Josep Pagès i Massó
Grupo Parlamentario Junts per Catalunya · Spain
“¿Cómo pueden explicar que se inviertan 162 euros al año por catalán y que por cada madrileño se inviertan 452? ¿Cómo pueden explicar que los catalanes reciban equis euros al año y que un ciudadano de Cantabria, de Aragón, de Galicia o de Murcia reciba ―cualquiera de ellos― más del triple de lo que recibe uno en Cataluña?”
“Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l’infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanar-la, portar-la a la irrellevància. I davant d’aquest panorama, què estan fent els diputats del PSC?”
“Per cert, els trens que he agafat cada dia de la meva vida, encara que alguns tinguin el fetge de dir, des d’aquesta mateixa tribuna, que per als diputats de Junts, el transport públic és un animal mitològic. Serà mitològic, potser sí, però a mi em toca patir cada dia perquè visc a Catalunya, no com altres.”
“Pues hacen lo mismo: en lugar de defender los intereses catalanes, en lugar de alzar la voz ante la evidencia de que somos discriminados y tratados como parias, callan, lo que es peor; hacen de silenciador para rebajar el volumen del escándalo. Y, ya que me lo preguntan, ¿qué está haciendo el señor Illa, el presidente de la Generalitat?”
“La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l’Estat a Catalunya en matèria d’inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic.”
“Les dades de l’execució pressupostària les rebem un cop l’any, però el que és un escàndol diari, un cas evident d’extraordinària i urgent necessitat que pateixen cada dia centenars de milers de ciutadans de Catalunya, d’usuaris del transport públic a Catalunya, és el desastre de Rodalies.”
The complete record
Every one of 917 lines we hold for Josep Pagès i Massó, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 13 of 19.
“Señora presidenta, señorías, Junts per Catalunya no aprobó la ley de punto final, como fue la Ley de Memoria Democrática de 2022. No queríamos con nuestro voto contribuir a promulgar el falso relato, el relato mentiroso de la legitimidad del régimen del 78, un régimen heredero del régimen fascista, como heredero del dictador Francisco Franco es el actual rey de España, de acuerdo con la ley de sucesión de la jefatura del Estado de 1969, que entronizó a su padre. Sin embargo, ¿cuántas veces se habla en esta ley de que el régimen de la Dictadura fue un régimen fascista? Ninguna, cero patatero. Por eso, Junts per Catalunya no quería blanquear con su voto a este régimen del 78.”
“Los criterios operativos, per damunt dels drets humans, segons el ministre Marlaska, i amb la Llei de Memòria Democràtica, qui va posar els límits a la democràcia espanyola va ser el secretari d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior, senyor Rafael Pérez Ruiz, quan l’octubre del 2021, en el mateix edifici de Via Laietana 43, on s’han torturat centenars de catalans i catalanes, va dir literalment: «Esta Jefatura de Via Laietana es un símbolo de servicio público desde el que varias generaciones de policías han contribuido y siguen contribuyendo a reforzar la democràcia». Ho va dir on centenars i centenars i milers de catalans i catalanes van ser torturats. Una frase pròpia d’un autèntic psicòpata. Moltes gràcies.”
“En la llei de memòria, qui va guanyar va ser el ministre Marlaska, avantposant els criteris operatius als drets humans. En paraules seves: «No vemos motivos operativos para trasladar la Jefatura Superior de Policía, que son los criterios que deben operar, que deben guiar nuestra actuación».”
“La comissaria de Via Laietana és la demostració del fracàs de la memòria a l’Estat espanyol, com ens ho recorda cada setmana la Comissió de la Dignitat. El 2017 aquest congrés va aprovar una PNL perquè deixés de ser una comissaria activa i passés a ser el que ha d’acabar sent un espai de memòria, exactament igual que els camps de concentració a Europa de la Segona Guerra Mundial. Exactament igual que els locals de l’ESMA de Buenos Aires i exactament igual que els locals de l’Stasi a Berlín. El moment per aconseguir-ho era el 2022. No va ser així. Amb el vot d’uns i l’abstenció d’altres, es va aprovar una llei que ignorava Via Laietana, quan l’hauria pogut perfectament incloure, com va incloure la cessió del Palacio de la Cumbre a l’Ajuntament de Donòstia.”
“I tenen aquesta obligació des del moment que Espanya va signar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i, des del moment que la Constitució espanyola estableix que els tractats ratificats per Espanya són dret intern i que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques, s’han d’interpretar conforme la Declaració dels Drets humans i els acords internacionals ratificats. Centenars de persones han estat torturades a Via Laietana, 43. Les germanes Eva i Blanca Serra, els germans Pepus i Maribel Ferràndiz, Carles Vallejo, Carles Castellanos, Pilar Rebaque, Carles Miquel Jacobo, Xènia García i tants i tants d’altres. Demano disculpes als centenars de persones que han estat torturades en aquest pou de la vergonya que és Via Laietana, 43, per no poder dir els noms de totes elles.”
“Què és la derogació de l’amnistia del 1977 per als crims de lesa humanitat i, per tant, els jutges poden continuar arxivant sistemàticament les denúncies fins que ja no quedi cap criminal franquista viu, com molt bé ha explicat el diputat del BNG Néstor Rego. De fet, les Nacions Unides repetidament han recordat a l’Estat espanyol l’obligació de garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i, per tant, de derogar l’amnistia del 1977. Un recordatori que, per cert, ni tan sols hauria de ser necessari perquè els jutges espanyols ja tenen l’obligació d’aplicar l’amnistia als crims de lesa humanitat.”
“No dubtem de la voluntat de la Fiscalia de fer efectiu el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Però sí que sabem, i ho diem des d’ara, que quan aquesta investigació arribi al jutge, per molt que s’hagi constatat quins són els crims comesos i qui són els criminals que els van cometre, el màxim que hi podrà haver és una simple declaració judicial civil de reconeixement dels fets sense efectes penals. En cap cas hi haurà una condemna als torturadors i, per tant, no hi haurà justícia real. Això és així. Això és així perquè la Llei de Memòria Democràtica no va incloure la mesura clau per evitar que els jutges continuïn obstaculitzant les condemnes als criminals franquistes.”
“És cert que la llei preveu el dret a la investigació i és cert que preveu el nomenament de fiscals de memòria. En aquest sentit, celebrem que la Fiscalia de Barcelona hagi obert per primera vegada diligències per investigar les tortures perpetrades per membres de la Brigada Político- Social a la Prefectura Superior de Via Laietana de la Policia Nacional, i ha obert aquestes diligències arran de la denúncia presentada per la lluitadora per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra. Una denúncia presentada en nom d’ella i de la seva germana Eva, ja difunta. Després de desenes, centenars d’intents és el primer cop que la Fiscalia investigarà per crims contra la humanitat, tortures perpetrades a Via -- 57 of 83 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 10 de abril de 2025 Laietana.”
“En els dos anys i mig des de la seva entrada en vigor. Hi ha hagut múltiples incompliments la reforma legal per dissoldre les associacions arriba tard. Arriba més d’un any tard. Com estem veient ara. No tenim notícia de la restitució dels documents requisats als ajuntaments. No tenim notícia de la restitució dels dipòsits de paper moneda ni tampoc dels patrimonis confiscats. Tampoc se sap res de la compensació dels treballadors forçats. Però el pitjor de tot, el pitjor de tot, és que la Llei de Memòria Democràtica ha consolidat un model d’impunitat que priva de tutela judicial efectiva i, per tant, deixa sense justícia les víctimes. Un model d’impunitat construït des d’una judicatura que no ha acabat mai de tallar els seus vincles amb el franquisme.”
“Per això, des de Junts per Catalunya no vam voler que amb el nostre vot, ni tampoc amb una abstenció acomplexada, s’aprovés una llei de memòria que responia a l’únic objectiu de blanquejar la transició i el règim del 78. I així i tot, votarem sí a una de les seves poques derivades positives la reforma de la llei orgànica reguladora del dret d’associació perquè es puguin dissoldre les associacions que fan apologia del franquisme amb les reserves sobre la seva efectivitat, que ha expressat el diputat Néstor Rego, votarem sí a la reforma que se’ns posa avui sobre la taula. També hem de dir que estem d’acord amb la possibilitat que l’acció de dissolució la puguin exercir, a més de la fiscalia, les entitats memorialistes, tal com s’ha aprovat en ponència. Sobre la llei de memòria, crec que el temps ens ha donat la raó.”
“Senyora, presidenta, senyories. Junts per Catalunya no va avalar l’aprovació d’una llei de punt i final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No van voler que el nostre vot o la nostra abstenció servissin per engreixar el relat fals, mentider de la legitimitat del règim del 78, un règim hereu del règim feixista com hereu del dictador, com ara recordava el diputat Iñarritu, un règim hereu que, com a hereu del dictador Francisco Franco, és l’actual rei d’Espanya, d’acord amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, que va entronitzar el seu pare. Saben quantes vegades diu la Llei de Memòria Democràtica que la dictadura va ser un règim feixista. Cap. Cap ni una.”
“En segundo lugar, el Ilustre Colegio de Abogacía de Barcelona también considera necesario que la ley prevea la exigencia de especialización para las personas que vayan a cubrir los puestos de los jueces de instancia y los dedicados a VioGén y considera imprescindible que se ofrezca formación específica, reglada y periódica a jueces y magistrados en este ámbito. Esto refleja el sentir general de la abogacía y de la justicia, y de destacadas personalidades del mundo judicial y jurídico, en general, de Catalunya, y consideramos que debemos tener en cuenta estas apreciaciones, más que los alegatos ideológicos que están desconectados de la realidad y cada vez más del día a día de los juzgados. Muchas gracias.”
“Desde Junts per Catalunya, como siempre, intentamos hacer un esfuerzo para traer aquí, a la sede parlamentaria, el sentir del país, los intereses y los problemas de los ciudadanos y de las personas del sector en cuestión, y, en este caso, de los abogados y los profesionales de la justicia, y, miren, desde el Ilustre Colegio de Abogacía de Barcelona lo que nos dicen es que ven bien suprimir la competencia de los juzgados especializados en violencia de género por la instrucción de los delitos de agresión sexual, un tipo de delitos que suelen exceder el ámbito específico de la violencia dentro de la pareja o expareja y que incluyen delitos complejos, como agresiones sexuales cometidas por personas desconocidas o delitos contra menores. Como hemos dicho, estas nuevas competencias llevarán al colapso a unos juzgados que ya están saturados.”
“Todo ello, toda esta saturación, todo este bloqueo del sistema judicial en Cataluña va acompañado siempre del problema estructural de la justicia en Cataluña, que es una tasa de interinidad inasumible, la necesidad de solucionar el problema de la estabilidad de funcionarios interinos ―letrados de la justicia, jueces, fiscales, sustitutos―.”
“En mayo del año pasado el presidente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y el presidente de la Audiencia de Girona pidieron la creación de un nuevo juzgado número 7 en Girona, con competencias exclusivas en casos de violencia sobre las mujeres, debido al colapso del Juzgado de lo Penal número 6, que actualmente se encarga de esos casos, y los presidentes avisaron de que no se podían fijar juicios rápidos en el plazo de un año, que se tenía que esperar más allá de este año. Sin embargo, ha pasado un año y este plazo de los juicios rápidos ha aumentado de un año a dieciocho meses. En definitiva, la situación es inasumible, y en Girona siguen todavía esperando a este juzgado especializado número 7, con su correspondiente oficina judicial, que pueda asumir los enjuiciamientos del Juzgado de Figueras y descongestionarlo.”
“La ley no es excusa, no es intangible y los hechos son los que son. En Barcelona, como mínimo, hay cinco juzgados especializados en violencia sobre las mujeres, y cada uno de estos juzgados gestiona unos 2000 casos anuales. Con la ley de eficiencia en la justicia, estos juzgados deberán asumir los delitos sexuales que ahora gestionan los 33 juzgados de instrucción de Barcelona. Esto implicará que los juzgados especializados tendrán que encargarse de casi 9900 casos anuales nuevos, es decir, un 20 % más de trabajo, y esta es, objetivamente, una situación inasumible, ya que no se prevé un aumento de plantilla judicial. Todo apunta a un colapso en zonas tan pobladas como Barcelona, donde la Audiencia Provincial ya está desbordada, pero también en Girona, y les voy a dar un ejemplo.”
“También compartimos la preocupación por el incremento de la carga de trabajo que deriva de la ampliación del concepto de la violencia contra las mujeres y de la incorporación de delitos sexuales, que, efectivamente, pueden colapsar los juzgados de este tipo, ralentizar las sentencias y terminar en una desprotección de las víctimas. No queremos que las víctimas tengan la percepción de que la justicia no resuelve su problema. No queremos desincentivar la presentación de denuncias ni que se extienda una -- 26 of 76 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2025 sensación de impunidad de los agresores. El Estado no puede dejar desprotegida a ninguna víctima, amparándose en la coherencia de la ley que se acaba de aprobar. También es una ley que carece de estudios de impacto y de previsiones presupuestarias.”
“Por eso, nos regiremos por el contenido de la propuesta presentada: si es razonable o no, si su contenido es asumible, si es deseado, si es una solución a los problemas que se dan en la justicia en el día a día y, en definitiva, si aporta soluciones para obtener una justicia especializada y eficiente en materia de protección de la violencia de género. Pues bien, tenemos que decir que compartimos en buena parte la preocupación por el déficit de los juzgados especializados que manifiesta la propuesta y que este déficit dificulta la protección efectiva de las víctimas.”
“Es cierto que hace unos meses se aprobó la ley de eficiencia en la justicia y también es cierto que es una ley muy extensa y compleja, que terminó aprobándose con prisas y presiones a las que una ley que pretende modernizar la justicia y hacerla más eficiente no debería haberse sometido jamás. Nosotros en una cuestión como la protección afectiva de las víctimas de violencia de género intentaremos evitar el argumento ad personam, intentaremos evitar presupuestos ideológicos e intentaremos evitar lógicas partidistas o de bloques.”
“Más allá de los excesos verbales de la portavoz del PP, más allá del papel absurdo que tuvo en el veto en el Senado a la ley de eficiencia, porque, como ha señalado el diputado Legarda, es verdad que podrían haberse resuelto cuestiones que no se habían podido resolver, en parte por la inoperancia del Ministerio de Justicia, en este Congreso; más allá de estas cuestiones, hoy nos ocupa una proposición de ley que no por quien la presenta deja de plantear algo importante, una cuestión que preocupa a los colectivos de la justicia, jueces y abogados, como es el riesgo de colapso de los juzgados de violencia contra las mujeres.”
“Aquestes valoracions reflecteixen el sentir majoritari del món judicial i de l’advocacia, i de destacades personalitats del món judicial i també jurídic en general de Catalunya, i considerem que les hem de tenir en compte molt més que no pas al·legats ideològics que a vegades estan desconnectats de la realitat i més encara de la realitat del dia a dia dels jutjats. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, muy buenas tardes.”
“Com hem dit, aquestes noves competències porten al col·lapse uns jutjats que ara mateix ja estan saturats. En segon lloc, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona també considera necessari que la llei prevegi l’exigència d’especialització per als llocs, per cobrir, per a les persones que cobreixen els llocs dels jutjats d’instància i audiències provincials dedicades a VioGén. I també considera imprescindible que s’ofereixi formació específica, reglada i periòdica a jutges i magistrats en aquest àmbit.”
“Des de Junts per Catalunya, com sempre, intentem fer un esforç per portar aquí, en seu parlamentària, el sentir del país, els interessos i els problemes dels ciutadans i de les persones del sector, i, en aquest cas, dels advocats i dels professionals de la justícia. I mirin, des de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, el que ens diuen és que veuen bé suprimir la competència dels jutjats especialitzats en violència de gènere per a la instrucció dels delictes d’agressió sexual, un tipus de delicte, aquests delictes d’agressions sexuals, que solen accedir a l’àmbit específic de la violència dins de la parella o exparella, i que inclouen delictes complexos com agressions sexuals comeses per estranys o delictes sexuals contra menors.”
“En definitiva, la situació és inassumible i a Girona encara estan esperant aquest jutjat especialitzat número 7, amb la corresponent oficina judicial que pugui assumir els enjudiciaments del jutjat de Figueres i d’aquesta manera descongestionar-lo. Tot això, tota aquesta saturació, tot aquest bloqueig del sistema judicial a Catalunya va acompanyada sempre del problema estructural de la justícia a Catalunya, que és una taxa d’interinitat inassolible i la necessitat de solucionar el problema de l’estabilitat de funcionaris interins, lletrats de l’Administració de Justícia, jutges i fiscals substituts.”
“El maig de l’any passat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el president de l’Audiència de Girona varen demanar la creació d’un nou jutjat número 7 a Girona, amb competències exclusives en casos de violència sobre les dones pel col·lapse del Jutjat Penal número 6, que actualment se’n fa càrrec. I avisaven, avisaven els presidents del TSJ i de l’Audiència Provincial que no es podien fixar judicis ràpids en el termini d’un any, s’havia d’esperar el termini d’un any. Doncs bé, ha passat un any i aquest termini per assenyalar els judicis ràpids ha passat d’un any a 18 mesos.”
“A Barcelona actualment hi ha 5 jutjats especialitzats en violència sobre les dones. Cadascun d’aquests gestiona uns 2000 casos anuals. Amb la Llei d’eficiència a la justícia, aquests jutjats hauran d’assumir els delictes sexuals que ara estan gestionant els 33 jutjats d’instrucció de Barcelona. Això implicarà que els jutjats especialitzats s’hauran d’encarregar de gairebé 9900 nous casos anuals. Per tant, un 20 % més de feina, un 20 % més de casos per a cadascun d’ells. Això és objectivament una situació inassumible, ja que, a més, no es preveu un augment de la plantilla judicial. Tot apunta a un col·lapse en àrees com Barcelona, en àrees molt poblades com Barcelona, on l’Audiència Provincial ja està desbordada. -- 25 of 76 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 25 de marzo de 2025 Però també, per exemple, a Girona. Els poso un exemple.”
“També compartim l’increment de la càrrega de treball derivada de l’ampliació del concepte de violència contra les dones, i derivada de la incorporació de delictes sexuals que efectivament pot col·lapsar els jutjats especialitzats de violència de gènere, pot alentir les sentències i, en definitiva, pot acabar en una desprotecció de les víctimes. No volem que les víctimes tinguin la percepció que la justícia no resol el seu problema. No volem desincentivar la presentació de denúncies ni que s’estengui una sensació d’impunitat dels agressors. L’Estat no pot deixar desprotegida cap víctima emparant-se en la coherència de la llei acabada d’aprovar, però que també és una llei mancada d’estudis d’impacte i mancada de previsions pressupostàries. La llei no és excusa. La llei no és intangible. Mirin, els fets són els que són.”
“Per això, ens regirem per la proposta presentada, pel contingut de la proposta presentada, si és raonable o no, si el seu contingut és assumible, si és desitjat, si has volgut, si és entès com una solució per als problemes que es donen en la justícia del dia a dia i, en definitiva, si és una..., si aporta solucions per obtenir una justícia especialitzada i eficient en matèria de protecció de la violència de gènere. Doncs bé, hem de dir que compartim, compartim en bona part la preocupació pel dèficit dels jutjats especialitzats que la proposta manifesta i que això dificulta. Aquest dèficit dificulta la protecció efectiva de les víctimes.”
“També és veritat que és una llei molt extensa i complexa que es va acabar aprovant amb unes presses i unes pressions a les quals una llei que pretén modernitzar la justícia i fer-la més eficient no s’hauria hagut de sotmetre mai. Mirin, per a nosaltres, en una qüestió com la protecció efectiva de les víctimes de la violència de gènere, intentarem evitar l’argument ad personam, intentarem evitar pressupòsits ideològics i intentarem evitar lògiques partidistes o de blocs.”
“Senyor president, senyories, molt bona tarda. Més enllà dels excessos verbals de la portaveu del Partit Popular, més enllà del seu paper absurd que van tenir en el veto al Senat a la llei d’eficiència. Perquè és veritat, com ha assenyalat el diputat Mikel Legarda, s’haguessin pogut resoldre una sèrie de qüestions que no s’havien pogut resoldre, també en bona part per la inoperància del Ministeri de Justícia aquí en aquest congrés. Més enllà d’aquestes qüestions, avui ens ocupa una proposició de llei que, no per qui la presenta, no deixa de plantejar una qüestió important, una qüestió que preocupa els col·lectius del món de la justícia, jutges i advocats, com és el risc de col·lapse dels jutjats i tribunals de violència contra les dones. És veritat, és veritat que fa pocs mesos es va aprovar la llei d’eficiència a la justícia.”
“Por eso, Junts les adelanta que si no se proporcionan los recursos económicos necesarios y no se permite programar la aplicación de la ley de forma que los servicios se puedan adaptar, si no se cumplen los compromisos que hoy nos han anunciado, señor Bolaños, esta ley no saldrá adelante. Muchas gracias.”
“Sustituir un procedimiento de determinación de la edad ágil por otro más garantista, pero al mismo tiempo más farragoso, que se puede prolongar incluso durante años, va a conllevar una sobrecarga del sistema ocasionando un grave perjuicio, como decíamos, a personas concretas, a menores con nombres y apellidos. Si el cambio de procedimiento de determinación de la edad no se acompaña de los recursos económicos suficientes para financiar los recursos humanos y técnicos necesarios, los efectos de esta ley serán contrarios al objetivo de proteger a los menores, y esto Junts per Catalunya no lo puede aceptar. La Generalitat de Catalunya es responsable de la protección, la asistencia y la tutela de los menores.”
“El colapso del sistema de acogida en las islas Canarias, en Cataluña y en prácticamente todos los territorios del Estado es, de hecho, un riesgo directo para el objetivo prioritario de la propia reforma legal, es decir, la protección de los niños y adolescentes. Compartimos con la diputada Valido y también con el diputado Legarda que una ley necesaria desde el punto de vista humanitario no puede terminar teniendo un efecto contrario al que se pretende conseguir. No puede tener, por lo tanto, un efecto práctico de desprotección de los menores. La ley se acompaña de una memoria económica que afirma que se podrán atender las necesidades generadas por esta ley sin ningún incremento económico. Esto sencillamente es falso.”
“Sin negar lo que hemos dicho, el nuevo régimen de determinación de la edad, que pivota sobre la presunción de la minoría y sobre las garantías procesales de la vía judicial, a pesar de que formalmente esté previsto que sea un procedimiento preferente y urgente, es previsible, es prácticamente seguro que vaya a comportar que un periodo para su resolución se alargue meses, quizás llegue a durar años. Esto, a la vez, impactará en los servicios de acogida, derivando en una saturación todavía mayor de los servicios de protección de los menores, que ahora mismo están abrumados, unos servicios que, como se sabe, no proporciona el Estado, sino que prestan las Administraciones autonómicas a través de los centros de acogida.”
“Consideramos, por lo tanto, que es adecuado el enfoque general de las dos leyes, un procedimiento administrativo con presencia del fiscal, que instruye y dictamina, y también consideramos adecuado que -- 33 of 59 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de marzo de 2025 el régimen sea garantista, que parta del interés superior del menor. Por lo tanto, por estos motivos votaremos también en contra de la enmienda a la totalidad del Partido Popular. Quería ahora detenerme en la cuestión de fondo que plantea la enmienda a la totalidad. Me refiero más a lo escrito que a la intervención de su portavoz, que nos ha ofrecido una parafernalia que tampoco tenía mucho que ver con lo que nos ocupa hoy.”
“Por lo tanto, Junts per Catalunya comparte plenamente que se establezca un procedimiento de determinación de la edad del menor por vía judicial, que es la vía para incluir las garantías procesales a las que se refiere el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, que es la vía que permite preservar el interés superior del menor y es ahí donde nos lleva la jurisprudencia internacional y la constitucional. En definitiva, es de pura lógica atendiendo al hecho de que al final estamos hablado del estado civil de las personas menores.”
“El propio Tribunal Constitucional, sobre la base del artículo 10 de la Constitución, que fija la dignidad de la persona y los derechos inherentes a la misma como fundamento del orden social, ha declarado que la edad es una circunstancia que integra el núcleo esencial de la identidad de la persona y su estado civil, recogiendo así la doctrina del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, según la cual la edad de una persona es un medio de identificación y el procedimiento para determinarla, incluidas sus garantías procesales ―repito, incluidas sus garantías procesales―, es lo que viene a garantizar los derechos derivados de su condición de menor.”
“Que el principio de primacía del interés del menor, su dignidad y sus derechos, y no su condición nacional, es lo que debe prevalecer. Por lo tanto, es obligación de los Estados proporcionar a los menores una protección integral y salvaguardar de forma completa y efectiva sus derechos. Pero no solo eso, la edad no es solo un criterio que estructura la reglamentación en materia de menores.”
“En concreto, las dos leyes objeto de enmienda a la totalidad materializan el mandato de la Ley Orgánica 8/2021, de protección integral a la infancia, es decir, el mandato de adaptar la legislación española a las obligaciones internacionales que ya ha contraído el Estado. Lo que se hace en estas normas es reconducir la legislación en materia de menores a los principios básicos de la Convención sobre los Derechos del Niño de 1989, que es el referente primordial en materia de menores migrantes, y también se reconduce la legislación española a los dictámenes y las resoluciones del Comité de Derechos del Niño, así como a los principios y mandatos acogidos por las instituciones europeas en la misma línea. ¿Y qué dice el derecho internacional que ha asumido el Estado en esta materia?”
“La enmienda a la totalidad de VOX no hace más que vincular la inmigración ilegal y la criminalidad. No es solo que sea impermeable a la situación de los niños y niñas en desamparo, sino que además la utiliza como excusa para propagar un discurso pura y simplemente racista. Por lo tanto, la enmienda a la totalidad de VOX, a la basura. Me sabe mal por todos los que en los últimos días, por intereses estrictamente electorales, se han cebado en la catalanofobia, en el mismo odio y los mismos prejuicios que VOX, pero nosotros, Junts per Catalunya, decimos: el fascismo y el racismo, a la basura. Insisto, hoy no estamos hablando de inmigración ni mucho menos de delincuencia, estamos hablando de los derechos de los niños y las niñas en situación de desamparo.”
“Per això, des de Junts avancem que si no es proveeixen els recursos econòmics necessaris i no es permet programar l’aplicació de la llei de forma que els serveis es puguin adaptar, si no es compleixen els compromisos que avui ens ha anunciat el senyor Bolaños, aquesta llei no tirarà endavant. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, señor ministro, de la doble propuesta legislativa y las enmiendas a la totalidad presentadas, quisiera comentar varias cosas. La primera es que, para nosotros, la enmienda a la totalidad de VOX puede ir directamente a la basura. El tema que nos ocupa aquí es muy claro: los derechos de los menores. Esta es la cuestión que tratamos. La protección de los niños, las niñas y los adolescentes menores, que se vertebra en torno al principio del interés superior del menor.”
“Substituir un procediment de determinació de l’edat àgil per un altre de més garantista, però també més carregós, que es pot allargar, com dèiem, fins i tot anys, comportarà una sobrecàrrega de tot el sistema, ocasionant un greu perjudici, com dèiem, a persones concretes, a infants menors amb noms i cognoms concrets. Si el canvi de procediment de determinació de l’edat no s’acompanya dels recursos econòmics suficients per finançar els recursos humans i tècnics necessaris, els efectes de la llei seran contraris a l’objectiu de protegir els menors, i això des de Junts per Catalunya no ho podem acceptar. La Generalitat de Catalunya és responsable de la protecció, assistència i tutela dels menors.”
“El col·lapse del sistema d›acollida a les Illes Canàries, a Catalunya i a pràcticament els territoris d›arreu de l›Estat és, de fet, un risc directe per a l›objectiu prioritari de la mateixa reforma legal, que és la protecció dels infants i els adolescents. -- 32 of 59 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 13 de marzo de 2025 Compartim amb la diputada Valido i també amb el diputat Legarda, que una llei necessària des del punt de vista humanitari no pot acabar tenint un efecte contrari al que es pretén assolir. No pot tenir un efecte pràctic que desprotegeix les persones menors. La llei s’acompanya d’una memòria econòmica que diu que es podran atendre les necessitats generals generades per la llei sense increment econòmic. Això senzillament és fals.”
“Sense negar res del que hem dit, el nou règim de determinació de l’edat, que pivota sobre la presumpció de la minoria i sobre les garanties processals de la via judicial, malgrat que formalment està previst que sigui un procediment preferent i urgent, previsiblement de forma gairebé segura, comportarà que el període per a la seva resolució s’allargui uns mesos, probablement anys. I això a la vegada impactarà en els serveis d’acollida. Això derivarà en una saturació encara més gran dels serveis de protecció dels menors, que ara mateix estan sobrepassats. Uns serveis que, com és sabut, no proveeix l’Estat, sinó que proveeixen les administracions autonòmiques mitjançant els seus centres d’acollida.”
“Considerem, per tant, adequat tant l’enfocament general de les dues lleis, el pas d’un procediment administratiu amb preeminència del fiscal en la instrucció i resolució de la determinació de l’edat, i també considerem adequat establir un regim garantista que parteixi de l’interès superior del menor. Per aquestes raons, també hi votarem en contra de l’esmena a la totalitat del Partit Popular. Però sí que és cert que voldria aturar-me en la qüestió de fons que planteja l’esmena a la totalitat, i em refereixo més a l’escrit que no la intervenció de la seva portaveu, que ens ha ofert una parafernàlia que no tenia molt a veure tampoc amb el que es tracta aquí.”
“Per tant, des de Junts per Catalunya compartim totalment que s’estableixi un procediment de determinació de l’edat del menor per via judicial. És la via per incloure les garanties processals a les que es refereix el Tribunal Europeu de Drets Humans, és la via que permet preservar l’interès superior del menor i és allà on ens porta la jurisprudència internacional i la constitucional i, en definitiva, és de tota lògica, atenent a que del que es tracta és de l’estat civil de les persones, en aquest cas de l’estat civil, de les persones menors, evidentment.”
“Però no només això, l’edat no és només un criteri d’estructuració de la regulació en matèria de menors, sinó que el mateix Tribunal Constitucional, en base a l’article 10 de la Constitució, que fixa la dignitat de la persona i els drets que li són inherents com a fonament de l’ordre social, ha declarat que l’edat és una circumstància que integra el nucli essencial de la identitat de la persona i del seu estat civil, recollint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual l’edat d’una persona és un mitjà d’identificació i el procediment per determinar-la, incloses les seves garanties processals, insisteixo, incloses les seves garanties processals, és el que garanteix els drets derivats de la seva condició de menor.”
“El que es fa en aquestes normes és reconduir la legislació en matèria de menors; els principis bàsics de la Convenció dels Drets del Nen de 1989, que és el referent primordial en matèria de menors migrants i, també, es recondueix la legislació espanyola, els dictàmens i resolucions del Comitè dels Drets dels Nens i també els principis i mandats acollits per les institucions europees en la mateixa línia. I que diu el dret internacional assumit per l’Estat en aquesta matèria? Doncs diu que el principi de primacia de l’interès del menor, la seva dignitat i els seus drets, i no la seva condició nacional, ha de ser el que ha de prevaldre i, per tant, és una obligació dels estats proveir als menors d’una protecció integral i salvaguardar de forma completa i efectiva els seus drets.”
“Em sap greu per tots aquells que els últims dies, per interessos estrictament electorals, s’han rebaixat en la catalanofòbia, en el mateix odi i els mateixos prejudicis que VOX. Però nosaltres, des de Junts per Catalunya, diem el feixisme i el racisme a les escombraries. Insisteixo, avui no estem parlant d’immigració ni molt menys de criminalitat. Estem parlant dels drets dels nens i nenes en situació de desemparament. Concretament, les dues lleis objecte de l’esmena a la totalitat materialitzen el mandat de la Llei orgànica 8/2021 de Protecció Integral de la Infància. El mandat d’adaptar la legislació espanyola a les obligacions internacionals ja contretes per l’Estat.”
“Senyor president, senyories, senyor ministre, de la doble proposta legislativa i de les esmenes a la totalitat presentades, voldria comentar algunes coses. La primera és que per nosaltres l’esmena a la totalitat de VOX pot anar directament a les escombraries. El tema que ens ocupa aquí és molt clar: són els drets dels menors. Aquesta és la qüestió que es tracta. La protecció dels nens i les nenes, els adolescents menors que es vertebra al voltant del principi de l’interès superior del menor. L’esmena a la totalitat de VOX l’únic que fa és vincular immigració il·legal i criminalitat. No és només que sigui impermeable a la situació dels nens i nenes en desemparament, sinó que la utilitza com a excusa per fer un discurs pura i simplement racista. Per tant, l’esmena a la totalitat a la totalitat de VOX a les escombraries.”