Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 16 of 19.
“La competencia de Cataluña en Justicia de Paz no se toca; y los 898 jueces de Paz catalanes no se tocan. Para nosotros no era objeto de transacción la eliminación de los jueces de Paz como órganos jurisdiccionales. Por ello, en esta y en la pasada legislatura Junts per Catalunya ha sido el único grupo parlamentario que nunca ha firmado una transaccional para suprimir la Justicia de Paz en Cataluña. A cambio, se nos ofrecía una figura de conciliador externo al Poder Judicial, nombrado por el Pleno del municipio y que mantenía el nombre de juez de Paz. Nos daban gato por liebre y en ningún momento lo aceptamos.”
“Por ello, nosotros creemos que no es menor haber conseguido que la ley, en primer lugar, como resaltaba el diputado Mikel Legarda, reconozca las competencias autonómicas que, incomprensiblemente, no aparecían en el escrito original; o haber conseguido un primer paso en la desconcentración de parte de las funciones de la actividad judicial en los procuradores, que pasan a ser cooperadores de la Administración de Justicia y a realizar diversas actuaciones materiales para impulsar y agilizar el proceso judicial. Tampoco es menor, ni mucho menos, haber conseguido lo que hemos conseguido en materia de justicia, paz y proximidad, porque nuestra línea roja siempre ha sido mantener la Justicia de Paz como órganos jurisdiccionales plenamente integrados en el Poder Judicial. Lo hemos conseguido; la Justicia de Paz se mantiene.”
“No queremos una eficiencia en el sentido de justicia, no queremos eficiencia en la justicia de manera corporativista y en interés solo de los jueces, los LAJ y los funcionarios. En lugar de eso, queremos una mejora para los ciudadanos, y por ello hemos intentado devolver la ley a los ciudadanos, a la realidad social, territorial y lingüística.”
“Por eso, nuestras prioridades, insistimos, son diferentes en materia de justicia. Por ejemplo, establecer un sistema de responsabilidad penal para los jueces que haga que antes de prevaricar tengan que pensárselo al menos dos veces; por ejemplo, obligarles a que conozcan las leyes oficiales del lugar donde están destinados, cumpliendo la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias, o, por ejemplo, eliminar la Audiencia Nacional, un órgano inaceptable en cualquier Estado democrático. Volvemos a la ley que nos ocupa. Creemos que puede llevar a una indeseable administrativización de la justicia, es decir a una justicia formalista y alejada de los ciudadanos y de sus necesidades.”
“En primer lugar, ser efectiva para resolver los conflictos de la sociedad y, por eso, creemos que sobra Administración y falta justicia, una justicia que debería ser más cercana a los ciudadanos, lo contrario de lo que hace esta ley. Pero para nosotros es prioritario que la justicia, más allá del servicio para resolver conflictos, deje de ser rehén de una cúpula que se pone donde no debe ponerse, esto es, en la vida y las aspiraciones políticas de los ciudadanos de Cataluña, y lo hace de forma arbitraria, con dobles varas de medir y vulnerando nuestros derechos, que nos criminaliza, permite que nos espíen y nos acusa de terrorismo. Una justicia que, cuando esté la enmienda, que es lo que hemos hecho con la ley de amnistía, se revela incluso contra las decisiones de la soberanía popular expresada en esta Cámara.”
“-- 20 of 41 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de noviembre de 2024 Presidenta, señorías, representantes del mundo judicial, letrados consistoriales que nos acompañan hoy, la iniciativa que nos ocupa pretende mejorar la eficiencia en el ámbito de la justicia o, mejor dicho, en el Servicio Público de Justicia desde el punto de vista organizativo de la planta judicial, complementando el Real Decreto 6/2023 de digitalización del Servicio Público de Justicia. De entrada, debemos dejar claro que este modelo de justicia española no es el nuestro, no es el que queremos para Cataluña. Para nosotros la justicia tiene otras prioridades.”
“Obeir Madrid, senyories, no crec que sigui ser…, que sigui ser que… Obeir Madrid, senyories, no crec que se’n pugui dir…, no crec que se’n pugui dir ser la majoria catalana. Obeir Madrid és ser una simple terminal del PSOE, sense criteri, ni voluntat ni consideració per al país que representen. Obeir Madrid no és en cap cas ser la majoria. Jo crec que el senyor Hereu hauria de fer-se’n càrrec i també se n’hauria de fer càrrec els senyors i senyores del PSC. Moltes gràcies.”
“En concret, recordo que la històrica diputada Elisenda Malaret va ser molt ferma a defensar la justícia de proximitat a Barcelona l’any 2006, quan es va aprovar la llei. I volem veure què diuen els diputats del PSC no el 2006, sinó ara, any 2024. Si tenen aquest criteri i defensen les demandes de Catalunya i en aquest cas de la ciutat de Barcelona, o no. Mirin, ara sí que acabo, senyora presidenta. Mirin, el senyor Hereu va dir ahir que els diputats socialistes són la majoria catalana. Que ens ho demostrin. Que ens ho demostrin, perquè l’únic que sabem és que una vegada i una altra, els diputats del PSC es limiten a obeir les ordres que els hi donen aquí, aquí a Madrid.”
“I, en definitiva, es tracta simplement de desenvolupar d’una vegada la previsió, aprovada per la llei estatal de 2006, aprovada per aquestes Corts, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Una previsió que preveu la implantació de la ciutat de Barcelona per la via de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és el que estem fent, d’una justícia de proximitat amb la corresponent a escala judicial. Una justícia que té com a principal atribució la resolució dels conflictes de convivència d’acord amb els sistemes de mediació i conciliació. Per tant, és una esmena totalment en la línia i en la lògica de la llei que ara mateix s’està aprovant. Crec que el tema és d’interès de tot l’arc parlamentari.”
“I aquesta potencialitat, aquest poder tenir més competències que inicialment, es perdia, també l’hem mantingut. Tot el nostre esforç ha estat acostar la llei a un model de justícia més proper als ciutadans i més respectuós amb el territori. Per nosaltres la justícia no és eficient si no és arrelada a la gent, al territori i a la llengua. Finalment, i acabo, vaig acabant presidenta, mantenim una esmena que sol·licitem que sigui votada per ses senyories, on demanem que s’incorpori a la llei que ara es tramita, doncs la previsió de la justícia de proximitat a l’Ajuntament de Barcelona. Per mi, com a lletrat consistorial de l’Ajuntament de Barcelona, és un orgull defensar aquesta esmena.”
“L’acord al que hem arribat preserva les atribucions actuals dels jutges de pau, les jurisdiccionals i les d’altres tipus i, naturalment, es preserva el suport administratiu, l’espai físic i el reconeixement en els espais físics dels jutges de pau. També es preserva la potencialitat de la justícia de pau per a recuperar competències perdudes i fins i tot guanyar-ne de noves. Per exemple, hem aconseguit també, en coherència amb la naturalesa dels jutges de pau com a jutges de proximitat que puguin participar en processos de conciliació fins a un límit de 10 000 euros. Però no volem aturar-nos aquí. Creiem que la justícia de proximitat ha de recuperar competències en matèria civil i fins i tot en matèria de delictes lleus; també en matèria de registre civil i en temes de família, sempre que no hi hagi implicats menors.”
“Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar. I en segon lloc, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau que fan efectiva la justícia de proximitat a milions de catalans. Una justícia connectada al territori i a la seva gent. Una justícia que es fa principalment en català i que és imprescindible que es mantingui especialment als municipis en risc de despoblació i amb una població envellida, on aquesta justícia de pau és precisament una eina essencial per superar la barrera digital.”
“Per nosaltres no era objecte de transacció l’eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l’únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se’ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial.”
“O haver aconseguit un primer pas en la desconcentració de part de les funcions de l’activitat judicial en els procuradors, que passen a ser cooperadors de l’administració de justícia i a realitzar diverses actuacions materials per impulsar i agilitzar el procés judicial. -- 19 of 41 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 14 de noviembre de 2024 Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen.”
“No volem una eficiència en el Servei de Justícia… No volem una eficiència en la justícia corporativista en interès només dels jutges, dels LAJ i dels funcionaris, en lloc d’una eficiència en la justícia per als ciutadans. I per això hem intentat retornar la llei als ciutadans, a la realitat social, a la realitat territorial, a la realitat lingüística. Per això nosaltres creiem que no és menor haver aconseguit que la llei, en primer lloc, com ressaltava el diputat Mikel Legarda, no és menor que la llei reconegui les competències autonòmiques que incomprensiblement no apareixien enlloc en l’escrit original.”
“Per això les nostres prioritats, insistim, són unes altres en matèria de justícia, com ho són establir un sistema de responsabilitat penal per als jutges que faci que abans de prevaricar s’ho hagin de pensar almenys dues vegades, com obligar que coneguin les llengües oficials on estan destinats, en compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, o com eliminar l’Audiència Nacional, un òrgan inacceptable en cap estat democràtic. Tornant a la llei que ens ocupa, creiem que pot portar a una indesitjable administrativització de la justícia, és a dir, a una justícia formalista i allunyada dels ciutadans i de les seves necessitats.”
“Però per nosaltres és prioritari que la justícia, més enllà del servei en la resolució de conflictes, deixi de ser ostatge d’una cúpula que es posa on no s’ha de posar, que és en la vida i les aspiracions polítiques dels ciutadans de Catalunya i que ho fa de forma arbitrària, amb dobles estàndards i vulnerant els nostres drets, que ens criminalitza, permet que se’ns espiï i ens acusa de terroristes. Una justícia que quan s’esmena que és el que hem fet amb la llei d’amnistia, es rebel·la fins i tot contra les decisions de la sobirania popular expressades per aquesta cambra.”
“Presidenta, senyories, representants del món judicial, lletrats consistorials que ens acompanyen avui. La iniciativa que ens ocupa pretén millorar l’eficiència en l’àmbit de la justícia o, més ben dit, en el servei públic de justícia des del punt de vista organitzatiu de la planta judicial, complementant el Reial Decret 6/2023 de digitalització del servei públic de Justícia. D’entrada, hem de deixar clar que aquest model de justícia espanyola no és el nostre, no és el que volem per Catalunya. Per nosaltres, la justícia té unes altres prioritats. En primer lloc, evidentment, ser efectiva en resoldre els conflictes de la societat i, per això, creiem que sobra administració i falta justícia. Una justícia que hauria de ser més propera als ciutadans. Just al contrari que creiem que s’encamina aquesta llei.”
“Asimismo ―y voy acabando, señora presidenta―, anunciamos que presentaremos una serie de enmiendas en el mismo sentido que expresamos en la enmienda presentada en el año 2023; enmiendas complementarias a la eliminación de la prescripción de los delitos sexuales contra menores. Estas enmiendas tienen que ver, por ejemplo, con mejoras técnicas adicionales que se refieren a los delitos de coacciones a menores en caso de matrimonio, enmiendas que suponen mejoras en delitos de detención ilegal y secuestro de menores y enmiendas que suponen también mejoras en delitos de torturas a menores y delitos de agresores menores reincidentes. En definitiva, votaremos sí a la toma en consideración de esta propuesta. Es una propuesta justa y necesaria, una propuesta que se debería haber aprobado y que tendría que haber entrado en vigor hace un año y medio.”
“En primer lugar, es evidente que la eliminación de la prescripción en delitos sexuales contra menores es necesaria por la lenta asimilación psicológica de los hechos por parte de las víctimas, que muchas veces no se atreven a enfrentarse a un proceso judicial muy doloroso hasta que han pasado muchos años. De hecho, la evidencia científica que tenemos en la actualidad demuestra que las víctimas no denuncian hasta pasados los cincuenta años de edad de media y, por otro lado, se trata de una obligación que el Estado español mismo asumió en tratados internacionales como el Convenio de Estambul, y una medida que está recogida, por ejemplo, por la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa y por la mayoría de Estados democráticamente adelantados.”
“Hay que decir que no es la primera que ocurre, no es la primera vez que Junts lidera una iniciativa socialmente necesaria, ampliamente reclamada y en la que desgraciadamente tenemos que ver cómo algunos expertos con relatos ideológicos bastante simplistas intentan hacerla suya. En cualquier caso, nos felicitamos por esta iniciativa. En cuanto al contenido, quiero hacer algún comentario que ya realizamos en la justificación de la enmienda presentada en 2023. Hay que repetir muchos de los argumentos que hemos oído y que se expresaron en parte de la tramitación realizada en el Parlament de Catalunya.”
“Y tampoco nos podemos sentir orgullosos ni mucho menos de cómo ha ido la tramitación en el Parlamento de Cataluña, la representación que nos llega hoy aquí es el resultado del veto a Junts per Catalunya, y no a un grupo cualquiera en el Parlament de Catalunya, sino el grupo que: en primer lugar, es el segundo grupo en número de diputados en el Parlamento y el principal grupo de la oposición; dos, es el grupo que ha liderado desde el primer momento la iniciativa en el Parlament de Catalunya, del mismo modo que la lideró en este Congreso de los Diputados; y tres, el grupo cuya presencia en este hemiciclo debería haber hecho patente que la iniciativa que defendemos es una iniciativa transversal del Parlament -- 26 of 37 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de noviembre de 2024 de Catalunya.”
“Con lo que hace un año y medio que se podía haber acabado con el espacio de impunidad a menores que hoy intentamos revertir y no se hizo; y de este hecho, de esta circunstancia, no podemos sentirnos orgullosos.”
“Y no solo esto, sino que la enmienda iba acompañada de otras enmiendas que respondían a la misma finalidad de proteger los derechos de los menores; me refiero a una batería de enmiendas trabajadas por la diputada Pilar Calvo para restringir el acceso de menores a la pornografía, para castigar el deep fake con finalidades pornográficas y para limitar la tecnología en acceso a plataformas con contenidos de adultos. Todas estas iniciativas que se enfrentaban a problemas que no pueden esperar podrían estar ahora mismo en vigor, podrían estar en vigor concretamente desde hace un año y medio, pero ustedes, señores del PSOE, y ustedes, señores del PP, unos votaron en contra y otros se abstuvieron.”
“Recuerdo que en febrero de 2023, en la ley penal que se tramitó para rectificar la conocida como ley del solo sí es sí, este grupo parlamentario que represento, Junts per Catalunya, ya presentó una enmienda para impedir la prescripción de los abusos a menores, una enmienda que recogía el enorme esfuerzo continuado y perseverante de muchas personas, y especialmente del señor Miguel Hurtado, víctima él mismo de abusos y un activista ejemplar a favor de una causa justa. Una iniciativa que, por cierto, se presentó en un contexto adecuado, un contexto adecuado para que pudiera prosperar y generar efectos de manera inmediata, que era la tramitación justamente de una ley penal.”
“Lo realmente importante es que la iniciativa finalmente tire adelante, pero hay que reconocer que algunos partidos han preferido, por encima del servicio a la ciudadanía, priorizar sus intereses partidistas y hacer populismo con retóricas ideológicas que desgraciadamente demasiadas veces demuestran carcasas vacías, y esto tanto en Cataluña como aquí, en el Estado español, tanto en el Parlament como en el Congreso de los Diputados.”
“Pero la medida que es perentoria es justamente la reforma del Código Penal para impedir que los abusadores sexuales de menores puedan salir impunes por la prescripción del delito. No obstante, antes de entrar a fondo en la propuesta, lo primero que tengo que decir es que no podemos felicitarnos de ningún modo en cuanto a cómo ha ido la tramitación legislativa; por respeto a las víctimas, no podemos estar satisfechos de cómo los representantes políticos hemos respondido a esta demanda justa que afecta a tantas y tantas personas.”
“Hay muchas otras actuaciones que hay que llevar a cabo para resolver la raíz del problema: medidas como políticas para hacer patente esta práctica repugnante y su enorme alcance en todos los ámbitos y para concienciar a la sociedad de la necesidad de actuar; medidas como la creación de comisiones de investigación ―una, dos, las que sean necesarias―; medidas como una batería de reformas legislativas complementarias en el ámbito civil, penal, en enjuiciamiento criminal; medidas legales que enfrenten el problema y lo aborden desde distintas perspectivas, como, por ejemplo, estableciendo la imprescriptibilidad en muchas instancias civiles donde se han cometido muchos de estos delitos. Todas estas medidas son necesarias, tanto para hacer justicia como para reparar los abusos cometidos.”
“Es gracias a vosotros y a vuestro esfuerzo constante y perseverante que hoy podemos debatir esta propuesta de ley, esta propuesta de ley que quiere reformar el Código Penal en el sentido de eliminar la prescripción de los delitos contra la libertad sexual cometidos contra menores de edad. Como decía nuestra diputada Glòria Freixa en el debate que tuvo lugar en el Parlament, vamos tarde, vamos tarde en nuestro país, llegamos tarde a la hora de enfocar esta lacra oscura y terrible de los abusos infantiles. Es evidente que eliminar la prescripción de los abusos a menores no es suficiente para una reparación verdaderamente completa. En esta iniciativa estrictamente penal no hay suficiente como para aclarar la base del problema, hacer justicia y dar reparación a las víctimas.”
“Solo les recuerdo que, de entrada, una forma de discriminar la lengua es no utilizarla cuando es posible -- 25 of 37 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de noviembre de 2024 hacerlo; recuerdo que en este hemiciclo es posible hablar en catalán y creo que vale la pena hacerlo siempre que se pueda. En primer lugar, permítanme que comience con un saludo a las personas que nos acompañan hoy en el hemiciclo, muy especialmente a las víctimas de abusos y a todas las personas y entidades que se han implicado en esta iniciativa, una iniciativa absolutamente imprescindible para evitar espacios de impunidad inaceptables en los delitos sexuales contra menores.”
“Aquestes esmenes tenen a veure, per exemple, amb millores tècniques addicionals referents als delictes de coaccions a menors en cas de matrimoni, esmenes que suposen millores en delictes de detenció il·legal i segrest de menors i esmenes que suposen també millores en delictes de tortures a menors i en delictes d’agressors menors reincidents. En definitiva, votarem sí a la presa en consideració d’aquesta proposta legislativa. És una proposta justa, és una proposta necessària i és una proposta que s’hauria d’haver aprovat i entrat en vigor des de fa un any i mig. Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Buenas tardes, señorías, diputadas que nos acompañan hoy procedentes del Parlament de Cataluña.”
“Per altre costat, es tracta d’una obligació que el propi Estat espanyol va assumir en tractats internacionals com el Conveni d’Istanbul, i una mesura que està recollida, per exemple, per l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa i per la majoria d’estats democràticament avançats. Així mateix, i vaig acabant, senyora presidenta, anunciem que presentarem una sèrie d’esmenes en el mateix sentit que expressàvem amb l’esmena presentada l’any 2023, que són complementàries de l’eliminació de la prescripció dels delictes sexuals contra menors.”
“I quant al contingut, voldria fer algun comentari que ja vàrem fer en la justificació de l’esmena presentada el 2023 i que ve a repetir molts dels arguments que ja hem sentit i que també es van expressar en la part de la tramitació realitzada al Congrés, perdó, al Parlament de Catalunya. En primer lloc, és obvi, és evident que l’eliminació de la prescripció en els delictes sexuals contra menors és necessària per la lenta assimilació psicològica dels fets per part de les víctimes, que moltes vegades no es veuen amb cor de fer front a un procediment judicial molt dolorós fins passats molts anys. De fet, l’evidència científica disponible, l’evidència científica de la que disposem, demostra que les víctimes no denuncien fins passats els 50 anys de mitjana.”
“Dos, el grup que ha liderat des del primer moment la iniciativa al Parlament, de la mateixa manera que la va liderar en aquest congrés. I tres, el grup, la presència del qual aquí, en aquest hemicicle, hauria fet patent que la iniciativa que defensem és una iniciativa transversal del Parlament de Catalunya. Cal dir que no és la primera vegada que passa. No és la primera vegada que Junts lidera una iniciativa socialment necessària, àmpliament reclamada i que desgraciadament hem de veure com alguns experts en relats ideològics bastant simplistes se l’intenten apropiar. En qualsevol cas, ens felicitem per aquesta iniciativa.”
“Totes aquestes iniciatives, que feien front a uns problemes que no poden esperar, podrien estar ara mateix en vigor concretament des de fa un any i mig. Però vostès, senyors del PP…, del PSOE, i vostès, senyors del PP, ens van votar en contra i els altres es van abstenir. Per tant, fa un any i mig que s’hauria pogut acabar amb l’espai d’impunitat a menors que avui intentem revertir i no es va fer. I d’aquest fet, d’aquesta circumstància no ens en podem sentir orgullosos. I tampoc ens podem sentir orgullosos, ni molt menys, de com ha anat la tramitació al Parlament de Catalunya. La representació que avui ens arriba aquí és el resultat del veto a Junts per Catalunya. No un grup qualsevol al Parlament de Catalunya, sinó el grup que, u, és el segon grup en nombre de diputats al Parlament i el principal grup de l’oposició.”
“Una esmena que recollia l’enorme esforç, el continuat i perseverant esforç de moltes persones i molt especialment, molt especialment del senyor Miquel Hurtado, víctima ell mateix d’abusos i un activista exemplar en favor d’una causa justa. Una iniciativa que, per cert, vàrem presentar en un context adequat, un context adequat perquè pogués prosperar i generar efectes de forma immediata, que era la tramitació precisament d’una llei penal. I no només això, sinó que l’esmena anava acompanyada d’altres esmenes que responien a la mateixa finalitat de protegir els drets dels menors. Em refereixo a una bateria d’esmenes treballades per la diputada Pilar Calvo per restringir l’accés dels menors a la pornografia, per castigar el deep fake amb finalitats pornogràfiques i per limitar la tecnologia en l’accés a plataformes amb continguts d’adults.”
“El realment important és que la iniciativa finalment tiri endavant, però hem de reconèixer que alguns partits han preferit, per sobre del servei a la ciutadania, prioritzar els seus interessos partidistes i -- 24 of 37 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 12 de noviembre de 2024 fer populisme amb retòriques ideològiques que desgraciadament massa vegades demostren carcasses buides. I això tant a Catalunya com aquí, a l’Estat espanyol, com aquí a l’Estat espanyol, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats. Recordo, recordo que el febrer de 2023, en la llei penal que es va tramitar per rectificar la coneguda com a llei del «només sí és sí», aquest grup parlamentari que represento, Junts per Catalunya, ja va presentar una esmena per impedir la prescripció dels abusos a menors.”
“Totes aquestes mesures són necessàries tant per a fer justícia com per a reparar els abusos comesos, però la mesura que és peremptòria és precisament la reforma del Codi Penal per impedir que els abusadors sexuals de menors puguin sortir-ne impunes per la prescripció del delicte. No obstant, abans d’entrar al fons de la proposta, el primer que he de dir és que no podem felicitar-nos de cap manera de com ha anat la tramitació legislativa. Per respecte a les víctimes, no podem estar satisfets de com els representants polítics hem respost a aquesta demanda justa que afecta tantes i tantes persones.”
“Mesures com polítiques per a fer patent aquesta pràctica repugnant i el seu enorme abast en tots els àmbits, i per a conscienciar la societat de la necessitat d’actuar-hi en contra. Mesures com la creació de comissions d’investigació, una o dues i les que calgui. Mesures com una bateria de reformes legislatives complementàries en l’àmbit civil, penal, d’enjudiciament criminal. Mesures legals que afrontin el problema des de diferents perspectives, per exemple, establint la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil de les institucions públiques i privades, on molts d’aquests delictes han estat comesos.”
“És gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui debatem aquesta proposició de llei, aquesta proposició, que es proposa reformar el Codi Penal en el sentit d’eliminar la prescripció dels delictes contra la llibertat sexual comesos contra menors d’edat. Com deia la nostra diputada Glòria Freixa al debat que es va fer al Parlament, anem tard. El nostre país va tard a enfocar aquesta fosca i terrible lacra dels abusos infantils. És evident que eliminar la prescripció dels abusos a menors no és suficient per a una reparació veritablement completa. Amb aquesta iniciativa estrictament penal, no n’hi ha prou per a esclarir l’abast del problema, garantir la no-repetició, fer justícia i reparar les víctimes. Hi ha moltes altres actuacions que s’han de dur a terme per a resoldre l’arrel del problema.”
“Bona tarda, senyories, senyora presidenta. Diputades que ens acompanyeu avui provinents del Parlament de Catalunya, només recordar-vos d’entrada que una forma de discriminar la llengua és no utilitzar-la quan és possible fer-ho. Us recordo que en aquest hemicicle és possible parlar en català i crec que val la pena fer-ho sempre que es pot. Primer de tot, permetin-me que comenci amb una salutació a les persones que ens acompanyen avui a l’hemicicle, molt especialment a les víctimes d’abusos i a totes les persones i entitats que s’han involucrat en aquesta iniciativa. Absolutament, una iniciativa absolutament imprescindible per evitar espais d’impunitat inacceptables en els delictes sexuals contra menors.”
“-- 60 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de octubre de 2024”
“Quizás estaría bien que el Gobierno español reconociera que, además del señor García Ortiz, existen otras víctimas del lawfare. Acabo citando las palabras de Gonzalo Boye: Voy a juicio porque hay un fiscal que no debería ser fiscal y que, con los recursos públicos, se ha empeñado en llevarme al banquillo y asegurarse de que acabe el resto de la vida en prisión. ¿Por qué? No por lo que yo hago, sino por a quién defiendo. Está claro que me lo harán pagar, soy consciente de ello, pero nadie podrá decir que he dejado de defender a los líderes independentistas, al movimiento independentista, ni un solo día. Gonzalo, desde aquí solo quiero decirte que estaremos siempre a tu lado, no te dejaremos caer, no dejaremos caer a ninguno de los nuestros sin dar la batalla. Muchas gracias.”
“Me refiero, obviamente, a la ley de amnistía. Miren, si hay que reprobar a algún fiscal, si se ha de reprobar a algún fiscal indigno —y ya que veo que ustedes han citado el nombre del fiscal general del Estado repetidas veces, el señor Álvaro García Ortiz—, voy a citar aquí a algunos fiscales que sí merecen ser reprobados: el fiscal Maza —fallecido desgraciadamente—, del cual hay pruebas de sus negocios con la señora Cospedal; los fiscales del juicio del procés, a los que lo último que les interesó fue la libertad, la justicia y los derechos de los ciudadanos: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno y aún otro más, el fiscal Ignacio de Lucas Martín, el fiscal que, llevando el law fare contra el independentismo al extremo, contra toda evidencia, contra toda prueba ha llegado a un acuerdo por el que se ha perdonado el crimen de un asesino confeso a cambio de incriminar a Gonzalo Boye, abogado defensor del presidente Puigdemont y negociador ―como todos ustedes saben― de la ley de amnistía.”
“Implica a policías sí, pero también a periodistas, empresarios, a servicios secretos, a jueces, a magistrados y fiscales de todas las instancias. La Operación Cataluña es una operación de Estado para ilegitimar un Gobierno independentistas; una operación de los Gobiernos del PP y del Partido Socialista también, porque, si no recuerdo mal, fue durante los mandatos socialistas cuando muchísimas personas —políticos, abogados, periodistas— fueron espiados por razones estrictamente ideológicas con herramientas tan sofisticados como el programa Pegasus. El law fare, naturalmente, tiene una viga maestra: las togas. Lo hemos vivido durante toda la represión judicial de los últimos años y ahora ha vuelto a quedar en evidencia con la rebelión de los jueces y fiscales a la hora de cumplir su deber, que no es otro que aplicar la ley.”
“Sabemos de qué hablamos y, si no, pueden preguntar al alcalde Trias, al conseller Homs, al presidente Mas, a los consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, al vicepresidente Junqueras, al presidente Puigdemont y a tantos y tantos otros que han sido víctimas del law fare del Estado español. Todo esto lo sabemos de primera mano y ustedes, señores del PSOE, en lugar de empezar por donde he empezado yo, es decir, denunciando rotundamente el abuso de derecho, el law fare y la injusticia, siempre han girado la cara. Esa es la historia de la Operación Cataluña. No son solo unos cuantos policías a las órdenes de la cúpula del Ministerio del Interior del señor Fernández Díaz, sino una operación de Estado que empieza en 2012 y se alarga hasta fecha de hoy.”
“Lo hacemos porque esta iniciativa legislativa solo es un capítulo más de una evidente operación de law fare, en este caso contra una persona que ocupa una de las instituciones más importantes en todo Estado de derecho: la Fiscalía General del Estado. Nosotros sabemos de qué va esto. Siempre empieza con una denuncia falsa; un informe de la policía con orígenes oscuros que tergiversa los hechos o que directamente los inventa; una denuncia que, obviamente, tiene unos fines que deshumanizan a la víctima y anticipan una condena mediática, y continúa con la asunción de este informe por parte de un órgano judicial de parte. En este momento gran parte del mal ya está hecho, pero muchas veces la cosa continúa con un juicio sin garantías y acaba con una sentencia injusta.”
“No por lo que yo hago, sino por a quién defiendo. Está claro que me lo harán pagar, soy consciente de ello, pero nadie podrá decir que he dejado de defender a los líderes independentistas, al movimiento independentista, ni un solo día. Gonzalo, des d’aquí només dir-te que serem al teu costat sempre. No deixarem caure, no deixarem caure a cap dels nostres sense donar batalla. Moltes gràcies. Señorías, contrariamente a lo que solemos hacer, voy a empezar por el final; es decir, anunciando el voto contrario de Junts per Catalunya a la proposición no de ley del Partido Popular que pide el cese del fiscal general del Estado, el señor Álvaro García Ortiz.”
“O encara un altre, encara un altre fiscal, el fiscal Ignacio de Lucas Martín. El fiscal que portant el lawfare contra l’independentisme a l’extrem, contra tota evidència, contra tota prova, ha arribat a un acord pel qual s’ha perdonat el crim d’un assassí confés a canvi de incriminar a Gonzalo Boye, advocat defensor del president Puigdemont i negociador, com tots vostès saben, de la llei d’amnistia. Potser estaria bé que el govern espanyol reconegués que, a més del senyor García Ortiz, hi ha altres víctimes del lawfare. Acabo amb les paraules de Gonzalo Boye: -- 59 of 75 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 29 de octubre de 2024 Voy a juicio porque hay un fiscal que no debería ser fiscal y que, con los recursos públicos, se ha empeñado en llevarme al banquillo y asegurarse de que acabe el resto de la vida en prisión. ¿Por qué?”
“Ho hem viscut durant tota la repressió judicial dels darrers anys i ara ha tornat a quedar en evidència, amb la rebel·lió dels jutges i fiscals a l’hora de complir el seu deure, que no és altra que aplicar la llei. I em refereixo, òbviament, a la llei d’amnistia. Mirin, si s’ha de reprovar algun fiscal, si s’ha de reprovar algun fiscal indigne, i ja que veig que vostès han citat el nom del Fiscal general de l’Estat repetidament, el senyor Álvaro García Ortiz, citaré aquí alguns fiscals que sí que mereixen ser reprovats: el fiscal Maza, malauradament finat, del qual hi ha proves evidents dels seus negocis amb la senyora Cospedal o els fiscals del judici del procés, —l’última cosa que els va interessar va ser la veritat, la justícia i els drets dels ciutadans: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno.”