planes de estudio; un plan de gobernanza no uniforme y que permita la convivencia en Cataluña del modelo propio de investigación docente e investigadora con los contratos en pie de igualdad. También cabe decir que ha llegado el momento de poner en la agenda el distrito universitario único. Hoy ya podemos decir que este distrito universitario único es una desgracia para el sistema universitario catalán y, por ende, también para la sociedad catalana.”
“Asimismo, su propuesta vulnera la competencia exclusiva de la Generalitat en centros e investigación propios establecido en el artículo 158 del estatut, por ejemplo, en el hecho de establecer tres tipos de herramientas de experimentación y su regulación que incluye evaluación del Estado. Consideramos que esto no es compatible con nuestras competencias. Por otro lado ―y entraré en un tema que creo que también es muy importante y que sí centra el debate en materia universitaria en Cataluña―, ustedes proponen ahora una reforma de la LOSU. En su tramitación ya dejaron claro que su modelo no es el nuestro.”
“Con ello, considero que está todo dicho porque lo que ustedes proponen es más regulación, y esto no interesa al ecosistema de investigación y de desarrollo e innovación catalán más allá de lo que dice la propia Ley de la Ciencia catalana. Ustedes quieren más burocracia, más rigidez estructural, más homogeneidad. Nosotros, en cambio, lo que queremos es más flexibilidad, más especialización, más creatividad, más colaboración público-privada, como decía el diputado Agirretxea. Porque precisamente en Cataluña hay una excelente relación entre el mundo de la universidad y la investigación y el tejido empresarial.”
“La excesiva regulación que afecta al sistema de investigación, desarrollo y la homologación de ámbitos de la Administración pública de difícil encaje con la generación de conocimiento dificultan a los agentes del sistema en el cumplimiento de su misión, condicionan el potencial de generación de nuevas ideas y conocimiento y limitan la capacidad de actuación cooperativa con otros agentes de dentro y fuera del sistema. La Ley de la Ciencia catalana del año 2022 se aprobó bajo el impulso de los consejeros Geis y Tremosa, pero también ―y quiero recordarlo― con votos favorables del Grupo Popular y del Grupo Socialista. Por ello, estamos yendo en contra de lo que dijo el Parlamento de Cataluña, y eso de entrada no nos parece bien.”
“Para rizar el rizo aún más, por último, como si fuera un añadido inocuo, intentan colar sin ninguna explicación una reforma entera de la ley de ciencia, tecnología e investigación sobre entorno de espacios de experimentación. Esto supone implementar un régimen jurídico nuevo que reproduce normas que ya son vigentes sobre confidencialidad, secreto empresarial, propiedad industrial. El resto del régimen que se introduce es centralización del control y la evaluación es sobrerregulación y es limitación de la capacidad de las comunidades autónomas para impulsar sus propias políticas de investigación. Les leeré una parte de la exposición de motivos de ciencia aprobada en 2022 por parte del Parlamento de Cataluña sobre la base de la competencia exclusiva del artículo 158 del estatut.”
“Cataluña representa el 0,1 % de la población mundial, pero produce el 1 % del conocimiento científico. Esto ha sido gracias al esfuerzo de varias generaciones que han entendido que el futuro se construye con talento, flexibilidad, -- 24 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2025 conexión con el mundo, agilidad, coordinación con el sector empresarial y productivo y, por lo que aquí interesa, escapando de las inercias y de la burocracia española. Sin embargo, la proposición que hoy se nos presenta no es inercia, es burocracia, y esto no nos gusta. Nosotros consideramos que cualquier regulación que tengamos que hacer de las prácticas universitarias externas ya la haremos nosotros en la ley catalana, muchas gracias.”
“De entrada, la propuesta del Grupo Socialista consiste en multiplicar por seis el texto que la LOSU dedica a las prácticas externas de los estudios universitarios. Lo multiplica por seis. Empezamos mal porque, como desde el principio, en Junts per Catalunya defendemos las competencias con cero improvisación estatal, y si no puede ser cero, que sea la mínima intromisión estatal. Cataluña ya tiene su propia Ley de Universidades, que tiene por objeto la ordenación del sistema universitario de Cataluña y, a pesar de la infrafinanciación crónica, Cataluña dispone de un único sistema de universidades y de investigación muy potente. Con más ambición y valentía que recursos, hemos conseguido situar el país en el mapa mundial de la ciencia y la investigación. Quisiera darles unos datos.”
“Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a l’ecosistema de recerca. Muy buenas tardes. Señorías, como hemos visto, el tema de las prácticas universitarias no es que sea en realidad lo que centra el debate de hoy, sino que son otras cuestiones. Intentaré centrarme, al menos al principio de mi intervención, en la propuesta de ley, que consideramos que es un ejercicio de retórica que esconde una trampa competencial y que se desvía del debate o de los temas que realmente interesan; por ejemplo, el sistema universitario catalán.”
“El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia d’aquesta setmana que reprodueix l’opinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes d’arreu d’Espanya, mentre milers d’estudiants catalans no poden competir-hi perquè l’exigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves d’accés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu.”
“Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen d’altres comunitats autònomes. Molts d’aquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris l’exigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge d’excel·lents en la nota d’accés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista.”
“Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model d’universitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans d’estudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu d’igualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a l’agenda la derogació del districte universitari únic.”
“Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a l’article 158 de l’Estatut, per exemple, en el fet d’establir tres tipus d’eines d’experimentació i la regulació que se’n fa, que inclou constants referències al control i avaluació de l’Estat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències. Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya.”
“Condicionen llur potencial de generació de noves idees i coneixement, i limiten la capacitat d’actuació cooperativa amb altres agents de dins i de fora del sistema. La Llei de la ciència catalana de l’any 2022 es va aprovar sota l’impuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, d’entrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a l’ecosistema de -- 23 of 67 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 27 de mayo de 2025 recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat.”
“Això suposa implantar un règim jurídic nou que reprodueix normes que ja són vigents. Confidencialitat, secret empresarial, propietat industrial. I la resta, la resta de règim que s’introdueix és centralització del control i l’avaluació, és sobreregulació i és limitació de la capacitat de les comunitats autònomes per impulsar les seves pròpies polítiques de recerca. Els llegiré una part de l’exposició de motius de la Llei de ciència aprovada l’any 2022 pel Parlament de Catalunya en base a la competència exclusiva de l’article 158 de l’Estatut. L’excessiva regulació que afecta el sistema de recerca, desenvolupament i innovació, i l’homologació d’àmbits de l’administració pública de molt difícil encaix amb la generació de coneixement dificulten els agents del sistema en l’acompliment de llur missió.”
“Això ha estat gràcies a l’esforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui se’ns presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies. Però és que per acabar-ho d’arreglar, por último, diu l’exposició de motius, com si fos un afegit innocu, por último, va i intenten colar sense cap explicació una reforma sencera de la Llei de ciència, tecnologia i investigació sobre entorn d’espais d’experimentació.”
“Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei d’universitats, que té per objecte l’ordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat l’infrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa d’un ecosistema d’universitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l’1 % del coneixement científic.”
“Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat d’avui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. D’entrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament.”
“Quédense su ATRAE, devuélvannos el dinero y ya gestionaremos nosotros. Muchas gracias.”
“Además, también es líder en patentes y transferencia tecnológica gracias a la participación del tejido empresarial del país y gracias también a la colaboración público-privada. Voy terminando. En investigación lo que se necesita son menos planes, menos anuncios, menos burocracia, mejor gestión, más agilidad, más coordinación con el sector productivo, más colaboración público-privada y, sobre todo, más inversiones, y también respeto por las competencias de Cataluña. La -- 56 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de mayo de 2025 Ley de la Ciencia aprobada en el 2002 por el Parlament de Cataluña bajo el impulso de los consejeros Geis y Tremosa establece un marco jurídico propio para la investigación y la innovación. Las ayudas a la investigación en Cataluña debe realizarlas la Generalitat de Catalunya.”
“Dato relevante: Cataluña ocupa la tercera posición de la UE veintisiete en número de ayudas del European Research Council por habitante, situándose al nivel de Países Bajos, Austria, Dinamarca y Noruega. A pesar de la infrafinanciación crónica, a pesar de la burocracia española y sin el beneficio de la capitalidad de Estado que tiene Madrid, Cataluña dispone de un sistema universitario de excelencia y de centros de investigación referentes como el ICREA, el Instituto Catalán de Investigación Química, el Instituto Catalán de Oncología o el Centro de Regulación Genómica. La investigación catalana lidera el ranking estatal de producción científica a pesar de la baja inversión en investigación y desarrollo, y también lidera la clasificación de publicaciones científicas, con un impacto parecido al de países como Canadá, Singapur o Finlandia.”
“Nosotros nos comprometemos a velar por que su Gobierno cumpla con su obligación, que ―insistimos― es compensar los fondos que dejen de llegar de Estados Unidos. Y eso no lo decimos por decir. Cataluña tiene un ecosistema de investigación especialmente vivo, muy potente, arraigado en la sociedad catalana y en el tejido productivo del país y con un enorme prestigio y proyección internacional. Fíjense si tiene fuerza este ecosistema de investigación catalana que, a pesar de todas las adversidades que conlleva la dependencia de España, ha conseguido crecer captando fondos competitivos, estadounidenses y europeos, para cubrir la falta de financiación que sufre.”
“No es ni la propaganda ATRAE ni las batallas partidistas ni las pugnas ideológicas, es mucho más sencillo: lo que tiene que hacer su Gobierno es poner el dinero necesario para que los proyectos de investigación existentes a día de hoy gracias a la financiación de los fondos competitivos de agencias gubernamentales de Estados Unidos no se esfumen. Porque esta es la cuestión: garantizar que los grupos que están en marcha y que investigan con la financiación de fondos competitivos estadounidenses obtenidos gracias a su esfuerzo y a sus méritos ―y que, por cierto, se concentran especialmente en Cataluña― puedan seguir investigando; que los grupos de investigación no se queden en la estacada y que ninguno de los investigadores tenga que irse a la calle.”
“Esto es lenguaje vacío, palabras vacías, es hablar para no decir nada. ¿Ustedes saben qué urge a los investigadores? No es impulsar instrumentos nacionales. Los investigadores no necesitan propaganda gubernamental, el programa ATRAE y debates como los de hoy. Lo que necesitan los investigadores es que el Gobierno español haga su trabajo, que el Ministerio español de Ciencia, Innovación y Universidades haga los deberes y cumpla con su cometido, y que también lo haga la Consellería de Investigación y Universidades de Cataluña. ¿Y cuál es ese trabajo, ese cometido?”
“No sé por qué dicen que la infrafinanciación de los Gobiernos de Rajoy no se hace extensiva a los Gobiernos de Zapatero y de Sánchez, porque el Gobierno español nunca jamás ha tenido un auténtico interés por la investigación ni con el PP ni con el PSOE. En segundo lugar, la PNL también se equivoca al centrarlo todo en el programa ATRAE del Gobierno español, porque al hacerlo pone en evidencia que esta es una iniciativa que no responde a una voluntad sincera de proteger y potenciar la investigación y la innovación, sino a la voluntad de propaganda gubernamental. Por último, demuestra que no conocen las preocupaciones y las necesidades reales del mundo de la investigación y de la innovación científica, porque, ¿qué es eso de impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención de talento científico e innovador?”
“La Llei de la ciència aprovada el 2002 pel Parlament de Catalunya sota l’impuls dels consellers Geis i Tremosa, estableix un marc jurídic propi per a la recerca i la innovació. L’ajut a la recerca a Catalunya l’ha de fer la Generalitat de Catalunya. Quedin-se vostès, l’ATRAE, tornin-nos els nostres diners i ja farem nosaltres la gestió. Moltes gràcies. Muy buenas tardes, presidenta y señorías. La PNL que nos ocupa identifica un problema importante, la afectación directa que tienen en la investigación los recortes de la Administración Trump en Estados Unidos, pero se equivoca en el diagnóstico y también en la solución. Se equivoca al mezclar los recortes de Estados Unidos con batallas partidistas que no vienen al caso.”
“La recerca catalana lidera el rànquing estatal de producció científica, malgrat la baixa inversió en recerca i desenvolupament, i lidera també el rànquing en publicacions científiques amb un impacte semblant a països com Canadà, Singapur o Finlàndia. I és també líder en patents i transferència tecnològica, gràcies a la participació del teixit empresarial del país, la col·laboració publicoprivada. -- 55 of 73 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 20 de mayo de 2025 I vaig acabant, en recerca el que es necessiten són menys plans, menys anuncis, millor gestió, menys burocràcia, més agilitat, més coordinació amb el sector productiu, més col·laboració publicoprivada i, sobretot, més inversions, i també respecte per les competències de Catalunya.”