Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 3 of 36.
“I el que necessita la pagesia no són agitadors professionals, el que necessita, ja li he dit abans, són polítiques bones i valentes. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Señorías de VOX, señor Chamorro, tengo que confesar que es fascinante escucharles hablar del campo como si fueran una fuerza antisistema perseguida por Bruselas. Es alucinante. Pero ¿saben qué pasa? Como decía ahora la compañera de Podemos, ustedes gobiernan o han gobernado en comunidades autónomas que tienen competencias fundamentales en agricultura, en ganadería, en desarrollo rural, en sanidad animal o en incorporación de jóvenes. ¿Y qué han hecho?”
“Però la sobirania alimentària no consisteix en moltes coses, però n’hi ha una d’elemental: no consisteix a convertir Europa en un enemic i vendre eslògans patriòtics. La sobirania alimentària consisteix a garantir rendes dignes, que això és molt important, de fet, és bàsic; facilitar l’accés als joves al sector, assegurar l’aigua. Sobirania vol dir també impulsar la innovació i protegir els productors davant de la competència deslleial. És a dir, en definitiva, senyor Chamorro, vol dir fer política, fer política. I aquí és on vostès fracassen, perquè, darrere de tota aquesta escenografia, darrere de tota aquesta retòrica grandiloqüent i darrere de totes aquestes proclames patriòtiques, el que hi ha és una realitat molt simple que veiem aquí dia rere dia, que és que VOX viu, senyories, del malestar del camp, però no sap governar el camp.”
“Però el camp, senyories, jo sento dir que no és un decorat en absolut. El camp és gent que es lleva abans que surti el sol, que treballa 365 dies l’any i que està cansada de ser utilitzada per polítics que apareixen cinc minuts abans davant d’un tractor i desapareixen quan toca fer polítiques, quan toca negociar pressupostos, quan toca defensar la pagesia davant les grans cadenes de distribució, atenció, no hi són mai; quan toca invertir en modernització de regadius, quan toca parlar de relleu generacional, no hi són. I una última reflexió en aquest minut que em queda. Vostès també parlen molt, de fet, s’omplen la boca de parlar de sobirania alimentària. No sé com, quan diuen «sobirania», no els fa alguna cosa a la boca.”
“I aquí, és veritat, abans li deia a fora al senyor Chamorro, podríem coincidir, però vostès no volen resoldre’ls, perquè vostès, i això s’obliden sempre de dir-ho des d’aquest faristol, el que necessiten és que aquests problemes continuïn, que aquests problemes continuïn existint. Aquí hi ha la clau. Aquí hi ha la clau, perquè el malestar del camp és la seva matèria prima, diputades i diputats de VOX, la seva matèria prima. Com més indignació, millor per a VOX. Com més desesperació, millor per a VOX. Com més confrontació, doncs també millor per a VOX. Per això no presenten una estratègia per al sector primari, el que presenten és una estratègia, sí, però electoral. I utilitzen els agricultors, utilitzen els ramaders i els pescadors com altres utilitzen les banderes, única i exclusivament com a attrezzo.”
“Vostès són extraordinaris buscant culpables, de fet, són els millors buscant culpables. Brussel·les, l’Agenda 2030, els ecologistes, els immigrants, els buròcrates, el grau i mig d’augment de la temperatura. Però són incapaços d’assumir cap responsabilitat elemental. I, quan es governa, doncs jo lamento dir-los que es fa més complicat assenyalar, perquè el que toca és resoldre. I la realitat és que allà on governen els agricultors, els ramaders continuen tenint els mateixos problemes i, si em permeten, més, realment més. Per això aquesta moció té una part gairebé còmica, perquè moltes de les coses que denuncien són problemes reals.”
“I, quan han tingut responsabilitats de govern, no han -- 127 of 141 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 24 de junio de 2026 liderat absolutament cap tipus de revolució a favor del sector que ens ocupa, a favor del sector primari. No han acabat amb la burocràcia, no han garantit preus justos, no han resolt el problema del relleu generacional, no han aturat el desdoblament, no han multiplicat les assegurances agràries ni les han adaptat al canvi climàtic. És veritat que vostès no creuen que existeixi el canvi climàtic, aleshores potser seria una mica contraproduent que ho fessin. En definitiva, no han solucionat la crisi hídrica. És que no han fet res. O, si han fet alguna cosa, els diré què han fet, allò que tant critiquen dels altres. Vostès només han fet propaganda, propaganda i soroll.”
“Bé, bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories de VOX, senyor Chamorro, de fet, he de confessar que és fascinant escoltar-los parlar del camp com si fossin una força antisistema perseguida per Brussel·les. És al·lucinant. Però saben què passa? Ho deia ara la companya de Podemos, vostès governen o han governat en comunitats autònomes que tenen competències fonamentals en agricultura i ramaderia, en desenvolupament rural, en regadius, en sanitat animal o en incorporació de joves. I què han fet? Perquè una cosa és fer discursos inflamats des d’aquesta tribuna i una altra de molt diferent és governar. Una altra de molt diferent és gestionar, és prendre decisions.”
“Por eso presentamos esta moción ―seguramente por eso la comparecencia del ministro Planas prevista para mañana, que finalmente será la semana que viene―, porque queremos saber qué mensaje trasladará el ministro de Agricultura a Bruselas, y porque aquí no estamos debatiendo una línea presupuestaria solamente, sino que estamos decidiendo el tipo, el modelo de Europa que queremos: una que recorta recursos y concentra poder o una Europa que protege a su gente, una Europa que protege sus territorios y su capacidad de alimentarse.”
“En segundo lugar, para defender un FEMPA que no condene la pesca del Mediterráneo. En tercer lugar, para rechazar la cofinanciación, que evidentemente terminaría traduciéndose en más desigualdad en los territorios. Cuarto, para preservar la participación de los Gobiernos territoriales y de los Grupos de Acción Local de Pesca, de los GALP. Y quinto, para que el Gobierno del Estado llegue a Bruselas con una posición clara y ambiciosa.”
“Piden poder seguir existiendo y competir en igualdad de condiciones, piden tener futuro y piden que, cuando Europa hable de transición ecológica, no convierta precisamente a quienes mejor conocen el territorio, que son los -- 70 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 agricultores y los ganaderos, en las víctimas de sus contradicciones. Eso no quiere decir no ser ecologista, eso no quiere decir no velar por el medio ambiente y eso no quiere decir no creer en el cambio climático, porque los primeros interesados, señorías, en que las cosas se hagan bien, en preservar la biodiversidad, en preservar extremadamente todo, los primeros interesados, son los agricultores. Por eso presentamos esta moción, en definitiva, que yo he resumido en cinco puntos. En primer lugar, para defender una PAC sólida con los dos pilares.”
“A veces sí quieres mandar a paseo al que tienes al lado, eso también puede pasar, pero normalmente desde esa cercanía, desde la proximidad se gestiona mejor porque las políticas funcionan mejor cuando se escucha a los territorios, cuando se conoce a los territorios, porque la subsidiariedad no es una palabra decorativa, es una garantía de buena gobernanza, porque una persona desde un despacho lejano no conoce mejor la realidad del Delta del Ebro, de las Tierras de Poniente, de los Pirineos o de los puertos del litoral de mi país. Los agricultores y el sector pesquero no piden privilegios ―y eso es muy importante que lo tengamos grabado entre ceja y ceja―, piden algo mucho más modesto y, si me permiten, más justo, piden seguir existiendo.”
“Y después nos preguntamos por qué Europa a veces parece tan lejana. Porque Europa es lejana cuando sus números no son el reflejo de lo que sucede en la realidad. Y todavía hay una segunda preocupación, que es la recentralización, como se llama en esta Cámara. La Comisión Europea plantea concentrar la gestión de los fondos en grandes planes estatales, y nosotros decimos a viva voz que se trata de un error, porque, señorías ―estaría bien que esto se entendiera―, la cercanía, la proximidad, no es un error. No siempre, pero la proximidad muchas veces es la solución.”
“Nos preocupa porque se multiplican las partidas en otros ámbitos y, mientras esto sucede, mientras en otros ámbitos del presupuesto europeo se multiplican y multiplican muchas partidas, se plantean recortes muy serios, recortes del 10 %, por ejemplo, en ayudas directas de la PAC, de un 20 % en el desarrollo rural y ―escúcheme bien, por si hay alguien despistado que todavía no lo sabe― de casi un 67 %, un escandaloso 67 %, en el Fondo Europeo Marítimo de Pesca y de Acuicultura. Y eso, si me permiten, no es solo una cuestión contable, son explotaciones que directamente desaparecerán, son jóvenes que, sí, hoy ya están renunciando a incorporarse al sector, son pueblos también que perderán actividad, son cooperativas, son territorios que se vacían, empresas que no pueden seguir.”
“Por eso, cuando Europa dice que quiere ser más fuerte, que quiere ser más resiliente y más y más autónoma, nosotros, sí, estamos de acuerdo de entrada, pero hay una pregunta muy sencilla que hace falta plantear, y es de qué sirve hablar de soberanía si abandonamos a aquellos que nos alimentan. La propuesta, señorías, del nuevo marco financiero plurianual nos preocupa mucho. Por eso la interpelación de la semana pasada y por eso la moción que hoy traemos.”
“Hoy, con esta moción, no hablamos solo de un presupuesto europeo, hoy hablamos ―si me permiten― también de una manera de entender Europa. Hoy hablamos de los agricultores, de los ganaderos y de los pescadores; hablamos de aquellos que trabajan en los campos, hablamos también de aquellos y aquellas que cuidan al ganado y también de los que salen a la mar, aunque esté muy oscuro y haga mucho frío; hablamos de aquellos que demasiado a menudo solo son noticia cuando hay una crisis, solo son noticia cuando hay una sequía o cuando hay una protesta acompañada de muchos tractores. Sin embargo, son ellos quienes sostienen una de las soberanías más importantes que puede tener cualquier país, que es la soberanía alimentaria.”
“O, en canvi, volem una Europa que protegeixi la seva gent, que protegeixi els seus territoris i la seva capacitat d’alimentar-se? I a Esquerra ho tenim clar. No hi haurà autonomia estratègica europea sense sobirania alimentària. Ja està. És que no hi ha opció. No hi haurà cohesió territorial, si abandonem el món rural. No n’hi haurà, és impossible. I no hi haurà futur per a Europa, si permetem que desapareguin els homes i les dones que, amb les mans a la terra i els ulls posats al mar, fa, senyories, generacions que sostenen aquest país. Perquè defensar la pagesia, la ramaderia i la pesca no és mirar al passat. Defensar és precisament mirar i alimentar el futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta.”
“Tercer: per rebutjar el cofinançament que evidentment acabaria traslladant més desigualtat als territoris. Quart: per preservar la participació dels governs territorials i dels Grups d’Acció Local Pesquers, dels GALP. I cinquè: perquè el Govern de l’Estat, molt important, arribi a Brussel·les amb una posició clara i ambiciosa. Nosaltres el que necessitem, i per això aquesta moció, i segurament per això també la compareixença del ministre Planas prevista per a demà, que finalment serà la setmana vinent, perquè volem saber quin missatge el ministre d’Agricultura traslladarà a Brussel·les, i perquè aquí no -- 69 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 estem discutint només una línia pressupostària; estem decidint, com deia al principi, quin model d’Europa volem. Volem una Europa que concentra poder i retalla recursos?”
“I demanen que, quan Europa parla de transició ecològica, no converteixi precisament els qui millor coneixen el territori, que és la pagesia, que són els ramaders, no els converteixi en les víctimes de les seves contradiccions. I això no vol dir no ser ecologista, i això no vol dir no ser mediambielista. I això no vol dir no creure en el canvi climàtic. Perquè els primers interessats, senyories, en el fet que les coses es facin bé, a preservar la biodiversitat, a preservar-ho extremadament tot, són els primers interessats justament la pagesia. Per això presentem aquesta moció, en definitiva, amb uns quants punts que jo he resumit en cinc, en aquest minut i mig que em queda. El primer: per defensar una PAC forta amb els dos pilars. Segon: per defensar un FEMPA que no condemni la pesca del Mediterrani.”
“Perquè la subsidiarietat no és una paraula decorativa dels tractats europeus, és una garantia, sí, de bona governança. I perquè ningú, des d’un despatx llunyà, coneix millor les necessitats, si m’ho permeten, del Delta de l’Ebre, de les Terres de Ponent, del Pirineu o dels ports del litoral del meu país. La pagesia, el sector pesquer no demana privilegis. I això és molt important que ens ho gravem entre cella i cella. Demanen una cosa molt més modesta i també, si m’ho permeten, molt més justa. Demanen poder continuar existint. Demanen poder continuar existint. Demanen competir en igualtat de condicions. Demanen, sí, tenir un futur.”
“Doncs perquè Europa és llunyana quan els seus números no són el reflex del que passa a la realitat. I encara hi ha una segona preocupació, que és la recentralització tantes vegades anomenada, malauradament, en aquesta cambra. La Comissió Europea planteja concentrar la gestió dels fons en grans plans estatals. I nosaltres diem amb la boca grossa que això és un error. És un error, perquè, senyories, estaria bé que això s’entengués, la proximitat no és un error. No sempre, però moltes vegades la proximitat és una solució. A vegades vols desempallegar-te d’aquells que tens al costat, a vegades també pot passar, però normalment des de la proximitat es gestiona millor, perquè les polítiques funcionen millor quan s’escolta els territoris, quan es coneixen els territoris.”
“I, mentre això passa, mentre en altres àmbits del pressupost europeu es multipliquen i es multipliquen moltes partides, es plantegen retallades molt serioses, retallades del 10 %, per exemple, en ajudes directes de la PAC, d’un 20 % en desenvolupament rural i, escoltin bé, per si algun despistat encara no ho sap, de gairebé un 67 %, un escandalós 67 % en el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura. I això, si m’ho permeten, no és només una qüestió comptable. Això són explotacions que directament desapareixeran. Això són joves que sí, avui ja renuncien a incorporar-se al sector, són pobles també que perden activitat, són confraries que no poden continuar, són territoris sencers que, en definitiva, es van buidant. I després ens preguntem per què Europa sembla a vegades tan llunyana.”
“Per això, quan Europa diu que vol ser més forta, quan Europa diu que vol ser més resilient i més autònoma, nosaltres sí, hi estem d’acord, d’entrada, però, hi ha una pregunta molt senzilla que cal fer i és: de què serveix parlar de sobiranies, si abandonem aquells que ens alimenten? La proposta, senyories, del nou marc financer pluriennal ens preocupa, i ens preocupa molt. I d’aquí ve la interpel·lació de la setmana passada, i d’aquí ve, evidentment, també aquesta moció. Ens preocupa perquè es multipliquen les partides en altres àmbits.”
“Bé, bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Avui amb aquesta moció no parlem només d’un pressupost europeu. Avui parlem, si m’ho permeten, d’una manera també d’entendre Europa. Avui parlem dels pagesos, avui -- 68 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 parlem dels ramaders i parlem dels pescadors. Parlem d’aquells que treballen els camps, parlem d’aquells i aquelles que també cuiden el bestiar, i també dels que surten a la mar, encara que sigui negra nit i encara que faci un fred que pela. Parlem d’aquells que massa sovint només són notícia quan hi ha una crisi, només són notícia quan hi ha una sequera o hi ha una protesta acompanyada de molts i molts tractors. I, tanmateix, són ells els qui sostenen una, sens dubte, de les sobiranies més importants que pot tenir qualsevol país, que és la sobirania alimentària.”
“Quiero decirles que no -- 64 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 había nada que arreglar, que los que estaban equivocados, evidentemente, no eran ellos, eran los que querían cambiarlos a ellos; que los que les hicieron sentir vergüenza son los que sin duda deberían avergonzarse, y que a pesar de todo lo que les dijeron a todos los que han pasado por eso, a pesar de todo el sufrimiento, de todos los intentos de borraros, no lo consiguieron. Seguramente estáis aquí porque habéis resistido, porque queréis. Ahora sí tenemos muy claro que no había nada que convertir, solo había una persona que sin duda tenía derecho a vivir y a ser querida tal y como es. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).”
“Es muy fácil y queda muy bonito, pero lo que es difícil, señorías, es lo que pasa siempre en esta Cámara: poner recursos a esas palabras tan bonitas, poner dinero, más recursos, estructuras para que las víctimas puedan sobrevivir y, sobre todo ―algo muy importante―, puedan rehacer sus vidas. Nosotros no queremos más condenas simbólicas, queremos reparación real. Queremos que nunca más una persona tenga que escoger entre ser ella misma o tener un techo. Queremos que un joven no tenga que volver con sus agresores porque no tiene a dónde ir. Queremos que la dignidad no dependa de la cuenta corriente. Hoy querría acabar este debate esperando que sirva para otra cosa. Permítanme dirigirme a quienes han pasado por este infierno y este calvario.”
“La reparación es poder reconstruir una vida que otros han intentado ― desde el amor, desde lo que ustedes quieran― destruir. Y eso no es un detalle secundario, porque la mayoría de las víctimas sí, son menores, lo ha explicado la señora Micó, o son personas muy jóvenes, y un adolescente no puede emanciparse por arte de magia: pim pam. No, y entre todos se lo estamos poniendo muy difícil. No puede pagar un alquiler, no puede empezar de cero solo o sola. Sin recursos económicos y sin una alternativa habitacional, la libertad, señorías, es una palabra sumamente vacía, y es aquí donde el Gobierno ―lo repito― vuelve a quedarse corto. Aquí es donde nosotros nos sumamos a todos los puntos de esta moción, porque es muy fácil condenar estas prácticas en un comunicado a las puertas del Día del Orgullo.”
“En este sentido, hay otros que sí, también permítanme decirlo. Esta Cámara debería haber estado mucho antes al lado de las víctimas, sin duda. Por eso celebramos que finalmente el jueves podamos avanzar un poco, y hoy celebramos mucho esta moción, esta estrategia, si me lo permiten, de 180 grados. Pero tenemos que decirlo otra vez. Hoy quizás no toca, pero creo que vale la pena repetirlo, y también el jueves: el PSOE llega a medio camino, no hasta el final, porque la reparación no es solo un concepto jurídico, la reparación son muchas otras cosas. La reparación es permitir que una persona pueda irse de casa si sus padres la someten a estas asquerosas prácticas; es asegurar que un menor expulsado de su entorno no acabe durmiendo en la calle. La reparación es independencia económica, es vivienda, es acompañamiento.”
“Son personas que durante décadas han pensado que debían ser corregidas, que el amor que sentían, que la identidad que expresaban, la manera en que existían en el mundo era una enfermedad, y una enfermedad que había que combatir. Y eso ―se ha dicho― no eran terapias, eso es violencia con mayúsculas, violencia disfrazada de lo que ustedes quieran. Violencia disfrazada de acompañamiento, violencia disfrazada de un matiz de espiritualidad que no entiende nadie, violencia disfrazada de afecto. Lo que ustedes quieran, repito, pero, en definitiva, violencia. Y todavía hoy pretenden presentar aquí esta barbarie como una opinión respetable. ¿De verdad? Pues no, miren, no hay dos versiones, no hay un debate científico, no hay neutralidad posible ante esta barbarie porque nadie necesita ser curado de quien es.”
“Muy buena tarde. Gracias, presidenta. Diputados y diputadas, hoy daremos un apoyo, como no puede ser de otra manera, así de grande, a esta moción, una moción que, si me permite la señora Micó, debería ser al pie de la letra la proposición de ley que espero que se apruebe el próximo jueves en este hemiciclo. Aprobaremos esta moción y lo haremos con convicción, con mucha convicción pero también con una cierta rabia, hay que decirlo, porque en conjunto, y pienso en el jueves, hemos tenido que esperar demasiado, demasiados años, demasiados testimonios, sufrimientos, silencios, si me lo permiten, y porque, sinceramente, llegamos tarde. Durante décadas ha habido personas que han crecido sintiendo que eran un error, y eso se dice muy rápido pero es muy duro.”
“I deixi’m acabar dirigint-me a aquells qui han passat per aquest infern, per aquest calvari, i dir-los que no hi havia res a arreglar, que els qui estaven equivocats, evidentment, no eren ells, eren els qui els volien canviar a ells; que els qui els van fer sentir vergonya són els qui sens dubte haurien d’avergonyir-se, i que, malgrat tot el -- 63 of 84 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de junio de 2026 que us van dir a tots aquells que heu passat per aquí, malgrat tot el dolor, malgrat tots els intents d’esborrar-vos, perquè no se m’acut res més, doncs no ho van aconseguir, perquè segurament sou aquí, perquè existiu, perquè estimeu i perquè heu resistit. I perquè, ara sí, tenim molt clar que no hi havia res a convertir. Només hi havia una persona que sens dubte tenia dret a viure i a ser estimada tal com és. Res més. Moltes gràcies.”
“Volem que mai més una persona hagi d’escollir entre ser ella mateixa o tenir una teulada. Volem que cap jove hagi de tornar amb els seus agressors perquè no té on anar. Volem que la dignitat no depengui del compte corrent. Però sobretot avui voldria acabar aquest debat, i voldria també esperar que aquest debat servís per a una altra cosa.”
“No pot pagar un lloguer, no pot començar de zero tot sol, sense recursos econòmics i sense una alternativa habitacional, la llibertat, senyories, és una paraula extremadament buida. I és aquí on el Govern, repeteixo, torna a quedar curt. I aquí és on nosaltres ens sumem a tots els punts d’aquesta moció, perquè és molt fàcil condemnar aquestes pràctiques en un comunicat i a les portes del Dia de l’Orgull. És molt fàcil i queda molt bonic, però el que és difícil, senyories, és el que passa sempre en aquesta cambra, és posar recursos a aquelles paraules tan boniques, posar-hi diners, més recursos, estructures, perquè les víctimes sí, puguin sobreviure i puguin, sobretot, molt important, refer les seves vides. I nosaltres no volem només condemnes simbòliques, nosaltres volem reparació real.”
“La reparació és garantir que una persona pugui marxar de casa si els seus pares la sotmeten a aquestes fastigoses pràctiques. La reparació és assegurar que un menor expulsat del seu entorn no acabi dormint al carrer. La reparació és independència econòmica, és habitatge, és acompanyament. La reparació és poder reconstruir una vida que altres han intentat des de l’amor, des del que vostès vulguin, intentar destruir. I això no és un detall secundari, perquè la majoria de les víctimes sí, són menors. Ho ha explicat la senyora Micó, són menors o persones molt joves. I un adolescent no pot emancipar-se per art de màgia. Pim, pam! No. Entre tots els hi estan posant molt difícil.”
“No hi ha un debat científic, no hi ha neutralitat possible davant aquesta barbàrie, perquè ningú necessita ser curat de qui és, en aquest sentit, n’hi ha d’altres, n’hi ha d’altres que sí també deixin-m’ho dir. N’hi ha d’altres que sí. I aquesta cambra hauria d’haver estat molt abans al costat de les víctimes, sens dubte. Per això celebrem que finalment dijous puguem avançar una mica. I avui celebrem molt aquesta moció, aquesta estratègia, si em permeten també, de 360°. Però també ho hem de dir una vegada més, i ho dic avui, que potser no toca, però crec que val la pena repetir-ho. També ho direm dijous. El PSOE arriba a mig camí. No arriba al final perquè la reparació no és només un concepte jurídic. La reparació són moltes altres coses.”
“Persones que durant dècades s’han pensat que havien de ser corregides, que l’amor que sentien, que la identitat que expressaven, la manera com existien al món era una malaltia, una malaltia a combatre. I això, s’ha dit, no eren teràpies. Això, senyories, és violència en majúscules. Violència disfressada del que vostès vulguin. Violència disfressada d’acompanyament. Violència disfressada d’un coi d’espiritualitat que no entén ni Déu, si em permeten l’expressió. Violència disfressada d’afecte, repeteixo, el que vulguin, però, en definitiva, violència. I encara avui hi ha qui pretén presentar aquesta barbàrie com una opinió respectable. De debò? Doncs no. Miri, no hi ha dues versions, no existeixen.”
“Bé, molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputades i diputats. Avui donarem, com no pot ser d’altra manera, un suport així de gran a aquesta moció, una moció que, si em permet la senyora Micó, hauria de ser fil per randa la proposició de llei que espero que s’aprovi el proper dijous en aquest hemicicle. I aprovarem aquesta moció, i ho farem amb convicció, ho farem amb molta convicció, però també, val a dir, amb una certa ràbia, perquè tot plegat, i ara ja m’emmirallo amb dijous, s’ha hagut d’esperar massa, massa anys, massa testimonis, massa patiment, massa silenci, si m’ho permeten. I perquè, sincerament, arribem tard. Durant dècades hi ha hagut persones que han crescut sentint que era un error, i això es diu molt ràpid, però és molt dur.”
“Sí, somos así de responsables, claro que sí, pero también votaremos con espíritu crítico ―por no decir con un espíritu extremadamente crítico― porque Cataluña, los países catalanes y todos sus municipios no necesitan más soluciones provisionales. Necesitan, necesitamos, señor ministro, un nuevo modelo de financiación. Necesitamos, señor ministro, más autonomía y más recursos para seguir garantizando los servicios públicos que sostienen, sí, la cohesión social. Y eso, no tenga duda, es lo que seguiremos exigiendo. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).”
“También pedimos que se derogue de una vez por todas la ley Montoro, una norma que limitó la autonomía local y que aún hoy sigue condicionando la capacidad de los municipios para ejercer sus competencias plenas, porque la financiación local sigue siendo la gran olvidada. Este decreto no lo arregla todo, por no decir que no arregla mucho, y eso afecta especialmente ―también se ha dicho― a mi país, a Cataluña, y también al país valenciano. Nuestros municipios están entre los peor financiados del Estado y esa es una realidad que sigue siendo ignorada de forma reiterada. Por lo tanto, sí, votaremos a favor y lo haremos por responsabilidad y porque cualquier mejora es preferible a la situación anterior.”
“Por eso, en Esquerra Republicana exigimos ir al fondo de la cuestión, hasta el fondo. Valentía, señor ministro, que no pasa nada. Exigimos una reforma profunda de la ley de estabilidad presupuestaria para que los presupuestos económicos financieros solo se exijan en casos de incumplimiento; exigimos adaptar las reglas de gasto al nuevo marco europeo; exigimos que los remanentes puedan ser utilizados para aumentar el gasto útil y necesario, y exigimos que los objetivos de déficit y de deuda se negocien con quien se tienen que negociar, con los territorios y con los ayuntamientos, porque son esas Administraciones las que sostienen el estado del bienestar, siempre y cuando la Administración General del Estado les dé permiso ―que ya tiene narices la cosa―.”
“Seguimos de hecho sometidos a esta ley, a la ley de estabilidad presupuestaria, pensada evidentemente para restringir, para ahogar la capacidad de actuación de las Administraciones que están más cercanas a la ciudadanía, las que -- 33 of 115 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2026 realmente le dan sentido a la política del día a día, de la gente, de la piel. Y lo más paradójico es que muchos ayuntamientos disponen de recursos, tienen superávits y remanentes, pero no los pueden utilizar con libertad para dar respuesta a las necesidades de sus vecinos y vecinas. Es que esto es el mundo al revés, es una chaladura total. Es absurdo, completamente absurdo, obligar a un ayuntamiento a acumular dinero en el banco mientras la ciudadanía reclama más vivienda, más servicios sociales y más inversiones. Es que, ¿qué estamos haciendo?”
“Los pilares de la salud, de la educación, de los servicios sociales y de las políticas de vivienda son competencias descentralizadas, señor ministro, Gobierno, grupo que da apoyo al Gobierno. Es que es así. Y es aquí por lo tanto donde tienen que llegar los recursos, porque no es aceptable de ninguna de las maneras que mientras aumenta la recaudación los Gobiernos locales sigan ahogados ―ahogados es poco― por unas reglas fiscales pensadas en plena etapa de austeridad, no es aceptable que sigamos igual. Esa es la realidad. Y es que es cansino, es absolutamente cansino. Y este es el auténtico problema, porque después de ocho años de gobiernos progresistas, sigue plenamente vigente ―como se ha denunciado aquí muchas veces también― el marco fiscal impuesto por el Partido Popular en los peores años de los recortes. Voy acabando.”
“Y hay una cosa que explica muy claramente esta contradicción. La recaudación del Estado ha pasado de 208 000 millones de euros en el año 2018 a más de 235 000 millones de euros en 2025. Eso es un aumento extraordinario. Nosotros eso no lo denunciamos, como hace la derecha, que quede claro; al contrario. Si la economía genera más recursos, si la economía genera más ingresos, estos recursos, estos ingresos tienen que servir para reforzar algo básico, los servicios públicos. Pero los servicios públicos también ―eso no sé si lo sabe alguien, parece que no― quien los presta principalmente no es la Administración General del Estado, los presta la Generalitat, los prestan los ayuntamientos, más allá de quién los lidere.”
“Es evidente que la actualización de las entregas a cuenta es necesaria, sí, claro que es necesaria, es vital, pero, señorías, eso no es suficiente, ni mucho menos, porque, una vez más, el Gobierno español actúa a través de un decreto ley con medidas provisionales limitadas en el tiempo y que, además, también están condicionadas por esta incapacidad de conseguir unos presupuestos, y esta imposibilidad desgraciadamente se ha convertido en la norma. Eso no es una buena idea, ministro. Los ayuntamientos y las comunidades autónomas no pueden vivir pendientes de si cada año llegará un nuevo decreto ni de cuándo llegarán unos recursos qué, ¡oh, sorpresa! les corresponden, que son de ellos. Necesitan, todos necesitamos ―porque al final todos somos ciudadanos de un ayuntamiento― más recursos, más estabilidad, más certidumbre, más datos claros.”
“Este real decreto es una respuesta absolutamente parcial a un problema estructural, y lo que necesitan los municipios de nuestro país, evidentemente, no son parches temporales, sino que lo que necesitan es hacer, lo han dicho todos los que me han precedido, una reforma profunda. No sé a qué están esperando. Claro que se valora que se flexibilice la posibilidad de dar ayudas financieras y beneficios fiscales cuando vengan del uso de los remanentes, y también es positivo que se permita destinar una parte del superávit a inversiones, especialmente inversiones en vivienda, una reivindicación que ha defendido reiteradamente Esquerra.”
“Esquerra Republicana votará a favor de este real decreto y lo haremos básicamente, señor ministro, porque incorpora algunas medidas que entendemos que son positivas y que hemos reclamado desde Esquerra Republicana un montón de veces y que pueden dar un poco de aire a los auténticos damnificados, que son los ayuntamientos y las comunidades autónomas. Pero también lo vamos a decir con toda claridad: este decreto vuelve a quedarse a medio camino, como siempre. Yo no sé qué manía tienen ustedes en ponerle solo la puntita. Al fondo, ministro; al fondo. (Risas). Siempre con la puntita, es una cosa increíble.”
“Sí, som així de -- 32 of 115 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 18 de junio de 2026 responsables. És clar que sí. Però també votarem amb esperit crític, per no dir amb esperit extremadament crític, per què Catalunya, els Països catalans i tots els seus municipis no necessiten més solucions provisionals. Necessiten, necessitem, senyor ministre, un nou model de finançament. Necessitem, senyor ministre, més autonomia i més recursos per continuar garantint els serveis públics que sostenen, sí, la cohesió social. I això, no en tingui dubte, és el que continuarem exigint. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días, diputados y diputadas. Buenos días, señor ministro.”
“I també reclamem derogar d’una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l’autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s’ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l’Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada. Per tant, sí —i ara sí que acabo— votarem a favor i ho farem per responsabilitat i perquè, mireu, qualsevol millora és millor que mantenir l’actual situació.”
“Per això, des d’Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d’estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s’exigeixen en casos greus d’incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s’han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l’estat del benestar, sempre i quan l’Administració general de l’Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa.”
“Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d’estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d’actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent?”
“És que és així i, per tant, és aquí on han d’arribar els recursos, perquè no és acceptable de cap de les maneres que mentre augmenta la recaptació, els governs locals continuïn ofegats —ofegats és poc— ofegats per unes regles fiscals pensades en plena etapa d’austeritat i que seguim igual. I això és la realitat i en parlem. És que és cansino, absolutament cansino. I aquest és el veritable problema, perquè després de vuit anys de governs progressistes, continua plenament vigent, com s’ha denunciat aquí moltes vegades també, el marc fiscal imposat pel Partit Popular als pitjors anys, evidentment, de les retallades. I vaig acabant.”