Teresa Jordà i Roura
Grupo Parlamentario Republicano · Spain
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversion…”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña?”
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Ca…”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente.”
The complete record
Every one of 1,779 lines we hold for Teresa Jordà i Roura, in date order, each linked to its source. Free to read, in full, without an account. Page 1 of 36.
“No vamos a bloquear la posibilidad ―lo he dicho antes― de que haya un presupuesto, pero si estos presupuestos, señor ministro, no sirven para corregir el déficit de financiación de Cataluña, si estos presupuestos no garantizan el cumplimiento efectivo de las inversiones y si estos presupuestos no respetan los compromisos adquiridos con Cataluña o con Esquerra -- 145 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 Republicana, no van a poder contar con nuestro apoyo, porque la responsabilidad no es solo de quien vota. La responsabilidad es, sobre todo, de quien gobierna y quien gobierna tiene que cumplir. Ya basta de pedir confianza mientras acumulan estos incumplimientos. Cataluña no necesita más buenas palabras; necesita, sobre todo, tres cosas, señor ministro: recursos, inversiones y respeto. Nada más y muchas gracias.”
“Cataluña, señor ministro, no necesita más promesas. Cataluña necesita un nuevo modelo de financiación, un nuevo modelo de financiación que, de una vez por todas, ponga fin a una situación insostenible. Cataluña necesita que las inversiones presupuestadas se ejecuten y que se ejecuten de forma integral, porque es que el papel lo aguanta todo y, al final, lo importante de los presupuestos es su liquidación; es su liquidación. Cataluña necesita que los compromisos dejen de ser simples meros titulares y que se conviertan en realidades. Por eso, y ahora sí que termino, nuestro voto va a ser favorable, pero también es una advertencia ―lo voy a decir así― muy clara.”
“Y hace demasiado tiempo que el PSOE pide confianza, mientras que lo que hace es acumular un saco de incumplimientos inmenso. Hablamos de estabilidad presupuestaria. Sí, sí, hablamos de eso, pero ¿de qué sirve hablar de estabilidad si se mantiene un modelo de financiación injusto que ahoga a Cataluña? ¿De qué sirve exigir responsabilidades fiscales cuando el Estado sigue negando los recursos que corresponden a los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña? ¿Y de qué sirve, señor ministro, aprobar presupuestos si después las inversiones comprometidas no se ejecutan? ¿De qué sirve? La credibilidad de un Gobierno no se mide por los objetivos que presenta ―al menos, nosotros lo entendemos así―, se mide por su palabra. Y, sinceramente, el principal problema que tiene hoy el Gobierno del PSOE es esta credibilidad, que ha quedado, como mínimo, tocada.”
“Porque no seremos nosotros, señor ministro, señoras y señores diputados, no será Esquerra Republicana quien impida que este Gobierno presente unos presupuestos. No seremos nosotros, pero que nadie interprete este voto como un aval, porque no lo es. No lo es ni políticamente ni tampoco presupuestariamente. El problema no es aprobar unos objetivos de estabilidad; el problema es la credibilidad de quien trae estos objetivos aquí, a este hemiciclo, porque, ministro, usted tampoco hace mucho que está aquí, pero es cierto que hace demasiado tiempo que el Gobierno español aprueba compromisos que después incumple o que cumple a medias. Lo que le explicaba aquel día de la puntita. Pues lo mismo, eso pasa de forma permanente. Hace demasiado tiempo que Cataluña escucha anuncios que no se traducen en hechos, que quedan como anuncios.”
“Buenas tardes. Gracias, presidenta. Ministros, señor ministro de Hacienda, es la segunda vez que este objetivo de estabilidad presupuestaria llega a esta Cámara y yo intentaré ser breve, sin tanta vehemencia como la señora López y, obviamente, sin el sainete del señor Figaredo. Es la segunda vez, decía, que llega este objetivo y esto, permítame decirle, dice bastante, por no decir mucho, de la situación política que vive este Gobierno. Pero también, permítame decírselo, es una oportunidad, en este caso, para nosotros, para dejar algunas cosas claras ―algunas las hemos repetido alguna vez, pero parece que no las entienden― y quizás alguna nueva. Nosotros votaremos favorablemente este objetivo y lo haremos, sí, por responsabilidad.”
“Però també és una advertència — deixi-m’ho dir així— molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversions i si aquests pressupostos no respecten els compromisos adquirits amb Catalunya o amb Esquerra Republicana, doncs no podran comptar amb el nostre suport. Perquè la responsabilitat no és només de qui vota. La responsabilitat és de qui governa i qui governa ha de complir. Ja n’hi ha prou de demanar confiança mentre s’acumulen justament aquests incompliments. Catalunya no necessita més bones paraules. Necessita bàsicament tres coses, senyor ministre, recursos, inversions i respecte. Res més, moltes gràcies.”
“I, sincerament, el principal problema que té avui el Govern del PSOE és aquesta credibilitat. Ha quedat, si més no, tocada. Catalunya, senyor ministre, no necessita més promeses. Catalunya necessita un nou model de finançament. Un nou model de finançament que d’una vegada per totes posi fi a una situació insostenible. Necessita Catalunya que les inversions pressupostades s’executin, i que s’executin de manera integral, perquè és que el paper ho aguanta tot i al final la importància dels pressupostos, justament és la seva liquidació. És la seva liquidació. Necessita Catalunya que els compromisos deixin de ser simples o més titulars i que es -- 144 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 converteixin en realitats. Per això, i ara sí que acabo, el nostre vot serà favorable.”
“Fa massa temps que Catalunya escolta anuncis que no es tradueixen en fets, que queden com a anuncis i fa massa temps que el PSOE demana confiança. Mentre el que fa és acumular una saca d›incompliments immensa. Parlem d’estabilitat pressupostària. Sí, si en parlem. Però de què serveix parlar d’estabilitat si es manté un model de finançament injust que ofega, sí, Catalunya? De què serveix exigir responsabilitat fiscal quan l’Estat continua negant els recursos que corresponen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? I de què serveix, senyor ministre, aprovar pressupostos si després les inversions compromeses no s’executen? De què serveix? La credibilitat d’un govern no es mesura pels objectius que presenta, almenys, nosaltres ho entenem així, es mesura per la seva paraula.”
“Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és. No ho és ni políticament ni tampoc pressupostàriament. Perquè el problema no és aprovar uns objectius d’estabilitat. El problema és la credibilitat de qui porta aquests objectius avui aquí, en aquest hemicicle. Perquè, ministre, i vostè diguéssim, tampoc fa molt que hi és. Però sí que és veritat que fa massa temps que el govern espanyol aprova compromisos que després incompleix allò que compleix a mitges, allò que li explicava aquell dia de la punteta. Doncs el mateix. Això passa de manera permanent.”
“Bé, bon vespre, ja! Gràcies, presidenta, ministres. Senyor ministre d’Hisenda, és la segona vegada que aquest objectiu d’estabilitat pressupostària arriba a aquesta Cambra. Jo intentaré ser curta, sense tanta vehemència com la senyora López i òbviament, sense el sainet del senyor Figaredo. És la segona vegada que arriba aquest objectiu, i això permeti›m dir-li que diu bastant, per no dir molt, de la situació política que viu aquest Govern. Però, també, deixi’m dir-li-ho, és una oportunitat, en aquest cas, per nosaltres, per deixar algunes coses clares, algunes que ja les hem repetit alguna vegada, però sembla que no les entenen i potser alguna de nova.”
“Avui, la condonació del FLA avança decididament. Res més. Gràcies. Hoy la condonación del FLA avanza decididamente. Nada más. Gracias. (Aplausos). -- 132 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026”
“Eso es política útil y no la política de ustedes o del bloqueo, no la política de, cuanto peor, mejor. Es la política que mejora la vida de la gente. Por eso, vamos a votar en contra de estas enmiendas, porque no solucionan absolutamente nada, solo ofrecen confrontación, bloqueo y más dependencia. Nosotros escogemos otra vía: una Cataluña menos endeudada, una Cataluña menos dependiente, una Cataluña más fuerte, en definitiva. Termino, presidente. Hoy damos un paso hacia adelante para una Cataluña más musculada y con más capacidad de decisión, mientras que ustedes querrían una Cataluña más resignada, más endeudada y más dependiente. Pues ¿saben qué?”
“Pero también tenemos muy clara una cosa: señorías, ser independentista no es esperar sentado a que llegue el día perfecto, es aprovechar cada oportunidad para hacer Cataluña más fuerte. Por eso, esta condonación es importante. No es un regalo, no es un privilegio, no es ningún favor. Cuando te devuelven una parte de aquello que no hubieras tenido que pagar nunca, tiene otro nombre, llamémosle reparación. Esa reparación no ha caído del cielo, es una conquista política de Esquerra Republicana de Catalunya. Más de 17000 millones de euros significa menos deuda para Cataluña, significa menos intereses y significa más margen presupuestario, más capacidad para invertir en hospitales, escuelas, vivienda, industria, agricultura y transporte público.”
“Imagínense: se compra un número de lotería y resulta que el vecino del balcón de al lado, que es un ‘indepe’ de los que tiene todo el día la estelada afuera colgada, que es súper del Barça, que no va a misa y que es proselecciones catalanas, compra el mismo número de lotería y toca y ustedes cogen el número y lo tiran. Pero ¿están locos? Pero ¿estamos todos locos? No, nosotros no. En Esquerra Republicana no vamos a renunciar a ningún objetivo. No lo haremos. Seguiremos denunciando el déficit fiscal que padece nuestro país y exigiremos un nuevo modelo de financiación. De hecho, seguiremos defendiendo que la única garantía de recursos plena para los catalanes es, como decíamos antes, disponer de todas las herramientas de un Estado independiente.”
“Por eso la pregunta es muy sencilla: ¿qué carajo están votando ustedes hoy aquí? Hoy no votan contra Esquerra Republicana, no se equivoquen. Hoy votan contra los intereses de millones de ciudadanos de todo el Estado. Hoy votan en contra de que muchas comunidades y muchos territorios ―de hecho, la mayoría gobernados por el Partido Popular y VOX― dispongan de más recursos para reforzar la sanidad, la educación y los servicios públicos. Eso cuesta explicarlo. Quizás sí que se explica: cuando tienen que escoger entre defender a los ciudadanos ―lo decía el ministro― o atacar cualquier acuerdo que no hayan protagonizado ustedes, demasiado a menudo escogen el partido antes que a su país. Eso es tan ridículo como el caso del que compra un número de lotería.”
“Nosotros trabajamos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, para Cataluña, para que tenga todas las herramientas, y fíjense si trabajamos que queremos liberarla. Eso es lo que queremos, es verdad. Es normal que salga ganando Cataluña, porque precisamente Cataluña es uno de los territorios más castigados por esa infrafinanciación provocada por el Estado. Pero esta condonación también beneficia al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a CastillaLa Mancha y a Extremadura. De hecho, beneficia a todos los territorios que se tuvieron que endeudar para poder pagar médicos, maestros, servicios sociales o dependencia, básicamente, porque el Estado no las financiaba. Señorías, esto no es un privilegio, es la reparación de una injusticia que afecta a millones de ciudadanos de todo el Estado.”
“Por lo tanto, es perfectamente coherente ―permítanmelo decir así― que voten en contra de cualquier medida que refuerce las instituciones que ustedes, en definitiva, quieren hacer desaparecer. Lo que más cuesta entender, sin embargo, es que el Grupo Popular acabe votando exactamente lo mismo que aquellos que quieren liquidar el Estado autonómico que ellos dicen defender tanto. En fin, es complicado todo esto. -- 131 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 En el tiempo que me queda, quiero desmontar una gran mentira de las muchas que he escuchado hoy aquí; obviaré las del señor Cruset. Decir que la condonación es un privilegio para los catalanes es falso. Es rotundamente falso. De hecho, sí, es verdad, Cataluña sale ganando, solo faltaría.”
“Es como ser el responsable de encender un fuego, de provocar un incendio y hoy votar en contra de los bomberos porque apagarlo, realmente, les estropea su discurso. Vaya, es para que realmente exploten todas las neuronas que puedan quedar en esta Cámara a esta hora, después de nueve horas de Pleno. Esa es la realidad. Pero ―atención― después llegan los de VOX. Miren, al menos aquí no hay engaño, porque los de VOX no quieren una mejor financiación. De hecho, no quieren que los territorios estén musculados, no quieren territorios fuertes. Lo que quieren es eliminar las comunidades autónomas. Lo que quieren es ahogarlas, aniquilarlas, hacerlas desaparecer, desintegrarlas.”
“De hecho, es aún peor, porque el Grupo Popular no solo defiende el bloqueo, sino que defiende el problema que él mismo creó; ¡tiene narices la cosa! El Fondo de Liquidez Autonómico no nació porque las comunidades autónomas fueran unas irresponsables. Nació porque el Estado las infrafinanciaba y lo hacía de forma sistemática. Por eso, nació el FLA. Cuando el Partido Popular llegó al Gobierno, en lugar de arreglar un sistema que sí es injusto, decidió convertir el FLA en una herramienta de control político. Hizo de la deuda una correa corta para atarnos, corta y fuerte. Convirtieron la necesidad financiera que existía en una dependencia política y ahora, que se plantea reparar una parte de ese perjuicio, hacen una enmienda a la totalidad.”
“Gracias, presidente. Ministros, permítanme que empiece de una manera muy clara: hoy no estamos aquí para discutir solo de deuda. De hecho, hoy estamos discutiendo qué modelo de país en realidad estamos defendiendo, porque ―atención― detrás de cada millón de euros destinados a pagar intereses del FLA ―no nos equivoquemos― hay un millón de euros que no llega a la sanidad, que no llega a la educación, que no llega a la dependencia, a la vivienda o al transporte público. Esta es realmente la cuestión. Hoy el Grupo Popular y VOX nos piden algo muy sencillo: parado todo el mundo, inmovilismo, que todo siga igual, que las comunidades autónomas y los territorios sigan endeudados, que sigan pagando intereses, que sigan siendo ―atención también― más dependientes del Estado. Señorías, esto tiene un nombre: bloqueo.”
“Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta. En definitiva, i acabo president, avui fem un pas endavant per a una Catalunya més musculada i amb més capacitat de decisió. Mentre vostès el que voldrien és avui una Catalunya més resignada, més endeutada i més dependent. Doncs, saben què? Muy buenas tardes.”
“De fet, continuarem defensant que l’única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d’un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d’allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguem-ne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d’Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d’euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos.”
“És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d’aquells que penja tot el dia l’estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d’Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou -- 130 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 sistema de finançament.”
“I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d’una injustícia que afecta milions de ciutadans d’arreu de l’Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s’equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d’arreu de l’Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l’educació i els serveis públics. I això costa d’explicar. Bé, o potser sí que s’explica quan han de triar entre defensar els ciutadans —ho deia el ministre— o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país.”
“Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixin-se si treballem que el que volem és alliberar-la. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l’Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s’han hagut d’endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l’Estat no les finançava com calia.”
“El que volen és escanyar-les, aniquilar-les, fer-les desaparèixer, desintegrar-les. Per tant, és perfectament coherent —deixi-m’ho dir així— que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d’entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l’estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi’m que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes —obviaré les del senyor Cruset—, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria.”
“Van convertir la necessitat financera que hi era en dependència política. I ara que es planteja reparar una part d’aquell prejudici, va i fan una esmena a la totalitat. És com si els responsables d’encendre un foc, els responsables de provocar un incendi, avui votessin en contra dels bombers perquè apagar-lo, doncs, realment els espatlla el discurs. Vaja, que és perquè et petin absolutament totes les neurones que et poden quedar en aquesta Cambra a l’hora que avui és, després de 9 hores de ple. Aquesta és la realitat. Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques.”
“Que tot continuï igual que les comunitats autònomes, que els territoris continuïn endeutats, que continuïn pagant interessos, que continuïn sent atenció també més dependents de l’Estat. I això, senyories, té un nom, se’n diu bloqueig. Però, de fet, encara és pitjor, perquè el Partit Popular no només defensa el bloqueig, sinó que defensa el problema que ell mateix va crear. Ja té nassos la cosa. El Fons de Liquiditat Autonòmica no va néixer perquè les comunitats autonòmiques fossin unes irresponsables. Va néixer perquè l’Estat les infrafinançava i ho feia de manera sistemàtica. Per això va nàixer el FLA. I quan el Partit Popular va arribar al Govern, en lloc d’arreglar un sistema que, sí, és injust, va decidir convertir el FLA en una eina de control polític, va fer del deute una corretja curta per estacar-nos curt i fort.”
“Molt bona tarda. Gràcies, president. Ministres, deixi’m que comenci, d’una manera molt clara, avui no discutim, no som aquí per discutir només de deute. De fet, avui discutim quin model de país, en realitat defensem. Perquè, atenció, darrere de cada milió d’euros destinat a pagar interessos del FLA —no ens equivoquem—, hi ha un milió d’euros que no arriba a la sanitat, hi ha un milió d’euros que no arriba a l’educació, que no arriba a la dependència, a l’habitatge o al transport públic. I aquesta és realment la qüestió. I avui el Partit Popular i VOX ens demanen una -- 129 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 cosa molt senzilla «parado todo el mundo»: immobilisme.”
“Pero también vamos a seguir, como decía al principio, exigiendo más, vicepresidente: más autoconsumo, más comunidades energéticas, más facilidades a la hora de compartir esa energía, más soberanía energética, y, sobre todo, una cosa que siempre les falta, que es valentía política; porque la transición no consiste solo en sustituir una fuente de energía por otra fuente de energía, consiste en decidir quién controla esta energía, quién se beneficia y, sobre todo, en definitiva, qué país queremos construir. Y Esquerra lo tiene claro: nosotros queremos un país energéticamente soberano, socialmente justo y también climáticamente responsable. Nada más. Gracias. (Aplausos).”
“Nosotros lo tenemos claro: las tenemos que hacer con el territorio, las tenemos que hacer con participación, las tenemos que hacer también con un retorno social muy importante y con una fiscalidad que premie a quien contribuye a la descarbonización. Por eso hoy vamos a votar a favor de este real decreto ley, porque entendemos que da pasos en la buena dirección.”
“Nosotros no defendemos un modelo basado exclusivamente en las grandes infraestructuras, defendemos un modelo distribuido, un modelo arraigado en el territorio; un modelo que combine, sí, los grandes proyectos cuando sean necesarios, pero que los combine con miles de pequeñas instalaciones, instalaciones de autoconsumo, cooperativas y comunidades energéticas; en definitiva, un modelo ―y vuelvo a decirlo― mucho más democrático. Por eso nos preocupa oír hoy discursos ―de hecho, aún no los hemos oído porque llegarán después de mí― que cuestionan esa transición energética. El debate ya no es, señorías, si tenemos que hacer renovables o no, el debate es cómo las acabamos haciendo.”
“Hay que seguir ampliando este radio, hay que adaptar la normativa a la realidad de los municipios, sobre todo de los municipios rurales, a la realidad de los polígonos industriales, y a la realidad de los pueblos que hoy aún no pueden compartir toda la energía que producen. Si queremos una transición energética rápida, es relativamente fácil: dejemos de poner obstáculos a quien quiere hacer las cosas bien. Y también, si queremos esta transición, hagamos el favor de que sea justa, justa con los territorios, justa con los campesinos, justa con el mundo rural; en definitiva, que sea justa con la ciudadanía. Voy terminando, presidenta.”
“Es un modelo que genera cohesión social, que fija actividad económica en el territorio y que reparte mucho mejor los beneficios de la transición energética. Y permítame también recordar un hecho: si hoy una comunidad energética puede compartir energía en un radio de 5 kilómetros es gracias a la negociación de Esquerra Republicana. Conseguimos ampliar este límite de los 2 a los 5 kilómetros. Pero también quiero recordar que también conseguimos pasar de los ridículos 500 metros ―y nos costó Dios y ayuda― a los primeros 2 kilómetros. Era una reivindicación de Esquerra, sí, pero la hicimos nuestra porque era una reivindicación del territorio, del mundo local y de las cooperativas. También les digo, eso sí, que esos 5 kilómetros siguen siendo insuficientes.”
“Desaniman esas trabas burocráticas a muchísimas familias, desaniman a pequeñas y medianas empresas, a cooperativas, y también a algunos grandes protagonistas como son las corporaciones locales, los ayuntamientos, porque también quieren producir su propia energía. Necesitamos, por lo tanto, apostar de forma decidida por las comunidades energéticas locales, porque las comunidades energéticas no son solo una nueva manera de generar electricidad, sino ―si me lo permite― que son una nueva manera de entender el territorio, una nueva manera de entender el país. Es un modelo donde la ciudadanía participa, donde la ciudadanía comparte y decide; y sí, se beneficia también de la energía que produce, porque eso es posible.”
“Permítame recordar que esta es una reivindicación que Esquerra Republicana ha defendido, como decía, de forma permanente y persistente en esta Cámara. Claro, eliminar un impuesto no es suficiente si aumentan luego otros; eso también es cierto. De hecho, señor vicepresidente, si queremos transformar de verdad el modelo energético ―lo hemos dicho también muchas veces― lo que es necesario es democratizarlo. Y aquí es donde este Gobierno tiene aún mucho trabajo que hacer. Nosotros pensamos que necesitamos un impulso mucho más decidido, por ejemplo, en una cosa de la que seguramente les da miedo hablar, que se llama autoconsumo. -- 25 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 Necesitamos eliminar trabas administrativas que aún hoy desaniman a los auténticos protagonistas de todo esto: a la ciudadanía.”
“Pero hay una medida que hoy queremos reivindicar especialmente ―y usted ha hablado de ello―, que es la desaparición progresiva del impuesto sobre el valor de la producción de energía eléctrica. En el año 2026 este impuesto va a bajar del 7 al 5 %; en 2027 se va a reducir hasta un 3,5; y en el año 2028, a priori, va a desaparecer de forma definitiva. Es una buena noticia. Es una buena noticia porque en un mundo que se electrifica a marchas forzadas esta norma lo que hace es eliminar, como ya habíamos reivindicado muchas veces, una barrera que dificultaba precisamente la competitividad de la producción eléctrica; y ahora esto, a nuestro entender, va a dar un impulso también a las energías renovables.”
“Esto solo será posible, vicepresidente, si aceleramos, si ponemos la sexta de verdad, la transición hacia un sistema renovable, la transición hacia un sistema descentralizado y, sobre todo, la transición hacia un sistema democrático. De hecho, valoramos ―tengo que decirlo― positivamente que este real decreto mantenga una parte del escudo social, no puede ser de otra forma. Vemos bien que protejan a los consumidores, como decimos, más vulnerables; que mantengan el apoyo a uno de los sectores más imprescindibles a día de hoy, que es el sector agrario, ganadero, pesquero y obviamente también el sector del transporte, y que refuercen medidas ―eso es importante― en lo que se refiere al despliegue de las energías renovables y, sobre todo, también del almacenamiento energético, porque es un tema clave.”
“También hay que seguir avanzando hacia un modelo energético más resiliente; de hecho, mucho más resiliente de lo que marca este real decreto. También les digo que nuestro sí no es en ningún caso un cheque en blanco, es un sí exigente; es un sí que reclama, vicepresidente, mucha más ambición, porque la gran lección que nos han dejado las últimas crisis ―a nuestro entender― es una lección muy clara: la dependencia energética sí o sí nos hace más débiles. No hay debate, nos hace más vulnerables económicamente, más vulnerables socialmente y, también, más vulnerables políticamente. Nosotros, como ‘indepes’, como independentistas, esto lo sabemos, y lo sabemos muy bien: no hay soberanía nacional sin soberanía energética.”
“Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d’energia per una altra font d’energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se’n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir. I Esquerra ho té clar: nosaltres volem un país energèticament sobirà, socialment just i també climàticament responsable. Res més, moltes gràcies. Muy buenos días a todas y todos. Gracias, presidenta, vicepresidente. Buenos días, señorías. Esquerra Republicana va a votar a favor de este real decreto ley, y lo vamos a hacer porque entendemos que, ante un contexto internacional ―aún hoy marcado por la incertidumbre energética y, obviamente, la incertidumbre geopolítica―, hay que dar estabilidad. No solo hay que dar estabilidad, sino que hay que proteger siempre a los colectivos más vulnerables, vicepresidente.”
“El debat ja no és, senyories, si hem de fer renovables o no, el debat és com les acabem de fer, com les fem. I nosaltres ho tenim clar. Les hem de fer amb el territori i les hem de fer amb participació. Les hem de fer també amb retorn social, extremadament important, i amb una fiscalitat que premiï qui contribueix a la descarbonització. -- 24 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 Per això, avui votarem a favor d’aquest reial decret llei perquè fa passos, entenem, en la bona direcció, però també continuarem, com deia al principi, exigint més vicepresident, més autoconsum, més comunitats energètiques, més facilitats a l’hora de compartir aquesta energia, més sobirania energètica i, sobretot, una cosa que els hi falta sempre, que és valentia política.”
“I també si volem aquesta transició, doncs fem el favor que sigui justa, que sigui justa amb els territoris, que sigui justa, amb la pagesia, que sigui justa amb el món rural. En definitiva, que sigui justa amb la ciutadania. I vaig acabant, presidenta, perquè nosaltres no defensem un model basat exclusivament en les grans infraestructures. Defensem un model distribuït. Un model arrelat al territori. Un model que combini sí els grans projectes, quan siguin necessaris, però que els combini amb milers de petites instal·lacions. Instal·lacions d’autoconsum, cooperatives i comunitats energètiques, en definitiva, un model, hi torno, molt més democràtic. Per això també ens preocupa sentir encara avui discursos, de fet, encara no els hem sentit perquè vindran darrere d’una servidora, que qüestionen aquesta transició energètica.”
“Però també vull recordar que, també, vam aconseguir passar dels 500 metres, dels ridículs 500 metres, i ens va costar Déu i ajut en els primers 2 quilòmetres. Aquesta era una reivindicació d’ERC, sí, però nosaltres ens la vam fer nostra perquè era una reivindicació del territori i del món local, de les cooperatives. També els dic, però, que aquests 5 quilòmetres continuen sent insuficients. Cal continuar ampliant aquest radi, cal adaptar la normativa a la realitat, a la realitat dels municipis, sobretot dels municipis rurals, a la realitat dels polígons industrials i a la realitat dels pobles que avui encara no poden compartir tota l’energia que produeixen. Perquè si volem una transició energètica ràpida, doncs és relativament fàcil. Deixem de posar obstacles i deixem de posar obstacles a qui vol fer les coses bé.”
“Perquè les comunitats energètiques no són només una nova manera de generar electricitat, sinó, si m’ho permet, és una nova manera d’entendre el territori. És una nova manera d’entendre el país, un model on la ciutadania participa, on la ciutadania comparteix, decideix i si es beneficia també de l’energia que produeix. Perquè això és possible, un model que genera cohesió social, que fixa activitat econòmica al territori i que reparteix molt millor els beneficis de la transició energètica. I permeti’m també recordar un fet. De fet, si avui una comunitat energètica pot compartir energia en un radi de 5 kilòmetres és gràcies a la negociació d’Esquerra Republicana. Vam aconseguir ampliar aquest límit dels 2 als 5 quilòmetres.”
“De fet, vicepresident, si volem transformar de veritat el model energètic, ho hem dit també moltes vegades, el que cal és democratitzar-lo. I aquí és on aquest govern encara té molta feina a fer. Nosaltres el que pensem és que necessitem un impuls molt més decidit, per exemple, en una cosa que els deu fer temor o por parlar-ne que se’n diu autoconsum. Necessitem eliminar traves administratives que encara avui desanimen els autèntics protagonistes de tot plegat, la ciutadania, desanimen, aquestes traves burocràtiques, a moltíssimes famílies, desanimen a petites i mitjanes empreses, a cooperatives i, també, a uns grans protagonistes que són les corporacions locals, els ajuntaments, perquè també volen produir la seva pròpia energia. Necessitem, doncs, apostar de manera decidida per les comunitats energètiques locals.”
“L’any 2026, aquest impost baixarà del 7 al 5 %; el 2027 es reduirà fins a un 3,5 %; i l’any 28, a priori, desapareixerà de manera definitiva. És una bona notícia. És una bona notícia perquè, en un món que l’electrificació a marxes forçades, aquesta norma el que fa és eliminar, com ja havíem reivindicat manta vegades, una barrera que dificultava justament la competitivitat de la producció elèctrica. I ara, doncs, això, al nostre entendre, donarà un impuls també a les energies renovables. I permetin-me recordar que aquesta és una reivindicació que Esquerra Republicana ha defensat, com dèiem de manera permanent, de manera persistent, en aquesta Cambra. Ara bé, eliminar un impost no és suficient, no ho és, i, menys, si després n’augmenten d’altres. Això també és cert.”
“De fet, valorem —ho he de dir— positivament que aquest reial decret mantingui una part de l’escut social, no pot ser d’altra manera. Veiem bé que protegeixi els consumidors, com dèiem, més vulnerables; que mantingui el suport a un dels sectors més imprescindibles avui dia, que és el sector agrari, el sector ramader i el sector pesquer i, òbviament, també el sector del transport; i que reforci mesures —això és important— pel que fa al desplegament de les energies renovables i, sobretot, també l’emmagatzematge energètic, perquè és un tema clau. -- 23 of 158 -- PLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE 23 de julio de 2026 Però hi ha una mesura que avui també volem reivindicar especialment que és —i vostè n’ha parlat— la desaparició progressiva de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica.”
“És un sí que reclama, vicepresident, molta més ambició, perquè la gran lliçó que ens ha deixat o que ens han deixat les darreres crisis, al nostre entendre, és una lliçó molt clara: la dependència energètica sí o sí ens fa més febles. No hi ha debat, ens fa més vulnerables, més vulnerables econòmicament, més vulnerables socialment i infinitament més vulnerables políticament. I nosaltres, com a indepes, com a independentistes, això ho sabem i ho sabem molt bé. No hi ha sobirania nacional sense sobirania energètica i aquesta només serà possible, vicepresident, si accelerem, si posem la sisena. De debò, la transició cap a un sistema renovable, la transició cap a un sistema descentralitzat i, sobretot, la transició cap a un sistema democràtic.”
“Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, presidenta, vicepresident. Bon dia, senyories. A Esquerra Republicana votarem a favor d’aquest reial decret llei. I ho farem perquè entenem que davant un context internacional encara avui marcat per la incertesa energètica i òbviament també la incertesa geopolítica, cal donar estabilitat. No només cal donar estabilitat, sinó que cal protegir sempre els col·lectius, vicepresident, més vulnerables. I cal també continuar avançant cap a un model energètic també més resilient. De fet, molt més resilient del que marca aquest reial decret. Però també els dic que el nostre sí no és, en cap cas un xec en blanc, és un sí exigent.”
“Y cuando digo ya, quiero decir para antes de ayer. Vamos muy tarde, señor ministro. Hace falta que acaben las lógicas de la austeridad que han condicionado durante demasiados años el autogobierno y un Gobierno del Estado que cumpla con lo que acuerda. Nosotros, señor ministro, seguiremos exigiendo, seguiremos negociando, seguiremos denunciando siempre los incumplimientos, pero, sobre todo, seguiremos defendiendo a Cataluña con la misma firmeza de siempre. Muchas gracias. (Aplausos).”