Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 6 of 19.
“Per combatre el moviment democràtic d’autodeterminació, es va fins i tot desnaturalitzar el Tribunal Constitucional, donant-li una aura de defensor de la Constitució amb un recurs previ... … y, sobre todo, es necesario para no hacernos pasar la vergüenza que nos hizo pasar la anterior presidenta de esta Cámara. Acabo. En 2015, el Partido Popular, después del éxito de la consulta de 2014, y utilizando su mayoría absoluta en lectura única, excepcionalidad, y a cuatro días ―dos semanas, de hecho― de las elecciones catalanas, aprobó esta ley infame que quiere revertir. Y, como dice la exposición de motivos del señor Legarda, la ley de 2015 partía del infantilismo de creer que con el ordeno y mando, en lugar del diálogo y la negociación, se pueden resolver conflictos.”
“... és necessari que s›aprovi i sobretot, és necessari per no fer-nos passar la vergonya que ens va fer passar l›anterior presidenta d›aquesta cambra. I acabo. El 2015, el Partit Popular, després de l’èxit de la consulta del 2014, servint-se de la seva majoria absoluta en lectura única, excepcionalitat i a quatre dies, dues setmanes de fet de les eleccions -- 27 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 catalanes, va aprovar aquesta llei infame que es proposa revertir. Com diu l’exposició de motius del senyor Legarda, la llei de 2015 partia de l’infantilisme de creure que amb l’ordeno y mando, en lloc del diàleg i la negociació, es poden resoldre conflictes.”
“Tres, para añadir algo, nosotros creemos que la ley orgánica del Tribunal Constitucional también tendría que incluir la previsión de un conflicto de competencias entre poderes judiciales y los demás órganos constitucionales, especialmente los parlamentos, tal como lo defiende otro gran jurista vasco, Iñaki Lasagabaster. Es imprescindible para garantizar la división de poderes y, sobre todo, la soberanía de los parlamentos ante el activismo político de la Judicatura, que se prevea este mecanismo de conflicto de competencias ante el Tribunal Constitucional…”
“Una, la primera, la proposición de ley del diputado Mikel Legarda es una lección de parlamentarismo y de derecho constitucional necesaria para entender qué es el Estado de derecho y la separación de poderes. Por favor, les pido que la lean. Dos, puesto que el texto presentado es el mismo, me remito al Diario de Sesiones del 23 de marzo de 2021, ahí encontrarán lo que este humilde diputado expresó en nombre de Junts al respecto y que, por lo tanto, es exactamente lo mismo que decimos al respecto de la proposición que se propone hoy, porque es la misma proposición, a ese debate nos remitimos.”
“No nos tomen más el pelo y activen ya la proposición de ley del Partido Nacionalista Vasco, que sí responde a los estándares de transparencia y que, por cierto, se ha tomado en consideración no sé cuántas veces ―la última en febrero de 2024―. Precisamente, la proposición de ley del PNV que nos ocupa ahora también se tomó en consideración en la legislatura pasada para, con total menosprecio del parlamentarismo, acabar en un cajón hasta que decayó al final de la legislatura. Y todo por la falta de voluntad política del PSOE, porque las mayorías para tirarla hacia adelante estaban; pero, para revertir la reforma orgánica del Tribunal Constitucional del PP del 2015 también estaban. Para aprovechar el tiempo que me queda, permítanme decir cuatro cosas muy básicas.”
“Si alguien se ha esforzado para mantener la historia bajo llave son ustedes, el Partido Socialista. Son ustedes los que durante años han bloqueado la revocación de la ley de derechos franquista de 1968; son ustedes los que han presentado una propuesta indigna que reproduce la ley franquista de 1968, a la que, por cierto, Junts per Catalunya ha presentado una enmienda a la totalidad; son ustedes los que han impedido desclasificar la información de los Sanfermines del 78, los que tienen bajo llave la información del GAL y la desaparición de Mikel Zabalza; son ustedes los que no desclasifican la información del 17-A de la operación Cataluña del PP, pero tampoco la operación Cataluña del PSOE, la de Pegasus y del Ministerio de Interior de Marlaska. Y ahora nos vienen con que la memoria no puede seguir bajo llave. ¡Venga ya! ¡Hasta aquí!”
“El resultado es un estado dual, un edificio con fachada de cartón-piedra que se queda de pie y la cocina, donde se toman las decisiones, donde reina la excepción, la oportunidad, la opacidad. Ejemplo de ello y de la hipocresía y de la gestualidad para intereses partidistas es la desclasificación a la carta de documentos ―veremos cuáles― del 23-F. Como ayer fue el 23-F y como hay un señor experto en blanquear el falangismo que hizo un libro sobre el 23-F y que ahora se ve que este libro se ha convertido en una serie, alguien pensó: Venga, vamos a desclasificar algo del 23-F; vamos a decir que somos muy transparentes y, sobre todo, hagamos un titular con una frase con gancho del tipo «la memoria no puede seguir bajo llave». ¡Por favor! ¡Por favor! A hipócritas, señores socialistas, no les gana nadie.”
“Algunos ejemplos: la existencia de un Gobierno sin mayoría parlamentaria en un sistema parlamentario ―inaudito―, el uso indiscriminado de los reales decretos ley ómnibus, el caso omiso del deber constitucional de presentar anualmente presupuestos. Todo esto, todas estas decisiones en detrimento de la deliberación parlamentaria. Y sigo: la instrumentalización de la Fiscalía para fines políticos, la reforma constitucional para fines electoralistas o el intento ―que aviso de que no va a ir a parar a ningún lado― de romper la ley de amnistía que reconoce un conflicto político que la izquierda española ha intentado vaciar de contenido con el falso argumento de la reconciliación.”
“Todas estas leyes y muchas otras fueron aprobadas en 2015 y sin la ayuda de VOX, insisto, que no existía. Y hace ocho años ―¡hace ocho años!― que gobierna la izquierda española. Desde ese fatídico 2015. ¿Y cuántas de esas leyes del PP se han revertido? Ninguna, absolutamente ninguna. -- 26 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Ni mordaza, ni libertad de expresión, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal de Cuentas, ni 384, ni tampoco han querido cambiar las leyes de secretos oficiales franquistas o la del CNI. Teniendo las mayorías, estos Gobiernos de izquierdas no han querido cambiar ninguna de estas leyes estructurales. Al contrario, los Gobiernos progresistas han decidido ir más allá que nadie y hacer de la excepción la norma.”
“Un estado de excepción que tuvo un momento clave, como dijimos, en 2015, con la reforma de distintas leyes que tenía como objetivo hacer frente a la firmeza de Cataluña para ejercer su derecho a la autodeterminación. Ante esto, no se ahorraron nada: aprobación de la ley mordaza para perseguir y hacer callar a los que no piensan como ellos. Por cierto, hace cinco años que Pablo Hasél está injustamente encarcelado como preso político, por lo que desde aquí lo volvemos a decir: «Libertad Pablo Hasél». Y sigo: reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y de la LOREG para privar de derechos a representantes electos y para laminar la soberanía de los parlamentos ante el activismo judicial. Más: reforma del Tribunal de Cuentas y del Tribunal Constitucional que nos ocupa.”
“La realidad es que las amenazas de la extrema derecha ―parece que algunos ya lo han olvidado― son una realidad consolidada en el Estado español desde hace años. Una realidad que nació contra el procés catalán, como ha explicado perfectamente el diputado que me ha precedido, el señor Jon Iñarritu, y que se concretó haciendo de la excepción la normalidad, como la ley de 2015 que hoy el PNV propone repartir. ¿Y quién hizo eso? ¿Quién hizo esa conversión de la excepción en normalidad? No la extrema derecha, que no existía como tal en el año 2015, lo hizo el Partido Popular, la supuesta derecha democrática. ¿Y saben quién lo ha mantenido y lo ha llevado al extremo? El PSOE, la izquierda española.”
“Tres: per afegir alguna cosa per afegir alguna cosa, nosaltres pensem que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional també hauria d’incloure la previsió d’un conflicte de competències entre poder judicial i els altres òrgans constitucionals, molt especialment els parlaments, tal i com defensa un altre gran jurista basc, Iñaki Lasagabaster. És imprescindible per garantir la divisió de poders i, sobretot, la sobirania dels parlaments davant l’activisme polític de la judicaturaue es prevegi aquest mecanisme de conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional i, a més a més, sobretot... Presidenta. Señorías, buenas tardes. Con un gran despliegue de medios y mucho interés personal de algunos, se anuncia la llegada de la extrema derecha como si fuera algo nuevo.”
“La primera, la proposició de llei del diputat Mikel Legarda, és una lliçó de parlamentarisme i de dret constitucional necessària per entendre què és l’estat de dret i la separació de poders. Si us plau, els hi demano que la llegeixin. Dos: com que el text presentat és el mateix, em remeto al diari de sessions del 23 de març de 2021. Allà hi trobaran el que aquest humil diputat va expressar en nom de Junts al respecte i, per tant, que és exactament el mateix que diem al respecte de la proposta que es presenta avui, perquè és la mateixa proposta. Per tant, aquell debat ens remetem.”
“No ens fotin més el pèl i activin ja la proposició de llei del Partit Nacionalista Basc, que sí que respon als estàndards de transparència i que, per cert, ha estat presa en consideració no sé quantes vegades. L’última el febrer de 2024. Precisament la proposició de llei del PNV que ens ocupa ara també va ser presa en consideració la legislatura passada per, amb total menyspreu del parlamentarisme, acabar en un calaix fins que va decaure al final de la legislatura. I tot per la falta de voluntat política del PSOE, perquè les majories per tirar-la endavant i eren les majories per revertir la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del PP de l’any 2015 hi eren. Per aprofitar el temps que em queda, deixin-me dir quatre coses molt bàsiques.”
“Són vostès els que durant anys han bloquejat la derogació de la Llei de Secrets Franquista de 1968. Són vostès els que han presentat una proposta indigna que reprodueix la llei franquista de 1968, a la que, per cert, Junts per Catalunya ha presentat una esmena a la totalitat. Són vostès els que han impedit desclassificar la informació dels San Fermins del 1978. Els que tenen bajo llave la informació del GAL i la desaparició de Mikel Zabalza. Són vostès els que no desclassifiquen la informació del 17-A, de l’Operació Catalunya del PP, però tampoc l’operació Catalunya del PSOE, la de Pegasus i la del Ministeri de l’Interior de Marlaska. I ara ens venen amb que la memòria no puede seguir vajo llave. Au, va! Au, va. Fins aquí.”
“On regna l’excepció, l’oportunitat, l’opacitat. Exemple d’això i de la hipocresia i de la gestualitat per interessos partidistes és la desclassificació a la carta de documents —veurem -- 25 of 68 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de febrero de 2026 quins— del 23-F. Com que ahir era 23-F i com que hi ha un senyor expert en blanquejar el falangisme que va fer un llibre sobre el 23-F i ara es veu que se n’ha fet una sèrie d’aquest llibre, algú va pensar: «Eh! Desclassifiquem alguna cosa del 23-F. Diguem que som molt transparents i sobretot fem un titular amb una frase amb ganxo del tipus «la memòria no puede seguir bajo llave»». Per favor, per favor. Mirin a hipòcrites, senyors socialistes, no els guanya ningú. Si algú s’ha esforçat per mantenir la memòria bajo llave, són vostès, el partit Socialista.”
“Alguns exemples: l’existència d’un govern sense majoria parlamentària en un sistema parlamentari. Inaudit. L’ús indiscriminat dels reials decrets llei òmnibus, el cas omís del deure constitucional de presentar anualment pressupostos. Tot això, totes aquestes decisions en detriment de la deliberació parlamentària. Continuo: la instrumentalització de la fiscalia per a fins polítics, la reforma constitucional per a fins electoralistes o l’intent que, aviso que no arribarà, enlloc d’espatllar la llei d’amnistia. Una llei que reconeix l’existència d’un conflicte polític, que l’esquerra espanyola ha intentat buidar de contingut amb el fals argument de la reconciliació. El resultat és un estat dual, un edifici amb façana de cartró pedra, d’estat de dret i una cuina que és on es prenen les decisions.”
“Més reforma del Tribunal de Comptes i del Tribunal Constitucional, que és la que ens ocupa. Totes aquestes lleis i moltes altres van ser aprovades el 2015 i sense l’ajuda de VOX. I insisteixo, que no existia. I fa 8 anys que governa l’esquerra espanyola des d’aquell fatídic 2015. I quantes d’aquelles lleis del PP s’han repartit? Cap, absolutament cap. Ni mordassa, ni llibertat d’expressió, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal de Comptes, ni 384 bis LECrim, com tampoc han volgut canviar les lleis de secrets oficials franquista o la del CNI, tenint les majories, aquests governs d’esquerres no han volgut canviar cap d’aquestes lleis estructurals. Al contrari, els governs progressistes han decidit anar més enllà que ningú en fer de l’excepció la norma.”
“El PSOE, l’esquerra espanyola. Un estat d’excepció que va tenir un moment clau, com dèiem el 2015, amb la reforma de diverses lleis que tenien l’únic objectiu de fer front a la fermesa de Catalunya per exercir el seu dret a l’autodeterminació. Davant d’això, no es van estar de res. Reforma del Codi Penal i de la Llei Mordassa, i aprovació de la Llei Mordassa, per perseguir i fer callar els que no pensen com ells. Per cert, fa cinc anys que Pablo Hasél està empresonat, injustament, empresonat, empresonat en condició de pres polític. I des d’aquí ho tornem a dir llibertat. Pablo Hasél continua. Reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal i de la LOREG per privar de drets els representants electes i per laminar la sobirania dels parlaments davant l’activisme judicial.”
“Presidenta, senyories, bona tarda. Amb gran desplegament de mitjans i molt d’interès personal, d’alguns, s’anuncia l’arribada de l’extrema dreta com si fos una cosa nova. La realitat és que les amenaces de l’extrema dreta, sembla que alguns ja ho han oblidat, son una realitat consolidada a l’Estat espanyol des de fa anys. Una realitat que va néixer contra el procés català, com ha explicat perfectament el diputat que ha precedit, Jon Iñarritu, i que es va concretar fent de l’excepció la normalitat, com la llei de 2015 que avui la proposta del Partit Nacionalista Basc proposa revertir. I qui ho va fer, això? Qui va fer aquesta conversió de l’excepció en normalitat? No l’extrema dreta, que no existia com a tal l’any 2015, ho va fer el Partit Popular, la suposada dreta democràtica. I saben qui ho ha mantingut i portat a l’extrem?”
“También sale perdiendo un Tribunal Constitucional que la semana pasada, con la honorable excepción de un solo magistrado, se negó a levantar las órdenes de detención contra el presidente Puigdemont y los exiliados. Un Tribunal Constitucional que, una vez más, dimitió de su función de garante de los derechos y defensor de los intereses penales para encubrir las vergüenzas del Poder Judicial. Muchas gracias.”
“Sale perdiendo, naturalmente, el ente jurídico español en Europa y todos aquellos que le han alimentado con gasolina —Garicano, González Pons y Montserrat, del PP—, pero también, y muy especialmente, salen perdiendo los comisarios políticos del PSOE, como la ministra González Laya o la eurodiputada Iratxe García o los eurodiputados del PSC, como Jaume Duch, ahora consejero de Exteriores bajo la Presidencia de la presidenta Metsola, pieza clave para que el Parlamento Europeo se embruteciera en nombre de España, vulnerando los derechos de los europarlamentarios que debería haber protegido. Sale perdiendo el Poder Judicial español y las insensatas aventuras europeas del Supremo y del señor Llarena en sus euroórdenes.”
“Europa ha dicho basta a instrumentalizar las instituciones europeas para hacer una cacería contra los independentistas catalanes. Y sale perdiendo también, evidentemente, el señor Adrián Vázquez, el ignorante que desde la Comisión trajo al Parlamento Europeo el ridículo más grande de la historia.”
“Hi surt perdent també un Tribunal Constitucional que la setmana passada, amb l’honorable excepció d’un únic magistrat, va negar-se a aixecar les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els exiliats. Un Tribunal Constitucional que, una vegada més, va dimitir de la seva funció de garant de drets i de defensor de l’interès general per fer encobridor de les vergonyes del poder judicial. Moltes gràcies. ¿Quién sale ganando con esta sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea? Europa, la democracia europea, Cataluña, el presidente Puigdemont, la lucha del exilio. ¿Quién sale perdiendo? Para empezar, el Reino de España y su estrategia de exportar fuera de sus fronteras la politización y la degradación de las instituciones.”
“Hi surt perdent, naturalment, el lobby jurídic espanyol a Europa i també tots aquells que li han donat gasolina, els Garicano, González Pons i Montserrat del PP. Però també, i molt especialment, hi surt perdent els comissaris polítics del PSOE, com la ministra González Laya o l’eurodiputada Iratxe García, i també els eurodiputats del PSC com Jaume Duch…, com els eurodiputats del PSC i també com Jaume Duch, ara conseller d’Exteriors, llavors mà dreta de la presidenta Metsola, peça clau perquè el Parlament Europeu s’embrutís en nom d’Espanya, vulnerant els drets dels europarlamentaris que hauria hagut de protegir. Hi surt perdent el poder judicial espanyol i les insensates aventures europees del Suprem i del senyor Llarena amb les seves euroordres.”
“Qui surt guanyant amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Hi surt guanyant Europa, hi surt guanyant la democràcia europea, hi surt guanyant Catalunya, hi surt guanyant el president Puigdemont, hi surt guanyant la lluita de l’exili. Qui hi surt perdent? Per començar, el Regne d’Espanya i la seva estratègia d’exportar fora de les seves fronteres la politització i la degradació de les institucions. Europa ha dit prou a instrumentalitzar les institucions europees per fer una cacera contra els independentistes catalans. Hi surt perdent, evidentment, el senyor Adrián Vázquez, l’ignorant que des de la comissió Yuri va portar al Parlament Europeu al ridícul més gran de la història.”
“Marca un límite en la autorización que han estado haciendo los partidos políticos españoles en las instituciones europeas para fines ilegítimos y partidistas. Los magistrados europeos ponen negro sobre blanco que la causa contra los independistas catalanes y contra el presidente Puigdemont es una causa política, y que no quieren permitir que España capture a las instituciones europeas como hacen los partidos que ustedes representan y como han hecho en las instituciones españolas. (Rumores).”
“Una sentencia que es un hasta aquí, un hasta aquí jurídico, que no solo anula una decisión del Parlamento Europeo, un suplicatorio, sino que también fija ―y atención, porque lo hace con el tema de la represión en el exilio catalán― un nuevo paradigma de imparcialidad europeo, un estándar de imparcialidad que deja a todas las instituciones españolas, si me lo permiten, con el culo al aire: al Poder Judicial, a la Administración electoral, al mismo Gobierno, a los servicios de inteligencia, a la Policía y a Hacienda. También retrata a este Parlamento, al anterior presidente y su notoria imparcialidad, y también deja en evidencia debates como los de hoy. La sentencia, además de un hasta aquí jurídico, es un hasta aquí político.”
“Mientras leía todo este discurso, los medios de comunicación se hacían eco en toda Europa de que el máximo tribunal de la Unión Europea acababa de clavar una bofetada de campeonato al Parlamento Europeo por haber actuado con total parcialidad cuando levantó injustamente las inmunidades de los tres diputados independentistas en 2021, incluyendo al presidente en el exilio, Carles Puigdemont.”
“Es un tipo de grandes éxitos del Partido Popular que va desde el acoso sexual del PSOE hasta el fiscal general, pasando por los alertadores, la UCO y el GRECO, para amenizarlo con una inflamada denuncia, literalmente, de la politización de las instituciones, la utilización partidista de los órganos del Estado y la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España. Me quedo con esto de la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España.”
“Presidenta, señorías, muy buenas tardes de nuevo. Enésima iniciativa del Partido Popular sobre el deterioro democrático y la corrupción de las instituciones. Si el tema es este, el debate de la interpelación de diciembre fue buen ejemplo: la señora Muñoz lanzando a la cabeza de Díaz a Ábalos, Koldo y Cerdán y la señora Díaz hablando de la dana, los cribados de Andalucía, los negocios de Montoro y la sanidad madrileña. Bien, parecía imposible, pero la moción de hoy todavía lo empeora.”
“El poder judicial, l’administració electoral, el Govern, el mateix Govern, els serveis d’intel·ligència, la policia, Hisenda. I també retrata aquest Parlament retrata l’anterior presidenta i la seva notable, notòria imparcialitat i també deixa en evidència debats com els d’avui. La sentència, a més a més d’un «fins aquí» jurídic, és un «fins aquí» polític. Marca un límit a la utilització que han estat fent tots els partits polítics espanyols de les institucions europees per fins il·legítims, per fins partidistes. Els magistrats europeus posen negre sobre blanc que la causa contra els independentistes catalans, que la causa contra el president Puigdemont és una causa política i que no pensen permetre que Espanya capturi les institucions europees com els partits que vostès representen han fet amb les espanyoles.”
“Perquè mentre llegia tota aquesta xerrameca, els mitjans de comunicació de tota Europa es feien ressò de que el màxim tribunal de la Unió Europea acabava de clavar una plantofada de campionat al Parlament Europeu per haver actuat amb total i absoluta parcialitat quan va aixecar injustament les immunitats dels tres eurodiputats independentistes el 2021, inclosa la del president a l’exili, Carles Puigdemont. Una sentència que és un «fins aquí», un «fins aquí» jurídic que no només anul·la per primera vegada una decisió del Parlament Europeu, un suplicatori, sinó que fixa —i atenció, perquè ho fa amb el tema de la repressió a l’exili català— un nou paradigma d’imparcialitat europeu. Un estàndard d’imparcialitat que deixa totes les institucions espanyoles, si m’ho permeten, amb el cul a l’aire.”
“Una mena de grandes éxitos del Partit -- 72 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 Popular que va des dels assetjaments sexuals del PSOE fins al fiscal general, passant pels alertadors, l’UCO i el Greco, ben amanit amb una inflamada denúncia literalment de la «politización de las instituciones, la utilización partidista de los órganos del Estado y la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España». Em quedo amb això de «la quiebra de los principios de imparcialidad que impacta en la reputación de España».”
“Presidenta. Senyories, molt bona tarda, una altra vegada. Enèsima iniciativa del Partit Popular sobre el deteriorament democràtic i la corrupció de les institucions. Si el tema és aquest, el debat de la interpel·lació que vam tenir el mes de desembre va ser un bon exemple. La senyora Muñoz llençant al cap de la senyora Díaz Ábalos, Koldo i Cerdán i la senyora Díaz, tornant-s’hi amb la dana els cribratges a Andalusia, els negocis de Montoro i la sanitat madrilenya. I bé, semblava impossible, però la moció d’avui encara ho empitjora.”
“Como decía, Cataluña está infrarrepresentada y es inaceptable que esta institución, la institución del Senado, no cumpla con la función de representación del territorio que le corresponde. Muchas gracias.”
“Lo que nosotros queremos no son Cámaras territoriales en un Estado que no es el nuestro, sino que luchamos por un parlamento soberano en una Cataluña independiente Naturalmente vamos a apoyar la iniciativa que nos llega desde Formentera, pero, puesto que nosotros no somos como ustedes, no podemos dejar de decir que es una vergüenza que, siendo Senado una Cámara que, entre unos y otros, ha sido desnaturalizada y que, como todos comprobamos a diario, sirve para todo menos para cumplir la misión de representación de los territorios, que Cataluña esté claramente infrarrepresentada si se compara con cualquier otro territorio del Estado. No me refiero a las islas, que legítimamente deben tener una representación individualizada, sino que hablo de muchos territorios del Estado que tienen una representación artificial y desproporcionada.”
“Un buen ejemplo es precisamente el Senado: se configuró en la propia Constitución como una Cámara de representación territorial ―no nos cansaremos nunca de repetirlo― y, en cambio, la única acción del Senado que pasará a la historia sirvió exactamente para lo contrario, para ir en contra de su naturaleza territorial, de aquello para lo que se creó y que justifica su existencia, que es representar la pluralidad y la diversidad territorial del Estado. Me refiero, naturalmente, al fraude de ley constitucional que supuso la aplicación del artículo 155, en el que participaron alegremente, por cierto, tanto los senadores del PP como los senadores del PSOE. Acabo.”
“Los territorios y su gente no pueden silenciarse ni subordinarse, y eso es lo que estamos haciendo hoy, escuchar y dar curso a las demandas de los formenteranos, de la gente de Formentera. La Constitución de 1978 es un texto caduco, obsoleto, superado por la realidad política y social, un texto que, además, algunos utilizan como excusa ―se han especializado en ello― para reprimir y negar reivindicaciones políticas legítimas.”
“Para defender la lengua, la nación, la gente y el territorio, Junts per Catalunya siempre estará a vuestro lado, porque Junts per Catalunya está aquí para defender la tierra y a la gente del principado de Cataluña, pero también a la gente y la tierra de la franja del país valenciano y, evidentemente, de las Islas Baleares, incluida Formentera, de todos los países catalanes. Junts per Catalunya ―insisto― siempre va a estar del lado de todas las -- 11 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 iniciativas que quieran trasladar la diversidad nacional a las instituciones. Forma parte de nuestro ADN hacer frente a los conflictos territoriales y no cronificarlos.”
“También, y no menos relevante, se resuelve una anomalía normativa, dado que la Constitución ha quedado obsoleta, porque el estatuto de las Islas Baleares ya ha superado la agrupación de Formentera con Ibiza y configura a Formentera como una isla más al lado de Mallorca, Menorca e Ibiza, con sus propias instituciones y autonomía diferenciadas. Más allá de esos argumentos, poner a Formentera en pie de igualdad con el resto de los territorios insulares es un paso necesario que los formenteranos y las formenteranas quieren para defender mejor su tierra y su condición de isleños e isleñas, así como su lengua y su nación.”
“Territorialidad: se refuerza la representación territorial en el Senado, de acuerdo con el innegable hecho insular. Historia: se da respuesta a una demanda histórica del pueblo de Formentera. Finalmente, se pone fin a la anomalía constitucional de agrupar dos islas ―Formentera con Ibiza―, ya que no solo es artificial, sino que ha sido superada por la realidad sociológica y demográfica, dado que Formentera ya no es la isla menos poblada del Estado: desde hace años supera en población a otras islas que sí tienen circunscripción propia.”
“La isla de Formentera debe poder elegir a un senador propio, separadamente de Ibiza, como expresión de su singularidad territorial e institucional, porque si algún sentido tiene la existencia del Senado es que sirva, cuando menos, para la función de representación de los territorios de las islas; eso es lo que debería caracterizarle. Por eso, que Formentera pueda elegir a su propio senador y trasladar a nivel institucional un hecho tan indiscutible como la singularidad de Formentera, su idiosincrasia y su insularidad es una cuestión democrática muy básica, y que no lo pueda tener supone un agravio que debe enmendarse. Hay muchos argumentos a favor de la modificación de la Constitución en este punto. Unanimidad: todas las instituciones de Formentera, el consejo insular, el ayuntamiento y también el Parlamento balear, lo reclaman.”
“Parlo de molts territoris de l’Estat que tenen una representació artificial i desproporcionada que, com diem infrarepresenta a Catalunya i és inacceptable si aquesta institució, la institució del Senat, no compleix amb la funció de representació del territori que li pertoca. Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes. Ante todo quería dar la bienvenida a los amigos y a los hermanos de las Islas Baleares que hoy nos acompañan, muy especialmente a los de Formentera, a los formenteranos. Lo que hoy nos venís a presentar es ante todo una demanda justa: Formentera es la única isla del Estado sin representación en el Senado. La Constitución agrupa a Formentera con Ibiza y eso es precisamente lo que hoy se propone modificar.”
“Però com que nosaltres no som com vostès, naturalment, donarem suport a la iniciativa que ens arriba de Formentera, però no podem deixar de dir que és una vergonya que, sent el Senat una cambra que entre uns i altres ha estat desnaturalitzada i que, com tots comprovem a diari, serveix per a tot menys per complir la missió de representació dels territoris, és una vergonya, dèiem, que Catalunya estigui clarament infrarepresentades si es compara amb qualsevol altre territori de l’Estat. No em refereixo a les Illes, que legítimament han de tenir una representació individualitzada.”
“I en canvi, l’única acció del Senat que passarà a la història va servir exactament per al contrari. Va servir per anar en contra de la seva naturalesa territorial, d’allò pel que va ser creat i que justifica la seva existència, representar la pluralitat i la diversitat territorial de l’Estat. Em refereixo, naturalment, al frau de llei constitucional que va ser l’aplicació del 155, en el qual van participar alegrement, per cert, tant els senadors del PP com els senadors del PSOE. Acabo. El que nosaltres volem no són cambres territorials en un estat que no és el nostre. Allò pel que lluitem és un Parlament sobirà en una Catalunya independent.”
“Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera. La Constitució de 1978 és un text caduc, obsolet, superat per la realitat política i social. Un text que, a més, alguns s’han especialitzat a utilitzar com a excusa per reprimir i negar reivindicacions polítiques legítimes. I un bon exemple és precisament el Senat. El Senat va ser configurat a la pròpia Constitució com una cambra —no ens cansarem mai de dir-ho— de representació territorial.”
“Però més enllà d’aquests arguments, més enllà d’aquests arguments, posar Formentera en peu d’igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d’illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, -- 10 of 78 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de febrero de 2026 de tots els Països Catalans.”
“I, finalment, es posa fi a una anomalia, l’anomalia constitucional d’agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l’illa menys poblada de l’Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l’Estatut de les Illes Balears ja ha superat l’agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada.”
“Per això, que Formentera pugui elegir el seu propi senador, traslladar a nivell institucional un fet tan indiscutible com la singularitat de Formentera, la seva idiosincràsia i la seva insularitat és una qüestió democràtica molt bàsica i que no el pugui tenir suposa un greuge que s’ha d’esmenar. Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l’Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d’acord amb l’innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera.”